Taula de continguts
54 les relacions: Albi (Llenguadoc), Arnau de Gurb, Bellestar (Fenolleda), Borrell II, Capcir, Caramany, Castell de Bossòst, Castell de Les, Castell de Llívia, Castell de Perapertusa, Castell de Puillorenç, Castell de Querbús, Catalunya del Nord, Caudiers de Fenollet, Chabèrt de Barbairan, Comtat de Comenge, Comtat de Gavaldà, Comtat de Roergue, Comtats catalans, Corbeil, Corbeil-Essonnes, Croada contra la Corona d'Aragó, Cronologia de la història de Catalunya, Cronologia del catarisme, Edat moderna als Països Catalans, Edat moderna de Catalunya, Estagell, Fenolleda, Fenollet (llinatge), Guillem de Montgrí, Història d'Aran, Història de Barcelona, Història de la Catalunya del Nord, Història del dret català, Invasió de la Vall d'Aran (1283), Jaume el Conqueridor, Judaisme català, La Tor de França, Llívia, Llista de tractats, Lluís IX de França, Millau, Oliver de Tèrme, Patzeria, Perapertusès, Provença, Salses, Sant Lluís Rei de França (El Greco), Vall d'Aran, Vescomtat de Millau, ... Ampliar l'índex (4 més) »
Albi (Llenguadoc)
Albi (en occità Albi, en francès Albi) és una ciutat del departament del Tarn, a la regió de Migdia-Pirineus.
Veure Tractat de Corbeil і Albi (Llenguadoc)
Arnau de Gurb
vegeu el sepulcre sencer) Arnau de Gurb fou bisbe de Barcelona de 1252 a 1284.
Veure Tractat de Corbeil і Arnau de Gurb
Bellestar (Fenolleda)
Bellestar, dit tradicionalment Bellestar de la Frontera (l'endònim occità és Belhestar; el topònim oficial en francès, Bélesta) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.
Veure Tractat de Corbeil і Bellestar (Fenolleda)
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Veure Tractat de Corbeil і Borrell II
Capcir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques. El Capcir (localment pronunciat) és una comarca del Principat de Catalunya que actualment es troba sota l'administració de l'Estat francès.
Veure Tractat de Corbeil і Capcir
Caramany
Caramany (l'endònim occità és Caramanh) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus orientals.
Veure Tractat de Corbeil і Caramany
Castell de Bossòst
El castell de Bossòst és situat a tramuntana de la vila, sobre el raval de Sant Ròc, al cim de la roca anomenada Casteràs.
Veure Tractat de Corbeil і Castell de Bossòst
Castell de Les
El Castell de Les, dit també Castell de Pijoèrt és un monument del municipi i vila de Les (Vall d'Aran) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Tractat de Corbeil і Castell de Les
Castell de Llívia
El Castell de Llívia és una obra del municipi de Llívia (Cerdanya) declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Tractat de Corbeil і Castell de Llívia
Castell de Perapertusa
El castell de Perapertusa (en château de Peyrepertuse) és un castell càtar que va ser construït abans del.
Veure Tractat de Corbeil і Castell de Perapertusa
Castell de Puillorenç
El Castell de Puillorenç o de Puigllorenç (en occità Castèl de Puèg-Lhaurenç o Castèl de Puèglaurenç) és un castell d'Occitània, al departament de l'Aude (França), al cim del Mont Ardu a 697 m., del qual se'n poden veure encara unes restes bastant ben conservades.
Veure Tractat de Corbeil і Castell de Puillorenç
Castell de Querbús
El castell de Querbús (Castèl de Querbús en occità; Quéribus en francès) és un castell càtar situat sobre el municipi de Cucunhan (Llenguadoc), al límit amb el de Maurí (Fenolleda), situat a 628 m alt, dominant per llevant el grau de Maurí, al departament de l'Aude.
Veure Tractat de Corbeil і Castell de Querbús
Catalunya del Nord
Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
Veure Tractat de Corbeil і Catalunya del Nord
Caudiers de Fenollet
Caudiers de Fenollet (l'endònim occità és Caudièrs de Fenolhet i el topònim oficial en francès, Caudiès-de-Fenouillèdes) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.
