Taula de continguts
122 les relacions: Abadeh (ciutat), Abarquh, Abbas I el Gran, Abbas Mirza, Abbas Quli Mirza, Abd al-Riza Khan, Abu Bakr ibn Mihran Xah, Abu Kalidjar Garshasp II, Abu l-Fath Mirza, Abu-Ishaq Jamal-ad-Din, Afxar, Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad, Ali ibn Faràmurz, Aliya Kazimy, Anushirwan Khan, Aq Qoyunlu, Ardakan, Ariana, Art safàvida, Atabegs de Yazd, Babur ibn Baysunkur, Bafq, Bistam Jagir, Burhan al-Din Abd al-Samad, Cadwaladerita, Campanya de Fars (1393), Campanya de l'Iraq Arabí, el Khuzestan i Bagdad (1399-1400), Campanya de Muhammad Sultan al Golf Pèrsic, Campanya de Pèrsia, Captador de vent, Catifa persa, Comtat d'Abadeh, Daixt-e-Kavir, Dinastia jalayírida, Extermini dels Muzaffàrides (1393), Fakhr al-Din Ahmad, Faràmurz ibn Muhàmmad, Fat·h-Alí Xah Qajar, Ferrocarril Transiranià, Gran mesquita de Yazd, Gudarz, Hasan Kücük, Història d'Isfahan, Història de Xiraz, Ibrahim Inal, Idaku Barles, Il-kanat, Imad al-Din Sultan Ahmad, Indjúida, Iran, ... Ampliar l'índex (72 més) »
Abadeh (ciutat)
Abada o Abadeh és una ciutat de l'Iran, capital del districte homònim, entre Xiraz i Isfahan (a 280 km de la primera i a 204 km de la segona) i a uns 100 km de Yazd.
Veure Yazd і Abadeh (ciutat)
Abarquh
Abarquh o Abarkuh és una ciutat del nord de Fars, a l'Iran.
Veure Yazd і Abarquh
Abbas I el Gran
Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.
Veure Yazd і Abbas I el Gran
Abbas Mirza
fou príncep de la dinastia qajar de Pèrsia.
Veure Yazd і Abbas Mirza
Abbas Quli Mirza
Abbas Quli Mirza fou un príncep qajar que va ocupar el govern de Kirman o Kerman a Pèrsia.
Veure Yazd і Abbas Quli Mirza
Abd al-Riza Khan
Abd al-Riza Khan Amir Muayyad (Abd al-Reza Khan Amir Moayyad) (mort 1833) fou un governador i noble persa de Yadz.
Veure Yazd і Abd al-Riza Khan
Abu Bakr ibn Mihran Xah
Abu Bakr ibn Miran Xah (1382-1408) fou un príncep timúrida de l'Iraq i del Takhi-i-Hulagu (Pèrsia occidental).
Veure Yazd і Abu Bakr ibn Mihran Xah
Abu Kalidjar Garshasp II
Abu Kalidjar Garshasp II Ala al-Dawla Azud al-Din ibn Ali ibn Abi Mansur Faramarz ibn Ala al Dawla Muhammad (mort 1051/1052), conegut també com a Garshasp ibn Ali (Garxasp ibn Alí) fou emir de la dinastia kakúyida (d'origen daylamita) governant com a cap de família a Yadz i Abarkuh; abans havien estat caps de família el seu pare Abu Mansur Faramarz (a Isfahan del 1041/1042 al 1051, a Yadz fins vers el 1065) i el seu avi Ali ben Faramarz (1065-1095).
Veure Yazd і Abu Kalidjar Garshasp II
Abu l-Fath Mirza
Abu l-Fath Mirza Muayyid al-Dawla (mort 1912) fou un príncep qajar que va exercir nombrosos governs a Pèrsia.
Veure Yazd і Abu l-Fath Mirza
Abu-Ishaq Jamal-ad-Din
Abu-Ishaq Jamal-ad-Din (Abu Ishaq Indju Djamal al-Din Xah Xaykh Abu Ishaq ibn Mahmud Xah Indju) fou un governant del Fars, Iraq Adjemí (Isfahan) i part del sud de l'Iran del 1343 al 1354 probablement amb el títol de sultà o xa (shah), però inicialment com a amir.
