Obrir a Google MapsTaula de continguts
109 les relacions: Abdul Hamid II, Abdullah Paixà Köprülüzade, Ahlat, Aixot el Gran, Akeatxí, Al-Mutawàkkil (abbàssida), Albag, Allaus de la província de Van de Turquia del 2020, Alqas Mirza, Amatuní, Amiuk, Andzevatxí, Armavir (ciutat antiga), Armènia bagràtida, Armènia russa, Armènia Wilsoniana, Armeni, İpşiri Mustafa Paixà, Balunik, Batalla de Bakú, Batalla de Kara Killisse, Batalla de Manazkert (1915), Bitlis, Bogunik, Campanya de Pèrsia, Campanya del Caucas, Campanyes de Tamerlà contra els turcmans, Van, Erzincan i el Kurdistan (1387), Canibek Giray, Canton (Texas), Cığalazade Yusuf Sinan Paixà, Daixnak, Districtes de Turquia, Diyarbakır, Doğubayazıt, El tinent otomà, Erciş, Ervanduniq, Esmorzar, Eyalat, Fakhr-ad-Din II, Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial), Genocidi armeni, Gubayl, Guerra otomano-safàvida (1532-1555), Guerra turco-armènia, Hakkâri (ciutat), Hasanjalàlides, Història de l'automòbil, Història dels kurds, Hovhannès Kadjaznuní, ... Ampliar l'índex (59 més) »
Abdul Hamid II
Abdul Hamid II (21 de setembre de 1842- 10 de febrer de 1918), fill del soldà Abdülmecit, fou soldà de l'Imperi Otomà i califa dels musulmans des de la deposició del seu germà Murat V el 31 d'agost de 1876 fins a la seva deposició el 27 d'abril de 1909 pels Joves Turcs, per ser reemplaçat per un altre germà, Mehmet V.
Veure Van і Abdul Hamid II
Abdullah Paixà Köprülüzade
Abd Allah Paşa Köprülüzade (mort el 18 o 19 de juny de 1735) fou un militar i home d'estat otomà fill del gran visir Köprülü Fazıl Mustafa Paşa.
Veure Van і Abdullah Paixà Köprülüzade
Ahlat
Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.
Veure Van і Ahlat
Aixot el Gran
Aixot el Gran o Aixot Medz (Աշոտ Ա Մեծ) fou príncep de Bagaran, príncep d'Armènia, príncep de prínceps d'Armènia i rei d'Armènia del 854 al 890.
Veure Van і Aixot el Gran
Akeatxí
Els Akeatxí van ser una família secundària de nakharark armenis amb possessions territorials a Vaspurakan.
Veure Van і Akeatxí
Al-Mutawàkkil (abbàssida)
Abu-l-Fadl Jàfar al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mutawàkkil (febrer/març de 822-862), fou califa abbàssida de Bagdad (847-861).
Veure Van і Al-Mutawàkkil (abbàssida)
Albag
Albag o Albaq foren dos districtes de Vaspurakan, coneguts com a Gran i Petit Albag.
Veure Van і Albag
Allaus de la província de Van de Turquia del 2020
Les Allaus de la província de Van de Turquia del 2020 són un conjunt de dues allaus que van succeir el febrer del 2020 a prop de Bahçesaray, a la província de Van, a l'est de Turquia.
Veure Van і Allaus de la província de Van de Turquia del 2020
Alqas Mirza
Alqas Mirza Alkas Mirza, Alkaş Mirza o Alkasp Mirza (Tabriz 1515/1516 - Alamut, 1549) fou el segon fill del xa safàvida Ismail I de Pèrsia i germà petit de Tahmasp I. Fou el segon fill dels quatre que van sobreviure del xa Ismail I de Pèrsia.
