Taula de continguts
43 les relacions: Agència Espacial Japonesa, Alfa del Centaure, Ariadna Farrés Basiana, Astronàutica, Òrbita geosíncrona, Buit, Colonització de l'espai, Colonització de Mart, Energia, Esfera de Dyson, Espai exterior, ESTCube-1, Eugen Sänger, Exploració de Venus, Gene Roddenberry, Geoffrey A. Landis, IKAROS, LGarde, LightSail, Llista de sondes del sistema solar, Màquina autoreplicant, Mercuri (planeta), Núvol d'Oort, Objecte potencialment perillós, OKEANOS, Paradoxa de Fermi, PLANET-C, Pressió de radiació, Propulsió espacial, Resum de l'exploració espacial, Sonda interestel·lar, Sunjammer, Terraformació de Mart, Terraformació de Venus, The Planetary Society, Vol espacial interestel·lar, Vol espacial privat, 1I/ʻOumuamua, 2005 en els vols espacials, 2006 en els vols espacials, 2008 en els vols espacials, 2010 en els vols espacials, 2019 en els vols espacials.
Agència Espacial Japonesa
Kibo, mòdul experimental de l'agència japonesa. L', o JAXA (Japan Aerospace eXploration Agency), és una agència governamental japonesa que dedica les seves investigacions i pressupostos a projectes per a l'exploració de l'espai.
Veure Vela solar і Agència Espacial Japonesa
Alfa del Centaure
Alfa del Centaure (α Centauri) és l'estel més brillant de la constel·lació del Centaure i el tercer estel més brillant del cel nocturn.
Veure Vela solar і Alfa del Centaure
Ariadna Farrés Basiana
Ariadna Farrés Basiana (L'Eixample, Barcelona, Barcelonès, 3 de setembre de 1981) és una matemàtica catalana que treballa a la NASA.
Veure Vela solar і Ariadna Farrés Basiana
Astronàutica
Passeig espacial L'astronàutica —anomenada 'cosmonàutica', Космонавтика, a l'antiga Unió Soviètica i avui als països que la componien i també als que foren part del camp socialista— és la teoria i la pràctica de la navegació fora de l'atmosfera terrestre, basada en el disseny i construcció d'aparells pensats per treballar i funcionar en l'espai, siguin tripulats o no tripulats.
Veure Vela solar і Astronàutica
Òrbita geosíncrona
Animació que mostra satèl·lits geoestacionaris en òrbita al voltant de la Terra. Una òrbita geosíncrona és un tipus d'òrbita terrestre caracteritza per tenir un període de revolució igual al període de rotació de la Terra, és a dir, un dia sideral.
Veure Vela solar і Òrbita geosíncrona
Buit
Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.
Veure Vela solar і Buit
Colonització de l'espai
Hàbitat espacial en construcció anomenat Stanford Torus, dibuix artístic per a la NASA, 1975. La colonització de l'espai, o colonització espacial, és el concepte de l'habitabilitat permanent humana fora de la Terra.
Veure Vela solar і Colonització de l'espai
Colonització de Mart
arxiudata.
Veure Vela solar і Colonització de Mart
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Veure Vela solar і Energia
Esfera de Dyson
Diagrama d'una esfera de Dyson de radi igual a 1 ua (unitat astronòmica). Una esfera de Dyson és una hipotètica megaestructura descrita el 1960 pel físic i matemàtic britànic, Freeman Dyson, en un breu article publicat a la revista Science i titulat Search for Artificial Stellar Sources of Infrared Radiation («Recerca de fonts estel·lars artificials de radiació infraroja»).
Veure Vela solar і Esfera de Dyson
Espai exterior
Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.
Veure Vela solar і Espai exterior
ESTCube-1
El ESTCube-1 és el primer satèl·lit estonià, llançat el 7 de maig de 2013 a bord d'un coet Vega. Ha estat desenvolupat en el marc del Eesti tudengisatelliidi programm (programa estudiantil estonià de satèl·lits), un projecte educacional que compta amb la participació d'estudiants universitaris i de secundària.
Veure Vela solar і ESTCube-1
Eugen Sänger
Eugen Sänger (22 de setembre de 1905 - 10 de febrer de 1964) va ser un enginyer aeroespacial austríac més conegut per les seves contribucions a la tecnologia del fuselatge autosostingut i estatoreactor.
