Obrir a Google MapsTaula de continguts
161 les relacions: Accadi, Aixurreixixi I, Altiplà Iranià, Anubanini, Anxan, Arak (Iran), Aratta, Arquitectura aquemènida, Art de l'Índia, Artemita d'Apol·linatis, Assiriologia, Azad Khan Afgan, Şeqaqî, Àsia, Baradostià, Batalla d'Hormozgan, Bergamasc, Bronzes del Lorestan, Cabra, Cap d'Hammurabi, Carn de cabrit, Casa, Cassites, Cenozoic, Cheekha Dar, Chia Jani, Chogha Golan, Col·lisió continental, Conca del Mediterrani, Conquesta musulmana de Pèrsia, Cova de Bisitun, Cova de Wezmeh, Cultura d'Halaf, Cultures neolítiques i calcolítiques de Mesopotàmia, Dinastia Anuixtigínida, Dinastia cassita, Diyala, Djabal Hamrin, Drangiana, Dulàfides, Ecbàtana, Elhuuia, Elimaida (província), Eneolític, Eremias persica, Estela de Naram-Sin, Frontera entre l'Iran i l'Iraq, Ganj Dareh, Geografia de l'Iran, Glacera salina, ... Ampliar l'índex (111 més) »
Accadi
Laccadi (en cuneïforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u₂); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.
Veure Zagros і Accadi
Aixurreixixi I
Assíria durant el govern d'Ashurreshishi Aixurreixixi I o Aššur-reš-iši I va ser rei d'Assíria segurament entre el 1132 aC i el 1116 aC.
Veure Zagros і Aixurreixixi I
Altiplà Iranià
Plaques tectòniques d'Euràsia, Aràbia i Índia. Laltiplà iranià, és una formació geològica d'Àsia Occidental i Àsia Central.
Veure Zagros і Altiplà Iranià
Anubanini
llengua.
Veure Zagros і Anubanini
Anxan
Anxan (en sumeri: 𒀭𒍝𒀭 An sá an) va ser un regne de la regió d'Elam, situat al sud-est a l'oest del modern Fars.
Veure Zagros і Anxan
Arak (Iran)
Arak, antiga Sultanabad, és una ciutat de l'Iran a l'oest del país, capital administrativa de la província de Markazi des de 1980.
Veure Zagros і Arak (Iran)
Aratta
Aratta va ser un antic estat situat en algun lloc de l'Orient Mitjà o Àsia meridional, els orígens del qual poden situar-se aproximadament entre 2500-2100 a.C. És esmentat en les llegendes sumèries més antigues, en particular a Enmerkar i el Senyor d'Aratta, com un país ric i muntanyós, situat «riu a dalt», i governat per un rei anomenat Ensuh-keshdanna, que competeix amb Enmerkar, rei d'Uruk.
Veure Zagros і Aratta
Arquitectura aquemènida
Panorama de les runes de Persèpolis Relleu dels Immortals Lleó mossegant un bou Larquitectura aquemènida (Persa: معماری هخامنشیان) és l'arquitectura que van desenvolupar els perses aquemènides, manifestat en la construcció de ciutats espectaculars utilitzades pel govern de l'imperi i per habitar-hi la població (Persèpolis, Susa, Ecbàtana), temples edificats per allotjar-hi el culte i les reunions socials (com ara els temples mazdeistes i mausoleus erigits en honor de reis caiguts (com per exemple la tomba de Cir II el Gran).
Veure Zagros і Arquitectura aquemènida
Art de l'Índia
s L'art de l'Índia es caracteritza principalment per ser un reflex de la complexa societat índia, multiètnica i multicultural; tanmateix, l'art de l'Índia té un caràcter principalment religiós i ha servit com a mitjà de transmissió d'idees per part de les diverses religions que han format l'Índia al llarg de la seva història: hinduisme, budisme, islam, cristianisme, etc.
Veure Zagros і Art de l'Índia
Artemita d'Apol·linatis
Artemita d'Apol·linatis fou una ciutat de Mesopotàmia oriental, del període part, capital de la província d'Apol·linatis (Apollinatis).
Veure Zagros і Artemita d'Apol·linatis
Assiriologia
Brau alat Dur-Sharrukin (actual Khorsabad), Museu del Louvre Lassiriologia (del grec Ἀσσυρίᾱ, 'Assíria', i -λογία, 'estudi') és l'estudi arqueològic, històric i lingüístic de l'antiga Mesopotàmia i les cultures relacionades que usaven l'escriptura cuneïforme.
Veure Zagros і Assiriologia
Azad Khan Afgan
fou governant de part de Pèrsia en lluita amb altres generals i pretedents al tron, a la mort de Nadir Shah (1747).
Veure Zagros і Azad Khan Afgan
Şeqaqî
Şeqaqî (pot aparèixer també com a Shaqaqi, Shakaki o Shikaghi) és una important tribu kurda en gran part turquificada, de l'Azerbaidjan iranià.
Veure Zagros і Şeqaqî
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Veure Zagros і Àsia
Baradostià
El baradostià és una cultura del paleolític superior que es va desenvolupar a la regió del Zagros, al Kurdistan iraquià, el període que abasta del 38.000 BP al 18.000 BP.