Veure Van і Alqas Mirza
Amatuní
Els Amatuní (en armeni Ամատունի) van ser una família de nakharark armenis que posseïen terres a l'Aragatsotn (província d'Airarat) centrades a la ciutat de Osakan o Ošakan (al nord de Valarshapat) i que a partir del van continuar amb una branca al districte d'Artaz a Vaspurakan, amb centre a Maku (abans Shawarshan) (al nord-est de Vaspurakan a mig camí entre els llacs Van i Urmia), com a vassalls dels Artsruní.
Veure Van і Amatuní
Amiuk
Amiuk fou una fortalesa de la costa oriental del Llac Van, al nord de la ciutat de Van i a l'oest d'Erciş, dins de la província armènia de Vaspurakan.
Veure Van і Amiuk
Andzevatxí
Els Andzevatxí (en armeni: Անձևացիներ, Andzevatxiner) van ser una família feudal d'Armènia de grans senyors (nakharark) que va governar el districte d'Andzevatxik, amb residència al castell de Kangvar.
Veure Van і Andzevatxí
Armavir (ciutat antiga)
Armavir —Արմավիր en idioma armeni — va ser una gran ciutat comercial i la capital de l'antiga Armènia, a la que donà nom, durant el regnat de la dinastia Oròntida.
Veure Van і Armavir (ciutat antiga)
Armènia bagràtida
El Regne d'Armènia, també conegut com a Armènia bagràtida, fou un estat independent establert per Aixot I el Gran el 885 després de gairebé dos segles de dominació àrab d'Armènia sota el califat omeia i l'abbàssida.
Veure Van і Armènia bagràtida
Armènia russa
L Armènia russa (en armeni: Ռուսական Հայաստան) és el període de la història d'Armènia en què aquest territori va estar sota el domini rus.
Veure Van і Armènia russa
Armènia Wilsoniana
Armènia Wilsoniana com va ser promesa durant la divisió de l'Imperi Otomà en el Tractat de Sèvres. L'Armènia Wilsoniana, es refereix al projecte d'estat armeni a costa de l'Imperi otomà durant la partició de l'Imperi Otomà i després de la seva derrotat en la Primera Guerra Mundial, segons el Tractat de Sèvres signat per Turquia i alguns dels aliats de la Primera Guerra Mundial, el 10 d'agost de 1920, -però que mai va ser ratificat- que va deixar la delimitació de la frontera en mans del President dels Estats Units Woodrow Wilson.
Veure Van і Armènia Wilsoniana
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Veure Van і Armeni
İpşiri Mustafa Paixà
İpşiri Mustafa Paşa (+ 1655) fou gran visir otomà membre de la tribu abkhàzia dels ipsil (que li va valdre el seu nom).
Veure Van і İpşiri Mustafa Paixà
Balunik
El Balunik fou un districte de Vaspurakan, feu hereditari de la família Baluní, a la vall mitjana del riu Marmert.
Veure Van і Balunik
Batalla de Bakú
La Batalla de Bakú (en àzeri, Bakı döyüşü; en rus, Битва за Баку; en turc, Bakü Muharebesi), lliurada entre el juny fins al setembre de 1918, va ser un enfrontament entre les forces de coalició otomana-àzeri liderades per Nuri Paşa i les forces soviètiques bolxevics (Daixnak de Bakú), més tard succeïdes per les forces britàniques-daixnaks-russos blancs liderades per Lionel Dunsterville.
Veure Van і Batalla de Bakú
Batalla de Kara Killisse
La batalla de Kara Killisse (literalment «Església Negra»; en turc: Karakilise Muharebesi) va ser una batalla del front del Caucas lliurada al juliol de 1915, després de la batalla de Manzikert.
Veure Van і Batalla de Kara Killisse
Batalla de Manazkert (1915)
La batalla de Manazkert o batalla de Malazgirt (en rus: Битва при Манцикерте, Vytva pri Mantsikerte; en turc: Malazgirt Muharebesi) va ser una batalla de la Campanya del Caucas de la Primera Guerra Mundial, lliurada entre el 10 i el 26 de juliol de 1915.
