Accés més ràpid que el navegador!
83 les relacions: Adrià Gual i Queralt, Anastasi Niubò i Cunill, Antoni Maria Marcet i Poal, Athalia, Édouard Colonne, Banda Municipal de Barcelona, Barcelona, Bartomeu Robert i Yarzábal, Cant gregorià, Carles Gumersind Vidiella i Esteba, Carrer de la Portaferrissa, César Franck, Centre de Documentació de l'Orfeó Català, Charles Gounod, Compositor, Conservatori de París, Conservatori Municipal de Música de Barcelona, Conservatori Superior de Música del Liceu, Director d'orquestra, Don Juan (Strauss), Els Quatre Gats, Enciclopèdia Espasa, Enric Granados i Campiña, Enric Morera i Viura, Exposició Universal de Barcelona, Félicien David, Felip Pedrell i Sabaté, Ferran Ardèvol Miralles, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Gabriel Balart i Crehuet, Generalitat de Catalunya, Giacomo Meyerbeer, Gran Teatre del Liceu, Hector Berlioz, Henrik Ibsen, Isaac Albéniz i Pascual, Isidre Nonell i Monturiol, Jacint Verdaguer i Santaló, Joan Baptista Pujol i Riu, Joan Lamote de Grignon i Bocquet, Joan Manén i Planas, Joaquim Cabot i Rovira, Joaquim Malats i Miarons, L'Avenç, L'Esquella de la Torratxa, La Damnation de Faust, La mort de l'escolà, Lapin Agile, Lev Tolstoi, Lied, ..., Lluís Millet i Pagès, Ludwig van Beethoven, Madrid, Màrius Mateo, Mercè Nicolau i Cosson, Millet, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Narcís Oller i de Moragas, Pablo Picasso, Palau de les Belles Arts, Palmira Jaquetti i Isant, París, Piano, Quaresma, Renaixença, Richard Strauss, Richard Wagner, Salve Regina, Sant Celoni, SARPE, Sastre, Simfonia núm. 9 (Beethoven), Societat Catalana de Concerts, Spes, Tristan und Isolde, Una vida d'heroi, Victorin de Joncières, Vincent d'Indy, 1858, 1900, 1933, 26 de febrer, 8 de juny. Ampliar l'índex (33 més) »
Adrià Gual i Queralt
Adrià Gual i Queralt (Barcelona, 8 de desembre de 1872 - 21 de desembre de 1943) fou un dramaturg, escenògraf i empresari teatral català, impulsor i director de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic (ECAD), pintor i pioner del cinema.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Adrià Gual i Queralt · Veure més »
Anastasi Niubò i Cunill
Anastasi Niubò i Cunill (Badalona 24 de novembre de 1894 - 20 d'abril de 1982) va ser un compositor i pianista català, va escriure diversos tipus de música com sarsueles, himnes, sardanes, i també va fer arranjaments per a cantants i orquestres de ball.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Anastasi Niubò i Cunill · Veure més »
Antoni Maria Marcet i Poal
Antoni Maria Marcet i Poal (Terrassa, 5 de juliol de 1878 - Abadia de Montserrat, 13 de maig de 1946) fou un monjo de l'Abadia de Montserrat.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Antoni Maria Marcet i Poal · Veure més »
Athalia
Athalia és una vila dels Estats Units a l'estat d'Ohio.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Athalia · Veure més »
Édouard Colonne
Édouard Colonne (Bordeus, 1838 - París, 1910) d'origen israelià, fou un violinista i director d'orquestra francès.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Édouard Colonne · Veure més »
Banda Municipal de Barcelona
La Banda Municipal de Barcelona és una institució musical de llarga tradició, fundada l'any 1886.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Banda Municipal de Barcelona · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Barcelona · Veure més »
Bartomeu Robert i Yarzábal
Bartomeu Robert i Yarzábal (Tampico, Mèxic, 20 d'octubre de 1842 - Barcelona, 10 d'abril de 1902), popularment conegut com el doctor Robert, fou un metge i polític català.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Bartomeu Robert i Yarzábal · Veure més »
Cant gregorià
XIV (''Graduale Aboense''). El cant gregorià és un tipus de música vocal monòdica, que té ritme lliure, és cantada sobre textos en llatí, és propi de la litúrgia cristiana, i que s'origina en l'alta edat mitjana.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Cant gregorià · Veure més »
Carles Gumersind Vidiella i Esteba
Carles Gumersind Vidiella i Esteba (Arenys de Mar, el Maresme, 12 de maig de 1856 - Barcelona, 4 d'octubre de 1915), representa juntament amb Enric Granados, Joaquim Malats i Ricard Viñes el cim del pianisme català al canvi del al.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Carles Gumersind Vidiella i Esteba · Veure més »
Carrer de la Portaferrissa
Carrer de la Portaferrissa és una via concorreguda i emblemàtica del centre històric de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Carrer de la Portaferrissa · Veure més »
César Franck
fou un compositor, pianista, organista i professor de música belga, naturalitzat francès el 1873, que va treballar a París durant la seva vida adulta.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і César Franck · Veure més »
