Accés més ràpid que el navegador!
156 les relacions: Alexandrium, Amfiteatre, Amfiteatre d'Arle, Amfiteatre de Pula, Annona (mitologia), Antíoc IV de Commagena, Antioquia de l'Orontes, Apol·loni de Tíana, Arc de Titus, Arquitectura romana antiga, Art flavi, Aulus Cecina Aliè, Bande, Casperi Elià, Catacumbes de Generosa, Cèsar, Ciutat vella de Jerusalem, Claudi II el Gòtic, Claudi Tiberi Germànic Britànic, Climent I, Colosseu, Commagena, Corneli Fusc, Corriola, Cronologia de l'antiga Roma, Crucifixió, Dècada del 70, Dècada del 80, Dejuni del 17 de Tammuz, Delator, Dinastia Flàvia, Dodecanès, Domicià, Domus Aurea, Edom, Eleazar ben Simó, Epri Marcel, Erupció del Vesuvi del 79, Escultura romana, Eusebi de Cesarea, Evode (gravador), Flavi Josep, Flavi Sabí, Flavi Sabí (cònsol any 82), Flaviobriga, Flàvia Domicil·la (esposa de Vespasià), Fonts de la historicitat de Jesús, Gai Saloni Matidi Patruí, Gai Valeri Flac (escriptor), Gens Flàvia, ..., Geràsim, Gladiador, Gofna, Guàrdia Pretoriana, Guerra i pau, Hebreus, Història d'Israel i Palestina, Història de l'antic Israel, Història de l'Imperi Romà, Història de la comunitat jueva a Palestina, Història de les biblioteques, Història dels jueus, Història eclesiàstica (Eusebi), Imperi Romà, Júlia Flàvia, Jericó, Jerusalem, Jesús fill d'Ananies, Jifna, Joan de Giscala, Jocs inaugurals del Colosseu, L'última temptació de Crist (novel·la), La clemenza di Tito, Laocoont i els seus fills, Laocoont, o sobre els límits en la pintura i poesia, Lídia de Tiatira, Legió V Macedònica, Legió XV Apollinaris, Licini Mucià, Llista d'emperadors romans, Llista de personatges històrics d'òpera, Llista de vies romanes, Luci Eli Làmia Emilià, Luci Ver, Luci Veti Paulus, Marc Valeri Catul Messal·lí, Marc Valeri Marcial, Màlic II, Màrcia (mare de Trajà), Màrcia Furnil·la, Música cristiana, Meir Ariel, Menorà, Misenum, Misteris Romans, Monument de Filopap, Mur de les Lamentacions, Museu Arqueològic d'Olímpia, Naturalis Historia, Naumàquia, Nicodem ben Gurion, Nou Testament, Pafos, Panteons i tombes de sobirans a Roma, Papa Lli, Pater patriae, Pítana, Pecunia non olet, Pelúsion, Porta Maggiore, Portada/article març 11, Primera Guerra Judeo-romana, Profecia de les Setanta Setmanes, Quint Marci Barea Sura, Rafanea, Revolta dels Bataus, Ritu hispà, Sabrata, Setge de Jerusalem (70), Sextus Cerealis, Simó bar Giora, Sohemus de Sofene, Sorrento, Suetoni, Tàcit, Teatre de Balb, Teatre romà de Segòbriga, Temple de Júpiter Capitolí, Temple de Jerusalem, Temple de Vespasià, Termes de Titus, Tiberi Alexandre, Tit, Tit Flavi Sabí, Titus, Tribú de la plebs, Tropes auxiliars romanes, Ver i Prisc, Vespasià, Vespàsia Pol·la, Vi a l'antiga Roma, Vides dels dotze cèsars, Vinici, Wosret, Yohanan ben Zakai, 13 de setembre, 14 d'abril, 2 de juny, 20 de juliol, 30 de desembre, 39, 64, 70, 79, 81, 91. Ampliar l'índex (106 més) »
Alexandrium
Alexandrium, també coneguda amb el nom de Sartaba, fou el nom d'una fortificació construïda pels asmoneus a dalt d'una muntanya entre les ciutats d'Escitòpolis i Jerusalem, a prop de la Vall del Jordà.
Nou!!: Tit (emperador) і Alexandrium · Veure més »
Amfiteatre
El Colosseu, a Roma. Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l'arquitectura romana clàssica, on es realitzaven espectacles públics com lluites entre gladiadors (ludi o munera); lluites entre feres o la seva cacera (venatio); i la mort de les persones que les autoritats havien condemnat a la pena capital (vivicomburium).
Nou!!: Tit (emperador) і Amfiteatre · Veure més »
Amfiteatre d'Arle
L'amfiteatre d'Arle és una construcció romana de finals del, en el marc de les extensions flavianes de la ciutat.
Nou!!: Tit (emperador) і Amfiteatre d'Arle · Veure més »
Amfiteatre de Pula
L'amfiteatre de Pula, també anomenat Arena segons la denominació veneciana per la sorra que cobria l'espai interior, ocupa un turó que s'alça per sobre del port de la ciutat de Pula, a Croàcia.
Nou!!: Tit (emperador) і Amfiteatre de Pula · Veure més »
Annona (mitologia)
Annona era una antiga divinitat itàlica.
Nou!!: Tit (emperador) і Annona (mitologia) · Veure més »
Antíoc IV de Commagena
Antíoc IV Epífanes de Commagena (Antiochus, Ἀντίοχος Ἐπιφανής) fou rei de Commagena.