Veure Yazd і Abu-Ishaq Jamal-ad-Din
Afxar
Afxar (o Awshar) (en turc Afşar) són una tribu turquesa dels oghuz (ghuzz), que van emigrar des de la Transoxiana junt a les altres tribus de l'Àsia Central cap a Pèrsia al.
Veure Yazd і Afxar
Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad
Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Rústam Duixmanziyar ibn Marzuban o, més senzillament, Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Duixmanziyar, també conegut com a Ibn Kakuya o Pisar-i Kaku (mort en 1041) fou un cap militar daylamita i fundador de l'efímera dinastia kakúyida que va governar el Djibal i, més tard, sota domini seljúcida, a Abarkuh i Yazd.
Veure Yazd і Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad
Ali ibn Faràmurz
Muàyyid-ad-Dawla (o Alà-ad-Dawla) Alí ibn Faramurz ibn Abi-Mansur Faramarz ibn Ala-ad-Dawla Muhàmmad ibn Duixmansiyar Alà-ad-Dawla (mort 1095) fou emir kakúyida de Yazd i Abarkuh.
Veure Yazd і Ali ibn Faràmurz
Aliya Kazimy
Aliya Kazimy és una professora universitària de Mazar-e Xarif, al nord d'Afganistan.
Veure Yazd і Aliya Kazimy
Anushirwan Khan
Anushirwan Khan (persa: انوشیروان خان, Anūshīrvān Khān) (+ vers 1356) fou un suposat kan il-kànida que va ocupar el tron de 1344 fins a la seva mort el 1357 sota control del cobànida Malik Ashraf, fill i successor de Hasan-i Kucik.
Veure Yazd і Anushirwan Khan
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Veure Yazd і Aq Qoyunlu
Ardakan
Ardakan o Ardakan-e Yadz, també Ardekan, localment Erdekun, antic Artakan (‘Lloc Sagrat’ o ‘Lloc Net’) és una ciutat de l'Iran, la segona ciutat de la província de Yazd.
Veure Yazd і Ardakan
Ariana
Mapa de l'Imperi d'Alexandre. Ariana (en Ariana, en Ἀριανή) va ser una regió de l'imperi Persa i més tard selèucida, que abraçava el conjunt de l'antiga Pèrsia, limitant al nord amb Bactriana, Margiana i Hircània, a l'est amb el riu Indus, al sud, amb l'oceà i el Golf Pèrsic i a l'oest amb la Mèdia, la mar Càspia i les muntanyes al sud d'aquesta mar.
Veure Yazd і Ariana
Art safàvida
llengua.
Veure Yazd і Art safàvida
Atabegs de Yazd
La dinastia databegs de Yazd fou una família de atabegs que va governar a la província de Yazd als segles XI-XII, com a tributaris dels seljúcides i més tard dels il-Khan.
Veure Yazd і Atabegs de Yazd
Babur ibn Baysunkur
Abu l-Kasim Babur ibn Baysunkur ibn Xa-Rukh (transliterat també com Abu'l-Qasem Mirza Babor bin Baysonqor bin Sahrok), conegut simplement com a Babur Ibn Baysunkur (1422- 22 de març de 1457) fou sultà timúrida de Khorasan (Herat), fill de Baysunkur, net de Xah-Rukh, i besnet de Tamerlà.
Veure Yazd і Babur ibn Baysunkur
Bafq
Bafq (persa:|بافق, transliterat Bāfq) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat del mateix nom (Comtat de Bafq), a la província de Yazd.
Veure Yazd і Bafq
Bistam Jagir
Bistam Jagir (també Chakir o Jakir) fou un cap turcman de l'Azerbaidjan, fill del beg Jagir (o Chakir).
Veure Yazd і Bistam Jagir
Burhan al-Din Abd al-Samad
Burhan al-Din Abd al-Samad (+ 1432) fou un amir (general) al servei de Tamerlà primer i després d'Iskandar i de Xah Rukh.