Veure Zagros і Baradostià
Batalla d'Hormozgan
La batalla d'Hormozgan o Hormozdgān (arabitzat Hormozjān) fou un enfrontament militar entre el persa Ardaixir I i el rei de reis part Artavan V que va permetre la pujada al poder de la dinastia sassànida.
Veure Zagros і Batalla d'Hormozgan
Bergamasc
El Bergamasc és una raça de gos originària dels Alps italians, emprat com a gos pastor.
Veure Zagros і Bergamasc
Bronzes del Lorestan
Un dels distintius tipus "canònics" de bronze del Lorestan, el "Estàndard del Mestre dels Animals", aquí en dos nivells, que mostra la "juntura zoomorfica"; 22 cm d'alçada. Galta de mossegada de cavall amb motiu del "Mestre dels animals", cap al 700 aC Anell d'arnès amb cabra i felins Els Bronzes del Lorestan són petits objectes de fosa decorats amb escultures de bronze de l'edat del ferro primerenca que s'han trobat en gran nombre a la província de Lorestan i Kermanxah a l'oest de l'Iran.
Veure Zagros і Bronzes del Lorestan
Cabra
La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie de cabra provinent de la domesticació de la cabra salvatge asiàtica al sud-oest d'Àsia i Europa oriental.
Veure Zagros і Cabra
Cap d'Hammurabi
Cap reial, conegut com a '''Cap d'Hammurabi''', al Museu del Louvre El cap d'Hammurabi és una escultura que data de l'any 2000 ae aproximadament, en època de l'Imperi paleobabilònic, un antic regne de Mesopotàmia, a l'entorn de l'actual l'Iraq, que s'originà a partir de la ciutat estat de Babilim, i s'estengué per Accad i Sumèria.
Veure Zagros і Cap d'Hammurabi
Carn de cabrit
Carn de cabrit rostida. La carn de cabrit o carn de cabra prové de la cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) i s'utilitza com a aliment a diferents parts del món,Marvin Harris, (1986), «Good to eat: riddles of food and culture» si bé té diferents nivells d'acceptació a les diferents cultures.
Veure Zagros і Carn de cabrit
Casa
''Uma'', casa comunal tradicional del poble mentawai, a Indonèsia. Una casa és tot edifici destinat a servir d'habitació humana.
Veure Zagros і Casa
Cassites
Els cassites (en accadi kaššû) eren un poble establert a l'altiplà iranià que va iniciar una emigració després del 1800 aC.
Veure Zagros і Cassites
Cenozoic
El Cenozoic és la més recent de les quatre eres geològiques.
Veure Zagros і Cenozoic
Cheekha Dar
El Cheekha Dar és una muntanya situada al Kurdistan iraquià, a la frontera entre els estats iraquià i iranià.
Veure Zagros і Cheekha Dar
Chia Jani
Chia Jani és un jaciment arqueològic de la província iraniana de Kermanxah.
Veure Zagros і Chia Jani
Chogha Golan
Chogha Golan és un jaciment arqueològic del neolític preceràmic situat als contraforts de les muntanyes Zagros, a l'Iran, a uns 200 m de la riba dreta del riu Konjan Cham.
Veure Zagros і Chogha Golan
Col·lisió continental
Esquema d'una col·lisió tectònica entre dos continents. La col·lisió continental és un procés de la tectònica de plaques pel qual dues plaques tectòniques continentals entren en contacte a causa de les forces tectòniques que les empenyen.
Veure Zagros і Col·lisió continental
Conca del Mediterrani
La conca del Mediterrani són les terres i països que envolten el mar Mediterrani.
Veure Zagros і Conca del Mediterrani
Conquesta musulmana de Pèrsia
La conquesta àrab de Pèrsia (en تجاوز اعراب., Tajāvoz arab, ‘l'atac dels àrabs', o ظهور اسلام. zohur-i eslam, ‘les albors de l'islam’) va conduir a la fi de l'Imperi Sassànida el 644, a la caiguda de la dinastia sassànida i a l'eventual declivi del zoroastrisme, la religió de l'Iran.
Veure Zagros і Conquesta musulmana de Pèrsia
Cova de Bisitun
La cova de Bisitun (cova del caçador) és un jaciment arqueològic que es troba a les muntanyes Zagros, a la província de Kermanxah, al Kurdistan iranià.
Veure Zagros і Cova de Bisitun
Cova de Wezmeh
La cova de Wezmeh és un jaciment arqueològic situat al Kurdistan Oriental, prop de la ciutat d'Islamabad Gharb, a l'oest de l'Iran.
Veure Zagros і Cova de Wezmeh
Cultura d'Halaf
La cultura d'Halaf és un període arqueològic de la història de Mesopotàmia.
Veure Zagros і Cultura d'Halaf
Cultures neolítiques i calcolítiques de Mesopotàmia
Mesopotàmia 7000-4000 aC Mesopotàmia 4000-3000 aC Mesopotàmia 3750-3000 aC El neolític a Mesopotàmia comença cap al 7000 aC amb l'eclosió de les primeres cultures agrícoles i després els primers poblets, fins a arribar a les ciutats sumèries cap al 3700 aC.
Veure Zagros і Cultures neolítiques i calcolítiques de Mesopotàmia
Dinastia Anuixtigínida
La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar lImperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.