Nou!!: Tit (emperador) і Antíoc IV de Commagena · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Tit (emperador) і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Apol·loni de Tíana
miniatura Moneda amb l'efígie d'Apol·loni Apol·loni de Tíana (en grec antic Ἀπολλώνιος ὁ Τυανεύς Apollonios ho Tyaneus) va ser un filòsof pitagòric nascut a Tíana (Capadòcia) es creu tradicionalment que a finals del segle I aC, però probablement ja en el segle I dC.
Nou!!: Tit (emperador) і Apol·loni de Tíana · Veure més »
Arc de Titus
LArc de Titus és un arc de triomf, situat en el punt més elevat de la Via Sacra, just al sud-oest del Fòrum a Roma.
Nou!!: Tit (emperador) і Arc de Titus · Veure més »
Arquitectura romana antiga
Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.
Nou!!: Tit (emperador) і Arquitectura romana antiga · Veure més »
Art flavi
L'art flavi és la producció artística de l'Imperi Romà durant la dinastia Flàvia (emperadors Vespasià, Tit i Domicià), del 69 al 96.
Nou!!: Tit (emperador) і Art flavi · Veure més »
Aulus Cecina Aliè
Aulus Cecina Aliè (Aulus Caecina Alienus, i esmentat als Fastos com a Aulus Licinius Caecina) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Tit (emperador) і Aulus Cecina Aliè · Veure més »
Bande
Bande és un municipi de la província d'Ourense a Galícia.
Nou!!: Tit (emperador) і Bande · Veure més »
Casperi Elià
Casperi Elià - Casperius Aelianus - (45 - 98) va ser prefecte de la guàrdia pretoriana sota els emperadors Domicià i Nerva.
Nou!!: Tit (emperador) і Casperi Elià · Veure més »
Catacumbes de Generosa
Les Catacumbes de Generosa són unes catacumbes de Roma (Itàlia), situades en Via delle Catacombe di Generosa, prop d'una gran ancorada del riu Tíber en la riba dreta, al barri portuense.
Nou!!: Tit (emperador) і Catacumbes de Generosa · Veure més »
Cèsar
Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.
Nou!!: Tit (emperador) і Cèsar · Veure més »
Ciutat vella de Jerusalem
La Ciutat vella de Jerusalem és una àrea d'aproximadament 0,9 km² situada dins de Jerusalem Est, constituint fins a la dècada de 1860 part de l'entramat urbà.
Nou!!: Tit (emperador) і Ciutat vella de Jerusalem · Veure més »
Claudi II el Gòtic
Marc Aureli Claudi (Marcus Aurelius Claudius), conegut com a Claudi el Gòtic per unes victòries contra aquests invasors, fou un emperador romà que va tenir un regnat breu, del 268 al 270, ja que una malaltia va posar fi a la seva vida.
Nou!!: Tit (emperador) і Claudi II el Gòtic · Veure més »
Claudi Tiberi Germànic Britànic
Claudi Tiberi Germànic (en llatí Tiberius Claudius Caesar Germanicus), conegut amb el nom de Britànic (Britannicus) va ser fill de l'emperador Claudi i la seva dona Valèria Messalina.
Nou!!: Tit (emperador) і Claudi Tiberi Germànic Britànic · Veure més »
Climent I
Climent I (Roma, mort ca. 99/101), també conegut com a Climent de Roma o Climent Romà, va ser el quart bisbe de Roma i el tercer successor de sant Pere.
Nou!!: Tit (emperador) і Climent I · Veure més »
Colosseu
El Colosseu o Coliseu (llatí: Colosseum; italià: Colosseo) fou el major amfiteatre de l'Imperi Romà.
Nou!!: Tit (emperador) і Colosseu · Veure més »
Commagena
La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.
Nou!!: Tit (emperador) і Commagena · Veure més »
Corneli Fusc
Corneli Fusc (en llatí Cornelius Fuscus) va ser un militar roma, mort l'any 86.
Nou!!: Tit (emperador) і Corneli Fusc · Veure més »
Corriola
Corrioles d'un vaixell, que es poden fer servir per canviar el sentit de la tracció a un sistema de cables com es mostra a la figura. Una corriola, politja o cúrria és una màquina simple que consisteix en una roda amb un canal a la vora (en forma de llanda), pel qual es fa passar una corda o cable i que a més és mòbil al voltant del seu eix central.
Nou!!: Tit (emperador) і Corriola · Veure més »
Cronologia de l'antiga Roma
Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.
Nou!!: Tit (emperador) і Cronologia de l'antiga Roma · Veure més »
Crucifixió
Crucifixió de sant Pere, de Caravaggio La crucifixió és un mètode d'execució, on el reu és lligat o clavat en una creu de fusta, entre arbres o en una paret, i deixat allí fins a la seva mort.
Nou!!: Tit (emperador) і Crucifixió · Veure més »
Dècada del 70
Sense descripció.
Nou!!: Tit (emperador) і Dècada del 70 · Veure més »
Dècada del 80
La dècada del 80 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 80 fins al 31 de desembre del 89.
Nou!!: Tit (emperador) і Dècada del 80 · Veure més »
Dejuni del 17 de Tammuz
El Dejuni del 17 de Tammuz (en hebreu: צום שבעה עשר בתמוז) (Tzom Shiva Asar b'Tammuz) és un dels sis dies de dejuni rituals observats pels jueus durant l'any.