Veure Vela solar і Eugen Sänger
Exploració de Venus
El planeta Venus va ser el primer cos del sistema solar després de la Lluna que fou visitat per una sonda espacial.
Veure Vela solar і Exploració de Venus
Gene Roddenberry
Eugene Wesley Roddenberry, més conegut com a Gene Roddenberry (El Paso, Texas, Estats Units, 19 d'agost de 1921 - 24 d'octubre de 1991), fou un escriptor i productor estatunidenc, conegut especialment per ser el creador i impulsor de l'univers de ciència-ficció de Star Trek.
Veure Vela solar і Gene Roddenberry
Geoffrey A. Landis
Geoffrey Alan Landis, va néixer el 28 de maig de 1955, és un científic estatunidenc que treballa per la National Aeronautics and Space Administration (NASA) en l'exploració planetària, la vol espacial interestel·lar, l'energia solar i la fotovoltaica.
Veure Vela solar і Geoffrey A. Landis
IKAROS
IKAROS és una sonda espacial experimental, impulsada parcialment mitjançant una vela solar.
Veure Vela solar і IKAROS
LGarde
LGarde, també L'Garde o L·Garde, és una companyia estatunidenca de tecnologia aeroespacial i de defensa fundada el 1971 al Comtat d'Orange, Califòrnia i és el contractista principal de la nau espacial Sunjammer, la vela solar més gran del món.
Veure Vela solar і LGarde
LightSail
LightSail és un projecte per demostrar la navegació solar controlada mitjançant satèl·lits artificials CubeSat desenvolupats per The Planetary Society, una organització global sense ànim de lucre dedicada a l'exploració espacial.
Veure Vela solar і LightSail
Llista de sondes del sistema solar
Aquest article és una llista de totes les sondes espacials que han sortit de l'òrbita de la Terra (o es van posar en marxa amb aquesta intenció, però van fallar), organitzades per la seva destinació prevista.
Veure Vela solar і Llista de sondes del sistema solar
Màquina autoreplicant
Una màquina autoreplicant és una construcció artificial que és teòricament capaç de fabricar, en forma autònoma, una còpia de si mateix amb primeres matèries preses de l'ambient que l'envolta.
Veure Vela solar і Màquina autoreplicant
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Veure Vela solar і Mercuri (planeta)
Núvol d'Oort
Visió artística del '''núvol d'Oort'''. La regió central més densa seria el núvol d'Oort intern. En la imatge ampliada, el cinturó de Kuiper, les òrbites dels planetes i el Sol. El núvol d'Oort (pronunciat i que porta el nom de l'astrònom neerlandès Jan Oort), també anomenat núvol d'Öpik-Oort, és un hipotètic conjunt en forma esfèrica d'objectes sòlids congelats al límit més exterior del sistema solar.
Veure Vela solar і Núvol d'Oort
Objecte potencialment perillós
Apophis - 13 d'abril de 2029 Un Objecte potencialment perillós, (Potentially Hazardous Object o PHO en anglès) és un asteroide (PHA) o un cometa (PHC) amb una òrbita que podria passar a prop de la Terra i que tindria una mida prou gran com per a provocar danys importants en cas d'impacte amb la Terra.
Veure Vela solar і Objecte potencialment perillós
OKEANOS
OKEANOS (Oversize Kite-craft for Exploration and Astronautics in the Outer Solar System) és un concepte de missió proposat per als asteroides troians, els quals comparteixen l'òrbita de Júpiter, utilitzant una vela solar híbrida per propulsió; la vela està coberta amb panells solars prims per alimentar un Motor iònic.
Veure Vela solar і OKEANOS
Paradoxa de Fermi
programa SETI. La paradoxa de Fermi és una paradoxa de la física que sorgeix de la contradicció entre la possibilitat que hagin aparegut un gran nombre de civilitzacions tecnològicament avançades a l'univers i el fet constatat que no ens n’ha arribat cap senyal i només es coneix civilització a la Terra.
Veure Vela solar і Paradoxa de Fermi
PLANET-C
PLANET-C, també coneguda com a Venus Climate Orbiter (VCO) o Akatsuki, és una sonda espacial dissenyada per la JAXA (l'agència espacial japonesa) destinada a l'exploració de l'atmosfera de Venus.
