Taula de continguts
43 les relacions: Api, Arrel (botànica), Arrel comestible, Arrel mestra, Àcid butanoic, Belarussos, Calendari republicà francès, Capitular de Villis, Cicuta maculata, Cicuta virosa, Ciorbă de miel, Colòmbia ameríndia, Consomé, Daucus carota, Daucus carota L. subsp. carota, Escaravia, Flora apícola, Fructosa, Furanocumarina, Gastronomia de Belarús, Gastronomia del País Valencià, Herba, Hortalissa, Lepidium meyenii, Llista de noms de plantes de Catalunya, Llista de plantes cultivades, Llista de plantes de Catalunya, Llista de plantes de les Illes Balears, Llista de plantes del País Valencià, Mosca de la pastanaga, Papallona reina, Pastanaga, Pastanaga borda (desambiguació), Pastinaca, Planta herbàcia, Psoralèn, Putxero, Rave blanc, Sequiviridae, Sucre, Verdura, Vikings, Xicoira.
Api
Lapi (Apium graveolens) és una planta amb flors de la família de les apiàcies.
Veure Xirivia і Api
Arrel (botànica)
Arrels de porro L'arrel, rel, raïl o arraïl és la part inferior d'una planta, generalment subterrània (fototropisme negatiu) i axiforme, que creix en sentit oposat al tronc (geotropisme positiu), desproveïda de fulles i òrgans de reproducció, sense cloroplasts i que serveix per a fixar la planta al sòl i absorbir-ne l'aigua i altres substàncies nutrients.
Veure Xirivia і Arrel (botànica)
Arrel comestible
Pastanagues Una arrel comestible és aquella arrel usada com a aliment, entenent com a "arrel" qualsevol part subterrània comestible d'una planta, i no estrictament el que com a tal s'entén en botànica.
Veure Xirivia і Arrel comestible
Arrel mestra
Arrel mestra de pixallits (''Taraxacum''). L'arrel mestra, arrel principal o clàvia d'una planta és l'arrel que creix verticalment cap avall.
Veure Xirivia і Arrel mestra
Àcid butanoic
Làcid butanoic, (conegut antigament com a àcid butíric) és un àcid carboxílic de cadena lineal amb quatre carbonis, de fórmula molecular CH3-CH2-CH2-COOH.
Veure Xirivia і Àcid butanoic
Belarussos
Els belarussos (en belarús: беларусы, o belarussi) són un grup ètnic eslau oriental que són la majoria de la població de Belarús.
Veure Xirivia і Belarussos
Calendari republicà francès
Calendari republicà francès de 1794, dibuixat per ''Louis-Philibert Debucourt'' El calendari republicà francès (o calendari revolucionari francès) va ser un calendari utilitzat durant la Revolució Francesa que fou instaurat el 5 d'octubre de 1793 per un decret de la Convenció Nacional i es definia el 22 de setembre de 1792 com el primer de l'era, dia de la proclamació de França com a república.
Veure Xirivia і Calendari republicà francès
Capitular de Villis
El Capitulare de villis vel curtis imperii (o imperialibus) és una acta legislativa (un capitular) i reial decret que data de finals del segle VIII o principis del segle IX.
Veure Xirivia і Capitular de Villis
Cicuta maculata
Cicuta maculata és una espècie de planta dins el gènere de la cicuta i dins la família de les apiàcies.
Veure Xirivia і Cicuta maculata
Cicuta virosa
Cicuta virosa és una espècie del gènere Cicuta dins la família de les apiàcies, tradicionalment conegudes com umbel·líferes.
Veure Xirivia і Cicuta virosa
Ciorbă de miel
La ciorbă de miel (en català sopa de xai) és una especialitat culinària romanesa que es prepara a partir de xai, costelles o entranyes de xai.
Veure Xirivia і Ciorbă de miel
Colòmbia ameríndia
Ceràmica ameríndia colombiana L'època ameríndia precolombina es refereix al període històric de Colòmbia anterior a la invasió espanyola.
