Accés més ràpid que el navegador!
48 les relacions: Berna, Bertold I de Caríntia, Bertold II de Zähringen, Bertold III de Zähringen, Bertold IV de Zähringen, Bertold V de Zähringen, Bisbat de Lausana, Ginebra i Friburg, Brisgòvia, Comtat d'Aargau, Comtat d'Equestres, Comtat de Kyburg, Comtat de Lenzburg, Comtat de Nidau, Comtat de Rheinfelden, Comtat de Sulz, Comtat de Vaud, Conrad de Zähringen, Donaueschingen, Ducat de Caríntia, Ducat de Suàbia, Egelolf I d'Urselingen, Enric el Lleó, Enric V de Caríntia, Ermesinda de Luxemburg, Expansió de l'Antiga Confederació Suïssa, Friburg (Suïssa), Godofreu I de Namur, Herman VI de Baden-Baden, Història de Suïssa, Hohenstaufen, Ida de Lorena, Kaspar Hauser, Krenkingen, Kyburg-Berthoud, Lindorf, Llengües de Suïssa, Lotari de Hochstaden, Maria de Boulogne, Orde del Lleó de Zähringen, Ortenau, Papa Innocenci III, Regne d'Arle, Rodolf de Zähringen, Senyoria de Gex, Verona, 1191, 1218, 18 de febrer.
Berna
Berna (Bern en alemany) és una ciutat i la capital del cantó de Berna i de la Confederació Helvètica, més coneguda com a Suïssa.
Nou!!: Zähringen і Berna · Veure més »
Bertold I de Caríntia
Bertold I de Zähringen i de Caríntia (nascut vers l'any 1000, mort el 6 de novembre de 1078 a Weilheim an der Teck), dit el Barbut, fou comte d'Ortenau i Brisgau i l'ancestre de la casa de Baden i fou també duc de Caríntia i marcgravi de Verona.
Nou!!: Zähringen і Bertold I de Caríntia · Veure més »
Bertold II de Zähringen
Bertold II de Zähringen (vers 1050-12 abril 1111) va ser comte de Zähringen des de 1078 a vers el 1000, duc pretendent de Caríntia des 1092 a 1098, i duc de Zähringen vers el 1000 a 10011 o 1012.
Nou!!: Zähringen і Bertold II de Zähringen · Veure més »
Bertold III de Zähringen
Bertold III de Zähringen (? - 19 de febrer de 1122) fou el segon duc de Zähringen (1111-1122).
Nou!!: Zähringen і Bertold III de Zähringen · Veure més »
Bertold IV de Zähringen
Bertold IV de Zähringen, nascut cap a 1125, mort el 8 de desembre de 1186, fou duc de Zähringen de 1152 a 1186 i comte de Boulogne de 1183 a 1186.
Nou!!: Zähringen і Bertold IV de Zähringen · Veure més »
Bertold V de Zähringen
Estàtua de Bertold V a Berna Bertold V de Zähringen era un noble alemany, que va heretar el títol de duc de Zähringen l'any 1186 del seu pare Bertold IV de Zähringen.
Nou!!: Zähringen і Bertold V de Zähringen · Veure més »
Bisbat de Lausana, Ginebra i Friburg
El bisbat de Lausana fou un principat-bisbat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Zähringen і Bisbat de Lausana, Ginebra i Friburg · Veure més »
Brisgòvia
Breisgau o Brisgòvia és una regió històrica d'Alemanya a l'alt Rin.
Nou!!: Zähringen і Brisgòvia · Veure més »
Comtat d'Aargau
El comtat d'Aargau eren una sèrie de comtats al territori d'Aargau.
Nou!!: Zähringen і Comtat d'Aargau · Veure més »
Comtat d'Equestres
El comtat d'Equestres, també comtat de Nyon (Neodunum) a Vaud, fou una jurisdicció feudal formada per l'antic pagus Equestricus.
Nou!!: Zähringen і Comtat d'Equestres · Veure més »
Comtat de Kyburg
El comtat de Kyburg fou una jurisdicció feudal al que avui dia és la Suïssa oriental.
Nou!!: Zähringen і Comtat de Kyburg · Veure més »
Comtat de Lenzburg
El comtat de Lenzburg fou un important domini senyorial de la moderna Suïssa, a l'Aargau.
Nou!!: Zähringen і Comtat de Lenzburg · Veure més »
Comtat de Nidau
El comtat de Nidau fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic que va existir un temps per divisió dels dominis dels comtes de Neuchatel.