Nou!!: Tit (emperador) і Dejuni del 17 de Tammuz · Veure més »
Delator
Delator (en llatí plural delatores, en femení delatrix) era, a l'antiga Roma, un denunciant, algú que presentava davant d'un tribunal una acusació contra algú altre.
Nou!!: Tit (emperador) і Delator · Veure més »
Dinastia Flàvia
La dinastia Flàvia va ser la tercera dinastia de l'Imperi Romà fundada per l'emperador Vespasià que va governar de l'any 69 al 79, continuada amb els seus dos fills Titus (del 79 al 81) i Domicià (del 81 al 96).
Nou!!: Tit (emperador) і Dinastia Flàvia · Veure més »
Dodecanès
El Dodecanès (en grec Δωδεκάνησα, Dodekànisa, que significa 'dotze illes') és un arxipèlag de la mar Egea, pertanyent a Grècia, situat davant la costa sud-occidental de Turquia.
Nou!!: Tit (emperador) і Dodecanès · Veure més »
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Nou!!: Tit (emperador) і Domicià · Veure més »
Domus Aurea
estil pompeià La Domus Aurea (literalment, en llatí, 'casa d'Or') és un palau grandiós bastit per l'emperador Neró a Roma després del gran incendi de l'any 64, que ocupava, segons s'ha calculat, al voltant de 50 hectàrees entre els turons del Palatí i l'Esquilí.
Nou!!: Tit (emperador) і Domus Aurea · Veure més »
Edom
Edom o Idumea fou una regió de Judea, situada al sud d'Hebron i fins a la mar Morta a l'est.
Nou!!: Tit (emperador) і Edom · Veure més »
Eleazar ben Simó
Eleazar ben Simó va ser un cap dels rebels jueus durant la Primera guerra judeoromana (66-70).
Nou!!: Tit (emperador) і Eleazar ben Simó · Veure més »
Epri Marcel
Epri Marcel (en llatí Eprius Marcellus) va ser un magistrat i orador romà nascut a Càpua, que va viure al.
Nou!!: Tit (emperador) і Epri Marcel · Veure més »
Erupció del Vesuvi del 79
De les moltes erupcions del Vesuvi, un estratovolcà important del sud d'Itàlia, la més coneguda és la seva erupció l'any 79, que va ser una de les més mortals i conegudes de la història europea.
Nou!!: Tit (emperador) і Erupció del Vesuvi del 79 · Veure més »
Escultura romana
''August de Prima Porta'' (Museus Vaticans) L'escultura romana comprèn l'obra escultòrica que es va desenvolupar en tota l'àrea d'influència de l'Imperi Romà, amb el focus central a Roma; això succeí entre el i el.
Nou!!: Tit (emperador) і Escultura romana · Veure més »
Eusebi de Cesarea
va ser un historiador grec del cristianisme, exegeta i polemista cristià.
Nou!!: Tit (emperador) і Eusebi de Cesarea · Veure més »
Evode (gravador)
Evode (en llatí Evodus, en grec Εὔοδος) va ser un gravador de pedres precioses i joies en temps de l'emperador Titus (80).
Nou!!: Tit (emperador) і Evode (gravador) · Veure més »
Flavi Josep
Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.
Nou!!: Tit (emperador) і Flavi Josep · Veure més »
Flavi Sabí
* Tit Flavi Sabí (pare de Vespasià), pare de l'emperador Vespasià.
Nou!!: Tit (emperador) і Flavi Sabí · Veure més »
Flavi Sabí (cònsol any 82)
Flavi Sabí (en llatí Flavius Sabinus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Tit (emperador) і Flavi Sabí (cònsol any 82) · Veure més »
Flaviobriga
Flaviobriga fou un port de la mar Cantàbrica, que probablement correspon a Castro Urdiales a Cantàbria.
Nou!!: Tit (emperador) і Flaviobriga · Veure més »
Flàvia Domicil·la (esposa de Vespasià)
Flàvia Domicil·la (en Flavia Domitilla), va ser la primera esposa de Vespasià abans que fos emperador.
Nou!!: Tit (emperador) і Flàvia Domicil·la (esposa de Vespasià) · Veure més »
Fonts de la historicitat de Jesús
La Pedra de Pilat de Cesarea actualment s'exposa al Museu d'Israel. Les fonts de la historicitat de Jesús són principalment cristianes, però també n'hi ha d'altres de rellevants.
Nou!!: Tit (emperador) і Fonts de la historicitat de Jesús · Veure més »
Gai Saloni Matidi Patruí
Gai Saloni (o Salonià) Matidi Patruí (en llatí Gaius Salonius (o Saloninus) Matidius Patruinus, mort el 78) va ser un senador romà que va viure durant el regnat de Tit al segle I. Patruí venia d'una família adinerada de grau pretorià de Vicetia (actual Vicenza, al nord d'Itàlia).
Nou!!: Tit (emperador) і Gai Saloni Matidi Patruí · Veure més »
Gai Valeri Flac (escriptor)
Gai Valeri Flac (en llatí Caius Valerius Flaccus) va ser un escriptor romà del.
Nou!!: Tit (emperador) і Gai Valeri Flac (escriptor) · Veure més »
Gens Flàvia
La gens Flàvia (en llatí Flavia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que es remunta al.
