Accés més ràpid que el navegador!
58 les relacions: Alçament de Pasqua, An tSean Phobail, Augustine Birrell, Éamonn Ceannt, Éamonn de Valera, Bulmer Hobson, Conflicte nord-irlandès, Cornelius Colbert, Cos de Voluntaris, Cumann na mBan, Denis McCullough, Emboscada de Soloheadbeg, Eoin Mac Néill, Eoin O'Duffy, Exèrcit Republicà Irlandès, Forces de Defensa Irlandeses, Francis Sheehy-Skeffington, Guerra angloirlandesa, Història d'Irlanda, Howth, IRA Provisional, Irlanda, Irlanda del Sud, James Connolly, Jardí del Record (Dublín), John Devoy, John MacBride, Joseph Mary Plunkett, Lia Fáil, Lleialisme de l'Ulster, Lliga Gaèlica, Matthew Nathan, Mauser Model 1871, Mícheál Ó Coileáin, Música rebel irlandesa, Michael Joseph O'Rahilly, Nacionalisme irlandès, Neville Francis Fitzgerald Chamberlain, Partit Parlamentari Irlandès, Patrick Pearse, Pádraig Ó Siochfhradha, Peadar Ó Cearnaigh, Phibsborough, Proclamació de la República irlandesa, República Irlandesa, Republicanisme irlandès, Roger Casement, Royal Irish Constabulary, Scoil Éanna, Sean MacDermott, ..., Terence MacSwiney, Thomas Ashe, Thomas J. Clarke, Thomas Kent, Thomas Mac Donagh, Voluntaris Irlandesos, William Pearse, Winifred Carney. Ampliar l'índex (8 més) »
Alçament de Pasqua
L'Alçament de Pasqua (en gaèlic Éirí Amach na Cásca i en anglès Easter Rising), també conegut com a Revolta de Pasqua, fou una rebel·lió que tingué lloc a Irlanda en el transcurs de la setmana de Pasqua del 1916.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Alçament de Pasqua · Veure més »
An tSean Phobail
An tSean Phobail (en anglès Old Parish) és una vila d'Irlanda, a la Gaeltacht del comtat de Waterford, a la província de Munster.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і An tSean Phobail · Veure més »
Augustine Birrell
Augustine Birrell KC (Wavertree, 19 de gener de 1850 – Londres, 20 de novembre de 1933) va ser un polític anglès, membre del Partit Liberal, que va ocupar el càrrec de Secretari en cap per Irlanda entre el 1907 i el 1916.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Augustine Birrell · Veure més »
Éamonn Ceannt
Éamonn Ceannt (nascut Edward Thomas Kent (21 de setembre, 1881 – 8 de maig, 1916) fou un nacionalista irlandès, un dels herois de l'Aixecament de Pasqua. Ceannt Nasqué a Glenamaddy, Ballymore, Comtat de Galway, el gran de set germans. El seu pare era membre de la Royal Irish Constabulary. Quan es va retirar el 1892, es va traslladar amb la família a Dublín. Allí fou on el jove Edward començà a interessar-se pel nacionalisme irlandès. Es va unir a la Lliga Gaèlica, adoptà la versió irlandesa del seu nom (Éamonn), i arribà a ser mestre de gaita uilleann, que va arribar a tocar davant el Papa Pius X, qui havia acompanyat a un grup d'antics capellans irlandesos exiliats durant molts anys. També treballà com a comptable per a l'ajuntament de Dublín. La Proclamació de Pàsqua. Vegeu el nom d'Éamonn Ceannt entre els signants Cap al 1913 es va fer membre de la Germandat Republicana Irlandesa, i més tard fou un dels membres fundadors dels Voluntaris Irlandesos. Donada la seva importància en la preparació de l'Aixecament de Pasqua de 1916, fou un dels primers membres del seu Comité Militar i un dels set signants de la Proclamació de Pasqua. Fou el comandant del 4t Batalló dels Voluntaris, i duran la revolta es va mantenir a South Dublin Union i la destil·leria Marrowbone Lane, amb un centenar d'homes a les seves ordres, entre els quals destacaven els seus lloctinents Cathal Brugha, i William T. Cosgrave. La seva unitat lluità intensament durant la setmana, però es va rendir quan ho va ordenar el seu oficial superior Patrick Pearse. La posició de Ceannt fou una de les que no fou derrotada en lluita, com la d'Éamonn de Valera a Boland's Mill. Ceannt fou tancat a la presó de Kilmainham fins que fou executat per afusellament el 8 de maig de 1916, als 34 anys.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Éamonn Ceannt · Veure més »
Éamonn de Valera
Éamonn de Valera (en irlandès Éamonn de Bhailéara), nascut Edward George de Valera (Ciutat de Nova York, 1882 - Dublín, 1975) fou un polític irlandès, fill de Juan Vivion de Valera (espanyol resident a Cuba) i Katherine Coll (irlandesa del comtat de Limerick).
