Taula de continguts
74 les relacions: Acta de la Conferència de Brussel·les de 1890, Alliberament de Sèrbia, Albània i Montenegro (1918), Arxiducat d'Àustria, Àguila bicèfala, Àustria, Àustria alemanya, Brandenburg-Prússia, Bucovina, Campanya de l'Adriàtica (1914-1918), Caríntia, Comtat del Tirol, Conferència de Pau de París (1919), Convenció sobre l'esclavitud, Ducat d'Estíria, Ducat de Caríntia, Estat del Tirol, Feixisme, Feixisme italià, Friül, Front de Romania, Frontera entre Àustria i Eslovènia, Frontera entre Àustria i Hongria, Frontera entre Hongria i Croàcia, Frontera entre Hongria i Eslovènia, Frontera entre Hongria i Sèrbia, Frontera entre Itàlia i Àustria, Gaèlic escocès del Canadà, Gornja Radgona, Graz, Gura Humorului, Història d'Àustria, Història d'Eslovàquia, Història d'Eslovènia, Història de Romania, Història de Txèquia, Judicis de Nuremberg, Karl Renner, Ladí, Llista de tractats, Miklós Horthy, Minoria nacional, Monts Metal·lífers (Eslovàquia), Nacionalisme sudtirolès, Partit Socialdemòcrata d'Àustria, Primer arbitratge de Viena, Primera República Austríaca, Primera República de Txecoslovàquia, Raiding, Regió d'Ístria, Regne d'Itàlia (1861-1946), ... Ampliar l'índex (24 més) »
Acta de la Conferència de Brussel·les de 1890
LActa de la Conferència de Brussel·les de 1890 (En anglès: Brussels Conference Act of 1890; títol sencer: Convenció relativa al comerç d'esclaus i a la importació a Àfrica d'armes de foc, munició i begudes espirituoses, en anglès: Convention Relative to the Slave Trade and Importation into Africa of Firearms, Ammunition, and Spiritous Liquors) van ser un seguit de mesures anti-esclavistes signades a Brussel·les el 2 de juliol de 1890 (i que van entrar en vigor el 31 d'agost de 1891) per, com diu el seu títol, "acabar amb el comerç d'esclaus de persones negres tant per terra com per mar, i per millorar les condicions morals i materials de les races natives existents".
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Acta de la Conferència de Brussel·les de 1890
Alliberament de Sèrbia, Albània i Montenegro (1918)
Lalliberament de Sèrbia, Albània i Montenegro va ser una acció militar als Balcans durant la Primera Guerra Mundial, en la qual l'Exèrcit dels Aliats en Orient va alliberar a aquests tres països entre el 29 de setembre i el 13 de novembre de 1918 de l'ocupació per les Potències Centrals.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Alliberament de Sèrbia, Albània i Montenegro (1918)
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Arxiducat d'Àustria
Àguila bicèfala
'''Àguila bicèfala''' L'àguila bicèfala és un símbol present en la iconografia i l'heràldica de diverses cultures indoeuropees i americanes.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Àguila bicèfala
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Àustria
Àustria alemanya
La república de l’Àustria alemanya o Àustria germànica va ser un estat fundat el 12 de novembre de 1918 pels membres assemblearis alemanys del Reichsrat, fruit del col·lapse de l'Imperi Austrohongarès, que va patir un desmembrament territorial a causa de les lluites de les minories nacionals de l'imperi i que van provocar l'abdicació de l'emperador Carles I l'11 d'octubre de 1918.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Àustria alemanya
Brandenburg-Prússia
Brandenburg-Prússia - Brandenburg-Preußen, Brannenborg-Preußen en baix alemany - és la denominació historiogràfica per a la unió personal constituïda a principis de l'edat moderna dels Hohenzollern de Brandenburg entre 1618 i 1701.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Brandenburg-Prússia
Bucovina
Bucovina (verd); Ucraïna (groc);Romania (vermell) La Bucovina (ucraïnès: Буковина, Bukovina; romanès: Bucovina; alemany i polonès: Bukowina) és una regió de l'Europa centreoriental, situada entre la regió històrica de Galítsia i la regió de Moldàvia, que constituí una província de l'imperi austrohongarès, i actualment està dividida entre Ucraïna i Romania.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Bucovina
