Titus Livi

Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.

Usa IA

Taula de continguts

1. 867 les relacions: Ab urbe condita, Abrúpolis, Acca Laurèntia, Adhèrbal (Segona Guerra Púnica), Adhèrbal de Numídia, Adria, Agèpolis, Agesípolis III, Agripa d'Alba, Alatri, Alètrium, Al·lòbroges, Al·lifes, Alba Fucens, Alba Silvius, Alcibíades d'Esparta, Alexamen, Alexandre de Berea, Alexandre Heli, Alexandre I de l'Epir, Alexandre Isos, Alexandre Megalopòlites, Alexandre Perseu, Algidus, Allau, Allucius, Alopeconès, Alorcus, Alps Marítims (província romana), Amadocos III, Ambarres, Ambicat, Amfissa, Aminandre, Amiternum, Anc Marci, Ancona, Andània, Andranòdoros, Andròstenes de Corint, Andrisc, Andronic d'Etòlia, Andronic de Macedònia, Aniense, Anni de Campània, Anticira, Antioquia del Meandre, Antissa, Antoni, Apama de Megalòpolis, ... Ampliar l'índex (817 més) » « Shrink índex

Ab urbe condita

Imatge d'una de les primeres monedes romanes datades ''ab urbe condita''. Ab urbe condita (AUC o a.u.c, també Anno urbis conditae) és un terme llatí que significa «des de la fundació de la ciutat» (de Roma), que segons la tradició es produí l'any 753 aC.

Veure Titus Livi і Ab urbe condita

Abrúpolis

Abrúpolis (en llatí Abrupolis, en grec antic Αβρουπόλις) fou un rei odrisi aliat dels romans que va combatre al seu costat contra el rei macedoni Perseu, fill de Filip V cap a l'any 179 aC, i va arrasar el país fins a Amfípolis, ocupant les mines d'or del mont Pangeu.

Veure Titus Livi і Abrúpolis

Acca Laurèntia

Acca Larentina amb Ròmul i Rem, escultura de la ''Fonte Gaia'', (Siena). Acca Laurèntia o Acca Larentina fou una dona romana llegendària que va esdevenir deessa.

Veure Titus Livi і Acca Laurèntia

Adhèrbal (Segona Guerra Púnica)

Adhèrbal, (en llatí Adherbal) governador de la guarnició de Gades, va ser un comandant cartaginès a les ordres de Magó a la Segona Guerra Púnica, que va ser derrotat en una batalla naval enfront de Carteia per Gai Leli l'any 206 aC, segons diu Titus Livi.

Veure Titus Livi і Adhèrbal (Segona Guerra Púnica)

Adhèrbal de Numídia

Adhèrbal va ser rei de Numídia de l'any 118 aC fins al 112 aC.

Veure Titus Livi і Adhèrbal de Numídia

Adria

Adria és un municipi italià, situat a la regió del Vèneto i a la província de Rovigo.

Veure Titus Livi і Adria

Agèpolis

Agèpolis (en llatí Agepolis, en grec) fou un polític de l'illa de Rodes, que va ser enviat com ambaixador al cònsol romà Quint Marci Filip, el 169 aC durant la guerra contra Perseu i va tenir una entrevista amb ell prop d'Heraclea Lincestis a Macedònia.

Veure Titus Livi і Agèpolis

Agesípolis III

Agesípolis III (Agesipolis) fou el 31è rei de la línia dels agíades d'Esparta, fill d'Agesípolis i net de Cleombrot II.

Veure Titus Livi і Agesípolis III

Agripa d'Alba

Agripa Silvi (en llatí: Agrippa Silvius) fou un mític rei d'Alba Longa.

Veure Titus Livi і Agripa d'Alba

Alatri

Alatri és una ciutat italiana a la província de Frosinone i a la regió del Laci, a la Vall Llatina.

Veure Titus Livi і Alatri

Alètrium

Alètrium (en Aletrium o Alatrium, en Ἀλέτριον) va ser una ciutat dels hèrnics a Itàlia, situada vora la via Llatina, a unes set milles romanes de Ferentium.

Veure Titus Livi і Alètrium

Al·lòbroges

Els al·lòbroges (en llatí: Allobroges, Allobriges, Allobruges, en grec antic Άλλόβριγες o Ἀλλόβρογες) eren un poble gal que habitaven un territori a l'est del Roine, principalment entre el Roine i l'Isèra.

Veure Titus Livi і Al·lòbroges

Al·lifes

Al·lifes (Allifae Ἄλλιφα) va ser una ciutat del Samni a la vall del Vulturnus sota un grup de muntanyes anomenades Monte Matese.

Veure Titus Livi і Al·lifes

Alba Fucens

Amfiteatre d'Alba Fucens Alba Fucens o també Alba Fucensis (en grec antic Ἄλβα φούκεντις) va ser una ciutat i fortalesa d'Itàlia central, situada a la Via Valèria dalt d'un turó elevat, a 5 km del Lacus Fucinus i al peu del Mont Velino.

Veure Titus Livi і Alba Fucens

Alba Silvius

Alba Silvi (en llatí: Alba Silvius) fou un dels reis mítics d'Alba Longa que va regnar també sobre les colònies d'aquesta, com Alba Pompeia.

Veure Titus Livi і Alba Silvius

Alcibíades d'Esparta

Alcibíades (en llatí Alcibiades, en grec antic Ἀλκιβιάδης) fou un exiliat espartà que va poder tornar al seu país gràcies a la intervenció de la Lliga Aquea el 184 aC.

Veure Titus Livi і Alcibíades d'Esparta

Alexamen

Alexamen（Alexamenus) fou un general la Lliga Etòlia nomenat l'any 196 aC, segons Polibi. L'any 192 aC va marxar al capdavant dels etolis per ocupar Lacedemònia en l'anomenada Guerra contra Nabis, missió que va complir matant el tirà Nabis d'Esparta.

Veure Titus Livi і Alexamen

Alexandre de Berea

Alexandre de Berea (en llatí Alexander, en grec antic Ἀλέξανδρος) fou un militar macedoni nascut a Berea que va sufocar la revolta de Demetri, fill de Filip III de Macedònia, a Heraclea l'any 179 aC, segons diu Titus Livi.

Veure Titus Livi і Alexandre de Berea

Alexandre Heli

Alexandre Heli (en Αλέξανδρος Ἧλιος) era un membre de la dinastia ptolemaica, fill de Cleòpatra i Marc Antoni, nascut cap a finals del 40 aC o principis del 39 aC.

Veure Titus Livi і Alexandre Heli

Alexandre I de l'Epir

Alexandre I de l'Epir (en llatí Alexander, en grec antic Ἀλέξανδρος Α') fou rei de l'Epir, fill de Neoptòlem I de l'Epir i germà d'Olímpia la mare d'Alexandre el Gran.

Veure Titus Livi і Alexandre I de l'Epir

Alexandre Isos

Alexandre Isos (en llatí Alexander, en grec antic Ἀλέξανδρος Ἴσιος o Ἴσος) va ser comandant en cap dels etolis al començament del segle II aC.

Veure Titus Livi і Alexandre Isos

Alexandre Megalopòlites

Alexandre Megalopòlites o Alexandre de Megalòpolis (en grec antic Ἀλέξανδρος) fou un macedoni que es va establir a Megalòpolis a Arcàdia l'any 190 aC on va al·legar que era a descendent d'Alexandre el Gran i va anomenar als seus fills Filip i Alexandre.

Veure Titus Livi і Alexandre Megalopòlites

Alexandre Perseu

Alexandre Perseu (en grec antic Αλέξανδρος) era fill del rei Perseu de Macedònia.

Veure Titus Livi і Alexandre Perseu

Algidus

LAlgidus (en llatí: mons Algidus) és l'antiga denominació d'una part del massís Albà que es troba entre els municipis de Velletri i Túsculum, que actualment pren el nom de Mont Artemisio.

Veure Titus Livi і Algidus

Allau

Allau a l'Everest el maig del 2006. El resultat d'una allau al Parc Nacional de Kenai Fjords (Alaska). Camí produït per la caiguda d'una allau al vessant nord del Pui de Linya (Pallars Sobirà). Una allau, llau o llavei (a l'Alt Pallars i Ribagorça) és una massa de neu que cau i es precipita avall pel vessant d'una muntanya.

Veure Titus Livi і Allau

Allucius

Allucius fou un príncep dels ibers.

Veure Titus Livi і Allucius

Alopeconès

LAlopeconès o Alopeconnès (en Alopekónnesos) era una ciutat de l'antiga Grècia situada a la costa occidental del Quersonès Traci.

Veure Titus Livi і Alopeconès

Alorcus

Alorcus va ser un iber (o més possiblement un home d'origen celta) probablement de família notable, amic i hoste dels saguntins, que era a Sagunt quan la ciutat estava assetjada pels cartaginesos i que va fer pressió perquè els habitants de la ciutat acceptessin els termes imposats per Anníbal i la rendissin (218 aC), segons diu Titus Livi.

Veure Titus Livi і Alorcus

Alps Marítims (província romana)

Els Alps Marítims (en llatí Alpes Maritimae, en grec antic Ἄλπεις παράλιοι 'situats vora el mar', o παραθαλάσσιοι 'costaners') eren una serralada anomenada així segurament des d'un període molt antic, que toca al mar Tirrè entre Marsella (Massàlia) i Gènova (Genua).

Veure Titus Livi і Alps Marítims (província romana)

Amadocos III

Amadocos III (en grec antic Αμάδοκος, Amàdokos) era un dels prínceps odrisis de Tràcia que es disputaven el país contra el Regne de Macedònia.

Veure Titus Livi і Amadocos III

Ambarres

Els ambarres (en llatí Ambarri) van ser un poble gal a qui Juli Cèsar anomena aliat i parent dels hedus, dels que probablement n'eren una tribu.

Veure Titus Livi і Ambarres

Ambicat

Ambicat (Ambicatus o Ambigatus) era rei dels celtes de la Gàl·lia durant el regnat de Tarquini Prisc a Roma.

Veure Titus Livi і Ambicat

Amfissa

Amfissa (Άμφισσα; antigament anomenada també Salona, Σάλωνα) és una vila de la Grècia Central, situada a la unitat perifèrica de la Fòcida.

Veure Titus Livi і Amfissa

Aminandre

Aminandre ("Amúnandros", Amynander) fou rei dels athamans (vegeu Athamània) a finals del.

Veure Titus Livi і Aminandre

Amiternum

Amiternum o Amitermum (en grec antic Ἀμίτερνον) va ser una ciutat de la Sabínia, a la vora del riu Aternus, propera al naixement del riu, al nord-oest de Prifernum.

Veure Titus Livi і Amiternum

Anc Marci

Anc Marci (Ancus Martius) fou el quart rei de Roma al.

Veure Titus Livi і Anc Marci

Ancona

Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.

Veure Titus Livi і Ancona

Andània

Andània (Ἀνδανία) fou una ciutat de Messènia, a la regió del Peloponnès (Grècia).

Veure Titus Livi і Andània

Andranòdoros

Andranòdoros o Andranòdor (en llatí Handranodorus, en grec antic Ἀνδρανόδωρος) va ser un polític grec, tirà de Siracusa durant la Segona guerra púnica.

Veure Titus Livi і Andranòdoros

Andròstenes de Corint

Andròstenes de Corint (en llatí Androsthenes, en grec antic Ἀνδρόσθενης) fou un militar de la ciutat de Corint.

Veure Titus Livi і Andròstenes de Corint

Andrisc

Andrisc（en Ἀνδρίσκος; en Andriscus) fou un home d'origen humil, suposadament d'Adramítion, que pretenia ser fill bastard de Perseu de Macedònia. Amb la idea d'apoderar-se del tron va demanar ajut al selèucida Demetri I Soter (161 aC-150 aC) dient que era fill de la seva germana Laòdice, però Demetri el va detenir i el va enviar a Roma.

Veure Titus Livi і Andrisc

Andronic d'Etòlia

Andronic (Andronicus) va ser un militar de la Lliga Etòlia que va lluitar contra els romans juntament amb el seu pare, un altre militar també anomenat Andronic.

Veure Titus Livi і Andronic d'Etòlia

Andronic de Macedònia

Andronic (Andronicus) fou un militar macedoni.

Veure Titus Livi і Andronic de Macedònia

Aniense

La tribu Aniense (Aniensis) fou una de les 35 tribus romanes amb dret de vot.

Veure Titus Livi і Aniense

Anni de Campània

Anni (en llatí Annius) va ser un polític nascut a Campània.

Veure Titus Livi і Anni de Campània

Anticira

Anticira (en grec antic Αντίκυρα) era una antiga ciutat de la Fòcida, al sud del país, situada en una península (que Plini el Vell i Aulus Gel·li anomenen erròniament una illa), en una badia del golf de Corint.

Veure Titus Livi і Anticira

Antioquia del Meandre

Antioquia del Meandre (en llatí Antiocheia ad Maendrum, en grec antic (Ἀντιόχεια πρὸς Μαιάνδρω), era una petita ciutat a la vora del riu Meandre a Cària, prop de la frontera amb Frígia. En aquesta ciutat hi havia un pont de pedra que creuava el riu, i el territori dels dos costats era molt fèrtil, però patia alguns terratrèmols, segons diu Estrabó.

Veure Titus Livi і Antioquia del Meandre

Antissa

Antissa (en llatí Antissa, en grec antic Άντισσα) era una ciutat de l'illa de Lesbos, a la punta oest, propera al cap Sigrios, segons diu Estrabó.

Veure Titus Livi і Antissa

Antoni

* Gens Antònia.

Veure Titus Livi і Antoni

Apama de Megalòpolis

Apama de Megalòpolis fou reina consort dels athamans.

Veure Titus Livi і Apama de Megalòpolis

Api Claudi Cec

Placa commemorativa a Api Claudi Cec (Museu de la civilització romana). Personatge considerat significatiu pel que fa al seu esforç per fer que la cultura romana adoptès les formes més destacades de la civilització grega.G. Clemente, p.43 miniatura Api Claudi Cec (Appius Claudius C.

Veure Titus Livi і Api Claudi Cec

Api Claudi Cras (cònsol 451 aC)

Api Claudi Cras (en Appius Claudius Crassus) va ser un magistrat romà.

Veure Titus Livi і Api Claudi Cras (cònsol 451 aC)

Api Claudi Cras (tribú consular 424 aC)

Api Claudi Cras (Appius Claudius Crassus) era el fill gran del decemvir Api Claudi Cras.

Veure Titus Livi і Api Claudi Cras (tribú consular 424 aC)

Apol·lònia d'Etòlia

Apol·lònia (en llatí Apollonia, en grec antic Ἀπολλωνία, "Apollonía") era una ciutat etòlia situada a la frontera, prop de la ciutat de Naupacte.

Veure Titus Livi і Apol·lònia d'Etòlia

Apol·lònia de Tràcia

Apol·lònia (Apollōnía) fou una ciutat de Tràcia a la regió de l'Edònida de localització insegura, però situada, en qualsevol cas, a la costa de la Perea Tàsica, enfront de l'illa de Tasos, de la qual sembla haver estat una colònia.

Veure Titus Livi і Apol·lònia de Tràcia

Apol·lònides de Siracusa

Apol·lònides de Siracusa (en llatí Apollonides, en grec Ἀπολλωνίδης), fou un dignatari de la ciutat de Siracusa a Sicília.

Veure Titus Livi і Apol·lònides de Siracusa

Apol·lo

Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Veure Titus Livi і Apol·lo

Apuans

Els apuans (en llatí apuani) eren una confederació de tribus lígurs que Titus Livi menciona diverses vegades.

Veure Titus Livi і Apuans

Aquileia

Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.

Veure Titus Livi і Aquileia

Aractos

L'Aractos (en Άραχθος) és un riu de Grècia situat a l'Epir.

Veure Titus Livi і Aractos

Aríccia

Aríccia és un municipi de la ciutat metropolitana de Roma Capital de la regió italiana del Laci.

Veure Titus Livi і Aríccia

Arcó d'Egira

Arcó d'Egira (en llatí Archon ad Aegeira, en grec antic Ἄρχων "Arkhon") fou un polític de la Lliga Aquea nadiu d'Egira, i un dels que va defensar la conducta de la Lliga en relació a Esparta davant el cònsol romà Quint Cecili Metel l'any 185 aC.

Veure Titus Livi і Arcó d'Egira

Arezzo

Arezzo és una ciutat de Toscana, capital de la província d'Arezzo, que antigament es deia Arretium, i era a Etrúria.

Veure Titus Livi і Arezzo

Argos d'Acaia

Argos (en llatí Argus, en grec antic Ἄργος) era una ciutat d'Acaia, coneguda també com a Argos Amfíloc (Ἄργος τὸ Ἀμφιλοχικόν) perquè era la capital dAmfilòquia, a la part oriental del golf d'Ambràcia, a la riba del riu Ínac.

Veure Titus Livi і Argos d'Acaia

Ariarates V

Ariarates V Filopàtor (Pius, que estima al seu pare) va ser rei de Capadòcia, fill d'Ariarates III al que va succeir cap a l'any.

Veure Titus Livi і Ariarates V

Aristè de Megalòpolis

Aristè de Megalòpolis (Aristaenus), a qui Polibi i Plutarc anomenen Aristènet, va ser estrateg de la Lliga Aquea l'any 198 aC i va induir els aqueus a entrar en aliança amb Roma contra Filip V de Macedònia.

Veure Titus Livi і Aristè de Megalòpolis

Aristodem de Cumes

Aristodem de Cumes (Aristodemus) va ser tirà de Cumes, a la Campània.

Veure Titus Livi і Aristodem de Cumes

Arniense

La tribu Arniense (en llatí Arniensis) va ser una de les 35 tribus romanes amb dret de vot a l'Assemblea Tribal Romana.

Veure Titus Livi і Arniense

Arpínum

El fals arc de la muralla d'Arpinum Arpínum (en Arpinum, en Ἄρπινα) va ser una ciutat romana, originàriament dels volscs, situada en un turó sobre la vall del Liris prop de la seva unió amb el Fibrenus, i a unes sis milles romanes al sud de Sora.

Veure Titus Livi і Arpínum

Arpi

Arpi (Ἄρποι) va ser una ciutat de la Pulla.

Veure Titus Livi і Arpi

Arquedam d'Etòlia

Arquedam d'Etòlia (en Ἀρχέδαμος Arkhedāmos; en Archedamus, per bé que Titus Livi l'anomena Archidamus) fou un comandant militar de les tropes etòlies que va ajudar els romans en la guerra contra Filip V de Macedònia.

Veure Titus Livi і Arquedam d'Etòlia

Arquimedes

Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.

Veure Titus Livi і Arquimedes

Arquip

Arquip o Arquippos (en llatí Archippus, en grec antic Ἄρχιππος "Arkhippos") fou un militar grec que juntament amb Andrònides es va presentar a Dieu (Dieos), cap dels aqueus, per oferir la pau de part de Roma l'any 146 aC.

Veure Titus Livi і Arquip

Arrunt (fill de Porsenna)

Arrunt (en llatí Arruntius) va ser fill del rei etrusc Porsenna, rei de la ciutat de Clusium (avui Chiusi).

Veure Titus Livi і Arrunt (fill de Porsenna)

Arrunt (fill de Tarquini)

Arrunt (en llatí: Aruns) era fill de Tarquini el Superb.

Veure Titus Livi і Arrunt (fill de Tarquini)

Arrunt (germà de Tarquini)

Arrunt (en llatí Aruns) va ser germà de Tarquini el Superb.

Veure Titus Livi і Arrunt (germà de Tarquini)

Arrunt de Clusium

Arrunt de Clusium (en llatí Aruns) va ser un personatge que vivia a Clusium, i segons la llegenda va convidar els gals sènons a travessar els Alps.

Veure Titus Livi і Arrunt de Clusium

Arsínoe III

Arsínoe III (246 aC-204 aC), anomenada Eurídice per Justí, i Cleòpatra per Titus Livi i Arsínoe per Polibi, fou reina d'Egipte.

Veure Titus Livi і Arsínoe III

Artena

Artena és un municipi de la ciutat metropolitana de Roma Capital de la regió italiana del Laci.

Veure Titus Livi і Artena

As romà

As romà encunyat amb l'efígie de Neró i de l'Ara Pacis. L'as era la unitat de referència del sistema monetari romà pel que fa a les seves sèries de bronze.

Veure Titus Livi і As romà

Ascani

Eneas i Ascani. Museu Britànic Ascani (en grec antic Άσκάνιος), dit així segons la mitologia grega o Iulus, segons la mitologia romana, va ser el fundador i primer rei d'Alba Longa (1179 aC - 1141 aC) Era fill d'Enees, rei de Dardània, i la princesa troiana Creusa, filla de Príam (rei de Troia).

Veure Titus Livi і Ascani

Asclepiòdot (general)

Asclepiòdot d'Heraclea (en llatí Asclepiodotus, en grec antic Ἀσκληπιόδοτος) fou un general macedoni que va actuar com a comandant dels mercenaris gals a l'exèrcit de Perseu de Macedònia a la Tercera Guerra Macedònica.

Veure Titus Livi і Asclepiòdot (general)

Astura

Astura (Astura Ἄστυρα) era una petita illa de la costa del Latium, entre Antium i Circeii, a la boca del riu Astura, que neix en una de les valls del massís Albà.

Veure Titus Livi і Astura

Atella

Atella (Ἀτελλα) va ser una ciutat de Campània situada a la via entre Nàpols i Càpua a uns 15 km (9 milles romanes) de cadascuna, segons Esteve de Bizanci i la Taula de Peutinger.

Veure Titus Livi і Atella

Ateneu de Pèrgam

Ateneu de Pèrgam (Athenæus) fou príncep de Pèrgam fill del rei Àtal I i d'Apol·lònies.

Veure Titus Livi і Ateneu de Pèrgam

Atintània

Atintània (en llatí Antitania, en grec antic Ἀτιντανία) era un districte muntanyós d'Il·líria al nord del país dels molossos i a l'est de Paravea, per on flueix el riu Aóos (Αώος), a la part superior del seu curs.

Veure Titus Livi і Atintània

Aulus Aterni

Aulus Aterni o Ateri (en llatí Aulus Aternius o Aterius) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Titus Livi і Aulus Aterni

Aulus Bebi

Aulus Bebi (Aulus Baebius) va ser un magistrat romà.

Veure Titus Livi і Aulus Bebi

Aulus Corneli Cos (cònsol 413 aC)

Aulus Corneli Cos (en Aulus Cornelius A. F. M. N. Cossus), va ser un magistrat romà.

Veure Titus Livi і Aulus Corneli Cos (cònsol 413 aC)

Aulus Corneli Cos (dictador)

Aulus Corneli Cos (en Aulus Cornelius Cossus) va ser nomenat dictador romà l'any 385 aC per dirigir la guerra contra els volscs, i en part per oposar-se als plans de Marc Manli Capitolí, que volia iniciar una revolta amb els plebeus.

Veure Titus Livi і Aulus Corneli Cos (dictador)

Aulus Corneli Cos Arvina

Aulus Corneli Cos Arvina (Aulus Cornelius P. f. A. n. Cossus Arvina), a qui Titus Livi de vegades anomena simplement Aulus Corneli Arvina, va ser mestre de la cavalleria l'any 353 aC i altra vegada el 349 aC.

