Obrir a Google MapsTaula de continguts
118 les relacions: Abu-Faris ibn Ibrahim, Abu-Ishaq Ibrahim I, Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca, Armada Reial del senyor rei d'Aragó, Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, Arquitectura romànica, Assemblea Regional Siciliana, Atac a Tudela, Òtranto, Bandera de Sicília, Bandera negra (símbol), Batalla de Legnano, Batalla de Tagliacozzo, Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols, Belmonte Calabro, Bernat de Sarrià, Blasco d'Alagón el Vell, Bonifaci VIII, Carles I d'Anjou, Carles I de Valois, Castell de Mequinensa, Castell Nou de Nàpols, Castelló d'Empúries, Català a Malta, Catedral de Palerm, Chiaramonte, Combat de Malta, Combat de Nicòtena, Combat de Santa Maria, Comtat d'Anjou, Comtat d'Empúries, Comtat de Caltabellotta, Comtat de Mòdica, Conradí de Sicília, Constança Claramunt de Sicília, Constança de Sicília, Constança II de Hohenstaufen, Crema de Peralada, Croada contra la Corona d'Aragó, Croades, Cronologia de la història de Catalunya, Cruïlles de Sicília, Despotat de l'Epir, Elecció papal de 1280-81, Elionor d'Aragó de Sicília (1346-1405), Els Aragó de Sicília, En guàrdia!, Eustaqui de Beaumarchais, Felip III de França, Francesco Giunta, ... Ampliar l'índex (68 més) »
Abu-Faris ibn Ibrahim
Abu-Faris ibn Ibrahim fou emir hàfsida, fill i successor d'Abu-Ishaq Ibrahim I el 1283.
Veure Vespres Sicilianes і Abu-Faris ibn Ibrahim
Abu-Ishaq Ibrahim I
Abu-Ishaq Ibrahim I o Abu-Ishaq Ibrahim ibn Yahya fou emir hàfsida, fill de Abu-Zakariyyà Yahya I i germà i successor de Muhàmmad al-Mustànsir el 1279.
Veure Vespres Sicilianes і Abu-Ishaq Ibrahim I
Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca
L'administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca transcorregué entre els anys 1298 i 1313, sota el govern de Jaume II de Mallorca i els primers anys de Sanç I de Mallorca, producte de l'acord de Jaume el Just i Felip el Bell d'encomanar el govern de la vall a un rei neutral mentre es resolia la disputa sobre la seva pertinença a un o altre monarca.
Veure Vespres Sicilianes і Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca
Armada Reial del senyor rei d'Aragó
L'Armada Reial del senyor Rei d'Aragó (o estol reial) fou la força naval alçada i noliejada pel rei d'Aragó, i conjuntament amb l'Armada de la Diputació General de Catalunya, l'Armada de la Diputació General de València, l'Armada de Catalunya, l'armada de Barcelona, l'Armada de València i l'Armada de Mallorca formaven les forces militars navals de la Corona d'Aragó, una de les més poderoses i efectives, sinó la que més, en el mediterrani de l'edat mitjana.
Veure Vespres Sicilianes і Armada Reial del senyor rei d'Aragó
Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela
La façana i el campanar del Duomo. La nau central del Duomo. cocatedral de San Bartolomeo a Lipari. Cocatedral de Santa Maria Assunta a Santa Lucia del Mela. Larquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela (italià: Arcidiocesi di Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela; llatí: Archidioecesis Messanensis-Liparensis-Sanctae Luciae) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure Vespres Sicilianes і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Veure Vespres Sicilianes і Arquitectura romànica
Assemblea Regional Siciliana
Assemblea Regional Siciliana (en sicilià: Assimbrea Riggiunali Siciliana) és l'òrgan legislatiu de la Regió siciliana, com és prevista en el seu estatut especial.
Veure Vespres Sicilianes і Assemblea Regional Siciliana
Atac a Tudela
El Setge de Tudela de 1283 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Veure Vespres Sicilianes і Atac a Tudela
Òtranto
Otranto La ciutat moderna i la seva platja. Òtranto és un municipi i ciutat d'Itàlia situat a la província de Lecce, a la regió de la Pulla.