Veure Zagros і Dinastia Anuixtigínida
Dinastia cassita
Regne de Babilònia durant el període cassita La dinastia cassita, també coneguda com la tercera dinastia babilònica, va ser una dinastia de reis d'origen cassita que va governar des de la ciutat de Babilònia a la segona meitat del mil·lenni II aC i que pertanyien a la mateixa família que regentava el regne de Babilònia entre el 1595 i el 1155 aC que va succeir l'Imperi paleobabilònic (1894-1595 aC).
Veure Zagros і Dinastia cassita
Diyala
El Diyala o Sirwan és un riu de l'Àsia Occidental que neix a l'Iran amb el nom de Sirwan i pren el nom de Diyala en confluir amb el Hulwand, per desaiguar després al Tigris, a l'Iraq.
Veure Zagros і Diyala
Djabal Hamrin
Les muntanyes de Hamrin (o) són una cadena muntanyosa de l'Iraq que s'estén des de la província de Diyala, 60 km a l'est de Bagdad, fins a la frontera amb l'Iran.
Veure Zagros і Djabal Hamrin
Drangiana
Drangiana (en grec antic Δραγγιανή, 'Drangianē') va ser una satrapia o subsatrapia de la Pèrsia aquemènida i després dels selèucides, a la part oriental d'ambdós imperis.
Veure Zagros і Drangiana
Dulàfides
Els dulàfides o Banu Dúlaf foren una dinastia que controlà el Jibal, a Pèrsia, en època abbàssida.
Veure Zagros і Dulàfides
Ecbàtana
Ecbàtana fou la capital de l'Imperi mede, capital d'estiu dels perses aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida.
Veure Zagros і Ecbàtana
Elhuuia
Elkhulia o Elhuuia fou un territori de les muntanyes Zagros, veí del territori dels gutis.
Veure Zagros і Elhuuia
Elimaida (província)
Elimaida (llatí Elymais, grec Elymaia) fou una província, continuació del regne d'Elam, que formà part de la satrapia de Susiana que va existir sota l'Imperi AquemènidaG.
Veure Zagros і Elimaida (província)
Eneolític
Ledat del coure, també anomenada calcolític (del grec χαλκός, khalkós 'coure', i del grec λίθος, lithos 'pedra') i eneolític (del llatí aenĕus 'coure'; i del grec λίθος, lithos 'pedra'), és un període de la prehistòria situat entre el neolític ('Nova Edat de la Pedra') i l'edat del bronze.
Veure Zagros і Eneolític
Eremias persica
Eremias persica és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós de la família dels lacèrtids nativa de l'Azerbaidjan meridional, la major part de l'Iran, el Turkmenistan meridional, Afganistan i la zona occidental del Pakistan.
Veure Zagros і Eremias persica
Estela de Naram-Sin
LEstela de Naram-Sin o Estela de la victòria es va construir a Sippar aproximadament en el 2250 aC, per commemorar la victòria del rei Naram-Sin d'Accàdia, net de Sargon d'Accad d'Acad, sobre la tribu dels lullubi de les muntanyes de Zagros.
Veure Zagros і Estela de Naram-Sin
Frontera entre l'Iran i l'Iraq
La frontera entre l'Iran i l'Iraq és la frontera de 1.458 kilòmetres que separa l'Iran de l'Iraq.
Veure Zagros і Frontera entre l'Iran i l'Iraq
Ganj Dareh
Ganj Dareh és un jaciment arqueològic d'època neolítica situat a l'oest de l'Iran, a les muntanyes centrals del Zagros.
Veure Zagros і Ganj Dareh
Geografia de l'Iran
Iran és un país dominat per l'altiplà iranià, rodejat per diverses cadenes muntanyoses, com les muntanyes Zagros (al sud-oest) i els Elburz (al nord); i en aquesta última hi ha el Damavand que amb 5.610 m, és el punt més alt del país.
Veure Zagros і Geografia de l'Iran
Glacera salina
Domos salins (turons) i glaceres salins (zones fosques) en els Monts Zagros al sud de l'Iran. Una glacera salina és un flux de sal (normalment halita) que es crea quan un diapir ascendent en un dom salí trenca la superfície.
Veure Zagros і Glacera salina
Golf Pèrsic
Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.
Veure Zagros і Golf Pèrsic
Gulpayagan
Gulpayagan, Gulpaigan o Golpāyegān és una ciutat de l'Iran a la província d'Isfahan a uns 145 km al nord-oest d'aquesta ciutat.
Veure Zagros і Gulpayagan
Gutis
Els gutis o quteus (en sumeri: 𒄖𒌅𒌝𒆠,Gu-tu-umki o 𒄖𒋾𒌝𒆠,Gu-ti-umki) van ser un poble a l'est del Tigris, que des del 2200 aC van participar en les lluites per dominar Accad, regne del que en van arribar a ocupar una part, primer breument (2180 aC-2175 aC) i, més tard, per més temps (2159 aC-2116 aC).
Veure Zagros і Gutis
Haidar Khan
Haidar Khan (+ probablement el 1925) fou el líder d'una de les tribus Bakhtiar a Iran el 1924, protagonista d'un documental sobre els fets que van protagonistar als bakhtiars el 1924.
Veure Zagros і Haidar Khan
Hajji Firuz Tepe
Hajji Firuz Tepe és un jaciment arqueològic situat a la província de l'Azarbaidjan Occidental (al nord-oest de l'Iran) i es troba a la part nord-oest de les muntanyes de Zagros.
