Taula de continguts
43 les relacions: Acca (Eneida), Amata, Èbal (fill de Teló), Òperes perdudes de Claudio Monteverdi, Àrdea, Camil·la (Eneida), Chiusi, Cimòdoce (nereida), Daune (mitologia), Daunis, Diana, Dones guerreres en la literatura i en la cultura, Enees, Eneida, Fescennium, Font de Juturna, Gies, Guerres romano-etrusques, Infern - Cant Primer, Juturna, Latinus, Laurentum, Lavínia, Literatura romana, Llegenda dels orígens troians dels francs, Llista de ciutats d'Etrúria, Metabus, Mezenci, Mite dels orígens troians, Pal·lant (fill d'Evandre), Pantomim, Perseu (heroi grec), Pilumnus (mitologia), Privernum, Ramnes, Rútuls, Regne Romà, Saguntum, Serest, Sergestos, Tiburn, Tribus romanes, Venília.
Acca (Eneida)
Acca és un personatge de lEneida de Virgili, esmentada com a germana i companya d'armes de la reina Camil·la dels volscs.
Veure Turnus і Acca (Eneida)
Amata
Llatí i Amata. ''Promptuarii Iconum Insigniorum''. 1553. Amata, segons la mitologia romana, era l'esposa de Llatí i la mare de Lavínia.
Veure Turnus і Amata
Èbal (fill de Teló)
Segons la mitologia grega, Èbal (en grec antic Οίβαλος) va ser un heroi, fill de Teló i de la nimfa Sebetis.
Veure Turnus і Èbal (fill de Teló)
Òperes perdudes de Claudio Monteverdi
Claudio Monteverdi al voltant del 1640. El compositor italià Claudio Monteverdi (1567–1643), a més d'una gran producció de música sacra i madrigals, va ser prolífic escrivint per l'escenari.
Veure Turnus і Òperes perdudes de Claudio Monteverdi
Àrdea
Àrdea és un municipi italià de la Ciutat metropolitana de Roma Capital a la regió del Laci, a uns 4 km de la mar Tirrena.
Veure Turnus і Àrdea
Camil·la (Eneida)
En la mitologia romana, la reina Camil·la dels volscs va ser la filla del rei Metabus i Casmil·la.
Veure Turnus і Camil·la (Eneida)
Chiusi
Chiusi és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Siena, amb uns 15.000 habitants.
Veure Turnus і Chiusi
Cimòdoce (nereida)
Cimòdoce (en grec antic Κυμοδόκη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis, que mencionen Homer, Hesíode i Gai Juli Higí en les llistes que donen de les nereides.
Veure Turnus і Cimòdoce (nereida)
Daune (mitologia)
Daune (Daunus, Daunos Δαῦνος o també Δαύνιος), fill de Pilumnus i Dànae, casat amb Venília, és un personatge mitològic grec, que fou el pare o almenys el més antic ancestre de Turnus.
Veure Turnus і Daune (mitologia)
Daunis
Gerra de ceràmica dàunia (550-400 aC). Els Daunis —Daunii, Δαύνιοι Dáunioi)— foren un poble considerat d'origen pelàsgic, que vivia a la costa Adriàtica al nord de la moderna Pulla. Eren veïns dels apulis (a l'oest) i dels peuquetis (al sud).
Veure Turnus і Daunis
Diana
Escultura "Companya de Diana" (1970) als jardins del Palauet Albéniz Diana ("del dia" o "divina" en llatí), deessa dels boscos i de la caça.
Veure Turnus і Diana
Dones guerreres en la literatura i en la cultura
''Britomart Redeems Faire Amoret'' (''Britomartis redimeix la fada Amoret''), William Etty (1833) La manera com són descrites les dones guerreres a la literatura i la cultura popular és un tema d'estudi en història, estudis literaris, estudis de pel·lícules, folklore i mitologia, estudis de gènere, i estudis culturals.
Veure Turnus і Dones guerreres en la literatura i en la cultura
Enees
Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.
Veure Turnus і Enees
Eneida
Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.
Veure Turnus і Eneida
Fescennium
Fescennium o Fescenium (en grec antic Φασκένιον) va ser una antiga ciutat d'Etrúria, propera a Falerii.
Veure Turnus і Fescennium
Font de Juturna
La font de Juturna (en llatí: Lacus Iuturnae) és una font de Roma construïda al Fòrum.
Veure Turnus і Font de Juturna
Gies
En la mitologia grega Gies i de vegades Giges (en grec: Γύης o Γύγης) era un hecatonquir, gegant de cent braços i cinquanta caps, fill d'Úranos i Gea, i germà de Briàreu i Cotos.
Veure Turnus і Gies
Guerres romano-etrusques
Les guerres romano-etrusques van ser un seguit de guerres lliurades entre l'antiga Roma –que inclou tant el Regne romà com la República Romana– i els etruscs, des dels primers anys de la història de Roma.
Veure Turnus і Guerres romano-etrusques
Infern - Cant Primer
''A la meitat del camí de la vida / em vaig trobar dins d'una selva obscura / Perquè havia deixat la recta via''. (I, vv. 1-2). Il·lustració de Paul Gustave Doré. El primer cant de l'infern és l'inici de la Divina Comèdia escrita per Dante Alighieri entre el 1304 i el 1321 segons els diferents comentaristes, en què el protagonista es disposa a iniciar un viatge per l'inframón guiat per l'ànima del poeta Virgili.
Veure Turnus і Infern - Cant Primer
Juturna
Juturna fou una nimfa llatina, filla del rei Daune.
