SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 674 les relacions: Abdera (colònia fenícia), Acaia (província romana), Acili Aviola, Adgandestri, Agripina la Major, Albucil·la, Alfaro, Alfi Avit, Alfi Flavus, Ambitus, Amfiteatre de les Tres Gàl·lies, Anàfora de Pilat, Anhur, Annals (Tàcit), Anni Pol·lió, Antíoc III de Commagena, Antònia Menor, Antònia Trifena, Antiga Roma, Antiguitat clàssica, Antioquia de l'Orontes, Apió, Apici, Apol·lònides de Nicea, Apol·lodor d'Esmirna, Apoxiòmenos, Apoxiomen de Lísip, Aràbia preislàmica, Arc de Triomf d'Aurenja, Aretes IV Filopàter, Arguedas, Arquelau de Capadòcia, Arqueologia bíblica, Arquitectura de la Provença, Art flavi, Artaxes II d'Armènia, Artaxes III d'Armènia, Artàban III de Pàrtia, Arxak I d'Armènia, Asini Gal, Aspurge, Astura, Atella, Aternitum, Atili (llibert), Aufídia (esposa de Livi Drus Claudià), Aufidi, August, August de via Labicana, Augustal, ... Ampliar l'índex (624 més) » « Shrink índex

Abdera (colònia fenícia)

Abdera va ser una antiga ciutat portuària en la costa sud d'Andalusia, entre Malaka (l'actual Màlaga) i Cartago Nova (l'actual Cartagena), en el districte habitat pels bastetans.

Veure Tiberi і Abdera (colònia fenícia)

Acaia (província romana)

'''Acaia''', en vermell, dins l'Imperi Romà cap a l'any 120 Acaia va ser una província romana formada suposadament després del 146 aC amb els territoris de la Lliga Aquea (inclosa Esparta) i la Lliga Etòlia, és a dir quasi tot el Peloponès, als que es van afegir Àtica, Beòcia i les illes properes a Grècia, i segons Estrabó també Tessàlia, però Claudi Ptolemeu diu que Tessàlia formava part del Macedònia.

Veure Tiberi і Acaia (província romana)

Acili Aviola

Acili Aviola (en llatí Acilius Aviola) va ser un militar romà membre de la gens Acília que va viure durant el.

Veure Tiberi і Acili Aviola

Adgandestri

Adgandestri (en llatí Adgandestrius) era un cap del poble germànic dels cats que es va oferir als romans per assassinar Armini i va demanar que li enviessin verí.

Veure Tiberi і Adgandestri

Agripina la Major

Agripina la Major, dita també Vipsània Agripina (Vipsania Agrippina o Agrippina Major; Atenes, 23 d'octubre de 14 aC - 18 d'octubre de 33 dC) va ser la filla més jove de Marc Vipsani Agripa i de Júlia (filla d'August).

Veure Tiberi і Agripina la Major

Albucil·la

Albucil·la (en llatí Albucilla) va ser una dama romana, casada amb Satri Segon (Satrius Secundus), i que va tenir gran nombre d'amants.

Veure Tiberi і Albucil·la

Alfaro

Alfaro és una ciutat de La Rioja.

Veure Tiberi і Alfaro

Alfi Avit

Alfi Avit (en llatí Alphius Avitus) va ser un poeta romà que va florir sota els emperadors August i Tiberi.

Veure Tiberi і Alfi Avit

Alfi Flavus

Alfi Flavus (Alfius Flavus) va ser un retòric romà del temps d'August i Tiberi, deixeble de Luci Cesti Pius.

Veure Tiberi і Alfi Flavus

Ambitus

Ambitus (literalment 'donar voltes entorn', 'anar al voltant') era un delicte practicat a l'antiga Roma que consistia en els suborns per obtenir càrrecs públics.

Veure Tiberi і Ambitus

Amfiteatre de les Tres Gàl·lies

L'amfiteatre de les Tres Gàl·lies de Lugdúnum (Lió, França) és un dels elements del Santuari Federal de les Tres Gàl·lies dedicat al culte de Roma i d'August, celebrat per les seixanta nacions gal·les reunides a Lugdúnum.

Veure Tiberi і Amfiteatre de les Tres Gàl·lies

Anàfora de Pilat

LAnàfora de Pilat, també coneguda com la Carta de Pilat a Cèsar, és un apòcrif del Nou Testament conservat en dues recensions en llengua grega, A i B, que presenten algunes diferències entre elles.

Veure Tiberi і Anàfora de Pilat

Anhur

Anhur amb quatre plomes altes Meretitef, músic de Tefnut, honrant els déus de Tinis: Anhur, Osiris i Isis. Estela de Meretitef, conservada al Louvre. Anhur amb un pentinat de dues plomes, representat com un guerrer. Walters Art Museum. Anhur o Onuris és el nom grec de la divinitat egípcia Inheret, que significa «aquell qui ha portat la deessa llunyana».

Veure Tiberi і Anhur

Annals (Tàcit)

''Codex Mediceus'' 68 II fol. 38 (''Annales,'' XV 44) Els Annals (en llatí: Annales) és el llibre d'història de Publi Corneli Tàcit que descriu els regnes dels quatre emperadors romans que succeïren a Cèsar August.

Veure Tiberi і Annals (Tàcit)

Anni Pol·lió

Anni Pol·lió (Annius Pollio) fou un noble romà.

Veure Tiberi і Anni Pol·lió

Antíoc III de Commagena

Antíoc III de Commagena (en llatí Antiochus, en grec antic Ἀντίοχος) fou rei de Commagena.

Veure Tiberi і Antíoc III de Commagena

Antònia Menor

Antònia Menor o Antònia la jove era la filla petita de Marc Antoni i Octàvia.

Veure Tiberi і Antònia Menor

Antònia Trifena

Antònia Trifena (Ἀντωνία Τρύφαινα) també coneguda amb el nom de Trifena de Tràcia, nascuda l'any 10 aC i morta l'any 55 a Cízic, va ser una reina del Pont i també reina dels tracis Odrisis.

Veure Tiberi і Antònia Trifena

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Veure Tiberi і Antiga Roma

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Veure Tiberi і Antiguitat clàssica

Antioquia de l'Orontes

Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Tiberi і Antioquia de l'Orontes

Apió

Apió (Apion, de sobrenom Plistonices, Pleistoneices) fou un gramàtic grec d'Egipte.

Veure Tiberi і Apió

Apici

* Marc Gavi Apici, gastrònom romà que visqué durant el regnat de Tiberi.

Veure Tiberi і Apici

Apol·lònides de Nicea

Apol·lònides de Nicea (Apollonides) fou un escriptor grec que va viure en temps de l'emperador Tiberi, a qui va dedicar un comentari sobre el σίλλους τε καὶ κιναίδους de Timó de Fliunt, segons Diògenes Laerci.

Veure Tiberi і Apol·lònides de Nicea

Apol·lodor d'Esmirna

Apol·lodor d'Esmirna (en grec Ἀπολλόδωρος) va ser un poeta epigramàtic grec del temps d'August i Tiberi (finals del segle I aC i començaments del) originari de la ciutat d'Esmirna.

Veure Tiberi і Apol·lodor d'Esmirna

Apoxiòmenos

LApoxiòmenos (del grec ἀποξυόμενος, apoxyómenos, d'ἀποξύω, apoxýo, 'fregar, gratar') és una estàtua de marbre d'època romana que es troba als Museus Vaticans.

Veure Tiberi і Apoxiòmenos

Apoxiomen de Lísip

LApoxiomen (en grec antic, 'el que es raspa') és una estàtua en marbre d'època romana que es troba en els museus Vaticans.

Veure Tiberi і Apoxiomen de Lísip

Aràbia preislàmica

yazdanites La història de l'Aràbia preislàmica, és a dir, la de la península Aràbiga i el poble àrab abans del sorgiment de l'islam l'any 630 no es coneix amb gran detall.

Veure Tiberi і Aràbia preislàmica

Arc de Triomf d'Aurenja

L'arc de triomf d'Aurenja és un arc de triomf situat a la ciutat d'Aurenja, França.

Veure Tiberi і Arc de Triomf d'Aurenja

Aretes IV Filopàter

Aretes IV Filopàter fou rei nabateu d'Aràbia Pètria (9 aC-40 dC).

Veure Tiberi і Aretes IV Filopàter

Arguedas

Arguedas (Arketas o Argetas en basc) és un municipi de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.

Veure Tiberi і Arguedas

Arquelau de Capadòcia

Arquelau (en llatí Archelaus en grec antic Ἀρχέλαος "Arkhélaos"), descendent (besnet) del general Arquelau i fill d'Arquelau II de Comana fou rei de la Capadòcia, designat pels romans el 36 aC.

Veure Tiberi і Arquelau de Capadòcia

Arqueologia bíblica

Larqueologia bíblica és una disciplina que forma part de l'arqueologia.

Veure Tiberi і Arqueologia bíblica

Arquitectura de la Provença

L'arquitectura de la Provença inclou una rica col·lecció de monuments a Occitània de l'Imperi romà, monestirs cistercencs del període romànic, palaus i esglésies medievals, fortificacions de l'època de Lluís XIV, així com nombrosos pobles dalt de turons i fines esglésies.

Veure Tiberi і Arquitectura de la Provença

Art flavi

L'art flavi és la producció artística de l'Imperi Romà durant la dinastia Flàvia (emperadors Vespasià, Tit i Domicià), del 69 al 96.

Veure Tiberi і Art flavi

Artaxes II d'Armènia

Artaxes II o Artaxias I (en armeni Արտաշես Երկրորդ) va ser rei d'Armènia del 33 aC fins al 20 aC.

Veure Tiberi і Artaxes II d'Armènia

Artaxes III d'Armènia

Artaxes III (en grec antic Άρταξίας) també conegut amb el nom de Zenó del Pont (en grec antic Ζήνων), va ser príncep del Pont i més tard rei d'Armènia de l'any 18 al 34, client dels romans.

Veure Tiberi і Artaxes III d'Armènia

Artàban III de Pàrtia

Monedes amb la imatge d''''Artaban III'' Artàban III (en part 𐭍𐭐𐭕𐭓 'Ardawān') va ser rei de Pàrtia de l'any 10 al 42 aproximadament.

Veure Tiberi і Artàban III de Pàrtia

Arxak I d'Armènia

Arxak o també Arsaces va ser rei d'Armènia de l'any 34 al 35.

Veure Tiberi і Arxak I d'Armènia

Asini Gal

Asini Gal (en llatí Asinius Gallus) era un noble romà, fill de Gai Asini Gal Soloní i net de l'historiador Gai Asini Pol·lió.

Veure Tiberi і Asini Gal

Aspurge

Aspurge (Tiberius Iulius Aspurguss Philormanus) de nom complet Tiberi Juli Aspurge Filoromà, va ser rei del Bòsfor des d'abans de l'any 10 fins potser l'any 37.

Veure Tiberi і Aspurge

Astura

Astura (Astura Ἄστυρα) era una petita illa de la costa del Latium, entre Antium i Circeii, a la boca del riu Astura, que neix en una de les valls del massís Albà.

Veure Tiberi і Astura

Atella

Atella (Ἀτελλα) va ser una ciutat de Campània situada a la via entre Nàpols i Càpua a uns 15 km (9 milles romanes) de cadascuna, segons Esteve de Bizanci i la Taula de Peutinger.

Veure Tiberi і Atella

Aternitum

Aternum o Aternitum, va ser una ciutat de la costa Adriàtica a Itàlia, avui anomenada Pescara.

Veure Tiberi і Aternitum

Atili (llibert)

Atili (en llatí Atilius) va ser un llibert romà que va construir un amfiteatre a Fidenes l'any 27, durant el regnat de Tiberi.

Veure Tiberi і Atili (llibert)

Aufídia (esposa de Livi Drus Claudià)

Aufídia, en llatí Aufidia o de vegades Alfídia (Alfidia), va ser una dama romana filla del magistrat romà Marc Aufidi Lurcó i d'una mare desconeguda, que va viure principalment al.

Veure Tiberi і Aufídia (esposa de Livi Drus Claudià)

Aufidi

* Gneu Aufidi, tribú de la plebs l'any 170 aC.

Veure Tiberi і Aufidi

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Veure Tiberi і August

August de via Labicana

L'estàtua dAugust de la Via Labicana és un retrat de l'emperador August de figura completa, realitzada en marbre, de 207 cm d'altura.

Veure Tiberi і August de via Labicana

Augustal

Augustal era el nom que van prendre els membres dels augustals, una associació de sacerdots de l'antiga Roma, dedicada al culte als cèsars.

Veure Tiberi і Augustal

Aulus Cecina Sever

Aulus Cecina Sever (Aulus Caecina Severus) va ser un militar romà que va destacar en temps d'August i Tiberi.

Veure Tiberi і Aulus Cecina Sever

Aulus Corneli Cels

Aulus o Aule Corneli Cels (en llatí: Aulus Cornelius Celsus) (? - segle I) va ser un escriptor, un enciclopedista romà, i potser metge, que va viure probablement a la Gàl·lia Narbonesa.

Veure Tiberi і Aulus Corneli Cels

Aulus Didi Gal

Aulus Didi Gal (en Aulus Didius Gallus) va ser un magistrat romà.

Veure Tiberi і Aulus Didi Gal

Auza

Auza o Auzia (o Auzea) també anomenada segons les inscripcions Colonia Auziensis, va ser una important ciutat de Mauretània i després de la Mauritània Cesariense situada a la via entre Cesarea i Sitifis i al peu del Djebel Deira (muntanya de Garaphi) prop del naixement de l'Adus.

Veure Tiberi і Auza

Aviola

Aviola era un nom de família de la gens Acília que apareix cap al final de la República de Roma.

Veure Tiberi і Aviola

Ayer (Astúries)

Ayer (en castellà Aller) és un ''conceyu'' de la comunitat autònoma del Principat d'Astúries.

Veure Tiberi і Ayer (Astúries)

Štip

Štip (macedoni Штип) és una ciutat i municipalitat de Macedònia del Nord, la principal de la part oriental.

Veure Tiberi і Štip

Ènnia

Ènnia (Ennia) fou la dona de Macró i amant de Calígula.

Veure Tiberi і Ènnia

Òccia

Òccia (en llatí Occia) va ser una verge vestal que va viure al i al.

Veure Tiberi і Òccia

Çankırı

Çankırı, antigament Gangra (del grec Γάγγρα), i més tard Germanicòpolis (del grec Γερμανικόπολις), és una ciutat de Turquia, a la confluència del Tatlıçay i l'Acıçay (afluent del Kızılırmak), a 730 metres sobre el nivell de la mar.

Veure Tiberi і Çankırı

Àper (gramàtic)

Àper, en llatí Aper, fou un gramàtic grec que va viure a Roma en temps de l'emperador Tiberi.

Veure Tiberi і Àper (gramàtic)

Àtal (filòsof)

Àtal o Àttal (en llatí Attalus) va ser un filòsof estoic que va viure en el regnat de Tiberi i que va veure la seva propietat confiscada per Sejà (Sejanus) i va haver de treballar de pagès.

Veure Tiberi і Àtal (filòsof)

Baetulo

Bètulo (Baetulo, en ibèric, Baitolo) és una ciutat que fundaren els romans en un turó vora el mar cap a l'any 100 aC, on actualment se situa la ciutat de Badalona.

Veure Tiberi і Baetulo

Bagacum Nerviorum

Bagacum fou una ciutat del poble belga dels nervis, segurament la seva principal ciutat.

Veure Tiberi і Bagacum Nerviorum

Baj

Estela commemorativa de la mort i enterrament d'un toro Bujis durant el regnat de Tiberi. Bujis (en grec), Baj o Bakha (nom egipci) és el nom que rebia el toro considerat l'encarnació de Ra i Osiris al mitologia egípcia, també era el ca de Montu.

Veure Tiberi і Baj

Bas (cognom)

Bas (Bassus) va ser un cognomen romà.

Veure Tiberi і Bas (cognom)

Basílica Emília

Restes de la basílica Emília La Basílica Emília (en llati: Basilica Aemilia) va ser una important construcció civil de l'època de la República Romana.

Veure Tiberi і Basílica Emília

Basílica Opímia

Situació probable de la basílica Opímia al fòrum RomàAmb l'ampliació del temple de la Concòrdia en època imperial, desapareix la basílica Opímia La Basílica Opímia (en llatí: Basilica Opimia) era una de les tres construccions per a reunions civils que hi havia a l'antiga Roma republicana.

Veure Tiberi і Basílica Opímia

Batalla del bosc de Teutoburg

La batalla del bosc de Teutoburg és una batalla que tingué lloc a la província romana de la Germània Magna (Germania Magna, actual oest d'Alemanya) entre un exèrcit romà i una confederació de pobles germànics.

Veure Tiberi і Batalla del bosc de Teutoburg

Bató de Dalmàcia i Bató de Pannònia

Bató (en llatí Baton o Bato) va ser el nom de dos caps d'una gran revolta que es va produir durant el regnat d'August.

Veure Tiberi і Bató de Dalmàcia i Bató de Pannònia

Baviera

LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.

Veure Tiberi і Baviera

Bianor

Bianor (en grec) va ser un poeta grec de Bitínia.

Veure Tiberi і Bianor

Bovil·les

Bovil·les (en Bovillae en Βοΐλλαι) va ser una antiga ciutat del Làtium situada a la Via Àpia a uns 20 km de Roma.

Veure Tiberi і Bovil·les

Brúcters

Els brúcters (en llatí Bructeri, en grec antic Βρούκτεροι; Brúkteroi) eren una tribu germànica de la regió del riu Amasia (Ems), esmentada per Estrabó entre les que Drus el Vell va sotmetre.

Veure Tiberi і Brúcters

Breunes

Els breunes, breons o brions (en llatí Breuni, Breones o Briones; en grec Βρεῦνοι) foren una tribu alpina de Rètia, al nord del modern Tirol, a la regió de Mont Brenner.

Veure Tiberi і Breunes

Britànnia

La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.

Veure Tiberi і Britànnia

Buxentum

Buxèntum (en Buxentum), anomenada també pel seu nom grec Pixunt (Pyxûs), era una ciutat de la costa oest de Lucània, situada al golf de Policastro (antigament anomenat golf de Laos).