Campanya de l'Adriàtica (1914-1918)
La campanya de l'Adriàtica va ocórrer a la mar Adriàtica durant la Primera Guerra Mundial i es va iniciar l'11 d'agost de 1914 amb la declaració de guerra entre França i Àustria-Hongria.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Campanya de l'Adriàtica (1914-1918)
Caríntia
Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Caríntia
Comtat del Tirol
El comtat de Tirol o del Tirol, principat-comtat des de 1504, fou un estats del Sacre Imperi Romanogermànic i des de 1814 una província de l'Imperi d'Àustria; des de 1867 fou una part de la corona (Kronland) de la part de Cisletània d'Àustria-Hongria.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Comtat del Tirol
Conferència de Pau de París (1919)
La conferència de pau de París de 1919, també coneguda com a Conferència de Pau de Versalles per ser el palau homònim seu de les deliberacions, fou una reunió internacional, organitzada pels guanyadors de la Primera Guerra Mundial per tal de negociar els tractats de pau entre els aliats i les potències centrals.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Conferència de Pau de París (1919)
Convenció sobre l'esclavitud
La Convenció sobre l'esclavitud o Convenció per la supressió del comerç d'esclaus i l'esclavitud (en anglès: Convention to Suppress the Slave Trade and Slavery) va ser un tractat internacional promogut per la Societat de Nacions i signat, per primera vegada, el 25 de setembre de 1926.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Convenció sobre l'esclavitud
Ducat d'Estíria
El ducat d'Estíria (alemany Herzogtum Steiermark; eslovè Vojvodina Štajerska) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, successora de la Marca d'Estíria, localitzada al sud d'Àustria i nord d'Eslovènia.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Ducat d'Estíria
Ducat de Caríntia
El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Ducat de Caríntia
Estat del Tirol
Tirol (Alemany: Tirol) és un estat federat d'Àustria, situat a l'oest del país.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Estat del Tirol
Feixisme
200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Feixisme
Feixisme italià
Mussolini, líder del feixisme. ''fasces'' romà era l'emblema del ''Partito Nazionale Fascista''. En aquest emblema, sobre la bandera i amb les sigles. El feixisme italià és una ideologia de caràcter dictatorial que es va desenvolupar a Itàlia després de la crisi social i econòmica, marcada per les minses compensacions aconseguides en finalitzar la Gran Guerra i la crisi econòmica de la Gran Depressió.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Feixisme italià
Friül
El Friül (Friûl i Patrie dal Friûl en furlà, Friùli en italià, Furlanija en eslovè, Friul en vènet, Friaul en alemany) és una regió històrica i geogràfica del nord-est de l'Estat italià que correspon a les províncies d'Udin, Pordenon i Gurize (actualment transformades en sengles "ens de descentralització regional", EDR) i a un petit sector de la de Venècia.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Friül
Front de Romania
El Front de Romania va ser part de la Campanya dels Balcans de la Primera Guerra Mundial, on es van enfrontar Romania i Rússia contra els exèrcits de les Potències Centrals. La lluita va tenir lloc des de l'agost de 1916 fins al desembre de 1917, en la major part de l'actual Romania, incloent Transsilvània, que formava part de l'Imperi Austrohongarès en aquell moment, així com el sud de Dobrudja, que actualment és part de Bulgària.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Front de Romania
Frontera entre Àustria i Eslovènia
La frontera entre Àustria i Eslovènia es la frontera internacional terrestre i marítima entre Eslovènia i Àustria, estats integrats a la Unió Europea i a l'espai Schengen.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Frontera entre Àustria i Eslovènia
Frontera entre Àustria i Hongria
