Obrir a Google MapsTaula de continguts
246 les relacions: Aeque principaliter, Alexandre III (papa), Ardiaca, Arquebisbat d'Acerenza, Arquebisbat de Bari-Bitonto, Arquebisbat de Benevent, Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni, Arquebisbat de Catanzaro-Squillace, Arquebisbat de Cosenza-Bisignano, Arquebisbat de Crotona-Santa Severina, Arquebisbat de Foggia-Bovino, Arquebisbat de Matera-Irsina, Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, Arquebisbat de Rossano-Cariati, Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia, Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia, Arquebisbe, Bagaladi, Bagnara Calabra, Baptisme, Bisbat d'Avezzano, Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi, Bisbat de Caserta, Bisbat de Cassano all'Ionio, Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti, Bisbat de Krujë, Bisbat de Lamezia Terme, Bisbat de Locri-Gerace, Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea, Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi, Bisbat de Nardò-Gallipoli, Bisbat de Teggiano-Policastro, Bisbat de Teramo-Atri, Bisbe (Església Catòlica), Bova (Itàlia), Bova Marina, Brancaleone (Itàlia), Breu apostòlic, Butlla, Calanna, Calàbria, Campo Calabro, Cardeto, Carmelites descalços, Catolicisme, Clergues Regulars de Somasca, Condofuri, Congregació del Santíssim Redemptor, ... Ampliar l'índex (196 més) »
- Reggio de Calàbria
Aeque principaliter
Aeque principaliter ('igualment important') és un terme llatí emprat generalment per l'Església Catòlica Romana per a indicar una unió de dues o més diòcesis en la qual -per evitar qüestions de preeminència- totes les diòcesis reben la mateixa importància.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Aeque principaliter
Alexandre III (papa)
Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Alexandre III (papa)
Ardiaca
Lardiaca era el diaca principal d'una església.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Ardiaca
Arquebisbat d'Acerenza
Larquebisbat d'Acerenza (italià: bisbat di Acerenza; llatí: Archidioecesis Acheruntina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Arquebisbat d'Acerenza
Arquebisbat de Bari-Bitonto
Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Pulla.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Arquebisbat de Bari-Bitonto
Arquebisbat de Benevent
basílica de la Madonna delle Grazie a Benevento. La basílica de la Santissima Annunziata de Vitulano, anomenada popularment "chiesa di Sant'Antonio". Larquebisbat de Benevent (italià: Arcidiocesi di Benevento; llatí: Archidioecesis Beneventana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Arquebisbat de Benevent
Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni
Santa Maria dell'Assunzione d'Ostuni La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni Cripta de la Madonna della Favana, Veglie La Chiesa Madre, Guagnano Larquebisbat de Bríndisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni
Arquebisbat de Catanzaro-Squillace
cocatedral de Santa Maria Assunta a Squillace. Larquebisbat de Catanzaro-Squillace (italià: Arcidiocesi di Catanzaro-Squillace; llatí: Archidioecesis Catacensis-Squillacensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Arquebisbat de Catanzaro-Squillace
Arquebisbat de Cosenza-Bisignano
Façana del Santuari de Sant Francesc de Paula Larquebisbat de Cosenza-Bisignano (italià: Arcidiocesi di Cosenza-Bisignano; llatí: Archidioecesis Cosentina-Bisinianensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Arquebisbat de Cosenza-Bisignano
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina
Larquebisbat de Crotona-Santa Severina (italià: arcidiocesi di Crotone-Santa Severina; llatí: Archidioecesis Crotonensis-Sanctae Severinae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Arquebisbat de Crotona-Santa Severina
Arquebisbat de Foggia-Bovino
La catedral de Bovino, cocatedral de l'arxidiòcesi Larquebisbat de Foggia-Bovino (italià: Arcidiocesi di Foggia-Bovino; llatí: Archidioecesis Fodiana-Bovinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Arquebisbat de Foggia-Bovino
Arquebisbat de Matera-Irsina
Larquebisbat de Matera-Irsina (italià: arcidiocesi di Matera-Irsina; llatí: Archidioecesis Materanensis-Montis Pelusii) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Arquebisbat de Matera-Irsina
Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela
La façana i el campanar del Duomo. La nau central del Duomo. cocatedral de San Bartolomeo a Lipari. Cocatedral de Santa Maria Assunta a Santa Lucia del Mela. Larquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela (italià: Arcidiocesi di Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela; llatí: Archidioecesis Messanensis-Liparensis-Sanctae Luciae) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela
Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo
Larquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo (italià: arcidiocesi di Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo; llatí: Archidioecesis Potentina-Murana-Marsicensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo
Arquebisbat de Rossano-Cariati
Quadre amb la imatge de Maria Santissima Achiropita a la catedral homònima de Rossano Cúpula de la cocatedral de San Michele Arcangelo de Cariati Larquebisbat de Rossano-Cariati (italià: arcidiocesi di Rossano-Cariati; llatí: Archidioecesis Rossanensis-Cariatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Arquebisbat de Rossano-Cariati
Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno
arquebisbe Niccolò d'Aiello Orgue a tubs realitzat al 1759 de la Basílica cocatedral de Santa Maria della Pace de Campagna cocatedral de San Donato d'Acerno Larquebisbat de Salern-Campagna-Acerno (italià: arcidiocesi di Salerno-Campagna-Acerno; llatí: Archidioecesis Salernitana-Campaniensis-Acernensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno
Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia
La Cocatedral de Nusco. Larquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia (italià: arcidiocesi di Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia; llatí: Archidioecesis Sancti Angeli de Lombardis-Compsana-Nuscana-Bisaciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia
Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia
Castellammare di Stabia. diòcesi de Vico Equense Larquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia (italià: arcidiocesi di Sorrento-Castellammare di Stabia; llatí: Archidioecesis Surrentina-Castri Maris o Stabiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Arquebisbe
Bagaladi
Bagaladi és un comune (municipi) de la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a la regió italiana de Calàbria, situat a uns 120 km al sud-oest de Catanzaro i a uns 15 km al sud-est de Reggio de Calàbria.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Bagaladi
Bagnara Calabra
Bagnara Calabra és un comune (municipi) de la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a la regió italiana de Calàbria, situat a uns 100 km al sud-oest de Catanzaro i a uns 25 km al nord-est de Reggio de Calàbria.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Bagnara Calabra
Baptisme
Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Baptisme
Bisbat d'Avezzano
El bisbat d'Avezzano (o dels Marsos) (italià: diocesi di Avezzano o dei Marsi; llatí: Dioecesis Marsorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de l'Aquila, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Bisbat d'Avezzano
Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi
El bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi —diocesi di Oppido Mamertina-Palmi; Dioecesis Oppidensis-Palmarum — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi
Bisbat de Caserta
L'església de San Michele a Casertavecchia,catedral fins al 1842. El bisbat de Caserta (italià: bisbat de Caserta; llatí: Dioecesis Casertana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Bisbat de Caserta
Bisbat de Cassano all'Ionio
El bisbat de Cassano all'Ionio —Diocesi di Cassano all'Ionio; Dioecesis Cassanensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragàni de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Bisbat de Cassano all'Ionio
Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti
catedral de Sant'Agata de' Goti, cocatedral de la diòcesi seminario a Cerreto Sannita seminari de Cerreto Sannita vist des de la plaça Joan Pau II. s, avui exposada al Museo civico di arte sacra de Cerreto Sannita Sant Paleri de Telese, bisbe de Telese o Cerreto al segle IX El bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti (italià: diocesi di Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti; llatí: Dioecesis Cerretana-Thelesina-Sanctae Agathae Gothorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti
Bisbat de Krujë
El bisbat de Krüje (llatí: Dioecesis Croënsis) és una seu suprimida i titular de l'Església catòlica a Albània.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Bisbat de Krujë
Bisbat de Lamezia Terme
El bisbat de Lamezia Terme (italià: diocesi di Lamezia Terme; llatí: Dioecesis Neocastrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Bisbat de Lamezia Terme
