Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Vocal semioberta posterior arrodonida

Índex Vocal semioberta posterior arrodonida

La vocal semioberta posterior arrodonida és un so de la parla que es transcriu en l'AFI, una o oberta minúscula llatina tipogràficament una c invertida.

Taula de continguts

  1. 30 les relacions: Alfabet búlgar, Alfabet català, Alfabet hebreu, Alfabet macedònic, Anglès mitjà, Êttandâ pal andalûh, Õ, Belarús (llengua), Brescià, Català, Català barceloní, Català septentrional de transició, Crioll capverdià, Fonologia de l'occità, Fonologia del català, Francès, Gramàtica del català, Italià, Llengua mandea, Noruec, Ogonek, Pangasinan, Punt d'articulació, Quenya, Vocal, Vocal oberta posterior arrodonida, Vocal quasiposterior, Vocal semioberta, Vocal semitancada posterior arrodonida, Wòlof.

Alfabet búlgar

L'alfabet búlgar, incloent formes en cursiva de les lletres Lalfabet búlgar, българскa азбука bàlgarska àzbuka, s'utilitza per escriure la llengua búlgara.

Veure Vocal semioberta posterior arrodonida і Alfabet búlgar

Alfabet català

L'alfabet català és la variant de l'alfabet llatí usada per a escriure la llengua catalana.

Veure Vocal semioberta posterior arrodonida і Alfabet català

Alfabet hebreu

Lalfabet hebreu, també conegut com a àlef-bet en hebreu a partir del nom de les primeres dues lletres, és un conjunt de 22 lletres usades en l'escriptura del llenguatge hebreu.

Veure Vocal semioberta posterior arrodonida і Alfabet hebreu

Alfabet macedònic

L'alfabet macedònic (en macedònic Македонска азбука, makedonska azbuka) és la variant de l'alfabet ciríl·lic emprada per escriure la llengua macedònica.

Veure Vocal semioberta posterior arrodonida і Alfabet macedònic

Anglès mitjà

Pàgina del manuscrit d'Ellesmere El terme anglès mitjà (en anglès Middle English) descriu els dialectes de l'anglès a la història de la llengua anglesa entre l'alta i la baixa edat mitjana, o més o menys durant el període de tres segles comprès entre finals del i el final del.

Veure Vocal semioberta posterior arrodonida і Anglès mitjà

Êttandâ pal andalûh

Grafiti en el centre de Sevilla: ''Êccribe n'andalûh manque çea per molêttâh''. LÊttandâ pal andalûh (abreujat EPA) és un sistema ortogràfic no oficial creat el 2018 pel col·lectiu Er Prinçipito Andalûh (EPA) per als dialectes andalusos del castellà.

Veure Vocal semioberta posterior arrodonida і Êttandâ pal andalûh

Õ

L'Õ (en minúscula: õ), anomenat O titlla, és un grafema utilitzat en l'escriptura de les llengues següents: apalaí, estonià, guaraní, umbundu, odual, portuguès, tchourama, vietnamita, zarma.

Veure Vocal semioberta posterior arrodonida і Õ

Belarús (llengua)

El belarús o bielorús (беларуская мова, 'bielarúskaia mova') és una llengua eslava de la branca oriental, parlada a Belarús i a parts de Polònia per uns 7 milions de persones (set milions a Belarús, mig milió a Rússia, unes 200.000 a Polònia i potser 150.000 a Ucraïna).

Veure Vocal semioberta posterior arrodonida і Belarús (llengua)

Brescià

El dialecte brescià (en brescià dialèt bresà djaˈlɛt breˈsa, o simplement bresà breˈsa, escrit històricament com bresà, bressà segons l'ús) és, juntament amb el bergamasc, el cremasc i els dialectes de les zones al confí de les províncies de Cremona i Màntua, un idioma del grup oriental de la llengua llombarda, pertanyent a la família de les llengües gal·loitàliques.

Veure Vocal semioberta posterior arrodonida і Brescià

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Veure Vocal semioberta posterior arrodonida і Català

Català barceloní

El català barceloní és una variant del català oriental central que es parla a Barcelona i a la seva àrea metropolitana.

