Taula de continguts
123 les relacions: Almagestum Novum, Alquímia, Ars magna lucis et umbrae, Astrofísica, Astronomia islàmica medieval, Astronomia nova, Òrbita de Mart, Bernard le Bovier de Fontenelle, Brahea armata, Catàleg d'estels, Ciència medieval, Ciències exactes, Col·legi Invisible, Cometa, Cometa de Halley, Commentariolus, Constel·lació de Cassiopea, Constel·lació de la Cabellera de Berenice, Cort (noblesa), Cosmos: Un viatge personal, Cronologia de l'astronomia del sistema solar, Cyprianus, Danesos, David Fabricius, De Revolutionibus Orbium Coelestium, Dennis Rawlins, Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo, Dinamarca, Dones i matemàtiques, Doris Hellman, Efemèride, Els ambaixadors, Equació de temps, Escala (proporció), Escala diagonal, Esfera armil·lar, Esferes celestes, Espai exterior, Estel, Estreles fixes, Estrella binària, European Astronomical Society, Francis Baily, Giacomo Rho, Giordano Bruno, Giovanni Battista Riccioli, Giulio Aleni, Gravat Flammarion, Guillem el Savi, Guo Shoujing, ... Ampliar l'índex (73 més) »
Almagestum Novum
Almagestum Novum és un tractat astronòmic publicat el 1651, obra de l'astrònom jesuïta italià Giovanni Riccioli (1598-1671).
Veure Tycho Brahe і Almagestum Novum
Alquímia
Pàgina d'una obra d'en Ramon Llull Lalquímia era una doctrina i un estudi especulatiuDiccionari d'Història de Catalunya; p. 34 ed.
Veure Tycho Brahe і Alquímia
Ars magna lucis et umbrae
Ars Magna Lucis et Umbrae és una obra d'Athanasius Kircher publicada a Roma a mitjan (1645-1646) i estructurada en deu llibres o capítols.
Veure Tycho Brahe і Ars magna lucis et umbrae
Astrofísica
L'LMC N 63A del romanent de supernova capturat en longituds d'ona de raigs X (blau), òptica (verd) i de ràdio (vermell). La resplendor de raigs X prové del material escalfat a uns deu milions de graus centígrads per una ona de xoc generada per l'explosió de la supernova.
Veure Tycho Brahe і Astrofísica
Astronomia islàmica medieval
Lastronomia islàmica medieval fa referència als avanços en astronomia fets en el món islàmic sobretot entre els segles i. Aquest desenvolupament va ser escrit majoritàriament en àrab i va desenvolupar-se a l'Orient Pròxim, el nord d'Àfrica, l'Àndalus i l'Àsia Central.
Veure Tycho Brahe і Astronomia islàmica medieval
Astronomia nova
Astronomia nova és un llibre escrit per Johannes Kepler (1571–1630), matemàtic imperial entre 1601 i 1612, el 1609 en què apareixen els resultats de les seves investigacions al llarg més de cinc anys a Praga sobre el moviment dels planetes i en particular sobre el moviment aparent de Mart.
Veure Tycho Brahe і Astronomia nova
Òrbita de Mart
Òrbita de Mart en relació amb les òrbites dels planetes del sistema solar interior Mart té una òrbita amb un eix semimajor de 1.524 unitats astronòmiques (228 milions de km) i una excentricitat de 0,0934.
Veure Tycho Brahe і Òrbita de Mart
Bernard le Bovier de Fontenelle
Bernard le Bovier de Fontenelle (conegut simplement com a Fontenelle) va ser un poeta, dramaturg i assagista francés dels segles XVII-XVIII.
Veure Tycho Brahe і Bernard le Bovier de Fontenelle
Brahea armata
Com a planta ornamental Planta joveBrahea armata ("palma blanca") és una espècie pertanyent a la família de les palmeres (Arecaceae).
Veure Tycho Brahe і Brahea armata
Catàleg d'estels
Un catàleg d'estels és un catàleg astronòmic format per una llista d'estels.
Veure Tycho Brahe і Catàleg d'estels
Ciència medieval
principis geomètrics. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 La ciència medieval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que van ocórrer en el període de l'edat mitjana-el període intermedi, en una divisió esquemàtica de la història d'Europa.