Nou!!: Tit (emperador) і Gens Flàvia · Veure més »
Geràsim
Geràsim (en Gerasimus) va ser un escriptor grec de data incerta, autor d'una Chronographia o Cronicó, on es menciona una erupció del Vesuvi durant el regnat de l'emperador Titus, i dona les suposades causes dels focs subterranis segons les opinions dels cristians del seu temps.
Nou!!: Tit (emperador) і Geràsim · Veure més »
Gladiador
''Pollice Verso'' de Jean-Léon Gérôme (1872). L'escena que descriu el quadre ha donat peu, erròniament, a creure que quan el públic girava el dit polze cap a baix indicava que el vençut havia d'anar a l'inframón o regne dels morts. En realitat, el gest que condemnava a la mort el vençut, es feia amb el polze cap amunt apuntant a la gola. Un gladiador (en llatí: gladiator) era el terme emprat per referir-se als lluitadors dels jocs públics de l'antiga Roma.
Nou!!: Tit (emperador) і Gladiador · Veure més »
Gofna
Gophna o Gofna fou una ciutat de Palestina al territori de la tribu de Benjamí, capital d'una de les deu toparquies (Toparquia Gofnítica).
Nou!!: Tit (emperador) і Gofna · Veure més »
Guàrdia Pretoriana
I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya). I. I. La Guàrdia Pretoriana (o també Guàrdia Praetoriana, en llatí: praetoriani) era un cos militar que servia d'escorta i protecció als emperadors romans.
Nou!!: Tit (emperador) і Guàrdia Pretoriana · Veure més »
Guerra i pau
Guerra i pau (en rus: Война и мир) és una novel·la de l'escriptor rus Lev Tolstoi (1828 – 1910).
Nou!!: Tit (emperador) і Guerra i pau · Veure més »
Hebreus
Els hebreus (del llatí Hebraei, i aquest al seu torn provinent del Ἑϐραῖοι /, el qual prové de l'hebreu עברי Ivri) són un antic poble semita del Pròxim Orient mencionat en la Bíblia hebrea, que conté nombroses referències i constitueix la principal font documental sobre ells.
Nou!!: Tit (emperador) і Hebreus · Veure més »
Història d'Israel i Palestina
La història d'Israel i Palestina finalitza amb la seva proclamació de la independència el 1948.
Nou!!: Tit (emperador) і Història d'Israel i Palestina · Veure més »
Història de l'antic Israel
Amarna). La història de l'antic Israel abasta des del segle XX aC fins a l'expulsió i Diàspora al primer segle de nostra era, en una àrea compresa entre el Mediterrani, el desert del Sinaí, les muntanyes del Líban i el desert.
Nou!!: Tit (emperador) і Història de l'antic Israel · Veure més »
Història de l'Imperi Romà
l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.
Nou!!: Tit (emperador) і Història de l'Imperi Romà · Veure més »
Història de la comunitat jueva a Palestina
Representació dels territoris de les tribus d'Israel (mapa de 1759) La història de la comunitat jueva a la Palestina comença amb els Fills d'Israel (també conegut com a hebreus), que es van assentar a la terra d'Israel.
Nou!!: Tit (emperador) і Història de la comunitat jueva a Palestina · Veure més »
Història de les biblioteques
- La història de la biblioteca és la disciplina acadèmica dedicada a l'estudi de la història de les biblioteques; és un subcamp de biblioteconomia i història.
Nou!!: Tit (emperador) і Història de les biblioteques · Veure més »
Història dels jueus
Jehú postrat davant Salmanasar III, primer registre històric sobre un rei jueu (relleu pertanyent a l'Obelisc negre). La història dels jueus és la del poble del judaisme.
Nou!!: Tit (emperador) і Història dels jueus · Veure més »
Història eclesiàstica (Eusebi)
La Història eclesiàstica o Història de l'Església (en grec Ἐκκλησιαστικὴ ἱστορία) és un llibre escrit per Eusebi de Cesarea que abasta des dels començaments de l'Església fins al 324 dC.
Nou!!: Tit (emperador) і Història eclesiàstica (Eusebi) · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Tit (emperador) і Imperi Romà · Veure més »
Júlia Flàvia
Júlia Flàvia (en llatí Julia Flavia) va ser una dama romana, única filla de l'emperador Tit i de Màrcia Furnil·la.
Nou!!: Tit (emperador) і Júlia Flàvia · Veure més »
Jericó
Jericó (Ἰεριχοῦς, -οῦντος, o bé Ἰεριχώ) és una ciutat de Cisjordània, cap del districte homònim i capital provisional de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP).
Nou!!: Tit (emperador) і Jericó · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Tit (emperador) і Jerusalem · Veure més »
Jesús fill d'Ananies
Jesús fill d'Ananies va ser un profeta carismàtic que l'any 62 dC.
Nou!!: Tit (emperador) і Jesús fill d'Ananies · Veure més »
Jifna
Jifna—en àrab جفنا, Jifnā— és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 8 kilòmetres al nord de Ramal·lah i 23 kilòmetres al nord de Jerusalem.
Nou!!: Tit (emperador) і Jifna · Veure més »
Joan de Giscala
Joan de Giscala (hebreu: יוחנן מגוש חלב Yohan em-Gush Halav 66-70) va ser un cap militar jueu proper als moviments Zelotes durant la Primera guerra judeoromana.