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Éamonn de Valera · Veure més »
Bulmer Hobson
Bulmer Hobson (comtat de Tyrone, 1882 - 1969) fou un periodista i socialista irlandès dels principals dirigents dels Voluntaris Irlandesos, membre de la Germandat Republicana Irlandesa i força relacionat amb James Connolly.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Bulmer Hobson · Veure més »
Conflicte nord-irlandès
El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns" o "els problemes") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandèsLa denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra. En el context dels anys 1960, feia habitualment referència, o bé a la Guerra Angloirlandesa, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, o bé a la Guerra Civil Irlandesa. Per bé que el terme existeix des de 1378, segons l'Oxford English Dictionary, aquest terme ha estat utilitzat diverses vegades en el passat per designar períodes de conflicte o de desordre. Caldrà esperar bastant de temps després del començament del conflicte perquè aquest terme sigui empleat de manera habitual per designar-lo. Vegeu és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del. Comença a finals dels anys 60 S'han proposat diverses dates com a principi del conflicte nord-irlandès: l'any 1966, el 12 d'agost de 1968, el 12 d'agost o el 14 d'agost de 1969. Vegeu i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions. S'han assenyalat diverses dates com a fi del conflicte: el 20 de juliol de 1997, el 10 d'abril de 1998, el 15 d'agost de 1998, el 2 de desembre de 1999, el 28 de juliol de 2005, el 26 de setembre de 2005 i el 8 de maig de 2007. Vegeu Ulster Volunteer Force La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes. El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, i lleialistes i unionistes (principalment protestants), d'altra banda, sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia. El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra,.Faligot p.140, (Reginald Maudling)Faligot p.171 un conflicte ètnic, una guerrilla o una guerra civil. L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques, però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.Faligot p.119-153-156 Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions Faligot p.165 i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme». Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts. En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior, permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Conflicte nord-irlandès · Veure més »
Cornelius Colbert
Cornelius Colbert (Mahoonagh, comtat de Limerick, 19 d'octubre de 1888 – Dublín, 8 de maig de 1916) fou un rebel irlandès, que de jove es va traslladar amb la família a Dublín, i el 1913 fou un dels primers membres dels Voluntaris Irlandesos, potser el membre més jove del Comitè Provisional.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Cornelius Colbert · Veure més »
Cos de Voluntaris
* Miquelets (Fusellers Voluntaris) (1640-1814).