La frontera entre Àustria i Hongria es la frontera internacional entre Àustria i Hongria, ambdós estats membres de la Unió Europea i integrats en l'espai Schengen.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Frontera entre Àustria i Hongria
Frontera entre Hongria i Croàcia
La frontera entre Hongria i Croàcia es la frontera internacional entre Croàcia i Hongria, ambdós estats membres de la Unió Europea.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Frontera entre Hongria i Croàcia
Frontera entre Hongria i Eslovènia
La frontera entre Hongria i Eslovènia es la frontera internacional entre Eslovènia i Hongria, ambdós estats membres de la Unió Europea i integrats en l'espai Schengen.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Frontera entre Hongria i Eslovènia
Frontera entre Hongria i Sèrbia
La frontera entre Hongria i Sèrbia es la frontera internacional entre Hongria, estat membre de la Unió Europea i integrat en l'espai Schengen, de Sèrbia.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Frontera entre Hongria i Sèrbia
Frontera entre Itàlia i Àustria
La frontera entre Itàlia i Àustria es la frontera internacional terrestre i marítima entre Àustria i Itàlia, estats integrats a la Unió Europea i a l'espai Schengen.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Frontera entre Itàlia i Àustria
Gaèlic escocès del Canadà
El gaèlic escocès del Canadà (en gaèlic escocès: Gàidhlig Chanada, A' Ghàidhlig Chanèideanach, Gàidhlig Cheap Bhreatainn), també anomenat gaèlic canadenc, o gaèlic del Cap Bretó, i localment conegut com a gaèlic o el gaèlic, es refereix als dialectes del gaèlic escocès que s'han parlat d'una forma continuada durant més de dos-cents anys a l'illa Cap Bretó (Nova Escòcia) i en enclavaments de la resta del territori de Nova Escòcia, al Canadà.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Gaèlic escocès del Canadà
Gornja Radgona
Gornja Radgona (en alemany Oberradkersburg) és una ciutat i municipi d'Eslovènia.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Gornja Radgona
Graz
Graz (en eslovè Gradec) és una ciutat estatutària i la segona d'Àustria en població, amb 256.586 habitants (2009), i la capital de l'estat d'Estíria.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Graz
Gura Humorului
Gura Humorului (pronunciació en romanès: ; en hebreu i Yiddish: גורה חומורולוי - Gure Humuruluei o גורא הומאָרא - Gura Humus; alemany i Abrillantador: Gura Humus) és una ciutat en Suceava Comtat, del nord-Romania oriental.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Gura Humorului
Història d'Àustria
Escut d'Àustria La història d'Àustria designa la història de l'estat d'Europa central anomenat actualment Àustria.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Història d'Àustria
Història d'Eslovàquia
(1) Coronació de Maria Teresa a la catedral de Sant Martí; (2) Cova de Dominica; (3) Bandera de Txecoslovàquia; (4) Edifici de l'antiga Universitat d'Istropolitana; (5) Extensió suposada de la Gran Moràvia; (6) Solimà I; (7) Castell de Spiš; (8) Bandera republicana eslovaca de l'entreguerres; (9) Bandera de la República d'Eslovàquia independent La història d'Eslovàquia explica els canvis socials, econòmics i polítics esdevinguts a Eslovàquia de la prehistòria mateixa fins als nostres dies.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Història d'Eslovàquia
Història d'Eslovènia
La història d'Eslovènia documenta el període del territori dels eslovens des del fins als temps presents.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Història d'Eslovènia
Història de Romania
Per història de Romania s'entén, de manera convencional, la història de la regió geogràfica de Romania i els pobles que vivien allà i que, per raó de les diferències culturals específiques i les transformacions polítiques, l'han dotada d'una identitat específica, que ha portat al reconeixement de Romania com a subjecte històric per dret propi.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Història de Romania
Història de Txèquia