Veure Tiberi і Buxentum

Cabira

Cabira (en llatí Cabira en grec antic Κάβειρα) era una ciutat del Pont, a uns 150 estadis al sud de Magnòpolis i a la base de les muntanyes del Pariadres al lloc on s'ajuntaven els rius Iris i Licos.

Veure Tiberi і Cabira

Cadis

Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.

Veure Tiberi і Cadis

Calahorra

Calahorra és un municipi de La Rioja, a la regió de La Rioja Baixa.

Veure Tiberi і Calahorra

Calataiud

Calataiud (Calatauit en català antic, Calatayú en aragonès i Calatayud, en castellà) és una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, a la vora del riu Jalón, a la província de Saragossa.

Veure Tiberi і Calataiud

Calígula

Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.

Veure Tiberi і Calígula

Calígula (pel·lícula)

Calígula és una pel·lícula de drama històric eròtic del 1979 centrada en l'ascens i la caiguda de l'emperador romà homònim Calígula.

Veure Tiberi і Calígula (pel·lícula)

Calendaris hel·lènics

Els calendaris hel·lènics es componien inicialment de dues estacions, hivern i estiu, al que després es van afegir períodes transitoris.

Veure Tiberi і Calendaris hel·lènics

Calpurni (militar)

Calpurni (en Calpurnius) era el portaestendard de la Legió I Germanica l'any 14 quan va pujar al poder Tiberi.

Veure Tiberi і Calpurni (militar)

Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat

Papir amb el llistat de vencedors Olímpics, segle III, Biblioteca Britànica. Aquest llistat conté els campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat que es van celebrar sense interrupció a Olímpia, Antiga Grècia, tradició que es va mantenir per més de 1000 anys, des de l'any 776 aC fins a l'any 393, quan van ser prohibits tots els cultes pagans per l'emperador cristià de Roma Teodosi I el Gran.

Veure Tiberi і Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat

Camuns

Els camuns o camunnes (latí Camunni) foren un poble alpí que va habitar la vall de l'Ollius (avui Oglio) als Alps Rètics prop del llac Sabinus (llac d'Iseo).

Veure Tiberi і Camuns

Canninefates

Els canninefates (en Canninefates) eren probablement una tribu germànica del poble dels bataus, més que no pas un grup separat.

Veure Tiberi і Canninefates

Capadòcia (província romana)

Capadòcia (llatí Cappadocia, grec antic Καππαδοκία) fou una província romana des de l'any 17 fins al final de l'Imperi Romà, i després província romana d'Orient fins al.

Veure Tiberi і Capadòcia (província romana)

Capri

Capri és una illa situada a la Mar Tirrena, a la península de Sorrento, al costat sud del Golf de Nàpols a la regió de la Campània d'Itàlia.

Veure Tiberi і Capri

Cassi Sever

Cassi Sever (en llatí Cassius Severus) va ser un orador i escriptor satíric romà del temps d'August i Tiberi.

Veure Tiberi і Cassi Sever

Castre de São Lourenço

El Castre de Sâo Lourenço es troba a la muntanya del mateix nom, a la freguesia de Vila Chã, municipi d'Esposende, districte de Braga, a Portugal.

Veure Tiberi і Castre de São Lourenço

Catedral de Magalona

La catedral de Magalona o Saint-Pierre-et-Saint-Paul és una catedral construïda entre els segles XII i XIII a la població de Magalona al terme municipal de Vilanòva de Magalona, al departament francès de l'Erau a la regió francesa d'Occitània.

Veure Tiberi і Catedral de Magalona

Catedral de Tarragona

La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.

Veure Tiberi і Catedral de Tarragona

Catualda

Catualda (Catwalda) fou un cabdill de la tribu germànica dels gotons.

Veure Tiberi і Catualda

Caucs

Els caucs o xaucs (en llatí chauci o cauchi, o també cauci, en grec antic Καῦχοι, Καῦκοι), coneguts també com a curs (cursi), eren una tribu germànica que vivia a l'est dels frisis o frisons entre els rius Ems i Elba, limitant a l'orient amb els saxons, al nord-oest amb els longobards i al nord amb els angrivaris, i ocupaven el país d'Oldenburg i Hannover.

Veure Tiberi і Caucs

Càntabres

Els càntabres (en llatí Cantabri) eren pobles preromans establerts a la costa nord de la península Ibèrica, a les regions muntanyenques de l'actual Cantàbria, la part oriental d'Astúries i part de la comarca lleonesa de La Montaña de Riaño.

Veure Tiberi і Càntabres

Càricles (metge)

Càricles (en llatí Charicles, en grec antic) va ser un destacat metge grec.

Veure Tiberi і Càricles (metge)

Cèsar

Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.

Veure Tiberi і Cèsar

Cèsar (títol)

Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.

Veure Tiberi і Cèsar (títol)

Cízic

Cízic (en grec antic Κύζικος "Kyzikos", en llatí Cyzicus o Cyzicum) era una ciutat grega de la Propòntida, a Mísia, una península o una illa unida al continent per uns sorrals.

Veure Tiberi і Cízic

Cecilià Magi

Cecilià Magi o Magi Cecilià (en llatí Magius Caecilianus) va ser un pretor romà acusat falsament de traïció (majestas) l'any 21 durant el regnat de Tiberi.

Veure Tiberi і Cecilià Magi

Celi Cursor

Celi Cursor (Cælius Cursor) va ser un cavaller romà del temps de l'emperador Tiberi.

Veure Tiberi і Celi Cursor

Cenotafi de Drus

Reconstrucció hiptètica de l'aspecte original per H. Frenz el 1985 El Cenotafi de Drus (Drususstein o Eichelstein en alemany) és un tumulus honorarius (túmul honorari) romà del, situat a Magúncia, al Jakobsberg (Mont de Jaume) a la riba dreta del Rin.

Veure Tiberi і Cenotafi de Drus

Cesaraugusta

NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.

Veure Tiberi і Cesaraugusta

Cesi Cordus

Cesi Cordus (Caesius Cordus) va ser governador de Creta, amb títol de procònsol, durant el regnat de Tiberi.

Veure Tiberi і Cesi Cordus

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Veure Tiberi і Cilícia

Cime

Cime (Cyme) era una ciutat de l'Eòlida, a l'Àsia Menor, anomenada així per Cime, una de les amazones.

Veure Tiberi і Cime

Circ romà de Mèrida

El circ romà de Mèrida és un antic recinte per carreres de carros que van construir els romans en la colònia romana d'Augusta Emèrita —actual Mèrida— a principis del i, poques dècades després de la fundació de la ciutat.

Veure Tiberi і Circ romà de Mèrida

Circeis

Circeis (Circeii Κιρκαία) va ser una ciutat del Latium al peu del puig Circeu.

Veure Tiberi і Circeis

Cirene i Creta

Província de Cirene i Creta (o Creta i Cirene) Cirene i Creta (Cyrene et Creta) van ser una província romana constituïda amb els territoris de l'illa de Creta i  de la Cirenaica, que va existir almenys per dos segles, d'August a Sèptim Sever.

Veure Tiberi і Cirene i Creta

Classe social a l'antiga Roma

La pertinença a una classe social o a una altra tenia un paper d'altíssima importància en les vides dels habitants de l'antiga Roma.

Veure Tiberi і Classe social a l'antiga Roma

Claudi

nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.

Veure Tiberi і Claudi

Clàudia Livil·la

Clàudia Lívia Júlia (llatí clàssic), coneguda pel diminutiu familiar de Livil·la (13 aC - 31), fou l'única filla de Drus Major i d'Antònia Menor.

Veure Tiberi і Clàudia Livil·la

Clàudia Marcel·la la Menor

Clàudia Marcel·la la Menor (en llatí Claudia Marcella Minor) era una dama romana que va néixer a Roma l'any 39 aC.

Veure Tiberi і Clàudia Marcel·la la Menor

Clàudia Pulcra

Clàudia Pulcra (Claudia Pulchra) va ser una dama romana de la dinastia júlioclàudia que va viure en els regnats d'August i de Tiberi.

Veure Tiberi і Clàudia Pulcra

Climent (esclau)

Climent, en llatí Clemens, en grec antic Κλήμης, fou un esclau de Pòstum Agripa que s'assemblava molt al seu amo.

Veure Tiberi і Climent (esclau)

Clites

Els clites (llatí Clitae) eren un poble cilici esmentat per Tàcit.

Veure Tiberi і Clites

Clunia

Ruïnes de Clunia La Colonia Clunia Sulpicia és una ciutat romana situada a l'Alto de Castro, a més de 1.000 msnm, entre els municipis de Coruña del Conde i Peñalba de Castro, al Sud de la província de Burgos (Castella i Lleó).

Veure Tiberi і Clunia

Cogombre

El cogombre (Cucumis sativus) és una planta pertanyent a la família de les cucurbitàcies, i que produeix un fruit denominat amb el mateix nom.

Veure Tiberi і Cogombre

Comicis romans

Els comicis (en llatí comitia) eren les votacions assembleàries on es prenien les decisions a l'antiga Roma.

Veure Tiberi і Comicis romans

Comini

* Comini, tribú de la plebs.

Veure Tiberi і Comini

Commagena

La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.

Veure Tiberi і Commagena

Concòrdia

Concòrdia (en llatí Concordia) és la deïtat romana de l'entesa i l'harmonia.

Veure Tiberi і Concòrdia

Conducte d'aigües de Baetulo

El conducte d'aigües és una estructura subterrània de proveïment d'aigua d'època romana de l'antiga ciutat de Baetulo, ubicada a l'actual carrer d'en Pujol, al barri de Dalt de la Vila de la ciutat de Badalona.

Veure Tiberi і Conducte d'aigües de Baetulo

Congiari

A l'antiga Roma, un congiari (en llatí Congiarium) era una gerra per contenir un congi (congius), equivalent a sis sextaris, que era la mesura més corrent per l'oli.

Veure Tiberi і Congiari

Cornèlia Africana la Menor

Cornèlia Escipió o Cornèlia Africana, dita la Menor (Cornelia Scipionis Africana Minor) va ser la filla petita de Publi Corneli Escipió Africà el vell.

Veure Tiberi і Cornèlia Africana la Menor

Cos Corneli Lèntul Getúlic

Cos Corneli Lèntul Getúlic (en Cossus Cornelius Cn.) va ser un magistrat romà, potser fill de Gneu Corneli Lèntul Àugur o més probablement de Gneu Corneli Lèntul.

Veure Tiberi і Cos Corneli Lèntul Getúlic

Cotis III de Tràcia

Cotis III (en grec antic Κότυς) va ser rei de Tràcia.

Veure Tiberi і Cotis III de Tràcia

Cremuci Cordus

Aulus Cremuci Cordus (Aulus Cremutius Cordus) va ser un historiador romà que va viure en temps dels emperadors August i Tiberi.

Veure Tiberi і Cremuci Cordus

Crimea romana

Gorgippia en el Regne del Bòsfor, ''c''. 180 de La península de Crimea (també denominada Taurica) va estar sota control parcial de l'Imperi Romà durant el 47 ae i c. 340 de.

Veure Tiberi і Crimea romana

Crispí Cepió

Crispí Cepió (en llatí Crispinus Caepio) va ser un magistrat romà.

Veure Tiberi і Crispí Cepió

Cronologia de Jesús

Una cronologia de Jesús té com a objectiu establir una línia de temps per als esdeveniments històrics de la vida de Jesús.

Veure Tiberi і Cronologia de Jesús

Cronologia de l'antiga Roma

Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.

Veure Tiberi і Cronologia de l'antiga Roma

Crucifixió de Jesús

Velázquez, (1631) La crucifixió de Jesús, i la seva posterior mort, és una llegenda suposadament ocorreguda al.

Veure Tiberi і Crucifixió de Jesús

Cultura de l'antiga Roma

Vista actual de l'Arc de Constantí. La cultura romana va ser el resultat del bescanvi cultural especialment de la cultura grega antiga i les cultures orientals (sobretot de Mesopotàmia i Egipte).

Veure Tiberi і Cultura de l'antiga Roma

Curadors

Curadors (Curatores) van ser una sèrie de funcionaris públics de l'Imperi Romà, que desenvolupaven diverses activitats.

Veure Tiberi і Curadors

Curci Àtic

Curci Àtic (Curtius Atticus) va ser un cavaller romà del.

Veure Tiberi і Curci Àtic

Dalmàcia (província romana)

IV La província romana de Dalmàcia (Dalmatia) fou una divisió administrativa de Roma formada al llarg de la costa de la mar Adriàtica.

Veure Tiberi і Dalmàcia (província romana)

Dècada del 10

La dècada de l'any 10 va ser un període històric que es va desenvolupar a Europa, Àfrica i l'Orient Mitjà.

Veure Tiberi і Dècada del 10

Dècada del 20

La dècada del 20 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 20 fins al 31 de desembre del 29.

Veure Tiberi і Dècada del 20

Dècim Juni Silà (amant de Júlia)

Dècim Juni Silà (en llatí Decimus Junius Silanus) va ser un magistrat romà.

Veure Tiberi і Dècim Juni Silà (amant de Júlia)

De Casibus Virorum Illustrium

De Casibus Virorum Illustrium és un recull de biografies d'homes famosos escrit per Giovanni Boccaccio i suposa la contrapart masculina del llibre De mulieribus claris, on escriu els perfils de les dones més cèlebres.

Veure Tiberi і De Casibus Virorum Illustrium

De la vida benaurada

De la vida benaurada (en llatí: De vita beata), també traduïda amb el títol La vida feliç, és un diàleg moral escrit pel filòsof estoic romà Sèneca el Jove.

Veure Tiberi і De la vida benaurada

De re coquinaria

De Re Coquinaria (en català, L'art de la cuina) o Ars Magirica és el llibre de cuina més antic que es coneix.

Veure Tiberi і De re coquinaria

Deci Mundus

Deci Mundus (Decius Mundus) va ser un cavaller romà que va viure sota el regnat de Tiberi, que es va fer passar pel déu Anubis a una dona de l'alta societat romana per a obtenir els seus favors sense el seu coneixement, com a part de la pràctica de la hierogàmia.

Veure Tiberi і Deci Mundus

Delator

Delator (en llatí plural delatores, en femení delatrix) era, a l'antiga Roma, un denunciant, algú que presentava davant d'un tribunal una acusació contra algú altre.

Veure Tiberi і Delator

Dertosa

Dertosa és el nom que rebé la ciutat de Tortosa en temps dels romans.

Veure Tiberi і Dertosa

Diògenes de Rodes

Diògenes de Rodes (en llatí Diogenes, en grec Διογένης) va ser un gramàtic grec del, que dirimia plets a Rodes cada set dies.

Veure Tiberi і Diògenes de Rodes

Dinastia julioclàudia

La dinastia julioclàudia és la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.

Veure Tiberi і Dinastia julioclàudia

Divi filius

Divi filius és una locució llatina que significa 'fill del déu'.

Veure Tiberi і Divi filius

Domici Afer

Domici Afer (en llatí Gnaeus Domitius Afer) va ser un pretor romà que va exercir el càrrec l'any 25.

Veure Tiberi і Domici Afer

Donativum

Donativum ('donatiu') era el nom d'una compensació en diners excepcional que l'emperador romà donava als seus soldats.

Veure Tiberi і Donativum

Dougga

Dougga o, segons l'antic nom llatí, Thugga és un jaciment arqueològic de Tunísia a la governació de Béja, delegació de Teboursouk.

Veure Tiberi і Dougga

Dret romà

El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.

Veure Tiberi і Dret romà

Drus

* Geografia.

Veure Tiberi і Drus

Drus (família)

Drus (Drusus) era el nom d'una família romana distingida que pertanya a la gens Lívia.

Veure Tiberi і Drus (família)

Drus Cèsar

Drus Cèsar (7-33) era fill de Germànic i Agripina Major.

Veure Tiberi і Drus Cèsar

Drus el Jove

Neró Claudi Drus (Nero Claudius Drusus), normalment anomenat Drus el Jove o Drus Menor per distingir-lo del seu oncle Drus el Vell, va ser fill de l'emperador Tiberi i de la seva primera dona Vipsània Agripina (filla d'Agripa i Pompònia).

Veure Tiberi і Drus el Jove

Drus el Vell

Neró Claudi Drus, (Nero Claudius Drusus) conegut normalment com a Drus el Vell o Drus el Major (Drusus Major) va ser el germà petit de l'emperador Tiberi, fill de Lívia Drusil·la i de Tiberi Claudi Neró.

Veure Tiberi і Drus el Vell

Drusil·la

* Lívia Drusil·la, esposa d'August i mare de Tiberi.

Veure Tiberi і Drusil·la

Drusil·la (germana de Calígula)

Drusil·la (Julia Drusilla) va ser filla de Germànic i Agripina Major i criada a la casa de la seva àvia Antònia Menor.

Veure Tiberi і Drusil·la (germana de Calígula)

Economia de l'Imperi Romà

consulta.

Veure Tiberi і Economia de l'Imperi Romà

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Veure Tiberi і Edat antiga

Efes

Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.

Veure Tiberi і Efes

Eges (Eòlia)

Eges (en Aegae, en Αἰγαί, 'Aigái') va ser una antiga polis grega situada a l'Eòlida, a Anatòlia.

Veure Tiberi і Eges (Eòlia)

Elefantis

Elefantis (en llatí Elephantis, en grec antic Ἐλεφαντίς) era probablement el pseudònim d'una poeta eròtica que mencionen Marc Valeri Marcial i Suetoni.

Veure Tiberi і Elefantis

Emília Lèpida (filla de Marc Emili Lèpid)

Emília Lèpida (en llatí Emilia Lepida) va ser una dama romana del.

Veure Tiberi і Emília Lèpida (filla de Marc Emili Lèpid)

Emília Lèpida (germana de Marc Emili Lèpid)

Emília Lèpida (en llatí Emilia Lepida) va ser una dama romana, germana de Marc Emili Lèpid, cònsol l'any 11, i filla de Lèpid el Jove (Marcus Aemilius Lepidus).

Veure Tiberi і Emília Lèpida (germana de Marc Emili Lèpid)

Emili Recte

Emili Recte (en Aemilius Rectus) va ser un governador romà del.

Veure Tiberi і Emili Recte

Emperador romà

L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.

