Accés més ràpid que el navegador!
68 les relacions: Abarquh, Abu Kalidjar Garshasp I, Ahwaz, Annàzides, Bawàndides, Buwàyhides, Clifford Edmund Bosworth, Daylamites, Dinavar, Elburz, Enciclopèdia de l'Islam, Encyclopædia Iranica, Faràmurz ibn Muhàmmad, Gaznèvides, Guran, Hamadan, Hipocorístic, Hisam al-Din Abu l-Shawk Faris, Hulwan, Iqtà, Isfahan, Ishpabadh, Jibal, Kakúyides, Kermanxah, Khuzestan, Kurdistan, Majd-ad-Dawla, Massud I ibn Mahmud, Muixàrrif-ad-Dawla, Musafírides, Nom àrab, Oghuz, Rayy, Rústam Duixmanziyar, Samà-ad-Dawla, Sari (Iran), Tabaristan, Tarom, Xams-ad-Dawla, Yazd, Ziyàrides, 1003, 1007, 1008, 1016, 1017, 1021, 1022, 1023, ..., 1024, 1026, 1027, 1028, 1029, 1030, 1031, 1032, 1033, 1034, 1035, 1036, 1037, 1038, 1039, 1041, 1107, 997. Ampliar l'índex (18 més) »
Abarquh
Abarquh o Abarkuh és una ciutat del nord de Fars, a l'Iran.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Abarquh · Veure més »
Abu Kalidjar Garshasp I
Abu Kalidjar Garshasp I Ala al-Dawla (mort 1051/1052), fou emir de la dinastia kakúyida (d'origen daylemita) del Jibal governant sobre Hamadan i parts del Kurdistan i Luristan (1041/1042 a 1045).
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Abu Kalidjar Garshasp I · Veure més »
Ahwaz
Pont sobre el Karun Ahwaz (اهواز, Ahvāz) és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Khuzestan.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Ahwaz · Veure més »
Annàzides
La dinastia dels annàzides, annàzida o Banu Annaz d'origen kurd, va governar a la zona entre els moderns Iraq i l'Iran entre el 991 i el 1117.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Annàzides · Veure més »
Bawàndides
Símbol del regne de Tapúria Els bawàndides (en farsi Al-e Bavand) fou una dinastia de sobirans que va regir Tabaristan del al XIV.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Bawàndides · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Buwàyhides · Veure més »
Clifford Edmund Bosworth
Clifford Edmund Bosworth (Sheffield, Regne Unit, 29 de desembre de 1928, Yeovil, 28 de febrer de 2015) fou un historiador i orientalista britànic, especialitzat en estudis de l'islam.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Clifford Edmund Bosworth · Veure més »
Daylamites
Daylamites també es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les més conegudes les dels musafírides, ziyarids i els shaddàdides.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Daylamites · Veure més »
Dinavar
Dinavar (àrab Dinawar) fou una vila del Djibal que va existir a l'edat mitjana a la vora del canal Cam-i Dinawar, prop de Kermanshah.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Dinavar · Veure més »
Elburz
Elburz o Alborz és una cadena muntanyosa que separa l'altiplà central iranià de la depressió de la mar Càspia i, d'altra part, estableix la continuïtat entre el Caucas i l'Hindu Kush (Paropamisades).