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Cos de Voluntaris · Veure més »
Cumann na mBan
El Cumann na mBan (en irlandès "Consell de les dones irlandeses") fou una organització armada femenina del republicanisme irlandès depenent dels Voluntaris Irlandesos.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Cumann na mBan · Veure més »
Denis McCullough
Denis McCullough, conegut com a Donnchadha Mac Con Uladh en irlandès (Belfast, 24 de gener de 1883 – 11 de setembre de 1968), va ser un polític i activista nacionalista irlandès de principis del.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Denis McCullough · Veure més »
Emboscada de Soloheadbeg
L'emboscada de Soloheadbeg va ser una emboscada a un transport de gelignita, realitzat Soloheadbeg, al comtat de Tipperary (Irlanda), el 21 de gener de 1919, en el qual van morir dos policies.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Emboscada de Soloheadbeg · Veure més »
Eoin Mac Néill
Eoin MacNeill —Eoin Mac Néill en gaèlic irlandès — (15 de maig de 1867 – 15 d'octubre de 1945) fou un acadèmic, nacionalista, revolucionari i polític irlandès.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Eoin Mac Néill · Veure més »
Eoin O'Duffy
Eoin O'Duffy (en irlandès: Eoin O Dubhthaigh); (Comtat de Monaghan, 20 d'octubre de 1892 - Dublín, 30 de novembre de 1944) va ser un Teachta Dála (TD) (diputat irlandès), el segon comissionat de la Garda Síochána, líder de l'Associació de Camarades de l'Exèrcit, (els anomenats Blueshirts, de tendència feixista), i posteriorment el primer líder del Fine Gael (1933-1934), abans de dirigir la Brigada Irlandesa que va lluitar en el bàndol del general Francisco Franco durant la Guerra Civil Espanyola. En una ocasió es va autoproclamar "el tercer home més important d'Europa" després d'Adolf Hitler i Benito Mussolini.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Eoin O'Duffy · Veure més »
Exèrcit Republicà Irlandès
LExèrcit Republicà Irlandès (de l'anglès Irish Republican Army, abreujat com a IRA), és una organització paramilitar republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic irlandès: Voluntaris Irlandesos).
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Exèrcit Republicà Irlandès · Veure més »
Forces de Defensa Irlandeses
Les Forces de Defensa Irlandeses (en anglès: Irish Defence Forces, en irlandès: Fórsaí Cosanta na hÉireann) inclouen l'Exèrcit, el Servei Naval, la Força Aèria, i la força de reserva de la República d'Irlanda.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Forces de Defensa Irlandeses · Veure més »
Francis Sheehy-Skeffington
Hanna Sheehy, muller de Francis Skeffington, el 1916 Francis Sheehy-Skeffington, nascut Francis Skeffington (Bailieborough, 23 de desembre de 1878 – Dublín, 26 d'abril de 1916), fou un escriptor i activista irlandès, conegut públicament pel sobrenom "Skeffy".
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Francis Sheehy-Skeffington · Veure més »
Guerra angloirlandesa
Monument als combatents per la independència d'Irlanda La Guerra angloirlandesa o Guerra d'Independència Irlandesa (gaèlic irlandès Cogadh an Neamhspleachais) fou una campanya guerrillera organitzada per l'Exèrcit Republicà Irlandès contra la RIC i els voluntaris de la Gran Bretanya, anomenats despectivament black and tans, legitimada pel Dáil Éireann escollit el 1918.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Guerra angloirlandesa · Veure més »
Història d'Irlanda
Bandera de l'actual República d'Irlanda onejant sobre el cel de Dublín. L'actual bandera se suposa provisional a l'espera d'una reunificació de l'illa amb la província de l'Ulster, actualment dins del Regne de la Gran Bretanya. S'han proposat diferents models de bandera per a una Irlanda unificada Un paisatge tradicional irlandès on predomina el verd i el blau. És per això que Irlanda també és anomenada l'Illa Maragda La història d'Irlanda comença amb la prehistòria d'Irlanda, que s'estén per un període entre el primer assentament conegut, al voltant del 8000 aC, fins a l'aparició de la "protohistòrica" Irlanda gaèlica en el moment de la seva cristianització al segle cinquè; el cristianisme cèltic havia subsumit, doncs, o reemplaçat, l'anterior politeisme a la fi del segle sisè.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Història d'Irlanda · Veure més »
Howth
Howth (gaèlic irlandès Binn Éadair que vol dir "parc d'Éadar") és un suburbi de Dublín, al comtat de Fingal, Irlanda.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Howth · Veure més »
IRA Provisional
LExèrcit republicà irlandès provisional (en irlandès Óglaigh na hÉireann en anglès Provisional Irish Republican Army, PIRA, generalment conegut amb el nom de PIRA o "Provos") és una organització paramilitar republicana irlandesa que, de 1969 a 1997, va intentar fer caure els governs d'Irlanda del Nord i la República d'Irlanda i reemplaçar-los per un Estat socialista sobirà sobre tota l'illa d'Irlanda (Éire Nua, Nova Irlanda).
