Taula de continguts
67 les relacions: Abdullah Paixà Köprülüzade, Abu-Hanifa an-Numan, Abu-Mansur al-Maturidí, Ahmed Şükrü Bey, Ahmed Esad Efendi, Ahmet III, Ala al-Din Ali ibn Ahmad Djamali, Ürgüplü Mustafà Hayri Efendi, Çelebizade, Çivizade, Àhmad ibn Hànbal, Catifes de Transsilvània, Dürri Mehmed Efendi, Dürrizade, Dürrizade Mustafa Efendi, Dürrizade Seyit Mehmet Ataullah Efendi, Dürrizade Seyyid Abd Allah Bey, Dürrizade Seyyid Abd Allah Efendi, Dürrizade Seyyid Mehmed Arif Efendi, Djemaleddin Efendi, Djindji Khodja Husayn, Du Wenxiu, Efendi, Fàtua, Fitnat Hanım, Gazi Ekrem Hüsrev Paixà, Hadim Hasan Paixà, Hasan Fehmi Efendi, Ibn Taymiyya, Ibrahim (soldà otomà), Ittihad-i Muhammedi Djemiyyeti, Kabakçı Mustafa, Köprülü Fazıl Mustafa Paixà, Kösem Sultan, Kemalisme, Kemankeş Kara Ali Paixà, Khodja Čelebi, Khodja Sadeddin, Kuyucu Murat Paixà, Mahmut II, Mehmed Esad Efendi (1570-1625), Mehmed Esad Efendi (1685-1753), Mehmed Esad Efendi (1707-1778), Mehmed Said Halet Efendi, Mehmed Said Khalil Efendi-zade, Mehmed Salih Efendi, Mehmet IV, Mehmet VI, Murat III, Mustafà, ... Ampliar l'índex (17 més) »
Abdullah Paixà Köprülüzade
Abd Allah Paşa Köprülüzade (mort el 18 o 19 de juny de 1735) fou un militar i home d'estat otomà fill del gran visir Köprülü Fazıl Mustafa Paşa.
Veure Xaikh al-Islam і Abdullah Paixà Köprülüzade
Abu-Hanifa an-Numan
An-Numan ibn Thàbit ibn Zuta, més conegut per la seva kunya Abu-Hanifa (en àrab) o, abreujadament, com a Abu-Hanifa an-Numan (Kufa, Iraq, c. 699 - Bagdad, 18 de juny de 767), fou un teòleg i legislador religiós persa,Pakatchi, Ahmad and Umar, Suheyl, "Abū Ḥanīfa", in: Encyclopaedia Islamica, Editors-in-Chief: Wilferd Madelung and, Farhad Daftary.
Veure Xaikh al-Islam і Abu-Hanifa an-Numan
Abu-Mansur al-Maturidí
Abu-Mansur Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Mahmud al-Maturidí as-Samarqandí al-Hanafí —en àrab أبو منصور محمد بن محمد بن محمود الماتریدي السمرقندي الحنفي, Abū Manṣūr Muḥammad b. Muḥammad b. Maḥmūd al-Māturīdī al-Samarqandī al-Ḥanafī— (853–944), més conegut simplement com a Abu-Mansur al-Maturidí o, pels musulmans sunnites i respectuosament, com Imam al-Maturidí, fou un jurista, teòleg i exegeta sunnita hanafita de Samarcanda que va esdevenir el codificador (i epònim) d'una de les principals escoles ortodoxes de teologia sunnita, l'escola maturidita,Madelung, W., “al-Māturīdī”, in: Encyclopaedia of Islam, Second Edition, Edited by: P.
Veure Xaikh al-Islam і Abu-Mansur al-Maturidí
Ahmed Şükrü Bey
Ahmed Şükrü Bey o Ahmet Şükrü Bayındır (Kastamonu 1875 - Ankara, 13 de juliol de 1926) fou un polític turc.
Veure Xaikh al-Islam і Ahmed Şükrü Bey
Ahmed Esad Efendi
Ahmed Esad Efendi (Salihzade Ahmet Esat Efendi - 1740 - 23 de desembre de 1814) fou un xaikh al-Islam otomà, fill del xaikh al-Islam Mehmed Salih Efendi.
Veure Xaikh al-Islam і Ahmed Esad Efendi
Ahmet III
Ahmet III (30 de desembre de 1673 — 1 de juliol de 1736) va ser el 23è soldà de l'Imperi Otomà entre el 1703 i el 1730.