Nou!!: Tit (emperador) і Joan de Giscala · Veure més »
Jocs inaugurals del Colosseu
Medalló de l'emperador romà Gordià III amb la representació del Colosseu durant un combat d'animals Els jocs inaugurals del Colosseu van tenir lloc a Roma l'any 80, sota el mandat de l'emperador Titus, per a celebrar la finalització de la construcció de l'Amfiteatre Flavi, més tard conegut com a Colosseu.
Nou!!: Tit (emperador) і Jocs inaugurals del Colosseu · Veure més »
L'última temptació de Crist (novel·la)
L'última temptació de Crist és una novel·la escrita pel grec Nikos Kazantzakis, publicada al 1951.
Nou!!: Tit (emperador) і L'última temptació de Crist (novel·la) · Veure més »
La clemenza di Tito
La clemenza di Tito (La clemència de Tit) és una opera seria en dos actes, composta per Wolfgang Amadeus Mozart l'any 1791 sobre llibret en italià de Caterino Mazzolà basat en un text de Pietro Metastasio.
Nou!!: Tit (emperador) і La clemenza di Tito · Veure més »
Laocoont i els seus fills
Laocoont i els seus fills (o Laocont) és un grup escultòric del període hel·lenístic grec.
Nou!!: Tit (emperador) і Laocoont i els seus fills · Veure més »
Laocoont, o sobre els límits en la pintura i poesia
Laocoont, o sobre els límits en la pintura i poesia (Laokoon: oder über die Grenzen der Malerei und Poesie) és un tractat teòric d'art escrit pel dramaturg, filòsof, teòleg, poeta, crític i polític Gotthold Ephraim Lessing, i publicat el 1766 a Berlín.
Nou!!: Tit (emperador) і Laocoont, o sobre els límits en la pintura i poesia · Veure més »
Lídia de Tiatira
Lídia de Tiatira és una dona esmentada en el Nou Testament que és considerada com la primera conversió documentada al cristianisme a Europa.
Nou!!: Tit (emperador) і Lídia de Tiatira · Veure més »
Legió V Macedònica
La Legió V Macedonica fou una legió romana formada per August i el cònsol Gai Vibi Pansa Cetronià l'any 43 aC i restà estacionada a Mèsia fins al.
Nou!!: Tit (emperador) і Legió V Macedònica · Veure més »
Legió XV Apollinaris
Legió XV Apollinaris La Legió XV Apollinaris (quinzena legió «dedicada a Apol·lo») va ser una legió romana que podria haver estat fundada per Juli Cèsar l'any 53 aC, i la va posar a les ordres de Tit Labiè.
Nou!!: Tit (emperador) і Legió XV Apollinaris · Veure més »
Licini Mucià
probablement Gai Licini Mucià en llatí Caius Licinius Mucianus, va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Tit (emperador) і Licini Mucià · Veure més »
Llista d'emperadors romans
Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.
Nou!!: Tit (emperador) і Llista d'emperadors romans · Veure més »
Llista de personatges històrics d'òpera
A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Nou!!: Tit (emperador) і Llista de personatges històrics d'òpera · Veure més »
Llista de vies romanes
Via romana a Àger. El següent article mostra una llista de les vies romanes principals.
Nou!!: Tit (emperador) і Llista de vies romanes · Veure més »
Luci Eli Làmia Emilià
Luci Eli Làmia Emilià (en llatí Lucius Aelius Lamia Aemilianus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Tit (emperador) і Luci Eli Làmia Emilià · Veure més »
Luci Ver
Luci Aureli Ver (Lucius Verus; 15 desembre 130 – febrer 169) va ser coemperador de Roma del 161 fins a la seva mort el 169 juntament amb el seu germà adoptiu Marc Aureli.
Nou!!: Tit (emperador) і Luci Ver · Veure més »
Luci Veti Paulus
Luci Veti Paulus (en Lucius Vettius Paulus) va ser un magistrat romà que va viure al dC i que va desenvolupar la seva carrera política sota els emperadors Neró, Vespasià, Titus i Domicià.
Nou!!: Tit (emperador) і Luci Veti Paulus · Veure més »
Marc Valeri Catul Messal·lí
en llatí Marcus Valerius Catullus Messallinus va ser un governador romà del.
Nou!!: Tit (emperador) і Marc Valeri Catul Messal·lí · Veure més »
Marc Valeri Marcial
Marc Valeri Marcial, en llatí Marcus Valerius Martialis, sovint anomenat simplement Marcial (Bílbilis, Tarraconense, 43 dC - Bílbilis, Tarraconense, 104 dC), va ser un poeta llatí, d'origen hispà, cèlebre pels seus llibres d'epigrames.
Nou!!: Tit (emperador) і Marc Valeri Marcial · Veure més »
Màlic II
Màlic II, fill d'Aretes IV Filopàter, fou rei dels nabateus del 40 al 70.
Nou!!: Tit (emperador) і Màlic II · Veure més »
Màrcia (mare de Trajà)
Marcia (n. sobre el 33 - m. abans del 100) va ser una dona noble romana i la mare de l'emperador Trajà.
Nou!!: Tit (emperador) і Màrcia (mare de Trajà) · Veure més »
Màrcia Furnil·la
Màrcia Furnil·la (en llatí Marcia Furnilla) va ser una emperadriu romana.
Nou!!: Tit (emperador) і Màrcia Furnil·la · Veure més »
Música cristiana
"Amazing Grace", un dels himnes cristians més emblemàtics del món anglòfon Amazing Grace La música cristiana és la música religiosa realitzada com a expressió del cristianisme.