Veure Tycho Brahe і Ciència medieval
Ciències exactes
Arc meridià d'Ulugh Beg per a mesures astronòmiques precises (s. XV) Les ciències exactes, de vegades anomenades ciències matemàtiques exactes són aquelles ciències "que admeten una precisió absoluta en els seus resultats"; sobretot les ciències matemàtiques.
Veure Tycho Brahe і Ciències exactes
Col·legi Invisible
rosacreus El Col·legi Invisible va ser precursor de la societat científica Royal Society del Regne Unit.
Veure Tycho Brahe і Col·legi Invisible
Cometa
Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.
Veure Tycho Brahe і Cometa
Cometa de Halley
El cometa de Halley (1P/Halley) és un cometa periòdic, gran i brillant, que orbita al voltant del Sol cada 76 anys de mitjana, encara que el seu període orbital pot oscil·lar entre 74 i 79 anys.
Veure Tycho Brahe і Cometa de Halley
Commentariolus
Commentariolus (en llatí, ‘petits comentaris') és un esbós de quaranta pàgines escrit per Nicolau Copèrnic d'una versió anterior del seu revolucionari model heliocèntric de l'univers.
Veure Tycho Brahe і Commentariolus
Constel·lació de Cassiopea
Cassiopea (Cassiopeia) és una constel·lació de l'hemisferi nord, les cinc estrelles més brillants de la qual presenten una característica forma de ve doble (W) que, en funció de l'època de l'any i de la latitud es pot veure dreta, de costat o invertida.
Veure Tycho Brahe і Constel·lació de Cassiopea
Constel·lació de la Cabellera de Berenice
La Cabellera de Berenice (Coma Berenices) és una constel·lació considerada tradicionalment un asterisme.
Veure Tycho Brahe і Constel·lació de la Cabellera de Berenice
Cort (noblesa)
arcs de diafragma Representació de la rebuda dels reis catòlics a Colom al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona La cort és el conjunt de membres de la noblesa i funcionaris que acompanyen el rei en les seves funcions de govern i protocol.
Veure Tycho Brahe і Cort (noblesa)
Cosmos: Un viatge personal
Cosmos: Un viatge personal (en anglès Cosmos: A Personal Voyage) és el títol d'una obra de divulgació científica produïda per Carl Sagan i Ann Druyan per a difondre la història de l'astronomia, l'origen de la vida, el nostre lloc a l'univers, les modernes visions de la cosmologia i les darreres notícies de l'exploració espacial; en particular, les missions Voyager.
Veure Tycho Brahe і Cosmos: Un viatge personal
Cronologia de l'astronomia del sistema solar
Aquest article és una cronologia de l'astronomia del sistema solar.
Veure Tycho Brahe і Cronologia de l'astronomia del sistema solar
Cyprianus
almanac astronòmic de Tycho Brahe. Cyprianus és en nom que rep en les tradicions escandinaves de màgia popular el "llibre negre" ("Svarteboken"): un grimori o manuscrit que recopila encanteris, i per extensió la tradició màgica de la qual aquests encanteris formen part.
Veure Tycho Brahe і Cyprianus
Danesos
Els danesos (en danès, danskere) són els membres d'un grup ètnic escandinau nadius de Dinamarca i que parlen danès.
Veure Tycho Brahe і Danesos
David Fabricius
David Fabricius (llatinització del seu propi nom David Faber o David Goldschmidt) (Esens, 9 de març de 1564 - Brookmerland, 7 de maig de 1617), va ser un teòleg luterà i astrònom alemany que va tenir el mèrit de ser un dels primers a utilitzar un telescopi per observar el cel.
Veure Tycho Brahe і David Fabricius
De Revolutionibus Orbium Coelestium
De Revolutionibus Orbium Coelestium (De les revolucions dels orbes celestes) és una obra de l'astrònom polonès Nicolau Copèrnic, publicada el 1543 a Nuremberg (Sacre Imperi Romanogermànic) per Andreas Osiander i dedicada al papa Pau III (Alessandro Farnese).
Veure Tycho Brahe і De Revolutionibus Orbium Coelestium
Dennis Rawlins
Dennis Rawlins (nascut l'any 1937) és un astrònom i historiador estatunidenc escèptic sobre la història generalment acceptada, En el seu primer llibre, Peary at the North Pole: fact or fiction? (1973), Rawlins argumenta que Robert Peary mai va arribar al Pol Nord l'any 1909.