Veure Yazd і Burhan al-Din Abd al-Samad
Cadwaladerita
La cadwaladerita és un mineral de la classe dels halurs.
Veure Yazd і Cadwaladerita
Campanya de Fars (1393)
La campanya de Fars són les operacions militars realitzades per Tamerlà i el seu exèrcit per la conquesta de Fars el 1393 que van suposar el final del muzaffàrides.
Veure Yazd і Campanya de Fars (1393)
Campanya de l'Iraq Arabí, el Khuzestan i Bagdad (1399-1400)
El 1399 i 1440 es van produir campanyes militars paral·leles no dirigides personalment per Tamerlà.
Veure Yazd і Campanya de l'Iraq Arabí, el Khuzestan i Bagdad (1399-1400)
Campanya de Muhammad Sultan al Golf Pèrsic
La campanya de Muhammad Sultan al Golf Pèrsic (1396 - 1397) foren una sèrie d'operacions militars encarregades per Tamerlà al seu net Muhàmmad Sultan ibn Jahangir per sotmetre la regió costera de Fars fins al Regne d'Ormuz.
Veure Yazd і Campanya de Muhammad Sultan al Golf Pèrsic
Campanya de Pèrsia
La campanya de Pèrsia (o invasió de Pèrsia) va ser una sèrie d'enfrontaments a la regió iraniana de l'Azerbaidjan que van implicar les forces de l'Imperi Otomà contra les de l'Imperi Britànic i l'Imperi Rus, i també van implicar elements de la població persa local, que van començar el desembre de 1914 i van acabar amb l'armistici de Mudros el 30 d'octubre de 1918, com a part del teatre de l'Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial.
Veure Yazd і Campanya de Pèrsia
Captador de vent
Un ab anbar amb doble cúpula i captadors de vent en el desert. Ciutat de Naeen, proper a Yazd. Un captador de vent (Badger: ملقف) és un dispositiu arquitectònic de tradició persa utilitzat durant molts segles per proveir de ventilació natural i refrescament a l'interior dels edificis.
Veure Yazd і Captador de vent
Catifa persa
XVI Museu de Doha La catifa persaNouri-Zadeh, Sh., Persian Carpet; The Beautiful Picture of Art in History.
Veure Yazd і Catifa persa
Comtat d'Abadeh
Abadeh és el nom del districte (sharistan) més septentrional de la província de Fars a l'Iran.
Veure Yazd і Comtat d'Abadeh
Daixt-e-Kavir
Desert de Dasht-e Kavir per satèl·lit,fotografia centrada a 34°44'15.20"N, 54°49'37.56"E Daixt-e Kavir (دشت كوير en idioma persa, també conegut com a Kavir-e Namak o Gran Desert Salat és una gran zona deserta al mig de l'altiplà d'Iran.
Veure Yazd і Daixt-e-Kavir
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Veure Yazd і Dinastia jalayírida
Extermini dels Muzaffàrides (1393)
L'extermini dels muzaffàrides fou un ordre conscient dictada per Tamerlà que va comportar la mort de tots els prínceps d'aquesta dinastia, vell i joves, fins i tot infants, exceptuant els que havien estat cegats.
Veure Yazd і Extermini dels Muzaffàrides (1393)
Fakhr al-Din Ahmad
Fakhr al-Din Ahmad fou un amir de Xah Rukh que va exercir les funcions de visir principal o visir en cap del 1405 fins al 1416.
Veure Yazd і Fakhr al-Din Ahmad
Faràmurz ibn Muhàmmad
Zahir al-Din Shams al-Muluk Abu Mansur Faramurz ibn Muhammad o Dhàhir-ad-Din Xams-al-Muluk Abu-Mansur Faràmurz ibn Muhàmmad ((en àrab Ẓahīr al-Dīn Xams al-Mulūk Abū Manṣūr Farāmurz, apareix també com Faramurz o Faramruz) fou emir kakúyida d'Isfahan i més tard de Yazd, fill i successor el 1041/1042 de l'emir kakúyida (d'origen daylamita i al servei dels buwàyhides i que havien forjat un domini independent) del Jibal, Ala al-Dawla Muhammad ben Dusmanshiyar.