Nou!!: Tit (emperador) і Música cristiana · Veure més »
Meir Ariel
Meir Ariel (en מאיר אריאל) (2 de març de 1942 - 18 de juliol de 1999) va ser un poeta, compositor i cantant israelià.
Nou!!: Tit (emperador) і Meir Ariel · Veure més »
Menorà
Quipà i ''' menorà ''' de la col·lecció de Harry S. Truman. Imatge de la Menorà a l'Arc de Titus. Menorá de la Plaça dels Orfes de Jaén, en homenatge a les famílies de la diàspora sefardita. Menorà a la sinagoga Shlomo Ben Adret del call de Barcelona. La Menorà (en hebreu: מנורה) és un canelobre o llum d'oli de set braços, un dels elements rituals del judaisme i així mateix un dels seus símbols més antics; representaria els arbustos en flames que va "veure" Moisès al Mont Sinaí (llibre de l'Èxode, 25).
Nou!!: Tit (emperador) і Menorà · Veure més »
Misenum
Misenum (en Misenum, en Μισηνόν) era el nom d'un promontori, un cap i un port a Campània: el Misenum Promontorium i al costat el Portus Misenus, a la part nord del Sinus Cumanus (moderna badia de Nàpols), al sud d'Itàlia.
Nou!!: Tit (emperador) і Misenum · Veure més »
Misteris Romans
Misteris Romans és una col·lecció de 12 llibres, escrita per Caroline Lawrence.
Nou!!: Tit (emperador) і Misteris Romans · Veure més »
Monument de Filopap
El monument a Filopap (en grec modern: Μνημείο Φιλοπάππου, Mnimio Filopappu) és un mausoleu construit entre els anys 114 i 119 dC a la ciutat d'Atenes.
Nou!!: Tit (emperador) і Monument de Filopap · Veure més »
Mur de les Lamentacions
El Mur de les Lamentacions és un mur de contenció, l'últim vestigi del Segon Temple de Jerusalem, l'edifici més sagrat del judaisme.
Nou!!: Tit (emperador) і Mur de les Lamentacions · Veure més »
Museu Arqueològic d'Olímpia
Distribució de les sales del Museu Arqueològic d'Olímpia El Museu Arqueològic d'Olímpia (en grec modern: Αρχαιολογικό Μουσείο Ολυμπίας) és un dels principals museu situat a la localitat grega d'Olímpia a prop del conjunt monumental d'Olímpia i alberga peces d'art de l'antiga Grècia trobades en el mencionat santuari i voltants.
Nou!!: Tit (emperador) і Museu Arqueològic d'Olímpia · Veure més »
Naturalis Historia
Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79.
Nou!!: Tit (emperador) і Naturalis Historia · Veure més »
Naumàquia
Gravat que representa una naumàquia Naumàquia (en llatí: Naumachia) és el nom que tenien les representacions de combats navals que es feien a l'antiga Roma per diversió.
Nou!!: Tit (emperador) і Naumàquia · Veure més »
Nicodem ben Gurion
Nicodem ben Gurion fou un jueu ric que visqué a Jerusalem, al segle primer de la nostra era.
Nou!!: Tit (emperador) і Nicodem ben Gurion · Veure més »
Nou Testament
El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.
Nou!!: Tit (emperador) і Nou Testament · Veure més »
Pafos
Pafos (llatí Paphus, grec Πάφος) és una ciutat del sud-oest de Xipre.
Nou!!: Tit (emperador) і Pafos · Veure més »
Panteons i tombes de sobirans a Roma
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de la ciutat de Roma.
Nou!!: Tit (emperador) і Panteons i tombes de sobirans a Roma · Veure més »
Papa Lli
Lli o Linus (Volterra?, Toscana, ? - Roma, 23 de setembre de 76 o 79) va ser el segon bisbe de Roma, successor de sant Pere.
Nou!!: Tit (emperador) і Papa Lli · Veure més »
Pater patriae
Pater patriae (llatí, plural Patres patriae) és un títol honorífic atorgat pel Senat romà, que significa «pare de la pàtria», i que fou portat per gairebé tots els emperadors romans, des d'August, després per diversos emperadors del Baix Imperi.
Nou!!: Tit (emperador) і Pater patriae · Veure més »
Pítana
Pítana (en Πιτάνη, Pitánē) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada la costa d'Àsia Menor, a la regió d'Eòlia.
Nou!!: Tit (emperador) і Pítana · Veure més »
Pecunia non olet
Non olet, o pecunia non olet és una locució llatina que literalment significa "els doblers no fan olor", atribuïda a l'emperador romà Vespasià (69–79).
Nou!!: Tit (emperador) і Pecunia non olet · Veure més »
Pelúsion
-. Pelúsion o Pelusi fou una ciutat d'Egipte, al Delta del Nil, uns 30 km al sud-est de la moderna Port Saïd.
Nou!!: Tit (emperador) і Pelúsion · Veure més »
Porta Maggiore
Part externa de la Porta Maggiore. Restes de la porta d'Honori, que no hi són ubicades en el seu lloc original. La Porta Maggiore ('Porta Gran'), o Porta Praenestina, és una de les portes orientals de la Muralla Aureliana, a Roma.
Nou!!: Tit (emperador) і Porta Maggiore · Veure més »
Portada/article març 11
Categoria:Articles del dia de març de la portada 600k.