(1) Extensió suposada de la Gran Moràvia; (2) Retrat de Gengis Khan, responsable d'haver mirat d'envair Txèquia; (3) Estàtua homenatge a Jan Hus; (4) Escut d'armes de la dinastia Premíslida; (5) Manifestació a Praga per la unió de Txèquia i Eslovàquia; (6) Bandera d'Eslovàquia després de l'autodeterminació; (7) Manifestació a Lituània contra la invasió soviètica de Txecoslovàquia; (8) Bandera de Txèquia després de l'autodeterminació eslovaca.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Història de Txèquia
Judicis de Nuremberg
Acusats. Davant, de dalt a baix: Hermann Göring, Rudolf Hess, Joachim von Ribbentrop, Wilhelm Keitel. Darrere, de dalt a abaix: Karl Dönitz, Erich Raeder, Baldur von Schirach i Fritz Sauckel. El procés de Nuremberg dut a terme per les potències aliades contra 24 dels principals líders del Tercer Reich acusats de conspiració, crims contra la pau, crims de guerra i crims contra la humanitat es va celebrar del 20 de novembre del 1945 a l'1 d'octubre del 1946 i constitueix la primera aplicació pràctica d'una jurisdicció penal internacional.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Judicis de Nuremberg
Karl Renner
Karl Renner (Untertannowitz, Moràvia, Àustria-Hongria, 14 de desembre de 1870 - Viena, Àustria, 31 de desembre de 1950) va ser un polític austríac socialdemòcrata que fou nomenat "El pare de la república" perquè fou el primer Canceller (1918-1920), Ministre d'Afers Exteriors (1919-1920), President del Consell Nacional (cambra baixa del parlament) (1931-1933).
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Karl Renner
Ladí
El ladí (en ladí ladin), o ladí dolomític (ladin dolomitan), és una llengua romànica de la branca retoromànica, parlada a les valls de les Dolomites, al voltant del massís de Sela, dins l'Estat italià.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Ladí
Llista de tractats
Versió egípcia del Tractat de Cadeix inscrit en un dels murs del Temple de Karnak. Aquesta és una Llista dels principals tractats internacionals organitzada per ordre cronològic.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Llista de tractats
Miklós Horthy
Miklós Horthy, cavaller de Nágybánya, en hongarès Vitéz nágybanyái Horthy Miklós (Kenderes, Hongria, 18 de juny de 1868 – Estoril, Portugal, 9 de febrer de 1957), duc de Szeged i d'Òtranto, va ser un almirall de l'Imperi Austrohongarès i més tard regent del Regne d'Hongria (1920-1944).
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Miklós Horthy
Minoria nacional
Manifestació conjunta de les minories ètniques de Hong Kong el 1r de juliol del 2005. Una minoria nacional és un col·lectiu dins un estat que difereix de la població majoritària i/o dominant en quant a ètnia, llengua, cultura, o religió, sovint amb un vincle estret amb un territori específic del qual és originari aquest grup minoritari.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Minoria nacional
Monts Metal·lífers (Eslovàquia)
Els Monts Metal·lífers d'Eslovàquia (en eslovac: Slovenské Rudohorie), pertanyen als Carpats occidentals, és la més extensa serralada a Eslovàquia.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Monts Metal·lífers (Eslovàquia)
Nacionalisme sudtirolès
Bandera del Tirol del Sud, inspirada en la bandera del Tirol Territori del Tirol abans de la incorporació a Itàlia Andreas Hofer, heroi nacional dels tirolesos Distribució lingüística al Tirol del Sud el 1880 El cens lingüístic de 2001 al Tirol del Sud Nacionalisme sudtirolès és un corrent polític de caràcter nacionalista que reclama l'autodeterminació del Tirol del Sud, regió amb Estatut Especial dins Itàlia, que es concreta amb major autogovern o la reunificació amb el Tirol.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Nacionalisme sudtirolès
Partit Socialdemòcrata d'Àustria
El Partit Socialdemòcrata d'Àustria (en alemany, Sozialdemokratische Partei Österreichs, SPÖ) és un partit polític que forma part del Partit Socialista Europeu i que, actualment, es troba al govern a Àustria, i també governa alguns estats federats de Burgenland, Salzburg, Viena i Estíria.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Partit Socialdemòcrata d'Àustria