Veure Yazd і Faràmurz ibn Muhàmmad
Fat·h-Alí Xah Qajar
Fat·h-Alí Xah Qajar (25 de setembre de 1772-23 d'octubre de 1834) nascut Baba-Khan, fou el segon xa de la dinastia qajar de Pèrsia.
Veure Yazd і Fat·h-Alí Xah Qajar
Ferrocarril Transiranià
El ferrocarril Transiranià (a vegades anomenat transpersa) fou una xarxa ferroviària de l'Iran executada finalment el 1936 i construïda mercès als ingressos pel petroli.
Veure Yazd і Ferrocarril Transiranià
Gran mesquita de Yazd
La gran mesquita de Yazd (en persa مسجد جامع یزد, Masjed-e Jāmeh-e Yazd) és la gran mesquita congregacional de la ciutat de Yazd, a la província homònima, a lIran.
Veure Yazd і Gran mesquita de Yazd
Gudarz
Gudarz (+1396) fou un iranià, naib i servidor del senyor de Sirjan, Sultan Abu Ishaq ibn Uways ibn Shah Shuja, que va dirigir heroicament la defensa del castell de Sirjan durant tres anys.
Veure Yazd і Gudarz
Hasan Kücük
Hasan Kücük o Hasan Küçük, també Hasan-i Kuček, Hasan-i Kučik o Hasan Kučak (حسن کوچک), (vers 1319 – 15 de desembre de 1343) fou un príncep cobànida, fill de Timurtash Coban.
Veure Yazd і Hasan Kücük
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Veure Yazd і Història d'Isfahan
Història de Xiraz
Xiraz té una història de més de mil tres-cents anys en els quals ha arribat a ser més d'una vegada la capital de Pèrsia.
Veure Yazd і Història de Xiraz
Ibrahim Inal
Ibrahim Inal (o Yenāl, + 1059) fou un cap seljúcida.
Veure Yazd і Ibrahim Inal
Idaku Barles
Idaku Barles, Ideku, Idagu, Idegu Barles Bahadur (+ 1407) fou un amir de la tribu Barles al servei de Tamerlà; era fill de l'amir Ghiyath al-Din Barles (el germà gran de l'amir Jaku Barles), al que el 1393 fou donat el govern del Kirman que va conservar fins a la seva mort.
Veure Yazd і Idaku Barles
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Veure Yazd і Il-kanat
Imad al-Din Sultan Ahmad
Imad al-Din Sultan Ahmad ibn Muhammad ibn al-Muzaffar ibn al-Mansur ibn al-Hajji (nascut 1340, + 1393) fou un príncep muzaffàrida, que va governar a Kirman del 1358 al 1365 i del 1384 al 1393.
Veure Yazd і Imad al-Din Sultan Ahmad
Indjúida
La dinastia indjúida o dels indjúides fou una dinastia que va governar Fars i Isfahan al (vers 1303-1357).
Veure Yazd і Indjúida
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Veure Yazd і Iran
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Veure Yazd і Iraq ajamita
Iskandar ibn Úmar Xaykh
Iskandar ibn Úmar Xaykh (Uzgand, 25 d'abril de 1384 - Isfahan, 1415) fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Veure Yazd і Iskandar ibn Úmar Xaykh
Ismaïl I
Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.
Veure Yazd і Ismaïl I
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Veure Yazd і Ismaïlisme
Jalal al-Din Mahmud Khwarazmí
Jalal al-Din Mahmud Khwarazmí fou un visir timúrida que va servir a Fars sota Pir Muhammad i després sota Iskandar, amb el qual va anar a Isfahana partir de 1412, i després del 1414 va servir a Ibrahim Sultan.