Bisbat de Locri-Gerace
El bisbat de Locri-Gerace (diocesi di Locri-Gerace, Dioecesis Locrensis-Hieracensis -Sanctae Mariae de Pulsi)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Bisbat de Locri-Gerace
Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea
La cocatedral de Tropea El bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea (italià: diocesi di Mileto-Nicotera-Tropea; llatí: Dioecesis Miletensis-Nicotriensis-Tropiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea
Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi
catedral de Santa Maria Assunta a Ruvo di Puglia catedral de San Michele arcangelo a Terlizzi El bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi (italià: diocesi di Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi; llatí: Dioecesis Melphictensis-Rubensis-Iuvenacensis-Terlitiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi
Bisbat de Nardò-Gallipoli
El bisbat de Nardò-Gallipoli —diocesi di Nardò-Gallipoli; Dioecesis Neritonensis-Gallipolitana — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Bisbat de Nardò-Gallipoli
Bisbat de Teggiano-Policastro
La cocatedral de Santa Maria Assunta de Policastro Bussentino El seminari episcopal de Teggiano El bisbat de Teggiano-Policastro (italià: diocesi di Teggiano-Policastro; llatí: Dioecesis Dianensis-Policastrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campania.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Bisbat de Teggiano-Policastro
Bisbat de Teramo-Atri
Basílica Cocatedral d'Atri Santa Maria di Propezzano El bisbat de Teramo-Atri (italià: diocesi di Teramo-Atri; llatí: Dioecesis Aprutina seu Teramensis-Hatriensis seu Atriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pescara-Penne, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Bisbat de Teramo-Atri
Bisbe (Església Catòlica)
Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Bisbe (Església Catòlica)
Bova (Itàlia)
Bova (Χώρα τουΒούα en grecànic, Vùa en calabrès i en grec antic) és una ciutat italiana de 442 habitants de la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a Calàbria, i inclòs en el circuit dels pobles més bonics d'Itàlia.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Bova (Itàlia)
Bova Marina
Bova Marina és un comune (municipi) de la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a la regió italiana de Calàbria, situat a uns 120 km al sud-oest de Catanzaro i a uns 30 km al sud-est de Reggio de Calàbria.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Bova Marina
Brancaleone (Itàlia)
Brancaleone és un comune (municipi) de la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a la regió italiana de Calàbria, situat a uns 110 km al sud-oest de Catanzaro i a uns 65 km al sud-est de Reggio de Calàbria.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Brancaleone (Itàlia)
Breu apostòlic
El breu apostòlic és un document pontifici (litterae apostolicae), menys solemne que la butlla que és usat per regular els afers de menor importància de la Santa Seu.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Breu apostòlic
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Butlla
Calanna
Calanna (en grecànic Kalanè) és un municipi italià, situat a la regió de Calàbria i a la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Calanna
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Calàbria
Campo Calabro
Campo Calabro és un comune (municipi) de la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a la regió italiana de Calàbria, situat a uns 110 km al sud-oest de Catanzaro i a uns 12 km al nord de Reggio de Calàbria.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Campo Calabro
Cardeto
Cardeto és un comune (municipi) de la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a la regió italiana de Calàbria, situat a uns 120 km al sud-oest de Catanzaro i a uns 10 km al sud-est de Reggio de Calàbria.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Cardeto
Carmelites descalços
Els Carmelites Descalços o Orde dels Frares Descalços de la Santíssima Mare de Déu del Mont Carmel (en llatí: Ordo Fratrum Discalceatorum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) són un orde religiós catòlic, de tipus mendicant, que és una reforma observant de l'orde del Carme o Carmelites Calçats.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Carmelites descalços
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Catolicisme
Clergues Regulars de Somasca