Veure Tiberi і Emperador romà

Epístoles d'Horaci

Les Epístoles són una obra de Quint Horaci Flac, més conegut com a Horaci, composta per vint-i-tres poemes agrupats en dos llibre (vint al primer i dos al segon).

Veure Tiberi і Epístoles d'Horaci

Erari

Erari (aera'rium) era el tresor públic de l'antiga Roma.

Veure Tiberi і Erari

Erix

Erix (Ἔρυξ; Eryx) va ser una ciutat de Sicília a l'oest de l'illa a uns 10 km de Drèpana i a 3 km de la costa; és l'actual Erice.

Veure Tiberi і Erix

Ermenek

Mapa Ermenek (també Ermenak) és una ciutat de Turquia a la província de Karaman, cap del districte homònim.

Veure Tiberi і Ermenek

Escordiscs

Els escordiscs (en llatí Scordisci, en grec antic Σκορδίσκοι) van ser una poderosa tribu celta (o segons altres il·líria o molt barrejats amb els il·liris) que vivien a la part sud de la Baixa Pannònia entre els rius Savus, Dravus i Danubi.

Veure Tiberi і Escordiscs

Escribònia (esposa d'August)

Escribònia (en Scribonia Libo) va ser una dama romana, casada amb Octavi, que després va ser l'emperador August.

Veure Tiberi і Escribònia (esposa d'August)

Escriboni Afrodisi

Escriboni Afrodisi (en llatí Scribonius Aphrodisius) va ser un escriptor romà mencionat per Suetoni.

Veure Tiberi і Escriboni Afrodisi

Escriboni Libó

Escriboni Libó (Scribonius Libó) va ser una família romana d'origen plebeu que va esdevenir cèlebre per la seva connexió amb l'emperador August.

Veure Tiberi і Escriboni Libó

Escriptura quadrada

Escriptura quadrada L'escriptura quadrada (també anomenada majúscula lapidària, majúscula monumental o majúscula elegant) és la forma de cal·ligrafia de l'antiga Roma que va donar origen a les majúscules actuals.

Veure Tiberi і Escriptura quadrada

Escultura hel·lenística

Polidor i Atenodor de Rodes, segle I aC L'escultura hel·lenística representa una de les més importants expressions artístiques de la cultura de l'hel·lenisme i l'estadi final de l'evolució de la tradició de l'escultura grega en l'antiguitat.

Veure Tiberi і Escultura hel·lenística

Estàtues de Sperlonga

Ulisses en el ''Grup Polifem'' Reconstrucció arbitrària del ''Grup Escil·la'' Gruta i estany al 2006, amb el triclini cobert d'herbes. L'illot del ''Grup Escil·la'' es troba a la cova Vista des de dins de la gruta Plànol de la vila i de la gruta Les estàtues de Sperlonga són un ampli conjunt d'escultures descobertes al 1957 a la vil·la de Tiberi a Sperlonga.

Veure Tiberi і Estàtues de Sperlonga

Estola

Estola (del llatí stola, 'roba llarga') era un vestit de dona romà que es portava sobre la túnica, i és un ornament litúrgic dels preveres i bisbes de l'església catòlica i l'església anglicana.

Veure Tiberi і Estola

Estrena

Estrena, segons el Diccionari català-valencià-balear, és una gratificació que es dona quan es vol celebrar l'inici d'alguna cosa.

Veure Tiberi і Estrena

Esus

Esus és un déu principal gal de la mitologia celta famós per la seva representació en el bloc del Pilar dels Nautes.

Veure Tiberi і Esus

Eudem (metge i conspirador)

Eudem (en llatí Eudemus, en grec antic Εὔδημος) era un metge que va exercir a Roma, amant de Livil·la, la dona de Drus Cèsar (fill de l'emperador Tiberi).

Veure Tiberi і Eudem (metge i conspirador)

Euforió de Calcis

Euforió, en llatí Euphorion, en grec antic Εὐφορίων, fou un gramàtic i poeta gec nascut a Calcis a Eubea, fill de Polimnet, nascut segons Suides l'any 274 aC.

Veure Tiberi і Euforió de Calcis

Evangeli de Marció

LEvangeli de Marció és un evangeli apòcrif escrit per Marció autor considerat gnòstic i declarat heretge per l'església.

Veure Tiberi і Evangeli de Marció

Evax

Evax fou un suposat rei d'Aràbia esmentat per Plini el Vell (Plinius, Naturalis Historia 25.4) que diu que va escriure l'obra "De Simplicium Effectibus" (el paràgraf ha estat omès en algunes edicions de Plini).

Veure Tiberi і Evax

Exèrcit romà

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.

Veure Tiberi і Exèrcit romà

Excavacions arqueològiques d'Estàbia

Les excavacions arqueològiques d'Estàbia han retornat les restes de l'antiga ciutat d'Estàbia (Stabiae), a la zona de l'actual Castellammare di Stabia, prop del turó de Varano, així com un conjunt d'edificis que formaven part del seu ager.

Veure Tiberi і Excavacions arqueològiques d'Estàbia

Falani

Falani (en Falanius) va ser un cavaller romà i una de les primeres víctimes dels acusadors públics en el regnat de Tiberi.

Veure Tiberi і Falani

Fanòdic

Fanòdic, en llatí Phanodicus, en grec antic, fou un escriptor grec de data incerta que va escriure una obra titulada, segons Apol·loni Rodi i Diògenes Laerci.

Veure Tiberi і Fanòdic

Fanni Cepió

Fanni Cepió (en llatí Fannius Caepio) va ser un conspirador romà.

Veure Tiberi і Fanni Cepió

Fasti

Fragments dels ''Fasti Praenestini''. Fasti eren calendaris en els quals s'indicaven els dies d'obligat compliment religiós i els dies marcats per a commemorar esdeveniments oficials.

Veure Tiberi і Fasti

Fòrum romà de Caesaraugusta

Muralla El Fòrum romà de Caesaraugusta va ser un complex de l'època romana construït en la Colònia Caesar Augusta, a la província Hispània Citerior / Tarraconense pertanyent a l'Imperi Romà, actualment denominada Saragossa (Espanya).

Veure Tiberi і Fòrum romà de Caesaraugusta

Fedre

Gai Juli Fedre, en llatí Phaedrus, en grec antic, fou un poeta iàmbic grec que va viure al durant el govern dels emperadors August, Tiberi i Claudi.

Veure Tiberi і Fedre

Ferdinand Gregorovius

Ferdinand Gregorovius (Neidenburg, 19 de gener de 1821 - Múnic, 1 de maig de 1891) fou un historiador i periodista alemany, encara que va viure molt de temps a Itàlia, ja que es va especialitzar en la història medieval de l'antiga Roma.

Veure Tiberi і Ferdinand Gregorovius

Fidenes

Fidenes (Fidenae Φιδήνη) va ser una antiga ciutat del Latium a l'esquerra del Tíber, a la via Salària, a uns 8 km (40 estadis) de Roma.

Veure Tiberi і Fidenes

Filadelfia (Lídia)

Filadelfia (en llatí Philadelpheia, en grec antic Φιλαδέλφεια), actualment: Alaşehir, era una ciutat de l'antiguitat clàssica que formava part de Lídia, al nord-oest de les muntanyes Tmolos, al sud del riu Cogamos, a uns 40 km de Sardes, segons diu Plini el Vell.

Veure Tiberi і Filadelfia (Lídia)

Fiora

El Fiora és un riu d'Itàlia que travessa la Toscana i el Laci.

Veure Tiberi і Fiora

Firmi Catus

Firmi Catus (en Firmius Catus) va ser un senador romà del temps de Tiberi.

Veure Tiberi і Firmi Catus

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Veure Tiberi і Florència

Fondi

Fondi és una ciutat d'Itàlia al Laci, província de Latina, amb més de 35.000 habitants.

Veure Tiberi і Fondi

Fonteu Agripa

Fonteu Agripa (en llatí Fonteius Agrippa) va ser un cavaller romà del.

Veure Tiberi і Fonteu Agripa

Frejús

Frejús (nom occità, en francès Fréjus) és una ciutat del sud-est de Provença.

Veure Tiberi і Frejús

Fulcini Prisc

Fulcini Prisc (en llatí Fulcinius Priscus) va ser un jurista romà esmentat per Juli Paule, Neraci Prisc, Gaius, Sext Pomponi i Ulpià, sobretot al Digest.

Veure Tiberi і Fulcini Prisc

Gai Antisti Vet (cònsol any 50)

Gai Antisti Vet (en llatí Caius Antistius Vetus) va ser un magistrat romà.

Veure Tiberi і Gai Antisti Vet (cònsol any 50)

Gai Asini Gal Saloní

Gai Asini Gal Saloní (en llatí Caius Asinius Gallus Saloninus) va ser fill del poeta i historiador Gai Asini Pol·lió.

Veure Tiberi і Gai Asini Gal Saloní

Gai Asini Pol·lió

Gai Asini Pol·lió (en llatí Caius Asinius Pollio) va ser un destacat poeta, orador i historiador del temps d'August.

Veure Tiberi і Gai Asini Pol·lió

Gai Asini Pol·lió (cònsol)

Gai Asini Pol·lió (en llatí Caius Asinius Pollio) va ser un magistrat romà, net de Gai Asini Pol·lió (Caius Asinius Pollio) i fill de Gai Asini Gal Saloní i de Vipsània (la filla de Marc Vipsani Agripa).

Veure Tiberi і Gai Asini Pol·lió (cònsol)

Gai Avidi Nigrí

Gai Avidi Nigrí (en llatí Gaius Avidius Nigrinus) (mort el 118) va ser un polític romà que visqué entre el i II.

Veure Tiberi і Gai Avidi Nigrí

Gai Bíbul

Gai Bíbul (en llatí Caius Bibulus) va ser un magistrat romà.

Veure Tiberi і Gai Bíbul

Gai Calvisi Sabí (cònsol any 26)

Gai Calvisi Sabí (en Gaius Calvisius Sabinus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Tiberi і Gai Calvisi Sabí (cònsol any 26)

Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)

Lèntul Espinter, que representa el cap coronat de ''Libertas'' i al revers una gerra de sacrifici i lituus. Gai Cassi Longí (Caius Cassius Longinus) va ser un magistrat romà, possible fill de Gai Cassi Longí Var.

Veure Tiberi і Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)

Gai Cetroni

Gai Cetroni (en llatí Caius Caetronius) va ser legat a la Legio I Germanica en temps de l'emperador Tiberi l'any 14.

Veure Tiberi і Gai Cetroni

Gai Fufi Gemin

Gai Fufi Gemin (en Gaius Fufius Geminus) va ser un magistrat romà del.

Veure Tiberi і Gai Fufi Gemin

Gai Furni (cònsol)

Gai Furni (en llatí Caius Furnius) va ser un magistrat romà.

Veure Tiberi і Gai Furni (cònsol)

Gai Juni Silà (cònsol l'any 10)

Gai Juni Silà (en llatí Caius Junius C. F. M. N. Silanus) va ser un sacerdot i magistrat romà.

Veure Tiberi і Gai Juni Silà (cònsol l'any 10)

Gai Lutori Prisc

Gai Lutori Prisc (en Caius Lutorius Priscus) va ser un cavaller i poeta romà que va compondre un poema sobre la mort de Germànic Cèsar que es va fer famós.

Veure Tiberi і Gai Lutori Prisc

Gai Marci Censorí (cònsol 8 aC)

Gai Marci Censorí (Caius Marcius L. F. L. N. Censorinus) va ser un senador del Alt Imperi Romà que va desenvolupar el seu cursus honorum sota l'imperi d'August.

Veure Tiberi і Gai Marci Censorí (cònsol 8 aC)

Gai Musoni Rufus

Gai Musoni Rufus (Gaius Musonius Rufus) va ser un filòsof estoic romà del dC.

Veure Tiberi і Gai Musoni Rufus

Gai Petroni Ponci Nigrí

Gai Petroni Ponci Nigrí (Caius Petronius Pontius Nigrinus) va ser un magistrat romà.

Veure Tiberi і Gai Petroni Ponci Nigrí

Gai Poppeu Sabí

Poppeu Sabí (en llatí Poppaeus Sabinus) va ser un magistrat romà que va viure al segle I aC.

Veure Tiberi і Gai Poppeu Sabí

Gai Rubel·li Plaute

Gai Rubel·li Plaute (en llatí Caius Rubellius Plautus) va ser un ciutadà romà del.

Veure Tiberi і Gai Rubel·li Plaute

Gai Sal·lusti Crisp el Jove

Gai Sal·lusti Crisp (en llatí Caius Sallustius Crispus), conegut com el Jove, era el net de la germana de l'historiador Gai Sal·lusti Crisp, adoptat per aquest i hereu de la seva gran fortuna.

Veure Tiberi і Gai Sal·lusti Crisp el Jove

Gai Senti Saturní (cònsol any 19 aC)

Gai Senti Saturní (en llatí Caius Sentius Saturninus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Tiberi і Gai Senti Saturní (cònsol any 19 aC)

Gai Senti Saturní (cònsol any 4)

Gai Senti Saturní (en llatí Caius Sentius Saturninus) va ser un magistrat romà fill de Gai Senti Saturní, cònsol l'any 19 aC.

Veure Tiberi і Gai Senti Saturní (cònsol any 4)

Gai Sili (cònsol)

Gai Sili (en llatí Caius Silius P. F. P. N.) va ser un magistrat romà que va viure als segles I aC i I. Formava part de la gens Sília, una gens romana d'origen plebeu.

Veure Tiberi і Gai Sili (cònsol)

Gai Sulpici Galba (cònsol 5 aC)

va ser un magistrat romà, pare de l'emperador Galba.

Veure Tiberi і Gai Sulpici Galba (cònsol 5 aC)

Gai Ummidi Quadrat

Gai Ummidi Quadrat (en llatí Caius Ummidius Quadratus) va ser un magistrat romà que va viure a inicis de l'imperi.

Veure Tiberi і Gai Ummidi Quadrat

Gai Vel·lei Patèrcul

Gai Vel·lei Patèrcul (Gaius Velleius Paterculus; Campània, 19 aC-30) va ser un historiador romà contemporani d'August i Tiberi.

Veure Tiberi і Gai Vel·lei Patèrcul

Gai Vibi Rufí

Gai Vibi Rufí (en Caius Vibius Rufinus) va ser un magistrat romà del.

Veure Tiberi і Gai Vibi Rufí

Gai Vibi Rufus

Gai Vibi Rufus (Gaius Vibius Rufus) va ser un magistrat romà del.

Veure Tiberi і Gai Vibi Rufus

Galàcia

Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.

Veure Tiberi і Galàcia

Gamala

Gamala Gamala fou una ciutat de Palestina esmentada per Flavi Josep com a cap del districte de Gamalitis o Gamalítica dins la regió de Gaulanítide.

Veure Tiberi і Gamala

Garrot vil

Execució amb el garrot a les Filipines el 1901. El garrot és un instrument utilitzat per executar els condemnats a mort.

Veure Tiberi і Garrot vil

Gel·li Publícola (qüestor)

Gel·li Publícola (en llatí Gellius Publicola) va ser un magistrat romà.

Veure Tiberi і Gel·li Publícola (qüestor)

Gemini

* Gèmini o bessons, constel·lació zodiacal.

Veure Tiberi і Gemini

Gemini (cavaller)

Gemini (Geminius) era un cavaller romà.

Veure Tiberi і Gemini (cavaller)

Genauns

Els genauns (en llatí Genauni, en grec antic Γεναῦνοι "Genaunoi") eren un poble ferotge i guerrer de Rècia sotmès per Tiberi i Drus durant el regnat d'August.

Veure Tiberi і Genauns

Gens Alfía

La gens Alfía va ser una família romana, coneguda entre el segle I aC i el segle I dC.

Veure Tiberi і Gens Alfía

Gens Atília

La gens Atília (en llatí: Atilia gens i de vegades escrit Atillia) va ser una gens de Roma, amb branques patrícia i plebea.

Veure Tiberi і Gens Atília

Gens Èlia

La gens Èlia (en gens Aelia) va ser una gens romana d'origen plebeu, que va usar els cognomens ''Catus'', ''Gallus'', Gracilis, Làmia, Lígur, ''Paetus'', Staienus, ''Stilo'' i ''Tubero''.

Veure Tiberi і Gens Èlia

Gens Calpúrnia

Denari amb la inscripció ''Calpurnia'' La gens Calpúrnia, en llatí: Calpurnia(singular) i Calpurnii (plural), va ser una família romana considerada d'origen plebeu, tot i que es deien descendents de Calpus el tercer dels quatre fills del rei Numa Pompili.

Veure Tiberi і Gens Calpúrnia

Gens Comínia

La gens Comínia (en llatí Cominia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu.

Veure Tiberi і Gens Comínia

Gens Júlia

La gens Júlia (Julia gens) va ser una gens romana d'origen patrici més antigues de Roma, els membres de la qual van arribar a les més altes dignitats de l'estat durant la república.

Veure Tiberi і Gens Júlia

Gens Lívia

La gens Lívia (en llatí Livia gens) va ser una gens romana plebea, però una de les més il·lustres entre la noblesa.

Veure Tiberi і Gens Lívia

Gens Lòl·lia

Lòl·lia era el nom d'una gens romana d'origen plebeu a l'antiga Roma, que apareix a la historia al, a l'últim temps de la República.

Veure Tiberi і Gens Lòl·lia

Gens Màgia

Màgia (en llatí Magia) va ser una gens plebea romana, originaria de la Campània, d'una de les cases més distingides de Càpua, durant la Segona Guerra Púnica.

Veure Tiberi і Gens Màgia

Gens Mària

La gens Mària (en llatí Maria gens) va ser una gens romana d'origen plebeu.

Veure Tiberi і Gens Mària

Gens Vitèl·lia

La gens Vitèl·lia o Vitel·li (en llatí Vitellia gens o Vitelli) va ser una gens romana d'orígens controvertits.

Veure Tiberi і Gens Vitèl·lia

George Edward Bonsor Saint Martin

va ser un pintor, arqueòleg i historiador membre de la Reial Acadèmia de la Història d'origen anglès.