Veure Xirivia і Colòmbia ameríndia
Consomé
Consomé japonès - うどん - (Udon). El consomé (del francès consommé, i al seu torn del verb consommer, consumir en català, significa consumit, reduït) és un brou concentrat elaborat amb carns o amb peix (fumet).
Veure Xirivia і Consomé
Daucus carota
Daucus carota és una planta de la família de les apiàcies d'on surt la pastanaga, que també rep els noms de bastanaga, carrota, carlota o safanòria.
Veure Xirivia і Daucus carota
Daucus carota L. subsp. carota
La bufanaga, pastanaga salvatge o pastenaga borda és la planta silvestre a partir de la qual prové, per selecció, la pastanaga cultivada en totes les seves varietats.
Veure Xirivia і Daucus carota L. subsp. carota
Escaravia
Escaravia (Sium sisarum) és una planta de la família Apiàcia conreada per la seva arrel.
Veure Xirivia і Escaravia
Flora apícola
La farigola és una planta mel·lífera important ''Tilia cordata'' ''Medicago sativa'' ''Melilotus albus'' ''Melilotus officinalis'' ''Cirsium arvense'' ''Rubus caesius'' ''Echium vulgare'' ''Centaurea scabiosa'' ''Succisa pratensis'' ''Cirsium vulgare'' ''Knautia arvensis'' ''Origanum vulgare'' ''Cirsium heterophyllum'' ''Geranium pratense'' ''Arctium tomentosum'' ''Solidago virgaurea'' ''Vicia cracca'' ''Medicago x varia'' ''Lythrum salicaria'' ''Centaurea jacea'' ''Trifolium repens'' ''Trifolium pratense'' ''Epilobium angustifolium'' ''Senecio paludosus'' ''Linaria vulgaris'' ''Carduus crispus'' ''Brassica napus'' ''Saussurea alpina'' L'abella de la mel normalment recull nèctar, pol·len, o les dues coses de les següents espècies de plantes, les quals s'anomenen plantes mel·líferes, per a fer la mel.
Veure Xirivia і Flora apícola
Fructosa
La fructosa és un sucre simple o monosacàrid que es troba en els éssers vius.
Veure Xirivia і Fructosa
Furanocumarina
Les furanocumarines o furocumarines són metabolits fenòlics secundaris d'un compost de plantes.
Veure Xirivia і Furanocumarina
Gastronomia de Belarús
La gastronomia de Belarús és la pròpia del país, tot i que comparteix les mateixes arrels i moltes similituds amb la cuina d'altres països de l'Est, el centre i el nord-est d'Europa, basada principalment en carn i verdures típiques de la regió.
Veure Xirivia і Gastronomia de Belarús
Gastronomia del País Valencià
La gastronomia del País Valencià fa referència a les preparacions gastronòmiques fetes i consumides arreu del País Valencià.
Veure Xirivia і Gastronomia del País Valencià
Herba
Un manat de farigola Una herba és una planta utilitzada com a aliment, medicament, perfum, o per donar gust.
Veure Xirivia і Herba
Hortalissa
Hortalisses variades Conreu d'hortalisses Les hortalisses són plantes herbàcies, o llegums verds, que es conreen amb fins alimentaris per als humans o animals, i que es poden consumir en estat fresc o cuinats.
Veure Xirivia і Hortalissa
Lepidium meyenii
Lepidium meyenii, coneguda com a maca o ginseng peruà, és una planta herbàcia biennal comestible de la família Brassicaceae que és originària d'Amèrica del Sud a les altes muntanyes dels Andes del Perú.
Veure Xirivia і Lepidium meyenii
Llista de noms de plantes de Catalunya
Llistat dels principals noms populars de les plantes vasculars autòctones o naturalitzades (així com algunes de cultivades o subespontànies més freqüents) presents en el territori administratiu de Catalunya segons el criteri taxonòmic de l'obra Flora dels Països Catalans (2a edició, 1993).
Veure Xirivia і Llista de noms de plantes de Catalunya
Llista de plantes cultivades
La FAO estima que en l'actualitat només 30 cultius proporcionen el 95% de les necessitats energètiquees de l'ésser humà i quatre d'ells (arròs, blat, dacsa i patates) en proporcionen el 60%.