Veure Vespres Sicilianes і Òtranto
Bandera de Sicília
La bandera de Sicília representa oficialment la Regió de Sicília a partir de l'aprovació de la llei regional del 4 de gener de 2000.
Veure Vespres Sicilianes і Bandera de Sicília
Bandera negra (símbol)
Novel·la històrica anticolonial xilena (1843) La bandera negra és un símbol vexil·lològic que, tot i soler estar recolzat per un grup determinat, no representa tant a aquest grup, com la seva actitud: El dol en el combat i/o la lluita sense treva ni quarter.
Veure Vespres Sicilianes і Bandera negra (símbol)
Batalla de Legnano
La batalla de Legnano va tenir lloc el 29 de maig de 1176 i va enfrontar les tropes del Sacre Imperi Romanogermànic, dirigides per l'emperador Frederic I i la Lliga Llombarda, que va obtenir una victòria decisiva que va aconseguir forçar la Treva de Venècia i la posterior Pau de Constança.
Veure Vespres Sicilianes і Batalla de Legnano
Batalla de Tagliacozzo
La Batalla de Tagliacozzo va tenir lloc el 23 d'agost de 1268 amb la victòria de Carles d'Anjou, rei de Sicília, sobre Conradí, duc de Suàbia.
Veure Vespres Sicilianes і Batalla de Tagliacozzo
Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols
La batalla naval de Sant Feliu de Guíxols fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Veure Vespres Sicilianes і Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols
Belmonte Calabro
Belmonte Calabro, Bellimontis en llatí, Bellimunti en dialecte belmontès), conegut simplement com a Belmonte amb anterioritat a la creació del regne d'Itàlia, és un municipi italià de 2.227 habitants, té una extensió de 23 km² i una densitat de població de 131 hab/km².
Veure Vespres Sicilianes і Belmonte Calabro
Bernat de Sarrià
Escut de l'antic poble de Sarrià, així com de la família Sarrià Bernat de Sarrià (Sarrià, 1266 - Xàtiva, 31 de desembre de 1335) va ser un important cavaller al servei dels reis de la Corona d'Aragó, per als quals va exercir diverses funcions diplomàtiques i militars.
Veure Vespres Sicilianes і Bernat de Sarrià
Blasco d'Alagón el Vell
Blasco d'Alagón el Vell o Blasco d'Alagona (? - Messina, 1301) fou un noble valencià d'origen aragonès que inicià la branca siciliana dels Alagón, essent anomenats en italià Alagona.
Veure Vespres Sicilianes і Blasco d'Alagón el Vell
Bonifaci VIII
Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.
Veure Vespres Sicilianes і Bonifaci VIII
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Veure Vespres Sicilianes і Carles I d'Anjou
Carles I de Valois
Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325) fou príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).
Veure Vespres Sicilianes і Carles I de Valois
Castell de Mequinensa
El Castell de Mequinensa és un palau-castell intacte a la part alta d'un turó dominant la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca.
Veure Vespres Sicilianes і Castell de Mequinensa
Castell Nou de Nàpols
El Castell Nou (en italià), conegut popularment com a (literalment, «mascle angeví»), és un castell de la ciutat italiana de Nàpols, antiga residència reial.
Veure Vespres Sicilianes і Castell Nou de Nàpols
Castelló d'Empúries
Castelló d'Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà.
Veure Vespres Sicilianes і Castelló d'Empúries
Català a Malta
Làpida sepulcral de Nicolau Abrí Descatllar a l'església de Sant Joan de La Valletta El català va ser una llengua d'ús habitual a Malta durant bona part de l'edat mitjana i la moderna, si més no entre les elits civils, eclesiàstiques i militars de l'illa.
Veure Vespres Sicilianes і Català a Malta
Catedral de Palerm
La catedral de Palerm és l'església principal de Palerm i està situada al corso Vittorio Emmanuele, xamfrà amb via Matteo Bonello.
Veure Vespres Sicilianes і Catedral de Palerm
Chiaramonte
Els Chiaramonte, també coneguts com Chiaromonte, Chiaramonti o, en català, com els Claramunt de Sicília, són la branca noble siciliana de l'ancestral familia catalana dels Claramunt.
