Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Vocal oberta anterior no arrodonida

Índex Vocal oberta anterior no arrodonida

La vocal oberta anterior no arrodonida és un fonema que es representa en l'AFI, com la lletra a minúscula. És un dels sons més freqüents del món i un dels que primer pronuncien els nens. Acústicament té el primer formant sobre els 600Hz i el segon als 1200 Hz.

Taula de continguts

  1. 50 les relacions: A, Achawa, Alfa llatina, Alfabet català, Alfabet macedònic, Anglès mitjà, Êttandâ pal andalûh, Awjila, Àlef, Brescià, Cabécar, Chorotega, Coreà, Eiði, Fámjin, Feroès, Fonologia de l'occità, Fonologia del català, Francès, Grec, Guatuso, Húsar, Hiragana, Hvalba, Kalsoyarfjørður, Kaqtxikel, Katakana, Kumzari, Kurripako, Llei de Bartsch, Llengües lenmitxí, Llengües txibtxa, Llengua hopi, Llengua mandea, Llengua matis, Minangkabau (llengua), Mizo, Pampanga (llengua), Punt d'articulació, Quenya, Siríac, Tahitià, Tórshavn, Trøllanes, Trongisvágur, Vocal, Vocal quasianterior, Wayuunaiki, Wòlof, Yukpa.

A

La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і A

Achawa

L'achawa (Axagua, Xagua) és una llengua de la família arawak, parlada actualment pel 65% del poble indígena achagua que viu als marges del riu Meta, a Puerto López, Meta (Colòmbia) i La Bella Casanare (departament de Meta).

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Achawa

Alfa llatina

L'alfa llatina, és una lletra de l'Alfabet llatí, basada en la a minúscula (a), o en l'alfa grega minúscula (α).

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Alfa llatina

Alfabet català

L'alfabet català és la variant de l'alfabet llatí usada per a escriure la llengua catalana.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Alfabet català

Alfabet macedònic

L'alfabet macedònic (en macedònic Македонска азбука, makedonska azbuka) és la variant de l'alfabet ciríl·lic emprada per escriure la llengua macedònica.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Alfabet macedònic

Anglès mitjà

Pàgina del manuscrit d'Ellesmere El terme anglès mitjà (en anglès Middle English) descriu els dialectes de l'anglès a la història de la llengua anglesa entre l'alta i la baixa edat mitjana, o més o menys durant el període de tres segles comprès entre finals del i el final del.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Anglès mitjà

Êttandâ pal andalûh

Grafiti en el centre de Sevilla: ''Êccribe n'andalûh manque çea per molêttâh''. LÊttandâ pal andalûh (abreujat EPA) és un sistema ortogràfic no oficial creat el 2018 pel col·lectiu Er Prinçipito Andalûh (EPA) per als dialectes andalusos del castellà.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Êttandâ pal andalûh

Awjila

L'awjila (també: aujila, augila, aoudjila, awgila, awdjila, nom nadiu: Tawjilit) és una llengua severament amenaçada (considerada «moribunda» per Ethnologue) a Ethnologue del grup de llengües amazigues orientals parlada a Cirenaica, Líbia,a l'oasi d'Augila.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Awjila

Àlef

La és la primera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent-hi ʾalp en fenici, ʔālap en siríac, àlif en àrab, àlef en hebreu i ʔälf en amhàric.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Àlef

Brescià

El dialecte brescià (en brescià dialèt bresà djaˈlɛt breˈsa, o simplement bresà breˈsa, escrit històricament com bresà, bressà segons l'ús) és, juntament amb el bergamasc, el cremasc i els dialectes de les zones al confí de les províncies de Cremona i Màntua, un idioma del grup oriental de la llengua llombarda, pertanyent a la família de les llengües gal·loitàliques.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Brescià

Cabécar

El cabécar és una llengua ameríndia de la família txibtxa parlada pels cabécars a la regió costariquenya de Talamanca.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Cabécar

Chorotega

Els chorotegues són el número 7 Chorotega és el nom de la llengua parlada pels chorotegues, poble que va habitar a Nicaragua, Costa Rica i Hondures, del qual queden alguns grups que conserven elements de la seva cultura, però no l'idioma.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Chorotega

Coreà

El coreà és una llengua asiàtica de classificació controvertida, ja que té unes característiques allunyades de la resta d'idiomes.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Coreà

Eiði

Eiði (pronunciat) és una localitat i cap de municipi situada a la punta nord-oest de l'illa d'Eysturoy, a les Illes Fèroe.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Eiði

Fámjin

Fámjin (pronunciat o) és una localitat situada a la costa occidental de l'illa de Suðuroy, a les Illes Fèroe.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Fámjin

Feroès

El feroès o feroés és una llengua escandinava occidental parlada a les Illes Fèroe pel poble feroès.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Feroès

Fonologia de l'occità

La fonologia de l'occità és similar a la del català fent que es puga parlar d'un grup lingüístic occitanocatalà.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Fonologia de l'occità

Fonologia del català

La fonologia del català, com a llengua romànica derivada del llatí vulgar, comparteix trets fonètics amb les llengües fortament romanitzades.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Fonologia del català

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Francès

Grec

La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Grec

Guatuso

El guatuso o maléku jaíka és una llengua ameríndia de la família txibtxa, relacionada amb el rama parlat a Nicaragua, i parlada pels guatusos a la província d'Alajuela (Costa Rica).