Veure Titus Livi і Aulus Corneli Cos Arvina

Aulus Manli Capitolí

Aule Manli Capitolí (Aulus Manlius A. f. A. n. Capitolinus) va ser un magistrat romà.

Veure Titus Livi і Aulus Manli Capitolí

Aulus Postumi Albí (cònsol 180 aC)

Aulus Postumi Albí (Aulus Postumius A. f. A. n. Albinus) va ser un magistrat romà del temps de la República.

Veure Titus Livi і Aulus Postumi Albí (cònsol 180 aC)

Aulus Postumi Albí Regil·lensis

Aulus Postumi Albí Regil·lensis (Aulus Postumius Albinus Regillensis) va ser tribú amb potestat consolar l'any.

Veure Titus Livi і Aulus Postumi Albí Regil·lensis

Aulus Postumi Albus Regil·lensis (cònsol 464 aC)

Aulus Postumi Albus Regil·lensis (Aulus Postumius A. f. P. n. Albus Regillensis) va ser cònsol de Roma.

Veure Titus Livi і Aulus Postumi Albus Regil·lensis (cònsol 464 aC)

Aulus Postumi Albus Regil·lensis (cònsol 496 aC)

Aulus Postumi Albus Regil·lensis (Aulus Postumius P. f. Albus Regillensis) va ser, segons Titus Livi, dictador romà l'any.

Veure Titus Livi і Aulus Postumi Albus Regil·lensis (cònsol 496 aC)

Auruncs

Els auruncs o auruncis (en llatí aurunci, en grec antic Αὔρουγκοι), també coneguts pels grecs com ausonis o àusons, eren una tribu de la Campània que vivien a la ciutat d'Aurunca entre els campanis i els volscs.

Veure Titus Livi і Auruncs

Ausònia

Ausònia és el nom amb què és conegut el país dels antics ausons a la Campània (Itàlia).

Veure Titus Livi і Ausònia

Ausetans

Els ausetans (en llatí Ausetani) eren un poble iber del nord-est de la península Ibèrica.

Veure Titus Livi і Ausetans

Ausona

* Ausona o també Ausa és l'antic nom de la ciutat de Vic.

Veure Titus Livi і Ausona

Ausonis

Els ausonis (AUSONI en llatí i Αὔσονες en grec antic) són un poble itàlic d'origen indoeuropeu que tradicionalment s'ha cregut que s'havia instal·lat a la península itàlica vers l'inici del I mil·lenni a.

Veure Titus Livi і Ausonis

Auximum

Auximum (Auximum Αὔξουμον o Αὔξιμον) va ser una ciutat del Picè, avui anomenada Osimo, situada dalt d'un turó a uns 20 km al sud d'Ancona.

Veure Titus Livi і Auximum

Aventí

LAventí (en Aventino) és un dels set turons de Roma; és el més meridional, i en part està voltat pel riu Tíber.

Veure Titus Livi і Aventí

Aventí Silvi

Aventí Silvi (en llatí: Aventinus Silvius) fou un mític rei d'Alba Longa (Latium).

Veure Titus Livi і Aventí Silvi

Ínsubres

Els ínsubres o insubres (llatí: Insubri) van ser un poble celta del grup dels leponcis a la Gàl·lia Cisalpina.

Veure Titus Livi і Ínsubres

Ècetra

Ècetra (Ecetra Ἐχέτρα) va ser una ciutat dels volscs que s'anomena moltes vegades en les guerres entre aquell poble i els romans, però més tard desapareix de la història.

Veure Titus Livi і Ècetra

Òlbia (Sardenya)

Òlbia (antigament en català: Terranova, en sard Terranoa, en gal·lurès Tarranóa, en italià Olbia) és una ciutat de Sardenya de la província de Sàsser.

Veure Titus Livi і Òlbia (Sardenya)

Òrsua

Òrsua va ser un cap hispà de la ciutat d'Ibis.

Veure Titus Livi і Òrsua

Òstia

Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.

Veure Titus Livi і Òstia

Àntium

Gladiador trobat a les restes d'Àntium Àntium (en Antium, en Ἄντιον o Ἄνθιον) va ser una ciutat del Latium a uns 58 km de Roma.

Veure Titus Livi і Àntium

Àtrax

Àtrax (Ἄτραξ; també Atràcia, Ἀτράκια) era una ciutat de la Perrèbia, a Tessàlia, que Titus Livi situa per damunt del riu Peneu, a uns 15 km de Larisa.

Veure Titus Livi і Àtrax

Badi

Badi (em llatí Badius) fou un campani que va desafiar al seu hoste Tit Quint Crispí en un combat singular quan els romans assetjaven Càpua (212 aC).

Veure Titus Livi і Badi

Baies (Campània)

Baiae (o Baiai), actualment Baia, un districte del municipi de Bacoli, fou antigament una ciutat de la costa de Campània, cèlebre pels seus banys i aigües minerals, situada entre el Cap Misenum i Puteoli, oberta a una badia anomenada Sinus Baianus.

Veure Titus Livi і Baies (Campània)

Balanus

Balanus fou un cabdill gal de més enllà dels Alps.

Veure Titus Livi і Balanus

Banzi

Banzi (antiga Bantia) és una vila de 1.456 situada a la província de Potenza.

Veure Titus Livi і Banzi

Bargusis

Els bargusis (Bargusii, Βαργουσίοι), anomenats també bergistans (Bergistani, o més aviat Bergitani), foren un poble iber, probablement emparentat amb els ilergets, que probablement vivia a les valls del Cardoner i de l'alt Llobregat.

Veure Titus Livi і Bargusis

Bastarnes

Els bastarnes (en llatí Bastarnae o Basternae, en grec antic Βαστάρναι o Βαστέρναι) eren un poble germànic -amb probable component cèltic- de la Sarmàcia europea, un dels més poderosos de la regió.

Veure Titus Livi і Bastarnes

Batalla d'Ilipa

La batalla d'Ilipa (actual Alcalá del Río, Sevilla) va tenir lloc a la primavera de l'any 206 aC, enfrontant els exèrcits cartaginesos contra les legions romanes.

Veure Titus Livi і Batalla d'Ilipa

Batalla de les Forques Caudines

miniatura La batalla de les Forques Caudines va ser un enfrontament armat que va tenir lloc l'any 321 aC, entre els exèrcits romans i samnites, en el context de la Segona Guerra Samnita.

Veure Titus Livi і Batalla de les Forques Caudines

Batalla del bosc de Teutoburg

La batalla del bosc de Teutoburg és una batalla que tingué lloc a la província romana de la Germània Magna (Germania Magna, actual oest d'Alemanya) entre un exèrcit romà i una confederació de pobles germànics.

Veure Titus Livi і Batalla del bosc de Teutoburg

Batalla del Metaure

La batalla del Metaure fou un combat lliurat el 207 aC entre Asdrúbal, germà d'Anníbal i els cònsols romans Gai Claudi Neró i Marc Livi Salinàtor, en la qual el primer fou totalment derrotat i mort.

Veure Titus Livi і Batalla del Metaure

Batalla del Trèbia (218 aC)

La batalla del Trèbia va ser una batalla de la Segona Guerra Púnica entre els exèrcits romans i cartaginesos que va tenir lloc el 18 de desembre de l'any 218 aC a la vora del riu Trèbia, entre les ciutats de Placència (actual Piacenza) i Arimínium (actual Rímini).

Veure Titus Livi і Batalla del Trèbia (218 aC)

Belemina

Belemina (en grec antic Βελεμίνα) o Belmina (Βέλμινα) o Belbina (Βελβίνα) era una ciutat del nord-oest de Lacònia, centre del districte de Belminatis (Βελμινᾶτι), segons Estrabó i Polibi.

Veure Titus Livi і Belemina

Benevent

Benevent (en Benevento, en Beneventum, en Βενεβέντος) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.

Veure Titus Livi і Benevent

Beotarca

Beotarca (en grec antic Βοιωτάρχης, o Βοιώταρχος) era un membre dirigent de la Confederació o Lliga Beòcia organitzada per Tebes.

Veure Titus Livi і Beotarca

Berga

Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.

Veure Titus Livi і Berga

Berguedà

El Berguedà és una comarca de Catalunya.

Veure Titus Livi і Berguedà

Biblioteca d'Alexandria

Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.

Veure Titus Livi і Biblioteca d'Alexandria

Bitúrigs

Els bitúrigs (en llatí Bituriges o Bituriges Cubi) van ser el poble més destacat de la Gàl·lia Cèltica en temps de Tarquini Prisc, diu Titus Livi.

Veure Titus Livi і Bitúrigs

Bituitus

Bituitus o segons algunes inscripcions, Betultus era un cabdill dels arverns a la Gàl·lia.

Veure Titus Livi і Bituitus

Bizacena

Bizacena (o) va ser un districte de la província romana d'Àfrica al sud de la Zeugitània o Zeugitana que en un principi formava part del territori de Cartago i després va ser la part sud de la província romana d'Àfrica fins que es va convertir en una província separada, la Província Byzacena, governada per un cònsol, amb capital a Hadrumetum.

Veure Titus Livi і Bizacena

Blanda (Lucània)

Blanda (Βλάνδα) va ser una ciutat de Lucània esmentada per Claudi Ptolemeu, que la situa a l'interior d'aquesta província.

Veure Titus Livi і Blanda (Lucània)

Blasi

Blasi, també Blaci, o Blatti (en llatí Blasius, Blatius o Blattius) va ser un dels caps de Salàpia a la Pulla.

Veure Titus Livi і Blasi

Blasió

Blasió (en llatí Blasio) va ser un sobrenom de la gens Cornèlia i la gens Hèlvia.

Veure Titus Livi і Blasió

Boibe

Boibe (en llatí Boebe, en grec antic Βοίβη) era una ciutat del districte de Magnèsia a Tessàlia, que menciona Homer al «Catàleg de les naus» a la Ilíada, situada a la riba oriental del llac anomenat Βοιβηΐς λίμνη (Boebeis Lacus).

Veure Titus Livi і Boibe

Boiorix (cabdill boi)

Boiorix va ser un cabdill del poble celta dels bois.

Veure Titus Livi і Boiorix (cabdill boi)

Bois (poble celta)

Els bois -boi en singular- (en boii, en grec antic Βοῖος) van ser un poble celta que s'establí en diversos indrets europeus.

Veure Titus Livi і Bois (poble celta)

Bola

Bola o Bolae va ser una ciutat del Latium mencionada pels autors a la història primerenca de Roma.

Veure Titus Livi і Bola

Bolsena

Bolsena és una ciutat d'Itàlia a la província de Viterbo de la regió del Laci, a la vora del llac anomenat també de Bolsena.

Veure Titus Livi і Bolsena

Bomílcar (Sufet)

Bomílcar fou un militar i polític cartaginès que va dirigir una part de l'exèrcit d'Anníbal Barca quan aquest exèrcit creuava el Roine.

Veure Titus Livi і Bomílcar (Sufet)

Bovianum

Bovianum (Βοΐανόν, o Βουΐανον) va ser una ciutat del Samni, al centre del país, a la vora de les fonts del riu Tifernos i rodejada de muntanyes.

Veure Titus Livi і Bovianum

Brancus

Brancus segons diu Titus Livi, era un rei del poble gal dels al·lòbroges.

Veure Titus Livi і Brancus

Braquil·les

Braquil·les (Brachyllas), fill de Neó, fou un grec natural de Beòcia que es va guanyar el favor del rei de Macedònia Antígon III Dosó i, quan aquest va conquerir Esparta (222 aC), li va donar el govern de la ciutat, segons la narració de Polibi.

Veure Titus Livi і Braquil·les

Brennus (segle IV aC)

Brennus o Brennos (en llatí Brennus) va ser el líder dels gals que l'any 390 aC van creuar els Apenins i van assolar el centre i sud d'Itàlia, ocupant fins i tot Roma.

Veure Titus Livi і Brennus (segle IV aC)

Brenta

El Brenta és un riu del nord d'Itàlia al Vèneto.

Veure Titus Livi і Brenta

Brescia

Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.

Veure Titus Livi і Brescia

Briniats

Els briniats (en llatí briniates) eren un poble lígur que només es coneix per un passatge de Titus Livi, on diu que vivien al nord, és a dir més enllà, dels Apenins.

Veure Titus Livi і Briniats

Brixants

Els brixants o brixans (en llatí Brixanti o Brixani) eren un poble alpí de la Rètia que van ocupar el districte modern de Brixen (Brixia).

Veure Titus Livi і Brixants

Brutis

Els brutis (en Bruttii) foren un antic poble itàlic que habitava entre el país dels lucans i els estrets de Sicília, és a dir, l'actual Calàbria.

Veure Titus Livi і Brutis

Buxentum

Buxèntum (en Buxentum), anomenada també pel seu nom grec Pixunt (Pyxûs), era una ciutat de la costa oest de Lucània, situada al golf de Policastro (antigament anomenat golf de Laos).

Veure Titus Livi і Buxentum

Caduceu

Caduceu, símbol d'Hermes o Mercuri i un dels símbols del comerç La paraula caduceu deriva del grec κηρυκειον que significa 'estri del missatger'.

Veure Titus Livi і Caduceu

Cadusis

Cadusis Els cadusis (en llatí cadusii, en grec Καδοὺσιοι) eren un poble que vivia a les muntanyes del sud-oest de la mar Càspia, en un territori anomenat Cadúsia que correspondria a un districte muntanyós de la Mèdia Atropatene al sud-oest de les ribes de la mar Càspia.

Veure Titus Livi і Cadusis

Caere

Caere (en llatí Caere, en grec antic Κἱρε, segons Claudi Ptolemeu o Καιρέα segons Estrabó) també anomenada Agilla (Ἄγυλλα) pels grecs, va ser una antiga ciutat d'Etrúria, a poca distància de la costa de la mar Tirrena, a la vora d'un riu anomenat Caeretanus Amnis, segons Plini el Vell, (avui Vaccina).

Veure Titus Livi і Caere

Calàcia

Calàcia (Calatia Καλατία) va ser una ciutat del Samni a la vall del Vulturnus.

Veure Titus Livi і Calàcia

Cal·lícrates de Leòntion

Cal·lícrates de Leòntion (en llatí Callicrates, en grec antic Καλλικράτης) fou un grec de Leòntion a l'Acaia.

Veure Titus Livi і Cal·lícrates de Leòntion

Cal·lícritos

Cal·lícritos（en llatí Callicritus, en grec antic Καλλίκριτος) fou un tebà que va ser enviat com a ambaixador dels beocis al senat romà l'any 187 aC per protestar per la sol·licitud feta pel senat de fer tornar a Zeuxip de l'exili.

Veure Titus Livi і Cal·lícritos

Cal·lígenes

Cal·lígenes (en llatí Calligenes, en grec Καλλιγένης) fou un metge del rei Filip V de Macedònia que el va atendre a la seva darrera malaltia a Amfípolis el 179 aC, i va aconsellar amagar la mort al poble fins a l'arribada del seu fill Perseu, al que ja havia alertat de la gravetat del pare, segons explica Titus Livi.

Veure Titus Livi і Cal·lígenes

Calcis

Calcis (Χαλκίδα; a l'edat mitjana coneguda com a Negrepont, en italià Negroponte; Χαλκίς) és la ciutat més important de l'illa d'Eubea i la capital de la perifèria d'Eubea, a la regió de la Grècia Central.

Veure Titus Livi і Calcis

Calendari

El calendari (del llatí calenda) és una taula d'ordenació temporal per a l'organització de les activitats d'una societat.

Veure Titus Livi і Calendari

Calendari romà

El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies.

Veure Titus Livi і Calendari romà

Camèria

Camèria (en Camerium o Cameria en Καμερία) va ser una ciutat del Latium esmentada per Titus Livi com una possessió dels Prisci Latini, presa per Tarquini Prisc.

Veure Titus Livi і Camèria

Camp de Mart

Mapa esquemàtic de Roma amb el '''Camp de Mart''' fora de la Muralla Serviana, la línia vermella El camp de Mart a l'antiga Roma era una esplanada al nord de la Muralla Serviana, construïda pel rei Servi Tul·li.

Veure Titus Livi і Camp de Mart

Camp Falern

El Camp Falern (Falernus ager) era un territori del nord de l'antiga Campània que s'estenia dels turons Massis al nord del riu Volturn, i era famós per la seva fertilitat, i per l'excel·lència dels seu vi, el falern, que sobrepassava a tots els altres en reputació, segons els autors antics, i era considerat especialment per Horaci com el millor.

Veure Titus Livi і Camp Falern

Campània

La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.

Veure Titus Livi і Campània

Campi Veteres

Campi Veteres era un lloc de la Lucània on va morir l'any 212 aC Tiberi Semproni Grac a la Segona Guerra Púnica, segons diu Titus Livi.

Veure Titus Livi і Campi Veteres

Campus Stellatis

Campus Stellatis o Camp Estel·lat era un territori a la part més rica de la banda sud de la plana de Campània, sense que se'n puguin determinar exactament els límits.

Veure Titus Livi і Campus Stellatis

Capena

Capena és un municipi de la ciutat metropolitana de Roma Capital de la regió italiana del Laci.

Veure Titus Livi і Capena

Capitó de Lícia

Capitó de Lícia (en grec Καπίτων, en llatí Capito) va ser un historiador grec que menciona Suides.

Veure Titus Livi і Capitó de Lícia

Capitoli

La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.

Veure Titus Livi і Capitoli

Caravanti

Caravanti o Caravantius era germanastre del rei Gentius d'Il·líria.

Veure Titus Livi і Caravanti

Carilau de Paleòpolis

Carilau de Paleòpolis (en llatí Charilaus, en grec antic Χαρίλαος) fou un grec de la Magna Grècia, un dels principals dirigents de Paleòpolis, que juntament amb Nímfios (Nymphius) va entregar la ciutat a Quint Publi Filó, el procònsol romà, durant la segona guerra samnita l'any 323 aC, i va expulsar a la guarnició samnita, segons diu Titus Livi.

Veure Titus Livi і Carilau de Paleòpolis

Carnuntum

Carnuntum (en grec antic Καρνοῦς) era una antiga i important ciutat celta del nord de Pannònia a la part sud del Danubi.

Veure Titus Livi і Carnuntum

Carnuts

Els carnuts (llatí Carnutes) foren un poble de la Gàl·lia.

Veure Titus Livi і Carnuts

Carsèols

Carsèols (en Carseoli) va ser una ciutat dels eqües situada a la via Valèria, entre Vària i Alba Fucens, a uns 70 km de Roma.

Veure Titus Livi і Carsèols

Cartal (comandant)

Cartal (en llatí Carthalo, en grec antic Καρθάλων) va ser el comandant de la cavalleria cartaginesa a l'exèrcit d'Anníbal l'any 217 aC.

Veure Titus Livi і Cartal (comandant)

Carteia

Carteia (en llatí Carteia, en grec antic Καρτηα̈α) va ser una antiga ciutat del sud d'Hispània propera a Gibraltar.

Veure Titus Livi і Carteia

Casa romana

Planta i alçat d'una ''domus'' itàlica idealitzada La casa romana, domus en llatí, va ser l'habitacle típic de l'antiga Roma, ben conegut gràcies a l'anomenada Casa del Menandre (pel nom d'un fresc del poeta Menandre trobada a les seves ruïnes), que es considerava el tipus de casa urbana habitual durant la República i l'Imperi, a diferència de les vil·les, habitatges situats fora de les muralles de la ciutat (vil·la suburbana), o al mig del camp, on disposaven d'espais annexos per a les feines agrícoles (vil·la rústica).

Veure Titus Livi і Casa romana

Cassandre d'Egina

Cassandre d'Egina (Cassander) fou un polític de la Lliga Aquea del.

Veure Titus Livi і Cassandre d'Egina

Castra Hannibalis

Castra Hannibalis era una fortalesa o un port que va erigir Anníbal al Bruttium, al golf de Squillace, durant els darrers anys de la Segona Guerra Púnica, segons comenta Plini el Vell, en el punt on les dues badies, el Sinus Terinaeus (avui Golf de Santa Eufèmia) i el Sinus Scyllacinus, s'apropen més, de manera que l'istme entre elles és la part més estreta d'Itàlia.

Veure Titus Livi і Castra Hannibalis

Cató el Censor

Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.

Veure Titus Livi і Cató el Censor

Catugnatos

Catugnatos era un cabdill dels al·lòbroges que va dirigir una revolta contra Roma l'any 61 aC, i va derrotar a Manli Lentí, legat de Gai Pomptí el pretor de la província, i hauria destruït tot l'exèrcit romà si una violenta tempesta no ho hagués impedit oportunament.

Veure Titus Livi і Catugnatos

Caudins

Els caudins (en llatí caudini) eren un tribu samnita de la part del Samni propera a Campània.

Veure Titus Livi і Caudins

Caudium

Caudium (Καύδιον) va ser una ciutat del Samni en la via que anava de Benevent a Càpua.

Veure Titus Livi і Caudium

Caulònia

Caulònia (Caulonia) fou una ciutat de la costa est del Bruti situada entre Locres i el golf d'Escilaceu, a la costa italiana de la mar Jònica.

Veure Titus Livi і Caulònia

Càl·lion

Càl·lion o Cal·lípolis (en llatí Calium o Callipolis, en grec antic Κάλλιον o Καλλίπολις) era una ciutat situada als confins orientals d'Etòlia en una de les altures del Mont Eta al camí de la vall de l'Esperqueu a Etòlia.

Veure Titus Livi і Càl·lion

Càpua

Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.

Veure Titus Livi і Càpua

Cèfal Molós

Cèfal (en llati Cephalus, en grec antic Κέφαλος "Képhalos") fou un cap dels molossos de l'Epir que juntament a un altre cap de nom Antinous, es va veure abocat a prendre partit per Perseu de Macedònia, degut a les calúmnies de Carops (Charops).

Veure Titus Livi і Cèfal Molós

Cíprius

El Cíprius (en llatí Vicus Ciprius) era un carrer de l'antiga Roma situat entre el Fòrum Romà i l'Esquilí.

Veure Titus Livi і Cíprius

Còricos

Còricos (en grec antic Κώρυκος, en llatí Corycus) era un promontori de Cilícia que formava part de la Cilícia Tràquea, a Anatòlia, segons diu Estrabó, que no menciona la fortalesa i la ciutat amb el mateix nom allà situades.

Veure Titus Livi і Còricos

Cúria Hostília

Aspecte actual La Cúria Hostília fou la seu preferida del senat romà al seu temps.

Veure Titus Livi і Cúria Hostília

Cúria romana

Representació idealitzada de la ciutat de Roma durant els temps de la república (gravat de Friedrich Polack, 1896) Cúria era l'edifici on es reunia el més alt òrgan de l'estat a les ciutats llatines i gregues.

Veure Titus Livi і Cúria romana

Celi

La Villa Celimontana, segons un gravat de Giuseppe Vasi de 1761 El Celi (en Celio; en Mons Cælius) és un dels set turons de la ciutat de Roma.

Veure Titus Livi і Celi

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Veure Titus Livi і Celtes

Cenòmans

Els cenòmans (llatí Cenomani) van ser un poble de la Gàl·lia Cèltica.

Veure Titus Livi і Cenòmans

Cenina

Cenina (Caenina Καινίνη) va ser una ciutat del Làtium, una de les més antigues del país però de menor importància.