Veure Vespres Sicilianes і Chiaramonte
Combat de Malta
El combat de Malta fou una de les batalles de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Nàpols, ocorregut el 8 de juny de 1283.
Veure Vespres Sicilianes і Combat de Malta
Combat de Nicòtena
El Combat de Nicòtena va esdevindre l'11 d'octubre de 1282 entre l'esquadra catalana, dirigida per Pere de Queralt i d'Anglesola, d'una banda, i l'estol angeví, de Nàpols i de Marsella, i les galeres de la República de Pisa, de l'altra.
Veure Vespres Sicilianes і Combat de Nicòtena
Combat de Santa Maria
El Combat de Santa Maria dit així per ocórrer el dia de l'Assumpció de Maria de 1285 a Girona.
Veure Vespres Sicilianes і Combat de Santa Maria
Comtat d'Anjou
Ubicació del Comtat d'Anjou El Comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al segle IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.
Veure Vespres Sicilianes і Comtat d'Anjou
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Vespres Sicilianes і Comtat d'Empúries
Comtat de Caltabellotta
El Comtat de Caltabellotta (en català, Comtat de Catalabellota) fou una entitat feudal del Regne de Sicília que va existir entre el segle XIV i principis del segle XIX, que es correspon amb l'actual vila de Caltabellotta, a la província d'Agrigent, Sicília.
Veure Vespres Sicilianes і Comtat de Caltabellotta
Comtat de Mòdica
El comtat de Mòdica fou una jurisdicció feudal de l'illa de Sicília.
Veure Vespres Sicilianes і Comtat de Mòdica
Conradí de Sicília
Conradí de Sicília, Conradí el Jove o Conrad V (castell de Wolfstein, Baviera 1252 - Nàpols 1268), duc de Suàbia, rei titular de Jerusalem i rei de Sicília (1254-1258).
Veure Vespres Sicilianes і Conradí de Sicília
Constança Claramunt de Sicília
Constança de Claramunt (en català), Constanza Chiaramonti (en sicilià) o Costanza Chiaramonte o Chiaromonte (en italià) (1377 circa – 1423), fou una reina de Nàpols, de Sicília i d'Hongria, pertanyent a la família catalana dels Claramunt, establerta a Sicília a partir del control de l'illa per part del rei català Pere el Gran, després l'episodi de les Vespres Sicilianes.
Veure Vespres Sicilianes і Constança Claramunt de Sicília
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Veure Vespres Sicilianes і Constança de Sicília
Constança II de Hohenstaufen
Constança II de Hohenstaufen (1230-1307), també coneguda com a Constança Anna de Hohenstaufen, era filla de Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic i de la seua amant (i, segons algunes fonts, muller en secret) Blanca Lancia.
Veure Vespres Sicilianes і Constança II de Hohenstaufen
Crema de Peralada
La crema de Peralada fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Veure Vespres Sicilianes і Crema de Peralada
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Veure Vespres Sicilianes і Croada contra la Corona d'Aragó
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Veure Vespres Sicilianes і Croades
Cronologia de la història de Catalunya
Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.
Veure Vespres Sicilianes і Cronologia de la història de Catalunya
Cruïlles de Sicília
Els Cruïlles de Sicília (Cruillas o Cruyllas, com són coneguts a Sicília) van ser una nissaga noble catalana establerta a Sicília provinent del llinatge català dels Cruïlles, relacionats amb la vila de Cruilles, a l'Empordà, Catalunya.
Veure Vespres Sicilianes і Cruïlles de Sicília
Despotat de l'Epir
El Despotat de l'Epir, conegut igualment com a Despotat d'Arta, va ser un dels estats successors sorgits després de l'ensulsiada de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Vespres Sicilianes і Despotat de l'Epir
Elecció papal de 1280-81
L'elecció papal de 1280-1281 es va celebrar el 22 de setembre de 1280 al 22 de febrer del 1281 després de la mort del Papa Nicolau III i en va resultar elegit Simon de Brion, que va prendre el nom de Papa Martí IV.