Veure Tycho Brahe і Dennis Rawlins
Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo
El Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo, en català Diàleg Sobre els Dos Grans Sistemes del Món, és una obra del físic i matemàtic toscà Galileo Galilei (1564-1642), conegut als Països Catalans com Galileu, publicada el 1632 a Florència i escrita en forma de diàleg entre diversos personatges en italià, on l'autor ataca el model geocèntric del sistema solar de Claudi Ptolemeu (circa 90-circa 168) i defensa el model heliocèntric de Nicolau Copèrnic (1473-1543).
Veure Tycho Brahe і Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Veure Tycho Brahe і Dinamarca
Dones i matemàtiques
Les dones matemàtiques han lluitat històricament per obrir-se pas en el camp de les ciències, un espai tradicionalment masculí i vetat per a elles.
Veure Tycho Brahe і Dones i matemàtiques
Doris Hellman
va ser una historiadora de la ciència estatunidenca.
Veure Tycho Brahe і Doris Hellman
Efemèride
En astronomia i navegació celeste, una efemèride (pl. efemèrides; from llatí efemèride 'Diari', i grec ἐφημερίς) és un llibre amb taules que ofereix la trajectòria dels objectes astronòmics naturals així com dels satèl·lits artificials al cel, és a dir, la posició (i possiblement la velocitat) al llarg del temps.
Veure Tycho Brahe і Efemèride
Els ambaixadors
El quadre Jean de Dinteville i Georges de Selve, més conegut com a Els ambaixadors, és una pintura de 1533 de Hans Holbein el Jove, actualment en la National Gallery de Londres, considerat un dels quadres més fascinants de la història de la pintura.
Veure Tycho Brahe і Els ambaixadors
Equació de temps
L'equació del temps - a sobre de l'eix un rellotge de sol apareixerà "ràpid" en relació amb un rellotge que mostri el temps mitjà local, i per sota de l'eix apareixerà un rellotge de sol ''lent''. Signe de l'equació del temps» a sota.
Veure Tycho Brahe і Equació de temps
Escala (proporció)
Plànol de construcció-Tres tipus de finestres venecianes L'escala és la proporció entre les dimensions reals d'un objecte i la seva representació en un mapa, una maqueta, un plànol, etc., o sigui, és el resultat de dividir la mesura de la representació, el dibuix, per la de la realitat.
Veure Tycho Brahe і Escala (proporció)
Escala diagonal
Escala diagonal per a mesures lineals.Negre - GraellaBlau - Diagonals o línies transversalsVerd - Graduacions de l'instrument Vermell - Línia del cursor El mètode de l'escala diagonal o mètode de les transversals és un recurs geomètric que permet augmentar la precisió de lectura de longituds lineals o d'angles en instruments, plànols i similars.
Veure Tycho Brahe і Escala diagonal
Esfera armil·lar
Una esfera armil·lar és un instrument astronòmic format per cèrcols (anomenats armil·les) que representen els cercles més importants que es poden considerar sobre l'esfera celeste.
Veure Tycho Brahe і Esfera armil·lar
Esferes celestes
Pedro Apiano (Anvers, 1539) Les esferes celestes, o cossos celestes, foren objectes fonamentals dels models cosmològics estudiats per Plató, Èudox de Cnidos, Aristòtil, Claudi Ptolemeu, Nicolau Copèrnic i altres.
Veure Tycho Brahe і Esferes celestes
Espai exterior
Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.
Veure Tycho Brahe і Espai exterior
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Tycho Brahe і Estel
Estreles fixes
Els estels fixos en la representació del sistema solar de Tycho Brahe Els estels fixos (del llatí stellae fixae) són objectes celestes que no semblen moure's pel que fa als altres estels del cel nocturn.
Veure Tycho Brahe і Estreles fixes
Estrella binària
Hubble de Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.
Veure Tycho Brahe і Estrella binària
European Astronomical Society
L'European Astronomical Society (EAS) o Societat Astronòmica Europea, és una societat científica, fundada sota el Codi Civil Suís el 1990, com una associació per contribuir i promoure l'avanç de l'astronomia a Europa, i per tractar assumptes astronòmics a nivell europeu.