Els Clergues Regulars de Somasca (en llatí Ordo Clericorum Regularium a Somascha) són un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament un orde de clergues regulars fundat per Sant Jeroni Emiliani en 1532.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Clergues Regulars de Somasca
Condofuri
Condofuri és un comune (municipi) de la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a la regió italiana de Calàbria, situat a uns 120 km al sud-oest de Catanzaro i a uns 38 km al sud-est de Reggio de Calàbria.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Condofuri
Congregació del Santíssim Redemptor
La Congregació del Santíssim Redemptor (en llatí, Congregatio Sanctissimi Redemptoris), coneguda com a congregació dels Missioners Redemptoristes és un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament una congregació clerical.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Congregació del Santíssim Redemptor
Congregació per als Bisbes
La Congregació per als Bisbes (Congregatio pro Episcopis) és la congregació de la Cúria Romana que realitza la selecció dels nous bisbes abans de l'aprovació papal.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Congregació per als Bisbes
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Diòcesi
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Església sufragània
Evangeli
'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Evangeli
Fets dels Apòstols
Els Fets dels Apòstols és el cinquè llibre del Nou Testament de la Bíblia.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Fets dels Apòstols
Fiumara (Itàlia)
Fiumara és un comune (municipi) de la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a la regió italiana de Calàbria, situat a uns 70 km al sud-oest de Catanzaro i a uns 50 km al nord-est de Reggio de Calàbria.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Fiumara (Itàlia)
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Gregori el Gran
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Gregori VII
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Imperi Romà d'Orient
In persona episcopi
In persona episcopi (en la persona del bisbe) és una locució llatina emprat generalment per l'Església Catòlica Romana per a indicar una unió de dues o més diòcesis en la qual aquestes són administrades per un únic bisbe però que no suposa cap alteració de les seves estructures (ex.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і In persona episcopi
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Italià
Joan Pau II
Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Joan Pau II
Joan XV
Joan XV (Roma, ? – abril de 996) va ser Papa de l'Església Catòlica del 985 al 996.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Joan XV
Laganadi
Laganadi és un comune (municipi) de la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a la regió italiana de Calàbria, situat a uns 110 km al sud-oest de Catanzaro i a uns 10 km al nord-est de Reggio de Calàbria.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Laganadi
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Llatí
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Llista d'emperadors romans d'Orient
Melito di Porto Salvo
Melito di Porto Salvo és un comune (municipi) de la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a la regió italiana de Calàbria, situat a uns 130 km al sud-oest de Catanzaro i a uns 25 km al sud-est de Reggio de Calàbria.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Melito di Porto Salvo
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Metropolità
Montebello Ionico
Montebello Ionico és un comune (municipi) de la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a la regió italiana de Calàbria, situat a uns 130 km al sud-oest de Catanzaro i a uns 15 km al sud-est de Reggio de Calàbria.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Montebello Ionico
Motta San Giovanni
Motta San Giovanni és un comune (municipi) de la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a la regió italiana de Calàbria, situat a uns 130 km al sud-oest de Catanzaro i a uns 13 km al sud-est de Reggio de Calàbria.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Motta San Giovanni
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Municipi
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Normands
Notitiae Episcopatuum
Notitiae Episcopatuum (singular en llatí: Notitia Episcopatuum) és el nom donat als documents oficials que van proporcionar, als territoris de l'Imperi Romà d'Orient, llistes de seus metropolitanes, seus arquebisbals autocèfales i diòcesis sufragànies dividides per província eclesiàstica.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Notitiae Episcopatuum