Veure Yazd і Jalal al-Din Mahmud Khwarazmí
Jalal al-Din Xaqmaq Xami
Jalal al-Din Xaqmaq Xami (+ després de 1448) fou un alt funcionari timúrida, governador de Yadz durant la major part del regnat de Xah Rukh.
Veure Yazd і Jalal al-Din Xaqmaq Xami
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Veure Yazd і Jibal
Kakúyides
La dinastia kakúyida, kakwàyhida, dels kakúyides o kakwàyhides fou una nissaga d'origen daylamita que va governar part del Jibal al i després foren senyors locals de Yazd com a vassalls dels seljúcides.
Veure Yazd і Kakúyides
Khurasan (província mongola)
Khurasan o Khorasan fou una província de l'Imperi Mongol i després de l'il-kan de Pèrsia.
Veure Yazd і Khurasan (província mongola)
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Veure Yazd і Khuzestan
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Veure Yazd і Kirman
Kuhistan
Kuhistan és una regió del Khorasan al sud de Nishapur fins al Sistan, rodejada per totes parts pel gran desert salat de l'altiplà central iranià, amb diversos grups d'oasis dispersos.
Veure Yazd і Kuhistan
Kutb al-Din Shah Mahmud
Kutb al-Din Shah Mahmud ibn Mubariz al-Din Muhammad (+ 13 de març de 1375), fou un príncep muzaffàrida, que el 1358 va enderrocar al seu pare aliat a un germà i un cosí, que es van repartir el poder, per seguidament disputar-se el patrimoni entre ells.
Veure Yazd і Kutb al-Din Shah Mahmud
Llista de ciutats de l'Iran
Aquesta és una llista de ciutats de l'Iran.
Veure Yazd і Llista de ciutats de l'Iran
Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania
La llista del Patrimoni de la Humanitat a l'Àsia i Oceania és un índex dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a l'Àsia i Oceania organitzats per estats i territoris.
Veure Yazd і Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania
Malik Muizz al-Din
Màlik Muïzz-ad-Din Husayn fou màlik de la dinastia Kart d'Herat.
Veure Yazd і Malik Muizz al-Din
Masud Xah Djalal al-Din
Masud Shah Djalal al-Din (+ 1342) fou emir indjúida de Fars.
Veure Yazd і Masud Xah Djalal al-Din
Màlik Aixraf
Màlik Aixraf (mort el 1357) fou un príncep cobànida, fill de Timurtaix Coban, i darrer sobirà de la família.
Veure Yazd і Màlik Aixraf
Màlik Nàssir al-Din Muhàmmad
Màlik Nàssir al-Din Muhàmmad (mort vers 1318) fou màlik mihrabànida de Sistan de 1261 a la seva mort.
Veure Yazd і Màlik Nàssir al-Din Muhàmmad
Mirza Ali Asgar Khan Atabak-e Azam Amin al-Sultan
Mirza Ali Asgar Khan Atabak-e Azam Amin al-Sultan conegut com a Aga Ali Asgar (Teheran, 6 de gener de 1858-31 d'agost de 1907) fou gran visir dels tres darrers xas qajars.
Veure Yazd і Mirza Ali Asgar Khan Atabak-e Azam Amin al-Sultan
Moixé Qatsav
Moixé Qatsav (משה קצב) (Yezd, l'Iran, 5 de desembre de 1945) és un antic polític israelià que va ser el vuitè president d'Israel del 2000 al 2007.
Veure Yazd і Moixé Qatsav
Muín-ad-Din
Muín-ad-Din Alí ibn Jalal-ad-Din Muhàmmad Yazdí o, simplement, Muín-ad-Din (? - 1387) fou un historiador persa de la segona meitat del.
Veure Yazd і Muín-ad-Din
Mubariz al-Din Muhàmmad
Mubariz al-Din Muhammad (mort a inicis del 1364) fou emir muzaffàrida a Pèrsia, que va governar del 1314 al 1358.