Veure Titus Livi і Cenina

Censor romà

El censor (en llatí, censor) a l'antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral pública).

Veure Titus Livi і Censor romà

Ceres (mitologia)

''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.

Veure Titus Livi і Ceres (mitologia)

Cessetans

Els cessetans o cossetans (Cessetani, Κοσσητανοὶ) foren una tribu ibèrica que habitava a la Tarraconense entorn de la ciutat de Tàrraco.

Veure Titus Livi і Cessetans

Chiusi

Chiusi és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Siena, amb uns 15.000 habitants.

Veure Titus Livi і Chiusi

Cidònia

Cidònia (en grec antic Κυδωνία, en llatí Cydonia) era una de les més antigues i més importants ciutats de Creta.

Veure Titus Livi і Cidònia

Cingília

Cingília (Cingilia) va ser una fortalesa dels vestins als Picè, no lluny de Cutina, que només menciona Titus Livi.

Veure Titus Livi і Cingília

Circeis

Circeis (Circeii Κιρκαία) va ser una ciutat del Latium al peu del puig Circeu.

Veure Titus Livi і Circeis

Citnos

Citnos o Kythnos (en Κύθνος, Kithnos; antigament també Thermià, en Θερμιά) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; està situada entre Kea i Sèrifos.

Veure Titus Livi і Citnos

Claudi

nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.

Veure Titus Livi і Claudi

Claudi Centó

Centó (en llatí Cento o Centho) era un dels cognomens d'una branca de la gens Clàudia.

Veure Titus Livi і Claudi Centó

Claudi Ciceró

Ciceró va ser el cognomen d'una família romana poc distingida a la història, de la branca plebea de la gens Clàudia.

Veure Titus Livi і Claudi Ciceró

Clazòmenes

Clazòmenes (Clazomenae) era una ciutat de Jònia a l'Àsia Menor al sud de la badia d'Esmirna.

Veure Titus Livi і Clazòmenes

Clàudia Quinta

'''Claudia Quinta''', pintura de Lambert Lombard Clàudia Quinta va ser una germana d'Appi Claudi Pulcre, cònsol l'any 212 aC.

Veure Titus Livi і Clàudia Quinta

Cleònim d'Esparta

Cleònim (en llatí Cleonymus, en grec antic Κλεώνυμος) fou fill de Cleòmenes II rei d'Esparta i oncle d'Àreu I. Va ser exclòs del tron a la mort del seu pare l'any 309 aC a causa del seu caràcter violent i tirànic.

Veure Titus Livi і Cleònim d'Esparta

Cleli Grac

Cleli Grac (Cloelius Gracchus) va ser el dirigent dels eques l'any 458 aC.

Veure Titus Livi і Cleli Grac

Cluvi

Cluvi (en llatí Cluvius) era el nom d'una família de la Campània.

Veure Titus Livi і Cluvi

Colònia romana

Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.

Veure Titus Livi і Colònia romana

Col·làtia

Col·làtia (en llatí Collatia, en grec antic Κολλατία) va ser una antiga ciutat del Laci situada a unes 10 milles a l'est de Roma entre Gabii i el riu Annio.

Veure Titus Livi і Col·làtia

Colofó (ciutat)

Colofó (en grec antic Κολοφών) era una antiga ciutat grega de Jònia a l'Àsia Menor, a la vora del riu Hales, fundada segons diu Estrabó, per Andremó, que tenia la tomba en entrar a la ciutat per la banda del riu Calaon.

Veure Titus Livi і Colofó (ciutat)

Colonialisme

Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.

Veure Titus Livi і Colonialisme

Comicis romans

Els comicis (en llatí comitia) eren les votacions assembleàries on es prenien les decisions a l'antiga Roma.

Veure Titus Livi і Comicis romans

Cominium

Cominium (Cominium Κομίνιον) va ser una ciutat del Samni de situació dubtosa.

Veure Titus Livi і Cominium

Compsa

Compsa (en llatí Compsa, en grec antic Κῶμψα) va ser una ciutat dels hirpins, situada prop del naixement del riu Aufidus i propera als límits amb Lucània.

Veure Titus Livi і Compsa

Concòrdia

Concòrdia (en llatí Concordia) és la deïtat romana de l'entesa i l'harmonia.

Veure Titus Livi і Concòrdia

Cononeu

Cononeu (en llatí Cononeus, en grec antic Κονωνεύς) fou un grec de Tàrent que menciona Appià com la persona que va trair als romans l'any 213 aC i va entregar la ciutat a Anníbal.

Veure Titus Livi і Cononeu

Conquesta romana d'Hispània

La conquesta romana d'Hispània es va iniciar el 218 aC.

Veure Titus Livi і Conquesta romana d'Hispània

Consuàlia

Durant la Consualia es guarnien els rucs, ases i cavalls, una tradició comuna en altres cultures com ara l'Oktoberfest La Consuàlia (en llatí Consuales Ludi o Consualia) fou una festivitat de l'antiga Roma celebrada segons Sext Pompeu Fest i Ovidi en honor del déu Consus, el déu de les deliberacions secretes, però segons Titus Livi dedicada al Neptuni Eqüestre.

Veure Titus Livi і Consuàlia

Coríols

Coríols (Corioli Κοριλλα) va ser una antiga ciutat del Latium, famosa per la llegenda de l'heroi romà Marcius Coriolanus.

Veure Titus Livi і Coríols

Corbis

Corbis va ser un cap hispà de la ciutat d'Ibis.

Veure Titus Livi і Corbis

Cornèlia (enverinadora)

Cornèlia (en llatí Cornelia o Cornillia) va ser una dama romana que es diu que va enverinar als principals dirigents de la república l'any 331 aC.

Veure Titus Livi і Cornèlia (enverinadora)

Cornèlia (tribu)

La tribu Cornèlia va ser una de les 35 tribus de l'antiga Roma amb dret de vot.

Veure Titus Livi і Cornèlia (tribu)

Corniculum

Corniculum (en grec antic Κορνίκολος o Κόρνικλος) va ser una antiga ciutat del Laci propera als turons anomenats Monticeli (antigament Corniculani Mons), a les muntanyes de Gennaro o Lucretilis Mons.

Veure Titus Livi і Corniculum

Cornos

Cornos (en grec antic Κόρνος) va ser una antiga ciutat de l'oest de Sardenya i capital de la part occidental de l'illa segons Titus Livi.

Veure Titus Livi і Cornos

Cornut (historiador)

Cornut (en llatí Cornutus) va ser un historiador romà mencionat per Suides (Κορνοῦτος) que dona notícies d'ell barrejades amb les del filòsof Luci Anneu Cornut.

Veure Titus Livi і Cornut (historiador)

Cortona

Cortona és una ciutat d'Itàlia a la província d'Arezzo, regió de la Toscana, amb prop de trenta mil habitants.

Veure Titus Livi і Cortona

Cortuosa

Cortuosa va ser una antiga ciutat d'Etrúria ocupada i destruïda pels romans l'any 388 aC, segons Titus Livi.

Veure Titus Livi і Cortuosa

Corvus (cognom romà)

Corvus (Corvus) fou un cognomen romà conegut dins la gens Aquíl·lia i la gens Valèria.

Veure Titus Livi і Corvus (cognom romà)

Cosenza

Consenza és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, capital de la província de Cosenza, amb 66.800 habitants (2019).

Veure Titus Livi і Cosenza

Crannon

Crannon o Cranon (en llatí Crannon, Cranon, en grec antic Κρανών, Κραννών, el nom es troba de les dues maneres en les inscripcions) era una antiga ciutat del districte de Pelasgiotis a Tessàlia, al sud-oest de Larisa i a 100 estadis de Girton, segons Estrabó.

Veure Titus Livi і Crannon

Cremera

El Cremera Cremera Κρεμέρα) és un rierol d'Etrúria que desaigua al Tíber a uns quilòmetres de Roma. El riu és cèlebre, segons la llegenda que s'explica de la gens Fàbia, que assegura que després que haguessin tingut el càrrec de cònsol per set vegades consecutives, l'any 479 aC van encetar una guerra contra la ciutat de Veïs com si es tractés d'una obligació privada i no un assumpte públic.

Veure Titus Livi і Cremera

Cremona

Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.

Veure Titus Livi і Cremona

Crotona

Crotona (en italià, Crotone) és una ciutat italiana capital de la província de Crotona a la regió de Calàbria.

Veure Titus Livi і Crotona

Cumes

Cumes (en Cumae, en Κύμη) era una ciutat de la costa de Campània a uns 10 km al nord del Cap Misenum.

Veure Titus Livi і Cumes

Cures

Cures (en llatí Cures, en grec antic Κύρης) va ser una antiga ciutat dels sabins situada a l'esquerra de la via Salària i a uns 5 km de la riba esquerra del Tíber i 40 km de Roma.

Veure Titus Livi і Cures

Cutília

Cutília o Cutílies (en llatí Cutiliae, en grec antic Κοτυλία) va ser una ciutat de la Sabínia entre Reate (de la que depenia) i Interocrea, a la vora d'un petit llac anomenat Cutiliae Lacus, segons Plini el Vell, o Lacus Cutiliensis segons Varró, on hi havia una petita illa flotant que el vent canviava d'emplaçament.

Veure Titus Livi і Cutília

Cutina

Cutina (Cutina) era una fortalesa dels vestins al Picè, prop de Cingília que només menciona Titus Livi.

Veure Titus Livi і Cutina

Daorsis

Els daorsis o daorizis (en llatí daorsi o daorizi en grec antic Δαόριζοι) eren un poble d'Il·líria que segons Estrabó vivien a la vora del riu Naro.

Veure Titus Livi і Daorsis

Dassarètia

Dassarètia (en grec antic Δασσαρήτις) era el país dels dassarets (en llatí dassaretes, en grec Δασσαρήτιοι), un poble il·liri de la vall del llac Licnitis i les planes de l'actual Korçë.

Veure Titus Livi і Dassarètia

Dècada

Una dècada o un decenni és un període o espai de temps de deu anys.

Veure Titus Livi і Dècada

Dècim Juni Brut Albí

Dècim Juni Brut Albí (Decimus Junius Brutus Albinus) va ser un dels assassins de Juli Cèsar, que no s'ha de confondre amb Marc Juni Brut, també assassí de Cèsar i molt més conegut.

Veure Titus Livi і Dècim Juni Brut Albí

Dècim Juni Brut Esceva (cònsol 325 aC)

Dècim Juni Brut Esceva (Decimus Iunius Brutus Scaeva) va ser un militar romà.

Veure Titus Livi і Dècim Juni Brut Esceva (cònsol 325 aC)

Díon (Pièria)

Díon (Dium) fou una ciutat de l'antiga Macedònia de la regió de Pièria.

Veure Titus Livi і Díon (Pièria)

Dòrida

La Dòrida (Doris) era un petit districte muntanyenc de la Grècia central, envoltat per Etòlia (a l'oest), Tessàlia (al nord), la Lòcrida Ozòlia (al sud) i la Fòcida (a l'est), entre les muntanyes de l'Eta i el Parnàs.

Veure Titus Livi і Dòrida

Decemvir

Decemvir (en llatí decemviri) va ser una magistratura romana extraordinària formada per deu persones, nomenada en moments específics i amb funcions determinades.

Veure Titus Livi і Decemvir

Deciats

Els deciats (en llatí deciates o deceates, en grec antic Δεκιῆται, però Δεκεάτιοι per Claudi Ptolemeu) eren un dels pobles lígurs de la Gàl·lia Narbonesa, a l'oest del riu Var.

Veure Titus Livi і Deciats

Demètrias

Demètrias (en Demetrias) era una ciutat de Magnèsia a Tessàlia, a la punta del golf de Pàgases.

Veure Titus Livi і Demètrias

Denteletes

Els denteletes (en llatí Dentheletae, en grec antic Δενθηλῆται) eren un poble de Tràcia que ocupaven un territori anomenat Dentelècia, segons Claudi Ptolemeu, que sembla que limitava amb el poble dels maedi cap al sud-est.

Veure Titus Livi і Denteletes

Dertosa

Dertosa és el nom que rebé la ciutat de Tortosa en temps dels romans.

Veure Titus Livi і Dertosa

Dessarets

Els dessarets, en realitat dassarets, (en llatí dassaretae, en grec antic Δασσαρήτιοι o també Δασσαρῖται) eren un poble il·liri del que es coneix la seva posició, ja que ocupava la gran vall que incloïa el Llac d'Okhrida i les planes de Korçë, entre aquesta ciutat i Berat, a la regió de Dassarètia.

Veure Titus Livi і Dessarets

Dictador romà

El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.

Veure Titus Livi і Dictador romà

Dii Consentes

-, es desconeix amb quin ritual pot estar relacionat (Museu del Louvre, París) Els Dii Consentes (o Dii Complices) eren les dotze divinitats més importants de la mitologia romana que, segons la tradició, formaven el consell celestial presidit per Júpiter.

Veure Titus Livi і Dii Consentes

Dis Pater

Dis Pater era un déu romà relacionat amb del món subterrani, identificat des de molt antic amb el déu grec Plutó.

Veure Titus Livi і Dis Pater

Dorisc

Dorisc (Doriskos) va ser un establiment costaner de Tràcia a la plana occidental del riu Hebros, plana sovint anomenada de Dorisc.

Veure Titus Livi і Dorisc

Drimea

Drimea (Drymaea), també Drimos (Δρύμος) era una antiga ciutat de la Fòcida, a la frontera amb la Dòrida; Titus Livi l'inclou a la Dòrida.

Veure Titus Livi і Drimea

Dupondi

Fortuna com ''Fortuna Redux''. Dupondi (Dupondius) era una moneda romana que es va encunyar durant l'Imperi Romà, coneguda també com a as doble.

Veure Titus Livi і Dupondi

Duumvir

Els duumvirs (en llatí duumvir o duovir 'dos homes') eren els diversos magistrats que actuaven conjuntament a l'antiga Roma i normalment prenien les decisions per consens.

Veure Titus Livi і Duumvir

Eòrdia

Eòrdia (en llatí Eordaea o Eordaia, en grec antic Ἐορδία o Ἐορδαία) era un districte de l'alta Macedònia.

Veure Titus Livi і Eòrdia

Edecó

Edecó (Edecon, Ἐδεκών) fou el cap o rei dels edetans al.

Veure Titus Livi і Edecó

Edil romà

Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.

Veure Titus Livi і Edil romà

Edons

Els edons, edonis o edonesos (Edones o Edonii) van ser un poble traci.

Veure Titus Livi і Edons

Elatea

Elatea (en llatí Elateia o Elatia, en grec antic Ἐλάτεια) era una ciutat de Fòcida, la més important del país després de Delfos.

Veure Titus Livi і Elatea

Elea (Eòlia)

Elea (en Ἐλαία 'olivera'; en Elaea) fou una ciutat d'Eòlia, a l'Àsia Menor, de localització desconeguda i que funcionà com a port reial de Pèrgam.

Veure Titus Livi і Elea (Eòlia)

Emília (tribu)

La tribu Emília (llatí: Tribus Aemilia) fou una de les 35 tribus romanes amb dret de vot.

Veure Titus Livi і Emília (tribu)

Empúries

Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Veure Titus Livi і Empúries

Eníades

Eníades (en Oeniadae) era una ciutat d'Acarnània a la riba oest de l'Aqueloos, a uns 15 km de la desembocadura.

Veure Titus Livi і Eníades

Enea

Enea (Αἴνεια) era una ciutat de la Calcídia, a Macedònia, a l'altra banda de Pidna i a uns 30 km de Tessalònica, segons que diu Titus Livi.

Veure Titus Livi і Enea

Enees

Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.

Veure Titus Livi і Enees

Enees Silvi

Silvius, imatge del ''Promptuarii Iconum Insigniorum'' Enees Silvi (en llatí: Aeneas Silvius) fou, segons la mitologia romana, el tercer rei d'Alba Longa al Latium.

Veure Titus Livi і Enees Silvi

Enna

Ubicació de Enna dins la província ''Castello di Lombardia'' a Enna, Sicília Enna (sicilià Castrugiuvanni, en català medieval Castrejoan) és una ciutat de Sicília, vers el centre de l'illa a la cimera d'un gran turó rodejat de precipicis el que la feia gairebé impossible de conquerir doncs els pocs accessos eren fàcils de defendre i tenia subministrament propi d'aigua de fonts.

Veure Titus Livi і Enna

Epanteris

Els epanteris (en llatí epanterii) eren un poble lígur que només menciona Titus Livi, que el descriu com una tribu situada a les muntanyes dels Alps marítims, a tocar dels ingauns.

Veure Titus Livi і Epanteris

Eqües

Els eqües (en Aequi; en Αἶκοι, Αἰκανοί, ecans), anomenats també equicolans (Aequicŏli; Αἰκολανοί), foren un poble itàlic que habitava la regió muntanyosa de l'alta vall del riu Anio i els Monts Carseolans.

Veure Titus Livi і Eqües

Erbessos

Erbessos (Erbessos o Herbessos) va ser una ciutat de Sicília entre els territoris de Leontins i Siracusa, situada segons Diodor de Sicília a l'interior de l'illa.

Veure Titus Livi і Erbessos

Esèrnia

Esèrnia (Aesernia Αἰσερνία) va ser una ciutat del Samni, dins el territori de la tribu dels Pentri, a la vall del Vulturnus, vora un petit rierol que desemboca en aquell riu i a uns 20 km de Venafrum.

Veure Titus Livi і Esèrnia

Escàpcia

La tribu Escàpcia (en llatí Scaptia) va ser una de les 35 tribus romanes amb dret de vot.

Veure Titus Livi і Escàpcia

Escíatos

Port d'Escíatos Escíatos (Σκιάθος, Skiáthos) és una illa de Grècia a la mar Egea, just enfront de la punta sud-est de Magnèsia (Tessàlia) i forma part de les illes Espòrades.

Veure Titus Livi і Escíatos

Escotussa

Escotussa (en grec antic Σκοτοῦσσα o Σκοτοῦσα) era una antiga ciutat del districte de Pelasgiotis a Tessàlia, entre Feres i Farsàlia, prop de la frontera de Phthiotis.

Veure Titus Livi і Escotussa

Espuri Anti

Espuri Anti (en llatí Spurius Antius) va ser un ambaixador romà enviat junt amb altres tres, Gai Fulcini, Cloeli Tul·le, i Luci Rosci a Lar Tolumni, rei de Veïs l'any 438 aC, que els va fer matar.

Veure Titus Livi і Espuri Anti

Espuri Cluvi

Espuri Cluvi (en llatí Spurius Cluvius) va ser un magistrat romà.

Veure Titus Livi і Espuri Cluvi

Espuri Postumi Albí (cònsol 186 aC)

Espuri Postumi Albí (Spurius Postumius L. f. A. n. Albinus) va ser un magistrat romà.

Veure Titus Livi і Espuri Postumi Albí (cònsol 186 aC)

Espuri Postumi Albí Regil·lensis

Espuri Postumi Albí Regil·lensis (Spurius Postumius Albinus Regillensis) va ser tribú amb potestat consolar l'any.

Veure Titus Livi і Espuri Postumi Albí Regil·lensis

Espuri Postumi Albus Regil·lensis (cònsol 466 aC)

Espuri Postumi Albus Regil·lensis (Spurius Postumius A. f. P. n. Albus Regillensis) era fill, segons els Fasti, d'Aulus Postumi Albus Regil·lensis (cònsol 496 aC), encara que s'ha de dir que en temps tan reculats no es pot afermar aquesta filiació de manera segura.

Veure Titus Livi і Espuri Postumi Albus Regil·lensis (cònsol 466 aC)

Espuri Postumi Albus Regil·lensis (tribú consular 432 aC)

Espuri Postumi Albus Regil·lensis (Spurius Postumius Sp.) era fill d'Espuri Postumi Albus Regil·lensis (cònsol 466 aC).

Veure Titus Livi і Espuri Postumi Albus Regil·lensis (tribú consular 432 aC)

Espuri Tarpeu Montà Capitolí

Espuri Tarpeu Montà Capitolí (Spurius Tarpeius Montanus Capitolinus) va ser un magistrat romà que va assolir el consolat l'any 454 aC.

Veure Titus Livi і Espuri Tarpeu Montà Capitolí

Espuri Veturi Cras Cicurí (decemvir)

Espuri Veturi Cras Cicurí (en llatí Spurius Veturius SP. F. P. N. Crassus Cicurinus) va ser un magistrat romà.

Veure Titus Livi і Espuri Veturi Cras Cicurí (decemvir)

Espuri Veturi Cras Cicurí (tribú)

Espuri Veturi Cras Cicurí (en llatí Spurius Veturius Crassus Cicurinus) va ser tribú amb potestat consolar l'any 417 aC.

Veure Titus Livi і Espuri Veturi Cras Cicurí (tribú)

Esquilina

La tribu Esquilina va ser una de les quatre tribus urbanes que van iniciar la ciutat de Roma, establerta pel rei Ròmul.

Veure Titus Livi і Esquilina

Estatiels

Els estatiels (en llatí statielli, en grec antic Στατίελλοι) eren una tribu dels lígurs que vivien a les valls del nord dels Apenins als dos costats de la vall de Bormida.

Veure Titus Livi і Estatiels

Estàtua de Zeus a Olímpia

L'estàtua de Zeus a Olímpia era una figura gegant sedent, d'uns 12,4 metres d'alçada, feta per l'escultor grec Fídies cap al 435 aC al santuari d'Olímpia, Grècia, i erigit al temple de Zeus.

Veure Titus Livi і Estàtua de Zeus a Olímpia

Estimfalis

Estimfalis (en llatí Stymphalis) era un districte a l'oest del Regne de Macedònia.

Veure Titus Livi і Estimfalis

Estobos

Estobos (Stobi) era una ciutat del nord-oest de Peònia, a Macedònia, que sota els reis de Macedònia va assolir certa importància, tot i que va veure reduïda la seva influència pels continuats atacs dels dàrdans, en l'època en què Filip V de Macedònia volia fundar una nova ciutat a la regió que volia anomenar Perseida, en honor del seu fill Perseu, per commemorar una victòria sobre aquests veïns problemàtics.

Veure Titus Livi і Estobos

Estratonicea

Estratonicea (en llatí Stratonicea o Stratoniceia, en grec antic Στρατονίκεια o Στρατονίκη) era una de les principals ciutats de Cària al sud-oest de Milasa i al sud del riu Màrsies.

Veure Titus Livi і Estratonicea

Estratos

Estratos (en llatí Stratus, en grec antic Στράτος) era la principal ciutat d'Acarnània segons Tucídides, situada a l'interior del país en una fèrtil plana a la dreta del riu Aqueloos.

Veure Titus Livi і Estratos

Etòlia

Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.

Veure Titus Livi і Etòlia

Etòpia

Etòpia (en llatí Ethopia) era una fortalesa d'Atamània situada sobre un turó que dominava Argitea (Argithea), la capital del país.

Veure Titus Livi і Etòpia

Etrúria

Etrúria era el nom del país dels etruscs.

Veure Titus Livi і Etrúria

Etruscs

Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.

Veure Titus Livi і Etruscs

Eugans

Els eugans (en llatí Euganei) eren un antic poble del nord d'Itàlia.

Veure Titus Livi і Eugans

Eupàlion

Eupàlion (Eupalium) fou una de les ciutats principals de la Lòcrida occidental, situada prop del mar, entre Naupacte i Eantea, segons diu Estrabó.