Veure Xaikh al-Islam і Ahmet III
Ala al-Din Ali ibn Ahmad Djamali
Mawlana Ala al-Din Ali ibn Ahmad ibn Muhammad Djamali (també conegut com a Zenbilli Ali Efendi) fou un religiós turc.
Veure Xaikh al-Islam і Ala al-Din Ali ibn Ahmad Djamali
Ürgüplü Mustafà Hayri Efendi
Ürgüplü Mustafà Hayrï (antiga ortografia Khayri) Efendi (1867-1921) fou xaikh al-Islam de l'Imperi Otomà.
Veure Xaikh al-Islam і Ürgüplü Mustafà Hayri Efendi
Çelebizade
Çelebizade İsmail Asım Efendi (Istanbul vers 1685-1760) fou un historiador i poeta otomà del.
Veure Xaikh al-Islam і Çelebizade
Çivizade
Els Çivizade o Çivizadeler (plural de Çivizade en turc) fou una família de savis otomans, dos dels quals van arribar a Xaikh al-Islam al.
Veure Xaikh al-Islam і Çivizade
Àhmad ibn Hànbal
Àhmad ibn Muhàmmad ibn Hànbal Abu-Abd-Al·lah aix-Xaybaní, conegut simplement com a Àhmab ibn Hànbal o Ibn Hànbal (Bagdad, 780 - 855), va ser un erudit i teòleg musulmà considerat el fundador de l'escola hanbalita de jurisprudència islàmica.
Veure Xaikh al-Islam і Àhmad ibn Hànbal
Catifes de Transsilvània
Sighişoara. El terme catifes de Transsilvània (en, en) és usat per designar el patrimoni cultural de catifes islàmiques d'entre els segles XV i XVII, principalment d'origen otomà, que han estat preservades en les esglésies protestants transsilvanes (en unes cinquanta hongareses i en una seixantena saxones).
Veure Xaikh al-Islam і Catifes de Transsilvània
Dürri Mehmed Efendi
Dürri Mehmed Efendi (? - Istanbul el 1736/1737) fou un religiós turc otomà.
Veure Xaikh al-Islam і Dürri Mehmed Efendi
Dürrizade
Els Dürrizade foren una família otomana amb cinc membres que va exercir el càrrec de Xaikh al-Islam fins a nou vegades entre 1734 i 1815 i un posteriorment.
Veure Xaikh al-Islam і Dürrizade
Dürrizade Mustafa Efendi
Dürrizade Mustafa Efendi (1702/1703-8 de febrer de 1775) fou un religiós turc otomà fill de Dürrizade Mehmed Efendi.
Veure Xaikh al-Islam і Dürrizade Mustafa Efendi
Dürrizade Seyit Mehmet Ataullah Efendi
Dürrizade Seyit Mehmet Ataullah Efendi (1729/1730-1785) fou un religiós turc otomà fill de Dürrizade Mustafa Efendi.
Veure Xaikh al-Islam і Dürrizade Seyit Mehmet Ataullah Efendi
Dürrizade Seyyid Abd Allah Bey
Dürrizade Seyyid Abd Allah Bey (Istanbul, 1867 - 1923) fou el darrer xaikh al-Islam de la família Dürrizade, famós per les fatwes en què condemnava al moviment nacionalista d'Ataturk.
Veure Xaikh al-Islam і Dürrizade Seyyid Abd Allah Bey
Dürrizade Seyyid Abd Allah Efendi
Dürrizade Seyyid Abd Allah Efendi (mort l'11 de novembre de 1828) fou un religiós turc otomà fill de Dürrizade Seyyid Mehmed Arif Efendi.
Veure Xaikh al-Islam і Dürrizade Seyyid Abd Allah Efendi
Dürrizade Seyyid Mehmed Arif Efendi
Dürrizade Seyyid Mehmed Arif Efendi (1740 - Istanbul, 9 d'octubre de 1800) fou un religiós turc otomà fill de Dürrizade Mustafa Efendi i germà de Dürrizade Seyyid Mehmed Ata Allah Efendi.
Veure Xaikh al-Islam і Dürrizade Seyyid Mehmed Arif Efendi
Djemaleddin Efendi
Djemaleddin Efendi (1848-1919) fou un polític i religiós turc otomà.
