Obrir a Google MapsTaula de continguts
54 les relacions: Adab, Akxak, Apišal, Assiriologia, Babilònia, Baranamtarra, Ciutats de l'antic Orient Mitjà, Dret internacional, Eannatum I, En-Xakanxa-Ana, Enakale, Eninmar, Entemena, Estela dels voltors, Hida'ar, Història de Mesopotàmia, Ibbi-Sin, Imperi Accadi, Isin, Ixtaran, Kaku, Kix, Lagaix, Larsa, Lugal-Ane-Mundu, Lugal-Zage-Si, Lugalannatum, Mardaman, Mesalim, Mesopotàmia, Mil·lenni III aC, Mur d'escuts, Namar, Naram-Sin d'Accàdia, Ninshubur, Nippur, Nisaba, Període dinàstic arcaic, Període paleoassiri, Rimuix d'Accad, Sargon d'Accad, Sargon I, Sumer, Sumuel, Umma, Ur, Ur-Lumma, Ur-Nanxe, Ur-Zababa, Uruk, ... Ampliar l'índex (4 més) »
Adab
Adab o Ud-Nun fou una ciutat estat de Mesopotàmia entre Telloh i Nippur; al lloc de la moderna Bismaya o Bismya, a la governació de Wasit, a l'Iraq.
Veure Umma (ciutat estat) і Adab
Akxak
Akxak va ser una antiga ciutat estat de Mesopotàmia de la qual es tenen les primeres notícies segures cap al 2600 aC però existia de molt abans.
Veure Umma (ciutat estat) і Akxak
Apišal
Tauleta d'argila amb text cuneiforme narrant la campanya de Naram-Sin a Apišal Apišal va ser una ciutat estat de Mesopotàmia situada al nord-oest d'Accad, sotmesa per Sargon I d'Accad.
Veure Umma (ciutat estat) і Apišal
Assiriologia
Brau alat Dur-Sharrukin (actual Khorsabad), Museu del Louvre Lassiriologia (del grec Ἀσσυρίᾱ, 'Assíria', i -λογία, 'estudi') és l'estudi arqueològic, històric i lingüístic de l'antiga Mesopotàmia i les cultures relacionades que usaven l'escriptura cuneïforme.
Veure Umma (ciutat estat) і Assiriologia
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Veure Umma (ciutat estat) і Babilònia
Baranamtarra
Baranamtarra va ser la Reina de Lagaix durant el segle XXIV aC.
Veure Umma (ciutat estat) і Baranamtarra
Ciutats de l'antic Orient Mitjà
Aquesta és una llista de les principals ciutats que van existir a l'Orient Mitjà.
Veure Umma (ciutat estat) і Ciutats de l'antic Orient Mitjà
Dret internacional
El dret internacional és el conjunt de principis i normes que regulen les relacions dels estats, i altres subjectes de dret internacional, i que són representats pel seu servei diplomàtic.
Veure Umma (ciutat estat) і Dret internacional
Eannatum I
Eannatum (en sumeri, 𒂍𒀭𒈾𒁺) va ser ensi de Lagaix cap al 2470 aC a 2430 aC.
Veure Umma (ciutat estat) і Eannatum I
En-Xakanxa-Ana
En-Xakanxa-Ana o Enxakuixanna o Enšakušana, va ser el primer rei de la segona dinastia d'Uruk, a Sumer, esmentat per la llista de reis sumeris amb un període mític de govern de 60 anys.
Veure Umma (ciutat estat) і En-Xakanxa-Ana
Enakale
Enakale (en sumeri: 𒂗𒀉𒆗𒇷, EN.A.KAL-le), o Enakali) va ser el rei d'Umma en un període que es pot situar entre els anys 2500 aC i 2400 aC. Umma era una ciutat estat sumèria, durant el Període dinàstic arcaic (2900 aC - 2330 aC). El seu predecessor, el rei Ush, va envair el territori de Lagaix després d'arrancar les fites frontereres que havia instal·lat Mesalim, rei de Sumer, intentant conquerir l'anomenat Gu-Edin, una fèrtil planura situada entre Umma i Lagaix, tal com es diu al Con d'Entemena.
Veure Umma (ciutat estat) і Enakale
Eninmar
Eninmar era una ciutat estat de Mesopotàmia, de situació no establerta, però a la vora o propera al Tigris, segurament entre Larsa i Lagaix.