Veure Titus Livi і Eupàlion

Fabratèria

Fabratèria (Fabrateria Φαβρατερία) va ser una ciutat del Latium situada a la via Llatina, entre Frusino i Aquinum i prop del lloc on el riu Liris desaigua al Trerus (avui Sacco).

Veure Titus Livi і Fabratèria

Falana

Mapa de l'antiga Grècia i Macedònia, amb Falana a la riba del Peneu Falana o Falanna (en llatí Phalana o Phalanna, en grec antic Φάλαννα) era una ciutat de Perrèbia a Tessàlia, a la riba esquerra del Peneu, i al sud-oest de Gonnos.

Veure Titus Livi і Falana

Falèrnia

La tribu Falèrnia va ser una de les 35 tribus romanes amb dret de vot, creada l'any 307 aC.

Veure Titus Livi і Falèrnia

Falerii

Localització de ''Falerii'', a 50 km de Roma, amb la qual enllaçava per la via Flamínia. Faleris (en llatí Falerii o Falerium) va ser una antiga ciutat d'Etrúria, situada a l'oest del Tíber i al nord del mont Soracte.

Veure Titus Livi і Falerii

Fanum Voltumnae

Fanum Voltumnae va ser el principal santuari d'Etrúria, on les ciutats etrusques tenien les seves reunions anyals, de caràcter més religiós que polític.

Veure Titus Livi і Fanum Voltumnae

Faune

En la mitologia romana, Faune era un rei llatí, fill de Picus i Canent, pare de la deessa Bona Dea, també coneguda amb el nom de Fauna, i pare de Llatí.

Veure Titus Livi і Faune

Fàcion

Fàcion (en llatí Phacium, en grec antic Φάκιον "Fákion") era una ciutat de Tessàlia al districte de Pelasgiotis, a la vora del Peneios.

Veure Titus Livi і Fàcion

Fecial

al fresc (inicis del s. III aC) amb representació de la necròpoli de l'Esquilí, amb una escena que sembla un fecial al centre. El fecial era el missatger de l'estat i formava part d'una institució vinculada a la religió de l'antiga Roma, encarregat de perpetuar per tradició oral els tractats concertats amb altres ciutats, d'emetre dictàmens sobre les violacions d'aquests tractats i eren responsables de diferents drets relatius als tractats.

Veure Titus Livi і Fecial

Feix romà

'''Feix romà''' El feix (en llatí fasces) era, a l'antiga Roma, un conjunt de varetes en forma de paquet cilíndric lligat amb cintes de cuir vermell, que contenien una destral (securis) que emergia entre les varetes.

Veure Titus Livi і Feix romà

Ferentinae Lucus

Lucus Ferentinum fou el lloc de reunió de les ciutats de la Lliga llatina.

Veure Titus Livi і Ferentinae Lucus

Ferentinum

Ferentinum o Ferentinus (Φερέντινον) va ser una ciutat dels hèrnics, però que com altres ciutats d'aquest poble es va incloure a efectes administratius al Latium.

Veure Titus Livi і Ferentinum

Festes romanes

Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la ''toga pretexta'' i participant en el que sembla la festa de la Compitalia Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894) A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats.

Veure Titus Livi і Festes romanes

Ficulea

Ficulea o Ficulnea (en grec antic Φικόλνεοι) va ser una antiga ciutat del Latium situada a la via Nomentana, entre Roma i Nomentum.

Veure Titus Livi і Ficulea

Fidenes

Fidenes (Fidenae Φιδήνη) va ser una antiga ciutat del Latium a l'esquerra del Tíber, a la via Salària, a uns 8 km (40 estadis) de Roma.

Veure Titus Livi і Fidenes

Focea

Focea (en Phocaea) va ser la més septentrional de les ciutats de la Jònia a l'Àsia Menor.

Veure Titus Livi і Focea

Fortuna (mitologia)

Fortuna era una deessa de la mitologia romana que personificava la sort, el destí i l'atzar, per això sovint se la representava cega, igual que el símbol de la justícia actual, però sense les balances.

Veure Titus Livi і Fortuna (mitologia)

Francesco Petrarca

fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.

Veure Titus Livi і Francesco Petrarca

Fregel·les

Fregel·les (Fregellae Φρεγέλλαι) va ser una ciutat del Latium, però pròpiament era una ciutat dels volscs inclosa administrativament al Laci.

Veure Titus Livi і Fregel·les

Fregenae

Fregenae (en grec antic Φρεγήνα) va ser una ciutat de la costa d'Etrúria entre Alsium i la desembocadura del Tíber.

Veure Titus Livi і Fregenae

Frentans

El territori dels frentans, just al nord del Samni. Els frentans o frentanis (en llatí frentani) foren un poble del centre d'Itàlia que ocupava la costa oriental de la península Itàlica des dels Apenins fins a la mar Adriàtica i des de la frontera de la Pulla al territori dels marruquins.

Veure Titus Livi і Frentans

Furi Bibàcul

Els Furi Bibàcul (Furius Bibaculus) foren una branca de la gens Fúria, una família d'origen patrici.

Veure Titus Livi і Furi Bibàcul

Gabis

Estàtua de Diana, excavada el 1792 per Gavin Hamilton Gabis va ser una antiga ciutat del Latium a uns 20 km (12 milles) de Roma, a la Via Prenestina que anava de Roma a Praeneste i propera al llac avui anomenat Lago di Castiglione.

Veure Titus Livi і Gabis

Gai Atili

Gai Atili (en llatí Caius Atilius) era duumvir l'any 216 aC i juntament amb Marc Atili va fer la dedicatòria del temple de Concòrdia que havia construït el pretor Luci Manli.

Veure Titus Livi і Gai Atili

Gai Atini Labeó

Gai Atini Labeó (en llatí Caius Atinius Labeo) va ser un magistrat romà del.

Veure Titus Livi і Gai Atini Labeó

Gai Carvili

Gai Carvili (en llatí Caius Carvilius) va ser un militar romà del, nascut a Spoletum.

Veure Titus Livi і Gai Carvili

Gai Cedici

Gai Cedici (enCaius Caedicius) va ser un dels llegats del cònsol Luci Papiri Cursor.

Veure Titus Livi і Gai Cedici

Gai Cicereu

Gai Cicereu (en llatí Caius Cicereius) era secretari (scriba) de Publi Corneli Escipió Africà el vell.

Veure Titus Livi і Gai Cicereu

Gai Cluïli

Gai Cluïli (Gaius Cluilius) va ser, segons Titus Livi, rei d'Alba Longa.

Veure Titus Livi і Gai Cluïli

Gai Cluvi Saxula

Gai Cluvi Saxula (en llatí Caius Cluvius Saxula) va ser un magistrat romà.

Veure Titus Livi і Gai Cluvi Saxula

Gai Cosconi

Gai Cosconi (en Gaius Cosconius) va ser un magistrat romà del.

Veure Titus Livi і Gai Cosconi

Gai Furi Aculeu

Aculeu (en llatí Aculeus o Aculeo) era un sobrenom que va usar Caius Furius, qüestor de Luci Corneli Escipió Asiàtic el Vell.

Veure Titus Livi і Gai Furi Aculeu

Gai Juni Bubulc Brut

Gai Juni Bubulc Brut (en Gaius Iunius C. f. C. n. Bubulcus Brutus) va ser un magistrat romà, elegit Cònsol l'any, altre cop el i una tercera vegada el.

Veure Titus Livi і Gai Juni Bubulc Brut

Gai Leli

Gai Leli (en llatí Caius Lelius o Gaius Lelius) va ser un magistrat romà, general i estadista.

Veure Titus Livi і Gai Leli

Gai Licini Macre Calvus

Gai Licini Macre Calvus (Gaius Licinius Macer Calvus) (28 de maig del 82 aC - vers 46 aC) va ser un orador i poeta romà fill de Gai Licini Macer que s'havia suïcidat quan l'anaven a acusar d'extorsió.

Veure Titus Livi і Gai Licini Macre Calvus

Gai Mari

Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.

Veure Titus Livi і Gai Mari

Gai Sal·lusti Crisp

Gai Sal·lusti Crisp (en llatí: Gaius Sallustius Crispus) (Amitern, 86 aC — Roma, 35 aC) va ser un historiador romà que va escriure les obres conegudes per Historiae, de les quals només s'ha conservat algun fragment, la Coniuratio Catilinae, la seva primera obra, escrita després de la mort de Juli Cèsar (cap al 42 aC), i el Bellum Iugurthinum, escrita en època del Segon Triumvirat (cap al 40 aC).

Veure Titus Livi і Gai Sal·lusti Crisp

Gai Servili Ahala (mestre de la cavalleria 439 aC)

Brut, que afirmava descendir de Servili Ahala, ca. 54 aEC Gai Servili Ahala (en Gaius Servilius Ahala) va ser un polític del a l'antiga Roma, considerat per molts escriptors posteriors d'haver estat un heroi.

Veure Titus Livi і Gai Servili Ahala (mestre de la cavalleria 439 aC)

Gai Servili Ahala (tribú consular)

Gai Servili Ahala (en Gaius Servilius Q. f. C. n. Ahala) va ser un magistrat romà.

Veure Titus Livi і Gai Servili Ahala (tribú consular)

Gai Servili Casca (tribú)

Gai Servili Casca (en llatí Caius Servilius Casca) va ser un magistrat romà.

Veure Titus Livi і Gai Servili Casca (tribú)

Gai Servili Estructe Ahala (cònsol 427 aC)

Gai Servili Estructe Ahala (Gaius Servilius Q. f. C. n. Structus Ahala) va ser cònsol de Roma l'any 427 aC.

Veure Titus Livi і Gai Servili Estructe Ahala (cònsol 427 aC)

Galàcia

Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.

Veure Titus Livi і Galàcia

Galepsos

Galepsos (Galepsus) fou una ciutat grega de la Perea Tàsica, a la costa de Tràcia.

Veure Titus Livi і Galepsos

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Veure Titus Livi і Gàl·lia

Gàl·lia Cisalpina

Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.

Veure Titus Livi і Gàl·lia Cisalpina

Gètuls

Getúlia, sota Mauritània Els gètuls (Gaetuli) foren un poble nòmada del nord d'Àfrica d'ètnia amaziga que apareix al llarg de tot el període romà.

Veure Titus Livi і Gètuls

Gens Abúria

La gens Abúria (Aburia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu.

Veure Titus Livi і Gens Abúria

Gens Antístia

Denari de Gaius Antistius, 146 aC. La gens Antístia (gens Antistia) va ser una gens plebea de l'antiga Roma que apareix a medalles i inscripcions de vegades sota el nom dAntestia.

Veure Titus Livi і Gens Antístia

Gens Antònia

La gens Antònia (Antonia gens) va ser una família romana, amb branques patrícia i plebea.

Veure Titus Livi і Gens Antònia

Gens Apuleia

La gens Apuleia (gens Appuleia) va ser una família romana d'origen plebeu que comptà amb membres de rellevància durant la República i fins a l'Imperi.

Veure Titus Livi і Gens Apuleia

Gens Aquíl·lia

La gens Aquíl·lia (en gens Aquillia) va ser una família romana patrícia i plebea.

Veure Titus Livi і Gens Aquíl·lia

Gens Atília

La gens Atília (en llatí: Atilia gens i de vegades escrit Atillia) va ser una gens de Roma, amb branques patrícia i plebea.

Veure Titus Livi і Gens Atília

Gens Auruncúlia

La gens Aurunculeia (en Aurunculeia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que va usar com a cognomen familiar el de Cota.

Veure Titus Livi і Gens Auruncúlia

Gens Ànnia

La gens Ànnia o Annia (en gens Annia) era una família plebea romana de notable antiguitat, que és esmentada ja al.

Veure Titus Livi і Gens Ànnia

Gens Blòssia

La gens Blòsia o Blòssia (en Blossia gens, o bé Blosia) va ser una família noble de la Campània.

Veure Titus Livi і Gens Blòssia

Gens Calpúrnia

Denari amb la inscripció ''Calpurnia'' La gens Calpúrnia, en llatí: Calpurnia(singular) i Calpurnii (plural), va ser una família romana considerada d'origen plebeu, tot i que es deien descendents de Calpus el tercer dels quatre fills del rei Numa Pompili.

Veure Titus Livi і Gens Calpúrnia

Gens Canúlia

La gens Canuleia o Canúlia (en llatí Canuleia) va ser una gens romana d'origen plebeu.

Veure Titus Livi і Gens Canúlia

Gens Cecília

La gens Cecília (en llatí gens Caecilia) va ser una gens romana, d'origen plebeu.

Veure Titus Livi і Gens Cecília

Gens Clàudia

La Gens Clàudia va ser una família patrícia i plebea romana.

Veure Titus Livi і Gens Clàudia

Gens Comínia

La gens Comínia (en llatí Cominia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu.

Veure Titus Livi і Gens Comínia

Gens Cornèlia

La gens Cornèlia (Cornelia gens) va ser una gens romana, patrícia i plebea, una de les més distingides, que va produir un gran nombre d'homes il·lustres.

Veure Titus Livi і Gens Cornèlia

Gens Emília

La gens Emília (Aemilia i abans Aimilia, en plural:Aemilii) era una antiga família romana que ja existia en temps del rei Numa.

Veure Titus Livi і Gens Emília

Gens Júlia

La gens Júlia (Julia gens) va ser una gens romana d'origen patrici més antigues de Roma, els membres de la qual van arribar a les més altes dignitats de l'estat durant la república.

Veure Titus Livi і Gens Júlia

Genusus

El Genusus era un riu d'Il·líria on Api Claudi Centó va establir les seves línies quan va lluitar contra Gentius, alhora que el cònsol Marc Emili Lèpid feia la guerra a Perseu de Macedònia l'any 168 aC, segons diu Titus Livi.

Veure Titus Livi і Genusus

Gerrunium

Gerrunium era una fortalesa dels febates, a la Dassarètia, a la frontera entre Il·líria i Macedònia.

Veure Titus Livi і Gerrunium

Gerunium

Gerunium (en grec antic Γερούνιον) era una petita ciutat o fortalesa de la Pulla propera a Larinum, en la qual Anníbal Barca va establir els seus campaments d'hivern després de la campanya contra Quint Fabi Màxim Berrugós l'any 217 aC.

Veure Titus Livi і Gerunium

Girtó

Girtó (en Gyrton) o Girtona (en Gyrtona) fou una ciutat de la Perrèbia, a Tessàlia, situada en una vall fèrtil entre els rius Titaresi i Peneu.

Veure Titus Livi і Girtó

Gladiador

''Pollice Verso'' de Jean-Léon Gérôme (1872). L'escena que descriu el quadre ha donat peu, erròniament, a creure que quan el públic girava el dit polze cap a baix indicava que el vençut havia d'anar a l'inframón o regne dels morts.

Veure Titus Livi і Gladiador

Gneu Aufidi (tribú)

Gneu Aufidi (en llatí Cneus Aufidius) va ser un polític romà del.

Veure Titus Livi і Gneu Aufidi (tribú)

Gneu Corneli Cos (cònsol 414aC)

Gneu Corneli Cos (Cnaeus Cornelius A. F. M. N. Cossus) va ser un magistrat romà.

Veure Titus Livi і Gneu Corneli Cos (cònsol 414aC)

Gneu Corneli Escipió Calvus

Gneu Corneli Escipió Calvus (llatí: Gnæus Cornelius Scipio Calvus; nascut cap al 265 aC i mort el 211 aC) fou un polític i cap militar de la República Romana que fou cònsol el 222 aC.

Veure Titus Livi і Gneu Corneli Escipió Calvus

Gneu Domici Calví

Gneu Domici Calví (en llatí Cneus Domitius Calvinus) va ser cònsol de Roma el 332 aC.

Veure Titus Livi і Gneu Domici Calví

Gneu Fulvi Màxim Centumal

Gneu Fulvi Màxim Centumal (en llatí Cneus Fulvius CN. F. CN. N. Maximus Centumalus) va ser un militar i magistrat de la República Romana.

Veure Titus Livi і Gneu Fulvi Màxim Centumal

Gneu Genuci Augurí

Gneu Genuci Augurí (en llatí Cnaeus Genucius Augurinus) va ser tribú amb poder consular els anys 399 aC i 396 aC.

Veure Titus Livi і Gneu Genuci Augurí

Gneu Genuci Aventinensis

Gneu Genuci Aventinensis (en Gnaeus Genucius Aventinensis) va ser un magistrat romà del.

Veure Titus Livi і Gneu Genuci Aventinensis

Gneu Servili Cepió (cònsol 169 aC)

Gneu Servili Cepió (en llatí Cneus Servilius CN. F. CN. N. Caepio) va ser un magistrat romà.

Veure Titus Livi і Gneu Servili Cepió (cònsol 169 aC)

Gneu Servili Cepió (cònsol 203 aC)

Gneu Servili Cepió (en Cneus Servilius CN.) era fill, o més probablement net del cònsol del 253 aC Gneu Servili Cepió.

Veure Titus Livi і Gneu Servili Cepió (cònsol 203 aC)

Gomfi

Gomfi (en llatí Gomphi, en grec antic Γόμφοι) era una antiga ciutat de l'Hestieòtide a Tessàlia prop de la frontera amb Atamània i Dolòpia, que controlava el pas cap a les planes tessàlies: el pas de Musáki que era la sortida cap a Dolòpia i el de Portes, que conduïa a Atamània, i fins més enllà, a Ambràcia.

Veure Titus Livi і Gomfi

Gonnos

Gonnos (en llatí Gonni o Gonnus, en grec Γόννοι "Gónnoi" o Γόννος "Gónnos") era una antiga ciutat del districte de Perrèbia, a Tessàlia.

Veure Titus Livi і Gonnos

Grumentum

Grumentum (en grec antic Γρούμεντον) va ser una ciutat de Lucània (actualment sud d'Itàlia), situada a l'interior del país.

Veure Titus Livi і Grumentum

Gubbio

Gubbio és una ciutat italiana a l'Úmbria, a la província de Perusa, amb 32.804 habitants l'any 2008.

Veure Titus Livi і Gubbio

Guerra llatina

La guerra llatina fou un conflicte lluitat entre el 340 aC i el 338 aC per la Lliga llatina contra l'hegemonia imposada per la República de Roma.

Veure Titus Livi і Guerra llatina

Guerres samnites

Les Guerres Samnites foren un conjunt d'enfrontaments entre la primera República Romana i les tribus del Samni, al llarg de mig segle, que van implicar gairebé tots els estats d'itàlics, i que acabà amb la dominació romana sobre els samnites.

Veure Titus Livi і Guerres samnites

Hales

Hales o Halesus (en grec antic Ἅλυς, gen. Ἅλεντος) va ser un riu de Jònia, a l'Àsia Menor, que baixava des del puig Cercafos (Cercaphus) i desaiguava, després d'u trajecte curt, a la mar Egea prop de Colofó, segons Plini el Vell i Titus Livi.

Veure Titus Livi і Hales

Hames

Hames (en Hamae) era un lloc de la Campània entre Càpua i Cumes on els habitants de Càpua es reunien cada any en assemblea per un festival religiós.

Veure Titus Livi і Hames

Hanníbal Barca (247 aC)

Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.

Veure Titus Livi і Hanníbal Barca (247 aC)

Hèrnics

Mapa que mostra el territori històric dels hèrnics al centre de la península Itàlica. Els hèrnics (en grec antic Ἕρνικοι o ῞ερνικες) eren un poble del centre d'Itàlia, que habitava l'alta vall del Trerus (avui Sacco) i la part muntanyosa al nord del riu, en un territori que després es va incorporar al Laci.

Veure Titus Livi і Hèrnics

Híria de Calàbria

Híria de Calàbria (Hyria Ὑρία o Ὑρίη)va ser una antiga ciutat de Calàbria (avui Pulla) a l'interior del país, a la via Àpia, a mig camí entre Brundusium i Tarentum, segons la Taula de Peutinger.

Veure Titus Livi і Híria de Calàbria

Heloros

Heloros (Helorum o Helorus; Ἕλωρος o Ἕλωρον) era una ciutat de Sicília situada prop de la costa, al sud de Siracusa (a uns 40 km), i a tocar de la desembocadura del riu Heloros.

Veure Titus Livi і Heloros

Heraclea d'Atamània

Heraclea d'Atamània (en llatí Heracleia, en grec antic Ἡράκλεια) era una ciutat fortificada i fortalesa d'Atamània, a l'Epir, el lloc exacte de la qual es desconeix.

Veure Titus Livi і Heraclea d'Atamània

Heraclea de Lucània

Heraclea —Ἡράκλεια— fou una de les colònies gregues que formava part de la Magna Grècia.

Veure Titus Livi і Heraclea de Lucània

Heraclea Síntica

Heraclea Síntica (en llatí Heracleia Síntica, en grec antic Ἡράκλεια Σιντική) era una ciutat grega de Tràcia incorporada al Regne de Macedònia, la principal ciutat del districte de Sintice, a la riba dreta del riu Estrímon.

Veure Titus Livi і Heraclea Síntica

Herdonea

Herdonea (Ἐρδωνία) va ser una ciutat de l'interior de la Pulla, a una branca de la via Àpia que portava des Canusium a Beneventum.

Veure Titus Livi і Herdonea

Hibla Major

Hibla Major (en llatí Hybla Magna o Hybla Major, en grec antic Ὕβλα Μεγάλη 'Hybla Megálē') era una ciutat de Sicília, a la part sud de l'Etna, prop del riu Symaethus.

Veure Titus Livi і Hibla Major

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Veure Titus Livi і Hispània

Història

La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.

Veure Titus Livi і Història

Història d'Alacant

Ceràmica ibèrica procedent del jaciment de Lucentum. Els orígens d'Alacant es remunten probablement a la civilització ibera.

Veure Titus Livi і Història d'Alacant

Historiografia

La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.

Veure Titus Livi і Historiografia

Horàcia (tribu)

La tribu Horàcia va ser una de les 35 tribus romanes amb dret de vot.

Veure Titus Livi і Horàcia (tribu)

Humanitats

Les humanitats són un grup de matèries acadèmiques unides pel seu objectiu d'estudiar la condició humana i una aproximació qualitativa que normalment evita que un sol paradigma arribi a definir una disciplina.

Veure Titus Livi і Humanitats

Hydruntum

Hydruntum, rarament Hydrus, (en grec antic Ὑδροῦς,Ὑδρούντιος) era una ciutat de l'antiga Calàbria a la costa de la mar Adriàtica.

Veure Titus Livi і Hydruntum

Iapods

Iapods o Iapids (en llatí iapodes o iapydes, en grec antic Ἰάποδες o Ἰάπυδες) era una tribu del poble il·liri que vivia al nord de Dalmàcia i a l'est de Libúrnia.

Veure Titus Livi і Iapods

Il·líria (província romana)

La província romana d'Il·líria va ser una província romana de la costa oriental de la mar Adriàtica.

Veure Titus Livi і Il·líria (província romana)

Ilergets

Els ilergets o ilergetes (Ilergetes, Ἰλεργέται, Ἰλεργήται o Ἰλέργητες) foren un poble iber de la Tarraconense que habitava les planes de la vall de l'Ebre, al sud dels Pirineus i entorn del curs baix del Segre i el Cinca.