Primer arbitratge de Viena
El Primer arbitratge de Viena va ser un acord territorial assolit, per la mediació i la pressió alemanyes, entre Hongria i Txecoslovàquia el novembre de 1938.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Primer arbitratge de Viena
Primera República Austríaca
La Primera República Austríaca és un període de la història d'Àustria que comprèn des de la caiguda de l'Imperi Austrohongarès fins a l'annexió de la República per part de l'Alemanya Nazi.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Primera República Austríaca
Primera República de Txecoslovàquia
La Primera República de Txecoslovàquia (txec/eslovac: Československá republika), és l'estat txecoslovac que va existir des de 1918 fins a 1938.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Primera República de Txecoslovàquia
Raiding
Raiding (en hongarès Doborjan) és un poble austríac de 836 habitants, a l'est d'Àustria, en la província de Burgenland.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Raiding
Regió d'Ístria
Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Regió d'Ístria
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Regne d'Itàlia (1861-1946)
Regne de Romania
El Regne de Romania va existir entre 1881 i 1947.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Regne de Romania
República de Komańcza
La República de Komancza, també coneguda com la República Lemko Oriental (Східно-Ле́мківська Республіка), va ser un nom informal d'un microestat de curta vida, una associació de trenta-tres pobles de Lemko, assentats a Komańcza a l'est de Lemkivshchyna, que va existir entre el 4 de novembre de 1918 i el 23 de gener de 1919. Va ser dirigit pel Cap del Consell (голова Повітової Української Національної Ради, Cap del powiat de la Rada Nacional d'Ucraïna) Panteleymon Shpylka.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і República de Komańcza
República Lemko-Rusyn
La República Popular Rutena dels Lemkos (Lemko: Ruska Narodna Respublika Lemkiv), de vegades coneguda com a República Lemko o República Lemko-Rusyn, es va fundar el 5 de desembre de 1918, durant el període posterior a la Primera Guerra Mundial i la dissolució de l'Imperi Austrohongarès.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і República Lemko-Rusyn
Rijeka
Rijeka (en croat Rijeka, Rika o Reka; Fiume en italià i hongarès, Reka en eslovè; Sankt Veit am Flaum o Pflaum en alemany; Folyómszentvít en hongarès antic, el seu nom significa riu) és una ciutat croata situada al golf de Kvarne a la Mar Adriàtica.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Rijeka
Romania durant la Segona Guerra Mundial
Al juny de 1941, després d'un breu període de neutralitat sota el regnat de Carol II, Romania s'uní a les Potències de l'Eix durant la dictadura d'Ion Antonescu.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Romania durant la Segona Guerra Mundial
Rutènia subcarpàtica
Ucraïna carpàtica. La Rutènia Subcarpàtica o Transcarpàtica, coneguda també com a Rutènia Carpàtica, Ucraïna Transcarpàtica, Zakarpattia, Rusinko,Rus subcarpàtica o Subcarpàcia (rutè i ucraïnès: Карпатська Русь, romanitzat:Karpats'ka rus; rus: Карпатская Русь, romanitzat: Karpatskaya Rus '; eslovac i txec:Podkarpatská Rus; hongarès Kárpátalja; romanès Transcarpatia; polonès Zakarpacie; jiddisch קאַרפַּאטן רוּס) és una petita regió a Europa central que ara forma part en la seva major part de l'óblast de Zakarpàttia a la Ucraïna occidental (en ucraïnès:Zakarpats'ka oblast), així com una petita part de l'extrem oriental d'Eslovàquia (principalment els krai de Prešov i de Košice), Łemkowszczyzna de Polònia i Maramureș a Romania.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Rutènia subcarpàtica
Saint-Germain
* Toponímia.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Saint-Germain
SM U-1 (1909)
LSM U-1 o U-I fou el vaixell principal de la classe U-1 de submarins construïts i operats per la marina austrohongaresa (Kaiserliche und Königliche Kriegsmarine, K.u.K. Marine).
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і SM U-1 (1909)
Sopron
Sopron és una ciutat hongaresa.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Sopron
Teatre d'operacions d'Itàlia (Primera Guerra Mundial)
El front italià (en alemany Italienfront o Südwestfront, «front sud-oest») inclou totes les operacions bèl·liques lliurades entre el Regne d'Itàlia i els seus aliats contra els exèrcits d'Àustria-Hongria i Alemanya al sector delimitat per la frontera amb Suïssa i la riba nord del golf de Venècia, que formen part dels grans esdeveniments de la Primera Guerra Mundial.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Teatre d'operacions d'Itàlia (Primera Guerra Mundial)
Tirol del Sud
El Tirol del Sud (alemany i ladí: Südtirol, italià Alto-Adige) és la part meridional de la regió històrica del Tirol.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Tirol del Sud
Tirol Oriental
Trentino, Itàlia El Tirol Oriental o Tirol Est (Osttirol), és un exclavament de l'estat d'Àustria de Tirol, separat de la part del Tirol del Nord per la curta frontera comuna de Salzburg i el Tirol Sud italià.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Tirol Oriental
Tractat de Londres (1915)
El Tractat de Londres (en italià Patto di Londra) de 1915 va ser un pacte secret entre el Regne d'Itàlia i la Triple Entesa, signat a Londres el 26 d'abril de 1915 pel Regne d'Itàlia, el Regne Unit, França i Rússia.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Tractat de Londres (1915)
Tractat de París
* Tractat de París o Tractat de Meaux, acord del 1229 que acabava la Croada albigesa.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Tractat de París
Tractat de Versalles
''The Signing of the Peace Treaty of Versailles'' El Tractat de Versalles de 1919 va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Tractat de Versalles
Tractat de Viena (1866)
El Tractat de Viena de 1866 va ser un acord signat el 3 d'octubre i ratificat posteriorment el 12 pel Regne d'Itàlia i l'Imperi Austríac que va concloure les hostilitats de la Tercera Guerra d'Independència Italiana, un teatre concurrent amb la Guerra Austro-Prussiana.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Tractat de Viena (1866)
Tractat del Trianon
El Tractat del Trianon, signat el 4 de juny de 1920, és la conclusió de l'assemblea celebrada al palau del Grand Trianon del castell de Versalles (França), per tal d'establir lstatus d'Hongria després de la seva derrota a la I Guerra Mundial.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Tractat del Trianon
Trento
Trento (en italià Trento, en llombard Trent, en alemany Trient, en llatí Tridentum) és una ciutat a la regió italiana de Trentino-Tirol del Sud.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Trento
Trieste
Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Trieste
Txecoslovàquia
Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Txecoslovàquia
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Unificació italiana
Val Canale
Cases muntanyenques a Tarvisio Val Canale (friülès Val Cjanâl, alemany Kanaltal, eslovè Kanalska dolina) és una vall dels Alps que s'estén entre la província d'Udine (Friül-Venècia Júlia) i Caríntia (Àustria), entre Pontebba i Arnoldstein amb direcció Oest-Est.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Val Canale
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Viena
Vorarlberg
Vorarlberg és un dels nou estats federats en què està dividida Àustria.
Veure Tractat de Saint-Germain-en-Laye і Vorarlberg
També conegut com Tractat de Saint Germain, Tractat de Saint-Germain-en-Laye (1919).