Centre de Documentació de l'Orfeó Català
El Centre de Documentació de l'Orfeó Català (CEDOC) és un centre especialitzat pel que fa al tractament, difusió i conservació del patrimoni musical català i històric de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Centre de Documentació de l'Orfeó Català · Veure més »
Charles Gounod
Charles Gounod (París, 1818 - Saint-Cloud, l'Illa de França, 1893) fou un compositor, director i organista francès.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Charles Gounod · Veure més »
Compositor
Un compositor és algú que compon música, és a dir, que crea una obra reunint o combinant diversos elements musicals.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Compositor · Veure més »
Conservatori de París
Teatre del Conservatori El Conservatori de París, (Conservatoire national supérieur de musique et de danse de Paris, CNSMDP; en català, Conservatori nacional superior de música i dansa de París) —antigament Conservatoire de Paris—, és una institució pública de caràcter administratiu, que té el seu origen en el Conservatori de música (Conservatoire de musique) fundat el 3 d'agost de 1795 (16 de termidor, any III) per la Convenció, el poder legislatiu de la nova república posterior a la Revolució Francesa.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Conservatori de París · Veure més »
Conservatori Municipal de Música de Barcelona
El Conservatori Municipal de Música de Barcelona (o bé Conservatori Superior de Música de Barcelona o bé Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i antigament Escola Municipal de Música de Barcelona) és una institució docent creada l'any 1886 dedicada a l'educació musical, la titularitat de la qual la té l'Ajuntament de Barcelona.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Conservatori Municipal de Música de Barcelona · Veure més »
Conservatori Superior de Música del Liceu
El Conservatori del Liceu de Barcelona és una de les escoles de música més importants i prestigioses de Catalunya.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Conservatori Superior de Música del Liceu · Veure més »
Director d'orquestra
Charles Lamoureux Director d'orquestra és el títol de qui s'encarrega, en un context orquestral, d'equilibrar i millorar els resultats sonors.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Director d'orquestra · Veure més »
Don Juan (Strauss)
Don Juan és un poema simfònic compost per Richard Strauss entre 1888 i 1889.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Don Juan (Strauss) · Veure més »
Els Quatre Gats
Els Quatre Gats fou una cerveseria cabaret inaugurat a Barcelona el 12 o el 14 de juny de 1897, situat al carrer de Montsió, als baixos de la Casa Martí, edifici modernista de Josep Puig i Cadafalch (1896).
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Els Quatre Gats · Veure més »
Enciclopèdia Espasa
Enciclopèdia Espasa, de nom original: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, és una gran enciclopèdia en castellà del, continuadora d'altres projectes de menys envergadura desenvolupats en el mateix sentit als darrers anys del.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Enciclopèdia Espasa · Veure més »
Enric Granados i Campiña
Enric Granados i Campiña, amb el nom de naixement de Pantaleón Enrique Joaquín Granados Campiña (Lleida, el Segrià, 27 de juliol de 1867 – canal de la Mànega, 24 de març de 1916) fou un compositor i pianista català.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Enric Granados i Campiña · Veure més »
Enric Morera i Viura
Enric Morera i Viura (Barcelona, 22 de maig de 1865 - 11 de març de 1942) fou un compositor català prolífic, que va escriure mig centenar de partitures per a l'escena, nombroses obres simfòniques i poemes corals, concerts i una missa de rèquiem, encara que sobretot és conegut per les seves sardanes, cinquanta-sis per a cobla i un nombre més reduït, però d'un caràcter encara més personal, per a cor, entre les quals La Santa Espina, Les fulles seques, La sardana de les monges i L'Empordà.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Enric Morera i Viura · Veure més »
Exposició Universal de Barcelona
LExposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Exposició Universal de Barcelona · Veure més »
Félicien David
Félicien-César David (Cadenet, Valclusa, 13 d'abril de 1810 - Saint-Germain-en-Laye, 13 d'agost de 1876) fou un compositor francès.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Félicien David · Veure més »
Felip Pedrell i Sabaté
Felip Pedrell i Sabaté (Tortosa, Baix Ebre, 19 de febrer de 1841 - Barcelona, 19 d'agost de 1922) fou un compositor, pedagog musical, musicòleg, professor i crític musical català, capdavanter del nacionalisme musical a Catalunya al.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Felip Pedrell i Sabaté · Veure més »