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і IRA Provisional · Veure més »
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Irlanda · Veure més »
Irlanda del Sud
Irlanda del Sud (en anglès: Southern Ireland; en gaèlic irlandès: Deisceart Éireann) fou una regió autònoma del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda establerta el 3 de maig de 1921, però que no fou plenament efectiva fins a l'1 de gener de 1922.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Irlanda del Sud · Veure més »
James Connolly
James Connolly (Edimburg, 5 de juny de 1868 - Dublín, 12 de maig de 1916) fou un líder nacionalista i socialista irlandès.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і James Connolly · Veure més »
Jardí del Record (Dublín)
Jardí del Record El Jardí del Record (Garden of Remembrance en anglès, An Gairdín Cuimhneacháin en irlandès) és un jardi memorial situat a Dublín, que està dedicat a la memòria de "tots aquells que van donar la seva vida per la causa de la llibertat d'Irlanda".
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Jardí del Record (Dublín) · Veure més »
John Devoy
John Devoy (Kill, comtat de Kildare 1842 - Nova York 1928) fou un revolucionari fenià irlandès.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і John Devoy · Veure més »
John MacBride
John MacBride ((7 de maig de 1865 – 5 de maig de 1916) fou un republicà irlandès executat pel paper dirigent en l'Aixecament de Pasqua de 1916. John MacBride nasqué a The Quay (Westport Comtat de Mayo, Irlanda), fill de Patrick MacBride, un comerciant i botiguer, i de Honoria Gill. Fou educat amb els Germans Cristians de Westport i a St. Malachy's College de Belfast. Treballà un temps en una tenda de draps de Castlerea (comtat de Roscommon). va estudiar medicina, però ho deixà per a treballar com a químic amb una firma de Dublín. Es va unir a la Germandat Republicana Irlandesa i es va fer amic de Michael Cusack en els començaments de l'Associació Atlètica Gaèlica. També es va unir a la Societat Literària Cèltica a través de la qual conegué Arthur Griffith, qui fou l'amic que més va influir en la seva vida. A començaments de 1893, MacBride fou considerat un "nacionalista perillós" pel govern britànic. El 1896 marxà als Estats Units com a membre de l'IRB. Quan va tornar va marxar a Sud-àfrica. Va prendre part en la Segona Guerra Bòer com a membre de la Brigada Irlandesa de Transvaal, de la que el comandant era l'irlandès americà coronel John Blake, antic oficial de la cavalleria dels EUA. La brigada va rebre reconeixement oficial del govern bòer, i els càrrecs foren signats pel secretari d'estat F. W. Reitz. Va rebre el càrrec de major (equivalent a comandant) i va rebre la ciutadania bòer. Uns 500 irlandesos i irlandeso-americans lluitaren contra els britànics, de vegades contra regiments formats per irlandesos, com els Fusellers de Dublín i els Inniskillings. Des dels turons de la setjada Ladysmith a les planures de l'Estat Lliure d'Orange, la brigada de MacBride s'enfrontà als canons britànics, lluitaren a la batalla de Colenso i més tard curaren la rereguarda, hostilitzant la cavalleria de Lord Roberts en la retirada de l'exèrcit bòer. Nogensmenys, també molts irlandesos lluitaren amb els britànics contra els bòers. Pel maig de 1900 els comandos irlandesos foren dividits en dues Brigades irlandeses de Transvaal. També van rebre un cos d'ambulàncies irlandeses americanes, alhora que el líder nacionalista irlandès Michael Davitt es traslladà a la capital bòer. Malgrat això, molts irlandesos favorables als bòers tornaren a casa, malgrat les proclames dels moviments favorables a la causa bòer estimulats per Arthur Griffith i Maud Gonne. Després de la guerra viatjà a París. El 1903, es casà amb la nacionalista irlandesa Maud Gonne, a qui havia conegut el 1900 i a través de la qual conegué William Butler Yeats. L'any següent