Taula de continguts
35 les relacions: Adalbert II de Toscana, Arquebisbat de Trèveris, Bidgau, Casa de les Ardenes, Casa de Lorena, Comtat d'Eifel, Comtat d'Omont, Comtat de Bastogne, Comtat de Bidgau, Comtat de Bliesgau, Comtat de Charpeigne, Comtat de Lieja, Comtat de Maasgau, Comtat de Mayenfeld, Comtat de Metz, Dinastia carolíngia, Ducat de Lotaríngia, Gerard I de Metz, Giràrdides, Godofreu de Baixa Lotaríngia, Godofreu I de Verdun, Història de Bèlgica, Història de Haspengouw, Història dels Països Baixos, Llista de reis dels francs, Lluís IV d'Alemanya, Lorena, Oda de Saxònia, Odó I de França, Otó I de Saxònia, Regne de Lotaríngia, Renyer I, Renyers, Sigard d'Hainaut, Wigeric.
Adalbert II de Toscana
Adalbert II (vers 875-915), anomenat "el Ric", fou comte de Lucca i marquès de Toscana, fill i co-successor d'Adalbert I de Toscana, i net de Bonifaci de Còrsega.
Veure Zuentibold і Adalbert II de Toscana
Arquebisbat de Trèveris
LArquebisbat de Trèveris (Erzbistum Trier) o Electorat de Trèveris (Kurfürstentum Trier o Kurtrier) fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica romana al Regne de Germània, que va existir des de temps dels carolingis fins al final del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Zuentibold і Arquebisbat de Trèveris
Bidgau
El Bidgau (dialectal, Bekow) fou una regió històrica de Lotaríngia durant l'alta edat mitjana, que abraçava aproximadament l'àrea del municipi actual de Bitburg-Land i del municipi d'Irrel.
Veure Zuentibold і Bidgau
Casa de les Ardenes
La casa de les Ardenes (o Wigeríquides) és la dinastia comtal post carolíngia descendent del comte palatí de Lotaríngia Wigeric (citat des de 899; † abans de 921/922).
Veure Zuentibold і Casa de les Ardenes
Casa de Lorena
La casa de Lorena és una dinastia nobiliària iniciada per Gerard d'Alsàcia (Gerard I de Lorena, mort el 1070), nomenat duc de Lorena per l'emperador Enric III, seguint al seu germà Adalbert de Lorena.
Veure Zuentibold і Casa de Lorena
Comtat d'Eifel
El comtat d'Eifel fou una jurisdicció feudal d'Alemanya (Germània) situat a la Ripuària.
Veure Zuentibold і Comtat d'Eifel
Comtat d'Omont
El comtat d'Omont fou una jurisdicció feudal de França, feudataria dels arquebisbes de Reims.
Veure Zuentibold і Comtat d'Omont
Comtat de Bastogne
El comtat de Bastogne fou una jurisdicció feudal establerta al segle IX en territori de Lotaríngia en territori avui belga a tocar de Luxemburg.
Veure Zuentibold і Comtat de Bastogne
Comtat de Bidgau
El comtat de Bidgau fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formada per l'antic pagus Bedensi al nord de la comarca d'Eifel, a l'est de les Ardenes, Woëvre, Saargau, al sud de Bliesgau i a l'oest de Nahegau (a Francònia).
Veure Zuentibold і Comtat de Bidgau
Comtat de Bliesgau
El comtat de Bliesgau (de Blies o Bleuve, i gau.
Veure Zuentibold і Comtat de Bliesgau
Comtat de Charpeigne
El comtat de Charpeigne fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formada a l'antic pagus Scarponensis, derivat de l'antic campament romà de Scarpona, a Dieulouard a la riba del Mosel·la, al sud de Pont-à-Mousson.
Veure Zuentibold і Comtat de Charpeigne
Comtat de Lieja
El comtat de Luihgau o Lieja fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic centrada a Lieja.
Veure Zuentibold і Comtat de Lieja
Comtat de Maasgau
El comtat de Maasgau o Masau fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formada per les terres als dos costats del Mosa (Maas en alemany) que li donava nom; estava format per diversos pagus com el de Luihgau (Lieja) que s'estenia pels dos costats del riu, el pagus de Teisterbant, el de Tettuaria (a la riba dreta).
Veure Zuentibold і Comtat de Maasgau
Comtat de Mayenfeld
El comtat de Mayenfeld fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic que va existir entre els segles IX i X, per acabar finalment en mans de l'arquebisbe de Trèveris.
Veure Zuentibold і Comtat de Mayenfeld
Comtat de Metz
El comtat de Metz fou una jurisdicció feudal de França, a Austràsia.
Veure Zuentibold і Comtat de Metz
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Veure Zuentibold і Dinastia carolíngia
Ducat de Lotaríngia
Ducat de Lorena o Lotaríngia 870-959 i ducats de Alta i Baixa Lorena del 959 al segle XI El ducat de Lotaríngia es va formar a partir del 903 amb l'antic regne de Lotaríngia, quan després de la mort de Zuentibold, els feudataris locals van mirar cap al rei de l'altra banda del Rin, Lluís IV d'Alemanya (Lluís l'Infant), que acabava de succeir al seu pare Arnulf de Caríntia; la seva joventut, al mateix temps que el seu allunyament, oferia a la seva insubordinació les garanties que l'autoritat d'un sobirà sempre present i gelós dels seus drets no els proveïa Zuentibold havia creat per al seu regne una cancelleria especial de la qual el cap era l'arquebisbe Radbod de Trèveris.