Ferran Ardèvol Miralles
Ferran Ardèvol Miralles (Barcelona, 5 d'octubre de 1887 - Barcelona, 29 d'octubre de 1972) fou un pianista, pedagog, compositor, conferenciant i director d'orquestra barceloní.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Ferran Ardèvol Miralles · Veure més »
Friedrich Wilhelm Nietzsche
Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Friedrich Wilhelm Nietzsche · Veure més »
Gabriel Balart i Crehuet
Gabriel Balart i Crehuet (Barcelona, 8 de juny del 1824 - 5 de juliol del 1893) va ser un compositor, director d'orquestra i pedagog català.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Gabriel Balart i Crehuet · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Giacomo Meyerbeer
, fou un compositor d'òpera alemany d'origen jueu, que es va formar a Itàlia, i que va desenvolupar la seua carrera fonamentalment a París, on va ser el primer gran exponent de la Grand Opéra francesa.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Giacomo Meyerbeer · Veure més »
Gran Teatre del Liceu
El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Gran Teatre del Liceu · Veure més »
Hector Berlioz
Louis Hector Berlioz (La Côte-Saint-André, Isèra, 11 de desembre de 1803 – París, 8 de març de 1869) fou un compositor francès del Romanticisme.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Hector Berlioz · Veure més »
Henrik Ibsen
'''Henrik Ibsen''' Henrik Ibsen (Skien, Noruega, 20 de març de 1828 - Kristiania, actualment Oslo, 23 de maig de 1906) fou un dramaturg noruec.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Henrik Ibsen · Veure més »
Isaac Albéniz i Pascual
Isaac Albéniz (Camprodon, el Ripollès, 29 de maig de 1860 - Cambo-les Bains, Aquitània (França), 18 de maig de 1909) va ser un compositor i intèrpret de piano català de renom internacional.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Isaac Albéniz i Pascual · Veure més »
Isidre Nonell i Monturiol
fou un pintor i dibuixant català.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Isidre Nonell i Monturiol · Veure més »
Jacint Verdaguer i Santaló
fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Jacint Verdaguer i Santaló · Veure més »
Joan Baptista Pujol i Riu
Joan Baptista Pujol tocant el piano, pintat per Marià Fortuny a ''Fantasia sobre Faust'' (1866) Joan Baptista Pujol i Riu (Barcelona, 22 de març, 1835 - 28 de desembre, 1898) fou un pianista, pedagog i compositor català.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Joan Baptista Pujol i Riu · Veure més »
Joan Lamote de Grignon i Bocquet
Joan Lamote de Grignon i Bocquet (Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 7 de juliol de 1872 - 11 de març de 1949) fou un pianista, compositor i director d'orquestra català.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Joan Lamote de Grignon i Bocquet · Veure més »
Joan Manén i Planas
Joan Manén i Planas (Barcelona, 14 de març de 1883 – 26 de juny de 1971) fou virtuós del violí i compositor d'una obra molt important i extensa: òperes, obres simfòniques, concerts, ballets, música de cambra, sardanes, cançons… i també nombroses transcripcions musicals.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Joan Manén i Planas · Veure més »
Joaquim Cabot i Rovira
Joaquim Cabot i Rovira (Barcelona, 17 de novembre de 1861 - Barcelona, 1951) fou orfebre, financer, escriptor i polític català.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Joaquim Cabot i Rovira · Veure més »
Joaquim Malats i Miarons
Joaquim Malats i Miarons (Sant Andreu de Palomar, 5 de març de 1872 - Barcelona, 22 d'octubre de 1912) fou un pianista i compositor, un dels intèrprets espanyols de finals del que va gaudir de major prestigi al llarg de tota la seva vida i trajectòria artística, i un dels pianistes més rellevants de la història musical catalana de principis de, que contribuí decididament a la difusió de la música catalana arreu del món.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Joaquim Malats i Miarons · Veure més »
L'Avenç
L'Avenç és una revista que aparegué l'any 1977 especialitzada en temes d'històriaMestre, 1998: p. 80, entrada: "Avenç, L'" i cultura.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і L'Avenç · Veure més »
L'Esquella de la Torratxa
L'Esquella de la Torratxa va ser un setmanari satíric, republicà i anticlerical fundat a Barcelona el 5 de maig de 1872 pel llibreter Innocenci López i Bernagossi, editor d'altres revistes satíriques com La Campana de Gràcia.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і L'Esquella de la Torratxa · Veure més »
La Damnation de Faust
La Damnation de Faust (La damnació de Faust), opus 24, és una òpera en quatre actes d'Hector Berlioz, amb llibret del mateix compositor amb l'ajuda de Gérard de Nerval i Almire Gandonnière, basat en la primera part del Faust de Goethe que Gérard de Nerval havia traduït el 1828.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і La Damnation de Faust · Veure més »
