Accés més ràpid que el navegador!
111 les relacions: Adana, Afyonkarahisar, Ahlat, Alaşehir, Alanya, Algèria, Anatòlia, Andrònic II Paleòleg, Antalya, Aq Qoyunlu, Armènia Menor, Çaka Bey, Çoban-oğlu, Àixraf Oghullari, Àsia Central, Balıkesir, Batalla d'Ankara, Batalla de Manazkert, Bei, Beilicat de Dilmaç, Beilicat de Ladik, Beilicat dels germiyànides, Beilicat dels karamànides, Beilicat dels karàsides, Beilicat dels saruhànides, Beyşehir, Birgi, Bitlis, Burhan al-Din, Bursa, Cambridge University Press, Danixmend Ghazi, Demòtica, Denizli, Dinastia Candar, Dinastia Osman, Dinastia seljúcida, Divriği, Diyarbakır, Eğirdir, Edirne, Eretnaoğulları, Erzincan, Erzurum, Esmirna, Filadelfia (Lídia), Gènova, Gran Companyia Catalana, Heskîf, Il-kanat, ..., Imperi de Trebisonda, Imperi Mongol, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Imperi Seljúcida, Inàlida, Istanbul, Karaman (ciutat), Kastamonu, Kayseri, Kütahya, Konya, Magiars, Mamelucs, Manisa (Turquia), Mar Egea, Mar Negra, Maraix, Marca (territori), Mardin, Mehmet Fuat Köprülü, Mehmet II, Mendeixia, Mengücek, Milas, Mongols, Murat II, Oghuz, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Temple, Orhan, Ortúkides, Osman I, Pervanèides, Ramazanoğulları, Rumèlia, Sahipataoğulları, Saltúquides, Söğüt, Selçuk, Senyor, Sinope, Sivas, Soldanat de Rum, Tamerlà, Tunísia, Turc, Xah-i Arman, 1071, 1092, 1202, 1243, 1350, 1354, 1375, 1390, 1402, 1430, 1461, 1515, 1534. Ampliar l'índex (61 més) »
Adana
Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Adana · Veure més »
Afyonkarahisar
Afyonkarahisar (nom oficial) o amb el seu nom anterior, més curt i més comù Afyon, antigament Nicòpolis, és una ciutat de Turquia, capital de la Província d'Afyonkarahisar.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Afyonkarahisar · Veure més »
Ahlat
Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Ahlat · Veure més »
Alaşehir
Alaşehir o (grec: 'Φιλαδέλφεια, Filadelfia) és una ciutat de la província de Manisa, a Turquia, capital del districte d'Alaşehir a la regió de la mar Egea, situada a la vall del Kuzuçay (clàssic Cogamus), al peu de la muntanya Bozdağ (clàssica Tmolus o Tmolos).
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Alaşehir · Veure més »
Alanya
La ciutat a la zona del port. La península d'Alanya Alanya (abans Alaiya, Alaiyya i Alaya) és un port i municipalitat de Turquia al sud d'Anatòlia a 120 km d'Antalya, dins la província d'Antalya i capital del districte d'Alanya.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Alanya · Veure més »
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Algèria · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Anatòlia · Veure més »
Andrònic II Paleòleg
Andrònic II Paleòleg (grec: Ἀνδρόνικος Παλαιολόγος, Andrónikos Paleologos; nascut el 25 de març del 1259 i mort el 13 de febrer del 1332) fou emperador romà d'Orient entre el 1282 i el 1328 com a segon emperador de la dinastia Paleòleg.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Andrònic II Paleòleg · Veure més »
Antalya
Kenan Evren Caddesi Antalya, en català també Adalia i Atalia, és una ciutat de la costa mediterrània al sud de Turquia, capital de la província d'Antalya.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Antalya · Veure més »
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Aq Qoyunlu · Veure més »
Armènia Menor
Armènia Menor LArmènia Menor (Armenia Minor) fou el nom d'un territori creat pels romans l'any 35 aC i concedit al rei Polemó del Pont, com a part del Pont.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Armènia Menor · Veure més »
Çaka Bey
Çaka Bey (Τζαχᾶς)La forma turca de Tzakhas no va aparèixer en cap document històric.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Çaka Bey · Veure més »
Çoban-oğlu
Mapa Çobanoğlu o Çoban-oğlu (plural Çobanoğulları) fou una nissaga turcmana d'Anatòlia que va dominar la regió de Kastamonu al.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Çoban-oğlu · Veure més »
Àixraf Oghullari
Àixraf Oghullari fou una família turca que va rebre l'encàrrec dels seljúcides de controlar les "marques militars" o zones de frontera, al.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Àixraf Oghullari · Veure més »