Orde Basilià Italià de Grottaferrata
LOrde Basilià Italià de Grottaferrata, en llatí Ordo Basilianus Italiae, seu Cryptoferratensis, és un orde monàstic de l'Església catòlica de ritual bizantí, branca per tant dels basilians. Fou fundat en 1573 per a reunir els monestirs continuadors de la comunitat que va fundar Nil de Rossano al final del i que s'establí a Grottaferrata en 1005.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Orde Basilià Italià de Grottaferrata
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Orde de Frares Menors
Orde de Frares Menors Descalços
L'Orde dels Frares Menors Descalços o Orde dels Frares Menors Descalços de l'Estricta Observança (en llatí Ordo Fratrum Minorum Discalcetatorum o Ordo Fratrum Minorum Strictioris Observantiae Discalceatorum) és una reforma observant de l'orde franciscà, nascut al si dels frares menors conventuals i paral·lelament amb el naixement a Itàlia dels frares menors observants, amb la intenció d'incrementar el rigor i l'austeritat de la vida conventual a l'orde.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Orde de Frares Menors Descalços
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Orde de Sant Agustí
Orde dels Frares Menors Caputxins
L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Orde dels Frares Menors Caputxins
Orde dels Mínims
LOrde dels Mínims (en llatí Ordo Minimorum) és un orde mendicant catòlic fundat per sant Francesc de Paula entre el 1435 i 1444.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Orde dels Mínims
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Orde dels Predicadors
Palizzi
Palizzi és un comune (municipi) de la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a la regió italiana de Calàbria, situat a uns 120 km al sud-oest de Catanzaro i a uns 30 km al sud-est de Reggio de Calàbria.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Palizzi
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Papa
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Parròquia eclesiàstica
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Pau de Tars
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Pius VII
Província de Reggio de Calàbria
La província de Reggio de Calàbria és una antiga província de la regió de la Calàbria a Itàlia.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Província de Reggio de Calàbria
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Província eclesiàstica
Reggio de Calàbria
Reggio de Calàbria (en català antic Ríjols o Rèjol, en sicilià Riggiu Calabbria, en italià Reggio di Calabria, comunament simplificat com a Riggiu o Reggio respectivament) és una ciutat del sud-oest de Calàbria.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Reggio de Calàbria
Regió eclesiàstica Calàbria
La regió de Calàbria al territori italià La regió eclesiàstica Calàbria és una de les setze regions eclesiàstiques en les quals està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Regió eclesiàstica Calàbria
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Regne de les Dues Sicílies
Ritu bizantí
Un iconostasi separa el santuari de la nau a les esglésies de ritu grec. Es mostra una part de l'iconostasi de sis columnes de la catedral d'Uglich. A l'esquerra hi ha la Porta del Diaca i a la dreta la Porta Santa. El ritu bizantí, també conegut com a ritu grec, ritu de Constantinoble o ritu constantinopolità, és el ritu litúrgic utilitzat actualment per l'Església ortodoxa oriental i algunes Esglésies catòliques orientals.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Ritu bizantí
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Ritu romà
Roccaforte del Greco
Roccaforte del Greco és un comune (municipi) de la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a la regió italiana de Calàbria, situat a uns 110 km al sud-oest de Catanzaro i a uns 20 km al sud-est de Reggio de Calàbria.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Roccaforte del Greco
Roghudi
Roghudi és un comune (municipi) de la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a la regió italiana de Calàbria, situat a uns 130 km al sud-oest de Catanzaro i a uns 20 km al sud-est de Reggio de Calàbria.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Roghudi
San Lorenzo
* Toponímia.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і San Lorenzo
Sant Jordi
va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Sant Jordi
Sant Lleó
* Sant Lleó o Papa Lleó I, (Toscana, 400 - Roma, 461), Papa de l'Església Catòlica (440-461).