Veure Tiberi і George Edward Bonsor Saint Martin

Germanicòpolis de Bitínia

Germanicòpolis de Bitínia (en llatí Germanicopolis, en grec antic Γερμανικόπολις) era una ciutat de Bitínia, propera a Prusa, que anteriorment, segons Plini el Vell, es deia Helgas o Booscoete (Βοὸς κοίτη, 'corral de bous').

Veure Tiberi і Germanicòpolis de Bitínia

Germànic Cèsar

Germànic Juli Cèsar (Germanicus Iulius Caesar; nascut el 24 de maig del 15 aC i mort el 10 d'octubre del 19) va ser el fill gran de Drus el vell (Neró Claudi Drus).

Veure Tiberi і Germànic Cèsar

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Veure Tiberi і Germànics

Getúlic

Getúlic, en llatí Gaetulicus, fou un poeta grecoromà que figura a lAntologia grega amb nou epigrames (entre ells Γαιτουλίου, Γαιτουλίκου, Γαιτουλίχου, Γαιτούλλου, Γαιτουλικίουi Γετουλίου), de formes agradables i sobre diversos temes.

Veure Tiberi і Getúlic

Gilles de Rais

Gilles de Montmorency-Laval, baró de Rais, anomenat Gilles de Rais o Gilles de Retz, (setembre de 1405? - 26 d'octubre de 1440) va ser un noble i assassí en sèrie francès del que va lluitar a la Guerra dels Cent Anys al costat de Joana d'Arc, a la qual va seguir i en la qual va creure sempre.

Veure Tiberi і Gilles de Rais

Gneu Acerroni Pròcul

Gneu Acerroni Pròcul (Gnaeus Acerronius Proculus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Tiberi і Gneu Acerroni Pròcul

Gneu Calpurni Pisó (cònsol 7 aC)

Gneu Calpurni Pisó (en llatí Cnaeus Calpurni Cn. F. Cn. N. Piso) (ca. 44 aC/43 aC - 20 dC) va ser un magistrat romà.

Veure Tiberi і Gneu Calpurni Pisó (cònsol 7 aC)

Gneu Corneli Lèntul Àugur

Gneu Corneli Lèntul Àugur (en Cnaeus Cornelius Cn.) va ser un magistrat romà.

Veure Tiberi і Gneu Corneli Lèntul Àugur

Gneu Corneli Lèntul Getúlic

Gneu Corneli Lèntul Getúlic (en Cnaeus Cornelius Cossi F. Cn.) va ser un magistrat romà fill de Cos Corneli Lèntul Getúlic.

Veure Tiberi і Gneu Corneli Lèntul Getúlic

Gneu Domici Ahenobarb (cònsol any 32)

Gneu Domici Ahenobarb (Gnaeus Domitius L. F. Cn.) va ser fill del cònsol Luci Domici Ahenobarb cònsol l'any 16 aC.

Veure Tiberi і Gneu Domici Ahenobarb (cònsol any 32)

Gneu Domici Corbuló

Bust de '''Gneu Domici Corbuló'''. Còpia de l'original que es conserva als Museus Capitolins Gneu Domici Corbuló (c. 7 - 67) era fill de Vistília, una dona que va tenir set fills amb sis marits diferents.

Veure Tiberi і Gneu Domici Corbuló

Gneu Pompeu Teòfanes

Gneu Pompeu Teòfanes (en llatí Cnaeus Pompeius Theophanes) va ser un historiador i polític grec, un dels amics més íntims de Gneu Pompeu Magne, nadiu de Mitilene a Lesbos.

Veure Tiberi і Gneu Pompeu Teòfanes

Grani Marcel

Grani Marcel (en llatí Granius Marcellus) va ser un magistrat romà.

Veure Tiberi і Grani Marcel

Grani Marcià

Grani Marcià (en llatí Granius Marcianus) va ser un senador romà del.

Veure Tiberi і Grani Marcià

Grecí Lacó

Grecí Lacó (en llatí Graecinus Laco) va ser un militar i magistrat romà del.

Veure Tiberi і Grecí Lacó

Gruta de Sejà

La Gruta de Sejà és un monumental túnel subterrani excavat en el massís de tuf volcànic de Posillipo, que comunicava Coroglio amb la Badia de Trentaremi a Nàpols al sud d'Itàlia.

Veure Tiberi і Gruta de Sejà

Guàrdia Pretoriana

I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya).

Veure Tiberi і Guàrdia Pretoriana

Guerres civils romanes

Durant tota l'Antiga Roma hi hagué diferents conflictes que poden qualificar-se com a guerra civil.

Veure Tiberi і Guerres civils romanes

Guerres romano-perses

Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles  i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el).

Veure Tiberi і Guerres romano-perses

Heliògraf (telecomunicacions)

Heliògrafs Un heliògraf és un aparell emprat per fer senyals telegràfics mitjançant la reflexió dels raigs del sol en un mirall movible o bé mitjançant la interposició d'una espècie de persiana, l'obertura o tancament de la qual fa que els raigs del sol arribin i es reflecteixin en el mirall o no.

Veure Tiberi і Heliògraf (telecomunicacions)

Herenni Capitó

Herenni Capitó (Herennius Capito) va ser un governador romà del.

Veure Tiberi і Herenni Capitó

Herodes Antipes

Jesús de Natzaret davant Herodes Antipes. Retaule major del monestir de Sixena. Herodes Antipes (també conegut com a Herodes el Tetrarca) (Judea, 20 aC - Sant Bertran de Comenge, 39).

Veure Tiberi і Herodes Antipes

Herodes I Agripa

Herodes I Agripa (Herodes Agrippa), al qual Flavi Josep esmenta com Agripa el Gran, fou fill d'Aristòbul i Berenice i net d'Herodes el Gran, nascut vers l'any 10 aC.

Veure Tiberi і Herodes I Agripa

Heterocromia

Un gat blanc amb heterocromia total L'heterocromia (en oftalmologia, coneguda com a heterochromia iridis o heterochromia iridum) és una anomalia dels ulls en la qual els iris són de diferent color.

Veure Tiberi і Heterocromia

Hieró (governador)

Hieró (en llatí Hieron, en grec antic Ἱέρων) fou un dels principals sàtrapes o governadors entre els parts cap a l'any l'any 36, però d'origen grec, com indica el seu nom.

Veure Tiberi і Hieró (governador)

Hierogàmia

group.

Veure Tiberi і Hierogàmia

Hieroteu de Segòvia

Hieroteu de Segòvia (en castellà Jeroteo o Geroteo) és una personalitat llegendària, creada per la falsa Crònica de Dextre al final del, que el seu autor presenta com a primer bisbe de Segòvia i primer màrtir de la ciutat.

Veure Tiberi і Hieroteu de Segòvia

Hippiatrica

Un Infoli de l' ''Hippiatrica'' amb instruccions escrites i il·lustrades sobre com fer una intubació nasogàstrica amb un cavall amb diarrea. La Hippiatrica, conegut també com a Hippiatrika o Corpus Hippiatricorum Graecorum (en grec: Ἱππιατρικά) és una recopilació produïda durant l'Imperi Romà d'Orient sobre textos grecs antics, principalment fragments, dedicats a la cura i curació del cavall.

Veure Tiberi і Hippiatrica

Hispània Citerior

La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.

Veure Tiberi і Hispània Citerior

Història d'Armènia

Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.

Veure Tiberi і Història d'Armènia

Història d'Àustria

Escut d'Àustria La història d'Àustria designa la història de l'estat d'Europa central anomenat actualment Àustria.

Veure Tiberi і Història d'Àustria

Història de Bòsnia i Hercegovina

Bòsnia i Hercegovina Vista panoràmica de Mostar Bòsnia i Hercegovina ha estat un país compost per pobles il·liris i governat per diferents ens d'Europa i dels Balcans.

Veure Tiberi і Història de Bòsnia i Hercegovina

Història de l'Imperi Romà

l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.

Veure Tiberi і Història de l'Imperi Romà

Història de les biblioteques

- La història de la biblioteca és la disciplina acadèmica dedicada a l'estudi de la història de les biblioteques; és un subcamp de biblioteconomia i història.

Veure Tiberi і Història de les biblioteques

Història de Nàpols

XVIII La història de Nàpols és de les més riques d'Itàlia.

Veure Tiberi і Història de Nàpols

Història de Suïssa

Per bé que hi ha presència neandertal confirmada per restes arqueològiques, la presència humana a Suïssa es fa notar sobretot amb l'aparició de l'agricultura.

Veure Tiberi і Història de Suïssa

Hivernacle

Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època.

Veure Tiberi і Hivernacle

Homosexualitat a l'antiga Roma

Detall de la copa Warren d'un jove sent penetrat per un home. Les fonts històriques disponibles sobre la pràctica de lhomosexualitat a l'antiga Roma, les seves actituds i l'acceptació del fet són abundants.

Veure Tiberi і Homosexualitat a l'antiga Roma

Illa de Ponça

L'Illa de Ponça (en Pontia, en Ποντία) és una illa de la mar Tirrena, del grup de les illes Poncianes o de Ponça.

Veure Tiberi і Illa de Ponça

Illa de Rodes

Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.

Veure Tiberi і Illa de Rodes

Imperator

Imperator, en llatí, era el grau militar equivalent a general.

Veure Tiberi і Imperator

Imperi Part

L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Veure Tiberi і Imperi Part

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Tiberi і Imperi Romà

Inscripció de Pilat

La inscripció de Pilat és una pedra calcària atribuïda a Ponç Pilat, un prefecte romà que va governar la província romana de Judea entre els anys 26 i 36 dC.

Veure Tiberi і Inscripció de Pilat

Iotape de Commagena

Iotape (en llatí Iotape, en grec antic Ἰωτάπη) era filla d'Antíoc III de Commagena i va ser l'esposa del rei Antíoc IV de Commagena.

Veure Tiberi і Iotape de Commagena

Ireneu de Lió

va ser un bisbe grec conegut pel seu paper en l'orientació i l'expansió de les comunitats cristianes en el que ara el sud de França i, més àmpliament, per al desenvolupament de la teologia cristiana combatent l'heretgia i definint l'ortodòxia.

Veure Tiberi і Ireneu de Lió

Isidor de Càrax

Isidor de Càrax (en Isidorus) fou un geògraf de l'antiga Grècia natural de la Susiana del.

Veure Tiberi і Isidor de Càrax

Jaciment romà de sa Mesquida

El jaciment romà de sa Mesquida és un jaciment arqueològic d'època romana situat al nucli de Santa Ponça, dins el terme de Calvià.

Veure Tiberi і Jaciment romà de sa Mesquida

Jaciments arqueològics de l'Aragó

Els jaciments arqueològics a l'Aragó són els llocs on s'han trobat restes dels antics pobladors de l'actual comunitat d'Aragó.

Veure Tiberi і Jaciments arqueològics de l'Aragó

Jardins de Sal·lusti

''Gàlata Ludovisi'', actualment al Palau Altemps Els jardins de Sal·Lusti (llatí: Horti Sallustiani) eren uns jardins romans que pertanyien a l'historiador romà Gai Sal·lusti al s. I ae gràcies a la riquesa que acumulà per extorsió en el seu càrrec com a governador de la província de Numídia.

Veure Tiberi і Jardins de Sal·lusti

Júlia (filla d'August)

Júlia (en llatí Julia Augusti filia; Roma, 30 octubre 39 aC - Reggio de Calábria, 14 dC) va ser filla d'August i Escribònia.

Veure Tiberi і Júlia (filla d'August)

Júlia Drusa

Júlia Drusa (en llatí Julia Drusa) va ser filla de Drus Cèsar i de Clàudia Livil·la, la germana de Germànic Cèsar i de Claudi.

Veure Tiberi і Júlia Drusa

Júnia Tèrcia

Júnia Tèrcia o Júnia Tertul·la (en Junia Tertia o Junia Tertulla) va ser una dama romana.

Veure Tiberi і Júnia Tèrcia

Jesús de Natzaret

Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».

Veure Tiberi і Jesús de Natzaret

Jo, Claudi

Jo, Claudi (en anglès: I, Claudius) és una adaptació de la BBC de les novel·les de Robert Graves I, Claudius i Claudius the God.

Veure Tiberi і Jo, Claudi

Jo, Claudi (novel·la)

Jo, Claudi (en anglès I Claudius) és una novel·la del 1934 de l'escriptor britànic Robert Graves i una de les grans supervendes literàries del.

Veure Tiberi і Jo, Claudi (novel·la)

Joan Baptista

Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.

Veure Tiberi і Joan Baptista

Jocs Palatins

Els Jocs Palatins (en Ludi Palatini) eren uns jocs romans instituïts per l'emperadriu Lívia Drusil·la en honor d'August i que se celebraven al Palatí.

Veure Tiberi і Jocs Palatins

Johan Ferrández d'Heredia

Johan Ferrández d'Heredia (~1310, Munébrega - 1396, Avinyó) fou un escriptor, mecenes, polític i diplomàtic aragonès al servei del rei Pere III el Cerimoniós, fou castellà d'Amposta i mestre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.

Veure Tiberi і Johan Ferrández d'Heredia

Josep Balari i Jovany

Josep Balari i Jovany (Barcelona, 11 de novembre de 1844 - 1 de juliol de 1904) fou un filòleg, hel·lenista, historiador i taquígraf català.

Veure Tiberi і Josep Balari i Jovany

Jul·lus Antoni

Jul o Jul·lus Antoni (en Jullus Antonius M. f. M. n.) era fill del triumvir Marc Antoni i de Fúlvia.

Veure Tiberi і Jul·lus Antoni

Juli Africà

Juli Africà (en llatí Iulius Africanus) va ser un orador del temps de Neró possiblement fill d'un altra Julius Africanus que va ser condemnat en temps de Tiberi, l'any 32.

Veure Tiberi і Juli Africà

Juli Cels (tribú)

Juli Cels (en llatí Iulius Celsius) va ser un tribú militar del.

Veure Tiberi і Juli Cels (tribú)

Juli Flor

Juli Flor (en llatí Julius Florus) va ser un poeta i orador romà nascut a la Gàl·lia, famós per la seva eloqüència, que va formar part de la delegació de Tiberi Claudi Neró enviada per August a posar a Tigranes al tron d'Armènia.

Veure Tiberi і Juli Flor

Julia de majestatis

Julia de majestatis va ser una llei establerta per August al començament de l'Imperi Romà que castigava qualsevol atac a la "majestat" del poble romà, el delicte de Majestas.

Veure Tiberi і Julia de majestatis

Julia de modo pecuniae possidendae

Julia de modo pecuniae possidendae va ser una antiga llei romana establerta per Juli Cèsar que prohibia tenir en caixa més de 60 asos d'or i plata, teòricament per fer circular els capitals, però en realitat per impedir als seus enemics disposar de diners en contra seva.

Veure Tiberi і Julia de modo pecuniae possidendae

Julia sumptuaria

La lex Julia sumptuaria va ser una antiga llei romana que va establir probablement Juli Cèsar.

Veure Tiberi і Julia sumptuaria

Juni Bles

Juni Bles (en llatí Junius Blaesus) va ser un militar romà.

Veure Tiberi і Juni Bles

Juni Gal·lió

Juni Gal·lió (en llatí Junius Gallio) va ser un retòric romà contemporani i amic de Marc Anneu Sèneca, del qual va adoptar al seu fill.

Veure Tiberi і Juni Gal·lió

Just Catoni

Just Catoni (en llatí Iustus Catonius) va ser un centurió romà de les legions pannònies que es van revoltar al pujar al tron Tiberi l'any 14.

Veure Tiberi і Just Catoni

Jutlàndia

Holstein (Alemanya) Jutlàndia (en danès: Jylland, en alemany: Jütland) és una península de l'Europa nord-occidental que comprèn la part continental de Dinamarca i el nord d'Alemanya (estat federal de Slesvig-Holstein).

Veure Tiberi і Jutlàndia

Juturna

Juturna fou una nimfa llatina, filla del rei Daune.

Veure Tiberi і Juturna

Kalamata

Kalamata (Καλαμάτα), antigament Fares (Φαραί), és una ciutat de la Messènia, al sud-oest del Peloponès, a Grècia.

Veure Tiberi і Kalamata

Karur

Karur és una ciutat i municipalitat de Tamil Nadu, capital del districte de Karur i antigament una ciutat del districte de Coimbatore a la presidència de Madras.

Veure Tiberi і Karur

Kayseri

Kayseri (en turc i oficialment; en grec, Καισάρεια, Kesària), antigament anomenada Cesarea de Capadòcia, és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).

Veure Tiberi і Kayseri

La coronació d'espines (Ticià, Louvre)

La coronació d'espines és un quadre de Ticià (com indica la inscripció Titianus F. en un dels graons).

Veure Tiberi і La coronació d'espines (Ticià, Louvre)

La túnica sagrada

La túnica sagrada (original: The Robe) és un pèplum estatunidenc de Henry Koster estrenada el 1953.

Veure Tiberi і La túnica sagrada

Laodicea del Licos

Ruïnes de Laodicea del Licos Laodicea del Licos (en llatí Laodiceia ad Lycum, en grec antic Λαοδίκεια πρὸς τῷ Λυκῶ; també Laodicea de Frígia, Λαοδίκεια ἡ ἐν Φρυγία) va ser una ciutat de la Frígia occidental prop del riu Licos (turc Çürük Su), afluent del Gran Meandre, en un turó entre dues valls dels rius Asopus i Caprus, afluents del Licos.

Veure Tiberi і Laodicea del Licos

Latinius Pande

Latinius Pande (en llatí Latinius Pandus), va ser un governador romà del.

Veure Tiberi і Latinius Pande

Líber

mosaic romà amb ''Liber Pater'' representat com a Dionís acompanyat d'un sàtir i dues bacants. Museu de Sabrata (Líbia) Segons la mitologia romana, Líber fou una divinitat itàlica de caràcter agrari, també anomenat Liber Pater.

Veure Tiberi і Líber

Lívia Drusil·la

Estàtua de Lívia Lívia Drusil·la (en llatí Livia Drusilla; Roma, 30 de gener 58 aC - Roma, 29 dC), va ser una emperadriu romana.

Veure Tiberi і Lívia Drusil·la

Legió IV Scythica

La legió IV Scythica va ser una legió romana creada per Marc Antoni cap a l'any 42 aC, segurament quan va emprendre la campanya contra l'Imperi Part, i d'aquí el seu altre cognomen, Parthica.

