Accés més ràpid que el navegador!
56 les relacions: Abu Yusuf Ibn Djahan Xa, Abu-Saïd (timúrida), Ali Bey ben Osman Bey, Ali Mirza, Aq Qoyunlu, Armavir (ciutat antiga), Ínal al-Ajrud, Çepni, Baiazet II, Baysunkur ibn Yakub, Birecik, Dawud Paixà Kodja, Despina Khatun, Dinastia Qajar, Dinastia safàvida, Gedik Ahmad Paixà, Gem, Giovanni Maria Angiolello, Guerra otomano-mameluca (1485–1491), Heskîf, Història d'Isfahan, Història de l'Azerbaidjan, Història de Xiraz, Hussayn Bayqara, Imperi Safàvida, Jaciment històric de Dmanisi, Jahan-Xah, Jahangir ben Ali, Kars, Kemah (Erzincan), Khúixqadam, Kirman, Lapidari, Mahmut Paixà Angelović, Malik Arslan, Malik Nizam al-Din Yahya, Maraixi, Mesquita Blava de Tabriz, Mihaloğlu, Muhàmmad Xaibani, Província de Mersin, Qajar (tribu), Qara Qoyunlu, Qàït-bay, Qom, Siirt, Sultan Ahmad ibn Abu Said, Sultan Hamza ben Osman Bey, Sultanzâde İshak Bey, Sultanzâde Pîr Ahmed Bey, ..., Tabriz, Tokat, Xaïkh Djunayd, Xaïkh Haydar, Yadigar Muhammad, 11 d'agost. Ampliar l'índex (6 més) »
Abu Yusuf Ibn Djahan Xa
Abu Yusuf Ibn Djahan Xa (+1469) fou el darrer emir qara qoyunlu.
Nou!!: Uzun Hasan і Abu Yusuf Ibn Djahan Xa · Veure més »
Abu-Saïd (timúrida)
Abu-Saïd ibn Muhàmmad ibn Miran-xah ibn Timur (1424-1469) fou un soldà timúrida, fill d'un Sultan Muhammad Mirza que seria al seu torn fill de Mihran Shah.
Nou!!: Uzun Hasan і Abu-Saïd (timúrida) · Veure més »
Ali Bey ben Osman Bey
Ali Bey ben Osman Bey (+ 1443) fou un emir Aq Qoyunlu del Diyarbakr, que va aspirar a la alta direcció de l'estat i la confederació tribal Aq Qoyunlu a la mort del seu pare Kara Yülük Osman Bey el 1435.
Nou!!: Uzun Hasan і Ali Bey ben Osman Bey · Veure més »
Ali Mirza
Ali Mirza (mort 1494) fou el fill gran del Shaykh Haydar, el cap de la congregació safàvida, i d'Alamshag Begum, filla de l'emir ak koyunlu Uzun Hasan.
Nou!!: Uzun Hasan і Ali Mirza · Veure més »
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Nou!!: Uzun Hasan і Aq Qoyunlu · Veure més »
Armavir (ciutat antiga)
Armavir —Արմավիր en idioma armeni — va ser una gran ciutat comercial i la capital de l'antiga Armènia, a la que donà nom, durant el regnat de la dinastia Oròntida.
Nou!!: Uzun Hasan і Armavir (ciutat antiga) · Veure més »
Ínal al-Ajrud
Al-Màlik al-Àixraf Sayf-ad-Din Abu-n-Nasr Ínal (o Àynal) al-Ajrud al-Alaí adh-Dhahirí an-Nassirí ——, més conegut simplement com al-Àixraf Ínal o com Ínal al-Ajrud (1380 - 26 de febrer de 1461), soldà mameluc de la dinastia burjita (1453 - 1460).
Nou!!: Uzun Hasan і Ínal al-Ajrud · Veure més »
Çepni
Çepni (antiga ortografia Čepni, escrit també Cepni) fou una tribu oghuz, que va tenir un paper destacat en l'ocupació turca de l'Àsia Menor.
Nou!!: Uzun Hasan і Çepni · Veure més »
Baiazet II
Baiazet II (Demòtica, Tràcia, gener o febrer de 1448 - 26 de maig de 1512) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1481 a 1512.
Nou!!: Uzun Hasan і Baiazet II · Veure més »
Baysunkur ibn Yakub
Baysunkur ibn Yakub fou emir dels Aq Qoyunlu.
