Taula de continguts
11 les relacions: Bandes prohibides directa i indirecta, Cel·la de Wigner-Seitz, Cristall fotònic, Energia de Fermi, Fonó, Fotocàtode, Grafè, Model d'enllaç estret, Ona de Bloch, Teorema de Bloch, Teoria de bandes.
Bandes prohibides directa i indirecta
moment del cristall per a un semiconductor amb una banda buida indirecta, que demostra que un electró no pot passar de l'estat d'energia més alta de la banda de valència (vermell) a l'estat de menor energia de la banda de conducció (verd) sense un canvi en impuls.
Veure Zona de Brillouin і Bandes prohibides directa i indirecta
Cel·la de Wigner-Seitz
La cel·la de Wigner–Seitz és un tipus de cel·la primitiva de Voronoi de l'espai real emprada per estudiar la matèria cristal·lina al camp de la física de l'estat sòlid.
Veure Zona de Brillouin і Cel·la de Wigner-Seitz
Cristall fotònic
Un cristall fotònic és un material dielèctric (aïllant) o metal·lodielèctric amb una estructura periòdica dissenyada per modificar la propagació de les ones electromagnètiques, de la mateixa manera que un potencial elèctric periòdic dins d'un cristall semiconductor afecta el moviment dels electrons creant bandes d'energia permeses i prohibides.
Veure Zona de Brillouin і Cristall fotònic
Energia de Fermi
L'energia de Fermi (EF) és l'energia del nivell més alt ocupat per un sistema quàntic a temperatura zero.
Veure Zona de Brillouin і Energia de Fermi
Fonó
Modes normals de progressió de la vibració a través d'un cristall. Un fonó és un quàntum d'energia d'una ona mecànica en una xarxa cristal·lina rígida, de la mateixa manera que un fotó ho és d'una ona electromagnètica.
Veure Zona de Brillouin і Fonó
Fotocàtode
Fotocàtode ''Cs-K-Sb'' centrat en un tap de molibdè (a) després del creixement a la cambra de preparació i (b) després de la transferència al fotoinjector Un fotocàtode és una superfície dissenyada per convertir la llum (fotons) en electrons mitjançant l'efecte fotoelèctric.
Veure Zona de Brillouin і Fotocàtode
Grafè
Representació artística del '''grafè'''. El grafè és un al·lòtrop del carboni que té una estructura laminar plana, d'un sol àtom de gruix, composta per àtoms de carboni densament empaquetats en una xarxa cristal·lina bidimensional en forma de rusc d'abella.
Veure Zona de Brillouin і Grafè
Model d'enllaç estret
Estructura de banda de GaAs en el model d'enllaç estret, mostrant els forats pesats, forats lleugers, forats dividits. En la física de l'estat sòlid, el model d'enllaç estret (o model TB) és un enfocament per al càlcul de l'estructura de la banda electrònica mitjançant un conjunt aproximat de funcions d'ona basades en la superposició de funcions d'ona per a àtoms aïllats situats a cada lloc atòmic.
Veure Zona de Brillouin і Model d'enllaç estret
Ona de Bloch
Equipotencial de l'ona de Bloch en un entramat de silici Una ona de Bloch o estat de Bloch (anomenat en honor de Felix Bloch) és la funció d'ona d'una partícula (normalment un electró) col·locada en un potencial periòdic.
Veure Zona de Brillouin і Ona de Bloch
Teorema de Bloch
mòdul quadrat d'un estat de Bloch en una xarxa de silici En la física de la matèria condensada, el teorema de Bloch afirma que les solucions de l'equació de Schrödinger en un potencial periòdic prenen la forma d'una ona plana modulada per una funció periòdica.
Veure Zona de Brillouin і Teorema de Bloch
Teoria de bandes
Representació esquemàtica de les bandes d'energia en un sòlid. En física de l'estat sòlid, l'estructura de bandes electròniques (o simplement estructura de banda) d'un sòlid descriu els rangs d'energia en els que un electró té "prohibit" o "permès" estar.