Veure Tiberi і Legió IV Scythica

Legió IX Hispana

La Legió IX Hispana (Novena legió «hispana»), també Legió VIIII Hispana Macedonia Victrix, fou una legió romana creada a mitjans del, juntament amb la Legió VI Ferrata, la Legió VII Claudia i la Legió VIII Augusta per Gneu Pompeu Magne l'any 65 aC.

Veure Tiberi і Legió IX Hispana

Legió V Alaudae

La Legió V Alaudae va ser una legió romana creada per Juli Cèsar l'any 52 aC a la Gàl·lia Transalpina.

Veure Tiberi і Legió V Alaudae

Legió XIV Gemina

La Legió XIV Gemina (catorzena legió 'bessona') va ser una legió romana creada possiblement per Juli Cèsar l'any 57 aC quan anava a atacar la Gàl·lia Belga.

Veure Tiberi і Legió XIV Gemina

Legió XV Apollinaris

Legió XV Apollinaris La Legió XV Apollinaris (quinzena legió «dedicada a Apol·lo») va ser una legió romana que podria haver estat fundada per Juli Cèsar l'any 53 aC, i la va posar a les ordres de Tit Labiè.

Veure Tiberi і Legió XV Apollinaris

Legió XVI Gallica

La Legió XVI Gallica, (setzena legió «de la Gàl·lia») va ser una legió romana fundada per Octavi per lluitar contra Sext Pompeu Pius que havia ocupat Sicília i posava en perill els subministraments a Roma.

Veure Tiberi і Legió XVI Gallica

Legió XVIII

La Legió XVIII va ser una legió romana fundada probablement per Octavi l'any 41 aC i destruïda l'any 9 a la batalla del bosc de Teutoburg.

Veure Tiberi і Legió XVIII

Legió XX Valèria Victrix

La Legió XX va construir ''Deva Victrix'' (avui Chester) La Legió vigèsima Valèria Victrix fou una legió romana, probablement reclutada per August després del 31 aC.

Veure Tiberi і Legió XX Valèria Victrix

Legió XXI Rapax

La Legió XXI Rapax (vint-i-unena legió 'depredadora') va ser una legió romana creada per August l'any 31 aC, segurament integrant soldats d'altres legions més antigues i incorporant-hi nous soldats itàlics.

Veure Tiberi і Legió XXI Rapax

Lesbocles

Lesbocles (en llatí Lesbocles) va ser un retòric grec que va viure a Roma en temps de l'emperador Tiberi a la primera meitat del.

Veure Tiberi і Lesbocles

Lesbonax (filòsof)

Lesbònax (en grec), fill de Potamó de Mitilene, va ser un filòsof i sofista grec que va viure en temps de l'emperador August.

Veure Tiberi і Lesbonax (filòsof)

Libertas

Lèntul Espinter, que representa el cap coronat de '''''Libertas''''' i al revers una gerra de sacrifici i lituus. Libertas va ser la deïtat que personificava la llibertat a la mitologia romana.

Veure Tiberi і Libertas

Licí (llibert)

Licí (en llatí Licinus) va ser un esclau d'origen gal de Juli Cèsar, que l'havia fet presoner de jovenet durant la guerra.

Veure Tiberi і Licí (llibert)

Limites romani

Limites Romani o Limes és el nom aplicat a una zona de fortificacions frontereres romanes que protegien el seu imperi.

Veure Tiberi і Limites romani

Literatura romana

El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.

Veure Tiberi і Literatura romana

Livi Drus Claudià

Marc Livi Drus Claudià (en llatí Livius Drusus Claudianus) va ser el pare de l'emperadriu Lívia Drusil·la, la mare de l'emperador Tiberi.

Veure Tiberi і Livi Drus Claudià

Livineu Règul

en llatí Livineius Regulus, va ser un senador romà que en el regnat de l'emperador Tiberi va defensar a Gneu Calpurni Pisó l'any 20, quan la majoria dels que ho podien fer van refusar la seva defensa.

Veure Tiberi і Livineu Règul

Llac Albano

El Llac Albà, també anomenat Llac de Castelgandolfo, és un menut llac volcànic al sud de Roma, a Itàlia.

Veure Tiberi і Llac Albano

Llac de Constança

El llac de Constança des de Meersburg Mapa del llac de Constança Entrada del Rin al llac de Constança El llac de Constança (en alemany Bodensee) és un llac de l'Europa central travessat pel Rin.

Veure Tiberi і Llac de Constança

Llac de Tiberíades

El llac de Tiberíades des del bosc negre El llac de Tiberíades (en hebreu Kinneret, en àrab Bahr al-Tabariyya), també anomenat llac de Galilea, mar de Galilea (als Evangelis), llac de Genesaret o llac de Kinneret (de l'hebreu kinnor, que significa «en forma de lira»), és un llac d'aigua dolça situat al nord-est de Palestina, ocupada acualment per Israel, i a la frontera amb Síria.

Veure Tiberi і Llac de Tiberíades

Llatí Latiaris

Llatí Latiaris o potser Latini Latiaris (en llatí Latinius Latiaris) va ser un magistrat i delator romà del.

Veure Tiberi і Llatí Latiaris

Lleis sumptuàries

Les lleis sumptuàries (en llatí leges sumptuariae) són les diverses lleis romanes que al llarg del temps van intentar controlar el luxe per equiparar la forma de vida de les diverses classes socials, per evitar l'ostentació i el menyspreu dels rics cap als pobres.

Veure Tiberi і Lleis sumptuàries

Llengües de l'Imperi Romà

Àfrica romana), amb la inscripció llatina «Silenci! Deixeu dormir els braus» ''(Silentiu dormiant tauri)'' i la conversa animada de cinc comensals (possiblement gladiadors) representats com en una bafarada:–Estem a punt de despullar-nos ''(Nos nudi fiemus)''–Hem vingut per beure ''(Bibere venimus)''–Ara parles molt ''(Iam multum loquimini)''–Siguem cridats ''(Avocemur)''–En portem tres rondes de beguda? ''(Nos tres tenemus)''Aquesta escena podria ser una expressió proverbial.Richard Brilliant, «Scenic Representations», dins ''http://libmma.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p15324coll10/id/156533 Age of Spirituality: Late Antique and Early Christian Art, Third to Seventh Century'' (Metropolitan Museum of Art, 1979), pp.

Veure Tiberi і Llengües de l'Imperi Romà

Llista d'emperadors romans

Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.

Veure Tiberi і Llista d'emperadors romans

Llista d'escultors romans

Aquesta és una llista arbitrària d'escultors romans.

Veure Tiberi і Llista d'escultors romans

Llista de ciutats dels vascons

Aquesta és una llista de ciutats dels vascons.

Veure Tiberi і Llista de ciutats dels vascons

Llista de personatges històrics d'òpera

A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.

Veure Tiberi і Llista de personatges històrics d'òpera

Los Bañales

Los Bañales és un jaciment arqueològic romà situat en el terme municipal d'Uncastillo, al nord-oest de la província de Saragossa (Espanya), tot just a 15 quilòmetres de la pròpia Uncastillo i a tan sols 95 quilòmetres de Saragossa.

Veure Tiberi і Los Bañales

Lucària

Lucària, una festa potser adreçada a tots els déus del bosc sagrat. La Lucària (en llatí: Lucaria), com el seu nom indica era la festivitat del bosc sagrat (lucus) celebrada a l'antiga Roma.

Veure Tiberi і Lucària

Luci Agripa

Luci Agripa (en llatí Lucius Agripa) era fill de Marc Vipsani Agripa i de Júlia la filla d'August.

Veure Tiberi і Luci Agripa

Luci Anneu Flor

Luci Anneu Florus o Publi Aneu Florus (en llatí Lucius Annaeus Florus o Publius Annaeus Florus) (?, segle I — ?, segle II) va ser un historiador i poeta romà.

Veure Tiberi і Luci Anneu Flor

Luci Arrunci (cònsol 6 dC)

Luci Arrunci (Lucius Arruntius) va ser un magistrat romà del de la gens Arrúncia.

Veure Tiberi і Luci Arrunci (cònsol 6 dC)

Luci Asprenat

Luci Asprenat (Lucius Asprenas) va ser un militar romà que va florir al i al.

Veure Tiberi і Luci Asprenat

Luci Calpurni Pisó (cònsol any 1)

Luci Calpurni Pisó (Lucius Calpurnius Piso) va ser un magistrat romà.

Veure Tiberi і Luci Calpurni Pisó (cònsol any 1)

Luci Calpurni Pisó (noble)

Luci Calpurni Pisó (en llatí Lucius Calpurnius Piso) va ser un noble romà.

Veure Tiberi і Luci Calpurni Pisó (noble)

Luci Calpurni Pisó (propretor)

Luci Calpurni Pisó (en llatí Lucius Calpurnius Piso) va ser un magistrat romà.

Veure Tiberi і Luci Calpurni Pisó (propretor)

Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 15 aC)

Luci Calpurni Pisó Cesoní (Lucius Calpurnius L. F. L. N. Piso Caesoninus) va ser un magistrat romà fill del cònsol de l'any 58 aC Luci Calpurni Pisó Cesoní.

Veure Tiberi і Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 15 aC)

Luci Canini Gal (cònsol sufecte)

Luci Canini Gal (en llatí Lucius Caninius Gallus) va ser un magistrat romà.

Veure Tiberi і Luci Canini Gal (cònsol sufecte)

Luci Cassi Longí (cònsol any 30)

Luci Cassi Longí (en llatí Lucius Cassius Longinus) va ser un magistrat romà d'ascendència desconeguda.

Veure Tiberi і Luci Cassi Longí (cònsol any 30)

Luci Corneli Sul·la Fèlix

Luci Corneli Sul·la Fèlix (en llatí Lucius Cornelius P. F. P. N. Sulla Felix) va ser un magistrat romà.

Veure Tiberi і Luci Corneli Sul·la Fèlix

Luci Domici Ahenobarb (cònsol 16 aC)

Luci Domici Ahenobarb (en Lucius Domitius Cn.) va ser un magistrat romà.

Veure Tiberi і Luci Domici Ahenobarb (cònsol 16 aC)

Luci Eli Làmia (cònsol)

Luci Eli Làmia (en llatí Lucius Aelius Lamia), formava part de la branca familiar dels Làmia de la gens Èlia.

Veure Tiberi і Luci Eli Làmia (cònsol)

Luci Eli Sejà

Luci Eli Sejà (en llatí Lucius Aelius Sejanus) va ser un militar romà, prefecte del pretori, instrument de la tirania de Tiberi.

Veure Tiberi і Luci Eli Sejà

Luci Escriboni Libó Drus

Luci Escriboni Libó Drus (Vel·lei Patèrcul l'anomena Drus Libó) (el nom en llatí és Lucius Scribonius Libo Drusus) va ser fill probablement de ''Marcus Livius Drusus Libo''.

Veure Tiberi і Luci Escriboni Libó Drus

Luci Opimi (cònsol)

Luci Opimi (en llatí Lucius Opimius Q. F. Q. N.) va ser un magistrat romà del segle II aC.

Veure Tiberi і Luci Opimi (cònsol)

Luci Rubel·li Gemin

Luci Rubel·li Gemin (en Lucius Rubellius Geminus) va ser un magistrat romà del segle I. Va ser cònsol l'any 29 junt amb Gai Fufi Gemin, durant el regnat de l'emperador Tiberi, que era qui nomenava de fet els cònsols.

Veure Tiberi і Luci Rubel·li Gemin

Luci Salvi Otó

Luci Salvi Otó (en llatí Lucius Salvius Otho) va ser un magistrat romà fill de Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otó) i pare de l'emperador Otó.

Veure Tiberi і Luci Salvi Otó

Luci Sejà

Luci Sejà (en llatí Lucius Sejanus) va ser un militar romà del.

Veure Tiberi і Luci Sejà

Lucili Llong

Lucili Llong (en llatí Lucilius Longus) va ser un senador romà, íntim amic de l'emperador Tiberi, i l'únic senador entre els que van acompanyar a Tiberi al seu virtual exili de Rodes, quan el seu padrastre August l'obligà a retirar-se de la cort.

Veure Tiberi і Lucili Llong

Lutècia

Lutècia (llatí Lutetia o Lutetia Parisiorum, grec Λουκοτεκία) era una ciutat de la Gàl·lia al límit entre la Cèltica i la Bèlgica, al territori dels gals parisis (parisii) a la regió del Sena.

Veure Tiberi і Lutècia

Macedònia (província romana)

La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.

Veure Tiberi і Macedònia (província romana)

Macellum de Pompeia

El macellum de Pompeia era un edifici públic d'època romana destinat a mercat de proveïment de la ciutat de Pompeia, especialitzat en la venda de carn i peix.

Veure Tiberi і Macellum de Pompeia

Magi Cèler Vel·leià

Magi Cèler Vel·leià (en llatí Magius Celer Velleianus) va ser un militar romà del.

Veure Tiberi і Magi Cèler Vel·leià

Magnèsia del Sípil

Magnèsia del Sipilos (Magnesia Ad Sipylum, Μαγνησία ὑπὸ Σιπύλῳ) fou una ciutat de Lídia a la part nord-oest de la muntanya de Sipilos (Sipylum) i a la part sud del riu Hermos (Hermus).

Veure Tiberi і Magnèsia del Sípil

Majestas

Majestas va ser un delicte romà equiparat a l'alta traïció.

Veure Tiberi і Majestas

Mamerc Emili Escaure

Mamerc Emili Escaure (en Marmercus Aemilius Scaurus), fill de Marc Emili Escaure, va ser un senador romà que destacà per la seva activitat com a orador i poeta tràgic, i també pel seu caràcter controvertit.

Veure Tiberi і Mamerc Emili Escaure

Manisa (Turquia)

Manisa Manisa és una ciutat de l'oest de Turquia, a la regió de l'Egeu i capital de la província de Manisa.

Veure Tiberi і Manisa (Turquia)

Mansio

Restes dels fonaments d'una '''''mansio''''' de la Germània Superior, a l'actual localitat d'Eining (Baviera) A la Roma antiga, una mansio (paraula llatina provinent de mansus, forma verbal derivada de manere, que significa «passar la nit», és a dir, «lloc on passar la nit durant un viatge») fou un lloc d'estada en una via de comunicació després d'un dia de camí.

Veure Tiberi і Mansio

Marc Anneu Sèneca

Marc Anneu Sèneca (en llatí Marcus Anneus Seneca) va ser un retòric romà nadiu de Còrdova (en llatí Corduba) on va néixer en data incerta però en el i probablement una mica abans de l'any 60 aC.

Veure Tiberi і Marc Anneu Sèneca

Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Veure Tiberi і Marc Antoni

Marc Asini Agripa

Marc Asini Agripa (en llatí Marcus Asinius Agrippa) va ser un senador romà cònsol de Roma l'any 25.

Veure Tiberi і Marc Asini Agripa

Marc Aureli Cota Messal·lí

Marc Aureli Cota Messal·lí (en Marcus Aurelius Cotta Messallinus) va ser un polític romà del dC.

Veure Tiberi і Marc Aureli Cota Messal·lí

Marc Calpurni Pisó

Marc Calpurni Pisó (en llatí Marcus Calpurnius Piso) va ser un magistrat romà.

Veure Tiberi і Marc Calpurni Pisó

Marc Cecili Cornut (mort 24 dC)

Marc Cecili Cornut (en Marcus Caecilius Cornutus) va ser un senador romà de rang pretorià que va viure durant el regnat de Tiberi.

Veure Tiberi і Marc Cecili Cornut (mort 24 dC)

Marc Claudi Marcel (nebot d'August)

Marc Claudi Marcel (en llatí Marcus Claudius C. F. C. N. Marcellus) va ser un magistrat romà.

Veure Tiberi і Marc Claudi Marcel (nebot d'August)

Marc Cocceu Nerva (cònsol any 22)

Marc Cocceu Nerva (en llatí Marcus Cocceius Nerva) va ser un magistrat romà del.

Veure Tiberi і Marc Cocceu Nerva (cònsol any 22)

Marc Cocceu Nerva (jurista)

Marc Cocceu Nerva (en llatí Marcus Cocceius Nerva) va ser un jurista romà, probablement fill de l'amic de Tiberi Marc Cocceu Nerva, cònsol l'any 22 i també jurista.

Veure Tiberi і Marc Cocceu Nerva (jurista)

Marc Emili Lèpid (cònsol any 6)

Marc Emili Lèpid (en llatí Marcus Aemilius Lepidus) va ser un magistrat romà.

Veure Tiberi і Marc Emili Lèpid (cònsol any 6)

Marc Furi Bibàcul

Marc Furi Bibàcul (en llatí Marcus Furius Bibaculus) va ser un poeta romà.

Veure Tiberi і Marc Furi Bibàcul

Marc Furi Camil (cònsol any 8)

Marc Furi Camil (en llatí Marcus Furius Camillus) va ser un magistrat romà que va viure als segles I aC i I. Va ser elegit cònsol l'any 8 i procònsol d'Àfrica durant el regnat de Tiberi aproximadament l'any 16.

Veure Tiberi і Marc Furi Camil (cònsol any 8)

Marc Furi Camil Escribonià

Marc Furi Camil Escribonià (en llatí Marcus Furius Camillus Escribonianus) va ser un magistrat romà del.

Veure Tiberi і Marc Furi Camil Escribonià

Marc Gal·li

Marc Gal·li (en llatí Marcus Gallius) va ser un magistrat romà del.

Veure Tiberi і Marc Gal·li

Marc Gavi Apici

Marc Gavi Apici (Marcus Gauius Apicius) va ser un gastrònom romà que va viure al, en temps dels emperadors August i Tiberi.

Veure Tiberi і Marc Gavi Apici

Marc Hortensi Hortal

Marc Hortensi Hortal (en llatí Marcus Hortensius Hortalus M. F. Q. N.) era net d'Hortensi l'orador.

Veure Tiberi і Marc Hortensi Hortal

Marc Juni Silà (cònsol any 19)

Marc Juni Silà (en llatí Marcus Junius Silanus) va ser un magistrat romà.