Veure Yazd і Mubariz al-Din Muhàmmad
Mubariz al-Din Shah Yahya
Mubariz al-Din Shah Yahya ibn al-Muzaffar ben Mansur (8 de juny de 1343-1393) fou un príncep muzaffàrida que va governar habitualment Yadz (1353-1393) i per períodes breus a Isfahan (1384-1385) i a Xiraz 1387-1388.
Veure Yazd і Mubariz al-Din Shah Yahya
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah (1383 - 1407) fou un príncep timúrida fill de Miran Xah i net de Tamerlà.
Veure Yazd і Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah
Muhàmmad Sultan ibn Jahangir
Muhàmmad Sultan ibn Jahangir (1375 - 13 de març de 1403) fou un príncep timúrida fill de Jahangir ibn Timur i net de Tamerlà.
Veure Yazd і Muhàmmad Sultan ibn Jahangir
Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali
Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali ibn Jalal al-Din Shah Shuja ibn Mubariz al-Din Muhammad ibn Sharaf al-Din Muzaffar ibn Shuja al-Din Mansur ibn Ghiyath al-Din Hajji, conegut com a Zain al-Abidin, fou un príncep i emir muzaffàrida que va governar a Xiraz (Fars) del 1384 al 1387 i a Isfahan del 1376 a vers el 1380 i del 1389 al 1391.
Veure Yazd і Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali
Muzaffàrida
Mapa de Pèrsia a la meitat del segle XIV La dinastia muzaffàrida o dels muzaffàrides fou una nissaga que va governar Pèrsia central i occidental quan es va desfer l'imperi mongol il-kànida.
Veure Yazd і Muzaffàrida
Nayin
Hussainia Fortalesa Nayin o Nain (Na'in, persa: نایین← Neyin o Neeen) és una ciutat i municipi del centre de l'Iran a 1408 metres d'altura, a la vora del Gran Desert de Pèrsia, a la ruta entre Yedz i Isfahan i Qom.
Veure Yazd і Nayin
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Veure Yazd і Nàdir-Xah Afxar
Nusrat al-Din Shah Muzaffar
Nusrat al-Din Shah Muzaffar (nascut 1325, mort juliol de 1353) fou un príncep muzaffàrida, fill gran de Mubariz al-Din Muhàmmad.
Veure Yazd і Nusrat al-Din Shah Muzaffar
Odoric de Pordenone
Odoric de Pordenone o Oderic de Pordenone (vers 1286 a Villa Nuova (Villanova) prop de Pordenone al Friül - 14 de gener de 1331) fou un viatger de l'edat mitjana que va anar a la Xina.
Veure Yazd і Odoric de Pordenone
Organització territorial de l'Iran
La divisió administrativa de l'Iran consisteix en 31 províncies (en persa: استان, ostān, i en plural استانها ostānhā).
Veure Yazd і Organització territorial de l'Iran
Pèrsia sota influència britànica i russa
Un mapa de la regió, que data de 1907-1920, mostrant la línia de la zona russa. Pèrsia, va estar dues vegades parcialment sota influència britànica i russa.
Veure Yazd і Pèrsia sota influència britànica i russa
Persecució de la fe bahá’í
La persecució de la fe bahá’í succeeix en diversos països, especialment a l'Iran, on es va originar la Fe Bahá'í i la ubicació d'una de les poblacions bahá'is més grans del món.
Veure Yazd і Persecució de la fe bahá’í
Pir Husayn
Pir Husayn ibn Amir Maḥmud ibn Amir Coban (mort el 1342) fou un príncep cobànida, fill de Xaikh Mahmud virrei ilkhànida (cobànida) de Geòrgia, i net d'amir Coban.
Veure Yazd і Pir Husayn
Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh
Pir Muhammad Sultan o Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh (1378-1410) fou un príncep timúrida fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Veure Yazd і Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Veure Yazd і Província de Fars
Província de Yazd
Comtats de Yazd La Província de Yazd (استان یزد, Ostān-e Yazd) és una de les 31 províncies de l'Iran.
Veure Yazd і Província de Yazd
Qanat
Un qanat o kariz és un canal subterrani inclinat suaument per transportar aigua des d'un aqüífer o pou d'aigua fins a la superfície per regar i beure, actuant com a aqüeducte subterrani.
