Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Arquebisbat de Crotona-Santa Severina і Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina і Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia tenen 28 coses en comú (en Uniopèdia): Annuario Pontificio, Arquebisbat d'Acerenza, Arquebisbe, Bisbat de Nardò-Gallipoli, Butlla, Catolicisme, Congregació per als Bisbes, Diòcesi, Església sufragània, In persona episcopi, Italià, Joan Pau II, Llatí, Metropolità, Municipi, Orde de Frares Menors, Orde de Sant Agustí, Orde dels Predicadors, Papa, Parròquia eclesiàstica, Pius VII, Província eclesiàstica, Ritu romà, Santa Seu, Sínode, Segle XIV, Seminari, Teatins.
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Annuario Pontificio і Arquebisbat de Crotona-Santa Severina · Annuario Pontificio і Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia ·
Arquebisbat d'Acerenza
Larquebisbat d'Acerenza (italià: bisbat di Acerenza; llatí: Archidioecesis Acheruntina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Arquebisbat d'Acerenza і Arquebisbat de Crotona-Santa Severina · Arquebisbat d'Acerenza і Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia ·
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina і Arquebisbe · Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia і Arquebisbe ·
Bisbat de Nardò-Gallipoli
El bisbat de Nardò-Gallipoli —diocesi di Nardò-Gallipoli; Dioecesis Neritonensis-Gallipolitana — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina і Bisbat de Nardò-Gallipoli · Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia і Bisbat de Nardò-Gallipoli ·
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina і Butlla · Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia і Butlla ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina і Catolicisme · Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia і Catolicisme ·
Congregació per als Bisbes
La Congregació per als Bisbes (Congregatio pro Episcopis) és la congregació de la Cúria Romana que realitza la selecció dels nous bisbes abans de l'aprovació papal.
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina і Congregació per als Bisbes · Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia і Congregació per als Bisbes ·
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina і Diòcesi · Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia і Diòcesi ·
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina і Església sufragània · Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia і Església sufragània ·
In persona episcopi
In persona episcopi (en la persona del bisbe) és una locució llatina emprat generalment per l'Església Catòlica Romana per a indicar una unió de dues o més diòcesis en la qual aquestes són administrades per un únic bisbe però que no suposa cap alteració de les seves estructures (ex. seminaris, catedrals, oficials de la cúria).
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina і In persona episcopi · Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia і In persona episcopi ·
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina і Italià · Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia і Italià ·
Joan Pau II
Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina і Joan Pau II · Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia і Joan Pau II ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina і Llatí · Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia і Llatí ·
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina і Metropolità · Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia і Metropolità ·
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina і Municipi · Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia і Municipi ·
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original. L'orde actual, que porta l'antic nom de Frares Menors, és el resultat de la unificació duta a terme pel papa Lleó XIII amb la butlla Felicitate quadam el 4 d'octubre de 1897. Amb ella s'unificaven en un sol orde els Frares Menors Observants, els Frares Menors Reformats, els Frares Menors Recol·lectes i els Frares Menors Descalços (o alcantarins). Van quedar fora de la unificació els Frares Menors Conventuals, tronc original de l'orde franciscà, i els Frares Menors Caputxins, orde reformat; tots dos formen avui ordes autònoms amb ministres generals propis.
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina і Orde de Frares Menors · Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia і Orde de Frares Menors ·
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina і Orde de Sant Agustí · Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia і Orde de Sant Agustí ·
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina і Orde dels Predicadors · Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia і Orde dels Predicadors ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina і Papa · Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia і Papa ·
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina і Parròquia eclesiàstica · Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia і Parròquia eclesiàstica ·
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina і Pius VII · Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia і Pius VII ·
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina і Província eclesiàstica · Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia і Província eclesiàstica ·
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina і Ritu romà · Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia і Ritu romà ·
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina і Santa Seu · Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia і Santa Seu ·
Sínode
Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina і Sínode · Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia і Sínode ·
Segle XIV
El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina і Segle XIV · Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia і Segle XIV ·
Seminari
Claustre del Seminari de Tarragona Seminari Metropolità de València Un seminari és un centre destinat a la formació de sacerdots.
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina і Seminari · Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia і Seminari ·
Teatins
Els Clergues Regulars o Teatins (en llatí Ordo clericorum regularium vulgo Theatinorum) és un institut religiós masculí dret pontifici, concretament un orde de clergues regulars.
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina і Teatins · Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia і Teatins ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Arquebisbat de Crotona-Santa Severina і Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia
- Què tenen en comú Arquebisbat de Crotona-Santa Severina і Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia
- Semblances entre Arquebisbat de Crotona-Santa Severina і Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia
Comparació entre Arquebisbat de Crotona-Santa Severina і Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina té 279 relacions, mentre que Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia té 280. Com que tenen en comú 28, l'índex de Jaccard és 5.01% = 28 / (279 + 280).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Arquebisbat de Crotona-Santa Severina і Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