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Àsia Central · Veure més »
Balıkesir
Balıkesir (o Balikesri) (antigament en grec: Αχυράους; en llatí: Achiraum; i també Achyraus, Anchiraois, Ancyre,Anchirao) és una ciutat de la regió de la Màrmara, a Turquia, i capital de la província homònima, amb una població de 215.436 habitants.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Balıkesir · Veure més »
Batalla d'Ankara
La batalla d'Ankara, d'Angora o Cubukovasi, va tenir lloc el 20 de juliol de 1402 entre Baiazet I, soldà de l'Imperi Otomà, i Tamerlà (Temür), a la plana de Çubuk, al nord/nord-est de la ciutat d'Ankara, a Anatòlia, Turquia.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Batalla d'Ankara · Veure més »
Batalla de Manazkert
La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Batalla de Manazkert · Veure més »
Bei
obra.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Bei · Veure més »
Beilicat de Dilmaç
El beilicat de Dilmaç (Dimleç o Demleç) fou un beilicat de l'Anatòlia Oriental (part de la moderna Turquia) fundat al.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Beilicat de Dilmaç · Veure més »
Beilicat de Ladik
El beilicat de Ladik fou un estat turcman centrat a la ciutat de Ladik (Denizli/Laodicea del Licos) governat per la dinastia dels İnançoğulları (otomà antic Inandjoghullari).
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Beilicat de Ladik · Veure més »
Beilicat dels germiyànides
El beilicat dels germiyànides (també anomenat Kermiyān, Germiyan, Germiyanoğulları o beilicat de Cesa) va ser un dels beilicats d'Anatòlia i tenia per capital la ciutat de Kütahya, a l'actual Turquia.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Beilicat dels germiyànides · Veure més »
Beilicat dels karamànides
El beilicat dels karamànides (també anomenat Karaman, Karamanoğulları) fou un dels més poderosos beilicats d'Anatòlia.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Beilicat dels karamànides · Veure més »
Beilicat dels karàsides
El beilicat dels karàsides (també anomenat Karesi, Karasi, o Karesioğulları, o beilicat del Cap de l'Artaqui) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1299 i 1361 i estava situada aproximadament a la regió de la Mar de Màrmara, a l'actual Turquia, amb capital a Balikesri.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Beilicat dels karàsides · Veure més »
Beilicat dels saruhànides
El beilicat dels saruhànides (també anomenat Saruhan o Saruhanoğulları, per la dinastia que el va governar) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1304 i 1410 i tenia per capital, des del 1313, la ciutat de Manisa, a l'actual Turquia.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Beilicat dels saruhànides · Veure més »
Beyşehir
Beyşehir (grafia oficial en turc; de vegades apareix com a Beyshehir, Beyshehri o Beyşehri) és una ciutat de Turquia a la província de Konya a la regió d'Anatòlia Central.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Beyşehir · Veure més »
Birgi
Birge o Birgi (antiga Bergi o Birki) és una vila de Turquia a la vall del Küçük Menderes, districte d'Ödemiş, Província d'Esmirna.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Birgi · Veure més »
Bitlis
Bidlis o Bitlis és una ciutat de Turquia, capital de la província de Bitlis i del districte del mateix nom, situada al riu Bitlis a 25 km al sud-oest de la punta occidental del llac Van a entre 1400 i 1585 metres d'altura.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Bitlis · Veure més »
Burhan al-Din
Ahmad Burhan al-Din (Kayseri, 8 de gener de 1345 - 1391) fou un poeta, cadi, visir, atabeg i emir o sultà de Sivas.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Burhan al-Din · Veure més »
Bursa
Bursa (també coneguda històricament com a Brusa, en grec: Προύσσα, Prussa) és una ciutat del nord-oest de Turquia i la capital de la província de Bursa.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Bursa · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Cambridge University Press · Veure més »
Danixmend Ghazi