Veure Tiberi і Marc Juni Silà (cònsol any 19)

Marc Livi Drus Libó

Marc Livi Drus Libó (en llatí Marcus Livius Drusus Libo) va ser un magistrat romà.

Veure Tiberi і Marc Livi Drus Libó

Marc Manili (poeta)

Marc o Gai Manili o Manli o Mal·li, (segle I dC) va ser l'autor d'un poema astrològic en cinc llibres conegut com a Astronomica, interromput al cinquè llibre, que tracta de temes de cosmologia, de cosmogonia i, sobretot, d'astronomia i astrologia, escrit entre els anys 9 i 16 dC, i dedicat a l'emperador Tiberi.

Veure Tiberi і Marc Manili (poeta)

Marc Paconi

Marc Paconi (Marcus Paconius) fou un llegat de Silà, procònsol d'Àsia.

Veure Tiberi і Marc Paconi

Marc Papi Mútil

Marc Papi Mútil (Marcus Papius Mutĭlus) va ser un magistrat romà.

Veure Tiberi і Marc Papi Mútil

Marc Plauci Silvà (cònsol 2 aC)

Marc Plauci Silvà (en llatí Marcus Plautius M. F. A. N. Silvanus) va ser un magistrat romà del i el.

Veure Tiberi і Marc Plauci Silvà (cònsol 2 aC)

Marc Pomponi Marcel

Marc Pomponi Marcel (en llatí Marcus Pomponius Marcellus) va ser un gramàtic romà que va viure en el regat de Tiberi.

Veure Tiberi і Marc Pomponi Marcel

Marc Valeri Messal·la (cònsol any 20)

Marc Valeri Messal·la (en llatí Marcus Valerius M. F. Messalla) va ser un magistrat romà.

Veure Tiberi і Marc Valeri Messal·la (cònsol any 20)

Marc Valeri Messal·la Messal·lí

Marc Valeri Messal·la Messal·lí (en llatí Marcus Valerius Messalla Messallinus) va ser un magistrat romà.

Veure Tiberi і Marc Valeri Messal·la Messal·lí

Marc Vinici (cònsol)

Marc Vinici (en llatí Marcus Vinicius P. F. M. N. o també Vinucius) va ser un magistrat romà del.

Veure Tiberi і Marc Vinici (cònsol)

Marc Vipsani Agripa

Marc Vipsani Agripa (en Marcus Vipsanius Agrippa; Dalmàcia, 63 aC - Campània, 12 aC) va ser un militar i polític romà del.

Veure Tiberi і Marc Vipsani Agripa

Marcomans

Els marcomans o marcòmans (Marcomanni, Μαρκομάννοι, Μαρκομμάνοι, o Μαρκομανοί) foren un poble germànic emparentat amb els sueus, que habitaven la regió del Main, traslladant-se després a Bohèmia al, després de la derrota del rei sueu Ariovist a mans de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies, mentre en els seus antics territoris s'instal·laven els hermundurs expulsats pels sueus de la regió de l'Elba.

Veure Tiberi і Marcomans

Marcomània

La zona rosa clar al nord del Danubi va ser ocupada temporalment pels romans els anys 178-179 i estava destinat a convertir-se en la nova província romana de Marcomània. Marcomània era una proposta de província de l'Imperi Romà que Marc Aureli havia previst establir al final de les guerres Marcomanes, tal com s'explica a la Història Augusta.

Veure Tiberi і Marcomània

Maria Magdalena

Maria Magdalena o Maria de Magdala (i) és esmentada, tant en el Nou Testament canònic com en diversos evangelis apòcrifs, com una distingida deixeble de Jesús de Natzaret.

Veure Tiberi і Maria Magdalena

Marobod

Marobod o Marbod (en llatí Marobodus, alguna vegada Marabodus), va néixer potser l'any 18 aC i va morir l'any 35.

Veure Tiberi і Marobod

Martina (fetillera)

Martina (segle I dC), va ser una dona siriana, fetillera i molt experta en verins.

Veure Tiberi і Martina (fetillera)

Marus

Marus fou un riu tributari del Danubi per la part nord.

Veure Tiberi і Marus

Masuri Sabí

Masuri Sabí (en llatí Massurius Sabinus) va ser un jurista romà del qual l'escola anomenada dels sabinians va agafar el nom.

Veure Tiberi і Masuri Sabí

Mausoleu d'August

Localització del Mausoleu d'August a l'Antiga Roma. El mausoleu d'August és un monument funerari del, de planta circular, situat a Roma.

Veure Tiberi і Mausoleu d'August

Màrcia (dona de Fabi Màxim)

Màrcia (en llatí Marcia) va ser una dama romana del.

Veure Tiberi і Màrcia (dona de Fabi Màxim)

Mèsia

Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.

Veure Tiberi і Mèsia

Meditrinàlia

Meditrinàlia er un dels festivals romans que se celebrava l'11 d'octubre i estava connectat amb el cultiu de la vinya.

Veure Tiberi і Meditrinàlia

Messènia

Messènia (Μεσσηνία) era una antiga regió del sud-oest del Peloponnès.

Veure Tiberi і Messènia

Mikhailo Drahomànov

Mikhailo Petròvitx Drahomànov (18 de setembre de 1841 - 2 de juliol de 1895) va ser una figura pública i intel·lectual ucraïnesa.

Veure Tiberi і Mikhailo Drahomànov

Mim (gènere teatral)

Mim – del grec μίμος i mimus en llatí- designa tant el gènere teatral com l'actor que l'interpreta.

Veure Tiberi і Mim (gènere teatral)

Mirina

-, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes Mirina (en llatí Myrina, ço és, <My̆rīna>, en grec antic Μυρίνα) era una ciutat d'Eòlia a la costa de Mísia, a uns 40 estadis al sud-oest de Grineion (Gryneium), segons Heròdot.

Veure Tiberi і Mirina

Monedes de la península Ibèrica antiga

Expansió de la moneda a la Península Ibèrica entre el segle V aC i el segle I dC (llocs coneguts i probables) La història de la moneda a la península Ibèrica antiga comença el, si bé a la regió l'encunyament globalitzat i la circulació no van començar fins a finals del, durant la Segona Guerra Púnica.

Veure Tiberi і Monedes de la península Ibèrica antiga

Munàcia Plancina

Munàcia Plancina (en llatí Munatia Plancina) va ser l'esposa de Gneu Calpurni Pisó.

Veure Tiberi і Munàcia Plancina

Muralla d'Astorga

La muralla d'Astorga envolta el nucli antic de la ciutat d'Astorga, a la província de Lleó (Espanya).

Veure Tiberi і Muralla d'Astorga

Muralla romana de Saragossa

Teatre 7.- '''Muralla''' La muralla romana de Saragossa va ser construïda en la Colònia Caesar Augusta, a la província Hispania Citerior Tarraconensis pertanyent a l'Imperi Romà, actualment denominada Saragossa, sent capital de la comunitat autònoma d'Aragó (Espanya).

Veure Tiberi і Muralla romana de Saragossa

Museu del Fòrum de Caesaraugusta

Muralla El Museu del Fòrum de Caesaraugusta és un espai museístic de la ciutat de Saragossa (Espanya) en el qual es mostren les restes del fòrum de l'antiga ciutat romana de Caesaraugusta.

Veure Tiberi і Museu del Fòrum de Caesaraugusta

Museu Nacional (Rio de Janeiro)

El Museu Nacional (en portuguès: Museu Nacional), vinculat a la Universitat Federal de Rio de Janeiro (UFRJ), era la institució científica més antiga de Brasil i, fins a mitjans de 2018, va ser un dels museus més grans d'història natural i antropologia d'Amèrica.

Veure Tiberi і Museu Nacional (Rio de Janeiro)

Musulamis

Les províncies de Mauretània i Numídia, amb els territoris meridionals dels musulamis i gètuls. Els musulamis (Musulamii) foren un poble de llengua amaziga que vivia al sud de Theveste i del massís muntanyenc de l'Aurès, a la futura província romana de Numídia, l'actual Algèria nord-oriental.

Veure Tiberi і Musulamis

Mutatio

A la Roma antiga, una mutatio (en llatí plural mutationes) era una parada o establiment situat en una calçada romana, per descansar i donar servei als animals que s'utilitzen com a transport.

Veure Tiberi і Mutatio

Naarda

Naarda o Nearda (en grec antic Ναάρδα o Νεάρδα) era un lloc de Mesopotàmia, una petita ciutat, propera a Sippar.

Veure Tiberi і Naarda

Nag al-Madamud

Plànol del temple de Montu a Medamud Nag al-Madamud o Medamud és un llogaret d'Egipte, a uns 7 km al nord de Luxor, que correspon a l'antiga ciutat egípcia de Madu o Mabu.

Veure Tiberi і Nag al-Madamud

Narbo Martius

Narbo Martius era el nom en llatí d'una ciutat de la Gàl·lia, capital de la Província, que d'aquesta ciutat va agafar el nom de Gàl·lia Narbonense.

Veure Tiberi і Narbo Martius

Nícies (pintor)

Nícies (en llatí Nicias, en grec antic "Nikías") fou un famós pintor atenenc, fill de Nicomedes i deixeble d'Antídot.

Veure Tiberi і Nícies (pintor)

Necròpoli romana de Can Corró

La necròpoli romana de Can Corró és una de les necròpolis alt imperials de Pol·lèntia (Alcúdia, Mallorca).

Veure Tiberi і Necròpoli romana de Can Corró

Nefzaoua

Nefzaoua, segons la pronúncia local i una transcripció afrancesada, o Nafzawa, segons la pronúncia àrab clàssica és el nom d'una regió de Tunísia al sud del Chott El Fedjaj, coincident en gran part amb la governació de Kébili.

Veure Tiberi і Nefzaoua

Neró (desambiguació)

* Neró, cognomen romà.

Veure Tiberi і Neró (desambiguació)

Neró Cèsar

Neró Cèsar (en llatí Nero Caesar Germanicus) va ser el fill gran de Germànic Cèsar i Agripina Major.

Veure Tiberi і Neró Cèsar

Nevi Sertori Macró

Nevi Sertori Macró (en llatí Naevius Sertorius Macro) va ser prefecte del pretori sota els emperadors Tiberi i Calígula.

Veure Tiberi і Nevi Sertori Macró

Nicòmac de Gèrasa

Nicòmac (en Nicomachus Gerasenus; c. 60 - 120 dC) fou un matemàtic de l'antiga Grècia natural de Gèrasa (Síria).

Veure Tiberi і Nicòmac de Gèrasa

Niksar

Niksar és un poble de Turquia i districte de la província de Tokat a la riba dreta del riu Kelkit.

Veure Tiberi і Niksar

Nola

Nola és una ciutat d'Itàlia, a la regió de Campània, Ciutat metropolitana de Nàpols entre el Vesuvi i els Apenins a uns 20 km de Càpua.

Veure Tiberi і Nola

Nou Testament

El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.

Veure Tiberi і Nou Testament

Numeració romana

La numeració romana és un sistema de numeració que es va desenvolupar a l'antiga Roma i es va utilitzar en tot l'Imperi Romà, mantenint-se amb posterioritat a la seva desaparició.

Veure Tiberi і Numeració romana

Numeri Vibi Serè

Numeri Vibi Serè (en Numerius Vibius Serenus) va ser un magistrat romà del.

Veure Tiberi і Numeri Vibi Serè

Octavè

Octavè (en llatí Octavenus) va ser un jurista romà que va viure probablement al.

Veure Tiberi і Octavè

Octavi Frontó

Octavi Frontó (en llatí Octavius Fronto) va ser un magistrat romà del.

Veure Tiberi і Octavi Frontó

Octàvia Menor

Octàvia, esposa de Gai Claudi Marcel Major i Marc Antoni Octàvia (Octavia) va ser la filla petita de Gai Octavi i de la seva segona dona Àcia.

Veure Tiberi і Octàvia Menor

Ornodopantes

Ornodopantes (en llatí Ornodopantes, en grec antic Ορνοδοπάντης) va ser un sàtrapa o governador part.

Veure Tiberi і Ornodopantes

Orodes d'Armènia

Orodes va ser rei d'Armènia del 16 al 18 i breument reconegut com a rei per part de la noblesa l'any 36.

Veure Tiberi і Orodes d'Armènia

Pacci Antíoc

Pacci o Pacci Antíoc (en llatí Paccius Antiochus, en grec antic) era un metge romà del començament de l'era cristiana, deixeble de Filonides de Catana i va viure probablement a la ciutat de Roma.

Veure Tiberi і Pacci Antíoc

Paconi Agripí

Paconi Agripi (en llatí Paconius Agrippinus) va ser un cavaller romà al pare del qual l'emperador Tiberi va fer executar, acusat de traïció.

Veure Tiberi і Paconi Agripí

Palatí

El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem.

Veure Tiberi і Palatí

Pal·les (llibert)

Pal·les (en llatí Pallas) fou un llibert i ministre de l'emperador Claudi i un dels seus grans favorits.

Veure Tiberi і Pal·les (llibert)

Palmira

Palmira (el seu significat és ‘Palma’ o ‘Ciutat de les Palmeres’) fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Deir al-Zor.

Veure Tiberi і Palmira

Pan (mitologia)

El déu Pan acompanyat d'un sàtir Pan (en grec Πά&#957), en la mitologia grega, era el déu dels pastors i dels ramats.

Veure Tiberi і Pan (mitologia)

Pannònia

Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.

Veure Tiberi і Pannònia

Papiri Fabià

Papiri Fabià (en llatí Papirius Fabianus) va ser un retòric i filòsof romà de la primera meitat del, en temps dels emperadors Tiberi i Calígula.

Veure Tiberi і Papiri Fabià

Parc Arqueològic de Posillipo

El Parc Arqueologicoambiental de Posillipo (o del Pausilypon) és una àrea arqueològica de la ciutat de Nàpols, a Itàlia.

Veure Tiberi і Parc Arqueològic de Posillipo

Parrasi

Parrasi (en llatí Parrhasius, en grec antic) fou un destacat pintor grec nadiu d'Efes, fill i deixeble d'Evenor, segons diu Plini el Vell.

Veure Tiberi і Parrasi

Parteni de Nicea

Parteni de Nicea (Parthenius) fou un gramàtic de la Grècia romana famós per la seva obra Erotica Pathemata.

Veure Tiberi і Parteni de Nicea

Pater patriae

Pater patriae (llatí, plural Patres patriae) és un títol honorífic atorgat pel Senat romà, que significa «pare de la pàtria», i que fou portat per gairebé tots els emperadors romans, des d'August, després per diversos emperadors del Baix Imperi.

Veure Tiberi і Pater patriae

Paxos

El port de Gaios Paxos (en grec: Παξός, pronunciat Paxós) és la més petita de les illes Jòniques (en grec Ιόνια Νησιά, Iónia Nisià).

Veure Tiberi і Paxos

Pòntiques

Pòntiques (en llatí: Epistulae ex Ponto; lit.: Cartes des del Mar Negre) és una obra d'Ovidi, escrita en quatre llibres.

Veure Tiberi і Pòntiques

Pòstum Agripa

Pòstum Agripa (en llatí Marcus Vipsanius Agrippa Postumus), va ser el fill pòstum de Marc Vipsani Agripa i de Júlia, la filla d'August.

Veure Tiberi і Pòstum Agripa

Percenni

Percenni (Percennius) fou un soldat romà que anteriorment havia estat empleat d'un teatre.

Veure Tiberi і Percenni

Persecució dels pagans

'''Triomf del Cristianisme''', de '''Tommaso Laureti''', de la sala de Constantí del Palau Vaticà. Ceres desfigurat i llançat a una font del monestir de Montier-en-Der, on va ser trobat. Interior del Panteó d'Agripa, temple romà reconvertit en església.

Veure Tiberi і Persecució dels pagans

Pessinunt

Pessinunt (en Πεσσινούς) fou la principal fortalesa dels tolistobogis, a l'occident de Galàcia, a la vora del riu Sangari, a poc més de 20 km del seu naixement i a similar distància des de Germa, construïda a la vora del camí que anava d'Ancira a Amòrion.

Veure Tiberi і Pessinunt

Peter O'Toole

Peter Seamus O'Toole (2 agost 1932-14 desembre 2013) va ser un actor britànic de cinema i teatre.

Veure Tiberi і Peter O'Toole

Plebs

La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.

Veure Tiberi і Plebs

Pollenzo

Pollenzo (Polens en piemontès), és una frazione del municipi italià de Bra, a la província de Cuneo (Piemont).

Veure Tiberi і Pollenzo

Pompònia Àtica

Pompònia Àtica (en llatí Pomponia Attica), també anomenada Cecília (Caecilia), perquè el seu pare va ser adoptat per Quint Cecili, o Cecília Pompònia Àtica.

Veure Tiberi і Pompònia Àtica

Pompeia

Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».

Veure Tiberi і Pompeia

Pompeia (filla de Gneu Pompeu)

Pompeia (en llatí Pompeia o Pompaea) (80/75 aC - abans del 35 aC) era una dama romana, filla de Gneu Pompeu Magne i de la seva tercera dona Múcia.

Veure Tiberi і Pompeia (filla de Gneu Pompeu)

Pompeu

* Pompeu Fabra, normativitzador del català.

Veure Tiberi і Pompeu

Pompeu Macre

Pompeu Macre (Pompeius Macer) va ser un magistrat romà del.

Veure Tiberi і Pompeu Macre

Pomponi Labeó

Pomponi Labeó (en llatí Pomponius Labeo) va ser un magistrat romà del.

Veure Tiberi і Pomponi Labeó

Pomponi Segon

Pomponi Segon (en llatí Pomponius Secundus) va ser un poeta romà del.

Veure Tiberi і Pomponi Segon

Ponç Pilat

Ecce Homo, obra d'Antonio Ciseri, que representa Ponç Pilat mostrant Jesús al poble després de ser assotat. Ponç Pilat (en llatí Pontius Pilatus) va ser un governador (prefecte) de la província romana de Judea entre els anys 26 i 36 de la nostra era, successor de Valeri Grat.

Veure Tiberi і Ponç Pilat

Pont Cesti

Pont Cesti (en italià: Ponte Cestio) és un antic pont de Roma que es conserva i que connecta una illa del Tíber amb el Janícul.

Veure Tiberi і Pont Cesti

Pontecesures

Pontecesures és un municipi de la Província de Pontevedra a Galícia.