Veure Tractat de Corbeil і Caudiers de Fenollet
Chabèrt de Barbairan
Escut de Chabèrt de Barbairan Chabèrt de Barbaira (en català Jasbert de Barberà), fou un militar occità faïdit nascut a Barbairan en el si d'un llinatge nobiliari càtar.
Veure Tractat de Corbeil і Chabèrt de Barbairan
Comtat de Comenge
El comtat de Comenge (en francès Comminges) fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània) situat entre el Tolosà i la Vall d'Aran.
Veure Tractat de Corbeil і Comtat de Comenge
Comtat de Gavaldà
''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).
Veure Tractat de Corbeil і Comtat de Gavaldà
Comtat de Roergue
Escut del comtat de Roergue El Comtat de Roergue (en francès Rouergue) fou una jurisdicció feudal d'Occitània que tingué per capital a Rodés (que va esdevenir seu d'un vescomtat feudatari del comte mentre la resta del país romania com a part del comtat).
Veure Tractat de Corbeil і Comtat de Roergue
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Veure Tractat de Corbeil і Comtats catalans
Corbeil
* França.
Veure Tractat de Corbeil і Corbeil
Corbeil-Essonnes
Corbeil-Essonnes és una ciutat de la regió de l'Illa de França, al departament de l'Essonne a vint-i-vuit quilòmetres al sud-oest de París, de 39.951 habitants (1999), situada al punt on es troben el riu Sena i l'Essonne.
Veure Tractat de Corbeil і Corbeil-Essonnes
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Veure Tractat de Corbeil і Croada contra la Corona d'Aragó
Cronologia de la història de Catalunya
Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.
Veure Tractat de Corbeil і Cronologia de la història de Catalunya
Cronologia del catarisme
Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.
Veure Tractat de Corbeil і Cronologia del catarisme
Edat moderna als Països Catalans
Els Països Catalans es van trobar durant l'edat moderna envoltats per la formació d'un poderós bloc feudal hispànic al sud-oest i la d'un poderós bloc feudal francès pel nord.
Veure Tractat de Corbeil і Edat moderna als Països Catalans
Edat moderna de Catalunya
L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.
Veure Tractat de Corbeil і Edat moderna de Catalunya
Estagell
Estagell (en francès Estagel) és una vila i comuna de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Veure Tractat de Corbeil і Estagell
Fenolleda
Localització de la Fenolleda a Catalunya Nord. El Fenolledès o la Fenolleda (en occità: Fenolhedés, ant. Fenolhet i potser la Fenolheda; en francès: le Fenouillèdes, error d'interpretació de la forma occitana, que, traduïda, donaria Le Fenouilledais) és una comarca de llengua occitana, amb capital a Sant Pau de Fenollet, que forma part d'Occitània i de la regió històrica del Llenguadoc.
Veure Tractat de Corbeil і Fenolleda
Fenollet (llinatge)
Els Fenollet foren una família feudal que va portar nombrosos títols essent el principal el de vescomtes d'Illa.
Veure Tractat de Corbeil і Fenollet (llinatge)
Guillem de Montgrí
Guillem de Montgrí (Torroella de Montgrí, cap al 1195- 21 de juny de 1273) va ser un eclesiàstic català del.
Veure Tractat de Corbeil і Guillem de Montgrí
Història d'Aran
La història d'Aran és la que transcorre al territori de la vall d'Aran.
Veure Tractat de Corbeil і Història d'Aran
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure Tractat de Corbeil і Història de Barcelona
Història de la Catalunya del Nord
Partició de Catalunya el 1659. És evident que, abans del 1659, la història de la Catalunya del Nord correspon a la història del Principat de Catalunya.
Veure Tractat de Corbeil і Història de la Catalunya del Nord
Història del dret català
s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.
Veure Tractat de Corbeil і Història del dret català
Invasió de la Vall d'Aran (1283)
La invasió de la Vall d'Aran per part de tropes franceses comandades per Eustaqui de Beaumarchais, el senescal de Tolosa va tenir lloc l'1 de novembre de 1283, en reclamació dels drets del regne de França, arran d'un nomenament fet pel papa Climent IV a favor de Carles I d'Anjou.
