Taula de continguts
73 les relacions: Albunea, Amuli (rei), Antiga Roma, Anuket, Apies, Aquília Severa, Òccia, Boizenburg d'Elba, Caca, Calendari, Ceres (mitologia), Ceri (Roma), Cesó Fabi Dorsó, Coelia Concordia, Cultura de l'antiga Roma, Deïtat tutelar, Diana, Dii Consentes, Dioscurs, Escites, Escopes de Paros, Festes romanes, Foc, Foc sagrat de Vesta, Fustel de Coulanges, Gefjon, Glauc d'Argos, Hèstia, Juturna, La Vestale, Laci (antic), Lar, Lavínium, Llista de catenae de (4) Vesta, Llista de cràters de (4) Vesta, Llista de déus grecs, Llista de dones al Heritage Floor, Luci Calpurni Pisó Licinià, Macellum de Pompeia, Mitologia romana, Novena temporada de Supernatural, Numítor, Paganisme, Papia de vestalibus, Planetes en l'astrologia, Pontífex Màxim, Priap, Quint Muci Escèvola (cònsol 95 aC), Ròmul i Rem, Rea Sílvia, ... Ampliar l'índex (23 més) »
Albunea
Albunea (llatí Albunea), més coneguda amb el nom de Sibil·la Tiburtina, va ser, en la mitologia romana, una nimfa considerada una de les més famoses sibil·les de l'antiguitat romana, gràcies als seus dots profètics.
Veure Vesta (mitologia) і Albunea
Amuli (rei)
Amuli (en llatí Amulius), segons la mitologia romana fou el rei d'Alba Longa, fill de Proca i germà menor de Numítor a qui va enderrocar.
Veure Vesta (mitologia) і Amuli (rei)
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Vesta (mitologia) і Antiga Roma
Anuket
Anuket (ˁnkt / ˁnqt) era l'antiga deessa egípcia de les cascades del Nil i de la Baixa Núbia en general.
Veure Vesta (mitologia) і Anuket
Apies
A la mitologia romana, Apies (en llatí Appias) era una de les Crenees, una nàiada que vivia a les dues fonts que hi havia properes al Temple de Venus Genetrix al Fòrum romà.
Veure Vesta (mitologia) і Apies
Aquília Severa
cornucòpies. Júlia Aquília Severa (en llatí Julia Aquilia Severa) va ser la segona (220-221) i quarta (221-222) muller de l'emperador romà Elagàbal.
Veure Vesta (mitologia) і Aquília Severa
Òccia
Òccia (en llatí Occia) va ser una verge vestal que va viure al i al.
Veure Vesta (mitologia) і Òccia
Boizenburg d'Elba
Boizenburg d'Elba (en baix alemany Boizenborg) és una ciutat a l'estat alemany de Mecklemburg-Pomerània Occidental prop de l'aiguabarreig del Sude, el Boize i de l'Elba.
Veure Vesta (mitologia) і Boizenburg d'Elba
Caca
Caca era, en la mitologia romana, una deessa molt antiga.
Veure Vesta (mitologia) і Caca
Calendari
El calendari (del llatí calenda) és una taula d'ordenació temporal per a l'organització de les activitats d'una societat.
Veure Vesta (mitologia) і Calendari
Ceres (mitologia)
''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.
Veure Vesta (mitologia) і Ceres (mitologia)
Ceri (Roma)
Ceri (pronunciació en italià: ) és un llogaret (frazione) del municipi de Cerveteri, a la ciutat metropolitana de Roma, al Laci (Itàlia central).
Veure Vesta (mitologia) і Ceri (Roma)
Cesó Fabi Dorsó
Cesó Fabi Dorsó (Kaeso Fabius Dorso) va ser un romà d'origen patrici de la família dels Dorsó, que es va destacar quan els gals van ocupar Roma i van assetjar el Capitoli l'any 390 aC.
Veure Vesta (mitologia) і Cesó Fabi Dorsó
Coelia Concordia
Estàtua romana d'una ''Virgo Vestalis Maxima'' Coelia Concordia (fl. 384), va ser l'última Vestal i l'última Virgo Vestalis Maxima (Gran Verge Vestal) de la història.
Veure Vesta (mitologia) і Coelia Concordia
Cultura de l'antiga Roma
Vista actual de l'Arc de Constantí. La cultura romana va ser el resultat del bescanvi cultural especialment de la cultura grega antiga i les cultures orientals (sobretot de Mesopotàmia i Egipte).
Veure Vesta (mitologia) і Cultura de l'antiga Roma
Deïtat tutelar
Una deïtat tutelar és un esperit o deïtat a càrrec de ser guardià, patró o protector d'un lloc particular, accident geogràfic, persona, llinatge, nació, cultura o professió en una religió politeista o animista.