Veure Van і Batalla de Manazkert (1915)
Bitlis
Bidlis o Bitlis és una ciutat de Turquia, capital de la província de Bitlis i del districte del mateix nom, situada al riu Bitlis a 25 km al sud-oest de la punta occidental del llac Van a entre 1400 i 1585 metres d'altura.
Veure Van і Bitlis
Bogunik
Bogunik fou un districte de Vaspurakan a la part nord-est del llac Van.
Veure Van і Bogunik
Campanya de Pèrsia
La campanya de Pèrsia (o invasió de Pèrsia) va ser una sèrie d'enfrontaments a la regió iraniana de l'Azerbaidjan que van implicar les forces de l'Imperi Otomà contra les de l'Imperi Britànic i l'Imperi Rus, i també van implicar elements de la població persa local, que van començar el desembre de 1914 i van acabar amb l'armistici de Mudros el 30 d'octubre de 1918, com a part del teatre de l'Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial.
Veure Van і Campanya de Pèrsia
Campanya del Caucas
El front del Caucas o Campanya del Caucas són els termes utilitzats per la historiografia per descriure els combats entre l'Exèrcit rus i l'Exèrcit otomà en l'àmbit de la Primera Guerra Mundial a la regió del Caucas, territori que tant l'Imperi Rus (membre dels Aliats) com l'Imperi Otomà (membre de les Potències Centrals) desitjaven controlar de cara a la postguerra.
Veure Van і Campanya del Caucas
Campanyes de Tamerlà contra els turcmans, Van, Erzincan i el Kurdistan (1387)
Les campanyes de Tamerlà contra els turcmans, Van, Erzincan i el Kurdistan (1387) són les operacions militars realitzades pel conqueridor l'any 1387 a la zona de Diyar Bakr, el Llac Van i Jazira.
Veure Van і Campanyes de Tamerlà contra els turcmans, Van, Erzincan i el Kurdistan (1387)
Canibek Giray
Canibek Giray (vers 1545-1636) fou kan de Crimea (1610-1623 i 1628-1635).
Veure Van і Canibek Giray
Canton (Texas)
Canton és una ciutat i seu del Comtat de Van Zandt a l'estat de Texas.
Veure Van і Canton (Texas)
Cığalazade Yusuf Sinan Paixà
Cığalazade Yusuf Sinan Paşa (Messina, 1545-1605) fou un militar i polític otomà d'origen genovès, de la família genovesa dels Cicala, i que de naixement va portar el nom d'Escipió Cicala.
Veure Van і Cığalazade Yusuf Sinan Paixà
Daixnak
Fundadors del Daixnak, d'esquerra a dreta: Stepan Zorian, Christapor Mikaelian, Simon Zavarian La Federació Revolucionària Armènia, coneguda com a Daixnak (de l'armeni Hay Heghapokhakan Daixnaktsutiun, Federació Revolucionària Armènia) és un partit polític d'Armènia que dirigí la independència (1917-1918) i la República Democràtica d'Armènia (1918-1921).
Veure Van і Daixnak
Districtes de Turquia
Les 81 províncies de Turquia es divideixen en 957 districtes (sing.). En els primers anys de la República turca i abans en l'Imperi Otomà, la unitat equivalent era el kaza.
Veure Van і Districtes de Turquia
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Veure Van і Diyarbakır
Doğubayazıt
Doğubayazıt (de vegades Doğubeyazıt, en kurd Bazîd, en armeni Դարոյնք, Դարենից o Պակովան transliterat Daroynk, Darenic o Pakovan) és una ciutat de Turquia a la part oriental del país, capital del districte homònim, a la província d'Agri.
Veure Van і Doğubayazıt
El tinent otomà
El tinent otomà és una pel·lícula bèl·lica de drama romàntic dirigida per Joseph Ruben i escrita per Jeff Stockwell.
Veure Van і El tinent otomà
Erciş
Erciş és un districte i un poble de la província de Van a Turquia.