Veure Umma (ciutat estat) і Eninmar
Entemena
Un dels més antics documents diplomàtics, en una peça d'argila, datat vers 2400 aC Entemena va ser rei de Lagaix, successor del rei Eannatum I cap al 2430 aC i fins vers el 2400 aC.
Veure Umma (ciutat estat) і Entemena
Estela dels voltors
LEstela dels voltors és una estela, o sigui un monòlit en forma de pilar o de làpida que té una funció commemorativa, amb una sèrie de gravats sobre de la victòria del rei Eannatum I de Lagash sobre Umma, a finals del Període Dinàstic Arcaic.
Veure Umma (ciutat estat) і Estela dels voltors
Hida'ar
Hida'ar o també Hidar, va ser un rei de Mari a l'antiga Mesopotàmia, una ciutat-estat molt important pel seu comerç al curs mitjà de l'Eufrates.
Veure Umma (ciutat estat) і Hida'ar
Història de Mesopotàmia
La història de Mesopotàmia comença amb el desenvolupament de les comunitats sedentàries al nord de Mesopotàmia (que correspon al territori que abasta la conca fluvial dels rius Tigris i Eufrates) al començament del neolític, i acaba en l'antiguitat tardana.
Veure Umma (ciutat estat) і Història de Mesopotàmia
Ibbi-Sin
Ibbisin Ibbi-Sin va ser rei d'Ur del 2028 aC al 2003 aC.
Veure Umma (ciutat estat) і Ibbi-Sin
Imperi Accadi
LImperi Accadi va ser un gran regne de Mesopotàmia format a partir de les conquestes de Sargon.
Veure Umma (ciutat estat) і Imperi Accadi
Isin
Isin i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC. Isin (en sumeri 𒉌𒋛𒅔𒆠) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia, que s'esmenta com independent cap al 2400 aC, i passa cap al 2350 aC a mans de Lugalzagesi d'Umma i després a mans de Sargon d'Accad i els seus successors.
Veure Umma (ciutat estat) і Isin
Ixtaran
Ixtaran (Ištaran) en sumeri 𒀭𒅗𒁲 (també anomenat Gusilim) era un déu de la mitologia sumèria, venerat principalment a la ciutat de Der i a la regió fronterera entre Sumer i l'Iran.
Veure Umma (ciutat estat) і Ixtaran
Kaku
Kaku va ser el setè rei de la segona dinastia de Lagaix.
Veure Umma (ciutat estat) і Kaku
Kix
Kix i Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Kix (en sumeri Kiš, en cuneïforme 𒆧𒆠, en accadi kiššatu) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia.
Veure Umma (ciutat estat) і Kix
Lagaix
Lagaix i la Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Lagaix (en escriptura cuneïforme 𒉢𒁓𒆷𒆠, Lagaški; en sumeri Lagaš) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que es devia constituir com a estat independent cap al 2600 aC.
Veure Umma (ciutat estat) і Lagaix
Larsa
Larsa i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC. Larsa, Laraq o Larak, possiblement la bíblica Ellasar, fou una ciutat estat de Mesopotàmia.
Veure Umma (ciutat estat) і Larsa
Lugal-Ane-Mundu
Lugal-Anne-Mundu fou el rei més important de la ciutat estat d'Adab a Sumer i hauria exercit breument l'hegemonia sobre una part del país segons li atribueix la llista de reis sumeris que li assigna un regnat de 90 anys i el situa entre la segona dinastia d'Ur i la dinastia de Mari.
Veure Umma (ciutat estat) і Lugal-Ane-Mundu
Lugal-Zage-Si
Màxima extensió dels dominis de Lugal-Zage-Si Lugal-Zage-Si o Lugalzagesi va ser un rei d'Umma que va exercir breument l'hegemonia sobre Sumer entre el 2358 i el 2334 a.n.e., segons la cronologia mitjana, o entre el 2296 i el 2271 a.n.e., segons la cronologia curta.
Veure Umma (ciutat estat) і Lugal-Zage-Si
Lugalannatum
Lugalannatum (en sumeri 𒈗𒀭𒈾𒁺, 'lu-gal-an-na-tum') va ser rei (patesi) de la ciutat estat d'Umma cap a l'any 2130 aC.
Veure Umma (ciutat estat) і Lugalannatum
Mardaman
Mardaman va ser una regió de Mesopotàmia al nord-est de Simurrum que apareix sotmesa a Sargon I, i que després es va revoltar contra Naram-Sin d'Accàdia al començament del seu regnat, l'any 2260 aC.