Veure Vespres Sicilianes і Elecció papal de 1280-81
Elionor d'Aragó de Sicília (1346-1405)
Elionor d'Aragó (1346 – Giuliana, 1405) fou una noble de la família reial catalana i aragonesa dels Aragó (Casal d'Aragó) que fou comtessa de Caltabellotta (Catalabellota, en català) durant el domini de l'illa de Sicília per part dels catalans.
Veure Vespres Sicilianes і Elionor d'Aragó de Sicília (1346-1405)
Els Aragó de Sicília
Els Aragó de Sicília van ser un branca menor de la nissaga reial catalano-aragonesa de la Casa d'Aragó fundada al segle XIII.
Veure Vespres Sicilianes і Els Aragó de Sicília
En guàrdia!
En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.
Veure Vespres Sicilianes і En guàrdia!
Eustaqui de Beaumarchais
Segell Eustaqui de Beaumarchais. Eustaqui de Beaumarchais (1240 - 1295) fou senescal del Regne de França.
Veure Vespres Sicilianes і Eustaqui de Beaumarchais
Felip III de França
Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).
Veure Vespres Sicilianes і Felip III de França
Francesco Giunta
Francesco Giunta (Gangi, 26 d'octubre de 1924 - Palerm, 14 de gener de 1994) fou un historiador italià, especialista en historiografia i història medieval.
Veure Vespres Sicilianes і Francesco Giunta
Frederic II de Sicília
Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).
Veure Vespres Sicilianes і Frederic II de Sicília
Gilabert de Pròixida i de Centelles
Gilabert de Pròixida —Próixita o Pròixita— i de Centelles (València, ? – Gènova, 1405) fou un poeta valencià.
Veure Vespres Sicilianes і Gilabert de Pròixida i de Centelles
Guerra de les Vespres Sicilianes
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Veure Vespres Sicilianes і Guerra de les Vespres Sicilianes
Guerra sardo-catalana
La guerra sardo-catalana va ser un conflicte medieval que va durar uns 70 anys (1353 - 1420) que va veure el Jutjat d'Arborea, aliat amb els Doria i Gènova i parcialment recolzat pel regne de Nàpols, i el regne de Sardenya s'oposaven a cadascun.
Veure Vespres Sicilianes і Guerra sardo-catalana
Guilhem Fabre
Guillem Fabre (fl. mitjans) va ser un trobador i burgès de Narbona.
Veure Vespres Sicilianes і Guilhem Fabre
Guillem Ramon de Montcada i de Pinós
Guillem Ramon de Montcada i de Pinós (1279 ca. – 1328), va ser un diplomàtic i militar català que s'establí a Sicília.
Veure Vespres Sicilianes і Guillem Ramon de Montcada i de Pinós
Guy de Montfort
Guy de Montfort (1244- vers 1288) va ser comte de Nola, fill del sisè comte de Leicester Simó de Montfort i d'Elionor d'Anglaterra.
Veure Vespres Sicilianes і Guy de Montfort
Història d'Aran
La història d'Aran és la que transcorre al territori de la vall d'Aran.
Veure Vespres Sicilianes і Història d'Aran
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Veure Vespres Sicilianes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Veure Vespres Sicilianes і Història de Roma
Història de Sicília
Ruïnes d'un temple a Soluntum. La història de Sicília ha vist a aquesta illa del Mediterrani, actual regió d'Itàlia, controlada normalment per grans potències (Roma, vàndals, romans d'Orient, sarraïns, els Hohenstaufen, els catalano-aragonesos, els espanyols) però també va experimentar breus períodes d'independència, com amb els grecs i més tard amb l'Emirat de Sicília després Regne de Sicília.
Veure Vespres Sicilianes і Història de Sicília
Honori IV
Honori IV (Roma, vers 1210 - mort el 3 d'abril de 1287) va ser papa de l'Església Catòlica del 1285 al 1287.
Veure Vespres Sicilianes і Honori IV
Hug III de Xipre
Hug III de Xipre (en francès:, en grec:; 1235 - 24 de març del 1284), dit el Gran, va ser rei de Xipre des del 1267 i rei de Jerusalem des del 1268 (com Hug I de Jerusalem).