Veure Titus Livi і Ilergets

Iliens

Els iliens (en llatí Ilienses, en grec antic Ἰλιεῖς) eren un poble de l'interior de Sardenya, que semblen ser una de les tribus muntanyenques més importants.

Veure Titus Livi і Iliens

Ilipa

Ilipa (en Ilipa enἼλιπα) va ser una ciutat d'Hispània al territori dels turdetans, també anomenada Ilpa, que després va formar part de la província d'Hispània Ulterior (reanomenada Bètica) i del convent jurídic d'Hispalis, situada a la dreta del riu Betis (Guadalquivir), a 700 estadis de la seva desembocadura, en un punt on hi podien arribar naus petites amb càrrega.

Veure Titus Livi і Ilipa

Illa de Ponça

L'Illa de Ponça (en Pontia, en Ποντία) és una illa de la mar Tirrena, del grup de les illes Poncianes o de Ponça.

Veure Titus Livi і Illa de Ponça

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Veure Titus Livi і Illes Balears

Ilvats

Els ilvats (en llatí ilvates) eren un tribu lígur que només menciona Titus Livi.

Veure Titus Livi і Ilvats

Imbrinium

Imbrinium va ser una ciutat del Samni que donava nom a un districte.

Veure Titus Livi і Imbrinium

Indíbil

Indíbil (en Indibilis; Ἀνδοβάλης, però Ἰνδίβιλις en Apià, qui beu de fons llatines) fou un cabdill dels ilergets.

Veure Titus Livi і Indíbil

Indicets

Els indicets, indígets o indígetes (en llatí Indiketes, Indĭgetes o Indĭgetæ; en grec Ινδικήται) foren un poble iber de l'extrem nord-oriental de la província Tarraconense.

Veure Titus Livi і Indicets

Ingauns

Els ingauns (en llatí ingauni, en grec antic Ἰγγαυνοι) eren una tribu lígur que vivia a la zona de costa dels Alps marítims i a les muntanyes properes, a l'oest del golf de Gènova.

Veure Titus Livi і Ingauns

Insula Allobrogum

Insula Allobrogum era un lloc de la Gàl·lia Narbonesa on Anníbal va establir el seu quart campament després de creuar el Roine, en país dels Al·lòbroges, des on va iniciar el pas dels Alps, probablement seguint la vall de l'Isère, explica Titus Livi.

Veure Titus Livi і Insula Allobrogum

Intemelis

Els intemelis (en llatí intemelii, en grec antic Ἰντεμέλιοι) eren un poble marítim de Ligúria a l'oest dels ingauns, al peu dels Alps marítims.

Veure Titus Livi і Intemelis

Interamna Lirinas

Interamna Lirinas (en grec antic Ἰντέραμνα) va ser una colònia romana a la riba nord del riu Liris, a la vora de la desembocadura d'un petit riu que passava per Aquinum i a uns 10 km d'aquesta ciutat i 11 de Casinum.

Veure Titus Livi і Interamna Lirinas

Intibili

Intibili fou una població iberoromana de la Ilercavònia situada en la Via Augusta.

Veure Titus Livi і Intibili

Iolcos

Iolcos (Iolcus) era una antiga ciutat de Magnèsia (Tessàlia) situada a la punta inicial del golf de Pàgases, al peu del Mont Pèlion.

Veure Titus Livi і Iolcos

Isàuria

Isàuria (en grec antic Ισαυρία) era una regió de l'Àsia Menor, que limitava a l'est amb Licaònia, al nord amb Frígia, a l'oest amb Psídia i al sud amb Cilícia i Pamfília.

Veure Titus Livi і Isàuria

Istris

Els istres (Istri) eren un poble que vivia a la regió d'Ístria.

Veure Titus Livi і Istris

Itàlia romana

Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.

Veure Titus Livi і Itàlia romana

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Veure Titus Livi і Júpiter (mitologia)

Jocs Ístmics

Els Jocs Ístmics o Istmia (en grec antic Ἴσθμια) eren uns jocs que se celebraven cada dos anys a l'Antiga Corint.

Veure Titus Livi і Jocs Ístmics

Jocs Nemeus

Els Jocs Nemeus (Νέμεα ο Νέμεια) eren uns dels quatre jocs panhel·lènics celebrats a l'antiga Grècia, disputats en una vall anomenada Nèmea, a l'Argòlida, cada dos anys.

Veure Titus Livi і Jocs Nemeus

Juno

En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.

Veure Titus Livi і Juno

Kanai

Kanai o Cane (en llatí Canae, en grec antic Κάναι) era una petita ciutat d'Eòlia fundada pels locris de Cinos segons diu Estrabó, a la part oposada al sud de l'illa de Lesbos, al districte anomenat Kanaios (Canaea) que s'estenia fins a les illes Arginuses al nord.

Veure Titus Livi і Kanai

La Farsàlia

La Farsàlia o Bellum Ciuile és un poema èpic llatí en hexàmetres escrit per Marc Anneu Lucà.

Veure Titus Livi і La Farsàlia

Labeatis

Labeatis (en llatí Labeatis Lacus) era un llac de la Il·líria romana situat al nord de Shkodër ciutat que era la capital del poble il·liri anomenat labeates, segons Titus Livi.

Veure Titus Livi і Labeatis

Lacetans

Els lacetans (Lacetani, Λακετανοί) eren la tribu ibèrica que habitava a l'est de la Tarraconense.

Veure Titus Livi і Lacetans

Laci (antic)

Mapa del 1595 que distingeix entre el ''Latium vetus'' (territori original) del ''Latium novum'' (territori després de l'expansió) El Laci (en llatí Latium, en osc: Λατίνη) fou el nom donat pels romans a un districte a la regió central d'Itàlia entre la mar Tirrena a l'oest, Etrúria al nord, i Campània al sud.

Veure Titus Livi і Laci (antic)

Lacus Curtius

Lacus Curtius (o Curtilacus, segons Sext Pompeu Fest) era un petit llac situat al fòrum de Roma, que era venerat pels romans per una causa que els mateixos romans no podien recordar.

Veure Titus Livi і Lacus Curtius

Laevi

Els laevi o laï (en llatí Laevi o Levi, en grec Λάοι) van ser una tribu de gals o celto-lígurs de la Cisalpina que vivien vora Ticinum, prop del naixement del riu Padus (Po).

Veure Titus Livi і Laevi

Lanuvium

Lanuvium (en Lanuvium en Λανούϊον o Λανούβιον) va ser una antiga ciutat del Latium situada en un turó a la part sud del Mont Albà a uns 30 km de Roma, a la dreta de la via Àpia amb la que estava unida per un petit branc.

Veure Titus Livi і Lanuvium

Larinum

Larinum (Λαρινον) era una ciutat important situada al nord de la Pulla, a uns 25 km de la costa una mica al sud del riu Tifernus.

Veure Titus Livi і Larinum

Larisa (Argos)

Larisa (Λάρισα) era el nom que rebia l'acròpoli d'Argos, que probablement conservava el seu nom anterior d'origen pelàsgic, amb el significat de 'ciutadella'.

Veure Titus Livi і Larisa (Argos)

Larisa Cremaste

Larisa Cremaste (ἡ Κρεμαστὴ Λάρισα) era una ciutat de Tessàlia del districte de la Ftiòtida, a una distància de 20 estadis del golf Malíac, a un turó pròxim al mont Otris.

Veure Titus Livi і Larisa Cremaste

Las

Las o Laas (en grec antic Λᾶς Λάας) era una de les ciutats més antigues de Lacònia, situada a la costa oest del golf de Lacònia.

Veure Titus Livi і Las

Latinus

"Enees a la cort del rei Latinus", pintura de Ferdinand Bol (1661 o 1663), Rijksmuseum (Amsterdam). Segons la mitologia romana, Latinus o Llatí era rei del Latium (actual Laci) durant l'arribada d'Enees, el príncep de Troia, a Itàlia.

Veure Titus Livi і Latinus

Latinus Silvius

Latinus Silvius o Llatí Silvi fou, segons la mitologia romana, el quart rei d'Alba Longa al Latium.

Veure Titus Livi і Latinus Silvius

Lavínia

''Lavínia a l'altar'', pintura de Mirabello Cavalori (1565), representant el moment en què els cabells de Lavínia s'encenen Segons la mitologia romana, Lavínia era filla de Latinus i Amata, única hereva al tron de la regió del Latium.

Veure Titus Livi і Lavínia

Lavínium

Lavínium (en Λαουΐνιον o Λαβίνιον) va ser una antiga ciutat del Latium a uns 5 km de la costa entre Laurentum i Ardea i a uns 25 km de Roma.

Veure Titus Livi і Lavínium

Lavello

Lavello és un municipi de la província de Potenza, a Basilicata, Itàlia.

Veure Titus Livi і Lavello

Làmia (ciutat)

Làmia (Λαμία; a l'edat mitjana anomenada Zituni, Zητούνι; en català medieval el Citó) és una ciutat de la Grècia Central que fa part de la unitat perifèrica de Ftiòtida, situada a una plana vora el golf Malíac, la desembocadura del riu Esperqueu.

Veure Titus Livi і Làmia (ciutat)

Làutules

Làutules (Lautulae o Ad Lautulas) (αἱ Λαύτολαι) és el nom donat per Titus Livi a un pas entre Tarracina i Fundi, on el camí serpenteja entre les muntanyes, un pas estret que era fàcilment defensable.

Veure Titus Livi і Làutules

Lígurs

Els lígurs (en Ligŭres; en Λίγυες) eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.

Veure Titus Livi і Lígurs

Língons

Els língons (en llatí Lingones, en grec antic Λίγγονες) van ser un poble gal de la Gàl·lia Transalpina que es va establir també a la Gàl·lia Cisalpina.

Veure Titus Livi і Língons

Lòngula

Lòngula (Longula Λόγγολα) va ser una antiga ciutat del Latium que sembla que va ser incorporada als territoris dels volscs.

Veure Titus Livi і Lòngula

Legat (antiga Roma)

El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.

Veure Titus Livi і Legat (antiga Roma)

Leon (Sicília)

Leon (en llatí Leon, en grec antic Λέων) era una petita ciutat de la costa oriental de Sicília, prop de Siracusa.

Veure Titus Livi і Leon (Sicília)

Leptis Minor

Leptis Minor o també Leptis Parva va ser una ciutat de la costa de la Bizacena, situada a uns 25 km al sud-est d'Hadrumetum o Adrumetum.

Veure Titus Livi і Leptis Minor

Libifenicis

Els libifenicis (Libyphoenices, Λιβυφοίνικες) eren una població del nord d'Àfrica sorgida de la barreja entre els púnics i els libis (nom antic dels amazics).

Veure Titus Livi і Libifenicis

Libiquis

Els libiquis (en llatí Libicii o Libici, en grec antic Λεβέκιοι) eren un poble gal o celto-lígur de la Gàl·lia Cispadana que vivia també a la Gàl·lia Transpadana, a la regió del riu Sesia a la rodalia de Vercellae.

Veure Titus Livi і Libiquis

Licaonis

Els licaonis o licaons (en llatí licaoni, en grec antic Λυκαόνιος) era el nom que rebien els habitants de la regió de Licaònia.

Veure Titus Livi і Licaonis

Lictos

Lictos o Littos (en llatí Lyctus o Lyttus, en grec antic Λύκτος o Λύττος) era una de les principals ciutats de Creta.

Veure Titus Livi і Lictos

Limnea d'Histiaeotis

Limnea d'Histiaeotis (en llatí Limnaea, en grec antic Λιμναία) era una ciutat de Tessàlia, situada al districte d'Hestieòtide que van ocupar els romans l'any 191 aC.

Veure Titus Livi і Limnea d'Histiaeotis

Limnes (Tessàlia)

Limnes o Limnea (en llatí Limnaea, en grec antic Λιμναία) era una ciutat de Tessàlia situada al nord del país en el districte d'Hestieòtide.

Veure Titus Livi і Limnes (Tessàlia)

Lisimaquea

Lisimaquea o Lisimaquia (en Lysimachia) fou una ciutat de Tràcia situada davant el Quersonès.

Veure Titus Livi і Lisimaquea

Lisimaquea d'Etòlia

Lisimaquea o Lisimaquia (en Lysimachia) fou una ciutat d'Etòlia situada a la riba sud del llac Híria, posteriorment anomenat Llac de Lisimaquea, entre el riu Aqueloos i el Llac Tricònida.

Veure Titus Livi і Lisimaquea d'Etòlia

Litana Silva

Litana Silva era un territori dels bois de la Gàl·lia Cispadana on aquesta tribu celta va obtenir una gran victòria sobre el cònsol romà Luci Postumi Albí, l'any 216 aC.

Veure Titus Livi і Litana Silva

Litèrnum

Litèrnum (en Liternum, en Λίτερνον o Λείτερνον), moderna Tor di Patria, va ser una ciutat a la costa de Campània entre Cumes i la desembocadura del Volturnus, i a la boca del riu Liternum (Clanius o Lagno) on el riu formava una zona de llacunes coneguda com a Literna Palus, segons diuen Estrabó i Sili Itàlic, avui Lago di Patria.

Veure Titus Livi і Litèrnum

Literatura

La literatura és l'art d'escriure.

Veure Titus Livi і Literatura

Literatura clàssica

La literatura clàssica avui dia es considera aquella escrita en grec antic o en llatí i que forma part del cànon occidental.

Veure Titus Livi і Literatura clàssica

Llac de Bolsena

El llac de Bolsena (en llatí: Lacus Volsinii o Vilsiniensis) és un llac de cràter de formació volcànica, situat al centre d'Itàlia.

Veure Titus Livi і Llac de Bolsena

Llac Trasimè

El llac Trasimè (en italià: Trasimeno) és un dels més grans i importants llacs italians, situat a la regió d'Umbria(antiga Etrúria), entre els municipis de Cortona i Perusa.

Veure Titus Livi і Llac Trasimè

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure Titus Livi і Llatí

Lleis Liciniae-Sextiae

Les lleis Liciniae-Sextiae proposades pels tribuns Caius Licinius i Lucius Sextius, que van establir l'abolició dels tribuns amb potestat consular a l'antiga Roma.

Veure Titus Livi і Lleis Liciniae-Sextiae

Lliga llatina

La Lliga llatina (en llatí) fou una confederació de ciutats llatines, que ocupaven el territori anomenat Latium.

Veure Titus Livi і Lliga llatina

Llista d'historiadors romans

A continuació es presenta una llista dels historiadors romans més destacats de l'època clàssica.

Veure Titus Livi і Llista d'historiadors romans

Llista de cònsols romans de la República

Aquesta llista de cònsols de Roma durant la República es basa en la cronologia de Marc Terenci Varró i les mencions de Titus Livi i Diodor de Sicília.

Veure Titus Livi і Llista de cònsols romans de la República

Llista de Reis d'Alba Longa

Els Reis d'Alba Longa són una sèrie de personatges llegendaris que, segons la mitologia romana, van governar la ciutat d'Alba Longa i altres ciutats veïnes.

Veure Titus Livi і Llista de Reis d'Alba Longa

Llista de reis de Roma

Segons les fonts antigues, Roma va ser governada originàriament per reis, els quals eren els caps polítics, religiosos i militars del primitiu poble romà.

Veure Titus Livi і Llista de reis de Roma

Locres Epizefiris

Locres Epizefiris (Locri) va ser una ciutat de la costa sud-est del Bruci, no lluny de l'extrem sud, a la Magna Grècia.

Veure Titus Livi і Locres Epizefiris

Locució llatina

«Errar és humà». Les locucions llatines són expressions en llatí que s'utilitzen en català amb un significat més o menys pròxim a l'original.

Veure Titus Livi і Locució llatina

Lorenzo Valla

Lorenzo Valla (Roma, 1405 o 1407 – Roma, 1 d'agost de 1457), filòsof i humanista italià.

Veure Titus Livi і Lorenzo Valla

Lucans

Els lucans van ser un poble d'ètnia sabèl·lica, que va viure al sud d'Itàlia al segle V aC i després es van expandir cap a la Pulla i Bruttium.

Veure Titus Livi і Lucans

Lucèria

Lucèria (Luceria) va ser una antiga ciutat de la Pulla a l'interior, a uns 18 km d'Arpi i 15 de Aecae (Troia).

Veure Titus Livi і Lucèria

Lucca

Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.

Veure Titus Livi і Lucca

Lucentum

Lucentum és el nom d'una ciutat iberoromana situada en l'actual ciutat d'Alacant, en el lloc conegut com el Tossal de Manises, al barri de l'Albufereta.

Veure Titus Livi і Lucentum

Luci Anni

Luci Anni (Lucius Annius) va ser un magistrat romà, el primer membre conegut de la gens Ànnia.

Veure Titus Livi і Luci Anni

Luci Ati

Luci Ati (en Lucius Atius) era un militar romà que formava part de la gens Àtia.

Veure Titus Livi і Luci Ati

Luci Atili (pretor)

Luci Atili (en llatí Lucius Atilius) va ser un magistrat romà del.

Veure Titus Livi і Luci Atili (pretor)

Luci Atili (qüestor)

Luci Atili (en llatí Lucius Atilius) va ser un magistrat romà del.

Veure Titus Livi і Luci Atili (qüestor)

Luci Aurunculeu

Luci Aurunculeu (en llatí Lucius Aurunculeius) va ser un magistrat romà del.

Veure Titus Livi і Luci Aurunculeu

Luci Bebi (ambaixador 169 aC)

Luci Bebi (en llatí Lucius Baebius) va ser un magistrat romà.

Veure Titus Livi і Luci Bebi (ambaixador 169 aC)

Luci Carvili

Luci Carvili (en llatí Lucius Carvilius) va ser un magistrat i polític romà del.

Veure Titus Livi і Luci Carvili

Luci Celi Antípatre

Luci Celi Antípatre (Lucius Cælius Antipater) va ser un jurista romà i historiador del.

Veure Titus Livi і Luci Celi Antípatre

Luci Genuci Aventinensis (cònsol 303 aC)

Luci Genuci Aventinensis (Lucius Genucius Aventinensis) va ser un magistrat romà.

Veure Titus Livi і Luci Genuci Aventinensis (cònsol 303 aC)

Luci Genuci Aventinensis (tribú 342 aC)

Luci Genuci, de malnom Aventinensis (Lucius Genucius Aventinensis), va ser tribú de la plebs l'any 342 aC.

Veure Titus Livi і Luci Genuci Aventinensis (tribú 342 aC)

Luci Juni Brut

Luci Juni Brut (en llatí: Lucius Junius Brutus) va ser cònsol romà l'any 509 aC segons els Fasti, després de l'expulsió dels tarquins de Roma.

Veure Titus Livi і Luci Juni Brut

Luci Manli Acidí (pretor 210 aC)

Luci Manli Acidí (en Lucius Manlius Acidinus) va ser un cavaller romà elegit pretor urbà l'any 210 aC.

Veure Titus Livi і Luci Manli Acidí (pretor 210 aC)

Luci Manli Capitolí Imperiós

Luci Manli Capitolí Imperiós (en Lucius Manlius A. F. A. N. Capitolinus Imperiosus) va ser un magistrat romà del.

Veure Titus Livi і Luci Manli Capitolí Imperiós

Luci Quinti Cincinnat (cònsol 460 aC)

XVI al ''Promptuarii Iconum Insigniorum'' Luci Quinti Cincinnat (en Lucius Quinctius L. f. L. n. Cincinnatus) va ser un magistrat romà, membre dels patricis i oposat als plebeus.

Veure Titus Livi і Luci Quinti Cincinnat (cònsol 460 aC)

Luci Quinti Cincinnat (tribú consular 438 aC)

Luci Quinti Cincinnat (en Lucius Quinctius L. f. L. n. Cincinnatus) va ser un magistrat romà.

Veure Titus Livi і Luci Quinti Cincinnat (tribú consular 438 aC)

Luci Valeri Ànties

Luci Valeri Ànties (en llatí Lucius Valerius Antias) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Titus Livi і Luci Valeri Ànties

Luci Veturi Cras Cicurí

Luci Veturi Cras Cicurí (en llatí Lucius Veturius L. F. SP. N. Crassus Cicurinus) va ser un polític romà.

Veure Titus Livi і Luci Veturi Cras Cicurí

Luci Vil·li Annal (tribú 179 aC)

Luci Vil·li Annal (en Lucius Villius Annalis) va ser un magistrat romà que formava part de la gens Víl·lia, una família romana d'origen plebeu.

Veure Titus Livi і Luci Vil·li Annal (tribú 179 aC)

Luna (Etrúria)

Luna (en grec antic Λούνα o Σελήνης πόλις) va ser una ciutat d'Etrúria, a l'esquerra del riu Macra a poca distància de la seva desembocadura i per tant prop de Ligúria.

Veure Titus Livi і Luna (Etrúria)

Lupercals

Escultura en bronze representant el cap d'un llop, s.I Les Lupercals (en llatí: Lupercalia) eren una festa de l'antiga Roma coneguda com la festa del llop (lupus).

Veure Titus Livi і Lupercals

Macel·la

Macel·la (en llatí Macella o Magella, en grec antic Μάκελλα) va ser una ciutat del nord-oest de Sicília esmentada per Polibi.

Veure Titus Livi і Macel·la

Maduatens

Maduatens (en llatí Maduateni) era una de les tribus tràcies que menciona Livi juntament amb els pobles dels astis (astii), quenis (caeni) i corels (coreli) que devien viure a la vora.

Veure Titus Livi і Maduatens

Maedi

Els maedi (en grec antic Μαιδοί o Μαῖδοι) eren un poble poderós de l'oest de Tràcia, que vivia prop de les fonts de l'Axius (Vardar) i del Margus (Morava), i al sud de les estivacions del Scomius.

Veure Titus Livi і Maedi

Magaba

Magaba (actualment Kurgh Dagh) és el nom antic d'una muntanya al centre de Galàcia a l'oest de l'Halis, i e l'est d'Ancira, de la qual era propera.

Veure Titus Livi і Magaba

Magra

El Magra és un riu del nord d'Itàlia, de 62 km de longitud, que discorre pels municipis de Pontremoli, Filattiera, Villafranca in Lunigiana i Aulla a la província de Massa-Carrara (Toscana); i per Sant Stefano di Magra, Vezzano Ligure, Arcola, Sarzana i Ameglia, a la província de La Spezia (Ligúria), a la mar Tirrena.

Veure Titus Livi і Magra

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Veure Titus Livi і Mallorca

Mandrúpolis

Mandrúpolis o Mandròpolis (en llatí Mandrupolis, en grec antic Μανδρούπολις o Μανδρόπολις) era una ciutat de Mísia segons Hièrocles, anomenada actualment Menduria o Mendreghora, al peu de les muntanyes Temnus.

Veure Titus Livi і Mandrúpolis

Marc Aburi

Marc Aburi (en llatí Marcus Aburius), va ser un magistrat romà del.

Veure Titus Livi і Marc Aburi

Marc Acuci

Marc Acuci (en llatí Marcus Acutius) va ser un magistrat romà del.

Veure Titus Livi і Marc Acuci

Marc Albini

Marc Albini (en llatí Marcus Albinius, també mencionat com Lucius Albinius) va ser un plebeu que l'any 390 aC, després de la derrota dels romans a Àlia, va escortar a la seva dona i fills en un carro cap a fora de la ciutat i va coincidir al Janiculus amb els sacerdots i les vestals que portaven els objectes sagrats.