Nou!!: Uzun Hasan і Baysunkur ibn Yakub · Veure més »
Birecik
Birecik (en arameu Birtha, en grec: Birha, després Macedonòpolis o Makedonopolis; llatí: Birtha; àrab; al-Bīrā البيرا; kurd Bêrecûg és una ciutat de la província de Şanlıurfa a Turquia, a la vora de l'Eufrates, que a partir d'aquest punt és navegable, després d'unes cascades. Un pont de vaixells existia ja en època selèucida, amb una fortalesa que protegia el pas entre Zeugma a la riba dreta, fins a Birtha, sota els selèucides Apamea, a la riba esquerra. El pont va existir fins al. Birtha depenia inicialment de Zeugma però aquesta va desaparèixer mentre Birtha es va mantenir mercès a la seva fortalesa. El 1099 va quedar en possessió del comtat d'Edessa, però després de la conquesta de la capital del comtat el 1144 els croats la van evacuar unc cins anys més tard, i la van deixar a mans dels romans d'Orient que poc després la van perdre davant l'emir ortúquida de Mardin. Apareix com a fortalesa i ciutat destacada vers el quan era una possessió dels mamelucs contra els mongols. Sota el sultà Kaiy Bay la van defensar dels atacs dels Ak Koyunlu d'Uzun Hasan; Kait Bay hi va estar el 1477/1478 i les fortificacions foren reforçades el 1482. Hi ha inscripcions àrabs del temps dels mamelucs entre 1277 i 1483. El 1516 va caure en mans dels otomans i inclosa al sandjak d'Urfa que era al seu torn part de l'eyalat d'Alep. Els otomans hi van tenir un petit arsenal per la seva flota fluvial de l'Eufrates. Ibrahim Paixà d'Egipte hi va obtenir una victòria sobre els turcs força prop, a Nisibe, el 24 de juny de 1839. La seva població el 1945 era de 10.800 habitants.
Nou!!: Uzun Hasan і Birecik · Veure més »
Dawud Paixà Kodja
Dawud Paixà Kodja (mort 1498) fou un gran visir otomà d'origen albanès.
Nou!!: Uzun Hasan і Dawud Paixà Kodja · Veure més »
Despina Khatun
Teodora Gran Comnè, en grec medieval Θεοδώρα Μεγάλη Κομνηνή, coneguda com a Despina Khatun (en persa دسپینا خاتون, nom compost a partir del títol grec dèspota i el mongol Khatun i els dos signifiquen "dama, princesa, reina") va ser la filla de Joan IV de Trebisonda, i es va casar amb el dirigent dels Aq Qoyunlu, Uzun Hasan l'any 1458.
Nou!!: Uzun Hasan і Despina Khatun · Veure més »
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Nou!!: Uzun Hasan і Dinastia Qajar · Veure més »
Dinastia safàvida
La dinastia safàvida o sefèvida va regnar sobre Pèrsia del 1501 al 1736.
Nou!!: Uzun Hasan і Dinastia safàvida · Veure més »
Gedik Ahmad Paixà
Ahmad Pasha Gedik (Sèrbia, ? - Edirne, 18 de novembre de 1482) fou gran visir otomà.
Nou!!: Uzun Hasan і Gedik Ahmad Paixà · Veure més »
Gem
Gem, Ğem, Cem o Djem (Edirne, 23 de desembre de 1459- Càpua, 25 de febrer de 1495) fou un pretendent de l'Imperi Otomà, fill de Mehmet II i de la princesa Cicek Khatun, possiblement d'origen serbi.
Nou!!: Uzun Hasan і Gem · Veure més »
Giovanni Maria Angiolello
Giovanni Maria Angiolello (o Giovanni Maria degli Angiolello) (1451-vers 1525) fou un aventurer venecià, mercader i historiador que va escriure una història sobre els Ak Koyunlu.
Nou!!: Uzun Hasan і Giovanni Maria Angiolello · Veure més »
Guerra otomano-mameluca (1485–1491)
Una guerra otomana-mameluca va tenir lloc del 1485 al 1491, quan l'Imperi Otomà va envair els territoris del Soldanat Mameluc d'Anatòlia i Síria.
Nou!!: Uzun Hasan і Guerra otomano-mameluca (1485–1491) · Veure més »
Heskîf
Heskîf (en turc i oficialment: Hasankeyf, en grec antic Kiphas; en llatí: Cepha; en arameu i àrab: Hisn Kayfa; en kurd: Heskîf) és una ciutat i districte de Turquia a la vora del Tigris a la província de Batman.
Nou!!: Uzun Hasan і Heskîf · Veure més »
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Nou!!: Uzun Hasan і Història d'Isfahan · Veure més »
Història de l'Azerbaidjan
Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.