Veure Xaikh al-Islam і Djemaleddin Efendi
Djindji Khodja Husayn
Husayn Efendi, conegut com a Djindji Khodja o Djindji Khodja Husayn (Safranbolu, final del segle XVI-Mikhalič, 1648), fou favorit del sultà Ibrahim I. Freqüentava una madrassa d'Istanbul i practicava sortilegis (que el seu pare Sheykh Mehmed li havia ensenyat) i per això fou conegut com a Djindji (Bruixot).
Veure Xaikh al-Islam і Djindji Khodja Husayn
Du Wenxiu
Segell de Du Wenxiu Du Wenxiu —en xinès simplificat: 杜文秀; en xinès tradicional: 杜文秀; en pinyin: Dù Wénxiù; en Wade–Giles:Tu Wen-hsiu— (1826–1873) fou un notable musulmà de la Xina, sultà de Dali (Tali) al Yunnan i cap de l'anomenada "revolta Panthay", un moviment nacional musulmà al sud de la Xina durant la dinastia Qing.
Veure Xaikh al-Islam і Du Wenxiu
Efendi
Un effendi turc (1862) Efendi fou un títol otomà d'origen grec, que voldria dir ‘senyor’, ‘mestre’.
Veure Xaikh al-Islam і Efendi
Fàtua
Una fàtua (de l'àrab) és un pronunciament sobre dret islàmic (fiqh) que s'aplica als països musulmans en les consultes sobre matèries civils o religioses.
Veure Xaikh al-Islam і Fàtua
Fitnat Hanım
Şerife Zübeyde, més coneguda amb el seu nom de ploma Fıtnat Hanım (Istanbul, després de 1724 - 1780), fou una poetessa turca otomana del.
Veure Xaikh al-Islam і Fitnat Hanım
Gazi Ekrem Hüsrev Paixà
Gazi Ekrem Hüsrev Paixà (transcripció antiga otomana Khosrew Pasha) (+1632) fou un gran visir otomà, d'origen bosnià.
Veure Xaikh al-Islam і Gazi Ekrem Hüsrev Paixà
Hadim Hasan Paixà
Hadim Hasan Paixà o Hadım Hasan Paixà Sokolli (mort el 1598) fou un gran visir otomà.
Veure Xaikh al-Islam і Hadim Hasan Paixà
Hasan Fehmi Efendi
Hasan Fehmi Efendi de malnom Akshehirli (1795/1796-1881), fou xaikh al-Islam otomà.
Veure Xaikh al-Islam і Hasan Fehmi Efendi
Ibn Taymiyya
Ibn Taymiyya (Harran, actual Turquia, 22 de gener de 1263 – Damasc, 26 de setembre de 1328) fou un famós teòleg musulmà que va viure al temps de les invasions mongòliques.
Veure Xaikh al-Islam і Ibn Taymiyya
Ibrahim (soldà otomà)
Ibrahim I (5 de novembre de 1615 – 18 d'agost de 1648) fou soldà de l'Imperi Otomà des de 1640 fins poc abans de la seva mort.
Veure Xaikh al-Islam і Ibrahim (soldà otomà)
Ittihad-i Muhammedi Djemiyyeti
İttihad-ı Muhammedî Cemiyeti (Unió Islàmica) fou una organització política i religiosa otomana.
Veure Xaikh al-Islam і Ittihad-i Muhammedi Djemiyyeti
Kabakçı Mustafa
Kabakçı Mustafa o Kabakcioghlu Mustafa fou un genísser turc originari de Kastamonu.
Veure Xaikh al-Islam і Kabakçı Mustafa
Köprülü Fazıl Mustafa Paixà
Köprülü Fazıl Mustafa Paşa (1637 -1691) fou un gran visir otomà.
Veure Xaikh al-Islam і Köprülü Fazıl Mustafa Paixà
Kösem Sultan
Kösem Sultan (després Kösem Valide Sultan), coneguda també com a Mähpaykar (vers 1589-1651) fou esposa del sultà Ahmet I i mare dels sultans Murat IV i Ibrahim I. Fou regent de l'Imperi Otomà per 13 anys i també Valide sultan per tres décadas.
Veure Xaikh al-Islam і Kösem Sultan
Kemalisme
Mustafa Kemal Atatürk escolta un ciutadà a Edirne (1930). Durant la seva presidència viatjava sovint pel país. La ideologia kemalista o kemalisme, (en turc: Kemalist İdeoloji, Kemalizm, Atatürkçülük, Atatürkçü Düşünce), coneguda també com a les "6 fletxes" (en turc Altı Ok) és el principi que defineix les característiques bàsiques de la República de Turquia sorgida en 1923.
Veure Xaikh al-Islam і Kemalisme
Kemankeş Kara Ali Paixà
Kemankeş Kara Ali Paşa (vers 1580-1624) fou un gran visir otomà.
Veure Xaikh al-Islam і Kemankeş Kara Ali Paixà
Khodja Čelebi
Khodja Čelebi (en kurd Hoca Çelebi, en turc modern Mehmed Ebussuûd Efendi, nom real Abu l-Su'ud Muhammad ben Muhvi l-Din Muhammad ben al-Imad Mustafa al-Imadi, perquè la seva família era originària d'İmâdiyyeİsmail Hâmi Danişmend, Osmanlı Devlet Erkânı, Türkiye Yayınevi, İstanbul, 1971, p.
Veure Xaikh al-Islam і Khodja Čelebi
Khodja Sadeddin
Hoca Sadeddin Efendi (el nom Sadeddin es transcriu també com Sa'düddin, Sa'd ad-Din, Sa'd al-Din, Sa’adeddin, Sadeddin i encara altres), transcripció moderna al turc del nom transcrit en turc otomà com Khodja o Khoja Efendi Sad al-Din ibn Hasan Djan ibn Hafiz Muhammad Isfahani (Istanbul 1536 – 2 d'octubre de 1599) fou un erudit turc, polític i historiador preceptor del príncep després sultà Murat III.
Veure Xaikh al-Islam і Khodja Sadeddin
Kuyucu Murat Paixà
Kuyucu Murat Paşa (1520- Çulek, 5 d'agost del 1611) fou un gran visir otomà d'origen croata.
Veure Xaikh al-Islam і Kuyucu Murat Paixà
Mahmut II
Mahmut II (20 de juliol de 1785 – 1 de juliol de 1839) va ser soldà de l'Imperi Otomà des del 1808 fins a la seva mort.
Veure Xaikh al-Islam і Mahmut II
Mehmed Esad Efendi (1570-1625)
Mehmed Esad Efendi (Hocasadettinzade Mehmet Esat Efendi) (1570-1625) fou un religiós otomà.
Veure Xaikh al-Islam і Mehmed Esad Efendi (1570-1625)
Mehmed Esad Efendi (1685-1753)
Mehmed Esad Efendi (1685 - 9 d'agost de 1753) fou un religiós otomà, fill d'Abu Ixak Ismail Efendi i germà d'Ixak Efendi que van exercir el mateix càrrec.
Veure Xaikh al-Islam і Mehmed Esad Efendi (1685-1753)
Mehmed Esad Efendi (1707-1778)
Mehmed Esad Efendi (Vassafzade Mehmet Esat Efendi, 1707-1778) fou un religiós otomà, fill del Xaikh al-Islam Abdullah Vassaf Efendi (1755).
Veure Xaikh al-Islam і Mehmed Esad Efendi (1707-1778)
Mehmed Said Halet Efendi
Mehmed Said Halet Efendi (Istanbul, 1761 - Konya, 1822) fou un polític otomà, fill d'un cadi de Crimea de nom Husayn Efendi.
Veure Xaikh al-Islam і Mehmed Said Halet Efendi
Mehmed Said Khalil Efendi-zade
Mehmed Said Khalil Efendi-zade (Mehmed Said Efendi) fou un dignatari otomà, que va arribar a xaikh al-Islam.
Veure Xaikh al-Islam і Mehmed Said Khalil Efendi-zade
Mehmed Salih Efendi
Mehmed Salih Efendi (? - 25 d'abril de 1762, any 1175 del calendari musulmà) fou Xaikh al-Islam de l'Imperi Otomà.
Veure Xaikh al-Islam і Mehmed Salih Efendi
Mehmet IV
Mehmet IV (2 de gener de 1642-1693) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1648 a 1687.
Veure Xaikh al-Islam і Mehmet IV
Mehmet VI
Mehmet VI (14 de gener de 1861 – 16 de maig de 1926) va ser el darrer soldà de l'Imperi Otomà, regnant entre 1918 i 1922.