Veure Tycho Brahe і European Astronomical Society
Francis Baily
Francis Baily (Newbury, Berkshire, 28 d'abril de 1774 – Londres, 30 d'agost de 1844), va ser un astrònom anglès.
Veure Tycho Brahe і Francis Baily
Giacomo Rho
Giacomo Rho (Pàvia 1593 - Pequín 1638) (Nom xinès: Luo Yagu (羅雅谷), jesuïta italià, matemàtic i missioner a la Xina durant el regnat de l'emperador Chongzhen de la Dinastia Ming.
Veure Tycho Brahe і Giacomo Rho
Giordano Bruno
, de naixement Filippo Bruno, va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i poeta italià.
Veure Tycho Brahe і Giordano Bruno
Giovanni Battista Riccioli
Giovanni Battista Riccioli (Ferrara, Estats Pontificis, 17 d'abril de 1598 - Bolonya, Estats Pontificis, 25 de juny de 1671), va ser un matemàtic i astrònom jesuïta italià del.
Veure Tycho Brahe і Giovanni Battista Riccioli
Giulio Aleni
Giulio Aleni (Brescia 1582 - Yanping 1649) jesuïta italià, matemàtic i geògraf, missioner que va desenvolupar una important tasca apostòlica i científica a la Xina durant els darrers anys de la dinastia Ming.
Veure Tycho Brahe і Giulio Aleni
Gravat Flammarion
El gravat Flammarion és una coneguda il·lustració que apareix al llibre de Camille Flammarion L'Atmosphere: Météorologie Populaire (París, 1888), a la seva pàgina 163, i que ha estat utilitzada en multitud d'ocasions per a representar el descobriment de l'astronomia per l'ésser humà.
Veure Tycho Brahe і Gravat Flammarion
Guillem el Savi
Guillem el Savi, conegut també com a Guillem IV de Hessen-Kassel (24 de juny de 1532 - 25 d'agost de 1592) fou el primer Landgravi de Hessen-Kassel (o Hessen-Cassel).
Veure Tycho Brahe і Guillem el Savi
Guo Shoujing
Muntanya de la Lluna amb el nom de Kuo Shou-ching Guo Shoujing (1231-1316) astrònom, enginyer hidràulic, inventor i matemàtic xinès de principis de la Dinastia Yuan (1271-1368) i considerat com un dels més grans matemàtics de la història de la Xina.
Veure Tycho Brahe і Guo Shoujing
Heraclides Pòntic
Heraclides (Heracleides Ponticus; -), fill d'Eutífron, fou un filòsof de l'antiga Grècia nascut a Heraclea del Pont (actualment Karadeniz Ereğli, Turquia).
Veure Tycho Brahe і Heraclides Pòntic
Història de l'astronomia
Eclipsi solar de 2010 La història de l'astronomia relata l'evolució d'aquesta ciència, considerada la més antiga de les ciències naturals.
Veure Tycho Brahe і Història de l'astronomia
Història de l'observació de Mart
Advancded Camera for Surveys, va aconseguir una escala espacial de 8 quilòmetres per píxel a màxima resolució.La història de l'observació de Mart tracta sobre la història registrada de l'observació del planeta Mart feta pels humans.
Veure Tycho Brahe і Història de l'observació de Mart
Història de la ciència i la tecnologia a Espanya
Fragment del ''Atles català'' de Abraham Cresques, 1375 Història de la ciència i la tecnologia a Espanya és la denominació amb què se sol englobar la història de la ciència i la història de la tecnologia al territori espanyol (encara que no hi ha un consens acadèmic fixat per a això, sent igualment usades les diferents denominacions amb les quals la bibliografia sol referir-se a aquest àmbit de coneixement: Història de la ciència a Espanya, Història de la ciència espanyola, Història de la ciència i la tecnologia espanyoles o Història de la ciència i de la tècnica a Espanya).
Veure Tycho Brahe і Història de la ciència i la tecnologia a Espanya
Història de la física
La història de la física intenta explicar la natura i els fenòmens que, des de la més remota antiguitat, es tracten de comprendre: el pas de les estacions, el moviment dels cossos i dels astres, els fenòmens climàtics, les propietats dels materials, etc.