Veure Zagros і Hajji Firuz Tepe
Hama
Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.
Veure Zagros і Hama
Hamazi
Hamazi o Khamazi (sumeri: Ḫa-ma-ziki) va ser un antic regne i ciutat estat que va arribar a la màxima importància entre els anys 2500 aC i 2400 aC.
Veure Zagros і Hamazi
Hammurabi
Màxima extensió de l'Imperi de Hammurabi Hammurabi (en amorrita Ammurapi, 'el Pare que cura') va ser rei de Babilònia, el sisè de la I dinastia, que va regnar entre 1792-1750 aC, segons la cronologia mitjana, o entre 1728-1686 a.n.e., segons la cronologia curta.
Veure Zagros і Hammurabi
Harhar
Harhar fou un país i ciutat antiga, que va caure sota domini d'Assíria.
Veure Zagros і Harhar
Harzianu
Herzianu fou una ciutat de l'antiga Mèdia, esmentada per les fonts assíries en temps de Sargon II (716 aC).
Veure Zagros і Harzianu
Hazaran
Hazaran (Hazar, Hezar) és el nom del massís de muntanyes del centre de l'altiplà iranià, a la província de Kerman, Iran, és una part oriental de les Muntanyes Zagros.
Veure Zagros і Hazaran
Història de Mesopotàmia
La història de Mesopotàmia comença amb el desenvolupament de les comunitats sedentàries al nord de Mesopotàmia (que correspon al territori que abasta la conca fluvial dels rius Tigris i Eufrates) al començament del neolític, i acaba en l'antiguitat tardana.
Veure Zagros і Història de Mesopotàmia
Història del vi
El déu "Bacus" (segons els romans) o "Dionís" (segons els grecs). Pintat per Diego Velázquez La història del vi s'ha entrellaçat amb la història d'altres activitats humanes com l'agricultura, la gastronomia, les activitats lúdiques de les civilitzacions, així com de la humanitat mateixa.
Veure Zagros і Història del vi
Història dels kurds
La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.
Veure Zagros і Història dels kurds
Home de Neandertal
Lhome de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal és una espècie extinta del gènere Homo que visqué a Europa i al Pròxim Orient durant el paleolític mitjà, entre fa 200.000-250.000 i 28.000 anys.
Veure Zagros і Home de Neandertal
Hulwan
Hulwan fou una antiga ciutat de Pèrsia propera a Kermanxah, a les muntanyes Zagros, a l'entrada del congost de Paytak, en la ruta cap al Gran Khorasan.
Veure Zagros і Hulwan
Hurrites
Els hurrites eren un poble de l'Orient Mitjà on apareixen a finals del tercer mil·lenni aC, procedents segons alguns estudiosos, de les zones dels rius Araxes i Kura a la vora del Caucas.
Veure Zagros і Hurrites
Ibbi-Sin
Ibbisin Ibbi-Sin va ser rei d'Ur del 2028 aC al 2003 aC.
Veure Zagros і Ibbi-Sin
Imperi Accadi
LImperi Accadi va ser un gran regne de Mesopotàmia format a partir de les conquestes de Sargon.
Veure Zagros і Imperi Accadi
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Veure Zagros і Imperi Mede
Invasió iraquiana de l'Iran
Invasió iraquiana de l'Iran 22 de setembre de 1980 Teheran La invasió iraquiana de l'Iran fou el conjunt d'operacions militars de l'inici de la guerra Iran-Iraq.
Veure Zagros і Invasió iraquiana de l'Iran
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Veure Zagros і Iran
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Veure Zagros і Iraq
Khalajs
Els khalajs són un poble turcman que viu a l'Iran principalment a la província de Markazi.
Veure Zagros і Khalajs
Kirkuk
Kirkuk, també Karkuk o Kerkuk, formes avui dia poc usades és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació homònima.
Veure Zagros і Kirkuk
Kohgiluyeh i Boyer-Ahmad
La Província de Kohgiluyeh i Boyer-Ahmad (استان کهگیلویه و بویراحمد, Ostān-e Kohgīrūye-o Būyer-Ahmad) és una de les 31 províncies de l'Iran.
Veure Zagros і Kohgiluyeh i Boyer-Ahmad
Kur
Kur és una paraula sumèria que inicialment volia dir 'la terra de muntanyes' i es referia a les muntanyes de Zagros a l'est de Sumèria.
Veure Zagros і Kur
La Reina de la Nit (relleu)
muntanyes Zagros, al límit oriental de l'imperi. No trigarien a avançar-hi. L'alt relleu La Reina de la Nit, també anomenat Relleu Burney, datat dels 1800-1750 ae, fou tallat en època de l'Imperi paleobabilònic, sota el regnat d'Hammurabi, que s'estengué per Mesopotàmia a la zona dels rius Tigris i Eufrates, l'actual l'Iraq.
Veure Zagros і La Reina de la Nit (relleu)
Llengua guti
El guti o qutià és una llengua extinta no classificada que parlava el poble guti, que va governar breument a Sumer com a dinastia al segle XXII aC.
Veure Zagros і Llengua guti
Llet
La llet és un líquid blanc i ric en glúcids, greixos i caseïna secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers per nodrir les cries.
Veure Zagros і Llet
Llista de ciutats de l'Iran
Aquesta és una llista de ciutats de l'Iran.