Nou!!: Uzun Hasan і Història de l'Azerbaidjan · Veure més »
Història de Xiraz
Xiraz té una història de més de mil tres-cents anys en els quals ha arribat a ser més d'una vegada la capital de Pèrsia.
Nou!!: Uzun Hasan і Història de Xiraz · Veure més »
Hussayn Bayqara
Hussayn Bayqara o estrictament Hussayn ibn Mansur ibn Bayqara (juny de 1438 - 4 de maig de 1506) (persa حسین بایقرا) fou un sobirà timúrida, governant d'Herat del 1469 al 1506 (excepte una breu aturada el 1470).
Nou!!: Uzun Hasan і Hussayn Bayqara · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Uzun Hasan і Imperi Safàvida · Veure més »
Jaciment històric de Dmanisi
El jaciment històric de Dmanisi (en georgià: დმანისის ნაქალაქარი) és un jaciment històric i arqueològic de Geòrgia, situat al nord del llogaret de Patara Dmanisi, municipi de Dmanisi, a la regió centre-sud de Kvemo Kartli, a uns 85 km al sud-oest de Tbilissi, la capital de Geòrgia.
Nou!!: Uzun Hasan і Jaciment històric de Dmanisi · Veure més »
Jahan-Xah
Jahan-Xah (àzeri en alfabet àrab) (1397 - 11 de novembre del 1467) fou emir i sultà dels qara qoyunlu (1438-67), el més gran de la dinastia sota el qual els seus dominis van arribar a la seva màxima extensió i poder.
Nou!!: Uzun Hasan і Jahan-Xah · Veure més »
Jahangir ben Ali
Jahangir ben Ali o Jihangir ben Ali Bey (Djihangir ibn Ali Beg) fou un príncep Aq Qoyunlu del, fill d'Ali Bey ben Osman Bey.
Nou!!: Uzun Hasan і Jahangir ben Ali · Veure més »
Kars
Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.
Nou!!: Uzun Hasan і Kars · Veure més »
Kemah (Erzincan)
Kemah és una ciutat de Turquia, i forma un districte amb el mateix nom a la província d'Erzincan, a Anatòlia oriental.
Nou!!: Uzun Hasan і Kemah (Erzincan) · Veure més »
Khúixqadam
Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Khúixqadam an-Nassirí al-Muayyadí ——, més conegut simplement com a Adh-Dhàhir Khúixqadam o com Khúixqadam, (1413-1467) fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1461-1467).
Nou!!: Uzun Hasan і Khúixqadam · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Uzun Hasan і Kirman · Veure més »
Lapidari
Una pàgina il·lustrada del ''Lapidari'' quars rosat, obsidiana, robí i àgata (tercera fila), jaspi, ametista, àgata blau i lapislàtzuli (quarta fila). Un lapidari és un tractat sobre pedres precioses o pedres notables i preuades per les seves propietats.
Nou!!: Uzun Hasan і Lapidari · Veure més »
Mahmut Paixà Angelović
Mahmut Paixà Angelović (? - 18 de juliol de 1474) fou un poeta i gran visir otomà.
Nou!!: Uzun Hasan і Mahmut Paixà Angelović · Veure més »
Malik Arslan
Malik Arslan fou emir d'Elbistan de la dinastia Dhul-Kadr, fill i successor de Suliman el 1454.
Nou!!: Uzun Hasan і Malik Arslan · Veure més »
Malik Nizam al-Din Yahya
Malik Nizam al-Din Yahya (vers 1417 – octubre de 1480) fou malik mihrabànida de Sistan de 1438 o 1439 fins a la seva mort.
Nou!!: Uzun Hasan і Malik Nizam al-Din Yahya · Veure més »
Maraixi
Guerres dels maraixis La dinastia Maraixi o dinastia dels Sayyid Maraixis de Mazanderan, fou una nissaga local que va governar el Mazanderan del 1358/1359 a la segona meitat del lluitant fins vers el 1596.
Nou!!: Uzun Hasan і Maraixi · Veure més »
Mesquita Blava de Tabriz
La mesquita Blava (en; en persa: Masjed-e Kabūd) és una important mesquita situada a la ciutat de Tabrīz, a Iran.
Nou!!: Uzun Hasan і Mesquita Blava de Tabriz · Veure més »
Mihaloğlu
Mihaloğlu (de vegades Mikhal Oğlu, antiga grafia Mikhal Oghlu o Mikhal-oghlu) fou una família otomana noble originada en un grec que governava Txirmenkia (en turc Harmankaya, actualment Harmanköy) al peu del mont Olimp, que va agafar el nom de Köse Mikhal Abd Allah i va servir als otomans sota Osman I i Orhan.