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Sant Lleó
Sant'Alessio in Aspromonte
Sant'Alessio in Aspromonte és un comune (municipi) de la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a la regió italiana de Calàbria, situat a uns 110 km al sud-oest de Catanzaro i a uns 10 km al nord-est de Reggio de Calàbria.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Sant'Alessio in Aspromonte
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Santa Seu
Santo Stefano in Aspromonte
Santo Stefano in Aspromonte és un comune (municipi) de la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a la regió italiana de Calàbria, situat a uns 110 km al sud-oest de Catanzaro i a uns 12 km al nord-est de Reggio de Calàbria.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Santo Stefano in Aspromonte
Scilla (Itàlia)
Scilla és una ciutat italiana situada a la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a Calàbria.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Scilla (Itàlia)
Siracusa
Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Siracusa
Societat Salesiana
La Societat Salesiana de Sant Joan Bosco (en llatí Societas Sancti Francisci Salesii) és un institut religiós masculí de dret pontifici, una congregació clerical fundada el 1859.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Societat Salesiana
Staiti
Staiti és un comune (municipi) de la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a la regió italiana de Calàbria, situat a uns 110 km al sud-oest de Catanzaro i a uns 35 km al sud-est de Reggio de Calàbria.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Staiti
Villa San Giovanni
Villa San Giovanni és una vila italiana, a la Calàbria, a la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і Villa San Giovanni
1013
El 1013 (MXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1013
1030
El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1030
1078
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1078
1082
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1082
1089
El 1089 (MLXXXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1089
1094
El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1094
1122
El 1122 (MCXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en diumenge.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1122
1124
El 1124 (MCXXIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1124
1146
El 1146 (MCXLVI) fou un any comú començat en dimarts.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1146
1170
Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1170
1194
;Països Catalans:;Món.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1194
1199
;Països catalans;Món.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1199
1252
L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1252
1259
El 1259 (MCCLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1259
1305
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1305
1341
El 1341 (MCCCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1341
1346
Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1346
1354
Porta dels Apòstols de la catedral de València.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1354
1362
El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1362
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1375
1404
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1404
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1405
1410
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1410
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1412
1414
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1414
1420
El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1420
1421
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1421
1424
;Països catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1424
1425
Països Catalans Resta del món.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1425
1426
Països Catalans Resta del món.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1426
1429
Països Catalans Resta del món.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1429
1435
Països Catalans Resta del món.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1435
1437
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1437
1440
El 1440 (MCDXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1440
1441
Països Catalans Resta del món.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1441
1453
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1453
1483
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1483
1488
Països Catalans Resta del món.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1488
1491
Països Catalans Resta del món.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1491
1496
''Retrat de l'artista i la seva dona'' (1496), del mestre de Frankfurt.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1496
1497
Països Catalans Resta del món.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1497
1506
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1506
1512
El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1512
1523
El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1523
1535
Barba-roja.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1535
1557
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1557
1570
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1570
1571
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1571
1574
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1574
1587
Retrat de Francis Drake del 1581.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1587
1593
Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1593
1627
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1627
1646
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1646
1656
Reproducció de "''Las Meninas''", noteu l'habilitat de col·locar els reis reflectits en un mirall al fons de la sala.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1656
1657
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1657
1658
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1658
1660
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1660
1695
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1695
1696
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1696
1699
;Països catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1699
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1714
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1718
1726
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1726
1729
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1729
1731
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1731
1752
1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1752
1756
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1756
1757
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1757
1760
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1760
1761
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Llinda Can Bellestoles, Santa Pau.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1761
1766
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1766
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1791
1792
;Països catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1792
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1797
1802
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1802
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1814
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1818
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1819
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1824
1826
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1826
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1829
1830
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1830
1832
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1832
1834
;Països catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1834
1835
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1835
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1836
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1849
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1850
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1851
1855
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1855
1856
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1856
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1870
1871
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1871
1872
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1872
1876
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1876
1877
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1877
1888
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1888
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1895
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1899
1900
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1900
1908
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1908
1909
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1909
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1914
1915
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1915
1921
Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1921
1923
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1923
1926
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1926
1927
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1927
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1929
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1933
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1937
1938
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1938
1940
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1940
1941
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1941
1943
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1943
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1950
1952
1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1952
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1960
1962
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1962
1966
Catalunya.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1966
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1973
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1977
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1980
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1986
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 1990
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 2001
2013
L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 2013
590
El 590 (DXC) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 590
592
El 592 (DXCII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 592
599
El 599 (DXCIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 599
602
El 602 és l'any comú començat en dilluns del segons el calendari gregorià, malgrat llavors estava vigent encara el calendari julià i per tant el còmput cronològic era diferent.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 602
604
El 604 (DCIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 604
649
El 649 (DCXLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 649
820
El 820 (DCCCXX en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 820
821
El 821 (DCCCXXI en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 821
840
El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 840
902
El 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 902
924
El 924 (CMXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 924
959
El 959 (CMLIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 959
980
L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 980
982
El 982 (CMLXXXII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova і 982
Vegeu també
Reggio de Calàbria
- Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova
- Giuseppe Musolino
- Reggio de Calàbria
També conegut com Arxidiòcesi de Reggio Calàbria, Arxidiòcesi de Reggio Calàbria-Bova.