Veure Vocal semioberta posterior arrodonida і Català barceloní

Català septentrional de transició

S'anomena català septentrional de transició el conjunt de parles del nord del Principat de Catalunya presents a una franja horitzontal que s'estén entre vint i trenta quilòmetres al sud de la frontera amb l'estat francès on es considera convencionalment que s'atura aquesta varietat, és a dir aproximativament des de Cadaqués a la costa gironina fins a l'oest de Martinet a la Cerdanya.

Veure Vocal semioberta posterior arrodonida і Català septentrional de transició

Crioll capverdià

El crioll capverdià és una llengua criolla de base lingüística portuguesa parlada a l'arxipèlag de Cap Verd.

Veure Vocal semioberta posterior arrodonida і Crioll capverdià

Fonologia de l'occità

La fonologia de l'occità és similar a la del català fent que es puga parlar d'un grup lingüístic occitanocatalà.

Veure Vocal semioberta posterior arrodonida і Fonologia de l'occità

Fonologia del català

La fonologia del català, com a llengua romànica derivada del llatí vulgar, comparteix trets fonètics amb les llengües fortament romanitzades.

Veure Vocal semioberta posterior arrodonida і Fonologia del català

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).

Veure Vocal semioberta posterior arrodonida і Francès

Gramàtica del català

La gramàtica del català és la ciència que estudia i descriu l'estructura de la llengua catalana.

Veure Vocal semioberta posterior arrodonida і Gramàtica del català

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Veure Vocal semioberta posterior arrodonida і Italià

Llengua mandea

El mandeu és la llengua pròpia del poble mandeu, el qual és oriünd de l'Orient Mitjà.

Veure Vocal semioberta posterior arrodonida і Llengua mandea

Noruec

El noruec és una llengua parlada a Noruega.

Veure Vocal semioberta posterior arrodonida і Noruec

Ogonek

Ogonek Logonek «˛» (del polonès «petita cua») és un signe diacrític de l'alfabet llatí que es fa servir en polonès i en lituà per indicar la nasalitat de la vocal afectada.

Veure Vocal semioberta posterior arrodonida і Ogonek

Pangasinan

El pangasinan,(pangasinan: Salitan Pangasinan; de vegades anomenat pel seu nom castellà, pangasinense) és una llengua que pertany al grup malaiopolinesi de la família austronesia.

Veure Vocal semioberta posterior arrodonida і Pangasinan

Punt d'articulació

El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.

Veure Vocal semioberta posterior arrodonida і Punt d'articulació

Quenya

Text en quenya, escrit en l'alfabet tengwar i en l'alfabet llatí El quenya (pronunciat: kwéɲə) és un idioma creat per J. R. R. Tolkien en el context de la seva obra literària referida a la Terra Mitjana (El Senyor dels Anells, El hòbbit, etc.). En aquest marc, el quenya és la llengua pròpia dels elfs que varen arribar a Vàlinor, els Calaquendi.

Veure Vocal semioberta posterior arrodonida і Quenya

Vocal

Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.

Veure Vocal semioberta posterior arrodonida і Vocal

Vocal oberta posterior arrodonida

La vocal posterior arrodonida és un fonema que es representa a l'AFI amb el símbol (una lletra grega alfa del revés).

Veure Vocal semioberta posterior arrodonida і Vocal oberta posterior arrodonida

Vocal quasiposterior

Una vocal quasiposterior (també anomenada vocal posterior-central o vocal posterior centralitzada és un tipus de so de vocal que s'usa en algunes llengües parlades. La característica definitòria d'una vocal quasiposterior és que la llengua es posiciona de forma semblant a una vocal posterior, per amb la llengua lleugerament més endavant a la boca.

Veure Vocal semioberta posterior arrodonida і Vocal quasiposterior

Vocal semioberta

Una vocal semioberta (també vocal mitjana oberta o vocal mitjana baixa) és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.

Veure Vocal semioberta posterior arrodonida і Vocal semioberta

Vocal semitancada posterior arrodonida

La vocal semitancada posterior arrodonida és un so que es transcriu en l'AFI i que està present en la majoria de llengües parlades.

Veure Vocal semioberta posterior arrodonida і Vocal semitancada posterior arrodonida

Wòlof

El wòlof és una llengua de la família de les llengües nigerocongoleses.

Veure Vocal semioberta posterior arrodonida і Wòlof

També conegut com O oberta, Vocal o oberta, Vocal semioberta posterior arredonida.