Veure Titus Livi і Marc Albini

Marc Atili (duumvir)

Marc Atili (en llatí Marcus Atilius) va ser duumvir l'any 216 aC, juntament amb Gai Atili.

Veure Titus Livi і Marc Atili (duumvir)

Marc Auli

Marc Auli (en llatí Marcus Aulius) va ser prefecte dels aliats romans durant la Segona Guerra Púnica.

Veure Titus Livi і Marc Auli

Marc Canti

Marc Canti (en llatí Marcus Cantius), va ser un magistrat i polític romà del.

Veure Titus Livi і Marc Canti

Marc Centeni Pènula

Marc Centeni Pènula (Marcus Centenius Penula) va ser un militar romà del.

Veure Titus Livi і Marc Centeni Pènula

Marc Corneli Ceteg (cònsol 160 aC)

Marc Corneli Ceteg (Marcus Cornelius C. f. C. n. Cethegus) va ser un magistrat romà.

Veure Titus Livi і Marc Corneli Ceteg (cònsol 160 aC)

Marc Corneli Ceteg (cònsol 204 aC)

Marc Corneli Ceteg (Marcus Cornelius M. f. M. n. Cethegus) va ser un magistrat romà del.

Veure Titus Livi і Marc Corneli Ceteg (cònsol 204 aC)

Marc Cosconi

Marc Cosconi (en llatí Marcus Cosconius) va ser un magistrat i militar romà del.

Veure Titus Livi і Marc Cosconi

Marc Fabi Ambust (mestre de cavalleria)

Marc Fabi Ambust (en Marcus Fabius M. F. N. N. Ambustus) va ser un militar romà.

Veure Titus Livi і Marc Fabi Ambust (mestre de cavalleria)

Marc Fabi Buteó

Marc Fabi Buteó (Marcus Fabius M. p. M. n. Buteo) va ser un magistrat romà, probablement germà del cònsol del 247 aC Numeri Fabi Buteó.

Veure Titus Livi і Marc Fabi Buteó

Marc Furi Camil

Marc Furi Camil (en llatí Marcus Furius Camillus) (446 aC - 365 aC), sovint esmentat simplement com a Camil, va ser un magistrat romà, un dels més importants de la República Romana.

Veure Titus Livi і Marc Furi Camil

Marc Manli Capitolí (cònsol 392 aC)

Marc Manli Capitolí (en llatí Marcus Manlius T. F. A. N. Capitolinus) va ser un magistrat romà que va viure als segles V i IV aC.

Veure Titus Livi і Marc Manli Capitolí (cònsol 392 aC)

Marc Porci Cató Uticense

renaixentista de Cató el Jove. S'està a punt de suïcidar després de llegir un exemplar del Fedó (el diàleg de Plató que narra el suïcidi de Sòcrates) Marc Porci Cató Uticense - Marcus Porcius Cato Uticensis - (95 aC Miltner F., Hatto Gross W.

Veure Titus Livi і Marc Porci Cató Uticense

Marc Postumi Albí Regil·lensis

Marc Postumi Albí Regil·lensis (Marcus Postumius A. f. A. n. Albinus Regillensis) va ser censor l'any 403 aC.

Veure Titus Livi і Marc Postumi Albí Regil·lensis

Marc Valeri Corvus

Marc Valeri Corvus (Marcus Valerius Maximus Corvus; vers el 371 aC - 271 aC) va ser un magistrat romà i militar, amb una distingida carrera política que el va portar a ser escollit cònsol sis vegades, la primera a la rara edat de 23 anys.

Veure Titus Livi і Marc Valeri Corvus

Marc Valeri Màxim Corví

Marc Valeri Màxim Corví (en llatí Marcus Valerius M. F. M. N. Maximus Corvinus) va ser un magistrat romà probablement fill de Marc Valeri Corv.

Veure Titus Livi і Marc Valeri Màxim Corví

Marcius Mons

Marcius Mons (en Μάρκιον ὄρος) va ser un lloc on els romans dirigits pel dictador Marc Furi Camil van derrotar els volscs i els llatins l'any 389 aC, segons diu Plutarc.

Veure Titus Livi і Marcius Mons

Maronea

Maronea (Μαρώνεια, Marṓneia) era una ciutat rica i poderosa dels cícons de Tràcia, a la costa de la mar Egea, prop del llac Ismar, segons diu Heròdot.

Veure Titus Livi і Maronea

Marrucins

Els marrucins (en Marrucini; en Μαρρουκῖνοι) eren un poble itàlic que habitava a la zona central de la península Itàlica, dels Apenins fins a la mar Adriàtica al llarg del riu Atern.

Veure Titus Livi і Marrucins

Marsos

Els marsos (en Marsi; en Μάρσοι) foren un poble itàlic instal·lat al centre de la península Itàlica que habitaven l'entorn del llac Fucin.

Veure Titus Livi і Marsos

Mart (mitologia)

Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.

Veure Titus Livi і Mart (mitologia)

Massàlia

Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.

Veure Titus Livi і Massàlia

Massesils

Els massesils (Massaesyli) van ser una tribu de númides (d'arrel amaziga) al nord d'Àfrica, a la regió de Numídia.

Veure Titus Livi і Massesils

Mauretània

Mauretània (Mauretania, literalment ‘Terra dels maures’) fou una regió històrica del nord d'Àfrica que s'estenia de l'oceà Atlàntic fins a Numídia al llarg de tota la costa.

Veure Titus Livi і Mauretània

Max Weber

Maximilian Weber (Erfurt, 21 d'abril de 1864 – Múnic, 14 de juny de 1920) va ser un sociòleg, politòleg, filòsof, economista i jurista alemany.

Veure Titus Livi і Max Weber

Mòdena

Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.

Veure Titus Livi і Mòdena

Medúl·lia

Medúl·lia (en Medullia en Μεδυλλία) va ser una antiga ciutat del Latium.

Veure Titus Livi і Medúl·lia

Medeon

Medeon (en grec antic Μεδεών) o Medion (Μεδίων) era una ciutat de l'interior d'Acarnània a la via entre Estratos i Fítia fins a Limnea al golf d'Ambràcia.

Veure Titus Livi і Medeon

Meles

Meles (Melae) va ser una ciutat dels samnites caudins esmentada només per Titus Livi.

Veure Titus Livi і Meles

Melesses

Els melesses eren un petit poble d'Hispània que menciona Titus Livi, i diu que en el seu territori hi havia la ciutat dOringis o Aurinx.

Veure Titus Livi і Melesses

Melibea

Melibea (en llatí Meliboea, en grec antic Μελίβοια) era una ciutat de Tessàlia al districte de Magnèsia, que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada i diu que era un dels llocs governats per Filoctetes.

Veure Titus Livi і Melibea

Melotis

Melotis (en llatí Melotis) era un districte de la regió anomenada Trifília a l'Epir.

Veure Titus Livi і Melotis

Mende de Pal·lene

Mende o Mendes (Mendae, en Μένδη i, tardanament, Μένδαι) va ser una ciutat de la península de Pal·lene (Calcídica), al sud-oest del cap.

Veure Titus Livi і Mende de Pal·lene

Meti Fufeci

Meti Fufeci (Mettius Fufetius) va ser el darrer rei d'Alba Longa.

Veure Titus Livi і Meti Fufeci

Metimna

Metimna Metimna (en Methymna; a les monedes, Μέθυμνα o Μάθυμνα) era una ciutat de Lesbos, la més important després de Mitilene.

Veure Titus Livi і Metimna

Metròpolis de l'Hestieòtide

Metròpolis de l'Hestieòtide (en grec antic Μητρόπολις) era una ciutat de Tessàlia, al districte d'Hestieòtide.

Veure Titus Livi і Metròpolis de l'Hestieòtide

Metròpolis de Perrèbia

Metròpolis de Perrèbia (en grec antic Μητρόπολις) era una ciutat de Tessàlia al districte de Perrèbia, que Esteve de Bizanci anomena simplement "una ciutat de Tessàlia".

Veure Titus Livi і Metròpolis de Perrèbia

Mevània

Mevània (en llatí Mevania, en grec antic Μηουανία) va ser una ciutat d'Úmbria situada a la via Flamínia entre Carsulae i Fulginum, a la vora del riu Tinia, en una vall fèrtil que s'estenia des de Spoletium fins al riu Tíber.

Veure Titus Livi і Mevània

Minturnes

Minturnes (Minturnae Μιντοῦρναι) va ser una ciutat del Latium, i anteriorment dels àusons a la vora del Liris (Garigliano), a uns 5 km de la mar i propera a la via Àpia.

Veure Titus Livi і Minturnes

Mionès

Mionès o Mionessos (en llatí Myonnesus, en grec antic Μυόννησος o Μυόνησος) era un promontori de la costa de Jònia, al sud-oest de Lebedos, a la part nord de la badia d'Efes.

Veure Titus Livi і Mionès

Mirina

-, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes Mirina (en llatí Myrina, ço és, <My̆rīna>, en grec antic Μυρίνα) era una ciutat d'Eòlia a la costa de Mísia, a uns 40 estadis al sud-oest de Grineion (Gryneium), segons Heròdot.

Veure Titus Livi і Mirina

Mitologia etrusca

Tifó. Els etruscs eren gent molt aferrada a la seva religió.

Veure Titus Livi і Mitologia etrusca

Mitologia grecoromana

Jònics 117 dC La mitologia grega i la romana són esmentades sovint com una única cosa, fet que es va iniciar a partir de la convivència amb els veïns grecs, la conquesta romana del territori grec i es va anar consolidant amb el pas dels segles.

Veure Titus Livi і Mitologia grecoromana

Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Veure Titus Livi і Mitologia grega

Murgàntia

Murgàntia (en llatí Murgantia) va ser una ciutat del Samni que només menciona Titus Livi i que la qualifica de ciutat forta (validam urbem).

Veure Titus Livi і Murgàntia

Narni

Narni és una ciutat d'Itàlia, a la regió de l'Úmbria, província de Terni, situada a uns 240 metres sobre el nivell del mar.

Veure Titus Livi і Narni

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Veure Titus Livi і Nàpols

Nèmea

Nèmea o Nemea(en grec antic Νεμέα, en llatí Nĕmĕa, ae) és el nom d'una vall del territori de Cleones on Hèracles va matar el Lleó de Nèmea i on se celebraven els Jocs Nemeus cada dos anys.

Veure Titus Livi і Nèmea

Nòtion

Nòtion (en llatí Notium, en grec antic Νότιον) era una antiga ciutat de l'Eòlida, que segons Heròdot era el port o la ciutat baixa de Colofó, de la que estava situada a poca distància.

Veure Titus Livi і Nòtion

Nefelis

Nefelis (en llatí Nephelis, en grec antic Νεφελίς) era una ciutat de la costa de Cilícia entre Antioquia i Anemurium.

Veure Titus Livi і Nefelis

Nepi

Nepi, anomenat Nepet o Nepete pels etruscs, és un municipi de grandària mitjana, situat a la província de Viterbo, al Laci (Itàlia).

Veure Titus Livi і Nepi

Neptú (mitologia)

Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta obra homònima (1802), de Nicolau Travé. El grup escultòric es completa amb les dues figures de les nereides d'Antoni Solà. Barcelona: Llotja de Mar. Neptú (en llatí: Neptūnus) era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges.

Veure Titus Livi і Neptú (mitologia)

Nerulum

Nerulum va ser una ciutat de Lucània esmentada per Titus Livi durant les guerres entre els romans i els lucans.

Veure Titus Livi і Nerulum

Nicea de Lòcrida

Nicea (en grec antic Νίκαια) era una fortalesa de la Lòcrida Epicnèmida, propera a la costa i al pas de les Termòpiles.

Veure Titus Livi і Nicea de Lòcrida

Nomentum

Les restes pavimentades de l'antiga Via Nomentana, assignada per connectar Roma amb Nomentum Nomentum (Νώμεντον) va ser una ciutat del Laci fronterera amb els sabins situada a l'est de Crustumerium, a unes quatre milles romanes del Tíber i a catorze de Roma, vora la via Nomentana.

Veure Titus Livi і Nomentum

Norba

Norba (Norba Νῶρβα) va ser una ciutat dels llatins, situada al sud de Cora, a mig camí entre Cora i Sètia.

Veure Titus Livi і Norba

Nostradamus

Michel de Nostredame, conegut habitualment com a Nostradamus (Sant Romieg de Provença, 14 de desembre de 1503 – Selon de Provença, 2 de juliol de 1566), nom llatinitzat del nom original occità Miquèl de Nòstra Dama, https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0046420.xmlLa llatinització correcta de "Nòstra Dama" o "Nostredame" seria Domina nostra o Nostra domina.

Veure Titus Livi і Nostradamus

Nucèria Alfaterna

Situació de Nucèria Alfaterna en un mapa antic (''Taula de Peutinger'') Nucèria Alfaterna o Nucèria de Campània fou una ciutat de Campània a uns 25 km al sud-est de Nola, a la vora el riu Sarnus i a 15 km de la seva desembocadura.

Veure Titus Livi і Nucèria Alfaterna

Numa Pompili

Numa Pompili (715 aC-672 aC) va ser el segon rei de Roma, successor de Ròmul, segons la informació aportada per Plutarc i Titus Livi.

Veure Titus Livi і Numa Pompili

Numistro

Numistro (Νουμίστρων) va ser una ciutat de Lucània segurament propera a la frontera amb la Pulla.

Veure Titus Livi і Numistro

Oca

Les oques són ocells de grans dimensions que pertanyen a la família dels anàtids (Anatidae) dins la subfamília dels anserins (Anserinae).

Veure Titus Livi і Oca

Ocriculum

Ocriculum (Ὄκρικλοι o també Ὀκρίκολον) va ser una ciutat de l'Úmbria a la via Flamínia, prop de la riba esquerra del Tíber, al costat de l'actual Otricoli i a uns 40 km de Roma.

Veure Titus Livi і Ocriculum

Oderzo

Oderzo (Oderso en vènet) és una ciutat italiana de la província de Treviso, al Vèneto, que l'any 2008 tenia 19.771 habitants.

Veure Titus Livi і Oderzo

Odomants

Els odomants (Odomanti) foren una tribu de Peònia esmentada per Heròdot, Tucídides, Esteve de Bizanci i Plini el Vell, que ocupaven el districte conegut com a Odomàntica, segons Claudi Ptolemeu i Titus Livi.

Veure Titus Livi і Odomants

Onquestos (Tessàlia)

Onquestos (en grec antic Ὀγχηστός) era un riu de Tessàlia que naixia prop de la ciutat d'Escotussa, passava pel lloc anomenat Cinoscèfales, on hi van haver dues batalles importants, i arribava al llac Bebeis (Boebeis).

Veure Titus Livi і Onquestos (Tessàlia)

Orcomen (Arcàdia)

Orcomen o Orcòmenos (Ὀρχομενός, en Orchomenus) és una ciutat d'Arcàdia (Grècia), situada en una plana envoltada de muntanyes.

Veure Titus Livi і Orcomen (Arcàdia)

Orestis

El Pindos Orestis o Orèstias (en llatí Orestis, en grec antic Ὀρεστίς o Ὀρεστίας) era el nom d'un districte de Macedònia habitat pels orestes.

Veure Titus Livi і Orestis

Oricum

Òricum o Òricos (Oricum) era una ciutat i un port d'Il·líria, no lluny d'Apol·lònia, situada a la desembocadura del riu Aous.

Veure Titus Livi і Oricum

Oxirinc

Oxirinc o Oxirrinc (‘el peix de nas punxegut’) fou una ciutat de l'Egipte mitjà.

Veure Titus Livi і Oxirinc

Paestum

Temple d'Atena, abans conegut com a ''temple de Ceres'' Paestum, o Pèstum, (en llatí Paestum, en grec antic Παῖστον) va ser una antiga ciutat de la Lucània prop de la mar Tirrena, a uns 7 km al sud de la desembocadura del Silarus.

Veure Titus Livi і Paestum

Pamfília

Pamfília dins de l'Imperi Romà Pamfília (en grec antic Παμφυλία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor, a l'est de Lícia.

Veure Titus Livi і Pamfília

Panaro

El Panaro és un riu del nord d'Itàlia afluent del riu Po des del sud.

Veure Titus Livi і Panaro

Pandòsia (Bruttium)

Pandòsia (Πανδοσία) era una ciutat del Bruti propera a la frontera amb Lucània.

Veure Titus Livi і Pandòsia (Bruttium)

Pandòsia (Epir)

Pandòsia (en llatí Pandosia, en grec antic Πανδοσία) era una antiga colònia d'Elis i ciutat dels cassopeis al districte dels Tesprotis, a l'Epir a la vora del riu Aqueront (Acheron).

Veure Titus Livi і Pandòsia (Epir)

Panopeu (Fòcida)

Panopeu (Panopeus) fou una antiga ciutat de la Fòcida situada a prop de la frontera amb Beòcia, entre les ciutats de Daulis i Queronea.

Veure Titus Livi і Panopeu (Fòcida)

Papi Brútul

Papi Brútul (en llatí Papius Brutulus) fou un home de rang noble i gran poder entre els samnites, el principal impulsor de seguir l'anomenada segona guerra samnita contra Roma.

Veure Titus Livi і Papi Brútul

Paquinos

Paquinos (Pachynus Πάχυνος) era un famós promontori de Sicília, que formava la punta sud-est de l'illa, un dels tres caps que se suposa li van donar el nom de Trinàcria.

Veure Titus Livi і Paquinos

Partens

Els partens (en llatí partheni o parthini, en grec antic Παρθηνοί, Παρθινοί) eren un poble d'Il·líria al nord d'Epidamnus, veïns dels taulantis (taulantii).

Veure Titus Livi і Partens

Patrici (classe romana)

Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.

Veure Titus Livi і Patrici (classe romana)

Pàdua

La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.

Veure Titus Livi і Pàdua

Pèdum

Pèdum (en Pedum, en Πέδα) va ser una antiga ciutat del Latium que sembla que tenia una certa importància.

Veure Titus Livi і Pèdum

Pèl·lion

Pèl·lion (en llatí Pelium, en grec antic Πήλιον, Πέλλιον) era una ciutat de la Dassarètia, a la frontera amb Macedònia, que controlava el pas que portava a aquesta país.

Veure Titus Livi і Pèl·lion

Pelagònia

Pelagònia (en grec antic Πελαγονíα, en llatí Pelagonia) era la ciutat principal dels pelagons (Πελαγόνες), d'arrel epirota, i capital del districte quart de Macedònia, prop de la frontera amb Il·líria.

Veure Titus Livi і Pelagònia

Pel·la (Macedònia)

Pel·la (Pella, en Πέλλα) era la capital del Regne de Macedònia.

Veure Titus Livi і Pel·la (Macedònia)

Pelignes

Els pelignes o pelignis (en llatí peligni, en grec antic Πελίγνοι) eren un poble d'Itàlia Central que vivia al cor dels Apenins.

Veure Titus Livi і Pelignes

Pelinna

Pelinna (en llatí Pelinna, i també Pelinnaeum, en grec antic Πέλιννα o Πελινναῖον) era una ciutat de Tessàlia al districte d'Hestieòtide una mica per sobre de la riba esquerra del riu Peneios, segons diu Estrabó.

Veure Titus Livi і Pelinna

Penestes

Els penestes (en llatí penestae) eren un poble d'Il·líria que vivia al nord de la Dassarètia, i ocupava una gran zona muntanyosa, arribant a l'est fins a la frontera de Macedònia, a l'oest al país dels labeates, i al nord-oest als dominis de Genci, el rei d'Il·líria.

Veure Titus Livi і Penestes

Pentres

Els pentres (en Pentri; en Πέντροι) foren una tribu itàlica dels samnites, aparentment una de les principals subdivisions de la nació.

Veure Titus Livi і Pentres

Pesaro

Pesaro, AFI, és una ciutat d'Itàlia, a les Marques, província de Pesaro i Urbino, amb una població de 96.786 habitants l'any 2020.

Veure Titus Livi і Pesaro

Pessinunt

Pessinunt (en Πεσσινούς) fou la principal fortalesa dels tolistobogis, a l'occident de Galàcia, a la vora del riu Sangari, a poc més de 20 km del seu naixement i a similar distància des de Germa, construïda a la vora del camí que anava d'Ancira a Amòrion.

Veure Titus Livi і Pessinunt

Petèlia

Petèlia o Petília (Petelia o Petilia Πετηλία) va ser una antiga ciutat del Bruttium a uns 20 km al nord de Crotona i uns 5 km de la costa.

Veure Titus Livi і Petèlia

Picè

Mapa del Picé El Picè (en llatí Picenum, en grec antic Πικηνοί) va ser una regió d'Itàlia a l'època de l'antiga Roma.

Veure Titus Livi і Picè

Picentins

sículs Picentins (en llatí: picentini, en grec Πίκεντες, pikentes) foren un poble de la Itàlia central entre la Campània i la Lucània, que pel seu nom semblaven connectats estretament als habitants del Picenum.

Veure Titus Livi і Picentins

Pirustes

Els pirustes (en llatí pirustae, en grec antic Πιροῦσται) eren un poble il·liri que quan va esclatar la guerra entre Roma i el rei Genci aliat amb Perseu de Macedònia, van ajudar al romans i van ser declarats immunes (lliures de taxes), segons diu Titus Livi.

Veure Titus Livi і Pirustes

Pisidis

El pisidis (en grec antic Πισίδαι) eren un poble probablement indoeuropeu que vivia a la Pisídia, emparentat amb els frigis i de la mateixa branca que els habitants de Pamfília, i barrejats amb els cilicis i els isauris, però menys hel·lenitzats que els pàmfils.

Veure Titus Livi і Pisidis

Plístia

Plístia (Plistia) va ser una ciutat dels samnites esmentada només per Titus Livi, d'una manera tal que es fa difícil indicar la seva posició.

Veure Titus Livi і Plístia

Plebs

La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.

Veure Titus Livi і Plebs

Polibi

Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.

Veure Titus Livi і Polibi

Polusca

Polusca (Pollusca o Polusca Πολούσκα) va ser una ciutat del Latium que apareix a la història de Roma connectada amb Longula i Corioli.

Veure Titus Livi і Polusca

Pompeia

Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».

Veure Titus Livi і Pompeia

Pons Salarius

El pont Salario —en llatí — és un pont italià travessat per la via Salària, que creua el riu Aniene (antigament Anio) a uns 4 km de Roma.

Veure Titus Livi і Pons Salarius

Pontífex Màxim

El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.

Veure Titus Livi і Pontífex Màxim

Pontífex romà

El pontífex, etimològicament «constructor de ponts» segons Varró, era una autoritat religiosa a l'antiga Roma.

Veure Titus Livi і Pontífex romà

Potentia (Picè)

Potentia (Ποτεντία) va ser una ciutat del Picenum a la costa de la mar Adriàtica a la boca del riu Potentia (Potenza) a uns 25 km al sud d'Ancona.

Veure Titus Livi і Potentia (Picè)

Praeneste

Preneste (en Praeneste; en Πραίνεστον ο Πραινεστός) va ser una ciutat del Laci situada a uns 35 km a l'est de Roma, al sud de les muntanyes Albanes.

Veure Titus Livi і Praeneste

Pretor

El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.