Veure Tiberi і Pontecesures

Ponts de l'antiga Roma

El ponts més importants a l'antiga Roma foren.

Veure Tiberi і Ponts de l'antiga Roma

Porta Fontinalis

La Porta Fontinalis era una porta a la Muralla Serviana a l'antiga Roma.

Veure Tiberi і Porta Fontinalis

Portumnàlia

Portumnàlia o Portunàlia (Portumnalia o Portunalia) va ser un festival romà celebrat en honor de Portunus, el déu de les claus i les hisendes.

Veure Tiberi і Portumnàlia

Potamó d'Alexandria

Potamó d'Alexandria (en llatí Potamon, en grec antic) fou un filòsof grec d'Alexandria D'aquest filòsof se'n te notícia a partir de Diògenes Laerci, Porfiri i Suides.

Veure Tiberi і Potamó d'Alexandria

Potamó de Mitilene

Potamó de Mitilene (en grec Ποτάμων), fill del retòric Lesbonax, va ser un retòric grec del temps de l'emperador Tiberi, del que era amic.

Veure Tiberi і Potamó de Mitilene

Praeneste

Preneste (en Praeneste; en Πραίνεστον ο Πραινεστός) va ser una ciutat del Laci situada a uns 35 km a l'est de Roma, al sud de les muntanyes Albanes.

Veure Tiberi і Praeneste

Prefecte de vigilància

Quarter (''excubitoria'') de la cohort VII (Trastevere), actualment a 8 m per sota del nivell de carrer Ubicació de les cohorts a l'antiga Roma Prefecte de vigilància (Praefectus vigilum) fou una magistratura instituïda per August per dirigir les anomenades Cohortes Vigilum o Vigiles urbani, un cos de vigilància urbana quasi militar amb la finalitat principal de lluitar contra els incendis (Adversus incendia excubias nocturnas vigilesque commentus est) que estava dividit en set cohorts (una per cada dues regions) i estacionades a catorze quarters (excubitoria).

Veure Tiberi і Prefecte de vigilància

Prefecte del pretori

El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).

Veure Tiberi і Prefecte del pretori

Presó Mamertina

Dibuix esquemàtic del '''Tullianum''', dit també '''Mamertinum'''. La part inferior era per als condemnats a mort. La presó Mamertina o Tullianum era una presó de l'antiga Roma, actualment situada sota l'església de sant Josep dels Fusters (en italià: San Giuseppe dei Falegnami), al districte del Campitelli i a prop del Fòrum Romà.

Veure Tiberi і Presó Mamertina

Pretorià

Pretorià (en llatí Praetorianus) va ser un rang romà donat inicialment als que havien exèrcit el càrrec de pretor que després va passar a ser només un títol.

Veure Tiberi і Pretorià

Primers centres de la cristiandat

El cristianisme primitiu (generalment es considera el període des del seu origen fins al 325) s'estengué des de la Mediterrània Oriental per tot l'Imperi Romà i més enllà, arribant tant a l'est com a l'Índia.

Veure Tiberi і Primers centres de la cristiandat

Priverno

Priverno és un comune (municipi) de la província de Latina, a la regió italiana del Laci.

Veure Tiberi і Priverno

Ptolemeu de Mendes

Ptolemeu de Mendes fou un sacerdot i historiador grec egipci de finals del i començaments del, ni abans d'August ni més tard de Tiberi, que va escriure una Història d'Egipte (τὰ Αἰγυπτίων ἀνέκαθεν ἱστορῶν) en tres llibres esmentat per Climent Alexandrí, Tatià, Justí, Eusebi, Tertulià i Ciril d'Alexandria.

Veure Tiberi і Ptolemeu de Mendes

Publília (esposa de Ciceró)

Publília (en llatí Publilia) va ser la segona esposa de Marc Tul·li Ciceró amb el que es va casar l'any 46 aC.

Veure Tiberi і Publília (esposa de Ciceró)

Publi Aufidi Bas

Publi Aufidi Bas (en Publius Aufidius Bassus) va ser un historiador romà que va viure en temps d'August i Tiberi.

Veure Tiberi і Publi Aufidi Bas

Publi Clodi Tràsea Petus

Publi Clodi Tràsea Petus (en Publius Clodius Thrasea Paetus) va ser un distingit senador romà del nascut a Patàvium.

Veure Tiberi і Publi Clodi Tràsea Petus

Publi Corneli Dolabel·la (procònsol)

Publi Corneli Dolabel·la (Publius Cornelius Dolabella) va ser un magistrat romà.

Veure Tiberi і Publi Corneli Dolabel·la (procònsol)

Publi Octavi

Publi Octavi (Publius Octavius) va ser un filòsof epicuri romà del.

Veure Tiberi і Publi Octavi

Publi Petroni

Publi Petroni (en llatí Publius Petronius) va ser un militar i magistrat romà que va viure entre el segle I aC i el segle I sota els emperadors August, Tiberi, Calígula i Claudi.

Veure Tiberi і Publi Petroni

Publi Pomponi Flac

Publi Pomponi Flac (en llatí Publius Pomponius Flaccus) va ser un governador romà que va viure al.

Veure Tiberi і Publi Pomponi Flac

Publi Quintili Var (cònsol 13 aC)

Publi Quintili Var (en llatí Publius Quintilius Varus) va ser un magistrat romà.

Veure Tiberi і Publi Quintili Var (cònsol 13 aC)

Publi Sili Nerva (cònsol any 28)

Publi Sili Nerva (en llatí Publius Silius Nerva) va ser un magistrat romà del.

Veure Tiberi і Publi Sili Nerva (cònsol any 28)

Publi Suil·li Rufus

Publi Suil·li Rufus (Publius Suillius Rufus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Tiberi і Publi Suil·li Rufus

Publi Vinici

Publi Vinici (en llatí Publius Vinicius M. F. P. N.) va ser un magistrat romà, fill de Marc Vinici.

Veure Tiberi і Publi Vinici

Publi Vitel·li el Vell

Publi Vitel·li el Vell (en llatí Publius Vitellius) va ser un cavaller romà, avi de l'emperador Vitel·li que va viure en temps d'August.

Veure Tiberi і Publi Vitel·li el Vell

Quades

Els quades (en llatí Cuadi, en grec antic Κουάδιο) eren un poble germànic que probablement constituïen una de les tribus dels sueus, establerta a Bohèmia-Moràvia, nord d'Àustria i oest d'Hongria, segons diu Tàcit.

Veure Tiberi і Quades

Quiló de Patres

Quiló de Patres (en grec antic Χείλων Πατρεύς) va ser un atleta de l'antiga Grècia nascut a Patres que va viure al segle IV aC.

Veure Tiberi і Quiló de Patres

Quint Cecili Crètic Silà

Quint Cecili Crètic Silà (en llatí Quintus Caecilius Creticus Silanus) era un magistrat romà.

Veure Tiberi і Quint Cecili Crètic Silà

Quint Cecili Metel Crètic (cònsol l'any 7)

Quint Cecili Metel Crètic (en llatí Quint Caecilius Metellus Creticus) va ser un magistrat romà que va viure en temps d'August i de Tiberi.

Veure Tiberi і Quint Cecili Metel Crètic (cònsol l'any 7)

Quint Curci Rufus (cònsol)

Quint Curci Rufus (Quintus Curtius Rufus) va ser un magistrat romà del.

Veure Tiberi і Quint Curci Rufus (cònsol)

Quint Grani (acusador)

Quint Grani (en llatí Quintus Granius) va ser un ciutadà romà que va viure en temps de Tiberi.

Veure Tiberi і Quint Grani (acusador)

Quint Hateri

Quint Hateri (en llatí Quintus Haterius) va ser un senador i retòric romà del temps d'August i Tiberi.

Veure Tiberi і Quint Hateri

Quint Juni Bles

Quint Juni Bles (en llatí Quinctus Junius Blaesus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Tiberi і Quint Juni Bles

Quint Serveu

Quint Serveu (en llatí Quintus Servaeus) era un magistrat romà dels segles I aC i I. Va ser nomenat pretor, probablement l'any 17, i governador romà de la Commagena, durant el regnat de Tiberi, l'any 18.

Veure Tiberi і Quint Serveu

Quint Verani

Quint Verani (en llatí Quintus Veranius) va ser un governador romà.

Veure Tiberi і Quint Verani

Quint Verani Nepot

Quint Verani Nepot (en Quintus Veranius Nepos) va ser un magistrat i governador romà del.

Veure Tiberi і Quint Verani Nepot

Quirini

Publi Sulpici Quirini (Publius Sulpicius Quirinius, anomenat en grec Κυρήνιος Kyrenios; Lanuvium, 45 aC — Roma), coneguit simplement com a Quirini, va ser un aristòcrata de l'Imperi Romà, membre del Senat i Cònsol.

Veure Tiberi і Quirini

Rascuporis IV

Rascuporis IV (Rhascuporis) fou un reietó dels odrisis de Seutòpolis a Tràcia.

Veure Tiberi і Rascuporis IV

Rècia

Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.

Veure Tiberi і Rècia

Rètic

El rètic és una llengua parlada pels rètics al sud-est dels Alps abans de la romanització.

Veure Tiberi і Rètic

Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco

Fòrum Provincial El recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco era la plaça que presidia el Fòrum Provincial de Tàrraco.

Veure Tiberi і Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco

Regne de Capadòcia

El Regne de Capadòcia va existir de fet o de dret des de l'any fins a l'any 17.

Veure Tiberi і Regne de Capadòcia

Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina

Les relacions entre l'Imperi Romà i la Xina foren els contactes i fluxos —majoritàriament indirectes— de mercaderies, informació i, de tant en tant, viatgers entre l'Imperi Romà i l'imperi Han de la Xina, així com entre l'Imperi Romà d'Orient i tot un seguit de dinasties xineses posteriors.

Veure Tiberi і Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina

Religió mistèrica

Una religió mistèrica o religió de misteri és aquella religió que presenta misteris que no es planteja explicar.

Veure Tiberi і Religió mistèrica

Remetalces II

Remetalces II (Rhoemetalces) va ser rei dels odrisis de Tràcia.

Veure Tiberi і Remetalces II

Remmi Palemó

Quint Remmi Palemó (en Quintus Remmius Palaemon) va ser un gramàtic romà que va viure en els regnats dels emperadors Tiberi, Calígula i Claudi.

Veure Tiberi і Remmi Palemó

Res Gestae Divi Augusti

Res Gestae Divi Augusti (Llatí: "Les gestes del Diví August") és la inscripció funerària del primer emperador romà, August, on, en una mena de testament polític, explica en primera persona els fets i les accions que va fer durant la seva carrera política i militar fins a aconseguir tot el poder que va arribar a tenir.

Veure Tiberi і Res Gestae Divi Augusti

Retrat de l'Emperador August

Retrat de l'Emperador August El Retrat de l'Emperador August és un retrat fet en marbre de l'Emperador August que es conserva a la Sala 1 del Museu Frederic Marès de Barcelona.

Veure Tiberi і Retrat de l'Emperador August

Rià

Rià (Rhianus) va ser un poeta i gramàtic alexandrí nadiu de Creta que va viure a la segona meitat del.

Veure Tiberi і Rià

Rodes (ciutat)

Rodes és una ciutat de Grècia, a l'illa de Rodes, capital de la prefectura del Dodecanès.

Veure Tiberi і Rodes (ciutat)

Romanització d'Hispània

La romanització d'Hispània és el procés pel qual la Cultura de l'Antiga Roma es va implantar en la Península Ibèrica durant el període de domini romà sobre aquesta.

Veure Tiberi і Romanització d'Hispània

Romà Hispó

Romà Hispó (en llatí Romanus Hispo) va ser un retòric romà que va viure al.

Veure Tiberi і Romà Hispó

Rubel·li Blande

Rubel·li Blande (en llatí Rubellius Blandus) era el net d'un cavaller romà de Tibur, que l'any 33 es va casar amb Júlia, la filla de Drus, fill de l'emperador Tiberi.

Veure Tiberi і Rubel·li Blande

Saepta Julia

Fragment de la ''Saepta Julia'' al carrer ''Via della Minerva''. La Saepta Julia va ser el nom d'un edifici de la ciutat de Roma, situat a la zona del Camp de Mart.

Veure Tiberi і Saepta Julia

Salomé (pel·lícula de 1953)

Salomé (títol original en anglès: Salome) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per William Dieterle, estrenada el 1953.

Veure Tiberi і Salomé (pel·lícula de 1953)

Sanquini Màxim

Sanquini Màxim (en llatí Sanquinius Maximus) va ser un magistrat romà del.

Veure Tiberi і Sanquini Màxim

Sant Bertran de Comenge

Sant Bertran de Comenge és un municipi del departament francès de l'Alta Garona, a Occitània.

Veure Tiberi і Sant Bertran de Comenge

Santa Faç

Santo Rostro de la Catedral de Jaén. Sant Rostre de Manoppello. Santa Faç, Sant Rostre o Volto Santo són denominacions que diferents tradicions piadoses donen a diverses relíquies cristianes identificades amb el drap de la Verònica.

Veure Tiberi і Santa Faç

Sarajevo

Sarajevo (en ciríl·lic serbi: Сарајево, en llatí serbi, bosnià i croat: Sarajevo, pronunciat pels habitants com a Saràievo) és la ciutat més gran i capital de Bòsnia i Hercegovina.

Veure Tiberi і Sarajevo

Sardes

Sardes o Sardis (Sárdeis, Sárdis) fou una ciutat de l'Àsia Menor, capital del Regne de Lídia, dels sàtrapes perses, d'Antígon, dels sàtrapes selèucides i capital regional amb els romans.

Veure Tiberi і Sardes

Satri Segon

Satri Segon (en llatí Satrius Secundus) era un cavaller romà que va viure al.

Veure Tiberi і Satri Segon

Sèneca

Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Veure Tiberi і Sèneca

Síscia

Síscia, Segesta o Segèstica (Siscia, Segesta o Segestica, Σισκία, Σεγέστα, Σεγεστική) fou una ciutat important de l'Alta Pannònia a la riba sud del Savus en una illa formada per aquest riu i dos altres (el Colapis i el Odra) i un canal construït per Tiberi.

Veure Tiberi і Síscia

Segon Triumvirat

El Segon Triumvirat consistí en una magistratura extraordinària de la República Romana, formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid l'any 40 aC.

Veure Tiberi і Segon Triumvirat

Sejà (desambiguació)

* Luci Eli Sejà, prefecte pretorià i favorit de Tiberi.

Veure Tiberi і Sejà (desambiguació)

Selenita

La selenita és una varietat del guix (sulfat de calci dihidratat, CaSO₄·2H₂O) que ocorre en cristalls transparents o en masses cristal·lines.

Veure Tiberi і Selenita

Semproni Grac (amant de Júlia)

Semproni Grac (en llatí Sempronius Gracchus), era membre de la gens Semprònia i de la família dels Grac.

Veure Tiberi і Semproni Grac (amant de Júlia)

Senat Romà

El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Veure Tiberi і Senat Romà

Sergi i Bacus

Sergi i Bacus (Síria?, segona meitat del - Resafa, Síria, 303) van ser dos militars romans, convertits al cristianisme i màrtirs.

Veure Tiberi і Sergi i Bacus

Sertori

* Guerra de Sertori, conflicte entre una coalició de romans i ibers contra els representants del règim del dictador Luci Corneli Sul·la (80 aC -72 aC).

Veure Tiberi і Sertori

Servi Asini Cèler

Servi Asini Cèler (en Servius Asinius Celer) va ser un senador romà que a la segona meitat de l'any 38 va ser nomenat cònsol sufecte, amb Sext Noni Quintilià com a col·lega.

Veure Tiberi і Servi Asini Cèler

Servi Corneli Ceteg

Servi Corneli Ceteg (Servius Cornelius Cethegus) va ser un magistrat romà.

Veure Tiberi і Servi Corneli Ceteg

Servi Octavi Lenat Poncià

Servi Octavi Lenat Poncià (Servius Octavius Laenas Pontianus) va ser un magistrat romà del.

Veure Tiberi і Servi Octavi Lenat Poncià

Setmana Santa a Llorca

La Setmana Santa de Llorca (Múrcia) és una de les més notables manifestacions populars de celebració de la Setmana Santa a Espanya, sent declarada com a festa d'Interès Turístic Internacional el 2007.

Veure Tiberi і Setmana Santa a Llorca

Seu Estrabó

Luci Seu Estrabó (en Lucius Seius Strabo o Lucius Aelius Strabo) va ser un cavaller romà que era prefecte del pretori al final de l'època d'August i a inicis del regnat de Tiberi.

Veure Tiberi і Seu Estrabó

Sext Eli Catus

Sext Eli Catus (en Sextus Aelius Catus) va ser un magistrat romà de començaments del segle I. Era probablement fill del jurista Quint Eli Tuberó, que va ser cònsol l'any 11 aC.

Veure Tiberi і Sext Eli Catus

Sext Juli Pòstum

Sext Juli Pòstum (Sextus Julius Postumus) fou amant de Mutília Prisca, una de les millors amigues de l'emperadriu Lívia Drusil·la (mare de l'emperador Tiberi i vídua d'August) i, a través d'ella, Pòstum hi tenia una gran influència.

Veure Tiberi і Sext Juli Pòstum

Sext Mari

Sext Mari (en llatí Sextus Marius) va ser un romà que posseïa immenses riqueses.

Veure Tiberi і Sext Mari

Sext Pompeu (cònsol l'any 14)

Sext Pompeu (en llatí Sextus Pompeius o Pompaeus Sex. F. Sex. N.) va ser un magistrat romà.

Veure Tiberi і Sext Pompeu (cònsol l'any 14)

Sexti

Sexti (Sextius) és un nomen romà portat pels membres de la gens Sèxtia.

Veure Tiberi і Sexti

Sexti Paconià

Sexti Paconià (Sextius Paconianus) va ser un dels més durs i poc escrupolosos agents de Sejà, durant el regnat de l'emperador Tiberi.

Veure Tiberi і Sexti Paconià

Sexualitat a l'antiga Roma

Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.