Veure Zuentibold і Ducat de Lotaríngia
Gerard I de Metz
Gerard I de Metz (vers 875-22 de juny de 910), fou comte de Metz.
Veure Zuentibold і Gerard I de Metz
Giràrdides
El Giràrdides (o Geràrdides) foren un llinatge de la noblesa franca qui descendia de Gerard I de París, comte de París.
Veure Zuentibold і Giràrdides
Godofreu de Baixa Lotaríngia
Godofreu (Godofreu de Metz o Godofreu de Julichgau, + 964) va ser comte d'Hainaut 958-964, vi-duc de la Baixa Lotaríngia 959-964 i comte de Julichgau (962-964).
Veure Zuentibold і Godofreu de Baixa Lotaríngia
Godofreu I de Verdun
Godofreu I de Verdun, conegut com el Captiu i també el Vell, mort el 998 o després, va ser comte de Bidgau i de Methingau el 959, després comte de Verdun de 963 a 1002.
Veure Zuentibold і Godofreu I de Verdun
Història de Bèlgica
477x477px La història de Bèlgica comença el 1830, quan la part meridional del Regne Unit dels Països Baixos decidí després de la Revolució belga d'expulsar les tropes neerlandeses i de declarar la independència.
Veure Zuentibold і Història de Bèlgica
Història de Haspengouw
El comtat d'Hesbaye o de Haspengouw era una àmplia regió del que després fou la Lotaríngia formada per les terres entre el Dijle i el Mosa, amb el Dèmer al nord i una línia que remuntava cap a Maaseik, i al sud fins als deganats d'Hanret i de Jodoigne amb Marche-les-Dames i Marchovelette com a punts extrems a la rodalia de Namur.
Veure Zuentibold і Història de Haspengouw
Història dels Països Baixos
Màscara d'un guerrer romà, descoberta prop de Leiden (1); escut d'armes de la casa dels Borgonya (2); escut d'armes de la casa hispànica en territori Habsburg (3); l'influent teòleg d'Utrecht Adriaan Florenszoon Boeyens (1459–1523), conseller de Carles V i després papa de Roma (4); portada de la primera Bíblia traduïda al neerlandès (5); ''La noia de la perla'', quadre de Vermeer (6); fotografia de les destrosses resultants de la invasió nazi (7) La història dels Països Baixos hauria d'englobar només el territori neerlandès.
Veure Zuentibold і Història dels Països Baixos
Llista de reis dels francs
Els regnes francs foren governats per dues dinasties principals: els merovingis (que fundaren el regne) i després els carolingis.
Veure Zuentibold і Llista de reis dels francs
Lluís IV d'Alemanya
Luis IV (Oettingen, 893 - Ratisbona, setembre de 911) anomenat "el Nen".
Veure Zuentibold і Lluís IV d'Alemanya
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Veure Zuentibold і Lorena
Oda de Saxònia
Oda de Saxònia fou una princesa saxona (877- després de 952).
Veure Zuentibold і Oda de Saxònia
Odó I de França
romàntica (1883) d'Odó I de França entrant a París. Odó I de França o Eudes I de França (860 - 1 de gener de 898) fou un rei dels francs (888 - 898).
Veure Zuentibold і Odó I de França
Otó I de Saxònia
Otó (c. 851 - 30 de novembre del 912), anomenat l'Il·lustre (der Erlauchte) per autors posteriors, va ser el duc de Saxònia des 880 fins a la seva mort.
Veure Zuentibold і Otó I de Saxònia
Regne de Lotaríngia
El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.
Veure Zuentibold і Regne de Lotaríngia
Renyer I
Renyer I, anomenat Renyer del Coll Llarg — Régnier au Long Col — (850 - Meerssen entre el 25 d'agost del 915 i el 19 de gener del 916) fou comte d'Hainaut i de Maasgau i governant de la Lotaríngia (sense títol ducal).
Veure Zuentibold і Renyer I
Renyers
La Casa dels Renyers (Régnier) o primera casa d'Hainaut fou una nissaga de la noblesa lotaríngia propera dels carolingis (emparentada per l'enllaç entre el primer renyer, Gislebert de Maasgau, i Emengarda, filla de l'emperador Lotari I. El fill de Gislebert, Renyer I fou el primer comte d'Hainaut i conseller del rei de Lotaríngia Zuentibold; va tenir dos fills, Gislebert, duc de Lotaríngia, i Renyer II, comte d'Hainaut.
Veure Zuentibold і Renyers
Sigard d'Hainaut
Sigar o Sieghard fou comte de Liuhgau i d'Hainaut.
Veure Zuentibold і Sigard d'Hainaut
Wigeric
o Vigeric (també esmentat com Wideric o Wederic) fou comte de Bidgau (pagus Bedensis), mort abans del 921/922, amb certs drets comtals sobre la ciutat de Trèveris.
Veure Zuentibold і Wigeric
També conegut com Suentibold, Zwentibold.