Veure Van і Erciş
Ervanduniq
Ervanduniq (També Yervandunik) fou un districte de Vaspurakan que fou feu de la família Ervanduni.
Veure Van і Ervanduniq
Esmorzar
Un esmorzar continental turc de Van. Desdejuni tradicional japonès. L'esmorzar, almorzar, desdejuni o desdejunar (també dit berenar a Mallorca i Menorca, si bé berenar també es pot referir a l'àpat petit de les cinc, sis o les set de la vesprada o tarda) és un àpat que es pren al matí, abans de la principal menjada del dia.
Veure Van і Esmorzar
Eyalat
Leyalat o eyalet (turc otomà:;; de l'àrab iyala, ‘administració’, ‘exercici del poder’) fou la més gran divisió administrativa dins de l'Imperi Otomà.
Veure Van і Eyalat
Fakhr-ad-Din II
Fakhr-ad-Din II (1572-1635) fou emir drus de la dinastia mànida al Xuf (Líban).
Veure Van і Fakhr-ad-Din II
Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial)
El teatre d'operacions de l'Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial va veure acció entre el 29 d'octubre de 1914 i el 30 d'octubre de 1918, durant la Primera Guerra Mundial.
Veure Van і Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial)
Genocidi armeni
Mapa del genocidi armeni (1915) El genocidi armeni (en armeni: Հայոց Ցեղասպանություն Hayoċ Ċełaspanuṫun; en turc: Ermeni Soykırımı o Ermeni Tehciri), també nomenat holocaust armeni, o Gran Crim (armeni: Մեծ Եղեռն Mec Yełeṙn), va ser un conjunt de matances i deportacions massives de població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'Imperi Otomà entre 1915 i 1923, especialment durant el règim dels Joves Turcs.
Veure Van і Genocidi armeni
Gubayl
Gubayl o Jbeil (en àrab جبيل, Jubayl) és una ciutat de la governació del Mont Líban, al Líban.
Veure Van і Gubayl
Guerra otomano-safàvida (1532-1555)
La Guerra Otomano-Safàvida de 1532 a 1555 va ser un dels molts conflictes bèl·lics entre l'Imperi Otomà i l'Imperi Persa.
Veure Van і Guerra otomano-safàvida (1532-1555)
Guerra turco-armènia
La guerra turco-armènia va ser un enfrontament armat entre la República Democràtica d'Armènia i els revolucionaris del Moviment Nacional Turc que va transcórrer entre el 23 de setembre i el 2 de desembre de 1920, i es va desenvolupar en gran part del nord-est de l'actual Turquia i al nord-oest d'Armènia.
Veure Van і Guerra turco-armènia
Hakkâri (ciutat)
Hakkâri (en el passat Çölemerik o Čölemerik, en kurd Colemêrg; en àrab Djulamerg o Djulamerik; altres variants: Julamerk, Julamerik, Djulamerl, Djulamerik, Colemerq, i Colemerik) és una ciutat de la Província de Hakkâri, a Turquia.
Veure Van і Hakkâri (ciutat)
Hasanjalàlides
La nissaga dels hasanjalàlides o en armeni Hasan-Jalalyan (armeni. Հասան-Ջալալյաններ) fou una dinastia armènia que va governar la regió de Khatchen (Artsakh) a partir de 1214 en endavant, en el que ara són les regions del Karabakh, Nagorno-Karabakh i una petita part de Siunia.
Veure Van і Hasanjalàlides
Història de l'automòbil
El ''Fardier'', creat per l'inventor francès Nicholas-Joseph Cugnot el 1771 i considerat per alguns el primer cotxe. La història de l'automòbil es remunta a l'any 1769 amb la creació de vehicles propulsats amb màquina de vapor capaços de transportar passatgers.
Veure Van і Història de l'automòbil
Història dels kurds
La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.
Veure Van і Història dels kurds
Hovhannès Kadjaznuní
Hovhannès Kadjaznuní (Հովհաննես Քաջազնունի) fou un polític i arquitecte armeni que exercí com el primer Cap de Govern de la República Democràtica d'Armènia entre el 6 de juny de 1918 i el 7 d'agost de 1919.
Veure Van і Hovhannès Kadjaznuní
Hozan Canê
Saide Inac, més coneguda pel nom artístic de Hozan Canê província d'Erzurum, Turquia, 1969 o 1971) és una cantant kurda-alemanya en llengua kurda.
Veure Van і Hozan Canê
Iskandar ibn Kara Yusuf
Iskandar (? - 1438) fou emir qara qoyunlu i sultà.
Veure Van і Iskandar ibn Kara Yusuf
Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní
Abu-Mussa Issa ibn aix-Xaykh ibn as-Salil ad-Dhulí aix-Xaybaní, més conegut simplement com a Issa ibn aix-Xaykh, fou un governador àrab que va exercir les seves funcions a Palestina, Diyar Bakr i Armènia.
Veure Van і Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní
Jerbu de Williams
El jerbu de Williams (Scarturus williamsi) és una espècie de rosegador de la família dels dipòdids.
Veure Van і Jerbu de Williams
Juaix
Juaix o Djuaixrot (també Juaix o Juasrot) fou un districte del nord-est de Vaspurakan.
Veure Van і Juaix
Jumblatt
La família Jumblatt o Jumblat (francès Joumblatt, també apareix com Djoumblatt, Jomblatt, i altres variants, derivades de djanbulat, que en kurd vol dir "ànima d'acer", àrab جنبلاط), fou una dinastia senyorial d'origen kurd establerta a Síria en temps dels aiubites.
Veure Van і Jumblatt
Koca Mehmed Ragıp Paixà
Koca Mehmed Ragıp Paşaa (Istanbul 1699-1763) fou un gran visir i literat otomà.
Veure Van і Koca Mehmed Ragıp Paixà
Ktuts Anapat
Ktuts Anapat (en armeni Կտուց Անապատ, «ermita de Ktuts») és un monestir armeni situat fora de les fronteres armènies, a Turquia (província de Van, antiga Vaspurakan), sobre l'illa de Ktuts, propera a la riba oriental del llac Van.
Veure Van і Ktuts Anapat
Kurds hakkaris
Els kurds hakkari són una tribu kurda que des de molt antigament habita les comarques de muntanya al sud i est del llac Van, coneguda pels àrabs com a hakkariyya pel nom del poble, que també va donar nom al vilayat o Província de Hakkâri i de la seva capital Çölemerik, a Turquia.
Veure Van і Kurds hakkaris
Lindale (Texas)
Lindale és una població dels Estats Units a l'estat de Texas.
Veure Van і Lindale (Texas)
Literatura armènia
La literatura armènia és la literatura feta en armeni.
Veure Van і Literatura armènia
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Veure Van і Llac Van
Llista de ciutats de Turquia
Aquesta és una llista de les ciutats de Turquia de més de 10.000 habitants.
Veure Van і Llista de ciutats de Turquia
Llista de nakharark
Nakharark eren senyories hereditàries d'Armènia, sorgides abans de l'any 300.
Veure Van і Llista de nakharark
Mardastan
Mardastan fou un principat armeni virtualment independent del 863 al 897 i existí dins a Vaspurakan almenys fins al 923.
Veure Van і Mardastan
Mineola (Texas)
Mineola és una població dels Estats Units a l'estat de Texas.
Veure Van і Mineola (Texas)
Muş
Muş o Mush (kurd: Mûs, armeni: Մուշ) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Muş i del districte de Muş.
Veure Van і Muş
Murat IV
Murat IV (16 de juny de 1612 – 9 de febrer de 1640) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1623 fins a la seva mort disset anys després.
Veure Van і Murat IV
Nur Tatar
Nur Tatar (Van, 16 d'agost de 1992) és una taekwondista turca amb medalla de plata als Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 a Londres i medalla de bronze als Jocs Olímpics d'Estiu de 2016 a Rio.