Veure Vespres Sicilianes і Hug III de Xipre
I vespri siciliani
Les vêpres siciliennes, més coneguda amb el títol italià dI vespri siciliani (Les vespres sicilianes), és un grand opéra en cinc actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret en francès de Charles Duveyrier i Eugène Scribe a partir de la seua obra Le Duc d'Albe.
Veure Vespres Sicilianes і I vespri siciliani
Il Canto degli Italiani
Il Canto degli Italiani (El cant dels italians), popularment conegut com a Fratelli d'Italia (Germans d'Itàlia), és l'himne nacional italià, la lletra del qual va ser composta per Goffredo Mameli i la música és obra de Michele Novaro.
Veure Vespres Sicilianes і Il Canto degli Italiani
Illa de Procida
Procida (en llatí, "Prochyta") és una petita illa d'origen volcànic de la costa de Campània, entre el cap Miseno i l'illa d'Ischia.
Veure Vespres Sicilianes і Illa de Procida
Independentisme sicilià
Bandera del Moviment Independentista Sicilià Lindependentisme sicilià és l'aspiració de diferents partits polítics i agents socials sicilians per aconseguir la independència de Sicília de l'estat italià.
Veure Vespres Sicilianes і Independentisme sicilià
Invasió de la Vall d'Aran (1283)
La invasió de la Vall d'Aran per part de tropes franceses comandades per Eustaqui de Beaumarchais, el senescal de Tolosa va tenir lloc l'1 de novembre de 1283, en reclamació dels drets del regne de França, arran d'un nomenament fet pel papa Climent IV a favor de Carles I d'Anjou.
Veure Vespres Sicilianes і Invasió de la Vall d'Aran (1283)
Ischia
Mapa de situació en què es pot veure la proximitat de l'illa amb el continent. Ischia (pronunciat segons AFI:/'Is.ki.a/; en català antic anomenada Iscla) és una illa d'Itàlia que tanca pel nord-oest la badia de Nàpols.
Veure Vespres Sicilianes і Ischia
Itàlia espanyola
Itàlia espanyola és una denominació d'ús historiogràfic, per designar el conjunt de territoris italians dependents de la Monarquia Hispànica de l'Antic Règim (segles XVI, XVII i XVIII).
Veure Vespres Sicilianes і Itàlia espanyola
Itàlia meridional
La Itàlia Meridional és la part sud de la península Itàlica i comprèn les regions d'Abruços, Molise, Campània, Pulla, Basilicata i Calàbria.
Veure Vespres Sicilianes і Itàlia meridional
Joan de Pròixida
Joan de Pròixida o Giovanni da Procida (Salern, 1210 – Roma, 1299) fou una de les figures principals de la conspiració que portà a les Vespres Sicilianes (1282) i ajudà a la preparació militar de l'empresa aragonesa.
Veure Vespres Sicilianes і Joan de Pròixida
Les Vespres Sicilianes (pintura)
Les Vespres Sicilianes és el títol de tres obres de l'artista italià Francesco Hayez que representen l'esclat de les Vespres Sicilianes.
Veure Vespres Sicilianes і Les Vespres Sicilianes (pintura)
Llista d'òperes més importants
Un teatre d'òpera El renaixement de la presència de l'òpera en el món de la música, sovint gràcies a les gravacions, ha suposat un considerable increment del repertori.
Veure Vespres Sicilianes і Llista d'òperes més importants
Llista de papes de Roma
Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.
Veure Vespres Sicilianes і Llista de papes de Roma
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Veure Vespres Sicilianes і Llista de reis de Sicília i Nàpols
Malta
Malta, oficialment República de Malta, és un estat insular del Mediterrani.
Veure Vespres Sicilianes і Malta
Manfred I d'Atenes
Manfred I d'Atenes, també conegut com Manfred d'Aragó o Manfred de Sicília o Manfred de Trinacria, (Catània, 1306 – Trapani, 9 novembre 1317) fou Duc d'Atenes des de l'any 1312 fins a la seva mort, el 1317.