Nou!!: Uzun Hasan і Mihaloğlu · Veure més »
Muhàmmad Xaibani
Abu-l-Fath Muhàmmad Xaibani (v. 1451- 1510), net d'Abu l-Khayr després d'un període sense notícies clares de 32 anys, va ser el segon sobirà de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan que regnà de 1500 a 1510.
Nou!!: Uzun Hasan і Muhàmmad Xaibani · Veure més »
Província de Mersin
La província de Mersin és una divisió administrativa de Turquia a la costa i regió Mediterrània entre Antalya i Adana amb capital a la ciutat de Mersin.
Nou!!: Uzun Hasan і Província de Mersin · Veure més »
Qajar (tribu)
Els qajars són una tribu turcmana de l'Iran, derivada d'un cap anomenat Qaračar, i origen d'una dinastia de Pèrsia.
Nou!!: Uzun Hasan і Qajar (tribu) · Veure més »
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Nou!!: Uzun Hasan і Qara Qoyunlu · Veure més »
Qàït-bay
Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Qàït-bay (o Qayt-bay) al-Mahmudí adh-Dhahirí ——, més conegut simplement com al-Àixraf Qàït-bay, com Qàït-bay o com Qayt-bay, fou soldà mameluc burjita o circassià (1468-1495).
Nou!!: Uzun Hasan і Qàït-bay · Veure més »
Qom
Qom (en persa: قم, també transcrit com Q'um o Ghom) és una ciutat de l'Iran a 156 km al sud-est de Teheran a la riba del riu Qom.
Nou!!: Uzun Hasan і Qom · Veure més »
Siirt
Siirt és una ciutat del sud-est de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: Uzun Hasan і Siirt · Veure més »
Sultan Ahmad ibn Abu Said
Sultan Ahmad ibn Abu Said o Sultan Ahmad Mirza (1451-1494) fou príncep timúrida de Samarcanda del 1469 al 1494.
Nou!!: Uzun Hasan і Sultan Ahmad ibn Abu Said · Veure més »
Sultan Hamza ben Osman Bey
Sultan Hamza ben Osman Bey (també anomenat Hamza Bey) fou un cap turcman dels Aq Qoyunlu de la primera meitat del, fill del considerat fundador Kara Yülük Osman Bey a la mort del qual, per un acord imposat per un príncep, el va succeir el seu fill Ali Bey.
Nou!!: Uzun Hasan і Sultan Hamza ben Osman Bey · Veure més »
Sultanzâde İshak Bey
Sultanzâde İshak Bey fou amir o beg (bey) de la dinastia dels Karaman-oğhlu o Karamanoğulları, sovint anomenada també karamànida o dels karamànides.
Nou!!: Uzun Hasan і Sultanzâde İshak Bey · Veure més »
Sultanzâde Pîr Ahmed Bey
Sultanzâde Pîr Ahmed Bey fou amir o beg (bey) de la dinastia dels Karaman-oğhlu o Karamanoğulları, sovint anomenada també karamànida o dels karamànides.
Nou!!: Uzun Hasan і Sultanzâde Pîr Ahmed Bey · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Uzun Hasan і Tabriz · Veure més »
Tokat
Monument Tokat és una ciutat de Turquia, capital de la província de Tokat, a la regió de la Mar Negra.
Nou!!: Uzun Hasan і Tokat · Veure més »
Xaïkh Djunayd
Xaykh Junayd ibn Ibrahim (? - 4 de març de 1460) fou el quart xeic safàvida, successor del seu pare Ibrahim com a líder de l'organització a Ardabil el 1447/1448.
Nou!!: Uzun Hasan і Xaïkh Djunayd · Veure més »
Xaïkh Haydar
Xaïkh Haydar fou el cinquè xaïkh safàvida, fill de Shaykh Djunayd i de Khalidja Begum (que era germana de l'emir ak koyunlu Uzun Hasan).
Nou!!: Uzun Hasan і Xaïkh Haydar · Veure més »
Yadigar Muhammad
Yadigar Muhammad o Yadgar Muhammad (mort el 1470) fou un príncep timúrida i efímer sultà timúrida d'Herat el 1470.
Nou!!: Uzun Hasan і Yadigar Muhammad · Veure més »
11 d'agost
L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Uzun Hasan і 11 d'agost · Veure més »