Danixmend (Amir Danixmend Ghazi, també Danishmand, Daneshmand i Daneshmend, que vol dir 'savi' o 'instruït' (دانشمند) fou un cap tribal turcman del grup oghuz, probablement arribat a Anatòlia en les emigracions turques que van seguir a la batalla de Manazkert el 1071. Fou el fundador de la dinastia danixmendita (o dels danixmendites). Inicialment duia el títol de bei i va rebre el de malik o malek ('rei') dies abans de morir el 1134, que li fou concedit pel califa abbàssida al-Mustarshid per les seves victòries militars sobre els cristians, si bé es creu que ja l'utilitzava anteriorment. També se l'esmenta com Danixmend Taylu. La seva vida és força desconeguda i les llegendes èpiques compostes a partir del per cobrir la manca d'informació, van confondre a futurs historiadors donant per fets històrics el que no eren més que llegendes inventades. Danixmend i els seus seguidors es van establir probablement a Anatòlia després de la batalla de Manazkert el 1071 i vers el 1086, durant la lluita per la successió entre els seljúcides a la mort del sultà Sulayman I, va establir el seu propi poder. La seva primera capital fou Amasya. El 1096/1097 durant l'expedició de Kilidj Arslan I a Malatya (Melitene) és esmentat per primer cop quan va fer de mediador entre el sultà i el senyor de Malatya, l'armeni Gabriel i va arranjar la pau; la campanya es va aturar després de la conquesta de Nicea pels croats el 1097. Va ser derrotat a la batalla de Dorilèon (1097) Setge de Nicea. Llavors és esmentat durant la Primera Croada quan va participar en la lluita contra els cristians vinguts a l'Àsia Menor junt amb altres amirs o beis d'Anatòlia; en aquest moment ja governava Sebaste (Sivas), la vall de l'Iris amb Tokat (Eudòxies), Komana, Amàsia, Neocesarea (on residia) i Gangra; dominava la via entre Cesarea i Ankara i les ciutats de la costa de la mar Negra li pagaven tribut. Va arribar a fer incursions a Geòrgia i Armènia. El juliol del 1100 (ramadà del 493) Danixmend va fer presoner Bohemond I d'Antioquia (que havia anat en ajut de Melitene, assetjada pels danixmendites) al que va retenir a Neocesarea fins al 1103. El 1101 es va organitzar una croada (coneguda com a croada franco-llombarda) dirigida per Ramon de Sant Geli en la qual els croats van ocupar Ancira (Ankara) i la van entregar als romans d'Orient, però van fracassar davant Gangra (Cankiri) i finalment foren derrotats per Danixmend a Amàsia amb suport dels seljúcides de Rum. El darrer exèrcit croat format pels contingents aquitans i bavaresos foren també derrotats per Danixmend el setembre, prop d'Heraclea de Capadòcia; el 15 de setembre de 1101 va entrar a la senyoria armènia de Melitene després de tres anys de setge, i el 1102 es va guanyar l'estimació de la població local. El maig de 1103 va alliberar a Bohemond I després de signar una aliança contra els enemics comuns, romans d'Orient i seljúcides. Va morir l'estiu del 1104 i li va succeir el seu fill, Amir Ghazi Gümüshtigin.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Danixmend Ghazi · Veure més »
Demòtica
Demòtica (en grec Didimótikho: Διδυμότειχο, antiga Katharevousa: Διδυμότειχον, en turc Dimetoka, en búlgar Димотика Dimotika) és una ciutat de la part oriental de la prefectura d'Evros a Grècia, capital de la província de Didimótikho i de la municipalitat de Didimótikho.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Demòtica · Veure més »
Denizli
Denizli és una ciutat de Turquia a la vall del riu Büyük Menderes, capital de la província de Denizli, a la regió de l'Egeu, sud-oest del país.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Denizli · Veure més »
Dinastia Candar
La dinastia Candar o la Casa de Candar (en turc modern: Candaroğulları), Beilicat de Candar, Principat de Candar (Candaroğulları Beyliği, Candar Beyliği), també coneguda com la dinastia d'Isfendiyar (İsfendiyaroğulları), Beilicat d'Isfendiyar (İsfendiyaroğulları Beyliği, İsfendiyar Beyliği) o Beilicat de Sinope, és una dinastia príncep d'Anatolia turca oghuz que va regnar als territoris corresponents a les províncies d'Eflani, Kastamonu, Sinope, Zonguldak, Bartın, Karabük, Samsun, Bolu, Ankara i Çankırı a l'actual República de Turquia de l'any 1291 a 1461.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Dinastia Candar · Veure més »
Dinastia Osman
La dinastia Osman, dinastia osmanlí, dinastia otomana o Casa Imperial d'Osman va regir l'Imperi Otomà des de 1299 a 1923 (amb la destitució de Mehmet VI i la instauració de la República de Turquia).