Veure Umma (ciutat estat) і Mardaman
Mesalim
Mesalim o també Mesilim va ser un rei de Sumer, que també es titulava rei de Kix.
Veure Umma (ciutat estat) і Mesalim
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure Umma (ciutat estat) і Mesopotàmia
Mil·lenni III aC
El mil·lenni aC va abastar els anys des del 3000 aC fins al 2001 aC.
Veure Umma (ciutat estat) і Mil·lenni III aC
Mur d'escuts
Mur d'escuts anglosaxó contra la cavalleria normanda a la batalla de Hastings (escena del Tapís de Bayeux) La formació d'un mur d'escuts (scieldweall o bordweall en anglès antic, skjaldborg en nòrdic antic) és una tàctica militar que era habitual en moltes cultures a l'època de la guerra pre- moderna moderna.
Veure Umma (ciutat estat) і Mur d'escuts
Namar
Namar va ser una regió de Mesopotàmia al nord-oest d'Apišal i Akkad.
Veure Umma (ciutat estat) і Namar
Naram-Sin d'Accàdia
Àrees revoltades contra Naram-Sin cap al 2260 aC L'imperi de Naram-Sin cap al 2250 aC Naram-Sin o Naram-Sîn (? - 2223 aC) (en accadi, 𒀭𒈾𒊏𒄠𒀭𒂗𒍪) va ser el quart rei de l'Imperi d'Accad.
Veure Umma (ciutat estat) і Naram-Sin d'Accàdia
Ninshubur
Ninshubur (𒀭𒎏𒋚; Ninšubur, "Dama de Subartu" o "Senyora dels servents"), també escrit Ninšubura, era una deessa mesopotàmica el paper principal de la qual era el de sukkal (visir diví) de la deessa Inanna.
Veure Umma (ciutat estat) і Ninshubur
Nippur
Localització de '''Nippur''' a Mesopotàmia. Nippur (en sumeri Nibru, sovint registrat amb el logograma 𒂗𒆤𒆠, EN.LÍLKI, "Ciutat d'Enlil", en accadi Nibbur) actualment Tell Nuffar, va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que va sorgir cap a l'any 2700 aC i va mantenir un difícil equilibri entre Kix i Uruk.
Veure Umma (ciutat estat) і Nippur
Nisaba
Nisaba (sumeri: 𒀭𒉀 DNAGA; posteriorment 𒀭𒊺𒉀 DŠE.NAGA), també Nisabal, Ninhursag, Nanibgal o Nídaba (Dnídaba) va ser la deessa sumèria de les canyes i de la fertilitat.
Veure Umma (ciutat estat) і Nisaba
Període dinàstic arcaic
Situació de les principals ciutats sumèries i abast d'aquesta cultura al final del període dinàstic arcaic. Relleu votiu d'Ur-Nanshe Es denomina període dinàstic arcaic o període protodinàstic de Mesopotàmia l'etapa de la història de Mesopotàmia compresa entre el 2900 aC i el 2334 aC, és a dir, el període sumeri.
Veure Umma (ciutat estat) і Període dinàstic arcaic
Període paleoassiri
LImperi assiri antic o paleoassiri és un dels períodes en què es divideix la història d'Assíria.
Veure Umma (ciutat estat) і Període paleoassiri
Rimuix d'Accad
Imperi d'Akkad amb Rimuix i Manixtuixu Rimuix d'Accad o Rimuš va ser el fill i successor de Sargon al capdavant de l'imperi d'Accad, i segons diu la Llista de reis sumeris va regnar nou anys.
Veure Umma (ciutat estat) і Rimuix d'Accad
Sargon d'Accad
Sargon d'Accad o també Šarrukin ('rei autèntic'), conegut amb el nom de Sargon el Gran, va ser un rei semita fundador de la dinastia d'Accad i del primer imperi conegut.
Veure Umma (ciutat estat) і Sargon d'Accad
Sargon I
Sargon I o també Šarru-kīn I va ser rei d'Assíria (Assur) que va regnar, segons la cronologia mitjana, cap a la meitat del, però segons la llista d'oficials anuals (limmu) seria una mica anterior, del 1905 aC al 1865 aC.
Veure Umma (ciutat estat) і Sargon I
Sumer
Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.
Veure Umma (ciutat estat) і Sumer
Sumuel
Sumuel o Sumu-el o Sumu-Ilum va ser el setè rei de la dinastia amorrita de la ciutat-estat de Larsa.