La mort de l'escolà
La mort de l'escolà és una composició coral d'Antoni Nicolau amb text de Jacint Verdaguer.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і La mort de l'escolà · Veure més »
Lapin Agile
El Lapin Agile Cabaret a Montmartre El Lapin Agile és el cabaret més antic de París.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Lapin Agile · Veure més »
Lev Tolstoi
Lev Nikolàievitx Tolstoi (Лев Никола́евич Толсто́й) (Iàsnaia Poliana, 9 de setembre de 1828 – 20 de novembre de 1910), de vegades anomenat en català Lleó Tolstoi, fou un escriptor rus, considerar un dels grans novel·listes de tots els temps, especialment distingit per obres com ara Guerra i pau i Anna Karènina.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Lev Tolstoi · Veure més »
Lied
El lied (cançó, en alemany; pl. lieder) és un tipus de composició breu en alemany per a veu i piano.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Lied · Veure més »
Lluís Millet i Pagès
Retrat fet per Ramon Casas conservat a la Fundació Orfeó Català Palau de la Música Catalana Escultura de Lluís Millet i Pagès fundador de l'Orfeó Català al Palau de la Música Catalana Lluís Millet i Pagès (el Masnou, Maresme, 18 d'abril de 1867 - Barcelona, 7 de desembre de 1941), popularment conegut com el mestre Millet, fou músic i fundador de l'Orfeó Català, juntament amb Amadeu Vives, al qual va consagrar la vida i que va dirigir en l'estrena d'una gran quantitat d'obres cabdals de la música universal.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Lluís Millet i Pagès · Veure més »
Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Ludwig van Beethoven · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Madrid · Veure més »
Màrius Mateo
Màrius Mateo i Barberà (Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 21 de juny de 1889 - 1958?) fou un violinista, compositor i director d'orquestra català.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Màrius Mateo · Veure més »
Mercè Nicolau i Cosson
Mercè Nicolau i Cosson (Barcelona, 1 de gener de 1889 - 18 de juny de 1968) va ser una actriu de teatre catalana.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Mercè Nicolau i Cosson · Veure més »
Millet
En la mitologia catalana, un millet o molet era una mena de follet minúscul de forma poc determinada que es deixava endur pel vent per volar, sobretot en la mena de remolins que es formen en la tardor.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Millet · Veure més »
Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »
Narcís Oller i de Moragas
Narcís Oller i de Moragas (Valls, 10 d'agost de 1846 – Barcelona, 26 de juliol de 1930) va ser un advocat i escriptor català que va cultivar el realisme i el naturalisme, però va acabar adaptant-se al modernisme de l'època, tot i així va acabar sent un dels escriptors més reconeguts del.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Narcís Oller i de Moragas · Veure més »
Pablo Picasso
Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, Andalusia, 25 d'octubre del 1881 – Mogins, la Provença, 8 d'abril del 1973), més conegut pel nom artístic de Pablo Picasso, ja que sempre signava amb el segon cognom, va ser un pintor andalús, un dels més reconeguts del, conegut sobretot perquè va crear el cubisme juntament amb Georges Braque.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Pablo Picasso · Veure més »
Palau de les Belles Arts
El Palau de les Belles Arts fou un edifici construït amb motiu de l'Exposició Universal de 1888 i situat a la cantonada dels passejos de Lluís Companys i de Pujades de Barcelona, davant del Parc de la Ciutadella.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Palau de les Belles Arts · Veure més »
Palmira Jaquetti i Isant
Logotip Any Palmira Jaquetti i Isant Palmira Jaquetti i Isant (Barcelona, 21 de setembre de 1895 - els Monjos, Alt Penedès, 8 de maig de 1963) fou una poetessa, folklorista, compositora, pedagoga i traductora catalana coneguda, entre altres coses, per la seva participació a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, així com el seu llibre de poesies L'estel dins la llar.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Palmira Jaquetti i Isant · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і París · Veure més »
Piano
El piano, també anomenat pianoforte, és un instrument musical classificat com un instrument de teclat de corda percudida segons el sistema de classificació tradicional, i segons la classificació de Hornbostel-Sachs, pertany al grup 314.122 de les cítares amb ressonador de capsa, és a dir, fet a peces, com si fos una caixa.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Piano · Veure més »