Veure Titus Livi і Pretor

Pretutis

Els pretutis (en llatí praetutii en grec antic Πραιτούττιοι o Πραιτεττιανός) eren un poble d'Itàlia central, que ocupaven un districte al Picenum, entre el riu Vomanus al sud, i el riu Albula al nord, riu que no s'ha pogut identificar amb certesa, i en aquest lloc el text de Plini el Vell, que és el que en parla, està corrupte.

Veure Titus Livi і Pretutis

Primera Guerra Púnica

La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.

Veure Titus Livi і Primera Guerra Púnica

Privernats

Els privernats (en llatí privernates) eren els habitants de Privernum, una regió situada al Latium.

Veure Titus Livi і Privernats

Privernum

Privernum (en grec antic Πριούερνον) era una antiga ciutat que pertanyia als volscs i més tard es va incloure amb tot el seu territori al Latium.

Veure Titus Livi і Privernum

Pronnes

Pronnes (Pronni) fou una de les quatre antigues ciutats de Cefal·lènia.

Veure Titus Livi і Pronnes

Propaganda

La propaganda és una informació presentada i difosa amb la finalitat de donar suport a una determinada agenda o de promocionar un producte.

Veure Titus Livi і Propaganda

Pteleon

Ptèleon (Pteleum) era una ciutat de Tessàlia al sud-oest de la Ftiòtida, prop de l'entrada del Sinus Pagasaeus, i entre Antró i Halos, i segons Artemidor d'Efes es trobava a 110 estadis d'aquesta darrera ciutat.

Veure Titus Livi і Pteleon

Ptolemeu XII Auletes

Representació de '''Ptolemeu XII Auletes''' aixafant els seus enemics amb una maça al temple d'Edfu Ptolemeu XII Neo-Dionís també Filopàtor i Filadelf però més conegut com a Ptolemeu XII Auletes (Πτολεμαῖος Νέος Διόνυσος Φιλοπάτωρ Φιλάδελφος, "Ptolemaios Néos Diónysos Philopátōr Philádelphos") fou rei d'Egipte del 80 aC al 58 aC i del 55 aC al 51 aC.

Veure Titus Livi і Ptolemeu XII Auletes

Publi Claudi Cras

Publi Claudi Cras (en llatí Publius Claudius Crassus) era el fill petit del decemvir ''Appius Claudius Crassus Regillensis Sabinus.

Veure Titus Livi і Publi Claudi Cras

Publi Claudi Pulcre (cònsol 184 aC)

Publi Claudi Pulcre (en llatí Publius Claudius App. F. P. N. Pulcher) va ser un magistrat romà.

Veure Titus Livi і Publi Claudi Pulcre (cònsol 184 aC)

Publi Corneli Ceteg (cònsol)

Publi Corneli Ceteg (Publius Cornelius L. f. P. n. Cethegus) va ser un magistrat romà.

Veure Titus Livi і Publi Corneli Ceteg (cònsol)

Publi Corneli Cos (tribú 408 aC)

Publi Corneli Cos (en Publius Cornelius A. F. M. N. Cossus) va ser un militar romà que va viure al.

Veure Titus Livi і Publi Corneli Cos (tribú 408 aC)

Publi Corneli Cos (tribú 415 aC)

Publi Corneli Cos (en Publius Cornelius A. F. P. N. Cossus) va ser un magistrat romà.

Veure Titus Livi і Publi Corneli Cos (tribú 415 aC)

Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC)

Publi Corneli Escipió (Publius Cornelius Scipio) va ser un militar i magistrat romà, cònsol romà l'any 218 aC.

Veure Titus Livi і Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC)

Publi Corneli Escipió Africà Major

Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.

Veure Titus Livi і Publi Corneli Escipió Africà Major

Publi Corneli Rútil Cos

Publi Corneli Rútil Cos (Publius Cornelius Rutilus M. f. L. n. Cos) va ser un polític i militar romà del.

Veure Titus Livi і Publi Corneli Rútil Cos

Publi Fonteu Capitó

Publi Fonteu Capitó (en llatí Publius Fonteius Capito) va ser un magistrat romà del.

Veure Titus Livi і Publi Fonteu Capitó

Publi Licini Calvus Esquilí

Publi Licini Calvus Esquilí (Publius Licinius Calvus Esquilinus) va ser, segons Titus Livi, tribú amb poder consolar l'any.

Veure Titus Livi і Publi Licini Calvus Esquilí

Publi Licini Calvus Esquilí el Jove

Publi Licini Calvus Esquilí el Jove (Publius Licinius Calvus Esquilinus) era fill del magistrat romà Publi Licini Calvus Esquilí i ell mateix va ser tribú amb poder consolar l'any proposat pel seu pare que havia estat elegit i no volia repetir atesa la seva avançada edat.

Veure Titus Livi і Publi Licini Calvus Esquilí el Jove

Publi Meli Capitolí

Publi Meli Capitolí (en llatí Publius Maelius Capitolinus) va ser un magistrat romà.

Veure Titus Livi і Publi Meli Capitolí

Publi Minuci Augurí

Publi Minuci Augurí (en llatí Publius Minucius Augurinus) va ser un magistrat romà del.

Veure Titus Livi і Publi Minuci Augurí

Publi Postumi Albí Regil·lensis

Publi Postumi Albí Regil·lensis (Publius Postumius A. f. A. n. Albinus Regillensis), esmentat per Titus Livi com a Marcus Postumius, pertanyia a la gens Postúmia, una família patrícia.

Veure Titus Livi і Publi Postumi Albí Regil·lensis

Publi Semproni Asel·lió

Publi Semproni Asel·lió (en llatí Publius Sempronius Asellio) va ser un militar romà del.

Veure Titus Livi і Publi Semproni Asel·lió

Publi Sesti Capitolí Vaticà

Publi Sesti Capitolí Vaticà (en llatí Publius Sestius Capitolinus Vaticanus) era un magistrat romà que va ser cònsol l'any 452 aC juntament amb Tit Meneni Agripes Lanat.

Veure Titus Livi і Publi Sesti Capitolí Vaticà

Publi Veturi Gemin Cicurí

Publi Veturi Gemin Cicurí (Publius Veturius Geminus Cicurinus) va ser un magistrat romà.

Veure Titus Livi і Publi Veturi Gemin Cicurí

Pulla

La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.

Veure Titus Livi і Pulla

Pupínia

Pupínia va ser una ciutat d'Itàlia esmentada per Horaci, Titus Livi i Marc Terenci Varró.

Veure Titus Livi і Pupínia

Puteoli

Puteoli (en grec antic Ποτίολοι) era una ciutat de la costa de Campània a la part nord del Sinus Cumanus (l'actual Golf de Nàpols) i a l'est de la badia anomenada Sinus Baianus.

Veure Titus Livi і Puteoli

Qüestor

El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.

Veure Titus Livi і Qüestor

Queró d'Esparta

Queró o Caró (en llatí Chaeron o Charon, en grec Χαίρων o Χαρων) fou un polític espartà, favorable al tirà Nabis.

Veure Titus Livi і Queró d'Esparta

Quint Auli Cerretà

Quint Auli Cerretà (en Quintus Aulius Cerretanus, encara que Titus Livi l'anomena Quintus Aulus Cerretanus) va ser un magistrat romà del.

Veure Titus Livi і Quint Auli Cerretà

Quint Bebi

Quint Bebi (en llatí Quinctus Baebius) va ser un magistrat romà.

Veure Titus Livi і Quint Bebi

Quint Caci

Quint Caci (Quintus Catius) va ser un magistrat romà del.

Veure Titus Livi і Quint Caci

Quint Claudi Quadrigari

Quint Claudi Quadrigari (en llatí Quintus Claudius Quadrigarius) va ser un historiador romà del.

Veure Titus Livi і Quint Claudi Quadrigari

Quint Considi

Quint Considi (en llatí Quintus Considius) va ser tribú de la plebs l'any 476 aC junt amb Tit Genuci.

Veure Titus Livi і Quint Considi

Quint Emili Bàrbula

Quint Emili Bàrbula (Quintus Aemilius Q. f. L. n. Barbula) va ser un polític romà que va ser cònsol de Roma l'any 317 aC i novament el 311 aC.

Veure Titus Livi і Quint Emili Bàrbula

Quint Fabi Ambust (dictador)

Quint Fabi Ambust (en Quintus Fabius (Q. F. Q. N.) Ambustus) va ser un militar romà.

Veure Titus Livi і Quint Fabi Ambust (dictador)

Quint Fabi Buteó (pretor)

Quint Fabi Buteó (en llatí Quinctus Fabius Buteo) va ser un magistrat romà.

Veure Titus Livi і Quint Fabi Buteó (pretor)

Quint Fabi Màxim Berrugós

Quint Fabi Màxim Berrugós (en llatí Quintus Fabius Maximus Verrucosus) (Roma, v 275 aC - Roma, 203 aC) va ser un polític i militar romà.

Veure Titus Livi і Quint Fabi Màxim Berrugós

Quint Fulvi Nobílior

Quint Fulvi Nobílior (en llatí Quintus Fulvius M. F. M. N. Nobilior) va ser un magistrat romà del segle II aC.

Veure Titus Livi і Quint Fulvi Nobílior

Quint Quinti Cincinnat (tribú consular 369 aC)

Quint Quinti Cincinnat (en Quintus Quinctius Cincinnatus) va ser un magistrat romà del.

Veure Titus Livi і Quint Quinti Cincinnat (tribú consular 369 aC)

Quint Quinti Cincinnat (tribú consular 415 aC)

Quint Quinti Cincinnat (en Quinctus Quinctius L. f. L. n. Cincinnatus) va ser un magistrat romà.

Veure Titus Livi і Quint Quinti Cincinnat (tribú consular 415 aC)

Quint Servili Ahala

Quint Servili Ahala (Quintus Servilius Q. f. Q. n. Ahala) va ser cònsol de Roma el i el.

Veure Titus Livi і Quint Servili Ahala

Quint Sulpici Camerí Cornut (tribú 402 aC)

Quint Sulpici Camerí Cornut (en llatí Quintus Sulpicius Ser. F. Ser. N. Camerinus Cornutus) va ser un magistrat romà del.

Veure Titus Livi і Quint Sulpici Camerí Cornut (tribú 402 aC)

Quint Valeri Ànties

Quint Valeri Ànties (en llatí Quintus Valerius Antias) va ser un historiador romà possible membre de la gens Àntia, que segurament procedien d'Antium, com afirma Plini.

Veure Titus Livi і Quint Valeri Ànties

Quirí

Quirí, en llatí Quirinus, era un déu de la mitologia romana, considerat en el període clàssic com un déu guerrer similar a Mart, i que tenia per parella la deessa Hora Quirina, que sembla l'esposa de Ròmul, Hersília, divinitzada.

Veure Titus Livi і Quirí

Quirina

La tribu Quirina va ser una de les 35 tribus romanes amb dret de vot.

Veure Titus Livi і Quirina

Rai

Rai pel riu Gállego Embarcant en un rai de salvament inflable Un rai (antigament raig), armadia o barca solera és un tipus d'embarcació feta de troncs de fusta, per transportar-los riu avall per les aigües navegables, des dels boscos d'explotació fustaire fins al punt de càrrega per al seu transport o fins on es trobessin les serradores.

Veure Titus Livi і Rai

Rapte de les sabines

El rapte de les sabines'', de Nicolas Poussin El rapte de les sabines és un episodi mitològic de la història de Roma.

Veure Titus Livi і Rapte de les sabines

Rútuls

Els Rútuls (rutuli Ῥούτουλοι) van ser un antic poble d'Itàlia que vivia al Latium, i tenien la capital a la petita ciutat d'Ardea.

Veure Titus Livi і Rútuls

Rea Sílvia

Segons la mitologia romana, Rea Sílvia (en llatí Rhēa Silvĭa, també anomenada Ília, en llatí, Īlĭa i coneguda amb altres noms, com ara Servília, Servilia i Emília, Aemilia) era la filla del rei Numítor d'Alba Longa i va ser la mare dels bessons Ròmul i Rem, fundadors de Roma.

Veure Titus Livi і Rea Sílvia

Regió del Pont

La regió del Pont. Pont (en llatí Pontus, en grec antic Πόντος) era una regió de l'Àsia Menor que rebia aquest nom perquè era a la costa del Pont Euxí, la mar Negra.

Veure Titus Livi і Regió del Pont

Regillum

Regillum (Regillum Ῥήγιλλον) va ser una ciutat dels sabins esmentada per antics escriptors com a lloc de residència d'Atta o Attius Clausus, que va emigrar a Roma cap a l'any 505 aC amb un gran nombre de clients i seguidors, i va adoptar el nom d'Appius Claudius, fundant la tribu i la gens Clàudia.

Veure Titus Livi і Regillum

Regne Romà

El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia Romana (del llatí: Regnum Romanum) va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació.

Veure Titus Livi і Regne Romà

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Veure Titus Livi і República Romana

Romulea

Romulea (Romulea Ῥωμνυλία)() va ser una ciutat del Samni esmentada per Titus Livi.

Veure Titus Livi і Romulea

Sabato

El Sabato o Sabbato (en Sabatus) és un riu d'Itàlia afluent per la dreta del Calore Irpino (que desaigua al Volturno).

Veure Titus Livi і Sabato

Sabins

Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.

Veure Titus Livi і Sabins

Sagalassos

L'àgora de Sagalassos Sagalassos (en llatí Sagalassus, en grec antic: Σαγαλασσός), era una important ciutat i fortalesa prop de la frontera del nord-oest de Psídia, o segons Estrabó, vora la frontera d'Isàuria.

Veure Titus Livi і Sagalassos

Sagàs

Sagàs és un municipi de la comarca del Berguedà.

Veure Titus Livi і Sagàs

Sagunt

Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Veure Titus Livi і Sagunt

Saguntum

Sagúntum (en Saguntum, també Saguntus; Ζάκανθα, més tard també Σάγουντον), coneguda també pel seu nom ibèric Arse (en ibèric) fou una ciutat dels edetans a la Tarraconense, que es correspon amb l'actual Sagunt.

Veure Titus Livi і Saguntum

Salari

El salari o sou és el pagament que rep un treballador o assalariat per la seva feina, és a dir, és la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors, en diners o en espècie, per la prestació professional dels serveis laborals per compte alié, ja sigui com a retribució pel treball efectiu o pels períodes de descans computables com a treball.

Veure Titus Livi і Salari

Salasses

Els salasses (llatí: Salassi, grec Σαλασσοί) foren una poderosa tribu alpina del nord d'Itàlia que vivien a la moderna Vall d'Aosta, antiga Durias o Dora Baltea.

Veure Titus Livi і Salasses

Salàpia

Salàpia (Salapia Σαλαπία) moderna Salpi, va ser una important ciutat de la Pulla a la costa de la mar Adriàtica de la que la separava la llacuna d'aigua salada coneguda per Salapina Palus (modern Lago di Salpi).

Veure Titus Livi і Salàpia

Sal·lentins

Els salentins o sal·lentins (en llatí salentini o sallentini, en grec antic Σαλεντῖνοι) eren un poble del sud d'Itàlia que vivia a la península que forma l'extrem sud-est d'Itàlia, a la regió que els grecs anomenaven Iapígia o Messàpia i els romans Calàbria.

Veure Titus Livi і Sal·lentins

Sal·luvis

Els sal·luvis, sàlies, salis o sàl·lies (Salluvii, Salyes, Salyi, Sallyes o Sallies; Σάλυες segons Esteve de Bizanci) eren un poble gal.

Veure Titus Livi і Sal·luvis

Salern

Salern (Salernum, grec Σάλερνον; Salerno en italià) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, província de Salern.

Veure Titus Livi і Salern

Salpinum

Salpinum va ser una antiga ciutat d'Etrúria esmentada per Titus Livi que diu que va ajudar a Volsínia en la guerra contra Roma el 389 aC.

Veure Titus Livi і Salpinum

Salus

''Salus'', representada en una moneda (aureus) del temps de Neró. Salus era la deessa de la salut en la mitologia romana, venerada des de molt antic que, amb el temps es va relacionar amb la deessa grega Higiea i se la va representar amb el mateix símbol: la serp.

Veure Titus Livi і Salus

Same

Same (o també Samos; Σάμη o Σάμος) era la ciutat més antiga de Cefal·lènia.

Veure Titus Livi і Same

Samnites

- Els samnites (en llatí clàssic: Samnīs, -ītis, en forma singular i Samnītes, -ium, en plural) eren una ètnia indoeuropea seminòmada que habitava al centre de la península Itàlica des del 1000 aC aproximadament.

Veure Titus Livi і Samnites

Sarpedon

Sarpedon (en grec antic Σαρπηδών o també Σαρπηδωνία ἄκρα 'Sarpedonia akra', punt culminant de Sarpedon) era un promontori de la costa de Cilícia, situat a vuitanta estadis a l'oest de la desembocadura del riu Calicadnos.

Veure Titus Livi і Sarpedon

Sarsina

Sarsina és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena, amb una població d'uns 4.000 habitants.

Veure Titus Livi і Sarsina

Satúrnia

Satúrnia (en llatí Saturnia, en grec antic Σατουπνία) va ser una antiga ciutat d'Etrúria a la vall de lAlbinia (Albegna) a uns 40 km de la desembocadura.

Veure Titus Livi і Satúrnia

Saturnals

Les saturnals (en llatí Saturnalia) eren unes festes romanes dedicades al déu Saturn, que se celebrava cada any el dia 17 de desembre.

Veure Titus Livi і Saturnals

Sàssula

Sàssula va ser una ciutat del Latium propera a Tibur, de la que n'era una dependència.

Veure Titus Livi і Sàssula

Sàtricum

Sàtricum (en Satricum) va ser una antiga ciutat del Latium a la frontera del territori dels volscs entre les muntanyes Albanes i la mar.

Veure Titus Livi і Sàtricum

Segni

Segni és una ciutat italiana de la ciutat metropolitana de Roma Capital.

Veure Titus Livi і Segni

Segon tractat romanocartaginès

Gràcies a Polibi se sap de l'existència d'un segon tractat romanocartaginès.

Veure Titus Livi і Segon tractat romanocartaginès

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Veure Titus Livi і Segona Guerra Púnica

Segona Guerra Samnita

La segona guerra samnita fou un conflicte armat entre la república romana i els samnites que es va produir entre el 326 aC i el 304 aC.

Veure Titus Livi і Segona Guerra Samnita

Sele

El Sele és un riu d'Itàlia.

Veure Titus Livi і Sele

Seleuc IV Filòpator

Seleuc IV Filòpator (Seleucus IV Philopător) fou rei selèucida del 187 aC al 175 aC.

Veure Titus Livi і Seleuc IV Filòpator

Semproni Atratí

Els Semproni Atratí (Sempronii Atratini) foren una branca patrícia de la gens Semprònia que portà el cognomen Atratí.

Veure Titus Livi і Semproni Atratí

Semproni Bles

Semproni Bles (Sempronius Blæsus) va ser un magistrat romà.

Veure Titus Livi і Semproni Bles

Senat Romà

El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Veure Titus Livi і Senat Romà

Serríon

Serríon (grec antic: Σέρριον o Σέρρειον) va ser una ciutat i un promontori a la costa sud de Tràcia.

Veure Titus Livi і Serríon

Servi Corneli Cos

Servi Corneli Cos (en llatí Servius Cornelius M. F. L. N. Cossus) va ser un polític i militar romà del.

Veure Titus Livi і Servi Corneli Cos

Servi Sulpici Camerí Cornut (cònsol 500 aC)

Servi Sulpici Camerí Cornut (en llatí Servius Sulpicius P. F. Camerinus Cornutus) va ser un magistrat romà.

Veure Titus Livi і Servi Sulpici Camerí Cornut (cònsol 500 aC)

Servi Sulpici Camerí Rufus

Servi Sulpici Rufus (Servius Sulpicius Camerinus Rufus) va ser un magistrat romà del.

Veure Titus Livi і Servi Sulpici Camerí Rufus

Servi Tul·li

'''Servi Tul·li''', sisè rei de Roma,(578-535 aC) Servi Tul·li (en llatí) va ser el sisè rei de Roma (578-535 aC).

Veure Titus Livi і Servi Tul·li

Sestos

Sestos (en Sestus) era la principal ciutat del Quersonès Traci, situada enfront d'Abidos.

Veure Titus Livi і Sestos

Sidicins

Els sidicins (en Sidicini; en Σιδικῖνοι) foren un poble itàlic que habitava la regió entre el Laci i la Campània, entre els volscs, els samnites i els auruncs.

Veure Titus Livi і Sidicins

Silva Àrsia

La Silva Àrsia fou un bosc situat entre Roma i Veïs on es va lliurar la batalla de Silva Àrsia el 509 aC entre les tropes de Veïs (aliats amb Tarquínia) i els exiliats tarquínis, i Roma.

Veure Titus Livi і Silva Àrsia

Silvius

Segons la mitologia romana, Silvius fou rei d'Alba Longa.

Veure Titus Livi і Silvius

Sinnada

Sinnada (en llatí Synnada, en grec antic Σύνναδα) era una ciutat de la Frígia Salutaris situada a l'extrem d'una plana d'uns 60 estadis de longitud plantada d'oliveres.

Veure Titus Livi і Sinnada

Sinuessa

Sinuessa (Σινούεσσα o Σινόεσσα) era una ciutat del Latium a la vora de la mar Tirrena, a uns 10 km de la desembocadura del riu Volturnus.

Veure Titus Livi і Sinuessa

Sipont

Sipont (Sipontum) o Sipunt (en Σιποῦς) va ser una ciutat de la Pulla situada a la costa de la mar Adriàtica, al sud del cap Gargano, al golf de Manfredonia, entre els rius Cèrbal i Candelaro, que desaigüen al sud, i formen la llacuna del Pantano Saldo.

Veure Titus Livi і Sipont

Sodi

El sodi és l'element químic de símbol Na i nombre atòmic 11.

Veure Titus Livi і Sodi

Sora (Latium)

Sora''' en l'actualitat Sora (Σῶρα) va ser una ciutat del Latium a la vall del Liris, a la dreta d'aquest riu, a uns 10 km al nord d'Arpinium.

Veure Titus Livi і Sora (Latium)

Suèssula

Suèssula (en Suessula, en Σουέσσουλα) va ser una ciutat de Campània, a l'interior del país propera a la frontera del Samnium, entre Càpua i Nola i a uns 6 km dAcerra.

Veure Titus Livi і Suèssula

Sucro (població)

Sucro fou una població dels edetans a la vora del riu Xúquer, llavors també anomenat Sucro.

Veure Titus Livi і Sucro (població)

Suessa Aurunca

miniatura Suessa Aurunca (Σύεσσα) va ser una ciutat del Latium, situada a uns 8 km al sud del Liris, i 12 de la costa.

Veure Titus Livi і Suessa Aurunca

Suessa Pomècia

Suessa Pomècia (Suessa Pometia Σούεσσα Πωμεντιάνη) va ser una antiga ciutat del Latium que ja no existia en temps històrics i no se'n coneix la situació, només que limitava amb el Pomptinus ager o Pomptinae Paludes Virgili diu que va ser una colònia d'Alba Longa, i la devia considerar una ciutat llatina, i Diodor de Sicília la relaciona també a la llista de colònies d'aquesta ciutat.