Veure Umma (ciutat estat) і Sumuel
Umma
* Umma (islam), comunitat de creients de l'islam.
Veure Umma (ciutat estat) і Umma
Ur
Ur (sumeri cuneiforme: URI₅, URIM₂, URIM₅; accadi: URU), actualment Tell al-Muqayyar (‘el turó enquitranat’), és una de les ciutats més antigues i importants de l'antiga Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que aleshores es trobava en una de les branques de l'Eufrates, a prop del golf Pèrsic.
Veure Umma (ciutat estat) і Ur
Ur-Lumma
Ur-Lumma (en sumeri: 𒌨𒀭𒈝𒂷, Ur DLum-ma) va ser rei de la ciutat estat d'Umma cap a l'any 2400 aC.
Veure Umma (ciutat estat) і Ur-Lumma
Ur-Nanxe
Estela portant la inscripció «Ur-Nanxe, fill de Gunidu, a Ningirsu», Museu del Louvre Ur-Nanxe (en sumeri 𒌨𒀭𒀏, UR-NANŠE "Guerrer de Nanxe") o Ur-Nina va ser el primer ensi (rei) de la Primera dinastia de Lagaix, independent després del període de Mesalim cap al 2520 aC.
Veure Umma (ciutat estat) і Ur-Nanxe
Ur-Zababa
Ur-Zababa va ser un rei de Kix, el segon de la quarta dinastia de Kish que governava Sumer, fill i successor de Puzur-Sin de Kix (que no s'ha de confondre amb el rei Puzur-Sin d'Assíria) i net de Kug-Baba, de la tercera dinastia de Kish.
Veure Umma (ciutat estat) і Ur-Zababa
Uruk
Ciutats de Mesopotàmia. Uruk al sud. Uruk (en sumeri en escriptura cuneïforme: 𒀕𒆠, unugki; en accadi: 𒌷𒀕 or 𒌷𒀔 Uruk (URUUNUG); o) va ser una antiga ciutat de la Mesopotàmia sumèria i posteriorment de Babilònia, situada a l'est de l'actual llera del riu Eufrates, al costat de l'antic canal sec del riu Eufrates, uns 30 km a l'est de la moderna Samawah, al-Muthanna, a l'Iraq.
Veure Umma (ciutat estat) і Uruk
Urukagina
Urukagina (alternativament Uruinimgina o Irikagina) (en sumeri: 𒌷𒅗𒄀𒈾) va ser ensi Lagash cap al 2355 aC, per pocs anys, fins a la conquesta de Lagash per Lugalzagesi d'Umma cap al 2350 aC Es creu que fou un usurpador que va enderrocar a Lugalbanda assolint el títol reial dient que havia estat escollit per déu; va ser un legislador (el seu codi legal no es coneix més que per referències en altres documents però seria el primer codi legal de la historia) que va disminuir el poder econòmic-religiós de la monarquia i va alliberar als ciutadans dels deutes i altres servituds; va prohibir la diandra (una dona es casava amb dos homes) esmentant que l'antiga poliàndria, de la que la diàndria ("di" de "dos") era una resta, ja no podia acceptar-se; i es va proclamar defensor de vídues i orfes, amb reducció d'impostos.
Veure Umma (ciutat estat) і Urukagina
Ush
Ush (en sumeri (𒍑 Uš, que possiblement es pot llegir Ninta) va ser rei o ensi d'Umma, una Ciutat estat de Sumer, cap a l'any 2450 aC. El nom del rei es troba en diverses inscripcions, com per exemple en l'anomenat Con d'Entemena, on es diu que va violar la frontera amb Lagaix, que havia estat solemnement establerta pel rei Mesalim (ca.
Veure Umma (ciutat estat) і Ush
Warakshe
Warakshe (en sumeri Mar-ḫa-šiKI 𒈥𒄩𒅆𒆠, Marhashi, Marhasi, Parhasi, Barhasi i Waraḫše.; en accadi: "Parahshum" 𒁀𒊏𒄴𒋧𒆠) va ser un regne a la regió d'Elam, a l'oest, sotmès a Sargon I d'Accad cap a l'any 2325 aC.
Veure Umma (ciutat estat) і Warakshe
Zabalam
Zabalam o Zabala va ser una ciutat estat de Mesopotàmia.
Veure Umma (ciutat estat) і Zabalam