nasqué el seu fill Sean MacBride (guanyador el 1974 del Premi Nobel de la Pau). Més tard el matrimoni fracassà enmig d'acusacions de violència domèstica, i tornà aDublín. Gonne se separà de MacBride, però mai més es tornà a casar. MacBride, a diferència dels altres líders de l'Aixecament de Pasqua, no era membre dels Voluntaris Irlandesos, i va oferir els seus serveis a Thomas MacDonagh de manera que nou nomenat segon comandant a la fàbrica Jacob. MacBride, després d'un consell de guerra, fou afusellat a la presó de Kilmainham (Dublín) el 5 de maig de 1916, dos dies abans del complir els 55 anys. Presó de Kilmainham Mirant a la cara a l'escamot, va rebutjar que l'embenessin els ulls tot dient "He vist els canons de massa fusells a la guerra sud-africana per a tenir por a la mort, i ara porteu a terme la vostra sentència." Actualment és enterrat al cementeri d'Arbour Hill (Dublín). Categoria:Bàndol rebel en l'Aixecament de Pasqua Categoria:Morts a la República d'Irlanda Categoria:Persones de Connacht Categoria:Naixements del 1865.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і John MacBride · Veure més »
Joseph Mary Plunkett
Joseph Mary Plunkett (en gaèlic irlandès Seosamh Pluincéad) (Dublín, 21 de novembre de 1887 - 4 de maig 1916) fou un poeta i revolucionari irlandès, un dels caps de l'Aixecament de Pasqua.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Joseph Mary Plunkett · Veure més »
Lia Fáil
La Pedra de Tara o Lia Fáil (que en irlandés significa 'Pedra del Destí') és un menhir situat al pujol de Tara, al comtat de Meath, a Irlanda, que servia com a pedra de coronació per als Grans reis d'Irlanda fins a Muirchertach mac Muiredaig, cap a l'any 500 de.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Lia Fáil · Veure més »
Lleialisme de l'Ulster
Banderes lleialistes a Newbuildings: la bandera britànica, la bandera provincial de l'Ulster i la bandera de l'Orde d'Orange Reina mare d'Anglaterra Bandera lleialista amb la Mà Vermella de l'Ulster i l'eslogan lleialista "For God and Ulster" A la nació constituent britànica d'Irlanda del Nord, el terme lleialisme defineix una ideologia que s'oposa a la unificació de l'illa d'Irlanda en un sol estat.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Lleialisme de l'Ulster · Veure més »
Lliga Gaèlica
Conradh na Gaeilge (pronunciació) (nom irlandès de la Lliga Gaèlica) és una organització "per a mantenir la llengua irlandesa parlada a Irlanda." Es va fundar a Dublín el 31 de juliol de 1893 per Douglas Hyde, un protestant de Frenchpark (comtat de Roscommon) amb l'ajuda d'Eugene O'Growney, Eoin MacNeill, Luke K. Walsh i altres.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Lliga Gaèlica · Veure més »
Matthew Nathan
El tinent coronel Sir Matthew Nathan GCMG, PC (Paddington, 3 de gener de 1862 – Somerset, 18 d'abril de 1939) fou un militar i administrador colonial britànic, conegut principalment per ocupar el càrrec de governador de Sierra Leone, Costa d'Or, Hong Kong, Natal i Queensland.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Matthew Nathan · Veure més »
Mauser Model 1871
El Mauser Model 1871, adoptat com a Gewehr 71 o Infanterie-Gewehr 71 (es va estampar "IGMod.71" en els fusells) va ser el primer de milions de fusells fabricats per la companyia Mauser a partir dels dissenys de Paul Mauser i Wilhelm Mauser.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Mauser Model 1871 · Veure més »
Mícheál Ó Coileáin
Mícheál Ó Coileáin o Michael Collins (Clonakilty, Comtat de Cork, 16 d'octubre de 1890 -Béal na Bláth, vora Cork, 22 d'agost de 1922) fou un líder revolucionari irlandès.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Mícheál Ó Coileáin · Veure més »
Música rebel irlandesa