Veure Tycho Brahe і Història de la física
Història de les matemàtiques
La història de les matemàtiques relata l'evolució dels descobriments matemàtics al llarg de la història.
Veure Tycho Brahe і Història de les matemàtiques
IK del Pegàs
IK del Pegàs (IK Pegasi) és un sistema estel·lar binari situat a la constel·lació del Pegàs.
Veure Tycho Brahe і IK del Pegàs
Jean Picard
Jean Picard (La Flèche, Sarthe, 21 de juliol de 1620 - París, 12 de juliol de 1682) va ser un astrònom francès del segle XVII conegut per haver fet una mesura molt precisa del radi de la Terra.
Veure Tycho Brahe і Jean Picard
Jeroni Munyós
fou un matemàtic, geògraf, enginyer i lingüista valencià.
Veure Tycho Brahe і Jeroni Munyós
Joan Baptista Coratjà
''Avisos del Parnaso'', editada per Gregori Maians i Siscar el 1747 Joan Baptista Coratjà o Juan Bautista Corachán (València, 1661 - 1741), fou un matemàtic, físic, astrònom i científic valencià, formant part del grup dels novatores o preil·lustrats.
Veure Tycho Brahe і Joan Baptista Coratjà
Johann Adam Schall von Bell
Johann Adam Schall von Bell (Lüftelberg, Colònia 1592 - Pequín 1666), jesuïta alemany, matemàtic i astrònom, missioner a la Xina a finals de la dinastia Ming i principis de la Qing.
Veure Tycho Brahe і Johann Adam Schall von Bell
Johannes Hevelius
Johannes Hevelius, forma llatinitzada de Jan Heweliusz (Danzig, 28 de gener de 1611 – 28 de gener de 1687), fou un astrònom polonès.
Veure Tycho Brahe і Johannes Hevelius
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Veure Tycho Brahe і Johannes Kepler
John Louis Emil Dreyer
John Louis Emil Dreyer John Louis Emil Dreyer o Johan Ludvig Emil Dreyer (Copenhaguen, 13 de febrer de 1852 – 14 de setembre de 1926) va ser un astrònom que va néixer a Dinamarca però que va passar la major part de la seva vida a Irlanda.
Veure Tycho Brahe і John Louis Emil Dreyer
Judah Loew ben Bezalel
Judah Loew ben Bezalel (en; Poznań, entre 1512 i 1526 – Praga, 17 de setembre de 1609), també conegut com a rabí Loew (també escrit Löw, Loewe, Löwe o Levai), el Maharal de Praga, o simplement el Maharal (l'acrònim hebreu de Moreinu ha-Rav Loew, «El nostre mestre, rabí Loew»), va ser un erudit talmúdic, místic jueu i filòsof que, durant la major part de la seva vida, va servir com a rabí líder a les ciutats de Mikulov a Moràvia i Praga a Bohèmia.
Veure Tycho Brahe і Judah Loew ben Bezalel
Kepler (cràter)
Kepler (llatí Keplerus) és un cràter d'impacte lunar que es troba entre el Oceanus Procellarum a l'oest i Mare Insularum a l'est.
Veure Tycho Brahe і Kepler (cràter)
Literatura espanyola del Renaixement
Loçana andaluza'', Venecia, 1528. Página del título.1ª edición, exemplar únic. La Literatura espanyola del Renaixement està estretament vinculada a les relacions polítiques, militars, religioses i literàries entre Itàlia i Espanya des de mitjan XV que van suposar un floreixent intercanvi cultural entre aquests dos territoris.
Veure Tycho Brahe і Literatura espanyola del Renaixement
Llista d'astrònoms
Un astrònom o astrofísic és un científic on l'àrea d'investigació i estudi és l'astronomia o astrofísica.
Veure Tycho Brahe і Llista d'astrònoms
Llista de cràters de la Lluna: T-Z
Llista de cràters de la Lluna (T-Z) amb noms aprovats a la ''Gazetteer of Planetary Nomenclature'' mantinguda per la Unió Astronòmica Internacional, on s'inclou el diàmetre del cràter i l'epònim amb el qual es nomena el cràter.
