Taula de continguts
11 les relacions: Harúspex de Piacenza, Hèracles, Hercle, Història de Roma, Juno, Làmines de Pyrgi, Menrva, Mitologia etrusca, Sexualitat a l'antiga Roma, Tínia, Tríada capitolina.
Harúspex de Piacenza
El fetge de Piacenza LHarúspex de Piacenza, també dit Fetge de Piacenza (per la seva forma) és una taula de bronze amb inscripcions etrusques, que es feia servir a l'antiguitat per fer endevinacions o interpretar auguris.
Veure Uni (mitologia) і Harúspex de Piacenza
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Veure Uni (mitologia) і Hèracles
Hercle
A la mitologia etrusca, Hercle o també Herecle, era fill de Tínia i Uni, les divinitats supremes del panteó etrusc.
Veure Uni (mitologia) і Hercle
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Veure Uni (mitologia) і Història de Roma
Juno
En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.
Veure Uni (mitologia) і Juno
Làmines de Pyrgi
Les làmines de Pirgi són tres làmines d'or amb inscripcions en etrusc i fenici.
Veure Uni (mitologia) і Làmines de Pyrgi
Menrva
Menrva o també Menerva va ser, segons la mitologia etrusca, una deessa de la guerra, l'art, la saviesa i la medicina.
Veure Uni (mitologia) і Menrva
Mitologia etrusca
Tifó. Els etruscs eren gent molt aferrada a la seva religió.
Veure Uni (mitologia) і Mitologia etrusca
Sexualitat a l'antiga Roma
Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.
Veure Uni (mitologia) і Sexualitat a l'antiga Roma
Tínia
Tínia és el déu del cel de la mitologia etrusca i, com a tal, el més alt i important del seu panteó, l'equivalent al Zeus Grec o al Júpiter romà.
Veure Uni (mitologia) і Tínia
Tríada capitolina
Grup escultòric de la tríada capitolina. Museu Arqueològic Nacional de Palestrina, trobada el 1994.Eugenio Moscetti, "Il rinvenimento del gruppo scultoreo della Triade Capitolina nella villa romana dell'Inviolata" (Guidonia Montecelio), en: ''Atti e Memorie della Società Tiburtina di Storia e Arte LXVII'', 1994, p.