Taula de continguts
24 les relacions: Aimares, Botxica, Civilització de Caral, Contiki, Creació, Cultura chavín, Cultura wari, Déu del cel, Deïtat creadora, Estela de Raimondi, Gegant d'Atacama, Història precolombina de l'Argentina, Huanca, Huiracocha, Imperi Inca, Inti, Mama Cocha, Mama Ocllo, Mitologia, Mitologia inca, Porta del Sol (Tiwanaku), Quítxues, Religió inca, Vinapú.
Aimares
Els aimares (plural d'aimara) són un poble indígena de les regions dels Andes i de l'Altiplà de l'Amèrica del Sud; uns 2,3 milions viuen a Bolívia, el Perú i Xile.
Veure Viracocha і Aimares
Botxica
Botxica, també conegut com a Bochica, és una figura mitològica dels muisques, que va existir durant l'arribada dels conqueridors espanyols en els àmbits de les parts de l'actual Colòmbia i Panamà.
Veure Viracocha і Botxica
Civilització de Caral
La civilització de Caral, Caral-Supe o Norte Chico fou una societat complexa precolombina que tenia fins a trenta grans centres de població a la que ara és la regió del Norte Chico, entre el litoral central i septentrional del Perú.
Veure Viracocha і Civilització de Caral
Contiki
Contiki és un sistema operatiu reduït, de codi obert publicat sota la llicència BSD, per a sistemes amb memòria escassa, com ara els sistemes encastats, sistemes en xarxa, etc.
Veure Viracocha і Contiki
Creació
La Creació és l'acte pel qual una divinitat forma el món, el cosmos o la vida.
Veure Viracocha і Creació
Cultura chavín
La cultura chavín va ser una civilització pre-incaica que es va desenvolupar durant l'horitzó primerenc i va tenir el seu centre de desenvolupament a Chavín de Huántar que està situat entre els rius Mosna i Huachecsa en l'actual departament d'Ancash al Perú.
Veure Viracocha і Cultura chavín
Cultura wari
La cultura wari o huari fou una civilització andina que va créixer al bell mig dels Andes si fa no fa des del segle VII fins al XIII, i arribà a expandir-se des dels actuals departaments peruans de Lambayeque pel nord, Moquegua pel sud, fins a la selva del departament del Cusco per l'est.
Veure Viracocha і Cultura wari
Déu del cel
Júpiter, el déu pare de la mitologia romana El déu del cel és una divinitat freqüent en moltes mitologies que encarna una manifestació del cel, en oposició a la terra.
Veure Viracocha і Déu del cel
Deïtat creadora
La deïtat creadora és un déu que efectua la creació de l'univers i del món a partir de combinar diversos elements preexistents o fent-los sorgir del no-res.
Veure Viracocha і Deïtat creadora
Estela de Raimondi
L'estela de Raimondi és un monòlit o escultura pètria de forma de paral·lelepípede, amb un dels costats decorat en relleu pla, que representa un ésser mític.
Veure Viracocha і Estela de Raimondi
Gegant d'Atacama
El Gegant d'Atacama, Gegant de Tarapacá o Geoglif de Cerro Unita, és una gran figura de 119 m de llarg traçada al flanc nord-oest del turó Unita, a 15 km del poble de Huara (Comuna de Huara, província del Tamarugal, regió de Tarapacá, Xile), territori comprés al desert d'Atacama.
Veure Viracocha і Gegant d'Atacama
Història precolombina de l'Argentina
La història precolombina de l'Argentina fa referència als desenvolupaments culturals locals de l'actual territori de la República Argentina previs a l'extermini, explotació i colonització per part d'Espanya.
Veure Viracocha і Història precolombina de l'Argentina
Huanca
Huanca (del quítxua wanka, "pedra", en relació a un ídol que es trobava en el que avui és la plaça Huamanmarca a Huancayo) és el nom d'un grup humà que es va conèixer des del període dels Estats Regionals i Organitzacions Tribals en els anys 1000 - 1460 d.C la capital dels quals se situava en l'actual districte de Tunanmarca a la Província de Jauja i que habitava el territori de les actuals províncies de Jauja, Concepción, Huancayo i Chupaca.
Veure Viracocha і Huanca
Huiracocha
Huiracocha (rei i déu en quítxua), fill de Yahuar Huacac, fou el vuitè inca del regne del Cusco, segons la tradició.
Veure Viracocha і Huiracocha
Imperi Inca
L'Imperi Inca (Tahuantinsuyo o Tawantin suyu, en ortografia quítxua clàssica o moderna) fou una entitat política creada per la civilització inca, una de les tres grans civilitzacions d'Amèrica.
Veure Viracocha і Imperi Inca
Inti
Bandera del Perú enarborada per l'almirall Miller l'octubre de 1820 amb l'Inti al centre. En la mitologia inca Inti era el déu Sol.
Veure Viracocha і Inti
Mama Cocha
Mama Cocha (o Mamacocha) –en quítxua Mama Qucha, literalment 'Mare de les Aigües'– era la deessa inca de totes les aigües.
Veure Viracocha і Mama Cocha
Mama Ocllo
En la mitologia inca, Mama Cora Ocllo /ˈɒkjoʊ/, Mama Ocllo, Mama Ogllo, Mama Oello, Mama Oella, Mama Oullo, Mama Occlo, Mama Okllo o Mama Uqllu (quítxua) era deïficada com a dea mare i com a dea de la fertilitat.
Veure Viracocha і Mama Ocllo
Mitologia
En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.
Veure Viracocha і Mitologia
Mitologia inca
Localitzada al Cusco, al Perú, la mitologia inca estava formada per una sèrie de llegendes i mites de la religió politeista de l'Imperi Inca.
Veure Viracocha і Mitologia inca
Porta del Sol (Tiwanaku)
Porta del Sol a Tiwanaku (front) Vista posterior La Porta del Sol és un monuments preinca.
Veure Viracocha і Porta del Sol (Tiwanaku)
Quítxues
Els quítxues són un grup humà indígena d'Amèrica del Sud que parla el quítxua (Runa Simi), que es va originar entre els pobles indígenes del Perú.
Veure Viracocha і Quítxues
Religió inca
La religió inca va ser un grup de creences i ritus que anaven relacionats a un sistema biològic evolucionant des de les èpoques preincaiques fins al Tahuantinsuyo.
Veure Viracocha і Religió inca
Vinapú
Ahu Vinapú Ahu Vinapú Vinapú és un jaciment arqueològic a Rapa Nui (Illa de Pasqua), Xile.
Veure Viracocha і Vinapú