Veure Zagros і Llista de ciutats de l'Iran
Lugal-Ane-Mundu
Lugal-Anne-Mundu fou el rei més important de la ciutat estat d'Adab a Sumer i hauria exercit breument l'hegemonia sobre una part del país segons li atribueix la llista de reis sumeris que li assigna un regnat de 90 anys i el situa entre la segona dinastia d'Ur i la dinastia de Mari.
Veure Zagros і Lugal-Ane-Mundu
Lugalbanda i l'ocell Anzu
Vas dedicat a Ningirsu que mostra un ocell llegendari Lugalbanda i l'ocell Anzu és un relat mitològic sumeri.
Veure Zagros і Lugalbanda i l'ocell Anzu
Lullubi
Els lullubi o potser lulubi van ser un grup de tribus que vivien al tercer mil·lenni aC.
Veure Zagros і Lullubi
Mallerenga blava eurasiàtica
La mallerenga blava eurasiàtica, mallerenga blava, ferreret, ferrerolet, ferrerico blau o primavera blava (Cyanistes caeruleus o Parus caeruleus) és una espècie d'ocell de la família dels pàrids que habita tota mena d'arbredes, encara que no tant les de coníferes.
Veure Zagros і Mallerenga blava eurasiàtica
Mapa babilònic del món
L'anomenat Mapa babilònic del món (o Imago Mundi babilònica) és una tauleta d'argila babilònia escrita en accadi que conté una representació etiquetada del món conegut, amb una descripció breu i parcialment perduda, datada aproximadament al.
Veure Zagros і Mapa babilònic del món
Massabatene
Massabatene; Μεσσαβατική) fou un districte de Pèrsia, al centre de Susiana, entre les muntanyes Cambalidus (una branca del sud de les muntanyes dels Zagros) fins al país dels cosseis. Estrabó esmenta la ciutat de Massabatice com una eparquia de Elimais.
Veure Zagros і Massabatene
Medes
V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda.
Veure Zagros і Medes
Mil·lenni IX aC
El mil·lenni IX aC és el període de la prehistòria que inclou els anys entre 9000 aC i 80001 aC.
Veure Zagros і Mil·lenni IX aC
Muntanyes Kandil
Les Muntanyes Kandil són un grup de muntanyes al nord de l'Iraq prop de la frontera entre l'Iraq i l'Iran, i aproximadament a 50 km al sud del trifini entre Turquia, l'Iraq i l'Iran.
Veure Zagros і Muntanyes Kandil
Mushezib-Marduk
o Mušēzib-Marduk va ser rei de Babilònia de l'any 693 aC al 689 aC, segons la Llista dels reis de Babilònia.
Veure Zagros і Mushezib-Marduk
Naram-Sin d'Accàdia
Àrees revoltades contra Naram-Sin cap al 2260 aC L'imperi de Naram-Sin cap al 2250 aC Naram-Sin o Naram-Sîn (? - 2223 aC) (en accadi, 𒀭𒈾𒊏𒄠𒀭𒂗𒍪) va ser el quart rei de l'Imperi d'Accad.
Veure Zagros і Naram-Sin d'Accàdia
Nemacheilus
Nemacheilus és un gènere de peixos de la família dels balitòrids i de l'ordre dels cipriniformes present al Turkmenistan, el Tadjikistan, l'Iran (Zagros), l'Afganistan, l'Índia (Nagaland, Maharashtra, Himachal Pradesh, Uttar Pradesh, Assam, Kerala i Tamil Nadu), el Nepal, el Bhutan, Bangladesh, el Tibet, la Xina, Tailàndia, Laos, el Vietnam, Malàisia (Sabah), Brunei, Indonèsia (Borneo, Sumatra i Java) i les conques de la mar Morta i dels rius Jordà, Tigris, Eufrates, Brahmaputra, Mekong i Chao Phraya.
Veure Zagros і Nemacheilus
Nemacheilus smithi
Nemacheilus smithi és una espècie de peix de la família dels balitòrids i de l'ordre dels cipriniformes que es troba a les muntanyes Zagros (Iran).
Veure Zagros і Nemacheilus smithi
Neoelamita III
Neoelamita III (vers 646-539 aC) és un període de la història d'Elam que va entre el saqueig de Susa per Assurbanipal (646 aC) i la conquesta de Susiana pels aquemènides d'Anshan, segurament obra de Cir II el gran després del 539 aC.
Veure Zagros і Neoelamita III
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Veure Zagros і Neolític
Neolític ceràmic
cultura Obeid al sud-est, que després es va expandir fins a cobrir tota la regió El neolític ceràmic o Neolític tardà va començar al voltant del 6.400 aC al Creixent Fèrtil, succeint el període del Neolític preceràmic.
Veure Zagros і Neolític ceràmic
Neolític del Pròxim Orient
El Neolític del Pròxim Orient és cronològicament el primer episodi de transició d'un paleolític a un estil de vida neolític que es va produir al món.
Veure Zagros і Neolític del Pròxim Orient
Neolític preceràmic
Mapa del Creixent Fèrtil 7.500 aC. S'anomena meolític preceràmic o neolític aceràmic un període de la prehistòria que es va desenvolupar en algunes regions, no totes, de l'anomenat Creixent Fèrtil i, molt possiblement, a Grècia.