Veure Vesta (mitologia) і Deïtat tutelar
Diana
Escultura "Companya de Diana" (1970) als jardins del Palauet Albéniz Diana ("del dia" o "divina" en llatí), deessa dels boscos i de la caça.
Veure Vesta (mitologia) і Diana
Dii Consentes
-, es desconeix amb quin ritual pot estar relacionat (Museu del Louvre, París) Els Dii Consentes (o Dii Complices) eren les dotze divinitats més importants de la mitologia romana que, segons la tradició, formaven el consell celestial presidit per Júpiter.
Veure Vesta (mitologia) і Dii Consentes
Dioscurs
Els '''Dioscurs''' del Capitoli de Roma, obra de Miquel Àngel. Els Dioscurs (en grec Διόσκουροι, Dióskuroi, "fills de Zeus") són els fills de Zeus i Leda: Càstor i Pòl·lux (també dit Polideuces).
Veure Vesta (mitologia) і Dioscurs
Escites
s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.
Veure Vesta (mitologia) і Escites
Escopes de Paros
''Ares Ludovisi'', còpia d'una escultura d''''Escopes''' conservada al palau Altemps de Roma Escopes de Paros (en grec: Σκόπας, Skópas, en llatí: Scopas) (illa de Paros, abans del 395 aC - després del 350 aC) va ser un escultor i arquitecte grec d'època clàssica de l'escola àtica moderna, contemporani de Lisip i Praxíteles.
Veure Vesta (mitologia) і Escopes de Paros
Festes romanes
Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la ''toga pretexta'' i participant en el que sembla la festa de la Compitalia Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894) A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats.
Veure Vesta (mitologia) і Festes romanes
Foc
Foc en flama Ignició i extinció del foc d'una pila de fusta.Foc a càmera lenta (1000 frame/s) El foc és una reacció química d'oxidació violenta d'una matèria combustible.
Veure Vesta (mitologia) і Foc
Foc sagrat de Vesta
''Al temple de Vesta'', Pintura a l'oli de Constantin Hölscher, (1902). El Foc sagrat de Vesta, qui a la mitologia romana era la deessa de la terra, del foc i del fum, era prioritari en la pietat romana.
Veure Vesta (mitologia) і Foc sagrat de Vesta
Fustel de Coulanges
Numa Denis Fustel de Coulanges, nascut el 18 de març de 1830 a Paris i mort el 12 de setembre de 1889 a Massy, és un historiador francès.
Veure Vesta (mitologia) і Fustel de Coulanges
Gefjon
A la mitologia nòrdica, Gefjon o Gefjun (amb la paraula alternativa Gefion) és una deessa associada amb l'arada, l'illa de Sjælland a Dinamarca, el llegendari rei suec Gylfi, el llegendàri rei danès Skjöldr, la profecia i la virginitat.
Veure Vesta (mitologia) і Gefjon
Glauc d'Argos
Glauc d'Argos (en llatí Glaucus, en grec antic Γλαῦκος, Glaukos) fou un escultor que conjuntament amb Dionís va fer unes estàtues dedicades per Mícit a Olímpia.
Veure Vesta (mitologia) і Glauc d'Argos
Hèstia
Hèstia (en grec antic Ἑστία, 'llar') era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta.
Veure Vesta (mitologia) і Hèstia
Juturna
Juturna fou una nimfa llatina, filla del rei Daune.
Veure Vesta (mitologia) і Juturna
La Vestale
La Vestale ('La vestal') és una òpera en tres actes de Gaspare Spontini (1774-1851), sobre un llibret en francès de Victor-Joseph Étienne de Jouy.
Veure Vesta (mitologia) і La Vestale
Laci (antic)
Mapa del 1595 que distingeix entre el ''Latium vetus'' (territori original) del ''Latium novum'' (territori després de l'expansió) El Laci (en llatí Latium, en osc: Λατίνη) fou el nom donat pels romans a un districte a la regió central d'Itàlia entre la mar Tirrena a l'oest, Etrúria al nord, i Campània al sud.
Veure Vesta (mitologia) і Laci (antic)
Lar
Els lars (en llatí lares) eren unes divinitats de la mitologia romana que formaven part dels cultes familiars.
Veure Vesta (mitologia) і Lar
Lavínium
Lavínium (en Λαουΐνιον o Λαβίνιον) va ser una antiga ciutat del Latium a uns 5 km de la costa entre Laurentum i Ardea i a uns 25 km de Roma.
Veure Vesta (mitologia) і Lavínium
Llista de catenae de (4) Vesta
Aquesta és una llista de catenae amb nom de (4) Vesta, el tercer major asteroide del cinturó d'asteroides, descobert el 29 de març de 1807 pel metge i físic alemany Heinrich Wilhelm Olbers.