Veure Van і Nur Tatar
Oròntida
Els Oròntides, Ervanduni o Yervanduni (en armeni Երվանդունի) van ser els membres d'una dinastia armènia originada el 585 aC a la extinció del regne d'Urartu, continuada sota l'Imperi Mede, reforçada per vinculacions amb els aquemènides, que comença a ser coneguda amb el sàtrapa d'Armènia Orontes I.
Veure Van і Oròntida
Ostan
Ostan fou una ciutat de la costa sud del Llac Van, la segona en importància de Vaspurakan (la primera fou Van).
Veure Van і Ostan
Pap d'Armènia
Pap o també Papas (en armeni Պապ) va ser rei d'Armènia des de l'any 370 al 374.
Veure Van і Pap d'Armènia
Partició de l'Imperi Otomà
La partició de l'Imperi Otomà (30 d'octubre de 1918 - Abolició del sultanat otomà 1 de novembre de 1922) fou un esdeveniment polític que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial.
Veure Van і Partició de l'Imperi Otomà
Partit de la Democràcia del Poble
El Partit de la Democràcia del Poble (HADEP - turc: Halkın Demokrasi Partisi) fou un partit polític kurd de Turquia fundat el maig de 1994 per l'advocat Murat Bozlak.
Veure Van і Partit de la Democràcia del Poble
Principat de Bidlis
El principat de Bidlis fou un petit estat autònom kurd centrat a Bidlis que va existir fins a la meitat del.
Veure Van і Principat de Bidlis
Província de Hakkâri
La província de Hakkâri és una província de Turquia al sud-est del país, regió d'Anatòlia Oriental.
Veure Van і Província de Hakkâri
Província de Van
La Província de Van (en kurd Wan) és una de les Províncies de Turquia a la part oriental del país, entre el Llac Van i la frontera iraniana.
Veure Van і Província de Van
Províncies de Turquia
Turquia es divideix en 81 províncies, anomenades ıl en turc (plural ıller).
Veure Van і Províncies de Turquia
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Veure Van і Qara Qoyunlu
Qara Yússuf
Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.
Veure Van і Qara Yússuf
Quarta Guerra Mitridàtica
La quarta guerra mitridàtica fou un conflicte armat entre la República Romana i el Regne del Pont.
Veure Van і Quarta Guerra Mitridàtica
Rebel·lió d'Ankl
La rebel·lió d'Ankl és el nom donat a la revolta de la noblesa i la població armènia contra el decret que obligava a la seva conversió al mazdeisme.
Veure Van і Rebel·lió d'Ankl
Refah Partisi
El Refah Partisi (‘Partit del Benestar’) fou un partit polític turc famós per la seva orientació islamista moderada.
Veure Van і Refah Partisi
Reixtuní
Els Reixtuní (en armeni Ռշտունի) va ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia, que tenien com a feu hereditari el Reixtunik, al sud del Llac Van amb la ciutat capital de Vostan, l'illa-fortalesa d'Althamar i la població de Tospia, (Van) l'antiga capital del regne d'Urartu.
Veure Van і Reixtuní
Reixtunik
Reixtunik era el nom armeni de la regió al sud del Llac Van.
Veure Van і Reixtunik
Sarduri I
Sarduri I va ser rei d'Urartu de l'any 844 aC al 828 aC.
Veure Van і Sarduri I
Semíramis
Semíramis (Šammuramat) fou una llegendària reina d'Assíria, considerada junt amb el seu espòs Ninus com els mítics fundadors de l'Imperi Assiri de Nínive que va succeir a aquest últim al tron d'Assíria, La seva història és narrada per Diodor de Sicília, que l'agafa de Ctèsies de Cnidos.
Veure Van і Semíramis
Sembat I el Màrtir
Sembat I el Màrtir va ser rei d'Armènia de l'any 890 al 914.