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Dinastia Osman · Veure més »
Dinastia seljúcida
300x300px La dinastia seljúcida o, simplement, els seljúcides fou una dinastia oghuz sunnita i contribuí a la tradició turcopersa a l'Orient Pròxim i l'Àsia Central durant l'edat mitjana.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Dinastia seljúcida · Veure més »
Divriği
Gran Mesquita i Hospital de Divriği Divriği és una ciutat de Turquia, capital d'un districte del mateix nom al sud-est de la província de Sivas, a la vora del riu Çaltı Çayı (afluent del Kara Su (afluent de l'Eufrates). No hi ha dades sobre la seva població actual (2009), però era de només 4.500 habitants el 1930, de 10.389 el 1970, de 15.974 el 1985 i 17.664 el 1990.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Divriği · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Diyarbakır · Veure més »
Eğirdir
Llac i ciutat Eğirdir (o Eğirdir Gölü, abans Eğridir, Egridir, també escrit Egirdir o Egerdir, grec Akrotiri) és una ciutat a una península a l'extrem sud del llac del mateix nom, a Turquia a la província d'Isparta, a 186 km al nord d'Antalya.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Eğirdir · Veure més »
Edirne
Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Edirne · Veure més »
Eretnaoğulları
Els eretnaoğullari o eretna-oghlu foren una dinastia turcomongola que va governar a Sivas i Kayseri entre 1326 i 1381, primer com a governadors il-kànides (1326-1337) i després com a sobirans.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Eretnaoğulları · Veure més »
Erzincan
Erzincan (en turc; en armeni Երզնկա Erznka i abans Erez, Eriza, Yeriza o Keltzene; en àrab Arzandjan; en zaza i kurd, Erzingan) és una ciutat de la part oriental de Turquia prop de la riba dreta del riu Karasu, afluent de l'Eufrates, capçalera de la província d'Erzincan i del districte d'Erzincan.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Erzincan · Veure més »
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Erzurum · Veure més »
Esmirna
Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Esmirna · Veure més »
Filadelfia (Lídia)
Filadelfia (en llatí Philadelpheia, en grec antic Φιλαδέλφεια), actualment: Alaşehir, era una ciutat de l'antiguitat clàssica que formava part de Lídia, al nord-oest de les muntanyes Tmolos, al sud del riu Cogamos, a uns 40 km de Sardes, segons diu Plini el Vell.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Filadelfia (Lídia) · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Gènova · Veure més »
Gran Companyia Catalana
La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Gran Companyia Catalana · Veure més »
Heskîf
Heskîf (en turc i oficialment: Hasankeyf, en grec antic Kiphas; en llatí: Cepha; en arameu i àrab: Hisn Kayfa; en kurd: Heskîf) és una ciutat i districte de Turquia a la vora del Tigris a la província de Batman.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Heskîf · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Il-kanat · Veure més »
Imperi de Trebisonda
LImperi de Trebisonda (1204 al 1461) fou un estat creat al mateix temps que la conquesta dels croats de Constantinoble, però que no en va ser una conseqüència.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Imperi de Trebisonda · Veure més »
Imperi Mongol
L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Imperi Mongol · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Imperi Seljúcida · Veure més »
Inàlida
La dinastia Inàlida o dels Inàlides o İnaloğulları fou una nissaga fundada pel cap turcman Inal que es va apoderar d'Amida al Diyar Bakr i s'hi va fer independent el 1096 en el marc de les lluites entre els successors del sultà seljúcida Malik Shah.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Inàlida · Veure més »
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Istanbul · Veure més »
Karaman (ciutat)
Districtes Karaman (antiga Laranda, inicialment Laranda de Licaònia) és una ciutat de Turquia a les muntanyes del Taure, a uns 100 km al sud de Konya.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Karaman (ciutat) · Veure més »
Kastamonu
Kastamonu és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kastamonu i del districte de Kastamonu.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Kastamonu · Veure més »
Kayseri