Veure Zagros і Neolític preceràmic
Nihawand
Nihawand (Nahavand, Nehavand o Nihavand, farsi: نهاوند Nahâvand; altres variants del nom: Nahavend, Nahawand, Nahaavand, Nehavend, i antigament Mah-Nahavand) és una ciutat de l'Iran a la província de Hamadan al sud de la ciutat d'Hamadan, a l'est de Malayer i al nord-oest de Borujerd (Burudjird), a la zona de les muntanyes Zagros a l'antic Djibal.
Veure Zagros і Nihawand
Niriz
Niriz o Nayriz fou durant l'edat mitjana una regió i una població de Fars, i modernament un municipi de la província de Fars, comtat de Fasa.
Veure Zagros і Niriz
No sense la meva filla
No sense la meva filla (títol original: Not Without My Daughter, en anglès) és una pel·lícula estatunidenca de 1991 que narra la fuga de Betty Mahmoody, una ciutadana americana, del seu marit iranià de l'Iran dels Aiatol·là.
Veure Zagros і No sense la meva filla
Ofiolita
Estructura simplificada d'un complex ofiolític:1. Cambra axial de magma2. Sediments pelàgicds3. Basalt ''pillow'' (textura de coixí)4. Dics basàltics laminats5. Gabre intrusiu bandat6. Acumulació de dunita/peridotita Seqüència estratigràfica idealitzada d'una peridotita Una ofiolita és una porció d'escorça oceànica i el mantell superior subjacent que s'ha aixecat i exposat sobre el nivell del mar.
Veure Zagros і Ofiolita
Ombra orogràfica
Dibuix explicatiu de la formació d'ombres orogràfiques Una ombra orogràfica és una zona seca situada darrere d'una muntanya o una serralada.
Veure Zagros і Ombra orogràfica
Orogènesi alpina
La Serra del Montsià és una de les serres que es varen formar durant l'orogènesi alpina L'orogènesi alpina és una fase orogènica del Terciari on a partir de la compressió de sediments que han ascendits degut a la coalició de dues plaques tectòniques en forma convergent, que formà i segueix formant serralades muntanyoses d´alçada variada, en forma horitzontal situades en una latitud nord.
Veure Zagros і Orogènesi alpina
Os bru sirià
Los bru sirià (Ursus arctos syriacus) és una subespècie d'os bru relativament petita i originària del Pròxim Orient.
Veure Zagros і Os bru sirià
Ovella
Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.
Veure Zagros і Ovella
Oxynoemacheilus zagrosensis
Oxynoemacheilus zagrosensis és una espècie de peix pertanyent a la família dels balitòrids i a l'ordre dels cipriniformes.
Veure Zagros і Oxynoemacheilus zagrosensis
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Zagros і Pèrsia
Període assiri mitjà
El Període assiri mitjà és el període de la història d'Assíria entre la caiguda de l'imperi assiri antic al i l'establiment de l'Imperi neoassiri al.
Veure Zagros і Període assiri mitjà
Període paleoassiri
LImperi assiri antic o paleoassiri és un dels períodes en què es divideix la història d'Assíria.
Veure Zagros і Període paleoassiri
Període postcassita
Babilònia als primers segles del mil·lenni I aC El període postcassita és una fase de la història de Babilònia, que va aproximadament des del 1155 fins al 728 aC.
Veure Zagros і Període postcassita
Període predinàstic d'Egipte
El període predinàstic de l'antic Egipte és el període anterior a la dinastia I, és a dir, abans de la unificació del país.
Veure Zagros і Període predinàstic d'Egipte
Picot verd comú
El picot verd (Picus viridis) és un ocell de l'ordre dels piciformes que és resident tot l'any a Catalunya i el País Valencià i on es troba amplament distribuït, tot i que en baixes densitats.
Veure Zagros і Picot verd comú
Pistacia
Pistacia és un gènere de plantes amb flors amb una desena d'espècies dins la família Anacardiaceae.
Veure Zagros і Pistacia
Portes Perses
Les Portes Perses o Portes de Susa va ser l'antic nom del pas que ara es coneix com Tang-e Meyran, que connectava Yasuj amb Sedeh a l'est, creua la frontera de les modernes províncies de Kohgiluyeh i Boyer-Ahmad i Fars de l'Iran, passa cap al sud del massís de Dena, part de les muntanyes Zagros.
Veure Zagros і Portes Perses
Prehistòria de Mesopotàmia
Museu d'art Walters, Baltimore La prehistòria de Mesopotàmia és el període comprès entre el Paleolític i l'aparició de l'escriptura a la part del Creixent Fèrtil situat al voltant dels rius Tigris i Eufrates, així com zones circumdants com els contraforts de Zagros, el sud-est d'Anatòlia i nord-oest de Síria.
Veure Zagros і Prehistòria de Mesopotàmia
Prehistòria del Llevant
Llevant La prehistòria del Llevant inclou els diversos canvis culturals que es van produir amb anterioritat a les tradicions enregistrades a la zona del Llevant.
Veure Zagros і Prehistòria del Llevant
Primera potència mundial
Es denomina primera potència mundial al país que ostenta el primer lloc quant a poder militar, riquesa econòmica i desenvolupament tecnològic.
Veure Zagros і Primera potència mundial
Província d'Hormozgan
Comtts de la província d'Hormozgan La Província d'Hormozgan (استان هرمزگان, Ostān-e Hormozgān) és una de les 31 provínciaes de l'Iran.