Nou!!: Tit (emperador) і Portada/article març 11 · Veure més »
Primera Guerra Judeo-romana
La Primera Guerra Judeo-romana o la Gran Revolta Jueva (en hebreu המרד הגדול, ha-Méred ha-Gadol), fou la primera de les tres principals rebel·lions dels jueus de la província de Judea contra l'Imperi Romà, i tingué lloc entre els anys 66 i 73 dC (la segona fou la Guerra de Kitus (115-117), i la tercera la revolta de Bar Kokhebà (132-135). Començà l'any 66, a causa de les tensions religioses entre grecs i jueus. Acabà quan les legions romanes, comandades per Tit, assetjaren i destruïren Jerusalem, saquejaren i incendiaren el Temple de Jerusalem (l'any 70), van destruir les principals fortaleses jueves (especialment Massada, l'any 73), i esclavitzaren o massacraren a gran part de la població jueva.
Nou!!: Tit (emperador) і Primera Guerra Judeo-romana · Veure més »
Profecia de les Setanta Setmanes
La profecia de les Setanta Setmanes és una predicció del futur escrita en el Llibre de Daniel 9:25 i que els cristians entenen com una de les profecies que van augurar l'aparició de Jesús de Natzaret com a cabdill o messies per salvar als homes.
Nou!!: Tit (emperador) і Profecia de les Setanta Setmanes · Veure més »
Quint Marci Barea Sura
Quint Marci Barea Sura (Quintus Marcius Barea Sura) va ser un senador romà del segle I. Sura era membre de la gens Màrcia, i fill del cònsol sufecte Quint Marci Barea Sorà.
Nou!!: Tit (emperador) і Quint Marci Barea Sura · Veure més »
Rafanea
Rafanea fou una ciutat de la província romana de Síria Secunda.
Nou!!: Tit (emperador) і Rafanea · Veure més »
Revolta dels Bataus
La Revolta dels Bataus o Revolta dels Bataves fou una revolta dels bataus, un poble germànic occidental, dirigida per Claudi Civilis a la província romana de Germània Inferior entre els anys 69 i 70.
Nou!!: Tit (emperador) і Revolta dels Bataus · Veure més »
Ritu hispà
Pàgina miniada de la Bíblia de Lleó, a. 960. El ritu hispà, també anomenat mossàrab o visigòtic és una forma del ritu catòlic, diferent del ritu llatí, que es consolidà vers el a la península Ibèrica, sent practicada als territoris hispànics fins al.
Nou!!: Tit (emperador) і Ritu hispà · Veure més »
Sabrata
Sabrata és una població del districte d'Az Zawiyah, a l'actual Líbia.
Nou!!: Tit (emperador) і Sabrata · Veure més »
Setge de Jerusalem (70)
El setge de Jerusalem fou un fet militar que es va produir a Judea l'any 70, en el qual els romans van ocupar Jerusalem i el temple en mans dels rebels jueus.
Nou!!: Tit (emperador) і Setge de Jerusalem (70) · Veure més »
Sextus Cerealis
Sextus Cerealis va ser un general romà, comandant de la Legió V Macedònica a la Primera Guerra Judeoromana sota Titus l'any 70.
Nou!!: Tit (emperador) і Sextus Cerealis · Veure més »
Simó bar Giora
Simó bar Giora pretendent reial durant la Primera guerra judeoromana (66-70 dC), originari del sud de Judea.
Nou!!: Tit (emperador) і Simó bar Giora · Veure més »
Sohemus de Sofene
Gai Juli Sohem Filocèsar Filoromà, més conegut com Soemus o Sohemus d'Èmesa i Sofene, va ser rei d'Èmesa i de Sofene.
Nou!!: Tit (emperador) і Sohemus de Sofene · Veure més »
Sorrento
Sorrento és un municipi italià de la Ciutat metropolitana de Nàpols que té uns 17.000 habitants.
Nou!!: Tit (emperador) і Sorrento · Veure més »
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Nou!!: Tit (emperador) і Suetoni · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Tit (emperador) і Tàcit · Veure més »
Teatre de Balb
Dibuix d'unes restes del teatre de Balb el 1561, obra del pintor Giuliano da Sangallo. El Teatre de Balb era un dels antics teatres que hi havia al Camp de Mart de la ciutat de Roma.
Nou!!: Tit (emperador) і Teatre de Balb · Veure més »
Teatre romà de Segòbriga
El '''Teatre romà de Segòbriga''' (Conca). El Teatre romà de Segòbriga forma part del conjunt arqueòlogic del mateix nom, situat a la població de Saelices, Conca.
Nou!!: Tit (emperador) і Teatre romà de Segòbriga · Veure més »
Temple de Júpiter Capitolí
El turó del Capitoli de Roma durant l'època republicana. Il·lustració extreta del llibre " Geschichtsbilder" publicat el 1896 per Friedrich Polack El Temple de Júpiter Capitolí, també conegut com a Temple de Júpiter Optimus Maximus,Jupiter Optimus Maximus vol dir el millor i el més gran.
Nou!!: Tit (emperador) і Temple de Júpiter Capitolí · Veure més »
Temple de Jerusalem
Maqueta del Segon temple de Jerusalem. Dibuix del Temple segons la visió d'Ezequiel. ''Mont del Temple'' Arc de Titus: Triomf de l'emperador Titus a la Quadrriga, acompanyat de la Deessa de la Victòria Alada. Arc de Titus: Trofeus del saqueig del Temple de Jerusalem (menorah, un fanal de set braços, la taula de pa amb els vasos sagrats, les trompetes de plata), les tauletes enumeren els objectes robats i les ciutats conquerides. El Temple de Jerusalem fou un santuari del poble d'Israel, situat a l'esplanada del mont Mòria, a la ciutat de Jerusalem, on actualment hi ha les mesquites de La Roca i d'Al-Aqsa.