Veure Vespres Sicilianes і Manfred I d'Atenes
Màfia
La Màfia, com hom denomina habitualment en català la Cosa Nostra, és una societat secreta creada a Sicília dedicada al crim organitzat.
Veure Vespres Sicilianes і Màfia
Miquel VIII Paleòleg
Miquel VIII Paleòleg (en grec) (1234-1282) fou emperador de Nicea i després de conquerir Constantinoble va adoptar el títol d'emperador romà d'Orient del 1260 al 1282.
Veure Vespres Sicilianes і Miquel VIII Paleòleg
Modica
Mòdica o Modica localment també Muòrica és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la província de Ragusa.
Veure Vespres Sicilianes і Modica
Molt soroll per no res
Molt soroll per no res (títol original en anglès: Much Ado About Nothing) és una comèdia teatral romàntica escrita per William Shakespeare ambientada a Sicília, en l'època en què aquesta era governada pel príncep Pere d'Aragó, i de la qual l'escrit més antic que es conserva data de l'any 1600, tot i que se sap que va ser escrita abans.
Veure Vespres Sicilianes і Molt soroll per no res
Moviment Independentista Sicilià
El Moviment per la Independència de Sicília (MIS), dit també Moviment Independentista Sicilià (Movimento per l'Indipendenza della Sicilia en italià), és un moviment polític independentista actiu a Sicília de 1943 a 1947, i des de 2004, que propugna el secessionisme de l'illa de Sicília respecte de l'Estat d'Itàlia.
Veure Vespres Sicilianes і Moviment Independentista Sicilià
Nicèfor I Àngel
Nicèfor Andrònic I o Nicèfor I Comnè Ducas, fou dèspota de l'Epir a la mort del seu pare Miquel II l'any 1266 o 1268, fins a la seva mort vers l'any 1297.
Veure Vespres Sicilianes і Nicèfor I Àngel
Obriachi
Insígnia de la família Obriachi Els Obriachi o Ubriachi eren una família de Florència.
Veure Vespres Sicilianes і Obriachi
Pacte d'Oloron
El Pacte d'Oloron o Tractat d'Oloron va ser acordat el 27 de juliol de 1287 entre Alfons el Franc i Eduard I d'Anglaterra, a la població vescomtal d'Auloron e Senta Maria al Bearn (actualment França).
Veure Vespres Sicilianes і Pacte d'Oloron
Pantel·leria
Pantel·leria (en italià Pantelleria, sicilià Pantiddirìa, en àrab Kawsara o Kusira deformació de Cossyra) és una illa italiana situada entre l'oest de Sicília (a uns 100 km) i la costa de Tunísia (a uns 70 km).
Veure Vespres Sicilianes і Pantel·leria
Papa Martí IV
Martí IV (Mainpincien, Andrezel, 1210 - Perusa, 28 de març de 1285) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1281 al 1285.
Veure Vespres Sicilianes і Papa Martí IV
Papat d'Avinyó
Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).
Veure Vespres Sicilianes і Papat d'Avinyó
Pau de Catània (1347)
El Castell Ursino de Catània La Pau de Catània, fou un acord diplomàtic entre Joan de Sicília, tutor de Lluís I de Sicília, i Joana I de Nàpols, signat al castell Ursino de Catania el 8 de novembre de 1347 per acabar amb el conflicte entre la Corona d'Aragó i la Dinastia d'Anjou arran de les Vespres Sicilianes, que van desembocar en la guerra de Sicília (1282-1289), que va afeblir els seus respectius regnes.
Veure Vespres Sicilianes і Pau de Catània (1347)
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).
Veure Vespres Sicilianes і Pere el Gran
Pere I d'Alençon
Pere de França o Pere d'Alençon (nascut el 29 de juny de 1251 a Castell-Pelegrí, a Palestina, mort el 6 d'abril de 1283 a Salern, a Itàlia fou un príncep de sang reial francès, cinquè fill de Sant Lluís, rei de França, i de Margarida de Provença.