Veure Turnus і Juturna
Latinus
"Enees a la cort del rei Latinus", pintura de Ferdinand Bol (1661 o 1663), Rijksmuseum (Amsterdam). Segons la mitologia romana, Latinus o Llatí era rei del Latium (actual Laci) durant l'arribada d'Enees, el príncep de Troia, a Itàlia.
Veure Turnus і Latinus
Laurentum
Latium vetus'', a baix a l'esquerra. Laurentum (Λαύρεντον) fou una antiga ciutat del Latium situada a uns 23 km de Roma, molt propera a la costa, entre Òstia i Lavinium.
Veure Turnus і Laurentum
Lavínia
''Lavínia a l'altar'', pintura de Mirabello Cavalori (1565), representant el moment en què els cabells de Lavínia s'encenen Segons la mitologia romana, Lavínia era filla de Latinus i Amata, única hereva al tron de la regió del Latium.
Veure Turnus і Lavínia
Literatura romana
El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.
Veure Turnus і Literatura romana
Llegenda dels orígens troians dels francs
La llegenda dels orígens troians dels francs és un mite fundacional que va aparèixer al i es va utilitzar habitualment fins a la segona meitat del.
Veure Turnus і Llegenda dels orígens troians dels francs
Llista de ciutats d'Etrúria
Aquesta és una llista de ciutats d'Etrúria:; Ameria: Ameria és considerada la ciutat més antiga d'Úmbria.
Veure Turnus і Llista de ciutats d'Etrúria
Metabus
Metabus Metabus (en grec antic Μέταβος), va ser, segons lEneida, un rei dels volscs d'origen etrusc.
Veure Turnus і Metabus
Mezenci
Mezenci, el menyspreador dels déus, va ser un rei etrusc oriünd d'Agil·la, ciutat d'Etrúria anomenada més tard Caere.
Veure Turnus і Mezenci
Mite dels orígens troians
El mite dels orígens troians és un mite fundacional pel qual diverses ciutats, pobles i dinasties van reivindicar els seus orígens troians (potser com a resultat de la circulació de l’Eneida), amb l’objectiu de legitimar i essencialitzar la seva identitat i els seus orígens antics i nobles.
Veure Turnus і Mite dels orígens troians
Pal·lant (fill d'Evandre)
Pal·lant (en grec antic Πάλλας, Pal·las) va ser, segons l'Eneida de Virgili, un heroi troià company d'Eneas.
Veure Turnus і Pal·lant (fill d'Evandre)
Pantomim
El pantomim (en llatí Pantomimus, en grec antic παντόμιμος) va ser una mena d'actor, propi de l'antiga Roma que interpretava una mena de peça dramàtica on es representava una història a través de la dansa i del moviment rítmic d'un sol ballarí.
Veure Turnus і Pantomim
Perseu (heroi grec)
Cellini. Loggia dei Lanzi En la mitologia grega, Perseu (Περσεύς) era un heroi, fill de Zeus i de Dànae, fundador de Micenes i avantpassat d'Hèracles.
Veure Turnus і Perseu (heroi grec)
Pilumnus (mitologia)
Pilumnus, o també Pilumne, va ser una divinitat romana molt antiga que sembla que protegia els nounats a les cases contra els actes i els maleficis dels dimonis.
Veure Turnus і Pilumnus (mitologia)
Privernum
Privernum (en grec antic Πριούερνον) era una antiga ciutat que pertanyia als volscs i més tard es va incloure amb tot el seu territori al Latium.
Veure Turnus і Privernum
Ramnes
Ramnes, a la mitologia romana, és l'home que donà nom a la tribu dels ramnes, que juntament amb la dels tities i els luceres, formava el conjunt de les tres tribus romanes primitives que van fundar Roma.
Veure Turnus і Ramnes
Rútuls
Els Rútuls (rutuli Ῥούτουλοι) van ser un antic poble d'Itàlia que vivia al Latium, i tenien la capital a la petita ciutat d'Ardea.
Veure Turnus і Rútuls
Regne Romà
El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia Romana (del llatí: Regnum Romanum) va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació.
Veure Turnus і Regne Romà
Saguntum
Sagúntum (en Saguntum, també Saguntus; Ζάκανθα, més tard també Σάγουντον), coneguda també pel seu nom ibèric Arse (en ibèric) fou una ciutat dels edetans a la Tarraconense, que es correspon amb l'actual Sagunt.
Veure Turnus і Saguntum
Serest
Serest és un dels companys d'Eneas, a lEneida de Virgili.
Veure Turnus і Serest
Sergestos
Sergestos (de vegades en català, també Sergest) va ser un general troià company d'Eneas, citat per Virgili a lEneida.
Veure Turnus і Sergestos
Tiburn
Tiburn (de vegades Tiburt) (en llatí Tiburnus o Tiburtus) va ser, segons la mitologia romana, l'heroi epònim fundador de la ciutat llatina de Tibur (avui Tívoli).
Veure Turnus і Tiburn
Tribus romanes
Inscripció Catàleg CIL: ''Corpus Inscriptionum Latinarum'' 13.1029 trobada a la Narbonensis, deixant constància de la inclusió de Gaius Otacilius dins la tribu ''Voltinia'' (VOL), on s'acostumava a allistar els ciutadans gals. Les tribus romanes eren la forma d'organització i de divisió primària dels antics romans que s'utilitzava sobretot per a realitzar el processos electorals.
Veure Turnus і Tribus romanes
Venília
Segons la mitologia grega, Venília va ser una nimfa marina del Tirrè, associada amb els vents i el mar.
Veure Turnus і Venília
També conegut com Turn.