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Guatuso

Húsar

Húsar és un poble de l'illa de Kalsoy, a les Illes Fèroe.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Húsar

Hiragana

El hiragana (平仮名; ひらがな) és un dels dos sil·labaris emprats en l'escriptura japonesa junt amb el katakana.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Hiragana

Hvalba

Hvalba és un poble i municipi situat al nord de l'illa de Suðuroy, a les Illes Fèroe.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Hvalba

Kalsoyarfjørður

El Kalsoyarfjørður, pronunciat en feroès, és un estret de les Illes Fèroe, que separa les illes de Kalsoy (a l'oest) i Kunoy (a l'est).

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Kalsoyarfjørður

Kaqtxikel

El kaqtxikel o kaktxikel és una llengua maia parlat pels kaqtxikels a la regió centro occidental de Guatemala.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Kaqtxikel

Katakana

Origen del Katakana El katakana (片仮名; カタカナ) és un dels dos sil·labaris emprats en l'escriptura japonesa juntament amb l'hiragana.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Katakana

Kumzari

El kumzari és una llengua irànica del sud-oest semblant a les llengües persa, axomi i luri.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Kumzari

Kurripako

El kurripako (kurri.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Kurripako

Llei de Bartsch

La llei de Bartsch (loi de Bartsch/effet de Bartsch) en lingüística de les llengües d'oïl determina un canvi de so que es produí en l'evolució primigènia, per exemple en el desenvolupament del francès antic.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Llei de Bartsch

Llengües lenmitxí

Les llengües lenmitxí és una agrupació genealògica de llengües indígenes de l'àrea Intermèdia.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Llengües lenmitxí

Llengües txibtxa

Les llengües txibtxa constitueixen un ampli grup de llengües parlades per diversos pobles amerindis, el territori tradicional dels quals s'estén des del nord-est d'Hondures, la costa del Carib de Nicaragua, la major part de Costa Rica, Panamà i Colòmbia fins a l'oest de Veneçuela.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Llengües txibtxa

Llengua hopi

La llengua hopi (Hopilàvayi) és una llengua uto-asteca parlada pel poble hopi del sud-oest dels Estats Units.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Llengua hopi

Llengua mandea

El mandeu és la llengua pròpia del poble mandeu, el qual és oriünd de l'Orient Mitjà.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Llengua mandea

Llengua matis

El matis és una llengua pano parlada pels indígenes del Brasil matis, que viuen a la terra indígena de la Vall del Yavarí, a l'estat de l'Amazones (Brasil), vora la frontera entre el Brasil i el Perú.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Llengua matis

Minangkabau (llengua)

El minangkabau (autònim: Baso Minang(kabau); Bahasa Minangkabau) és una llengua austronèsia parlada pels minangkabau de Sumatra Occidental, la part occidental de Riau, Kabupaten Aceh Selatan, la part nord de Bengkulu i Jambi, també en diverses ciutats d'Indonèsia per immigrants minangkabau És també la lingua franca al llarg de la regió costanera occidental de la província de Sumatra Septentrional, i fins i tot s'utilitza en parts d'Aceh, on se l'anomena Aneuk Jamee.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Minangkabau (llengua)

Mizo

El mizo és una llengua tibetobirmana parlada a l'Estat del Mizoram, a l'Índia, així com als estats veïns de l'Assam i del Manipur.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Mizo

Pampanga (llengua)

El pampanga és una llengua parlada a les Filipines que pertany a la família de les llengües austronèsies.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Pampanga (llengua)

Punt d'articulació

El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Punt d'articulació

Quenya

Text en quenya, escrit en l'alfabet tengwar i en l'alfabet llatí El quenya (pronunciat: kwéɲə) és un idioma creat per J. R. R. Tolkien en el context de la seva obra literària referida a la Terra Mitjana (El Senyor dels Anells, El hòbbit, etc.). En aquest marc, el quenya és la llengua pròpia dels elfs que varen arribar a Vàlinor, els Calaquendi.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Quenya

Siríac

El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Siríac

Tahitià

El tahitià (o reo Tahiti) és una llengua austronèsia parlada a l'illa de Tahití i a la resta de les illes de la Societat.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Tahitià

Tórshavn

Tórshavn (pronunciat /ˈtʰɔu̯ʂhau̯n/) és la capital de les Illes Fèroe i, amb 13.638 habitants (2021), la seva ciutat més gran.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Tórshavn

Trøllanes

Trøllanes és un petit poble de l'illa de Kalsoy, a les Illes Fèroe.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Trøllanes

Trongisvágur

Trongisvágur és un poble de l'illa de Suðuroy, a les Illes Fèroe.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Trongisvágur

Vocal

Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Vocal

Vocal quasianterior

Una vocal quasianterior (també anomenada vocal anterior-central o vocal anterior centralitzada és un tipus de so de vocal que s'usa en algunes llengües parlades. La característica definitòria d'una vocal quasianterior és que la llengua es posiciona de forma semblant a una vocal anterior, per amb la llengua lleugerament més enrere a la boca.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Vocal quasianterior

Wayuunaiki

El wayú, guajiro, o el seu nom propi (autoglotònim) Wayuunaiki (wayuu: poble wayúu; naiki: idioma), és un idioma que parlen al voltant de 400.000 persones en el departament colombià de La Guajira i en l'estat veneçolà del Zulia, i pertany a la família lingüística arawak, subfamilia maipureana, tronc de arawak septentrional, grup de les llengües arawak del Carib, relacionat properament amb les llengües añu (paraujano) de la costa zuliana, la lokono de La Guaiana i la taíno de les Antilles.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Wayuunaiki

Wòlof

El wòlof és una llengua de la família de les llengües nigerocongoleses.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Wòlof

Yukpa

El yukpa és un idioma de la família carib parlat pels yukpes a l'estat veneçolà de Zulia i al departament colombià de Cesar.

Veure Vocal oberta anterior no arrodonida і Yukpa

També conegut com Vocal a, Vocal oberta anterior no arredonida.