Veure Yazd і Qanat
Qaydu ibn Pir Muhammad
Qaydu ibn Pir Muhammad fou un príncep timúrida, fill de Pir Muhammad ibn Jahangir, net de Jahangir i besnet de Tamerlà.
Veure Yazd і Qaydu ibn Pir Muhammad
Revoltes de Yadz i Nihawand (1396)
Les revoltes de Yadz i Nihawand foren unes rebel·lions que es van produir a aquestes ciutats el 1396 i que foren reprimides per les forces de Tamerlà.
Veure Yazd і Revoltes de Yadz i Nihawand (1396)
Rukn al-Din Sam
Rukn al-Din Sam ibn Langar fou el primer atabeg de Yazd.
Veure Yazd і Rukn al-Din Sam
Rustem ibn Úmar Xaykh
Rustem ibn Umar Shaykh o Rustam ibn Umar Shaykh (vers 1388 - 1424 o 1425) fou un príncep timúrida, net de Tamerlà i fill d'Umar Shaykh, mort el 7 de gener de 1394 i de Malikat Aga (morta el 1440) filla del kan de Mogulistan Khidr Khwadja Oghlan.
Veure Yazd і Rustem ibn Úmar Xaykh
Sagàrtia
Sagàrtia va ser el nom de la regió de l'imperi Persa on actualment hi ha la ciutat de Yedz que incloïa el territori més tard conegut per Arbelitis, nom que va prendre de la ciutat principal, Arbela.
Veure Yazd і Sagàrtia
Said Barles
Said Barles fou un amir que va servir a dos fills d'Umar Xaikh.
Veure Yazd і Said Barles
Saif al-Din Barles
Saif al-Din Barles (després Hajji Saif al-Din Barles) fou un amir mongol turquitzat de la tribu Barles, que va servir a Tamerlà.
Veure Yazd і Saif al-Din Barles
Sayyid Diya al-Din Tabatabai
Tabatabai ja gran Sayyid Diya al-Din Tabatabai (Yedz, 1888 – Teheran, 29 d'agost de 1969) fou un home d'estat iranià.
Veure Yazd і Sayyid Diya al-Din Tabatabai
Seljúcides de Kirman
La dinastia seljúcida de Kirman fou una nissaga que va governar Kirman entre el 1048 i el 1187.
Veure Yazd і Seljúcides de Kirman
Semnan
Semnan (Persa: سمنان, romanitzat com Semnān, Simnān i Samnān, localment Seman سمنان) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Semnan i de la província de Semnan.
Veure Yazd і Semnan
Shah Muzaffar
Shah Muzaffar (+ 1353) fou un príncep muzaffàrida, fill de Mubariz al-Din Muhammad Designat hereu el seu pare li va concedir el govern de Yedz (quan va conquerir Fars i va traslladar la capital a Shiraz), però va morir allí el 1353 en vida del seu pare.
Veure Yazd і Shah Muzaffar
Simnani
Els Simnani o Semnani foren una família o gruo de famílies d'origen geogràfic a Simnan, que també es coneixia amb el sobrenom de Dar al-Wuzarap.
Veure Yazd і Simnani
Siradjan
Al-Siradjan (o simplement Siradjan, persa modern Sirjan سیرجان) fou una de les principals ciutats del Kirman a l'edat mitjana.
Veure Yazd і Siradjan
Submissió dels muzaffàrides a Tamerlà (1387)
El 1387 els muzaffàrides d'Isfahan, Fars, Yadz i Kirman es van haver de sotmetre a Tamerlà, sobretot després d'una horrible matança a Isfahan.
Veure Yazd і Submissió dels muzaffàrides a Tamerlà (1387)
Sulayman Khan
Ilyas Sulayman Khan (Persian: ﺳﻠﻴﻤﻥ ﺧﺎﻥ) fou un kan ilkhànida (1339-1346).