Kayseri (en turc i oficialment; en grec, Καισάρεια, Kesària), antigament anomenada Cesarea de Capadòcia, és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Kayseri · Veure més »
Kütahya
Kütahya és una ciutat de la part occidental de Turquia.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Kütahya · Veure més »
Konya
Konya, històricament coneguda com Iconi, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Konya · Veure més »
Magiars
Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Magiars · Veure més »
Mamelucs
200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Mamelucs · Veure més »
Manisa (Turquia)
Manisa Manisa és una ciutat de l'oest de Turquia, a la regió de l'Egeu i capital de la província de Manisa.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Manisa (Turquia) · Veure més »
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Mar Egea · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Mar Negra · Veure més »
Maraix
Maraix o Kahramanmaraş (turc) és una ciutat de Turquia, i capital de la província de Kahramanmaraş.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Maraix · Veure més »
Marca (territori)
Marca és una paraula derivada del mot fràncic marka ("frontera") i es refereix a les regions de frontera.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Marca (territori) · Veure més »
Mardin
Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin. Té al voltant de vuitanta mil habitants (2005). La ciutat conserva diverses mesquites (entre elles la Gran Mesquita), la ciutadella d'època hamdànida, la antiga Madrassa Kasimiye i la Zinciriye, la madrassa del Sultan Isa (del 1385 on hi enterrats 52 patriarques), la madrassa de Kasim Pasha. Als afores hi ha el monestir siríac de Dayrul-Zeferan (del) i la madrassa Harizm; els ortúkides van construir la mesquita Ulu a Kiziltepe (21 km al sud); les ruïnes de la vella Mardin es troben a Hasankeyf, a la vora de la província de Batman amb el pont sobre el riu Tigris, el palau i altres edificis i que serà aviat cobert per les aigües d'un embassament (el Projecte GAP). També a la rodalia de la ciutat es pot veure la tomba de Zeynel Bey i el monestir de Mar Yakup (abans Marevgan i Marhonesya). El museu de la ciutat es troba a la seu de l'antic patriarcat construït el 1895 pel patriarca d'Antioquia Ignatios Benham Banni, avui restaurat, que alberga col·leccions d'objectes assiris, urartians, hel·lens, perses, romans, romans d'Orient, seljúcides, ortúkides i otomans. Característica de Mardin són les cases excavades a la roca calcaria. Els joiers d'or i plata de la ciutat també tenen un gran prestigi. El il o província de Mardin té 12.760 km² i una població de més de set-cents mil habitants. Té 9 districtes: Dargeçit, Derik, Kızıltepe, Mazıdağı, Midyat, Nusaybin, Ömerli, Savur i Yeşilli. Els projecte principal és l'embassament anomenat Projecte GAP que posarà cent mil hectàrees en producció, sobretot de cotó. S'ha creat també una zona industrial per a productes locals i entre els destacadament els fertilitzants. I ha també una zona de lliure comerç (Free Trade Zone).
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Mardin · Veure més »
Mehmet Fuat Köprülü
Mehmet Fuat Köprülü (5 de desembre de 1890 – 28 de juny de 1966, conegut com a Köprülüzade Mehmet Fuat abans de la llei de cognoms a Turquia i com a indicatiu de la seva pertinença a la il·lustre família Köprülü), fou un historiador, polític i professor turc, conegut per les seves contribucions a la història de l'Imperi Otomà, i al folklore i llengua turques.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Mehmet Fuat Köprülü · Veure més »
Mehmet II
Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Mehmet II · Veure més »
Mendeixia
Mendeixia (Menteşe) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1261 i 1414 i tenia per capital la ciutat de Milas, a l'actual Turquia, corresponent a grans trets a la Cària clàssica.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Mendeixia · Veure més »
Mengücek
Mengücek Ahmet (antic otomà Megüček Ahmed, transcripció antiga Mengudjek, àrab Mangudjak) fou un bey o beg turcman, epònim d'una petita dinastia anomenada de Mengücek-oğlu o Mengücekoğulları (a vegades mengücèquides, mengudjèkides, mangudjàkides, mengudjèquides, mandudjàquides, mengujèquides o mangujàquides) que va pastorar i combatre per Àsia Menor després de la batalla de Manazkert (1071).