Veure Zagros і Província d'Hormozgan
Província de Lorestan
Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.
Veure Zagros і Província de Lorestan
Quercus brantii
Quercus brantii és una espècie de roure que pertany a la família de les fagàcies.
Veure Zagros і Quercus brantii
Ram-Hurmuz
Ram-Hurmuz o Ramhormoz és una antiga població de la província del Khuzestan, antiga Samangan, a 84 km al sud-est d'al-Ahwaz.
Veure Zagros і Ram-Hurmuz
Regió d'Anatòlia del Sud-est
La regió d'Anatòlia del Sud-est (Güneydoğu Anadolu Bölgesi) és una de les 7 regions geogràfiques de Turquia.
Veure Zagros і Regió d'Anatòlia del Sud-est
Riu Karun
El riu Karun (també escrit Karun, Karūn i Karoun) és un riu de l'Iran, que antigament es va dir Pasitigris.
Veure Zagros і Riu Karun
Rosa persica
La Rosa persica és una espècie atípica de rosa i antigament havia estat considerada d'un gènere diferent, Hulthemia.
Veure Zagros і Rosa persica
Rozbihan d'Armènia
Rozbihan (en armeni Rotshvshan) fou marzban d'Armènia del 624 al 627.
Veure Zagros і Rozbihan d'Armènia
Sagartis
Els sagartis (llatí: sagartii, elamita Aš-šá-kar-ti-ia, babiloni kurSa-ga-ar-ta-a-a, grec sagartía, sagártioi) foren un poble un poble nòmada indoari establert durant el primer mil·lenni abans de Crist a la regió que del nom d'aquest pobla va ser anomenada Sagàrtia, i fou després una de les satrapies perses aquemènides, la XIV.
Veure Zagros і Sagartis
Sahna
* Sahna (Pakistan), ciutat i union council del Pakistan, al districte de Mandi Bahauddin, província del Panjab.
Veure Zagros і Sahna
Sahna (Iran)
Sahna (صحنه) és una població de l'Iran a les muntanyes Zagros a la carretera entre Kangawar i Bisutun, a 61 km de Kirmanshah.
Veure Zagros і Sahna (Iran)
Sargon d'Accad
Sargon d'Accad o també Šarrukin ('rei autèntic'), conegut amb el nom de Sargon el Gran, va ser un rei semita fundador de la dinastia d'Accad i del primer imperi conegut.
Veure Zagros і Sargon d'Accad
Sargon II
Sargon II fou rei d'Assíria durant l'Imperi Neoassiri (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC.
Veure Zagros і Sargon II
Sarnida
Sarnida fou un territori de les muntanyes Zagros, veí del territori dels gutis i veí també d'Elhuuia i del país dels uquniauu.
Veure Zagros і Sarnida
Sarpul-i Dhuhab
Sarpul-i Dhuhab (Cap de pont del Dhuhab) és una població i un districte del comtat de Qasr-i Xirin a la província de Kermanxah; el 1950 tenia uns 2.000 habitants entre els quals una comunitat d'Ahl-i Hakk.
Veure Zagros і Sarpul-i Dhuhab
Satrapia de Mèdia
Media (Māda), fou una gran satrapia persa amb capital a Ecbàtana, generalment encarregada als prínceps aquemènides fills del rei, com Tanyoxarces o Tanaoxares, fill de Cir II el Gran (que va governar també Armènia i els territori dels cadusis); al un altre príncep fou Bistanes, fill d'Artaxerxes III de Pèrsia Ocus.
Veure Zagros і Satrapia de Mèdia
Shanidar
Shanidar és un jaciment arqueològic que es troba als contraforts de les muntanyes Zagros (prop del mont Bradost), a la província d'Erbil del Kurdistan iraquià.
Veure Zagros і Shanidar
Silkhak-Inxuixinak
Silkhak-Inxuixinak o Šilḫak-Inšušinak va ser rei d'Elam i Babilònia cap a l'any 1150 aC.
Veure Zagros і Silkhak-Inxuixinak
Su
* Geografia: Su (Riner) és un poble del municipi català de Riner, a la comarca del Solsonès.
Veure Zagros і Su
Sua
El país de Su o Sua era un territori de les muntanyes de Zagros poblat per l'anomenada gent de Su, probablement formada per elements iranians antics com els gutis, i per nouvinguts, i també per poblacions d'arrel elamita.
Veure Zagros і Sua
Sumer
Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.
Veure Zagros і Sumer
Taük Çay
El Taük Çay, Tawuq Chay (en llengua kurda çemî Basîrd) és un riu del Kurdistan iraquià que transcorre dins de les governacions de Sulaymaniyya i de Kirkuk.
Veure Zagros і Taük Çay
Taq-e Bostan
Aquest gravat de Taq-e Bostan presenta unes dones tocant l'arpa persa Taq-e Bostan (farsi:, طاق بستان, 'arc del jardí') és un lloc que conté una sèrie de relleus en la roca de l'època de l'Imperi sassànida a l'Iran, la dinastia iraniana que governà l'Àsia occidental del 226 al 650.
Veure Zagros і Taq-e Bostan
Teglatfalassar III
Teglatfalassar III Teglatfalassar III, també anomenat Tiglat-Pilèsser III (en accadi: 𒆪𒋾𒀀𒂍𒈗𒊏 «Tukultī-Apil Ešarra»: La meva confiança és en el fill d'Esharra), va ser rei d'Assíria des del 2 de maig del 745 aC al 727 aC.