Veure Tycho Brahe і Llista de cràters de la Lluna: T-Z
Llista de cràters de Mart: O-Z
Llista de cràters de Mart (O-Z) amb noms aprovats a la ''Gazetteer of Planetary Nomenclature'' mantinguda per la Unió Astronòmica Internacional, on s'inclou el diàmetre del cràter i l'epònim amb el qual es nomena el cràter.
Veure Tycho Brahe і Llista de cràters de Mart: O-Z
Llista de fabricants d'instruments astronòmics
Això és una llista dels primers fabricants d'instruments astronòmics, juntament amb la vida i el país de treball, si està disponible.
Veure Tycho Brahe і Llista de fabricants d'instruments astronòmics
Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor
A continuació es mostra una llista de persones que es van donar els seus noms a cràters de la Lluna. La llista de noms aprovats al Gazetteer of Planetary Nomenclature mantingut per la Unió Astronòmica Internacional inclou la persona a qui es fa referència al cràter.
Veure Tycho Brahe і Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor
Luigi Lilio
Escultura erigida en honor de Luigi Lilio, obra de Giuseppe Capoano Luigi Lilio, (Cirò, 1510 – Roma, 1574), fou un metge, astrònom i matemàtic calabrès.
Veure Tycho Brahe і Luigi Lilio
Madhava de Sangamagrama
Madhava de Sangamagrama (en malaiàlam: സംഗമഗ്രാമ മാധവൻ) fou un matemàtic indi dels segles XIV-XV.
Veure Tycho Brahe і Madhava de Sangamagrama
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Veure Tycho Brahe і Mart (planeta)
Max Brod
Placa commemorativa de Max Brod, prop de la tomba de Franz Kafka Max Brod (Praga, 27 de maig de 1884, llavors Imperi Austrohongarès - Tel Aviv, 20 de desembre de 1968) va ser un escriptor jueu de parla alemanya, traductor i compositor.
Veure Tycho Brahe і Max Brod
Mecànica celeste
La mecànica celeste és una branca de l'astronomia i la mecànica clàssica que té per objecte l'estudi dels moviments dels astres en virtut dels efectes gravitatoris que exerceixen sobre ells altres cossos celestes.
Veure Tycho Brahe і Mecànica celeste
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Veure Tycho Brahe і Mecànica clàssica
Mira (estrella)
Mira (Òmicron de la Balena / ο Ceti) és un estel variable de la constel·lació de la Balena.
Veure Tycho Brahe і Mira (estrella)
Model heliocèntric
El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.
Veure Tycho Brahe і Model heliocèntric
Nas
El nas és l'òrgan de l'olfacte dels vertebrats i que en gran part d'aquests (llevat dels ciclòstoms i dels peixos no crossopterigis) també forma part del sistema respiratori.
Veure Tycho Brahe і Nas
Nebulosa d'Orió
La nebulosa d'Orió (Messier 42,M42, or NGC 1976) és una nebulosa difusa situada al sud del cinturó d'Orió.
Veure Tycho Brahe і Nebulosa d'Orió
Nova
Una nova és una explosió termonuclear a la superfície d'una nana blanca, causada per l'acreció d'hidrogen.
Veure Tycho Brahe і Nova
Pierre Gassendi
Pierre Gassendi (Champtercier, França, 22 de juny de 1592 - París, 24 d'octubre de 1655), va ser un filòsof, científic i matemàtic francès del.
Veure Tycho Brahe і Pierre Gassendi
Pilar Ruiz-Lapuente
Pilar Ruiz-Lapuente (Barcelona, 1964) és una astrofísica que treballa com a professora a la Universitat de Barcelona.
Veure Tycho Brahe і Pilar Ruiz-Lapuente
Planetari mecànic
Un planetari mecànic és un model del sistema solar accionat mitjançant un conjunt d'engranatges que il·lustra o prediu les posicions relatives i els moviments dels planetes i llunes, normalment d'acord amb un model heliocèntric.
Veure Tycho Brahe і Planetari mecànic
Portada/article juliol 14
Categoria:Articles del dia de juliol de la portada 600k.
Veure Tycho Brahe і Portada/article juliol 14
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Veure Tycho Brahe і Praga
Procés de Galileo Galilei
XIX per Joseph-Nicolas Robert-Fleury El procés de Galileo Galilei fou una sèrie d'esdeveniments al voltant del 1610, que culminà amb el judici i condemna de Galileo Galilei per la Inquisició Catòlica Romana el 1633 per la seua defensa de l'heliocentrisme.