Veure Vesta (mitologia) і Llista de catenae de (4) Vesta
Llista de cràters de (4) Vesta
Aquesta és una llista de cràters amb nom de (4) Vesta, el tercer major asteroide del cinturó d'asteroides, descobert el 29 de març de 1807 pel metge i físic alemany Heinrich Wilhelm Olbers.
Veure Vesta (mitologia) і Llista de cràters de (4) Vesta
Llista de déus grecs
Aquesta és una llista dels déus grecs més importants.
Veure Vesta (mitologia) і Llista de déus grecs
Llista de dones al Heritage Floor
La llista compila les 999 biografies de dones rellevants que apareixen escrites al Heritage Floor com a part de l'obra d'art The Dinner Party, una instal·lació artística de Judy Chicago de 1979 que es conserva actualment a l'Elizabeth A. Sackler Center for Feminist Art del Museu de Brooklyn, a Nova York.
Veure Vesta (mitologia) і Llista de dones al Heritage Floor
Luci Calpurni Pisó Licinià
Luci Calpurni Pisó Licinià (Lucius Calpurnius Piso Licinianus) va ser un magistrat romà, fill de Marc Licini Cras Frugi (cònsol any 27) i d'Escribònia, una filla de Luci Escriboni Libó.
Veure Vesta (mitologia) і Luci Calpurni Pisó Licinià
Macellum de Pompeia
El macellum de Pompeia era un edifici públic d'època romana destinat a mercat de proveïment de la ciutat de Pompeia, especialitzat en la venda de carn i peix.
Veure Vesta (mitologia) і Macellum de Pompeia
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Veure Vesta (mitologia) і Mitologia romana
Novena temporada de Supernatural
Aqui hi ha un resum dels episodis de la novena temporada de Supernatural. The CW va renovar Supernatural l'11 de febrer de 2013 per una novena temporada.
Veure Vesta (mitologia) і Novena temporada de Supernatural
Numítor
Segons la mitologia romana, Numítor va ser rei d'Alba Longa, fill primogènit de Proca.
Veure Vesta (mitologia) і Numítor
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Veure Vesta (mitologia) і Paganisme
Papia de vestalibus
La lex Papia de vestalibus va ser una antiga llei romana que establia que el Pontífex Màxim escollís vint noies joves sense distingir entre patrícies i plebees i entre elles a sort es nomenés una vestal per que fos consagrada a Vesta pel mateix Gran Pontífex.
Veure Vesta (mitologia) і Papia de vestalibus
Planetes en l'astrologia
El concepte de planeta en l'astrologia és diferent del que es fa servir en l'astronomia moderna.
Veure Vesta (mitologia) і Planetes en l'astrologia
Pontífex Màxim
El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.
Veure Vesta (mitologia) і Pontífex Màxim
Priap
Fresc de '''Priap''', a la casa dels Vettii de Pompeia, Pompeia. Priap (en grec antic Πρίαπος) és una divinitat grega que simbolitza l'instint sexual i la força generativa masculina i també de la fecunditat de la natura.
Veure Vesta (mitologia) і Priap
Quint Muci Escèvola (cònsol 95 aC)
Quint Muci Escèvola (en Quintus Mucius Scaevola) va ser un jurista i magistrat romà fill del jurista Publi Muci Escèvola.
Veure Vesta (mitologia) і Quint Muci Escèvola (cònsol 95 aC)
Ròmul i Rem
En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.
Veure Vesta (mitologia) і Ròmul i Rem
Rea Sílvia
Segons la mitologia romana, Rea Sílvia (en llatí Rhēa Silvĭa, també anomenada Ília, en llatí, Īlĭa i coneguda amb altres noms, com ara Servília, Servilia i Emília, Aemilia) era la filla del rei Numítor d'Alba Longa i va ser la mare dels bessons Ròmul i Rem, fundadors de Roma.
Veure Vesta (mitologia) і Rea Sílvia
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Veure Vesta (mitologia) і Religió a l'antiga Roma
Sacerdot
Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.
Veure Vesta (mitologia) і Sacerdot
Sailor Moon
, també traduït al català com a Marinera Lluna, és un manga shojo creat per Naoko Takeuchi el 1991.
Veure Vesta (mitologia) і Sailor Moon
Sânziană
Sânziene (flors de palla de dama) ''Sânzienele'' al Festival Cricău 2013 Sânziană és el nom romanès de les fades gentils que tenen un paper important en el folklore local, també s'utilitza per designar les flors de Galium verum o Cruciata laevipes.
Veure Vesta (mitologia) і Sânziană
Sexualitat a l'antiga Roma
Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.