Veure Zagros і Teglatfalassar III
Tell Abada
Tell Abada és un tel, o túmul d'assentaments arqueològics, a la governació de Diyala (Iraq).
Veure Zagros і Tell Abada
Tell Halaf
Tell Halaf és un jaciment arqueològic de Síria a la governació d'al-Hasakah al nord-est del país prop de la frontera amb Turquia, enfront de Ceylanpınar, a la vall i prop del naixement del Khabur.
Veure Zagros і Tell Halaf
Tepe Sabz
Tepe Sabz és un jaciment arqueològic de Khūzestān, Iran, del qual pren el nom la cultura neolítica homònima.
Veure Zagros і Tepe Sabz
Terratrèmol de Van del 2011
USGS on es representa la sacsejada del terratrèmol de Van El terratrèmol del 2011 a Van va ser un destructiu sisme de magnitud 7.2 MW que sacsejà el Kurdistan sota administració turca, especialment la zona propera a la ciutat de Van, el diumenge 23 d'octubre de 2011 a les 13:41 hora local.
Veure Zagros і Terratrèmol de Van del 2011
Tipologia arquitectònica
Casa de cos a la plaça de l'Era de Vilassar de Mar, obra de l'arquitecte Jeroni Boada i Renter. La casa de cos constitueix una de les '''tipologies edificatives''' que s'estengué, al rebuf de la industrialització, per tot el territori de Catalunya.
Veure Zagros і Tipologia arquitectònica
Tortuga grega
La tortuga grega o tortuga mora (Testudo graeca) és una de les cinc espècies de tortuga classificades tradicionalment dins el gènere Testudo, juntament amb espècies properes com la tortuga marginada (T. marginata), la tortuga mediterrània (T. hermanni) o la tortuga de Horsfield (T. horsfieldii).
Veure Zagros і Tortuga grega
Txoga Mami
Txoga Mami és un jaciment arqueològic de l'Iran, a les muntanyes Zagros, al nord-oest de la plana de Mandali.
Veure Zagros і Txoga Mami
Uqmeni
Uqmeni (Uquniauu) fou el nom d'un poble muntanyenc dels Zagros que vivien en un territori al costat del dels gutis.
Veure Zagros і Uqmeni
Urmia
Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.
Veure Zagros і Urmia
Uruk
Ciutats de Mesopotàmia. Uruk al sud. Uruk (en sumeri en escriptura cuneïforme: 𒀕𒆠, unugki; en accadi: 𒌷𒀕 or 𒌷𒀔 Uruk (URUUNUG); o) va ser una antiga ciutat de la Mesopotàmia sumèria i posteriorment de Babilònia, situada a l'est de l'actual llera del riu Eufrates, al costat de l'antic canal sec del riu Eufrates, uns 30 km a l'est de la moderna Samawah, al-Muthanna, a l'Iraq.
Veure Zagros і Uruk
Vi
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
Veure Zagros і Vi
Vi fenici
Gràcies a la seva extensa xarxa comercial marítima, els fenicis van tenir un important efecte en l'expansió de la viticultura i la producció de vi en tot el Mediterrani. Els fenicis van ser un dels primers pobles antics a tenir un important efecte sobre la història del vi.
Veure Zagros і Vi fenici
Vinificació
La vinificació és l'elaboració del vi a partir de raïm (Vitis vinifera) i al llarg d'un conjunt d'operacions que abasta des del premsat del raïm fins a l'embotellatge.
Veure Zagros і Vinificació
Xadegan (Kohkiluye i Boyer Ahmad)
Xadegan és una vila de la província de Kohkiluye i Boyer Ahmad, a l'Iran, a les muntanyes Zagros en una vall al darrere d'aquestes muntanyes anomenades localment Muntanyes Khumi, a uns 40 km de la ciutat de Gashsaran i dels camps petroliers de Be Be Hakemeh i Gureh.
Veure Zagros і Xadegan (Kohkiluye i Boyer Ahmad)
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Veure Zagros і Xiraz
Yazdanisme
El yazdanisme (derivat del mot irànic yazdān, ‘divinitat’, ‘adoració’) és un terme introduït per Mehrdad Izady per a definir les religions preislàmiques dels kurds.
Veure Zagros і Yazdanisme
Zands
Els zands foren una tribu de l'Iran que vivia a la part oriental de les muntanyes Zagros, probablement part del grup lakk dins del poble lur, encara que també és reclamada com a parcialment kurda.
Veure Zagros і Zands
Zikirtu
Zikurti, Zikirti, Zikirtu, Zikirta, Zekertu) fou un antic regne al nord de les muntanyes Zagros a l'est del regne de Manna. Correspon a les modernes comarques de Takab i Sanandaj al nord-oest de l'Iran. Els zikurtis són identificats amb els iranians sagartis o sagartians (asagartiya, antic persa aš-ša-kar-ti-ia, assiri kur-a-ga-ar-ta-a-a, grec Σαγαρτιοι) esmentats per Heròdot i als que es creu que després del 612 aC els medes els van cedir el districte d'Arbela en premi a la seva ajuda en la conquesta de Nínive.
Veure Zagros і Zikirtu
També conegut com Monts Zagros, Muntanyes de Zagros.