, Congregació per als Bisbes, Diòcesi, Església sufragània, Evangeli, Fets dels Apòstols, Fiumara (Itàlia), Gregori el Gran, Gregori VII, Imperi Romà d'Orient, In persona episcopi, Italià, Joan Pau II, Joan XV, Laganadi, Llatí, Llista d'emperadors romans d'Orient, Melito di Porto Salvo, Metropolità, Montebello Ionico, Motta San Giovanni, Municipi, Normands, Notitiae Episcopatuum, Orde Basilià Italià de Grottaferrata, Orde de Frares Menors, Orde de Frares Menors Descalços, Orde de Sant Agustí, Orde dels Frares Menors Caputxins, Orde dels Mínims, Orde dels Predicadors, Palizzi, Papa, Parròquia eclesiàstica, Pau de Tars, Pius VII, Província de Reggio de Calàbria, Província eclesiàstica, Reggio de Calàbria, Regió eclesiàstica Calàbria, Regne de les Dues Sicílies, Ritu bizantí, Ritu romà, Roccaforte del Greco, Roghudi, San Lorenzo, Sant Jordi, Sant Lleó, Sant'Alessio in Aspromonte, Santa Seu, Santo Stefano in Aspromonte, Scilla (Itàlia), Siracusa, Societat Salesiana, Staiti, Villa San Giovanni, 1013, 1030, 1078, 1082, 1089, 1094, 1122, 1124, 1146, 1170, 1194, 1199, 1252, 1259, 1305, 1341, 1346, 1354, 1362, 1375, 1404, 1405, 1410, 1412, 1414, 1420, 1421, 1424, 1425, 1426, 1429, 1435, 1437, 1440, 1441, 1453, 1483, 1488, 1491, 1496, 1497, 1506, 1512, 1523, 1535, 1557, 1570, 1571, 1574, 1587, 1593, 1627, 1646, 1656, 1657, 1658, 1660, 1695, 1696, 1699, 1714, 1718, 1726, 1729, 1731, 1752, 1756, 1757, 1760, 1761, 1766, 1791, 1792, 1797, 1802, 1814, 1818, 1819, 1824, 1826, 1829, 1830, 1832, 1834, 1835, 1836, 1849, 1850, 1851, 1855, 1856, 1870, 1871, 1872, 1876, 1877, 1888, 1895, 1899, 1900, 1908, 1909, 1914, 1915, 1921, 1923, 1926, 1927, 1929, 1933, 1937, 1938, 1940, 1941, 1943, 1950, 1952, 1960, 1962, 1966, 1973, 1977, 1980, 1986, 1990, 2001, 2013, 590, 592, 599, 602, 604, 649, 820, 821, 840, 902, 924, 959, 980, 982.