Veure Tycho Brahe і Procés de Galileo Galilei
Quadrant (instrument)
Ptolemeu fent ús d'un quadrant El quadrant és un antic instrument utilitzat per a mesurar angles en astronomia i navegació.
Veure Tycho Brahe і Quadrant (instrument)
Ran (estel)
Ran (Èpsilon d'Eridà / ε Eridani) és una estrella de la constel·lació d'Eridà, a una declinació de 9,46° sud de l'equador celeste.
Veure Tycho Brahe і Ran (estel)
Rellotge d'aigua de tambor
Rellotge d'aigua de tambor, finals XVIII segle XVIII segle, SAS Museums of Sens, model d’estudi. Un rellotge d'aigua de tambor és un rellotge d’aigua antic d’un tipus concret.
Veure Tycho Brahe і Rellotge d'aigua de tambor
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Tycho Brahe і Renaixement
Resum d'astronomia
Mauna Kea a Hawaii és un dels principals llocs d'observació del món. La fotografia és de l'Observatori W. M. Keck, un interferòmetre astronòmic òptic. Aquest article és un resum que proporciona un esquema jeràrquic i guia temàtica de l'astronomia: Astronomia – estudia l'univers més enllà de la Terra, inclosa la seva formació i desenvolupament, i l'evolució, física, química, meteorologia, i moviment dels objectes celestes (com les galàxies, planetes, etc.) i fenomens que s'originen fora de l'atmosfera terrestre (com ara la radiació còsmica de fons).
Veure Tycho Brahe і Resum d'astronomia
Romanent de supernova
Romanent de la supernova de Kepler, SN 1604 1987A Un romanent de supernova és l'estructura nebulosa que resulta d'una explosió gegantina d'una estrella molt massiva que es denomina supernova.
Veure Tycho Brahe і Romanent de supernova
Segle XVI
El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.
Veure Tycho Brahe і Segle XVI
Segon
Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.
Veure Tycho Brahe і Segon
Sevim Tekeli
Sevim Tekeli (Esmirna, 22 de desembre de 1924 - Ankara, 16 de desembre de 2019) fou una professora d'Història de la ciència turca.
Veure Tycho Brahe і Sevim Tekeli
Sextant astronòmic
El sextant astronòmic és un sextant de grans dimensions que s'usa fonamentalment per mesurar les posicions de les estrelles.
Veure Tycho Brahe і Sextant astronòmic
Simon Marius
Simon Marius (en llatí; en alemany Mair, Mayr o Mayer) (1573 – Ansbach, Baviera, 26 de desembre de 1624), va ser un astrònom alemany que va reclamar a Galileu el descobriment dels quatre grans satèl·lits de Júpiter.
Veure Tycho Brahe і Simon Marius
Sistema ticònic
'''Sistema ticònic''': els objectes amb les òrbites blaves (la Lluna i el Sol) giren al voltant de la Terra, igual que els estels, mentre que els de òrbita taronja giren al voltant del Sol. El sistema ticònic va ser un model del sistema solar publicat per Tycho Brahe a finals del, que combinava els avantatges matemàtics del sistema heliocentrista de Copèrnic amb les idees filosòfiques i «físiques» del sistema geocèntric de Ptolemeu.
Veure Tycho Brahe і Sistema ticònic
SN 1572
SN 1572 o Nova Tycho va ser una supernova en la constel·lació de Cassiopea, una de les vuit supernoves que han estat visibles a ull nu.
Veure Tycho Brahe і SN 1572
Sophia Brahe
Sophia Brahe (1556-1643) va ser germana de Tycho Brahe, a qui va ajudar en moltes de les seves observacions en astronomia, matèria que va estudiar de forma autodidacta i amb oposició de la seva família.
Veure Tycho Brahe і Sophia Brahe
Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.
Veure Tycho Brahe і Supernova
Tabulae Rudolphinae
Uranienborg). Les Tabulae Rudolphinae consisteixen en un catàleg d'estrelles i taules planetàries publicades per Johannes Kepler el 1627, utilitzant dades d'observació recollides per Tycho Brahe (1546–1601).
Veure Tycho Brahe і Tabulae Rudolphinae
Taules prutèniques
Portada de la primera edició (1551) Les taules prutèniques (en llatí Prutenicae Tabulae, de Prutenia que significa Prússia) són unes taules astronòmiques de l'astrònom Erasmus Reinhold publicades el 1551.
Veure Tycho Brahe і Taules prutèniques
Teoria geocèntrica
Il·lustració de 1660-1661 de Johannes van Loon dels signes del zodíac i el sistema solar amb la Terra al seu centre (National Library of Australia, Canberra, Austràlia) En astronomia, la teoria geocèntrica (del grec γεοκεντρικό, geokentrikó, centrat en la Terra) és aquella que col·loca el planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles giren al seu voltant.
Veure Tycho Brahe і Teoria geocèntrica
Teoria lunar
La teoria lunar intenta seguir dels moviments de la Lluna.
Veure Tycho Brahe і Teoria lunar
Thomas Digges
Thomas Digges va ser un matemàtic i astrònom anglès conegut per haver introduït les doctrines heliocèntriques a Anglaterra.
Veure Tycho Brahe і Thomas Digges
Thomas Fincke
Thomas Fincke o Finck va ser un matemàtic i metge danès del, conegut per ser lintroductor de les paraules tangent i secant per referir-se a les funcions trigonomètriques avui conegudes amb aquests noms.
Veure Tycho Brahe і Thomas Fincke
Tomàs Amorós i Cerdà
fou un matemàtic, filòsof, enginyer i jesuïta català.
Veure Tycho Brahe і Tomàs Amorós i Cerdà
Transitori astronòmic
Un és un esdeveniment o fenomen que succeeix que pot tenir una duració de segons, dies, setmanes o anys.
Veure Tycho Brahe і Transitori astronòmic
Triangulació
Triangulació. Liu Hui (c. 263): Com es mesura l'altura d'una illa del mar? Il·lustració d'una edició de 1726 En trigonometria i en geometria, la triangulació és el procés de determinar la posició d'un punt mesurant els angles fins a aquest punt a partir de punts coneguts a l'extrem d'una línia de llargària coneguda, en comptes de mesurar la distància al punt directament.
Veure Tycho Brahe і Triangulació
Triquetrum
Triquetrum de Copèrnic El triquetrum -del llatí tri ("tres") i quetrum ("cantonades") - era el nom medieval d'un antic instrument astronòmic descrit per Ptolemeu en el seu Almagest i que va emprar per a determinar l'altura de cossos celestes.
Veure Tycho Brahe і Triquetrum
Tycho (cràter)
Tycho és un prominent cràter d'impacte que es troba a la part sud de les zones altes de la Lluna.
Veure Tycho Brahe і Tycho (cràter)
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Veure Tycho Brahe і Univers
Uraniborg
Uraniborg és un observatori ubicat a l'illa de Ven, al sud-est de Suècia.
Veure Tycho Brahe і Uraniborg
Uranometria
Orió, cortesia de la biblioteca de l'Observatori Naval dels Estats UnitsUranometria és la versió curta del títol de l'atles estel·lar produït per l'advocat i astrònom alemany Johann Bayer al començament del.
Veure Tycho Brahe і Uranometria
Wandsbek
Wandsbek (en baix alemany Wandsbeek) és un nucli del bezirk i seu administrativa de Wandsbek a la ciutat estat d‘Hamburg a Alemanya.
Veure Tycho Brahe і Wandsbek
Wilhelm von Biela
Wilhelm von Biela (en alemany, Wilhelm Freiherr von Biela, també conegut com a Baró de Biela) (Roßla, Alemanya, 19 de març de 1782 - Venècia, Itàlia, 18 de febrer de 1856) va ser un militar germà-austríac, conegut com a astrònom aficionat pel descobriment l'any 1826 del cometa que porta el seu nom (el cometa periòdic Biela).
Veure Tycho Brahe і Wilhelm von Biela
14 de desembre
El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Tycho Brahe і 14 de desembre
24 d'octubre
El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Tycho Brahe і 24 d'octubre
59 de la Verge
59 de la Verge (59 Virginis) és una estrella de tipus espectral G, localitzada a la constel·lació de la Verge a aproximadament 57 anys llum de la Terra.
Veure Tycho Brahe і 59 de la Verge