Accés més ràpid que el navegador!
54 les relacions: Adab, Akxak, Apišal, Assiriologia, Babilònia, Baranamtarra, Ciutats de l'antic Orient Mitjà, Dret internacional, Eannatum I, En-Xakanxa-Ana, Enakale, Eninmar, Entemena, Estela dels voltors, Hida'ar, Història de Mesopotàmia, Ibbi-Sin, Imperi Accadi, Isin, Ixtaran, Kaku, Kix, Lagaix, Larsa, Lugal-Ane-Mundu, Lugal-Zage-Si, Lugalannatum, Mardaman, Mesalim, Mesopotàmia, Mil·lenni III aC, Mur d'escuts, Namar, Naram-Sin d'Accàdia, Ninshubur, Nippur, Nisaba, Període dinàstic arcaic, Període paleoassiri, Rimuix d'Accad, Sargon d'Accad, Sargon I, Sumer, Sumuel, Umma, Ur, Ur-Lumma, Ur-Nanxe, Ur-Zababa, Uruk, ..., Urukagina, Ush, Warakshe, Zabalam. Ampliar l'índex (4 més) »
Adab
Adab o Ud-Nun fou una ciutat estat de Mesopotàmia entre Telloh i Nippur; al lloc de la moderna Bismaya o Bismya, a la governació de Wasit, a l'Iraq.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Adab · Veure més »
Akxak
Akxak va ser una antiga ciutat estat de Mesopotàmia de la qual es tenen les primeres notícies segures cap al 2600 aC però existia de molt abans.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Akxak · Veure més »
Apišal
Tauleta d'argila amb text cuneiforme narrant la campanya de Naram-Sin a Apišal Apišal va ser una ciutat estat de Mesopotàmia situada al nord-oest d'Accad, sotmesa per Sargon I d'Accad.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Apišal · Veure més »
Assiriologia
Brau alat Dur-Sharrukin (actual Khorsabad), Museu del Louvre Lassiriologia (del grec Ἀσσυρίᾱ, 'Assíria', i -λογία, 'estudi') és l'estudi arqueològic, històric i lingüístic de l'antiga Mesopotàmia i les cultures relacionades que usaven l'escriptura cuneïforme.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Assiriologia · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Babilònia · Veure més »
Baranamtarra
Baranamtarra va ser la Reina de Lagaix durant el segle XXIV aC.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Baranamtarra · Veure més »
Ciutats de l'antic Orient Mitjà
Aquesta és una llista de les principals ciutats que van existir a l'Orient Mitjà.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Ciutats de l'antic Orient Mitjà · Veure més »
Dret internacional
El dret internacional és el conjunt de principis i normes que regulen les relacions dels estats, i altres subjectes de dret internacional, i que són representats pel seu servei diplomàtic.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Dret internacional · Veure més »
Eannatum I
Eannatum (en sumeri, 𒂍𒀭𒈾𒁺) va ser ensi de Lagaix cap al 2470 aC a 2430 aC.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Eannatum I · Veure més »
En-Xakanxa-Ana
En-Xakanxa-Ana o Enxakuixanna o Enšakušana, va ser el primer rei de la segona dinastia d'Uruk, a Sumer, esmentat per la llista de reis sumeris amb un període mític de govern de 60 anys.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і En-Xakanxa-Ana · Veure més »
Enakale
Enakale (en sumeri: 𒂗𒀉𒆗𒇷, EN.A.KAL-le), o Enakali) va ser el rei d'Umma en un període que es pot situar entre els anys 2500 aC i 2400 aC. Umma era una ciutat estat sumèria, durant el Període dinàstic arcaic (2900 aC - 2330 aC). El seu predecessor, el rei Ush, va envair el territori de Lagaix després d'arrancar les fites frontereres que havia instal·lat Mesalim, rei de Sumer, intentant conquerir l'anomenat Gu-Edin, una fèrtil planura situada entre Umma i Lagaix, tal com es diu al Con d'Entemena. Eannatum I rei de Lagaix el va derrotar completament segons el que es pot llegir a l'Estela dels voltors, on diu que Ush va perdre 3.600 homes a la batalla. Immediatament va ser derrocat i mort pels seus súbdits. El Con d'Entemena diu que Enakale va signar amb el rei Eannatum un tractat on es delimitaven les fronteres entre els dos estats. El fill i successor d'Enakale, Ur-Lumma, va desafiar a Eannatum I, però va ser derrotat per Entemena de Lagaix, el successor d'Eannatum.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Enakale · Veure més »
Eninmar
Eninmar era una ciutat estat de Mesopotàmia, de situació no establerta, però a la vora o propera al Tigris, segurament entre Larsa i Lagaix.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Eninmar · Veure més »