Veure Vela solar і PLANET-C
Pressió de radiació
La pressió de radiació és la pressió exercida sobre qualsevol superfície exposada a la radiació electromagnètica.
Veure Vela solar і Pressió de radiació
Propulsió espacial
Projecte Bussard, un dels projectes pensats per a la propulsió interestel·lar La propulsió espacial és aquella tecnologia capaç d'impulsar una nau per l'espai.
Veure Vela solar і Propulsió espacial
Resum de l'exploració espacial
El Mòdul Columbus de l'Agència Espacial Europea a l'Estació Espacial Internacional, llançat a l'espai en la missió del transbordador espacial estatunidenc STS-122 el 2008. Aquest article és un resum que proporciona un esquema jeràrquic i guia temàtica de l'exploració espacial: L'exploració espacial – utilitza l'astronomia i la tecnologia espacial per explorar l'espai exterior.
Veure Vela solar і Resum de l'exploració espacial
Sonda interestel·lar
11 Les estrelles són, literalment, objectius en moviment en les escales de temps que la tecnologia actual podria arribar-hi Una sonda interestel·lar és una sonda espacial que va deixar o s'espera que abandoni el sistema solar i que entri a l'espai interestel·lar, típicament definida com la regió més enllà de l'heliopausa.
Veure Vela solar і Sonda interestel·lar
Sunjammer
Sunjammer va ser una missió cancel·lada de vela solar construïda per LGarde per a la NASA.
Veure Vela solar і Sunjammer
Terraformació de Mart
Concepció artística del procés de terraformació de Mart. La terraformació de Mart és un procés hipotètic amb el qual el clima, la superfície i les qualitats conegudes del planeta Mart, podrien ser deliberadament condicionades amb l'objectiu de fer-lo habitable per éssers humans i altres tipus de vida terrestre.
Veure Vela solar і Terraformació de Mart
Terraformació de Venus
Representació a escala de les grandàries de Venus i la Terra La terraformació de Venus requereix dos canvis importants: eliminar la majoria de diòxid de carboni de l'atmosfera del planeta que constitueix el 96% i al seu torn reduir la pressió del planeta d'uns 9 MPa, ja que això el deixaria inhabitable i reduir la temperatura de la superfície que és de 737 K (uns 464 °C).
Veure Vela solar і Terraformació de Venus
The Planetary Society
The Planetary Society (La Societat Planetària) és una organització no governamental amb seu als Estats Units d'Amèrica, organització sense ànim de lucre a què qualsevol pot unir-se.
Veure Vela solar і The Planetary Society
Vol espacial interestel·lar
Impressió artística d'una hipotètica «Nau propulsada per inducció de forat de cuc», basada indirectament en un treball de 1994 de Miguel Alcubierre. Crèdit: NASA CD-98-76634 pels Bossinas. El vol espacial interestel·lar o viatge interestel·lar és un viatge tripulat o no-tripulat entre estels.
Veure Vela solar і Vol espacial interestel·lar
Vol espacial privat
Dale A. Gardner mantenint un cartell de "For Sale" (en venda) Missió espacial tripulada privada, ''Axiom Mission 1'' apunt per enlairar-se en un coet Falcon 9 amb la càpsula Crew Dragon Un vol espacial privat és aquell vol més enllà de la línia de Kármán (per sobre del límit nominal de l'espai en 100 km d'altitud terrestre) que es du a terme i finança per una entitat diferent a d'un organisme governamental.
Veure Vela solar і Vol espacial privat
1I/ʻOumuamua
1I/ʻOumuamua (conegut prèviament com a C/2017 U1 (PANSTARRS) i A/2017 U1) és un objecte interestel·lar que està passant a través del sistema solar.
Veure Vela solar і 1I/ʻOumuamua
2005 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2005.
Veure Vela solar і 2005 en els vols espacials
2006 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2006.
Veure Vela solar і 2006 en els vols espacials
2008 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2008.
Veure Vela solar і 2008 en els vols espacials
2010 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2010.
Veure Vela solar і 2010 en els vols espacials
2019 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2019.
Veure Vela solar і 2019 en els vols espacials
També conegut com Veles solars.