Veure Xirivia і Llista de plantes cultivades
Llista de plantes de Catalunya
Llista de totes les plantes vasculars autòctones o naturalitzades (no subespontànies, ni cultivades) presents en el territori administratiu de Catalunya segons el criteri taxonòmic de l'obra Flora dels Països Catalans (2a edició, 1993) ordenades alfabèticament segons el seu nom específic.
Veure Xirivia і Llista de plantes de Catalunya
Llista de plantes de les Illes Balears
Llistat de totes les plantes vasculars autòctones (i algunes introduïdes, i/o cultivades) presents en el territori administratiu de les Illes Balears segons el criteri taxonòmic de l'obra Flora dels Països Catalans (1a edició, 1993).
Veure Xirivia і Llista de plantes de les Illes Balears
Llista de plantes del País Valencià
Relació de totes les plantes vasculars autòctones (i algunes introduïdes, i/o cultivades) presents en el territori administratiu del País Valencià segons el criteri taxonòmic de l'obra Flora dels Països Catalans (1a edició, 1993).
Veure Xirivia і Llista de plantes del País Valencià
Mosca de la pastanaga
La mosca de la pastanaga (Chamaepsila rosae) és una espècie de dípter braquícer de la família dels psílids.
Veure Xirivia і Mosca de la pastanaga
Papallona reina
La papallona reina (Papilio machaon) és una papallona diürna de la família dels papilionidae.
Veure Xirivia і Papallona reina
Pastanaga
La pastanaga (del llatí pastināca), safanòria (de l’àrab isfanāríya), carrota (en darrer terme de l'antic grec καρῶτον, karôton) o carlota (Daucus carota subsp. Sativus) és una arrel comestible, generalment de color taronja, tot i que hi ha cultius de color porpra, negre, vermell, blanc i groc.
Veure Xirivia і Pastanaga
Pastanaga borda (desambiguació)
* Pastanaga borda (Daucus carota L. subsp. carota).
Veure Xirivia і Pastanaga borda (desambiguació)
Pastinaca
Pastinaca és un gènere de plantes amb flors dins la família de les apiàcies.
Veure Xirivia і Pastinaca
Planta herbàcia
Herbes (gramínies, lleguminoses, etc.) Una herba o planta herbàcia és qualsevol planta que té fulles, tiges i flors que desapareixen al final de la temporada de creixement fins al nivell del sòl.
Veure Xirivia і Planta herbàcia
Psoralèn
El psoralèn és un compost que de la família de la furanocumarina amb fórmula C11H₆O₃.
Veure Xirivia і Psoralèn
Putxero
El putxero o olla de carn és una sopa considerada com a plat tradicional de la gastronomia valenciana.
Veure Xirivia і Putxero
Rave blanc
Rave blanc, (Raphanus sativus var. longipinnatus), també anomenat daikon (del japonès 大根, literalment "arrel grossa"), rave japonès, rave xinès, io bok i mooli (de l'hindi/urdú muulii), és un rave blanc de gust suau i molt gros de l'est d'Àsia.
Veure Xirivia і Rave blanc
Sequiviridae
Sequiviridae és una família de virus del tipus ARN monocatenari + que infecten algunes plantes.
Veure Xirivia і Sequiviridae
Sucre
Cristalls de sucre vistos amb augment Sucre és el nom comú que es dona als sucres refinats, normalment de color blanc i en forma de cristalls menuts i que es fa servir per a endolcir postres i aliments en general.
Veure Xirivia і Sucre
Verdura
Verdures i hortalisses en un mercat de les Filipines. Les verdures són aquelles hortalisses de fulles, tiges tendres i inflorescències.
Veure Xirivia і Verdura
Vikings
Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.
Veure Xirivia і Vikings
Xicoira
La xicoira (Cichorium intybus) és una planta herbàcia perenne i una mica llenyosa de la família de les asteràcies, generalment amb flors blaves brillants, rarament blanques o rosades.
Veure Xirivia і Xicoira
També conegut com Bufanaga, Pastinaca sativa.