Nou!!: Tit (emperador) і Temple de Jerusalem · Veure més »
Temple de Vespasià
El temple de Vespasià o temple de Vespasià i Tit (en llatí: Templum Divi Vespasiani, en italià Tempio di Vespasiano) està situat a Roma a l'extrem occidental del Fòrum romà entre el temple de la Concòrdia i el temple de Saturn.
Nou!!: Tit (emperador) і Temple de Vespasià · Veure més »
Termes de Titus
Les Termes de Titus van ser banys termals construïts a Roma per l'emperador Titus.
Nou!!: Tit (emperador) і Termes de Titus · Veure més »
Tiberi Alexandre
Tiberi Alexandre (en Tiberius Iulius Alexander, en Τιβέριος Ἀλέξανδρος) va ser governador romà de Judea i d'Egipte.
Nou!!: Tit (emperador) і Tiberi Alexandre · Veure més »
Tit
* Biografies.
Nou!!: Tit (emperador) і Tit · Veure més »
Tit Flavi Sabí
* Tit Flavi Sabí (pare de Vespasià), pare de l'emperador Vespasià.
Nou!!: Tit (emperador) і Tit Flavi Sabí · Veure més »
Titus
* Titus (pel·lícula), adaptació cinematogràfica de 1999 de Titus Andrònic Shakespeare.
Nou!!: Tit (emperador) і Titus · Veure més »
Tribú de la plebs
El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.
Nou!!: Tit (emperador) і Tribú de la plebs · Veure més »
Tropes auxiliars romanes
Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.
Nou!!: Tit (emperador) і Tropes auxiliars romanes · Veure més »
Ver i Prisc
Ver i Prisc van ser dos esclaus de l'antiga Roma que es van convertir en gladiadors famosos durant els regnats de Vespasià i Titus, cap a finals del.
Nou!!: Tit (emperador) і Ver i Prisc · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Tit (emperador) і Vespasià · Veure més »
Vespàsia Pol·la
Vespàsia Pol·la (en llatí Vespasia Polla) va ser la mare de l'emperador Vespasià, i l'àvia dels seus successors Tit i Domicià.
Nou!!: Tit (emperador) і Vespàsia Pol·la · Veure més »
Vi a l'antiga Roma
Expansió de l'Imperi Romà. Estàtua romana de Dionís també nomenat ''Bacus'', el déu del vi (c.150 aC. Museu del Prado). El vi a l'antiga Roma va exercir un paper fonamental en la història del vi.
Nou!!: Tit (emperador) і Vi a l'antiga Roma · Veure més »
Vides dels dotze cèsars
Vides dels dotze cèsars (en llatí: De vita Caesarum) és una sèrie de biografies històriques dels dotze primers emperadors romans, des de Juli Cèsar fins a Domicià, publicades per l'escriptor romà Suetoni, després de l'any 121.
Nou!!: Tit (emperador) і Vides dels dotze cèsars · Veure més »
Vinici
* Luci Vinici, tribú de la plebs el 51 aC.
Nou!!: Tit (emperador) і Vinici · Veure més »
Wosret
Wosret (la figura de la dreta) en una estela de Hatshepsut (centre esquerra) oferint davant Amon, i el seu nebot, que es convertiria en el faraó Tuthmosis III (darrere). Museus Vaticans. Wosret, «La Poderosa», antiga deessa protectora dels faraons en la mitologia egípcia, que va ser representant del Nomós de Tebes.
Nou!!: Tit (emperador) і Wosret · Veure més »
Yohanan ben Zakai
El Rabí Yohanan ben Zakai (en hebreu: יוחנן בן זכאי) conegut també amb l'acrònim: ריב״ז (Ribaz), va viure a Palestina en el, i va morir en l'any 73 dC, després d'haver estat testimoni de la conquesta de Jerusalem i de la destrucció del seu Temple per part de l'Exèrcit romà de Titus, fill de l'Emperador Vespasià.
Nou!!: Tit (emperador) і Yohanan ben Zakai · Veure més »
13 de setembre
El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tit (emperador) і 13 de setembre · Veure més »
14 d'abril
El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tit (emperador) і 14 d'abril · Veure més »
2 de juny
El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tit (emperador) і 2 de juny · Veure més »
20 de juliol
El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tit (emperador) і 20 de juliol · Veure més »
30 de desembre
El 30 de desembre és el tres-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tit (emperador) і 30 de desembre · Veure més »
39
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Tit (emperador) і 39 · Veure més »
64
Sense descripció.
Nou!!: Tit (emperador) і 64 · Veure més »
70
Sense descripció.
Nou!!: Tit (emperador) і 70 · Veure més »
79
Sense descripció.
Nou!!: Tit (emperador) і 79 · Veure més »
81
Sense descripció.
Nou!!: Tit (emperador) і 81 · Veure més »
91
El 91 (XCI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Tit (emperador) і 91 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Tit Flavi Sabí Vespasià, Titus Flavi Sabí Vespasià, Titus Flavius Vespasianus.