Veure Van і Sembat I el Màrtir
Setge de Van
El Setge de Van (també conegut pel armenis com la Resistència de Van (en armeni: Վանի հերոսամարտ, Vani herosamart), i pels otomans com la Rebel·lió de Van o Revolta de Van (en turc: Van İsyanı / Van İhtilâli)), va ser una insurrecció del poble armeni contra l'Imperi Otomà.
Veure Van і Setge de Van
Somay
Somay (la Vista) és un districte kurd de l'Iran, entre la frontera turca (la província d'Hakkari) i la riba occidental del llac Urmia, a la província de l'Azerbaidjan Occidental.
Veure Van і Somay
Sulaimaniya
Sulaimaniya Vista de Sulaimaniya Sulaimaniya és una ciutat del Kurdistan, a l'Iraq.
Veure Van і Sulaimaniya
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Veure Van і Tabriz
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Veure Van і Tamerlà
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Veure Van і Tema (circumscripció administrativa)
Terratrèmol de Van del 2011
USGS on es representa la sacsejada del terratrèmol de Van El terratrèmol del 2011 a Van va ser un destructiu sisme de magnitud 7.2 MW que sacsejà el Kurdistan sota administració turca, especialment la zona propera a la ciutat de Van, el diumenge 23 d'octubre de 2011 a les 13:41 hora local.
Veure Van і Terratrèmol de Van del 2011
Tuixpa
Tuixpa fou la segona i última capital del Regne d'Urartu (cap al 830 aC fins cap al 585 aC).
Veure Van і Tuixpa
Tukultininurta I
Tukultininurta I o Tukulti-Ninurta I (antigament Tukultininib o Tukulti-Ninib quan el nom de la deïtat "Ninurta" es va transcriure Ninib) va ser rei d'Assíria cap als anys 1235 aC - 1196 aC.
Veure Van і Tukultininurta I
Urartià
Lurartià o vannic són noms convencionals per a la llengua parlada pels habitants de l'antic regne d'Urartu, que estava localitzat a la regió del Llac Van, amb la seva capital a prop del lloc que ocupa la ciutat moderna de Van, a l'altiplà d'Armènia, avui en dia la regió de l'Anatòlia oriental de Turquia.
Veure Van і Urartià
Urartu
Urartu és una regió geogràfica que s'utilitza habitualment com a exònim del regne de l'edat del ferro, també coneguda per la interpretació moderna del seu endònim, el Regne de Van, centrada al voltant del llac Van a l'històric altiplà d'Armènia.
Veure Van і Urartu
Urmeniuqini
Urmeniuqini fou el nom de la regió del Taron oriental o Muş, al nord-est del llac Van, en temps del regne d'Urartu.
Veure Van і Urmeniuqini
Urmia
Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.
Veure Van і Urmia
Van (desambiguació)
Llocs geogràfics.
Veure Van і Van (desambiguació)
Vardan II Mamikonian
Vardan II Mamikonian fou príncep de la casa Mamikonian d'Armènia, i cap de la revolta nacional contra la imposició del mazdaisme pels perses el 450-451.
Veure Van і Vardan II Mamikonian
Vasak de Siunia
Vasak de Siunia (en armeni Վասակ Սյունի) va ser príncep hereditari de Siunia (entre els anys 430 i 452) i marzban (governador) d'Armènia de l'any 442 al 452.
Veure Van і Vasak de Siunia
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Veure Van і Vaspurakan
Warwari Ali Paixà
Warwari Ali Paixà de vegades transcrit Ali Paşa Varvarî (?- 1648) fou un governador i oficial otomà.
Veure Van і Warwari Ali Paixà
Xerxes I de Pèrsia
cuneïforme, atribuïdes a Xerxes I Xerxes I (persa: خشایارشاه, 'Khashayar Shah') (519 aC - 465 aC) fou rei dels reis de l'Imperi persa (xahanxà) del 485 aC al 465 aC.
Veure Van і Xerxes I de Pèrsia
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Veure Van і 2011
23 d'octubre
El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Van і 23 d'octubre
També conegut com Dosp, Van (Turquia).