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Elburz · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Encyclopædia Iranica · Veure més »
Faràmurz ibn Muhàmmad
Zahir al-Din Shams al-Muluk Abu Mansur Faramurz ibn Muhammad o Dhàhir-ad-Din Xams-al-Muluk Abu-Mansur Faràmurz ibn Muhàmmad ((en àrab Ẓahīr al-Dīn Xams al-Mulūk Abū Manṣūr Farāmurz, apareix també com Faramurz o Faramruz) fou emir kakúyida d'Isfahan i més tard de Yazd, fill i successor el 1041/1042 de l'emir kakúyida (d'origen daylamita i al servei dels buwàyhides i que havien forjat un domini independent) del Jibal, Ala al-Dawla Muhammad ben Dusmanshiyar. Va regnar a Isfahan del 1041/1042 al 1051 i després a Yadz i deixa de ser esmentat el 1063 per la qual cosa se suposa que va morir probablement abans del 1070. El 1037 Ala al-Dawla Muhammad va fortificar Isfahan contra les primeres incursions de les bandes d'oghuz procedents del Khurasan. Encara en vida del seu pare aquest el va enviar al seljúcida Toghrul Beg, en nom del qual llegia la khutba, per lluitar contra els gaznèvides, i va estar present a la batalla de Dandakan del 23 de maig de 1040 que va donar el Khurasan als seljúcides, els gaznèvides van deixar de ser un problema pels kakúyides, però es va iniciar l'amenaça seljúcida. Després del triomf, Toghril Beg va concedir Rayy a Faramurz. Al cap d'un any i mig va pujar al tron d'Isfahan a la mort del seu pare (1041/1042), mentre el seu germà Abu Kalidjar Garshasp I rebia Hamadan i Nihawand com a subordinat. Els drets sobre Isfahan li foren disputats pel seu germà Abu Harb que va demanar ajut al buwàyhida de Fars Abu Kalidjar Imad al-Din, però el va poder derrotar, però després el perill foren els seljúcides. Toghrul Beg va anar a Isfahan i va rebre tribut de Fararmuz que va fer llegir la khutba en el seu nom (1042/1043). Després l'expedició Toghril va anar a Hamadan on Abu Kalidjar Garshasp I també va jurar obediència. Però quan Toghrul es va retirar, Fararmuz i el seu germà de Hamadan es van aliar al buwàyhida Abu Kalidjar Imad al-Din, i va desconèixer al seljúcida; el mateix van fer els caps locals kurds, en orde a presentar un front comú contra els atacs de les bandes oghuz. Toghril va retornar el 1046/1047 i va assetjar la ciutat (i va enviar al seu cosí Ibrahim Inal a Hamadan); Fararmuz es va tornar a sotmetre en les mateixes condicions que abans i altra vegada, i les monedes mostren que el reconeixement fou efectiu per un temps, però quan Toghrul va ser lluny o ocupat en altres afers, el va desconèixer. Toghrul va retornar per tercera vegada el 1050 i va assetjar Isfahan que va capitular al cap d'un any (maig del 1051). Els murs de la ciutat foren arrasats i aviat Toghrul hi va instal·lar la seva capital (fins aleshores a Rayy, segurament des de 1043). Faramurz va obtenir en la capitulació, com a compensació, les ciutats de Yazd i Abarkuh, on va governar la resta de la seva vida com un fidel vassall seljúcida. Fou un dels delegats que sota la direcció de Kunduri van demanar la mà de la filla del califa al-Qàïm per a Toghrul Beg (1061) i va acompanyar al sultà a Bagdad quan hi va anar per casar-se el 1063. Va rebre alguns honors a la cort i el títol de Shams al-Mulk Va morir algun temps després (vers 1070) i el va succeir el seu fill Muayyid al-Dawla (també Ala al-Dawla) Ali ibn Faramurz.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Faràmurz ibn Muhàmmad · Veure més »
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Gaznèvides · Veure més »
Guran
Guran (occità Guran) és un municipi francès del department de l'Alta Garona, a la regió Occitània.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Guran · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Hamadan · Veure més »
Hipocorístic
L'hipocorístic és un nom afectiu que es forma per escurçament del prenom (i alguna vegada també el cognom).
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Hipocorístic · Veure més »
Hisam al-Din Abu l-Shawk Faris
Hussam-ad-Din Abu-x-Xawk Faris fou el segon emir o hadjib de la dinastia annàzida.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Hisam al-Din Abu l-Shawk Faris · Veure més »
Hulwan
Hulwan fou una antiga ciutat de Pèrsia propera a Kermanxah, a les muntanyes Zagros, a l'entrada del congost de Paytak, en la ruta cap al Gran Khorasan.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Hulwan · Veure més »
Iqtà
Iqtà (de l'àrab اقطاع, Iqṭāʿ) és un terme àrab que s'ha traduït com a feu, però amb un significat de fet lleugerament diferent, ja que una iqtà era en origen una concessió administrativa.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Iqtà · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Isfahan · Veure més »
Ishpabadh
Ishpabadh o ispahbadh (‘cap de l'exèrcit’) és la forma darrera d'un càrrec persa d'època preislàmica que va subsistir a Pèrsia, a la zona de la mar Càspia i part del Khurasan, fins a les invasions mongoles.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Ishpabadh · Veure més »
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Jibal · Veure més »
Kakúyides
La dinastia kakúyida, kakwàyhida, dels kakúyides o kakwàyhides fou una nissaga d'origen daylamita que va governar part del Jibal al i després foren senyors locals de Yazd com a vassalls dels seljúcides.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Kakúyides · Veure més »
Kermanxah
Kermanxah és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Kermanxah, a l'oest del país, i del comtat de Kermanxah.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Kermanxah · Veure més »
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Khuzestan · Veure més »
Kurdistan
El Kurdistan és una extensa regió històrica i cultural de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Kurdistan · Veure més »
Majd-ad-Dawla
Abu-Tàlib Rústam Majd-ad-Dawla Kahf-al-Umma ibn Fakhr-ad-Dawla, més conegut senzillament pel seu làqab com Majd-ad-Dawla, fou emir buwàyhida de Rayy i el Jibal (997-1029).