La música rebel irlandesa és una tipologia de cançó folk irlandesa, la lletra de la qual explica les aventures de participants reals o fictícies de qualsevol de les diverses revoltes armades que s'han produït contra Anglaterra, primer, i el Regne Unit, després, pel control de l'illa.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Música rebel irlandesa · Veure més »
Michael Joseph O'Rahilly
Placa en honor d'O'Rahilly, situada a Ballylongford, comtat de Kerry. Michael Joseph O'Rahilly (en irlandès Mícheál Seosamh Ó Rathaille o Ua Rathghaille); (Ballylongford, 22 d'abril de 1875 - Dublín, 29 d'abril de 1916), més conegut com a The O'Rahilly (l'O'Rahilly, en català) fou un nacionalista i republicà irlandès.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Michael Joseph O'Rahilly · Veure més »
Nacionalisme irlandès
El nacionalisme irlandès és un corrent sorgit des dels prolegòmens de la rebel·lió que va sacsejar la Irlanda el 1641, quan els nadius es van rebel·lar contra els colons procedents d'Anglaterra i d'Escòcia.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Nacionalisme irlandès · Veure més »
Neville Francis Fitzgerald Chamberlain
Neville Francis Fitzgerald Chamberlain KCB KCVO KPM (1856 - 28 de maig de 1944), va ser un oficial de l'exèrcit britànic, i més tard Inspector General de la Reial Policia irlandesa que va renunciar el 1916 a propòsit de l'Alçament de Pasqua a Irlanda.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Neville Francis Fitzgerald Chamberlain · Veure més »
Partit Parlamentari Irlandès
Partit Parlamentari Irlandès (anglès Irish Parlamentary Party, irlandès Páirtí Parlaiminteach na hÉireann) també anomenat Partit Irlandès o Partit del Home Rule fou creat el 1882 per Charles Stewart Parnell, líder del Partit Nacionalista, com a partit parlamentari dels nacionalistes irlandesos elegits a Westminster fins al 1918.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Partit Parlamentari Irlandès · Veure més »
Patrick Pearse
Padraig Henry Pearse (conegut també com a Pádraig Pearse; irlandès: Pádraig Anraí Mac Piarais; 10 de novembre de 1879 – 3 de maig de 1916) fou mestre, poeta en gaèlic irlandès, escriptor, republicà i activista polític, un dels caps de l'Aixecament de Pasqua de 1916.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Patrick Pearse · Veure més »
Pádraig Ó Siochfhradha
Pádraig Ó Siochfhradha (1883 – 19 de novembre de 1964) i el seu germà Mícheál Ó Siochfhradha foren escriptors, mestres i contadors d'històries en gaèlic irlandès del comtat de Kerry, Irlanda.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Pádraig Ó Siochfhradha · Veure més »
Peadar Ó Cearnaigh
Peadar Ó Cearnaigh (Dublín, 12 de desembre de 1883 - Dublín, 24 de novembre de 1942) fou un activista polític, escriptor, poeta i compositor irlandès.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Peadar Ó Cearnaigh · Veure més »
Phibsborough
Phibsborough (gaèlic irlandès Baile Phib), o Phibsboro, és un barri mixt residencial i comercial a Dublín en la República d'Irlanda.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Phibsborough · Veure més »
Proclamació de la República irlandesa
La Proclamació de la República (Proclamation of the Republic en anglès; Forógra na Poblachta en irlandès), també coneguda com a Proclamació de 1916 o Proclamació de Pasqua, va ser un document publicat pels Voluntaris Irlandesos i l'Exèrcit Ciutadà Irlandès durant l'Alçament de Pasqua a Irlanda, que va començar el 24 d'abril de 1916.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Proclamació de la República irlandesa · Veure més »
República Irlandesa
La República Irlandesa (en gaèlic irlandès: Poblacht na hÉireann o Saorstát Éireann; en anglès: Irish Republic) fou l'estat independent d'Irlanda declarat unilateralment en l'Aixecament de Pasqua de 1916 i establert el 21 de gener de 1919 pel Dáil Éireann.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і República Irlandesa · Veure més »
Republicanisme irlandès