Veure Vespres Sicilianes і Pere I d'Alençon
Ponç V d'Empúries
Ponç V o Ponç Hug IV d'Empúries (ca. 1264-1313) fou comte d'Empúries (1277-1313) i vescomte de Bas (1285-1291).
Veure Vespres Sicilianes і Ponç V d'Empúries
Principat de Tàrent
Pierre Mortier: Tàrent cap al 1704 El Principat de Tàrent amb capital a Tàrent va existir des de 1088 fins a 1465.
Veure Vespres Sicilianes і Principat de Tàrent
Ramon Marquet i de Rubí
Ramon Marquet (Barcelona, 1235 - 1302) fou un mercader, armador i militar català.
Veure Vespres Sicilianes і Ramon Marquet i de Rubí
Regne d'Albània (edat mitjana)
El Regne d'Albània (Regnum Albaniae) fou un regne medieval creat per Carles d'Anjou amb els territoris romans d'Orient arrabassats al Despotat de l'Epir el 1271 i units al seu Regne de Sicília.
Veure Vespres Sicilianes і Regne d'Albània (edat mitjana)
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Veure Vespres Sicilianes і Regne de les Dues Sicílies
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Veure Vespres Sicilianes і Regne de Mallorca
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Veure Vespres Sicilianes і Regne de Nàpols
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Veure Vespres Sicilianes і Regne de Sardenya
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Veure Vespres Sicilianes і Regne de Sicília
Revolta de Perpinyà
La Revolta de Perpinyà fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Veure Vespres Sicilianes і Revolta de Perpinyà
Robert II d'Artois
Robert II d'Artois Robert II d'Artois, (setembre 1250 - 11 de juliol de 1302), fill pòstum de Robert I d'Artois i de Matilde de Brabant, fou des del seu naixement (set mesos després de la mort del pare) comte d'Artois.
Veure Vespres Sicilianes і Robert II d'Artois
Roger Bernat III de Foix
Roger Bernat III de Foix i II de Castellbò (? - 1302) fou comte de Foix i vescomte de Castellbò (1265-1302) i vescomte de Bearn (1290-1302).
Veure Vespres Sicilianes і Roger Bernat III de Foix
Roger de Llúria
Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».
Veure Vespres Sicilianes і Roger de Llúria
Segle XIII
El és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.
Veure Vespres Sicilianes і Segle XIII
Setge d'Elna
El Setge d'Elna, entre el 22 i el 25 de maig del 1285, fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Veure Vespres Sicilianes і Setge d'Elna
Setge d'Ull
El Setge d'Ull, de 1283 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Veure Vespres Sicilianes і Setge d'Ull
Setge de Belegrada (1280-1281)
El setge de Belegrada per les forces del Regne de Sicília sota domini angeví contra la guarnició romana d'Orient de la ciutat es produí entre el 1280 i el 1281.
Veure Vespres Sicilianes і Setge de Belegrada (1280-1281)
Setge de Girona de 1285
El setge de Girona de 1285 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Veure Vespres Sicilianes і Setge de Girona de 1285
Setge de Messina (1282)
El Setge de Messina de 1282 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Veure Vespres Sicilianes і Setge de Messina (1282)
Setge de Salses (1285)
El Setge de Salses fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Veure Vespres Sicilianes і Setge de Salses (1285)
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Vespres Sicilianes і Sicília
Tractat d'Orvieto
El Tractat d'Orvieto fou un pacte signat el 1281 per Carles I de Sicília, el dux de Venècia Giovanni Dandolo i Felip de Courtenay, emperador llatí titular, per recuperar l'Imperi Llatí, sota l'impuls del papa Martí IV.
Veure Vespres Sicilianes і Tractat d'Orvieto
Tractat de Viterbo
Tractat signat el 27 de maig del 1267 a la ciutat de Viterbo entre Carles I d'Anjou, Balduí II de Constantinoble i Guillem II d'Acaia, per tal de restituir l'Imperi Llatí.
Veure Vespres Sicilianes і Tractat de Viterbo
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Veure Vespres Sicilianes і Unificació italiana
1298
; Països Catalans.
Veure Vespres Sicilianes і 1298
30 de març
El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.
Veure Vespres Sicilianes і 30 de març