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Mengücek · Veure més »
Milas
Milas (antiga Milasa, Milaso, Milaxo, Melaso, Melaxo, clàssica Mylasa.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Milas · Veure més »
Mongols
Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvà i Yakutia de la Federació Russa.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Mongols · Veure més »
Murat II
Murat II (juny de 1404, Amàsia – 3 de febrer de 1451, Edirne) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de la mort del seu pare Mehmet I el 1421 fins a la seva mort, excepte per dues breus interrupcions el 1444 i entre 1444 i 1445.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Murat II · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Oghuz · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Orde del Temple · Veure més »
Orhan
Orhan (o) (1281-1359), va ser el segon bei (cap) de la tribu osmanli, en el període en què s'estava convertint en el naixent Imperi Otomà.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Orhan · Veure més »
Ortúkides
Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Ortúkides · Veure més »
Osman I
Osman I (o) (1258-1326) va ser cabdill de la tribu turca dels Kayı i el fundador de la dinastia que va establir i governar l'Imperi Otomà.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Osman I · Veure més »
Pervanèides
Els pervanèides (turc: Pervâneoğulları) foren una petita dinastia beilical que va regnar sobre Sinope i la seva regió de 1277 aproximadament, fins al 1322, quan foren suplantats pels jandàrides (Candaroğulları).
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Pervanèides · Veure més »
Ramazanoğulları
Els Ramazànides, en turc Ramazanoğulları, formen una dinastia turcman del període dels beilicats a Anatòlia (1378-1608).
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Ramazanoğulları · Veure més »
Rumèlia
Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, 'terra dels rūm'; grec: Ρούμελη, Rúmeli; búlgar: Румелия, Rumèlia), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Rumèlia · Veure més »
Sahipataoğulları
Els Sahipataoğulları.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Sahipataoğulları · Veure més »
Saltúquides
Els Saltúquides o Saltúkides (en turc: Saltuklular, en àrab: al-saltūq, آل سلتوق) foren una dinastia de beis turcs que van regnar sobre una part de l'est d'Anatòlia durant el.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Saltúquides · Veure més »
Söğüt
Museu d'Ertuğrul Gazi a Söğüt. Söğüt (grec: Θηβάσιο, Thivàssio) és un poble i un districte de la Província de Bilecik a la Regió de la Màrmara (Turquia).
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Söğüt · Veure més »
Selçuk
Selçuk és una ciutat de Turquia, capital del districte de Selçuk a la província d'Izmir, situada a la desembocadura del Küçük Menderes i al peu del Bülbül Dağı (clàssic Koressos).
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Selçuk · Veure més »
Senyor
Corona heràldica del títol nobiliari de Senyor. Senyor (en llatí: dominus) és qui té domini sobre quelcom o hom.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Senyor · Veure més »
Sinope
Sinope és un port de la costa de la Mar Negra, capital de la província turca homònima.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Sinope · Veure més »
Sivas
Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Sivas · Veure més »
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Soldanat de Rum · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Tamerlà · Veure més »
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Tunísia · Veure més »
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Turc · Veure més »
Xah-i Arman
XII Xah-i Arman (Rei dels Armenis) fou el títol que van portar els sobirans turcmans d'Akhlat entre el 1100 i el 1207.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і Xah-i Arman · Veure més »
1071
Sense descripció.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і 1071 · Veure més »
1092
Països Catalans.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і 1092 · Veure més »
1202
El 1202 (MCCII) fou un any comú del començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і 1202 · Veure més »
1243
Sense descripció.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і 1243 · Veure més »
1350
Sense descripció.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і 1350 · Veure més »
1354
Porta dels Apòstols de la catedral de València.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і 1354 · Veure més »
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і 1375 · Veure més »
1390
Sense descripció.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і 1390 · Veure més »
1402
El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і 1402 · Veure més »
1430
Mapa d'Europa a l'any 1430.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і 1430 · Veure més »
1461
;Països Catalans.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і 1461 · Veure més »
1515
Sense descripció.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і 1515 · Veure més »
1534
;Món: Enric VIII d'Anglaterra.
Nou!!: Beilicats d'Anatòlia і 1534 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Beilicat d'Anatòlia, Beilicats turcs d'Anatòlia, Beylik d'Osman-oğhlu, Gabelles turques d'Anatòlia.