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Majd-ad-Dawla · Veure més »
Massud I ibn Mahmud
Abu-Saïd Massud I ibn Mahmud Xihab-ad-Dawla Jamal-al-Mil·la o, més senzillament, Massud I ibn Mahmud (998-1040) fou sultà gaznèvida (1030-1040), fill del sultà Mahmud ben Sebuktegin.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Massud I ibn Mahmud · Veure més »
Muixàrrif-ad-Dawla
Abu-Alí Hàssan Muixàrrif-ad-Dawla, més conegut simplement pel seu làqab com Muixàrrif-ad-Dawla (1003 – maig de 1025) fou emir buwàyhida de l'Iraq (1021–1025).
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Muixàrrif-ad-Dawla · Veure més »
Musafírides
Els mussafírides o dinastia dels Banu Mussàfir, també anomenats sal·làrides o dinastia dels Banu Sal·lar, kangàrides o encara dinastia dels Banu l-Marzuban, foren una dinastia musulmana que va governar a Tarom, Samiran, Daylam, Gilan i, posteriorment, l'Azerbaidjan Iranià, Arran, i alguns districtes de l'Armènia oriental a la segona meitat del.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Musafírides · Veure més »
Nom àrab
El nom àrab clàssic estava compost de diverses parts, on l'ordre no es mantenia sempre igual i algunes parts podien ser omeses.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Nom àrab · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Oghuz · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Rayy · Veure més »
Rústam Duixmanziyar
Duixmanziyar o Dushmanziyar fou el primer personatge conegut de la dinastia kakúyida.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Rústam Duixmanziyar · Veure més »
Samà-ad-Dawla
Samà-ad-Dawla fou emir buwàyhida de Hamadan, fill i successor de Xams-ad-Dawla.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Samà-ad-Dawla · Veure més »
Sari (Iran)
Sari (Sārī, mazanderani ساری, farsi ساری) és la capital de la província iraniana de Mazanderan, situada entre les muntanyes Alborz i la costa sud de la mar Càspia.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Sari (Iran) · Veure més »
Tabaristan
miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Tabaristan · Veure més »
Tarom
Tarom (en persa شهرستان طارم) és un comtat a la província de Zanjan o Zandjan a l'Iran.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Tarom · Veure més »
Xams-ad-Dawla
Abu Tàhir Hàssan Xams-ad-Dawla (Sol de la Dinastia) ibn Fakhr ad-Dawla fou un emir buwàyhida (el títol de sultans que se'ls aplica sovint, no és correcte).
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Xams-ad-Dawla · Veure més »
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Yazd · Veure més »
Ziyàrides
La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Ziyàrides · Veure més »
1003
Sense descripció.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і 1003 · Veure més »
1007
Sense descripció.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і 1007 · Veure més »
1008
El 1008 (MVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і 1008 · Veure més »
1016
Sense descripció.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і 1016 · Veure més »
1017
Sense descripció.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і 1017 · Veure més »
1021
Sense descripció.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і 1021 · Veure més »
1022
El 1022 (MXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і 1022 · Veure més »
1023
El 1023 (MXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і 1023 · Veure més »
1024
Sense descripció.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і 1024 · Veure més »
1026
Sense descripció.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і 1026 · Veure més »
1027
Sense descripció.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і 1027 · Veure més »
1028
Sense descripció.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і 1028 · Veure més »
1029
El 1029 (MXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і 1029 · Veure més »
1030
El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і 1030 · Veure més »
1031
Sense descripció.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і 1031 · Veure més »
1032
El 1032 fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і 1032 · Veure més »
1033
Sense descripció.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і 1033 · Veure més »
1034
Sense descripció.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і 1034 · Veure més »
1035
Sense descripció.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і 1035 · Veure més »
1036
Sense descripció.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і 1036 · Veure més »
1037
El 1037 (MXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і 1037 · Veure més »
1038
Sense descripció.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і 1038 · Veure més »
1039
Sense descripció.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і 1039 · Veure més »
1041
Sense descripció.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і 1041 · Veure més »
1107
Sense descripció.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і 1107 · Veure més »
997
Sense descripció.
Nou!!: Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і 997 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Abu-Jàfar Muhàmmad Alà-ad-Dawla ibn Duixmanziyar, Ala al-Dawla Abu Djafar Muhammad, Ala al-Dawla Muhammad.