Veure Vesta (mitologia) і Sexualitat a l'antiga Roma
Simbologia astronòmica
La simbologia astronòmica usa símbols per a representar diversos objectes celestes, construccions teòriques i esdeveniments observats en astronomia.
Veure Vesta (mitologia) і Simbologia astronòmica
Spello
Spello (a l'antiguitat: Hispellum) és una ciutat i comune (municipi) d'Itàlia, a la província de Perusa, a la regió d'Úmbria, situat uns 6 km al nord de Foligno i a uns 10 km al sud d'Assís.
Veure Vesta (mitologia) і Spello
Tarqueci
Tarqueci (en llatí Tarchetius, en grec) va ser un mític rei d'Alba Longa.
Veure Vesta (mitologia) і Tarqueci
Tívoli
Tivoli, antiga Tibur, és una ciutat del Laci, a Itàlia, que pertany a l'àrea administrativa anomenada ciutat metropolitana de Roma Capital, amb uns 80.000 habitants.
Veure Vesta (mitologia) і Tívoli
Túccia
La verge vestal Túccia. Giovanni Battista Moroni Túccia (Tuccia o Tuzia), va ser una vestal romana que, segons Titus Livi, va ser exonerada, el 230 aC, de faltar al vot de virginitat.
Veure Vesta (mitologia) і Túccia
Temple d'Hèrcules
El Temple d'Hèrcules Víctor, al Forum Boarium. Mapa del temple. El Temple d'Hèrcules Víctor o Hèrcules Olivari és un antic edifici romà situat al sud del Temple de Portunus, al Fòrum Boari o ‘Mercat dels Bous' de Roma (Itàlia).
Veure Vesta (mitologia) і Temple d'Hèrcules
Temple de la Sibil·la
Gravats del segle XIX El temple de la Sibil·la (en polonès, Świątynia Sybilli) és un temple monòpter o thólos a la població de Puławy, Polònia, construït a finals del com a museu per la princesa Izabela Czartoryska.
Veure Vesta (mitologia) і Temple de la Sibil·la
Temple de Vesta
El Temple de Vesta (en italià: Tempio di Vesta) és un dels temples més antics de Roma i està situat al sud de la Via Sacra, davant de la Règia, i que perttany al Fòrum Romà, És un petit edifici de tipus tolos.
Veure Vesta (mitologia) і Temple de Vesta
Temple maçònic de Vesta a les tres Torres
El temple maçònic de Vesta a les tres Torres, o en alemany Logenhaus Vesta zu den drei Türmen, és un temple maçònic a la ciutat de Boizenburg, a l'estat de Mecklemburg-Pomerània occidental d'Alemanya.
Veure Vesta (mitologia) і Temple maçònic de Vesta a les tres Torres
Terra (exogeologia)
En astrogeologia, terra (plural terrae, abr. TA) és una paraula llatina que significa «sòl» o «terreny» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per designar continents o vastes regions presents a la superfície dels planetes o altres cossos celestes.
Veure Vesta (mitologia) і Terra (exogeologia)
Vesta
* Vesta (gènere): Gènere de plantes angiospermes de la família de les aràcies.
Veure Vesta (mitologia) і Vesta
Vestal
A l'antiga Roma, una sacerdotessa consagrada a la deessa Vesta, rebia el nom de Verge Vestal o simplement Vestal.
Veure Vesta (mitologia) і Vestal
Vestalia
Vestalia (en llatí Vestalia) era el nom d'un festival que se celebrava a l'antiga Roma en honor de Vesta, la deessa de la llar.
Veure Vesta (mitologia) і Vestalia
Vestíbul
'''Vestíbul''' de l'Estació de França (Barcelona) Un vestíbul (vestibulum en llatí) o atri és un espai o conjunt de cambres gran i extens en un teatre, òpera, sala de concerts, fira de mostres, cinema, etc.
Veure Vesta (mitologia) і Vestíbul
Vestins
Mapa de Sabínia, els vestins habitaven al nord d'aquest territori. Els vestins (en llatí) foren un poble del centre de la península Itàlica, el seu territori s'estenia des de la costa de la mar Adriàtica fins a les muntanyes on neix el riu Aternus.
Veure Vesta (mitologia) і Vestins
Vesuvi
El Vesuvi (en Vesuvio; en Vesuvius) és una muntanya volcànica de la Campània (Itàlia), situada a uns 12 km al sud-est de Nàpols.
Veure Vesta (mitologia) і Vesuvi
Vulcà
En la mitologia romana, Vulcà era el déu del foc i la forja.
Veure Vesta (mitologia) і Vulcà
(4) Vesta
Vesta és el tercer major asteroide del cinturó d'asteroides, amb 468 km de diàmetre, i el quart que fou descobert.
Veure Vesta (mitologia) і (4) Vesta