Veure Yazd і Sulayman Khan
Sultan Abu Ishaq
Sultan Abu Ishaq ibn Sultan Uways ibn Shah Shuja ibn Mubariz al-Din Muhammad (nascut 1356 +1393) fou un poeta u príncep muzaffàrida, governador de Sirjan (Kirman occidental) fins a la seva execució per ordre de Tamerlà el 1393.
Veure Yazd і Sultan Abu Ishaq
Sultan al-Motasim
Sultan al-Motasim ibn Zain al-Abidin fou un príncep muzaffàrida, fill de Zayn al-Abidin Ali i de una princesa jalayírida (filla o germana d'Uways I).
Veure Yazd і Sultan al-Motasim
Sultan Baiazid
Sultan Baiazid ibn Mubariz al-Din Muhammad fou un príncep muzaffàrida (+1393), fill de Mubariz al-Din Muhàmmad i de la seva segona esposa Badi al-Jamal.
Veure Yazd і Sultan Baiazid
Sultan Muhammad Mirza
Sultan Muhammad Mirza fou un príncep timúrida d'origen discutit.
Veure Yazd і Sultan Muhammad Mirza
Tabas
* Tabas (comtat), comtat a la província de Yedz, creat el 1960 (segregat del de Ferdows).
Veure Yazd і Tabas
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Veure Yazd і Tabriz
Tahmasp II
Moneda de Tahmasp II Tahmasp II (1704? – 1740) fou xa safàvida de Pèrsia (1722 - 1732).
Veure Yazd і Tahmasp II
Timur Khoja ibn Ak Bugha
Timur Khoja ibn Ak Bugha (+1405) fou un amir mongol de Tamerlà, fill de l'amir Ak Bugha Naiman.
Veure Yazd і Timur Khoja ibn Ak Bugha
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Veure Yazd і Toghril Beg I
Torres del silenci
XIX de les torres del silenci de Bombai. Les torres del silenci (també conegudes com a dakhma, dokhma o doongerwadi) són edificis funeraris de la religió zoroastriana, situats principalment a Bombai, Índia, pertanyents als parsi, i en Yazd i Kermán a Iran, pertanyents als zoroastristes iranians.
Veure Yazd і Torres del silenci
Uways ibn Hasan
Shaykh Uways ibn Hasan-i Buzurg o Uways I fou un emir jalayírida que va governar a l'Iraq central i del sud, i a l'Azerbaidjan i Pèrsia occidental del 1356 al 1374.
Veure Yazd і Uways ibn Hasan
Vuitena campanya de Geòrgia (1403)
La vuitena campanya de Geòrgia de Tamerlà de 1403 fou una expedició militar que el conqueridor va fer a aquest regne, la vuitena i darrera vegada que hi anava.
Veure Yazd і Vuitena campanya de Geòrgia (1403)
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Veure Yazd і Xah Rukh (timúrida)
Xah Xuia
Abu l-Fawaris Jamal (o Jalal) al-Din Shah Shuja ibn Muhammad ibn Muzaffar ibn al-Mansnr ibn Hajji Khusrawi al-Khurasaní (10 de març de 1333 -9 d'octubre de 1384) fou emir muzaffàrida de Pèrsia fill i successor del fundador Mubariz al-Din Muhàmmad.
Veure Yazd і Xah Xuia
Xuixtar
Xuixtar - شوشتر, Tustar - és una ciutat i antiga fortalesa a la província de Khuzestan a l'Iran a uns 92 km d'Ahwaz, la capital provincial.
Veure Yazd і Xuixtar
Yaghi Basti
Yaghi Basti (mort vers 1344) fou un príncep cobànida, temporal senyor de Fars.
Veure Yazd і Yaghi Basti
Zahedan
Zahedan (Persa: زاهدان, romanitzat com Zāhedān, Zahidan i Zaidān; també coneguda com a Zāhedān-e Yek; antigament Dowzdāb, Duzdāb, o Duzdāp) és una ciutat i municipi de l'Iran, capital de la província de Sistan i Balutxistan.
Veure Yazd і Zahedan
També conegut com Yadz, Yedz, Yezd.