Nou!!: Zähringen і Comtat de Nidau · Veure més »
Comtat de Rheinfelden
El comtat de Rheinfelden fou una jurisdicció feudal de l'actual Suïssa sorgida al segle XI i que va agafar aquest nom en establir-se al castell de Stein a Rheinfelden.
Nou!!: Zähringen і Comtat de Rheinfelden · Veure més »
Comtat de Sulz
blasó dels comtes de Sulz al llibre de blasons de Scheibler El comtat de Sulz fou una jurisdicció feudal del sud d'Alemanya.
Nou!!: Zähringen і Comtat de Sulz · Veure més »
Comtat de Vaud
El comtat de Vaud fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, avui a Suïssa activa entre principis del fins al, quan passa a constituir una baronia sota domini dels Savoia al qual s'acabà integrant.
Nou!!: Zähringen і Comtat de Vaud · Veure més »
Conrad de Zähringen
Conrad de Zähringen (vers 1090 - 8 de gener de 1152, Constança) fou duc de Zähringen des de 1122 fins a la seva mort i des de 1127 també rector de Borgonya.
Nou!!: Zähringen і Conrad de Zähringen · Veure més »
Donaueschingen
Donaueschingen és una ciutat alemanya situada al sud-oest de l'estat federal de Baden-Württemberg.
Nou!!: Zähringen і Donaueschingen · Veure més »
Ducat de Caríntia
El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.
Nou!!: Zähringen і Ducat de Caríntia · Veure més »
Ducat de Suàbia
Els Ducs de Suàbia varen governar al sud-oest d'Alemanya.
Nou!!: Zähringen і Ducat de Suàbia · Veure més »
Egelolf I d'Urselingen
Egelolfus d'Urselingen o Egelolf I d'Urselingen fou el primer senyor de Rappolstein.
Nou!!: Zähringen і Egelolf I d'Urselingen · Veure més »
Enric el Lleó
Enric el Lleó - Heinrich der Löwe - (Ravensburg, 1129 - 2 d'agost de 1195) va ser un membre de la casa de Welf que fou duc de Saxònia, com a Enric III, des de 1142, i duc de Baviera, com a Enric XII, des de 1156, ducats que va governar fins al 1180.
Nou!!: Zähringen і Enric el Lleó · Veure més »
Enric V de Caríntia
Enric I d'Eppenstein († 1122), fou marcgravi d'Ístria (Enric I d'Ístria) i duc de Caríntia com Enric V de Caríntia.
Nou!!: Zähringen і Enric V de Caríntia · Veure més »
Ermesinda de Luxemburg
Ermesinda de Luxemburg (c. 1080 –24 de juny de 1143) va ser noble germànica.
Nou!!: Zähringen і Ermesinda de Luxemburg · Veure més »
Expansió de l'Antiga Confederació Suïssa
L'expansió de l'Antiga Confederació Suïssa és el període de la història de Suïssa que abasta aproximadament des de la creació de les primeres aliances entre regions, a 1291, fins a l'entrada de la Reforma Protestant en la ja madura Antiga Confederació Suïssa, el 1516.
Nou!!: Zähringen і Expansió de l'Antiga Confederació Suïssa · Veure més »
Friburg (Suïssa)
Friburg (Fribôrg en arpità, Fribourg en francès, Freiburg o Freiburg im Üechtland en alemany) és una ciutat suïssa, capital del cantó de Friburg a l'oest del país.
Nou!!: Zähringen і Friburg (Suïssa) · Veure més »
Godofreu I de Namur
Godofreu I de Namur (nascut el 1068 i mort el 19 d'agost de 1139) fou comte de Château-Porcien de 1087 a 1102, i després comte de Namur de 1105 a 1139.
Nou!!: Zähringen і Godofreu I de Namur · Veure més »
Herman VI de Baden-Baden
Herman VI (vers 1226 - 4 d'octubre de 1250) fou marcgravi de Baden de la línia de Baden-Baden, i marcgravi titular de la marca de Verona de 1243 fins a la seva mort.
Nou!!: Zähringen і Herman VI de Baden-Baden · Veure més »
Història de Suïssa
Per bé que hi ha presència neandertal confirmada per restes arqueològiques, la presència humana a Suïssa es fa notar sobretot amb l'aparició de l'agricultura.
Nou!!: Zähringen і Història de Suïssa · Veure més »
Hohenstaufen
Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.