Veure Tractat de Corbeil і Invasió de la Vall d'Aran (1283)
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Tractat de Corbeil і Jaume el Conqueridor
Judaisme català
Sinagoga a Catalunya. Haggadà de Sarajevo, Barcelona ca. 1350. Judaisme català (en hebreu: יהדות קטלוניה) és la comunitat jueva que va viure a la península ibèrica, a les terres de Catalunya, València i Mallorca fins l'expulsió del 1492.
Veure Tractat de Corbeil і Judaisme català
La Tor de França
La Tor de França (històricament Triniac o la Torre de Triniac o encara la Tor de FenolledèsJean Sagnes (dir.), Le pays catalan, t. 2, Pau, Société nouvelle d'éditions régionales, 1985 o la Torre de Fenolledès) http://www.academia.edu/3253259/La_compra_del_Vizcondado_de_Rueda_en_1393._En_colaboraci%C3%B3n_con_Germ%C3%A1n_Navarro_y_Alejandro_Sola (en occità Triniac o la Tor de França; en francès i oficialment Latour-de-France, en francès informal Triniach), és un poble i municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.
Veure Tractat de Corbeil і La Tor de França
Llívia
Llívia (pronunciació local) és un municipi català de la Baixa Cerdanya, tot i que geogràficament pertany a l'Alta Cerdanya.
Veure Tractat de Corbeil і Llívia
Llista de tractats
Versió egípcia del Tractat de Cadeix inscrit en un dels murs del Temple de Karnak. Aquesta és una Llista dels principals tractats internacionals organitzada per ordre cronològic.
Veure Tractat de Corbeil і Llista de tractats
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Veure Tractat de Corbeil і Lluís IX de França
Millau
Millau (en Milhau; oficialment i en Millau) és un municipi francès, situat a la riba esquerra del Tarn, al centre del parc regional dels Grands Causses i al departament de l'Avairon de la regió d'Occitània.
Veure Tractat de Corbeil і Millau
Oliver de Tèrme
Oliver de Termes, en occità Olivièr de Tèrme, va ser un dels més cèlebres cavallers occitans del.
Veure Tractat de Corbeil і Oliver de Tèrme
Patzeria
Una patzeria és l'acord que s'establia entre un mateix o diferents sobirans de valls pirinenques veïnes, per a reglamentar el dret de pastura i de trànsit de bestiar i de llenya, en territori d'altri.
Veure Tractat de Corbeil і Patzeria
Perapertusès
El castell de Perapertusa i el seu entorn Perapertusès, en occità Pèirapertusés, en francès Peyrepertusois (no utilitzat), és una comarca del Llenguadoc, a tocar de la Fenolleda de la que la separen les muntanyes de les Corberes, al departament de l'Aude.
Veure Tractat de Corbeil і Perapertusès
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Veure Tractat de Corbeil і Provença
Salses
Salses (oficialment en francès, Salses-le-Château), és una vila i comuna de 3.275 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Veure Tractat de Corbeil і Salses
Sant Lluís Rei de França (El Greco)
Sant Lluís Rei de França, i un patge, és una obra d'El Greco que sembla un retrat idealitzat més que no pas una obra de devoció.
Veure Tractat de Corbeil і Sant Lluís Rei de França (El Greco)
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Veure Tractat de Corbeil і Vall d'Aran
Vescomtat de Millau
El vescomtat de Millau fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Millau o Milhau, amb capçalera a un poble anomenat també Millau a mig camí entre Albi (Albigès) i Mende, la capital del Gavaldà.
Veure Tractat de Corbeil і Vescomtat de Millau
Vescomtat de Rasès
Vescomtat de Rasès és la denominació que va portar el comtat de Rasès del 1082 al 1209, sota els Trencavell i sempre unit a Carcassona.
Veure Tractat de Corbeil і Vescomtat de Rasès
10 de març
El 10 de març és el seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el setantè en els anys de traspàs.
Veure Tractat de Corbeil і 10 de març
11 de maig
L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Tractat de Corbeil і 11 de maig
988
;Països Catalans.
Veure Tractat de Corbeil і 988