Entemena
Un dels més antics documents diplomàtics, en una peça d'argila, datat vers 2400 aC Entemena va ser rei de Lagaix, successor del rei Eannatum I cap al 2430 aC i fins vers el 2400 aC.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Entemena · Veure més »
Estela dels voltors
LEstela dels voltors és una estela, o sigui un monòlit en forma de pilar o de làpida que té una funció commemorativa, amb una sèrie de gravats sobre de la victòria del rei Eannatum I de Lagash sobre Umma, a finals del Període Dinàstic Arcaic.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Estela dels voltors · Veure més »
Hida'ar
Hida'ar o també Hidar, va ser un rei de Mari a l'antiga Mesopotàmia, una ciutat-estat molt important pel seu comerç al curs mitjà de l'Eufrates.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Hida'ar · Veure més »
Història de Mesopotàmia
La història de Mesopotàmia comença amb el desenvolupament de les comunitats sedentàries al nord de Mesopotàmia (que correspon al territori que abasta la conca fluvial dels rius Tigris i Eufrates) al començament del neolític, i acaba en l'antiguitat tardana.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Història de Mesopotàmia · Veure més »
Ibbi-Sin
Ibbisin Ibbi-Sin va ser rei d'Ur del 2028 aC al 2003 aC.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Ibbi-Sin · Veure més »
Imperi Accadi
LImperi Accadi va ser un gran regne de Mesopotàmia format a partir de les conquestes de Sargon.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Imperi Accadi · Veure més »
Isin
Isin i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC. Isin (en sumeri 𒉌𒋛𒅔𒆠) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia, que s'esmenta com independent cap al 2400 aC, i passa cap al 2350 aC a mans de Lugalzagesi d'Umma i després a mans de Sargon d'Accad i els seus successors.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Isin · Veure més »
Ixtaran
Ixtaran (Ištaran) en sumeri 𒀭𒅗𒁲 (també anomenat Gusilim) era un déu de la mitologia sumèria, venerat principalment a la ciutat de Der i a la regió fronterera entre Sumer i l'Iran.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Ixtaran · Veure més »
Kaku
Kaku va ser el setè rei de la segona dinastia de Lagaix.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Kaku · Veure més »
Kix
Kix i Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Kix (en sumeri Kiš, en cuneïforme 𒆧𒆠, en accadi kiššatu) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Kix · Veure més »
Lagaix
Lagaix i la Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Lagaix (en escriptura cuneïforme 𒉢𒁓𒆷𒆠, Lagaški; en sumeri Lagaš) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que es devia constituir com a estat independent cap al 2600 aC.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Lagaix · Veure més »
Larsa
Larsa i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC. Larsa, Laraq o Larak, possiblement la bíblica Ellasar, fou una ciutat estat de Mesopotàmia.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Larsa · Veure més »
Lugal-Ane-Mundu
Lugal-Anne-Mundu fou el rei més important de la ciutat estat d'Adab a Sumer i hauria exercit breument l'hegemonia sobre una part del país segons li atribueix la llista de reis sumeris que li assigna un regnat de 90 anys i el situa entre la segona dinastia d'Ur i la dinastia de Mari.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Lugal-Ane-Mundu · Veure més »
Lugal-Zage-Si
Màxima extensió dels dominis de Lugal-Zage-Si Lugal-Zage-Si o Lugalzagesi va ser un rei d'Umma que va exercir breument l'hegemonia sobre Sumer entre el 2358 i el 2334 a.n.e., segons la cronologia mitjana, o entre el 2296 i el 2271 a.n.e., segons la cronologia curta.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Lugal-Zage-Si · Veure més »
Lugalannatum
Lugalannatum (en sumeri 𒈗𒀭𒈾𒁺, 'lu-gal-an-na-tum') va ser rei (patesi) de la ciutat estat d'Umma cap a l'any 2130 aC.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Lugalannatum · Veure més »
Mardaman