Nou!!: Zähringen і Hohenstaufen · Veure més »
Ida de Lorena
Ida de Lorena, o Ida de Boulogne, nascuda cap a 1160, morta el 1216, va ser comtessa de Boulogne de 1173 a 1216.
Nou!!: Zähringen і Ida de Lorena · Veure més »
Kaspar Hauser
Kaspar Hauser (.... 30 d'abril de 1812? - Ansbach, 17 de desembre de 1833) va ser un jove alemany que afirmava haver crescut en captiveri dins d'una casa.
Nou!!: Zähringen і Kaspar Hauser · Veure més »
Krenkingen
Els Krenkingen foren una família senyorial alemanya del al XV, amb terres a la regió del riu Wutach.
Nou!!: Zähringen і Krenkingen · Veure més »
Kyburg-Berthoud
Berthoud fou un comtat que va existir entre els segles XII i XIV, avui dia a Argòvia, que fou després una batllia (1384-1798), un districte (1798-1803), altre cop batllia (1803 a 1831) i districte de Berna (després de 1831).
Nou!!: Zähringen і Kyburg-Berthoud · Veure més »
Lindorf
Lindorf és un municipi anteriorment independent del districte d'Esslingen, a Baden-Württemberg, i forma part de Kirchheim unter Teck des de 1935.
Nou!!: Zähringen і Lindorf · Veure més »
Llengües de Suïssa
Mapa de Suïssa mostrant en verd les llengües gal·loromàniques (francès i arpità), en taronja el gal·loitàlic, en vermell el romanx i en blau l'alamànic. La qüestió de les llengües de Suïssa és un component cultural i polític central d'aquest país.
Nou!!: Zähringen і Llengües de Suïssa · Veure més »
Lotari de Hochstaden
Lotari de Hochstaden (nascut (?) - mort el 1194 a Roma) fou príncep-bisbe del Principat de Lieja, comte de Dalhem i canceller del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Zähringen і Lotari de Hochstaden · Veure més »
Maria de Boulogne
Maria de Blois o de Boulogne, nascuda el 1136, morta a Montreuil el 25 de juliol de 1182, va ser comtessa de Boulogne de 1159 a 1170.
Nou!!: Zähringen і Maria de Boulogne · Veure més »
Orde del Lleó de Zähringen
LOrdre del Lleó de Zähringer (alemany: Orden vom Zähringer Löwen) va ser instituïda el 26 de desembre de 1812 per Carles, Gran Duc de Baden, en memòria dels ducs de Zähringen dels quals descendia.
Nou!!: Zähringen і Orde del Lleó de Zähringen · Veure més »
Ortenau
El Ortenau (històricament Mortenau) és una regió històrica d'Alemanya al modern Baden-Württemberg.
Nou!!: Zähringen і Ortenau · Veure més »
Papa Innocenci III
Innocenci III (llatí: Innocentius III; Gavignano, 22 de febrer de 1160 o 1161 - Perusa, 16 de juliol de 1216), nascut Lotario dei Conti di Segni, va ser el cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 8 de gener de 1198 fins a la seva mort.
Nou!!: Zähringen і Papa Innocenci III · Veure més »
Regne d'Arle
El regne d'Arle (o Arelat) va ser un domini franc-borgonyó o pròpiament borgonyó amb capitalitat a la ciutat d'Arle, establert l'any 934 en reunir-se els territoris que, separats del Sacre Imperi Romanogermànic després de l'interregne succeït a la mort de l'emperador Carles III el Gras el 888, van formar el regne de l'Alta Borgonya i el regne de la Baixa Borgonya.
Nou!!: Zähringen і Regne d'Arle · Veure més »
Rodolf de Zähringen
Rodolf de Zähringen (1135 - Herdern (Friburg de Brisgòvia), 5 d'agost de 1191) fou arquebisbe de Magúncia (1160-1161) i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1167 fins a la seva mort el 1191.
Nou!!: Zähringen і Rodolf de Zähringen · Veure més »
Senyoria de Gex
El país de Gex fou una jurisdicció feudal del regne de Borgonya Transjurana i després del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Zähringen і Senyoria de Gex · Veure més »
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Nou!!: Zähringen і Verona · Veure més »
1191
Sense descripció.
Nou!!: Zähringen і 1191 · Veure més »
1218
Sense descripció.
Nou!!: Zähringen і 1218 · Veure més »
18 de febrer
El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Zähringen і 18 de febrer · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ducat de Zähringen, Zahringen.
