Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Arquebisbat d'Acerenza і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Arquebisbat d'Acerenza і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela

Arquebisbat d'Acerenza vs. Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela

Larquebisbat d'Acerenza (italià: bisbat di Acerenza; llatí: Archidioecesis Acheruntina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata. La façana i el campanar del Duomo. La nau central del Duomo. cocatedral de San Bartolomeo a Lipari. Cocatedral de Santa Maria Assunta a Santa Lucia del Mela. Larquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela (italià: Arcidiocesi di Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela; llatí: Archidioecesis Messanensis-Liparensis-Sanctae Luciae) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Similituds entre Arquebisbat d'Acerenza і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela

Arquebisbat d'Acerenza і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela tenen 27 coses en comú (en Uniopèdia): Abat, Aeque principaliter, Arquebisbat de Palerm, Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, Arquebisbat de Siracusa, Arquebisbe, Butlla, Cardenal, Catolicisme, Congregació per als Bisbes, Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu, Església sufragània, Italià, Llatí, Municipi, Normands, Orde de Frares Menors, Orde de Sant Benet, Orde del Cister, Orde dels Predicadors, Papa, Parròquia eclesiàstica, Província eclesiàstica, Ritu bizantí, Ritu romà, Santa Seu, Teatins.

Abat

Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.

Abat і Arquebisbat d'Acerenza · Abat і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela · Veure més »

Aeque principaliter

Aeque principaliter ('igualment important') és un terme llatí emprat generalment per l'Església Catòlica Romana per a indicar una unió de dues o més diòcesis en la qual -per evitar qüestions de preeminència- totes les diòcesis reben la mateixa importància.

Aeque principaliter і Arquebisbat d'Acerenza · Aeque principaliter і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela · Veure més »

Arquebisbat de Palerm

Larquebisbat de Palerm (italià: Arcidiocesi di Palermo; llatí: Archidioecesis Panormitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Arquebisbat d'Acerenza і Arquebisbat de Palerm · Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela і Arquebisbat de Palerm · Veure més »

Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno

arquebisbe Niccolò d'Aiello Orgue a tubs realitzat al 1759 de la Basílica cocatedral de Santa Maria della Pace de Campagna cocatedral de San Donato d'Acerno Larquebisbat de Salern-Campagna-Acerno (italià: arcidiocesi di Salerno-Campagna-Acerno; llatí: Archidioecesis Salernitana-Campaniensis-Acernensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Arquebisbat d'Acerenza і Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno · Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela і Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno · Veure més »

Arquebisbat de Siracusa

Larquebisbat de Siracusa (italià: arcidiocesi di Siracusa; llatí: Archidioecesis Syracusana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Arquebisbat d'Acerenza і Arquebisbat de Siracusa · Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela і Arquebisbat de Siracusa · Veure més »

Arquebisbe

Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.

Arquebisbat d'Acerenza і Arquebisbe · Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela і Arquebisbe · Veure més »

Butlla

Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.

Arquebisbat d'Acerenza і Butlla · Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela і Butlla · Veure més »

Cardenal

Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".

Arquebisbat d'Acerenza і Cardenal · Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela і Cardenal · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Arquebisbat d'Acerenza і Catolicisme · Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela і Catolicisme · Veure més »

Congregació per als Bisbes

La Congregació per als Bisbes (Congregatio pro Episcopis) és la congregació de la Cúria Romana que realitza la selecció dels nous bisbes abans de l'aprovació papal.

Arquebisbat d'Acerenza і Congregació per als Bisbes · Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela і Congregació per als Bisbes · Veure més »

Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu

A l'Església Catòlica s'anomena diòcesi immediatament subjecta una diòcesi que depèn directament de la Santa Seu i que no està subjecta a l'autoritat d'un arquebisbe metropolità.

Arquebisbat d'Acerenza і Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu · Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela і Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu · Veure més »

Església sufragània

Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.

Arquebisbat d'Acerenza і Església sufragània · Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela і Església sufragània · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Arquebisbat d'Acerenza і Italià · Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela і Italià · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Arquebisbat d'Acerenza і Llatí · Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela і Llatí · Veure més »

Municipi

territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.

Arquebisbat d'Acerenza і Municipi · Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela і Municipi · Veure més »

Normands

Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).

Arquebisbat d'Acerenza і Normands · Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela і Normands · Veure més »

Orde de Frares Menors

L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original. L'orde actual, que porta l'antic nom de Frares Menors, és el resultat de la unificació duta a terme pel papa Lleó XIII amb la butlla Felicitate quadam el 4 d'octubre de 1897. Amb ella s'unificaven en un sol orde els Frares Menors Observants, els Frares Menors Reformats, els Frares Menors Recol·lectes i els Frares Menors Descalços (o alcantarins). Van quedar fora de la unificació els Frares Menors Conventuals, tronc original de l'orde franciscà, i els Frares Menors Caputxins, orde reformat; tots dos formen avui ordes autònoms amb ministres generals propis.

Arquebisbat d'Acerenza і Orde de Frares Menors · Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela і Orde de Frares Menors · Veure més »

Orde de Sant Benet

L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.

Arquebisbat d'Acerenza і Orde de Sant Benet · Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela і Orde de Sant Benet · Veure més »

Orde del Cister

Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.

Arquebisbat d'Acerenza і Orde del Cister · Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela і Orde del Cister · Veure més »

Orde dels Predicadors

Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.

Arquebisbat d'Acerenza і Orde dels Predicadors · Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela і Orde dels Predicadors · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Arquebisbat d'Acerenza і Papa · Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela і Papa · Veure més »

Parròquia eclesiàstica

Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.

Arquebisbat d'Acerenza і Parròquia eclesiàstica · Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela і Parròquia eclesiàstica · Veure més »

Província eclesiàstica

Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.

Arquebisbat d'Acerenza і Província eclesiàstica · Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela і Província eclesiàstica · Veure més »

Ritu bizantí

Un iconostasi separa el santuari de la nau a les esglésies de ritu grec. Es mostra una part de l'iconostasi de sis columnes de la catedral d'Uglich. A l'esquerra hi ha la Porta del Diaca i a la dreta la Porta Santa. El ritu bizantí, també conegut com a ritu grec, ritu de Constantinoble o ritu constantinopolità, és el ritu litúrgic utilitzat actualment per l'Església ortodoxa oriental i algunes Esglésies catòliques orientals.

Arquebisbat d'Acerenza і Ritu bizantí · Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela і Ritu bizantí · Veure més »

Ritu romà

Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.

Arquebisbat d'Acerenza і Ritu romà · Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela і Ritu romà · Veure més »

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.

Arquebisbat d'Acerenza і Santa Seu · Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela і Santa Seu · Veure més »

Teatins

Els Clergues Regulars o Teatins (en llatí Ordo clericorum regularium vulgo Theatinorum) és un institut religiós masculí dret pontifici, concretament un orde de clergues regulars.

Arquebisbat d'Acerenza і Teatins · Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela і Teatins · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Arquebisbat d'Acerenza і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela

Arquebisbat d'Acerenza té 231 relacions, mentre que Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela té 397. Com que tenen en comú 27, l'índex de Jaccard és 4.30% = 27 / (231 + 397).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Arquebisbat d'Acerenza і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »