Taula de continguts
45 les relacions: Batalla de Randea, Batalla de Watling Street, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Cilurnum, Cirene i Creta, Comitatenses Palatini, Crimea romana, Crisi del segle III, Dominat, Exèrcit romà, Gal·liè, Guerres dàcies, Guerres Marcomanes, Isca Augusta, Legió I Minervia, Legió I Parthica, Legió I Pontica, Legió II Adiutrix Pia Fidelis, Legió II Flavia Constantia, Legió II Italica, Legió III Augusta, Legió III Diocletiana, Legió III Italica, Legió VII Gèmina, Legió VIII Augusta, Legió X Fretensis, Legió X Gemina, Legió XII Fulminata, Legió XIII Gèmina, Legió XIV Gemina, Legió XV Apollinaris, Legió XV Primigenia, Legió XXI Rapax, Legió XXII Primigènia, Legió XXX Ulpia Victrix, Letocetum, Musulamis, Reformes de Dioclecià, Segona batalla de Tapae, Sext Calpurni Agrícola, Tagma (unitat militar), Tropes auxiliars romanes, Vexillarius, Vexillum, Vigla.
Batalla de Randea
La Batalla de Rhandeia va ser una batalla lliurada entre l'Imperi Romà i una sèrie de forces rebels armènies l'any 62.
Veure Vexillatio і Batalla de Randea
Batalla de Watling Street
La batalla de Watling Street fou un enfrontament que es produí el 60 o el 61 a la província romana de Britània, que integrava els territoris que avui formen la Gran Bretanya, excepte Escòcia.
Veure Vexillatio і Batalla de Watling Street
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Veure Vexillatio і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Cilurnum
Restes de la casa de banys del fort de ''Cilurnum'' Cilurnum o Cilurvum va ser una de les fortificacions erigides en el Mur d'Adrià.
Veure Vexillatio і Cilurnum
Cirene i Creta
Província de Cirene i Creta (o Creta i Cirene) Cirene i Creta (Cyrene et Creta) van ser una província romana constituïda amb els territoris de l'illa de Creta i de la Cirenaica, que va existir almenys per dos segles, d'August a Sèptim Sever.
Veure Vexillatio і Cirene i Creta
Comitatenses Palatini
Els comitatenses palatini (les "tropes del palau") o auxilia palatina eren una unita d'elit de l'exèrcit del Baix Imperi, que normalment formaven part dels comitatus praesentales, o exèrcits de l'escolta imperial.
Veure Vexillatio і Comitatenses Palatini
Crimea romana
Gorgippia en el Regne del Bòsfor, ''c''. 180 de La península de Crimea (també denominada Taurica) va estar sota control parcial de l'Imperi Romà durant el 47 ae i c. 340 de.
Veure Vexillatio і Crimea romana
Crisi del segle III
La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.
Veure Vexillatio і Crisi del segle III
Dominat
El Dominat és com es coneix a la segona fase de govern de l'Imperi Romà, després del Principat.
Veure Vexillatio і Dominat
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Veure Vexillatio і Exèrcit romà
Gal·liè
Gal·liè (Gallienus, 218-268) fou emperador romà del 260 al 268.
Veure Vexillatio і Gal·liè
Guerres dàcies
Les Guerres Dàcies o la conquesta de Dàcia (101-102, 105-106) van ser dues guerres entre l'Imperi Romà i Dàcia durant el govern de l'emperador Trajà.
Veure Vexillatio і Guerres dàcies
Guerres Marcomanes
Les Guerres Marcomanes (anomenades pels Romans bellum Germanicum o expeditio Germanica) foren una sèrie de guerres que duraren més de dotze anys, des del 166 al 180, entre l'Imperi Romà i diversos pobles germànics de l'alt i mitjà Danubi, principalment els Marcomans i els Quades.
Veure Vexillatio і Guerres Marcomanes
Isca Augusta
Restes de l'amfiteatre d'Isca Isca Augusta (o Isca Silurum) era una fortalesa romana en l'actual Gal·les meridional; la ciutat era a l'indret ara ocupat per Caerleon, no lluny de Newport.
Veure Vexillatio і Isca Augusta
Legió I Minervia
Denari de Septimi Sever de 193, que homenatja la I ''Minervia''. Al revers es pot llegir LEG I MIN i hi ha l'àguila de la legió entre dos estendards. La Legió I Minervia va ser una legió romana reclutada per l'emperador Domicià l'any 82, per a les campanyes contra els chatti segons l'historiador Cassi Dió.
Veure Vexillatio і Legió I Minervia
Legió I Parthica
Moneda de l'època de Gordià III encunyada a Singara i que mostra l'emblema de la I ''Parthica'', el centaure. La Legió I Parthica va ser una legió romana reclutada l'any 197 per l'emperador Septimi Sever.
Veure Vexillatio і Legió I Parthica
Legió I Pontica
La Legió I Pontica va ser una legió romana que va organitzar l'emperador Dioclecià per defensar el Pont Polemoníac, una província romana creada de nou al sud de la mar Negra.
Veure Vexillatio і Legió I Pontica
Legió II Adiutrix Pia Fidelis
La legió II Adiutrix Pia Fidelis va ser una legió romana reclutada per Vespasià l'any 70, a partir de la infanteria de marina estacionada a Ravenna.
Veure Vexillatio і Legió II Adiutrix Pia Fidelis
Legió II Flavia Constantia
La Legió II Flavia Constantia (la legió II Flàvia «digna de confiança») va ser una legió romana comitatenses, creada probablement l'any 296 o 297 per l'emperador Dioclecià.
Veure Vexillatio і Legió II Flavia Constantia
Legió II Italica
La Legió II Italica va ser una legió romana creada per l'emperador Marc Aureli l'any 165 (juntament amb la I ''Italica'') per lluitar a Germània contra els marcomans, segons diu Cassi Dió.
Veure Vexillatio і Legió II Italica
Legió III Augusta
La legió III Augusta va ser una legió romana creada per August l'any 43 aC.
Veure Vexillatio і Legió III Augusta
Legió III Diocletiana
La Legió III Diocletiana va ser una legió romana comitatensis creada per Dioclecià, de qui va rebre el seu nom.
Veure Vexillatio і Legió III Diocletiana
Legió III Italica
Antoninià encunyat per Galiè l'any 260 per celebrar la III ''Italica''. S'hi veu la cigonya, símbol de la legió, i la inscripció amb el ''cognomen'' atorgat per Galiè ''VI Pia VI Fidelis''.
Veure Vexillatio і Legió III Italica
Legió VII Gèmina
Legio VII Gemina (Λεγίων ζ Γερμανική) va ser una legió romana reclutada per Galba a Hispània, i per això alguna vegada es va dir VII Galbiana.
Veure Vexillatio і Legió VII Gèmina
Legió VIII Augusta
La Legió VIII Augusta va ser una legió romana fundada per Gneu Pompeu Magne juntament amb les legions VI Ferrata, VII Claudia Pia Fidelis i IX Hispana.
Veure Vexillatio і Legió VIII Augusta
Legió X Fretensis
L'imperi Romà l'any 125. Es pot veure la Legió X Fretensis a Jerusalem La Legió X Fretensis va ser una legió romana creada per Octavi l'any 40 o 41 per lluitar a la guerra de Sicília contra Sext Pompeu Pius, que s'havia fet fort a l'illa de Sicília i impedia el subministrament a la ciutat de Roma.
Veure Vexillatio і Legió X Fretensis
Legió X Gemina
La Legió X Gemina va ser una legió romana que es va reclutar a la Gàl·lia Cisalpina i a la Gàl·lia Narbonesa cap a l'any 70 aC per combatre la tribu gala dels al·lòbroges.
Veure Vexillatio і Legió X Gemina
Legió XII Fulminata
La Legio XII Fulminata (dotzena legió «llamp»), també coneguda com a Paterna, Victrix, Antiqua, Certamen Constans i Galliena, va ser una legió romana, formada per Juli Cèsar l'any 58 aC, que el va acompanyar durant la Guerra de les Gàl·lies fins al 49 aC La unitat estava encara guardant la cruïlla del riu Eufrates prop de Melitene al començament del.
Veure Vexillatio і Legió XII Fulminata
Legió XIII Gèmina
La Legió tertia decima Gemina (legió tretzena bessona) va ser una de les legions romanes històricament més notables.
Veure Vexillatio і Legió XIII Gèmina
Legió XIV Gemina
La Legió XIV Gemina (catorzena legió 'bessona') va ser una legió romana creada possiblement per Juli Cèsar l'any 57 aC quan anava a atacar la Gàl·lia Belga.
Veure Vexillatio і Legió XIV Gemina
Legió XV Apollinaris
Legió XV Apollinaris La Legió XV Apollinaris (quinzena legió «dedicada a Apol·lo») va ser una legió romana que podria haver estat fundada per Juli Cèsar l'any 53 aC, i la va posar a les ordres de Tit Labiè.
Veure Vexillatio і Legió XV Apollinaris
Legió XV Primigenia
La Legió XV Primigenia va ser una legió romana creada per Calígula l'any 39 quan necessitava homes per lluitar a la Germània Superior i a la Germània Inferior.
Veure Vexillatio і Legió XV Primigenia
Legió XXI Rapax
La Legió XXI Rapax (vint-i-unena legió 'depredadora') va ser una legió romana creada per August l'any 31 aC, segurament integrant soldats d'altres legions més antigues i incorporant-hi nous soldats itàlics.
Veure Vexillatio і Legió XXI Rapax
Legió XXII Primigènia
La Legió XXII Primigenia va ser una legió romana dedicada a la deessa Fortuna Primigenia.
Veure Vexillatio і Legió XXII Primigènia
Legió XXX Ulpia Victrix
Mapa de l'Imperi Romà sota l'emperador Adrià, mostrant la '''Legió XXX Ulpia Victrix''' estacionada al riu Rin, a Castra Vetera (Xanten, Alemanya), a la província de Germània Inferior. XXX ''Ulpia Victrix'' va donar suport al comandant de Pannònia, Septimi Sever, en la seva lluita pel tron imperial.
Veure Vexillatio і Legió XXX Ulpia Victrix
Letocetum
Letocetum és una antiga ruïna d'un poblat romà.
Veure Vexillatio і Letocetum
Musulamis
Les províncies de Mauretània i Numídia, amb els territoris meridionals dels musulamis i gètuls. Els musulamis (Musulamii) foren un poble de llengua amaziga que vivia al sud de Theveste i del massís muntanyenc de l'Aurès, a la futura província romana de Numídia, l'actual Algèria nord-oriental.
Veure Vexillatio і Musulamis
Reformes de Dioclecià
Les reformes de Dioclecià en l'establiment del Dominat (de Dominus.
Veure Vexillatio і Reformes de Dioclecià
Segona batalla de Tapae
La Segona Batalla de Tapae (any 101) va ser un enfrontament decisiu de la primera guerra dàcia, en la qual l'emperador romà Trajà va derrotar l'exèrcit del rei daci Decèbal envaint el regne enemic.
Veure Vexillatio і Segona batalla de Tapae
Sext Calpurni Agrícola
Sext Calpurni Agrícola (Sextus Calpurnius Agricola) va ser un general i polític romà del.
Veure Vexillatio і Sext Calpurni Agrícola
Tagma (unitat militar)
El tagma (en grec medieval τάγμα, en plural τάγματα tagmata) era la unitat tàctica de l'exèrcit romà d'Orient, que seria equivalent a un batalló o un regiment moderns.
Veure Vexillatio і Tagma (unitat militar)
Tropes auxiliars romanes
Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.
Veure Vexillatio і Tropes auxiliars romanes
Vexillarius
Representació d'un vexillarius. El vexillarius va ser una classe de signifer que servia en temps de l'antiga Roma a les legions.
Veure Vexillatio і Vexillarius
Vexillum
Vexillarius amb un vexillum Un vexillum era un estendard o ensenya d'un destacament de l'exèrcit romà.
Veure Vexillatio і Vexillum
Vigla
La vigla (en grec medieval Βίγλα, 'vigilar', 'veure' del llatí vigilia), també coneguda com a aritmi (en grec: Ἀριθμός, 'nombre', 'unitat') va ser un dels tagmes o unitats militars d'elit de l'exèrcit romà d'Orient.
Veure Vexillatio і Vigla
També conegut com Vexillationes.