Quaresma
La quaresma (del llatí quadragesima, o el "quarantè" dia abans de Pasqua) és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Quaresma · Veure més »
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Renaixença · Veure més »
Richard Strauss
, fou un director d'orquestra i compositor alemany de música clàssica particularment notable pels seus poemes simfònics, òperes i lieder.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Richard Strauss · Veure més »
Richard Wagner
Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Richard Wagner · Veure més »
Salve Regina
''Madonna dell Granduca'', pintura sobre la Verge Maria de Raffaello Sanzio. Partitura del "Salve Regina". La "Salve Regina" és una de les quatre antífones dedicades a la Verge Maria.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Salve Regina · Veure més »
Sant Celoni
Sant Celoni és una vila i municipi a l'extrem oriental de la comarca del Vallès Oriental, a la vall mitjana de la Tordera.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Sant Celoni · Veure més »
SARPE
Sarpe (acrònim de Sociedad Anónima de Revistas, Periódicos y Ediciones) fou una editorial espanyola.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і SARPE · Veure més »
Sastre
Un sastre pren les mides a un client en Hong Kong. Un sastre (femení: sastressa) és un menestral que té com a professió la confecció i la venda d'indumentària.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Sastre · Veure més »
Simfonia núm. 9 (Beethoven)
La Simfonia núm.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Simfonia núm. 9 (Beethoven) · Veure més »
Societat Catalana de Concerts
La Societat Catalana de Concerts va ser fundada el 1891 com a resposta a la demanda d'una societat avesada als nous corrents musicals provinents d'Europa, que s'allunyaven de la tradició del teatre líric italià i francès.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Societat Catalana de Concerts · Veure més »
Spes
p.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Spes · Veure més »
Tristan und Isolde
Tristan und Isolde (en alemany, en català: Tristany i Isolda) és una òpera en tres actes amb música i llibret de Richard Wagner, basada en una llegenda medieval bretona narrada per Gottfried von Strassburg (cap a 1210), que al seu torn es basa en una llegenda medieval transmesa en francès per Thomas de Bretanya. Va ser composta entre 1857 i 1859 i va ser estrenada el 10 de juny del 1865 al Teatre de la Cort de Múnic, sota la direcció del mestre Hans von Bülow. La composició de Tristany und Isolde de Wagner es va inspirar en la filosofia d'Arthur Schopenhauer (en particular El món com a voluntat i representació), així com en la relació de Wagner amb Mathilde Wesendonck. Àmpliament reconegut com un cim del repertori operístic, Tristany va destacar per l'ús sense precedents de Wagner del cromatisme, l'ambigüitat tonal, el color orquestral i la suspensió harmònica. Hi ha un abans i un després en la història de la música universal després de la sacsejada de Tristany i Isolda. Molts crítics wagnerians de l'època consideraven que aquesta òpera representava el zenit de la música occidental; d'altra banda, un altre grup influent de crítics, centrats en Eduard Hanslick, la titllava d'incomprensible. El primer acord de l'òpera, anomenat «acord de Tristany», es considera de gran importància en el desenvolupament de l'harmonia tonal tradicional i marca el començament del precipici atonal pel qual tot lliscarà, sobretot al. Així, va tenir una influència molt important en compositors com ara Gustav Mahler, Richard Strauss, Alban Berg i Arnold Schönberg, entre d'altres. El manuscrit autògraf de l'òpera es conserva a la Fundació Richard Wagner.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Tristan und Isolde · Veure més »
Una vida d'heroi
Una vida d'heroi, op.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Una vida d'heroi · Veure més »
Victorin de Joncières
Victorin de Joncières (París, França, 12 d'abril de 1839 – 24 d'octubre de 1903) fou un compositor francès.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Victorin de Joncières · Veure més »
Vincent d'Indy
Vincent d'Indy (París, 27 de març de 1851 - París, 2 de desembre de 1931) va ser un compositor i professor de música francès.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і Vincent d'Indy · Veure més »
1858
Sense descripció.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і 1858 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і 1900 · Veure més »
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і 1933 · Veure més »
26 de febrer
El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і 26 de febrer · Veure més »
8 de juny
El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Antoni Nicolau i Parera і 8 de juny · Veure més »