Veure Xaikh al-Islam і Mehmet VI
Murat III
Murat III (4 de juliol de 1546 – 15 de gener de 1595) va ser el soldà de l'Imperi Otomà des de 1574 fins a la seva mort.
Veure Xaikh al-Islam і Murat III
Mustafà
Mustafà és un nom masculí d'origen àrab, / pronuncia moustafa i de vegades s'escriu, Mustapha, Mostapha o Mostafa.
Veure Xaikh al-Islam і Mustafà
Nakib
Nakib era un cap espiritual als kanats uzbeks de l'Àsia Central.
Veure Xaikh al-Islam і Nakib
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Veure Xaikh al-Islam і Nàdir-Xah Afxar
Nevşehirli Damat İbrahim Paixà
Nevşehirli Damat İbrahim Paixà (Muskhara, Nevşehir vers 1662- Istanbul 1730) fou gran visir otomà sota Ahmet III del 1718 al 1730.
Veure Xaikh al-Islam і Nevşehirli Damat İbrahim Paixà
Nixandji Ismaïl Paixà
Nixandji Ismail Paixà —en turc modern: Nişancı İsmail Paşa— (vers 1620-1690) fou un gran visir otomà nascut a Ayaş, prop d'Ankara.
Veure Xaikh al-Islam і Nixandji Ismaïl Paixà
Pasha-zade Kemal
Kemal Paşazade (nom real Şemseddin Ahmed bin Süleyman, conegut també com a İbn-i Kemal, vers 1468 - 16 d'abril de 1534) fou un erudit otomà que va exercir com a xaikh al-Islam.
Veure Xaikh al-Islam і Pasha-zade Kemal
Safiye Ali
Safiye Ali (İstanbul, 2 de febrer de 1894 – Dortmund, Alemanya, 5 de juliol de 1952) fou la primera metgessa turca.
Veure Xaikh al-Islam і Safiye Ali
Sayyid Alí Muhàmmad
El Báb, nascut Alí Muhàmmad (Xiraz, 20 d'octubre de 1819 - Tabriz, 9 de juliol de 1850) va ser el fundador messiànic de la fe babí i una de les figures centrals de la fe bahá'í.
Veure Xaikh al-Islam і Sayyid Alí Muhàmmad
Selim III
Selim III (Istanbul 24 de desembre de 1761 – Istanbul 28 de juliol de 1808) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1789 fins al 1807.
Veure Xaikh al-Islam і Selim III
Silahdar Hamza Mahir Paixà
Silahdar Hamza Mahir Paşa (Develi Kara Hisar 1727/1728-Gal·lípoli 1768) fou un gran visir otomà fill d'un terratinent anomenat Mehmet.
Veure Xaikh al-Islam і Silahdar Hamza Mahir Paixà
Sokollu Mehmed Paixà
Sokollu Mehmed Paixà dit «el Llarg» (al-Tawil) (1505 -1579) fou un home d'estat otomà i el més destacat dels grans visirs de l'Imperi Otomà- Exercí el seu càrrec sota tres sultans successius entre 1565 i 1579.
Veure Xaikh al-Islam і Sokollu Mehmed Paixà
Sunullah Efendi
Cafer Mustafa Sunullah Efendi (1553 -10 d'abril de 1612, Istanbul) fou xaikh al-Islam de l'Imperi Otomà.
Veure Xaikh al-Islam і Sunullah Efendi
Tahmasp II
Moneda de Tahmasp II Tahmasp II (1704? – 1740) fou xa safàvida de Pèrsia (1722 - 1732).
Veure Xaikh al-Islam і Tahmasp II
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Veure Xaikh al-Islam і Xah Rukh (timúrida)
Yenişehir
Yenişehir és una ciutat de Turquia i districte de la província de Bursa, en una plana regada pel Gök Su, afluent del Sangari, amb 31.203 habitants habitants al cens del 2011.
Veure Xaikh al-Islam і Yenişehir
Yunnan
("sud dels núvols") és una província de la República Popular de la Xina, situada al sud-oest del país.
Veure Xaikh al-Islam і Yunnan
10 d'abril
El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.
Veure Xaikh al-Islam і 10 d'abril
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Veure Xaikh al-Islam і 25 d'abril
També conegut com Shaykh al-Islam.