Mardaman va ser una regió de Mesopotàmia al nord-est de Simurrum que apareix sotmesa a Sargon I, i que després es va revoltar contra Naram-Sin d'Accàdia al començament del seu regnat, l'any 2260 aC.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Mardaman · Veure més »
Mesalim
Mesalim o també Mesilim va ser un rei de Sumer, que també es titulava rei de Kix.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Mesalim · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Mesopotàmia · Veure més »
Mil·lenni III aC
El mil·lenni aC va abastar els anys des del 3000 aC fins al 2001 aC.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Mil·lenni III aC · Veure més »
Mur d'escuts
Mur d'escuts anglosaxó contra la cavalleria normanda a la batalla de Hastings (escena del Tapís de Bayeux) La formació d'un mur d'escuts (scieldweall o bordweall en anglès antic, skjaldborg en nòrdic antic) és una tàctica militar que era habitual en moltes cultures a l'època de la guerra pre- moderna moderna.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Mur d'escuts · Veure més »
Namar
Namar va ser una regió de Mesopotàmia al nord-oest d'Apišal i Akkad.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Namar · Veure més »
Naram-Sin d'Accàdia
Àrees revoltades contra Naram-Sin cap al 2260 aC L'imperi de Naram-Sin cap al 2250 aC Naram-Sin o Naram-Sîn (? - 2223 aC) (en accadi, 𒀭𒈾𒊏𒄠𒀭𒂗𒍪) va ser el quart rei de l'Imperi d'Accad.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Naram-Sin d'Accàdia · Veure més »
Ninshubur
Ninshubur (𒀭𒎏𒋚; Ninšubur, "Dama de Subartu" o "Senyora dels servents"), també escrit Ninšubura, era una deessa mesopotàmica el paper principal de la qual era el de sukkal (visir diví) de la deessa Inanna.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Ninshubur · Veure més »
Nippur
Localització de '''Nippur''' a Mesopotàmia. Nippur (en sumeri Nibru, sovint registrat amb el logograma 𒂗𒆤𒆠, EN.LÍLKI, "Ciutat d'Enlil", en accadi Nibbur) actualment Tell Nuffar, va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que va sorgir cap a l'any 2700 aC i va mantenir un difícil equilibri entre Kix i Uruk.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Nippur · Veure més »
Nisaba
Nisaba (sumeri: 𒀭𒉀 DNAGA; posteriorment 𒀭𒊺𒉀 DŠE.NAGA), també Nisabal, Ninhursag, Nanibgal o Nídaba (Dnídaba) va ser la deessa sumèria de les canyes i de la fertilitat.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Nisaba · Veure més »
Període dinàstic arcaic
Situació de les principals ciutats sumèries i abast d'aquesta cultura al final del període dinàstic arcaic. Relleu votiu d'Ur-Nanshe Es denomina període dinàstic arcaic o període protodinàstic de Mesopotàmia l'etapa de la història de Mesopotàmia compresa entre el 2900 aC i el 2334 aC, és a dir, el període sumeri.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Període dinàstic arcaic · Veure més »
Període paleoassiri
LImperi assiri antic o paleoassiri és un dels períodes en què es divideix la història d'Assíria.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Període paleoassiri · Veure més »
Rimuix d'Accad
Imperi d'Akkad amb Rimuix i Manixtuixu Rimuix d'Accad o Rimuš va ser el fill i successor de Sargon al capdavant de l'imperi d'Accad, i segons diu la Llista de reis sumeris va regnar nou anys.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Rimuix d'Accad · Veure més »
Sargon d'Accad
Sargon d'Accad o també Šarrukin ('rei autèntic'), conegut amb el nom de Sargon el Gran, va ser un rei semita fundador de la dinastia d'Accad i del primer imperi conegut.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Sargon d'Accad · Veure més »
Sargon I
Sargon I o també Šarru-kīn I va ser rei d'Assíria (Assur) que va regnar, segons la cronologia mitjana, cap a la meitat del, però segons la llista d'oficials anuals (limmu) seria una mica anterior, del 1905 aC al 1865 aC.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Sargon I · Veure més »
Sumer
Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Sumer · Veure més »
Sumuel
Sumuel o Sumu-el o Sumu-Ilum va ser el setè rei de la dinastia amorrita de la ciutat-estat de Larsa.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Sumuel · Veure més »