Veure Titus Livi і Suessa Pomècia

Sulmo (pelignes)

Sulmo (Σουλμῶν) va ser una ciutat dels pelignes a la vall del riu Gizio en una conca ampla on s'ajunta amb diversos petits rierols.

Veure Titus Livi і Sulmo (pelignes)

Tabai

Tabai (en llatí Tabae, en grec antic Τάβαι) era una ciutat de Cària prop dels límits de Frígia, segons Estrabó, encara que en un altre passatge l'inclou a la regió de Frígia.

Veure Titus Livi і Tabai

Tanetum

Tanetum o Tannetum era una ciutat de la Gàl·lia Cispadana situada a la Via Emília, entre Reggio i Parma, segons lItinerari d'Antoní.

Veure Titus Livi і Tanetum

Tarquínia

Tarquínia (Tarkynia) és un municipi d'Itàlia, famós pel seu passat històric quan era una ciutat d'Etrúria.

Veure Titus Livi і Tarquínia

Tarquini el Superb

Luci Tarquini, dit el Superb, (Lucius Tarquinius o Tarquinius Superbus) va ser el setè i darrer rei de Roma (-) de la dinastia etrusca del regne romà.

Veure Titus Livi і Tarquini el Superb

Tarquini Prisc

Tarquini Prisc (Lucius Tarquinius Priscus) va ser el cinquè rei de Roma (~-), originari d'Etrúria.

Veure Titus Livi і Tarquini Prisc

Taulantis

Els taulantis (en llatí taulantii, en grec antic ταυλάντιοι) eren un poble preromà d'Il·líria, situats a la mar Adriàtica, a la regió de Dirràquium i Epidamne.

Veure Titus Livi і Taulantis

Taurins

Els taurins (en llatí Taurini, en grec antic Ταυρινοί) eren un poble celta que ocupava la part occidental dels Alps, fins a la riba esquerra del riu Po en el seu curs superior.

Veure Titus Livi і Taurins

Tàumacos

Tàumacos (Θαυμακός) era una ciutat del districte de la Ftiòtida, a Tessàlia.

Veure Titus Livi і Tàumacos

Tèmesa

Tèmesa o Tempsa (Τεμέση o Τέμψα) era una antiga ciutat de la costa oest del Bruti, a Itàlia.

Veure Titus Livi і Tèmesa

Tèncters

Els tèncters o tèuters (Tencteri o Teuteri, Τέγκτεροι) eren un poble germànic esmentat per primer cop per Juli Cèsar.

Veure Titus Livi і Tèncters

Túrios

Túrios o Turis (en Thurii o Thurium) va ser una ciutat de la Magna Grècia situada al golf de Tàrent, prop de Síbaris, ciutat que va substituir.

Veure Titus Livi і Túrios

Teànum d'Apúlia

Teànum d'Apúlia (en Teanum Apulum, en Τέανον Ἄπουλον) va ser una ciutat d'Apúlia a la riba del Frento a 20 km de la desembocadura.

Veure Titus Livi і Teànum d'Apúlia

Tebes (Grècia)

Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.

Veure Titus Livi і Tebes (Grècia)

Tectòsages

Els tectòsages o volques tectòsages (en llatí: Volcae Tectosages, en grec antic Οὐόλκαι Τεκτοσάγες) van ser una de les tribus de gals volques que es van establir a l'Àsia Menor.

Veure Titus Livi і Tectòsages

Telèsia

Telèsia (Telesia Τελεσία) va ser una ciutat important del Samni a la vall del Calor prop de la confluència amb el Volturnus.

Veure Titus Livi і Telèsia

Temple romà

'''Temple romà''' d'August a Pula, Croàcia El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana, i d'altres eren, per exemple, els altars i els lararium (petits altars dedicats als lars).

Veure Titus Livi і Temple romà

Teos

Teos (en grec antic Τέως) era una ciutat jònica de la costa d'Àsia Menor, situada al costat sud de l'istme que connecta una península amb el continent.

Veure Titus Livi і Teos

Tercer tractat romanocartaginès

Se sap ben poca cosa sobre el moment de la firma, el contingut o l'existència del tercer tractat romanocartaginès, també conegut com a tractat de Filinus, el qual (probablement) delimitava les esferes d'influència de la República Romana i Cartago, però del qual només hi ha descripcions incertes.

Veure Titus Livi і Tercer tractat romanocartaginès

Terina

Terina (Τερίνα, però també Τέρεινα) era una ciutat a l'oest de la costa de la península del Bruti, situada al golf de Santa Eufèmia, a la riba d'un riu no identificat anomenat Ocinarus.

Veure Titus Livi і Terina

Termessos

Termessos (Τερμησσός) era una ciutat de Pisídia, famosa per la seva inexpugnabilitat com a fortalesa natural i artificial.

Veure Titus Livi і Termessos

Teutons

Els teutons (en llatí Teutones, en grec antic Τεύτονες) van ser un dels pobles germànics que habitaven a les vores del Danubi.

Veure Titus Livi і Teutons

Tiberi Coruncani

Tiberi Coruncani (en llatí Tiberius Coruncanius) va ser un magistrat i jurista romà.

Veure Titus Livi і Tiberi Coruncani

Tiberi Minuci Augurí

Tiberi Minuci Augurí (en llatí Tiberius Minucius Augurinus) va ser un magistrat romà del.

Veure Titus Livi і Tiberi Minuci Augurí

Tica

Tica (grec antic: Τύχη, 'Tikhe'; llatí: Tycha) va ser un dels principals districtes de Siracusa, i el més poblat.

Veure Titus Livi і Tica

Tifernus Mons

Tifernus Mons (en grec antic Τίφερνος) va ser el nom llatí d'una muntanya d'Itàlia, part d'una serralada anomenada Monte Matese.

Veure Titus Livi і Tifernus Mons

Tirrens

Tirrens o tirsens (grec àtic: Τυρρήνιοι, Tyrrēnioi, grec jònic: Τυρσήνιοι Tyrsēnioi, grec dòric: Τυρσάνιοι, Tyrsānioi) era un exònim usat pels autors de l'antiga Grècia per al·ludir a un poble no grec.

Veure Titus Livi і Tirrens

Tit Fonteu Capitó

Tit Fonteu Capitó (en llatí Titus Fonteius Capito) va ser un magistrat romà del.

Veure Titus Livi і Tit Fonteu Capitó

Tit Hermini Aquilí

Tit Hermini Aquilí (en llatí Titus Herminius Aquilinus) va ser un comandant romà de les tropes del rei Tarquini el Superb, juntament amb Publi Horaci Cocles (Publius Horatius Cocles).

Veure Titus Livi і Tit Hermini Aquilí

Tit Quinti Capitolí Barbat (cònsol 421 aC)

Tit Quinti Capitolí Barbat (en Titus Quinctius T. f. L. n. Capitolinus Barbatus) va ser un magistrat romà.

Veure Titus Livi і Tit Quinti Capitolí Barbat (cònsol 421 aC)

Tit Quinti Capitolí Barbat (tribú consular 405 aC)

Tit Quinti Capitolí Barbat (en Titus Quinctius T. f. T. n. Capitolinus Barbatus) va ser un magistrat romà.

Veure Titus Livi і Tit Quinti Capitolí Barbat (tribú consular 405 aC)

Tit Quinti Cincinnat Capitolí (tribú consular 368 aC)

Tit Quinti Cincinnat Capitolí (en Titus Quinctius Cincinnatus Capitolinus) va ser un magistrat romà.

Veure Titus Livi і Tit Quinti Cincinnat Capitolí (tribú consular 368 aC)

Tit Quinti Cincinnat Capitolí (tribú consular 388 aC)

Tit Quinti Cincinnat Capitolí (en Titus Quinctius T. f. L. n. Cincinnatus Capitolinus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Titus Livi і Tit Quinti Cincinnat Capitolí (tribú consular 388 aC)

Tit Quinti Pennus Capitolí Crispí

Tit Quinti Pennus Capitolí Crispí (en Titus Quinctius T. f. T. n. Pennus Capitolinus Crispinus) va ser un magistrat romà que formava part de la gens Quíntia i era fill de Tit Quinti Cincinnat Capitolí.

Veure Titus Livi і Tit Quinti Pennus Capitolí Crispí

Tit Veturi Calví

Tit Veturi Calví (en llatí Titus Veturius Calvinus) va ser un magistrat romà.

Veure Titus Livi і Tit Veturi Calví

Tit Veturi Gemin Cicurí (cònsol 462 aC)

Tit Veturi Gemin Cicurí (en Titus Veturius Geminus Cicurinus) va ser un magistrat romà.

Veure Titus Livi і Tit Veturi Gemin Cicurí (cònsol 462 aC)

Tit Virgini Tricost Celiomontà (cònsol 448 aC)

Tit Virgini Tricost Celiomontà (Titus Verginius T. f. Tricostus Cæliomontanus) va ser un magistrat romà.

Veure Titus Livi і Tit Virgini Tricost Celiomontà (cònsol 448 aC)

Titronion

Titrònion (Tithronium) era una ciutat de frontera entre la Fòcida i la Dòrida.

Veure Titus Livi і Titronion

Titus Anni

Titus Anni (en llatí Titus Annius) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Titus Livi і Titus Anni

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Veure Titus Livi і Toledo

Tolerium

Tolerium (en Τολέριον) va ser una antiga ciutat de Latium.

Veure Titus Livi і Tolerium

Tral·les

Tral·les o Tral·lis o Tralleis (en llatí Tralles o Trallis, en grec antic Τράλλεις, Τράλλις) era una ciutat de Cària del districte de Tràl·lia, al sud de les muntanyes Messogis i una mica al nord de l'Escamandre, un afluent del qual, l'Eudon, passava per la ciutat.

Veure Titus Livi і Tral·les

Tral·leus

Els tral·leus (Trállēs), en alguna ocasió dits trocaleus (Tρωχαλεῖς), foren un poble traci esmentat diverses vegades per Livi i una per Plutarc.

Veure Titus Livi і Tral·leus

Trèbula

Trèbula (en Trebula, en Τρήβουλα) va ser una ciutat de Campània al nord de Vulturnus, en un territori muntanyós que s'estén des de Calàcia fins a la via Llatina.

Veure Titus Livi і Trèbula

Tribú de la plebs

El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.

Veure Titus Livi і Tribú de la plebs

Tribú militar

Tribú militar (en llatí tribunus militum) era el nom dels oficials comandants de les legions romanes.

Veure Titus Livi і Tribú militar

Tribus romanes

Inscripció Catàleg CIL: ''Corpus Inscriptionum Latinarum'' 13.1029 trobada a la Narbonensis, deixant constància de la inclusió de Gaius Otacilius dins la tribu ''Voltinia'' (VOL), on s'acostumava a allistar els ciutadans gals. Les tribus romanes eren la forma d'organització i de divisió primària dels antics romans que s'utilitzava sobretot per a realitzar el processos electorals.

Veure Titus Livi і Tribus romanes

Tricastins

Els tricastins (en llatí Tricastini, en grec antic Τρικαστινοί) eren un poble celto-lígur que vivia entre el Roine i els Alps.

Veure Titus Livi і Tricastins

Tricoris

Els tricoris (en llatí: Tricorii, en grec antic Τρικόριοι) van ser un poble celto-lígur que van viure entre el Roine i els Alps.

Veure Titus Livi і Tricoris

Tul·lus Hostili

Tul·lus Hostili (Tullus Hostilius; 673-642 aC) va ser el tercer rei de Roma i el segon d'origen sabí.

Veure Titus Livi і Tul·lus Hostili

Turris Hannibalis

Turris Hannibalis va ser una gran fortalesa cartaginesa, des d'on Anníbal va embarcar cap als dominis del selèucida Antíoc III el Gran, segons diu Titus Livi.

Veure Titus Livi і Turris Hannibalis

Ufentina

La tribu Ufentina va ser una de les 35 tribus romanes amb dret de vot a l'Assemblea Tribal Romana.

Veure Titus Livi і Ufentina

Uscana

Uscana va ser la capital del poble il·liri dels penestes.

Veure Titus Livi і Uscana

Vardeis

Els vardeis (en llatí vardaei, en grec antic Οὐαρδαῖοι), també anomenats ardiais (grec αρδιαῖοι) per Estrabó, eren una tribu d'Il·líria que vivia a l'altre costat de l'illa de Faros, segons Claudi Ptolemeu i Plini el Vell, mentre que altres fonts el situen a la regió del puig Ardian, al centre de Dalmàcia.

Veure Titus Livi і Vardeis

Vèlia

Vèlia o Èlea (Velia, en Ἐλέα o Ὑέλη; gentilici: Veliensis, en Ἐλεάτης o Ὑελήτης, en català elèata o velienc) era una ciutat de la Magna Grècia, una de les principals colònies gregues d'Itàlia a la vora de la mar Tirrena, entre Posidònia i Pixos.

Veure Titus Livi і Vèlia

Vèscia

Vèscia (Vescia) va ser una ciutat dels ausons inclosa administrativament al Latium.

Veure Titus Livi і Vèscia

Veios

Veïs (en llatí Veii, en grec antic Οὐηίοι) va ser una ciutat d'Etrúria.

Veure Titus Livi і Veios

Veles

Els velites (singular: veles) foren una classe d'infanteria de l'exèrcit consular romà entre el 211 i el 107 aC.

Veure Titus Livi і Veles

Velitres

Velitres (en Velitrae) va ser una ciutat del Latium, a la part sud de les colines Albanes, mirant a les maresmes Pomptines, a l'esquerra de la via Àpia.

Veure Titus Livi і Velitres

Venetia

Venetia (Οὐενετία) va ser una província romana del nord d'Itàlia, a la vora de la mar Adriàtica que s'estenia des dels Alps (on limitava amb els eugans i els retis) fins a la mar a la boca del Padus (Po), i a l'est fins a lAthesis (Adige).

Veure Titus Livi і Venetia

Venosa

Venosa és una ciutat d'Itàlia a la Basilicata, província de Potenza, a la conca del riu Ofanto.

Veure Titus Livi і Venosa

Ventor

El Ventor (occità: Ventor sense article definit; francès: mont Ventoux) és una muntanya de 1912 m d'altitud de la Provença, situada a uns 20 quilòmetres al nord-est de Carpentràs.

Veure Titus Livi і Ventor

Venus (mitologia)

Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.

Veure Titus Livi і Venus (mitologia)

Veragres

Els veragres (llatí Veragri) foren un poble gal esmentat per Cèsar, que els situa al Valais (Suïssa) entre els nantuates i els seduns.

Veure Titus Livi і Veragres

Verona

Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.

Veure Titus Livi і Verona

Verrugo

Verrugo o Verruca (en Ἔρρουκα) va ser una ciutat o fortalesa dels territoris dels volscs, que és esmentada sovint a les guerres entre Roma i els volscs.

Veure Titus Livi і Verrugo

Verules

Verules (Verulae) va ser una ciutat dels hèrnics (Hernici) inclosa administrativament al Latium.

Veure Titus Livi і Verules

Veseris

El riu Veseris va ser un antic riu o torrent de Campània vora el Vesuvi, segons diu Aureli Víctor.

Veure Titus Livi і Veseris

Vesta (mitologia)

Vesta és la deessa de la llar en la mitologia romana.

Veure Titus Livi і Vesta (mitologia)

Vestins

Mapa de Sabínia, els vestins habitaven al nord d'aquest territori. Els vestins (en llatí) foren un poble del centre de la península Itàlica, el seu territori s'estenia des de la costa de la mar Adriàtica fins a les muntanyes on neix el riu Aternus.

Veure Titus Livi і Vestins

Vetúria (tribu)

La tribu Vetúria (llatí: Veturia) va ser una de les 35 tribus de l'antiga Roma amb dret de vot a l'Assemblea Tribal Romana.

Veure Titus Livi і Vetúria (tribu)

Via Emília

Traçat de la '''Via Emília''' en blau fosc Via Emília (en llatí Via Aemilia) va ser un camí empedrat romà, un dels principals de l'imperi, i la primera que es va construir al nord d'Itàlia.

Veure Titus Livi і Via Emília

Via Llatina

Via Llatina (en llatí Via Latina, en grec antic ἡ Λατινὴ ὁδός) era una de les principals vies romanes que sortia de les portes de Roma.

Veure Titus Livi і Via Llatina

Via Prenestina

Via Prenestina (en llatí Via Praenestina, en grec antic ἡ Πραινεστινή ὁδός) va ser el nom donat a la via romana construïda entre Roma i Praeneste, passant per Gabis, que tot seguit s'unia a la via Llatina a l'estació de Sub Anagnia.

Veure Titus Livi і Via Prenestina

Via Salària

La via Salària (en llatí Via Salaria en grec antic ἡ Σαλαρία ὁδός) va ser una de les principals vies romanes de l'antiguitat que portava de Roma a Reate pujant per la vall del Tíber i Sabínia, i seguia, a través dels Apenins, en direcció al Picè i la mar Adriàtica.

Veure Titus Livi і Via Salària

Viminal

El Viminal (en Viminalis Collis en Viminale) és el més petit dels set turons de Roma, situat entre el Quirinal al nord-oest i l'Esquilí al sud-est.

Veure Titus Livi і Viminal

Viriat

Viriat, en llatí Viriathus o Viriatus, (180 aC -139 aC) va ser el principal cabdill de la tribu lusitana que va fer front a l'expansió de Roma en bona part dels territoris dels actuals d'Extremadura (Espanya) i Portugal, entre les conques del Tejo i el Guadiana.

Veure Titus Livi і Viriat

Viromandus

Els viromandus o veromandus (en llatí el nom apareix en diverses formes, les més emprades de les quals són Viromandui o Veromandui) foren un poble celta de la Gàl·lia Belga.

Veure Titus Livi і Viromandus

Vitèl·lia

Vitèl·lia (en Vitellia en Βιτελλία) va ser una antiga ciutat del Latium, en territori dels eques.

Veure Titus Livi і Vitèl·lia

Volceium

Volceium o Vocentum va ser una ciutat de Lucània a les muntanyes a l'oest de Potentia, propera a la vall del Tanager.

Veure Titus Livi і Volceium

Volques

Els volques (en llatí: Volcae) van ser una tribu de gals procedents de la Vall del Danubi que després de ser expulsats pels pobles balcànics al va poblar la regió entre el Rosselló i el Roine.

Veure Titus Livi і Volques

Volscs

Els volscs (en llatí volsci, en grec antic Οὐόλσκοι) eren un poble del centre d'Itàlia que van tenir un paper important a l'antiga història de Roma.

Veure Titus Livi і Volscs

Volsinii

Volsinii o Vulsinii (en etrusc Velzna, en grec antic Οὐολσίνιον) va ser una antiga ciutat d'Etrúria a la vora del llac del mateix nom (lacus Volsiniensis) i a la Via Clòdia, entre Clusium i Forum Cassis, segons lItinerari d'Antoní i la Taula de Peutinger.

Veure Titus Livi і Volsinii

Volterra

Volterra és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Pisa, amb uns 15.000 habitants.

Veure Titus Livi і Volterra

Volturno

Volturno (antic Vulturnus) és un riu de la Campània que neix als Apenins i corre uns 60 km cap al sud-est, fins que troba al Calore Irpino (antic Calor) i llavors gira a l'oest-sud-oest, passa per Càpua i desaigua a la mar Tirrena a Castel Volturno (antiga Volturnum) on es pot veure encara un antic pont romà.

Veure Titus Livi і Volturno

Vulcà

En la mitologia romana, Vulcà era el déu del foc i la forja.

Veure Titus Livi і Vulcà

Vultúrnum

Vultúrnum o Volturnum (en Vulturnum, en Οὐουλτοῦρνον) va ser una ciutat de Campània situada a la costa, tocant a la desembocadura del riu Volturnus, a la riba sud.

Veure Titus Livi і Vultúrnum

Zama Regia

Zama ('Zama la major') va ser una ciutat de Numídia situada a cinc dies de viatge al sud-oest de Cartago, segons Polibi i Titus Livi.

Veure Titus Livi і Zama Regia

186 aC

El 186 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 186 aC

200 aC

El 200 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Veure Titus Livi і 200 aC

218 aC

El 218 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 218 aC

323 aC

El 323 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 323 aC

325 aC

; Roma: Foren elegits consols Luci Furi Camil i Deci Juni Brut o Decius Iunius Brutus Scaeva i la seva primera decisió fou comparèixer davant el senat per demanar el càstig dels vestins per evitar que altres nacions o estats (es pensava amb els marsis, els pelignes i els marruquins) pogueren seguir els seus passos.

Veure Titus Livi і 325 aC

360 aC

El 360 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 360 aC

367 aC

El 367 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 367 aC

399 aC

El 399 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 399 aC

400 aC

El 400 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 400 aC

401 aC

El 401 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 401 aC

402 aC

El 402 aC va ser un any comú denominat així des de l'adopció del calendari gregorià, ja que a l'època se'l coneixia amb altres denominacions segons el calendari emprat.

Veure Titus Livi і 402 aC

403 aC

El 403 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 403 aC

404 aC

El 404 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 404 aC

405 aC

El 405 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 405 aC

406 aC

El 406 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 406 aC

407 aC

El 407 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 407 aC

408 aC

El 408 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 408 aC

409 aC

El 409 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 409 aC

410 aC

El 410 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 410 aC

411 aC

El 411 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 411 aC

412 aC

El 412 aC va ser un any equivalent a l'any 342 ab urbe condita del calendari romà que pertany a l'edat antiga.

Veure Titus Livi і 412 aC

413 aC

El 413 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 413 aC

414 aC

El 414 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 414 aC

415 aC

El 415 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 415 aC

416 aC

El 416 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 416 aC

417 aC

El 417 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 417 aC

418 aC

El 418 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 418 aC

419 aC

El 419 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 419 aC

420 aC

El 420 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 420 aC

421 aC

El 421 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 421 aC

422 aC

El 422 aC va ser un any anomenat així des de la implantació del calendari cristià medieval, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.

Veure Titus Livi і 422 aC

424 aC

El 424 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 424 aC

425 aC

El 425 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 425 aC

426 aC

El 426 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 426 aC

427 aC

El 427 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 427 aC

428 aC

El 428 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 428 aC

429 aC

El 429 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 429 aC

430 aC

El 430 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Veure Titus Livi і 430 aC

432 aC

L'any 432 aC era conegut com a 322 ab urbe condita al calendari romà.

Veure Titus Livi і 432 aC

433 aC

El 433 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 433 aC

434 aC

El 434 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 434 aC

435 aC

El 435 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 435 aC

436 aC

El 436 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 436 aC

437 aC

El 437 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 437 aC

438 aC

El 438 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 438 aC

439 aC

El 439 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 439 aC

440 aC

El 440 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 440 aC

442 aC

El 442 va ser un any conegut a la seva era amb el nom d'any 312 ab urbe condita o de la fundació de Roma.

Veure Titus Livi і 442 aC

443 aC

El 443 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 443 aC

444 aC

El 444 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 444 aC

445 aC

El 445 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 445 aC

446 aC

El 446 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 446 aC

447 aC

El 447 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 447 aC

448 aC

El 448 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 448 aC

449 aC

El 449 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 449 aC

451 aC

El 451 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 451 aC

452 aC

El 452 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 452 aC

453 aC

El 453 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 453 aC

454 aC

El 454 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Titus Livi і 454 aC

També conegut com Livi, Tit Livi, Titus Livius.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat