Taula de continguts
48 les relacions: Abu l-Fath Khan Jawanxir, Alexandre I de Rússia, Araxes, Aslanduz, Astara (Iran), Astarak, Şamaxı, Azerbaidjan, Daguestan, Derbent, Fat·h-Alí Xah Qajar, Federació d'Akhty, Federació d'Andalal, Frontera entre l'Iran i l'Azerbaidjan, Gandja, Gilan, Guerra anglo-persa, Guerra del Caucas, Guerra russo-persa, Guerra russo-persa (1804-1813), Gulistan, Història d'Artsakh, Història de l'Azerbaidjan, Història del Caucas, Història del Daguestan, Kanat de Bakú, Kanat de Derbent, Kanat de Karabagh, Kanat de Nakhitxevan, Kanat de Quba, Kanat de Sarab, Kanat de Xaki, Kanat de Xirvan, Kanats de l'Azerbaidjan iranià, Kaytaks, Lenkoran, Lesguians, Mugan, Regió del Karabakh, Sev Berd, Shaki (Azerbaidjan), Sultanat de Salyan, Tabarsaran, Tractat de Turkmantxai, Xamkhalat de Tarki, Xamkhalat dels Kazi Kumuk, Xirvan, 1813.
Abu l-Fath Khan Jawanxir
Abu l-Fath Khan Jawanxir (s. XVII-XVIII) fou fill del kan de Karabagh Ibrahim Khalil Khan Jawanxir, i per la seva germana era cunyat de Fat·h-Alí Xah Qajar de Pèrsia.
Veure Tractat de Gulistan і Abu l-Fath Khan Jawanxir
Alexandre I de Rússia
, fou tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.
Veure Tractat de Gulistan і Alexandre I de Rússia
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Veure Tractat de Gulistan і Araxes
Aslanduz
Aslanduz és una vila del nord-oest de l'Iran, al nord-est de la regió de l'Azerbaidjan Oriental, província d'Ardabil, districte de Mughan, comtat de Germi, a la riba sud de l'Aras.
Veure Tractat de Gulistan і Aslanduz
Astara (Iran)
Astara (آستارا) és una ciutat de l'Iran a la província de Gilan, a la frontera de l'Azerbaidjan, separada d'aquest estat pel riu Astara, i on a l'altre costat hi ha una ciutat homònima (límit fixat pel tractat de Gulistan del 1813).
Veure Tractat de Gulistan і Astara (Iran)
Astarak
Astarak o Ashtarak és una vila del districte armeni d'Abaran a uns 10 km al nord-oest d'Erevan on el 29 d'agost de 1827 els perses van derrotar els russos durant la Segona Guerra Russopersa.
Veure Tractat de Gulistan і Astarak
Şamaxı
Şamaxı Şamaxı (nom oficial en àzeri tot i que apareix escrit també com Schemacha, Shamakhy, Shammakhi o Shammakha i Shemakha), és una ciutat de l'Azerbaidjan capital del raion o districte de Şamaxı.
Veure Tractat de Gulistan і Şamaxı
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Tractat de Gulistan і Azerbaidjan
Daguestan
El canó de Sulak és un dels canons més profunds del món auls abandonats al Daguestan Poble abandonat dels Lesguians de Grar Daguestan, oficialment la República del Daguestan, és una república de Rússia situada al Caucas del Nord, a l'Europa del Est, al llarg de la mar Càspia.
Veure Tractat de Gulistan і Daguestan
Derbent
Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.
Veure Tractat de Gulistan і Derbent
Fat·h-Alí Xah Qajar
Fat·h-Alí Xah Qajar (25 de setembre de 1772-23 d'octubre de 1834) nascut Baba-Khan, fou el segon xa de la dinastia qajar de Pèrsia.
Veure Tractat de Gulistan і Fat·h-Alí Xah Qajar
Federació d'Akhty
La Federació d'Akhty fou una confederació tribal lesguiana.
Veure Tractat de Gulistan і Federació d'Akhty
Federació d'Andalal
La federació d'Andalal era una comunitat independent del Daguestan.
Veure Tractat de Gulistan і Federació d'Andalal
Frontera entre l'Iran i l'Azerbaidjan
La frontera entre l'Iran i l'Azerbaidjan és la frontera de 689 kilòmetres en sentit est-oest que separa el sud de l'Azerbaidjan del nord-oest de l'Iran (províncies d'Ardabil, Azerbaidjan Est i Azerbaidjan Oest).
Veure Tractat de Gulistan і Frontera entre l'Iran i l'Azerbaidjan
Gandja
Gandja és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavétpol i durant el període soviètic Kirovabad.
Veure Tractat de Gulistan і Gandja
Gilan
Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.
Veure Tractat de Gulistan і Gilan
Guerra anglo-persa
La Guerra Anglopersa de 1856-1857 fou un conflicte armat entre Pèrsia i el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda.
Veure Tractat de Gulistan і Guerra anglo-persa
Guerra del Caucas
La Invasió Russa del Caucas, més coneguda a Rússia com la Guerra del Caucas, es refereix al conjunt d'accions militars de l'imperi Rus, entre 1817 i 1864, destinades a la conquesta de Txetxènia, el Daguestan i els diferents territoris del nord del Caucas.
Veure Tractat de Gulistan і Guerra del Caucas
Guerra russo-persa
* Guerra russo-persa (1651-1653), conflicte armat al Caucas Nord, associat amb les aspiracions de Pèrsia d'aconseguir més poder a la regió.
Veure Tractat de Gulistan і Guerra russo-persa
Guerra russo-persa (1804-1813)
La Guerra russo-persa de 1804-1813, una de les moltes guerres entre l'Imperi persa i la Rússia Imperial, va començar, de la mateixa manera que molts altres conflictes, com una disputa territorial.
Veure Tractat de Gulistan і Guerra russo-persa (1804-1813)
Gulistan
* Toponímia.
Veure Tractat de Gulistan і Gulistan
Història d'Artsakh
La història d'Artsakh és la història de l'actual República d'Artsakh, estat que, tot i que és de facto independent, no ha estat acollit per la comunitat internacional ni reconegut i que segons la legislació internacional forma part de l'Azerbaidjan.
Veure Tractat de Gulistan і Història d'Artsakh
Història de l'Azerbaidjan
Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.
Veure Tractat de Gulistan і Història de l'Azerbaidjan
Història del Caucas
Pobles caucàsics en l'antiguitat La història del Caucas es pot dividir en la història de Geòrgia (amb Abkhàzia i Adjària), Armènia i Azerbaidjan per un costat, i la del Caucas del Nord de l'altra.
Veure Tractat de Gulistan і Història del Caucas
Història del Daguestan
Pobles caucàsics en l'antiguitat Daguestan (Daghistan o Daghestan) vol dir 'País de les muntanyes' (dagh, turc, per 'muntanya', i istan, persa, per 'terra') i fou conegut amb aquest nom a partir del.
Veure Tractat de Gulistan і Història del Daguestan
Kanat de Bakú
Buncugh del kanat de Bakú, preservat al Museu d'Història Nacional d'Azerbaidjan El Kanat de Bakú (en, Khānāt-e Baku) fou un principat autònom musulmà sota sobirania persa, que va existir entre 1747 i 1806 al voltant de la ciutat de Bakú.
Veure Tractat de Gulistan і Kanat de Bakú
Kanat de Derbent
El Kanat de Derbent fou un kanat del Caucas que va ser establert a l'època de la dinastia afxàrida.
Veure Tractat de Gulistan і Kanat de Derbent
Kanat de Karabagh
El kanat de Karabagh (Azeri: Qarabağ xanlığı) fou un estat que va existir entre 1606 i 1822 a la regió del Karabakh.
Veure Tractat de Gulistan і Kanat de Karabagh
Kanat de Nakhitxevan
Kanats d'Erevan, de Nakhitxevam i veïns El Kanat de Nakhitxevan (en persa خانات نخجوان) fou un petit Estat que es va constituir al sud-est de l'Armènia històrica sota sobirania feudal iraniana.
Veure Tractat de Gulistan і Kanat de Nakhitxevan
Kanat de Quba
El Kanat de Quba Kubba o Kuba fou un estat del Caucas, entre Bakú i Derbent.
Veure Tractat de Gulistan і Kanat de Quba
Kanat de Sarab
El Kanat de Sarab amb capital a Sarab fou un kanat que va existir de 1747 a 1797.
Veure Tractat de Gulistan і Kanat de Sarab
Kanat de Xaki
Bandera Entrada al palau dels kans El Kanat de Xaki (en àzeri Şəki xanlığı), també esmentat com a Sheki, Shekin, Shakki i altres variacions, fou un estat generalment independent que va existir del 1743 al 1819 al territori del modern Azerbaidjan amb capital a Xaki, després Nukha.
Veure Tractat de Gulistan і Kanat de Xaki
Kanat de Xirvan
El Kanat de Xirvan fou un estat a l'actual Azerbaidjan, a la regió de Xirvan, que va existir del 1748 fins al 1805.
Veure Tractat de Gulistan і Kanat de Xirvan
Kanats de l'Azerbaidjan iranià
Kanats iranians al Caucas i l'Azerbaidjan iranià, segles XVIII-XIX.According to one source, ''"In Safavi times, Azerbaijan was applied to all the muslim-ruled khanates of the eastern Caucasian as well as to the area south of the Araz River as fas as the Qezel Uzan River, the latter region being approximately the same as the modern Iranian ostans of East and West Azerbaijan."'' Els kanats de l'Azerbaidjan iranià foren diversos principats establerts a l'Iran a la seva província de l'Azerbaidjan durant la dinastia safàvida i fins a la dinastia Qajar, iogual que es van establir al del nord del riu Araxes (vegeu Kanats del Caucas).
Veure Tractat de Gulistan і Kanats de l'Azerbaidjan iranià
Kaytaks
Els kaytaks són un poble de Daguestan.
Veure Tractat de Gulistan і Kaytaks
Lenkoran
Lenkoran (en àzeri Lənkəran, també Länkäran, Lankaran i Lencoran, en talix Lankon) és una ciutat del sud de l'Azerbaidjan, prop de la frontera amb l'Iran, capital de la regió coneguda per Mugan o Mughan.
Veure Tractat de Gulistan і Lenkoran
Lesguians
Els lesguians (també anomenats lesgins, lèsgics, lèzgics, lezgs, o lezgians (la paraula kurin per a designar un lesguià o la llengua dels lesguians fou usada pels turcs i russos; el poble en turc s'anomena lezghi en singular i lezghiar en plural; en rus Lezgintsi o Kyurintsi; altres noms: Lezgh o Lezğ i Lezgin) és un grup ètnic que viu a Akhti, Dokuzpara, Kamzukent, Kurekh, Rutul i Magaramkent, sud del Daguestan, i a Kuba, Nukha i Semakha, al nord de l'Azerbaidjan, i que parla el lesguià, una llengua caucàsica.
Veure Tractat de Gulistan і Lesguians
Mugan
Mugan, Mughan, Mughan o Mukan o país Talix, Talish o Talyx és una regió de l'Azerbaidjan, que forma la seva part més meridional.
Veure Tractat de Gulistan і Mugan
Regió del Karabakh
Karabakh o Kara Bagh, nom turc-persa que vol dir «jardí negre», és una regió del sud-oest de l'Azerbaidjan.
Veure Tractat de Gulistan і Regió del Karabakh
Sev Berd
Sev Berd o Fortalesa Negra (en armeni: Լոռե բերդ), és una fortalesa de l'antic exèrcit Imperial Rus abandonada en Gyumri Província de Xirak d'Armènia.
Veure Tractat de Gulistan і Sev Berd
Shaki (Azerbaidjan)
miniatura Escut complert (1843) Ciutat i districte de Shaki Shaki (Shäki, Sheki o Shakki, àzeri Şəki,; fins al 1968 Nukha, àzeri Nuxa, Nucha, Noukha) és una ciutat del nord-oest de l'Azerbaidjan, districte de Shaki a 325 km de Bakú.
Veure Tractat de Gulistan і Shaki (Azerbaidjan)
Sultanat de Salyan
El sultanat de Salyan fou un estat autònom de l'Azerbaidjan que va existir al.
Veure Tractat de Gulistan і Sultanat de Salyan
Tabarsaran
Tabarsaran fou un antic principat del Caucas que existia sota el rei sassànida Cosroes I (Khusraw Anushirwan) a la meitat del.
Veure Tractat de Gulistan і Tabarsaran
Tractat de Turkmantxai
El tractat de Turkmantxai (Rus: Туркманчайский договор, Persa: عهدنامه ترکمنچای) fou un acord de pau negociat a Turkmantxai, al Caucas, al final de la guerra russopersa del 1826-1828 (amb derrota persa), pel qual els qajars (la dinastia persa) reconeixien la sobirania russa sobre els kanats de Nakhitxevan, Erevan i Talish amb les regions d'Ordubad i Mughan, establint el riu Aras (Araxes) com a frontera entre l'Imperi Rus i Pèrsia confirmant les disposicions del tractat de Gulistan.
Veure Tractat de Gulistan і Tractat de Turkmantxai
Xamkhalat de Tarki
El Shamkhalat de Tarki fou un domini feudal al nord-est del Dagestan amb el seu centre a Tarki.
Veure Tractat de Gulistan і Xamkhalat de Tarki
Xamkhalat dels Kazi Kumuk
El Xamkhalat dels Kazi Kumuk fou l'organització política feudal dels kumuks, els laks i els darguin.
Veure Tractat de Gulistan і Xamkhalat dels Kazi Kumuk
Xirvan
Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.
Veure Tractat de Gulistan і Xirvan
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Tractat de Gulistan і 1813