Umma
* Umma (islam), comunitat de creients de l'islam.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Umma · Veure més »
Ur
Ur (sumeri cuneiforme: URI₅, URIM₂, URIM₅; accadi: URU), actualment Tell al-Muqayyar (‘el turó enquitranat’), és una de les ciutats més antigues i importants de l'antiga Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que aleshores es trobava en una de les branques de l'Eufrates, a prop del golf Pèrsic.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Ur · Veure més »
Ur-Lumma
Ur-Lumma (en sumeri: 𒌨𒀭𒈝𒂷, Ur DLum-ma) va ser rei de la ciutat estat d'Umma cap a l'any 2400 aC.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Ur-Lumma · Veure més »
Ur-Nanxe
Estela portant la inscripció «Ur-Nanxe, fill de Gunidu, a Ningirsu», Museu del Louvre Ur-Nanxe (en sumeri 𒌨𒀭𒀏, UR-NANŠE "Guerrer de Nanxe") o Ur-Nina va ser el primer ensi (rei) de la Primera dinastia de Lagaix, independent després del període de Mesalim cap al 2520 aC.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Ur-Nanxe · Veure més »
Ur-Zababa
Ur-Zababa va ser un rei de Kix, el segon de la quarta dinastia de Kish que governava Sumer, fill i successor de Puzur-Sin de Kix (que no s'ha de confondre amb el rei Puzur-Sin d'Assíria) i net de Kug-Baba, de la tercera dinastia de Kish.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Ur-Zababa · Veure més »
Uruk
Ciutats de Mesopotàmia. Uruk al sud. Uruk (en sumeri en escriptura cuneïforme: 𒀕𒆠, unugki; en accadi: 𒌷𒀕 or 𒌷𒀔 Uruk (URUUNUG); o) va ser una antiga ciutat de la Mesopotàmia sumèria i posteriorment de Babilònia, situada a l'est de l'actual llera del riu Eufrates, al costat de l'antic canal sec del riu Eufrates, uns 30 km a l'est de la moderna Samawah, al-Muthanna, a l'Iraq.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Uruk · Veure més »
Urukagina
Urukagina (alternativament Uruinimgina o Irikagina) (en sumeri: 𒌷𒅗𒄀𒈾) va ser ensi Lagash cap al 2355 aC, per pocs anys, fins a la conquesta de Lagash per Lugalzagesi d'Umma cap al 2350 aC Es creu que fou un usurpador que va enderrocar a Lugalbanda assolint el títol reial dient que havia estat escollit per déu; va ser un legislador (el seu codi legal no es coneix més que per referències en altres documents però seria el primer codi legal de la historia) que va disminuir el poder econòmic-religiós de la monarquia i va alliberar als ciutadans dels deutes i altres servituds; va prohibir la diandra (una dona es casava amb dos homes) esmentant que l'antiga poliàndria, de la que la diàndria ("di" de "dos") era una resta, ja no podia acceptar-se; i es va proclamar defensor de vídues i orfes, amb reducció d'impostos.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Urukagina · Veure més »
Ush
Ush (en sumeri (𒍑 Uš, que possiblement es pot llegir Ninta) va ser rei o ensi d'Umma, una Ciutat estat de Sumer, cap a l'any 2450 aC. El nom del rei es troba en diverses inscripcions, com per exemple en l'anomenat Con d'Entemena, on es diu que va violar la frontera amb Lagaix, que havia estat solemnement establerta pel rei Mesalim (ca. 2600 aC). Segons el relat conservat, Ush va envair el territori de Lagaix, i la seva invasió va ser repel·lida, encara que no es diu quin rei o quin general ho va fer. Es creu que qui va derrotar Ush va ser Eannatum I, rei de Lagaix, segons es pot deduir de la lectura d'un fragment de l'Estela dels voltors que sembla indicar que després de la pèrdua de 3.600 soldats al camp de batalla, Ush va ser assassinat a la seva capital, Umma. Eannatum va signar un tractat delimitant les fronteres amb Enakale, el successor d'Ush, tal com es descriu al Con d'Entemena.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Ush · Veure més »
Warakshe
Warakshe (en sumeri Mar-ḫa-šiKI 𒈥𒄩𒅆𒆠, Marhashi, Marhasi, Parhasi, Barhasi i Waraḫše.; en accadi: "Parahshum" 𒁀𒊏𒄴𒋧𒆠) va ser un regne a la regió d'Elam, a l'oest, sotmès a Sargon I d'Accad cap a l'any 2325 aC.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Warakshe · Veure més »
Zabalam
Zabalam o Zabala va ser una ciutat estat de Mesopotàmia.
Nou!!: Umma (ciutat estat) і Zabalam · Veure més »