El republicanisme irlandès (gaèlic: Poblachtánachas, anglès: Irish Republicanism) és una ideologia basada en la defensa d'una república única per a tota Irlanda, amb variacions que van des de l'estat unitari, a la federació o confederació de les quatre províncies històriques de l'illa.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Republicanisme irlandès · Veure més »
Roger Casement
Portada del judici de Roger Casement Roger David Casement (en irlandès: Ruairí Mac Easmainn) (Sandycove, vora Dublín, Irlanda, 1 de setembre de 1864 - 3 d'agost de 1916), - Sir Roger Casement Kt. CMG entre 1911 i poc abans de la seva execució per traïció, quan fou degradat de tots els seus honors britànics — fou un diplomàtic, poeta, i revolucionari britànic que milità activament en la causa del nacionalisme irlandès.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Roger Casement · Veure més »
Royal Irish Constabulary
La Royal Irish Constabulary (RIC) o Reial Policia Irlandesa va ser el cos de policia més important d'Irlanda durant la segona meitat del i el primer quart del.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Royal Irish Constabulary · Veure més »
Scoil Éanna
Scoil Éanna o Escola St.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Scoil Éanna · Veure més »
Sean MacDermott
Sean MacDermott (gaèlic irlandès Seán Mac Diarmada) (Kiltyclogher Comtat de Leitrim, 28 de febrer 1883 - Dublín 12 de maig de 1916) fou un revolucionari irlandès, un dels herois de l'Aixecament de Pasqua de 1916, i un dels que posteriorment foren afusellats.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Sean MacDermott · Veure més »
Terence MacSwiney
Terence James MacSwiney en irlandès, Toirdhealbhach Mac Suibhne; fou un polític i escriptor irlandès.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Terence MacSwiney · Veure més »
Thomas Ashe
Thomas Ashe (gaèlic irlandès Tómas Ágas) (Kinard, comtat de Kerry, 1885- Presó de Mountjoy, Dublín, 1917) fou un revolucionari irlandès.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Thomas Ashe · Veure més »
Thomas J. Clarke
Thomas James Clarke (irlandès: Tomás Ó Cléirigh; 11 de març de 1857 – 3 de maig, 1916) fou un líder revolucionari irlandès i potser el màxim responsable de l'Aixecament de Pasqua de 1916.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Thomas J. Clarke · Veure més »
Thomas Kent
Thomas Kent, també conegut com a Tomás Ceannt en gaèlic (Castlelyons, 29 d'agost de 1865 – Cork, 9 de maig de 1916), fou un nacionalista irlandès.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Thomas Kent · Veure més »
Thomas Mac Donagh
Thomas Mac Donagh Thomas Mac Donagh (en gaèlic irlandès, Tomás Mac Donnchadha) (Cloughjordan, comtat de Tipperary, 1 de febrer 1878 - Dublín, 3 de maig de 1916) fou un poeta i revolucionari irlandès, un dels líders de l'aixecament de Pasqua de 1916.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Thomas Mac Donagh · Veure més »
Voluntaris Irlandesos
Els Voluntaris Irlandesos (Óglaigh na hÉireann) eren una organització paramilitar creada pels nacionalistes irlandesos el 1913 "per a assegurar i mantenir els drets i llibertats comunes de tot el poble d'Irlanda", i ajudar a reforçar la imminent llei d'autogovern.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Voluntaris Irlandesos · Veure més »
William Pearse
William Pearse (més conegut com a Willie Pearse, gaèlic irlandès Liam Mac Piarais; 15 de novembre de 1891 – 4 de maig de 1916) fou un nacionalista irlandès germà petit de Patrick Pearse.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і William Pearse · Veure més »
Winifred Carney
Maria Winifred Carney (Bangor, 4 de desembre de 1887 – Belfast, 21 de novembre de 1943), també coneguda com a Winnie Carney, va ser una sufragista, sindicalista i militant independentista irlandesa.
Nou!!: Voluntaris Irlandesos і Winifred Carney · Veure més »
Redirigeix aquí:
Irish Volunteers, Óglaigh na hÉireann.