Veure Tiberi і Sexualitat a l'antiga Roma

Sicambres

Els sicambres o sigambres (Sicambri o sigambri, Σύγαμβροι, Σούγαμβροι, o Σούκαμβροι) foren un poderós poble germànic que en temps de Cèsar vivia a l'est del Rin entre el Sieg i el Lippe.

Veure Tiberi і Sicambres

Silà

* Química.

Veure Tiberi і Silà

Sinnances

Sinnaces fou un noble part.

Veure Tiberi і Sinnances

Sorrento

Sorrento és un municipi italià de la Ciutat metropolitana de Nàpols que té uns 17.000 habitants.

Veure Tiberi і Sorrento

Sotió d'Alexandria (segle I)

Sotió d'Alexandria (en llatí Sotion, en grec antic Σωτίων) fou un filòsof grec nadiu d'Alexandria que va florir al començament del en el regnat de Tiberi.

Veure Tiberi і Sotió d'Alexandria (segle I)

Sperlonga

Sperlonga és un comune (municipi) de la província de Latina, a la regió italiana del Laci.

Veure Tiberi і Sperlonga

Spintria

Una spintria (en plural, spintriae) és una petita téssera romana de bronze o llautó, que possiblement s'utilitzava en els lupanars (bordells), tot i que cap literatura sobre les spintriae conté cap evidència per donar suport a aquesta afirmació.

Veure Tiberi і Spintria

Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Veure Tiberi і Suïssa

Suetoni

Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.

Veure Tiberi і Suetoni

Supplicia canum

I, (Walters Art Museum) El Supplicia canum («càstig dels gossos») era un ritual anual de tipus commemoratiu amb què els antics romans expressaven el seu menyspreu per aquests animals.

Veure Tiberi і Supplicia canum

Surrèntum

Surrèntum (en Surrentum, en Συρρεντόν o Σούρεντον), moderna Sorrento, va ser una ciutat de la costa de Campània a la badia o golf de Nàpols, no lluny del promontori anomenat Minervae Promontorium ('Promontori de Minerva'), que forma el límit sud de la badia.

Veure Tiberi і Surrèntum

Tabulàrium de Roma

Localització del ''Tabularium'' respecte del fòrum romà Es coneix com a Tabulàrium (en llatí: Tabularium) un arxiu i edifici d'oficines que va existir a l'antiga ciutat de Roma.

Veure Tiberi і Tabulàrium de Roma

Tacfarines

o Tacfarinas (en llatí Tacfarinas, en llengua númida Taqpharinat) va ser un cap númida del temps de l'emperador Tiberi.

Veure Tiberi і Tacfarines

Tanit

Tanit (TNT en inscripcions fenícies i púniques) és una divinitat lunar i la deessa púnica de la fertilitat, muller de Baal-Hammon i dea protectora de Cartago.

Veure Tiberi і Tanit

Tàcit

Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.

Veure Tiberi і Tàcit

Túnel romà

calçada romana i ''túnel de Donnaz'', a Pont-Saint-Martin (Vall d'Aosta) Alguns túnels romans han aconseguit arribar sense moltes modificacions fins als nostres dies, convertits en veritables obres d'art i d'enginyeria, encara que són molt més discrets que els ponts, la seva construcció era molt més complicada per a la limitada tecnologia romana.

Veure Tiberi і Túnel romà

Túria (Grècia)

Túria (Θουρία) fou una ciutat de Messènia a la part oriental de la plana sud del país, a la vora del riu Aris.

Veure Tiberi і Túria (Grècia)

Túrons

Els túrons (en llatí Turones) van ser un poble celta de la Gàl·lia.

Veure Tiberi і Túrons

Túsculum

Restes del teatre de Túsculum Túsculum fou una ciutat del Latium prop del Puig Albanus.

Veure Tiberi і Túsculum

Teatre de Pompeu

Recreació de l'exterior del '''Teatre de Pompeu'''.El teatre representat en un fragment del plànol de marbre anomenat ''Forma Urbis'' El Teatre de Pompeu va ser un teatre romà situat al Camp de Mart, a Roma, construït pel cònsol romà Gneu Pompeu Magne entre el 61 i el 55 aC.

Veure Tiberi і Teatre de Pompeu

Teatre romà de Sagunt

El teatre romà de Sagunt fou construït al voltant del  en la ciutat romana de Saguntum, en l'actualitat anomenada Sagunt, situada a la comarca del Camp de Morvedre, de la qual és capital.

Veure Tiberi і Teatre romà de Sagunt

Teatre romà de Saragossa

Muralla Maqueta del '''Teatre romà de Saragossa'''. El Teatre romà de Saragossa (antiga Caesaraugusta) és un teatre de l'època romana, construït a la primera meitat del segle I d C., en L'època de Tiberi i Claudi.

Veure Tiberi і Teatre romà de Saragossa

Teó (gramàtic)

Teó (Theon; fl.) fou un gramàtic d'Alexandria que va ensenyar a Roma durant els regnats dels emperadors August i Tiberi, i fou succeït per Apió Plistonices.

Veure Tiberi і Teó (gramàtic)

Tebaida

La Diòcesi d'Egipte, el 400 AD. La Tebaida (en grec antic Θηβαΐδα, 'Thēbaïda' o Θηβαΐς, 'Thēbaïs') va ser una província romana que comprenia la zona de l'Alt Egipte (sense l'Egipte Mitjà).

Veure Tiberi і Tebaida

Tebes (Grècia)

Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.

Veure Tiberi і Tebes (Grècia)

Temnos

Temnos, (en grec antic Τῆμνος, en grec eòlic Τᾶμνος) era una ciutat de l'Eòlida a l'Àsia menor, no gaire lluny del riu Hermos.

Veure Tiberi і Temnos

Temple d'Hèrcules

El Temple d'Hèrcules Víctor, al Forum Boarium. Mapa del temple. El Temple d'Hèrcules Víctor o Hèrcules Olivari és un antic edifici romà situat al sud del Temple de Portunus, al Fòrum Boari o ‘Mercat dels Bous' de Roma (Itàlia).

Veure Tiberi і Temple d'Hèrcules

Temple de Càstor i Pòl·lux

El temple de Càstor i Pòl·lux (en llatí: Templum Castorum) era un edifici de l'antiga ciutat de Roma situat al Fòrum.

Veure Tiberi і Temple de Càstor i Pòl·lux

Temple de Júpiter (Pompeia)

El temple de Júpiter de Pompeia és un temple d'època romana, sepultat durant l'erupció del Vesuvi del 79 i redescobert durant les excavacions de la ciutat antiga.

Veure Tiberi і Temple de Júpiter (Pompeia)

Temple de la Concòrdia

El temple de la Concòrdia (en llatí Templum Concordiae, en italià Tempio della Concordia), també conegut com el gran temple de la Concòrdia, era un temple romà dedicat a la deessa Concòrdia per Marc Furi Camil el 367 aC.

Veure Tiberi і Temple de la Concòrdia

Teodor de Gàdara

Teodor de Gàdara va ser un retòric grec que va viure en temps d'August, nadiu de Gàdara, a la Decàpolis Palestina.

Veure Tiberi і Teodor de Gàdara

Teodosi de Barcelona

Teodosi de Barcelona (mort el 44) és una personalitat llegendària, que una tradició tardana documentada en obres historiogràfiques del, pretén que fos el primer o el segon bisbe de Barcelona, en una llista de bisbes imaginaris, mort com a màrtir sota Tiberi.

Veure Tiberi і Teodosi de Barcelona

Terència (esposa de Ciceró)

Terència (en llatí Terentia) va ser la dona de Marc Tul·li Ciceró, l'orador.

Veure Tiberi і Terència (esposa de Ciceró)

Terni

Terni és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Terni, de la qual és la capital.

Veure Tiberi і Terni

The Inquiry

The Inquiry és una pel·lícula italiana del 2007 dirigida per Giulio Base.

Veure Tiberi і The Inquiry

Tiberíades

Tiberíades (en hebreu: טבריה) (Teveryà) és una ciutat d'Israel i antiga capital de Galilea.

Veure Tiberi і Tiberíades

Tiberi (desambiguació)

* Tiberi, emperador romà 14-37.

Veure Tiberi і Tiberi (desambiguació)

Tiberi Avidi Quiet

Tiberi Avidi Quiet (Tiberius Avidius Quietus; † 107) va ser un polític romà dels i i ii dC.

Veure Tiberi і Tiberi Avidi Quiet

Tiberi Bessó

Tiberius Julius Caesar Nero Gemellus, conegut com a Tiberi Bessó (10 d'octubre de 19 - vers 37/38) va ser un noble romà fill de Drus el Jove i Clàudia Livil·la, nebot de Claudi, net de Tiberi i cosí i fill adoptiu de Calígula.

Veure Tiberi і Tiberi Bessó

Tiberi Claudi Neró

* Tiberi Claudi Neró, un dels quatre fills d'Appi Claudi Cec que fou censor el 312 aC.

Veure Tiberi і Tiberi Claudi Neró

Tiberi Claudi Neró (militar)

Tiberi Claudi Neró (en llatí Tiberius Claudius Nero) va ser un militar romà.

Veure Tiberi і Tiberi Claudi Neró (militar)

Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi)

Tiberi Claudi Neró (en llatí Tiberius Claudius Nero) va ser un magistrat romà del segle I aC.

Veure Tiberi і Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi)

Tiberi Claudi Quirina Menècrates

Tiberi Claudi Quirina Menècrates (en llatí Tiberius Claudius Quirina Menecrates en grec antic Μενεκράτης) va ser un metge que es troba mencionat en una inscripció grega, probablement el mateix que sovint cita Galè.

Veure Tiberi і Tiberi Claudi Quirina Menècrates

Tici Sabí

Tici Sabí (en Titius Sabinus) va ser un cavaller romà, amic de Germànic Cèsar i per tant odiat per Sejà.

Veure Tiberi і Tici Sabí

Tigranes III d'Armènia

Tigranes III va ser rei d'Armènia de l'any 20 aC fins al 8 aC.

Veure Tiberi і Tigranes III d'Armènia

Tigranes V d'Armènia

Tigranes V (en armeni Տիգրան, en grec antic Τιγράνης) va ser rei d'Armènia des de l'any 6 fins al 10 o l'11.

Veure Tiberi і Tigranes V d'Armènia

Tillia tepe

Tillia tepe, Tilia tepe, Tillya tepe, o Tillā tapa ('el túmul d'or», o 'el pujol d'or') és un jaciment arqueològic afganés de la província de Jowzjān, a prop de Xibarghan.

Veure Tiberi і Tillia tepe

Tiridates III de Pàrtia

fou rei de Pàrtia del 36 al 37.

Veure Tiberi і Tiridates III de Pàrtia

Tit Estacili Sisenna Taure

Tit Estacili Sisenna Taure (en llatí Titus Statilius Sisenna Taurus) va ser un magistrat romà del, que va viure sota els emperadors August i Tiberi.

Veure Tiberi і Tit Estacili Sisenna Taure

Tit Ol·li

Tit Ol·li (en Titus Ollius) va ser un notable romà.

Veure Tiberi і Tit Ol·li

Tit Pomponi Àtic

Tit Pomponi Àtic (Titus Pomponius Atticus) va ser un filòsof de l'escola epicúria.

Veure Tiberi і Tit Pomponi Àtic

Tit Sexti Africà

Tit Sexti Africà (Titus Sextius T. f. T. n. Africanus) va ser un magistrat romà del dC que va desenvolupar la seva carrera política durant els regnats de Claudi i Neró, carrera que va culminar l'any 59 quan va esdevenir cònsol sufecte.

Veure Tiberi і Tit Sexti Africà

Titus Livi

Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.

Veure Tiberi і Titus Livi

Torre dels Escipions

La Torre dels Escipions és un monument funerari en forma de torre construït a la primera meitat del dC al costat de la Via Augusta, a uns 6 km al nord-est de Tàrraco, a la vora de la carretera N-340, a l'oest-nord/oest de la ciutat de Tarragona. Està format per tres cossos superposats i a la façana de l'intermedi presenta dues figures d'Atis —divinitat oriental funerària— que sostenen una inscripció.

Veure Tiberi і Torre dels Escipions

Tracis

Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.

Veure Tiberi і Tracis

Trajà

Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.

Veure Tiberi і Trajà

Tral·les

Tral·les o Tral·lis o Tralleis (en llatí Tralles o Trallis, en grec antic Τράλλεις, Τράλλις) era una ciutat de Cària del districte de Tràl·lia, al sud de les muntanyes Messogis i una mica al nord de l'Escamandre, un afluent del qual, l'Eudon, passava per la ciutat.

Veure Tiberi і Tral·les

Tràsil de Rodes

Tràsil de Rodes (en grec antic Thrasyllos, Thrasylos), conegut també com a Tiberius Claudius Thrasyllus, va ser un astròleg grec nadiu d'Alexandria i instal·lat a Rodes, que es va fer amic de Tiberi mentre aquest estava exiliat a l'illa.

Veure Tiberi і Tràsil de Rodes

Trebel·liè Rufus

Trebel·liè Rufus (Trebellienus Rufus) va ser un magistrat romà del.

Veure Tiberi і Trebel·liè Rufus

Trió

Luci Fulcini Trió (en llatí Lucius Fulcinius Trio) va ser un magistrat romà en actiu el.

Veure Tiberi і Trió

Tribú de la plebs

El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.

Veure Tiberi і Tribú de la plebs

Tribut al Cèsar

''Tribut al César'', de Ticià, ca. 1516. Tribut al César (frase en llatí: Quod Caesaris Caesari) és la denominació d'un episodi evangèlic i un tema artístic relativament freqüent en l'art cristià.

Veure Tiberi і Tribut al Cèsar

Tropes auxiliars romanes

Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.

Veure Tiberi і Tropes auxiliars romanes

Turrani

Turrani (en llatí Turranius) va ser un magistrat romà del.

Veure Tiberi і Turrani

Urgulània

Urgulània (en Urgulania) va ser una dama romana, preferida de Lívia Drusil·la, la mare de Tiberi i esposa d'August.

Veure Tiberi і Urgulània

Urseu Ferox

Urseu Ferox (en llatí Urseius Ferox) va ser un jurista romà que probablement va florir entre els regnats de Tiberi i Vespasià, a la meitat del.

Veure Tiberi і Urseu Ferox

Uxama Argaela

Uxama Argaela és una ciutat celtíbero-romana.

Veure Tiberi і Uxama Argaela

Valèria Messalina

Valèria Messalina (en Valeria Messallina) va ser la filla de Marc Valeri Messal·la Barbat Apià i Domícia Lèpida.

Veure Tiberi і Valèria Messalina

Valeri Màxim

Valeri Màxim (alguns manuscrits l'anomenen Marc Valeri Màxim i altres Publi Valeri Màxim) en llatí Valerius Maximus, va ser un compilador romà d'un llibre d'anècdotes històriques que tenia per finalitat posar en relleu les virtuts morals dels romans, titulat De Factis Dictisque Memorabilibus Libri IX (Fets i dites memorables), llibre dedicat a l'emperador Tiberi.

Veure Tiberi і Valeri Màxim

Vítia (mare de Gai Fufi)

Vítia (en llatí Vitia) va ser la mare de Gai Fufi Gemine o Gemí.

Veure Tiberi і Vítia (mare de Gai Fufi)

Vectigàlia

Vectigàlia (en llatí Vectigalia) era la paraula normalment utilitzada per a designar qualsevol taxa percebuda per l'estat romà.

Veure Tiberi і Vectigàlia

Verònica

Verònica (Veronica) és un gènere de plantes amb flors de la família de les plantaginàcies.

Veure Tiberi і Verònica

Verònica (santa)

Verònica o Berenice, segons lActa Sanctorum publicada pels bol·landistes, era una dona pietosa de Jerusalem que, moguda per la compassió envers Jesús, que carregava la seva creu camí del Gòlgota, li va donar el seu vel per poder eixugar-se el front.

Veure Tiberi і Verònica (santa)

Verdura

Verdures i hortalisses en un mercat de les Filipines. Les verdures són aquelles hortalisses de fulles, tiges tendres i inflorescències.

Veure Tiberi і Verdura

Verri Flac

Marc Verri Flac (Marcus Verrius Flaccus, 55 aC-20) va ser un gramàtic i professor romà de la segona meitat del que va florir sota els regants d'August i Tiberi.

Veure Tiberi і Verri Flac

Vesculari Flac

Vesculari Flac (Vescularius Flaccus) fou un cavaller romà que tenia la confiança de l'emperador Tiberi, al que va denunciar a Escriboni Libó l'any 16.

Veure Tiberi і Vesculari Flac

Vibi Mars

Vibi Mars (en llatí Vibius Marsus) va ser un magistrat romà del.

Veure Tiberi і Vibi Mars

Vibili

Vibili o Vibil·li (en llatí Vibilius o Vibillius) va ser un rei dels hermundurs.

Veure Tiberi і Vibili

Vides dels dotze cèsars

Vides dels dotze cèsars (en llatí: De vita Caesarum) és una sèrie de biografies històriques dels dotze primers emperadors romans, des de Juli Cèsar fins a Domicià, publicades per l'escriptor romà Suetoni, després de l'any 121.

Veure Tiberi і Vides dels dotze cèsars

Vil·la de Tiberi

La vil·la de Tiberi fou una gran vil·la romana, que pertangué al segle I a l'emperador romà Tiberi; se situa a la ciutat de Sperlonga, a la província de Latina, al Laci (l'antic Latium adiectum).

Veure Tiberi і Vil·la de Tiberi

Vindèlics

Els vindèlics (en llatí Vindelici, en grec antic Οὐινδολικοὶ) van ser un grup de tribus emparentades amb els rètics, d'origen celta.

Veure Tiberi і Vindèlics

Vindelícia

Vindelícia (en llati Vindelicia, en grec antic Οὐινδελκία o Βινδελκια) era la més occidental de les quatre províncies de la regió del Danubi.

Veure Tiberi і Vindelícia

Vipsània Agripina

Vipsània Agripina (en llatí Vipsania Agripina) va ser la filla de Marc Vipsani Agripa i de Pompònia (filla de Tit Pomponi Àtic, l'amic de Ciceró).

Veure Tiberi і Vipsània Agripina

Vipstà Gal

Vipstà Gal (en llatí Vipstanus Gallus, possiblement Lucius) va ser un magistrat romà que va viure sota els emperadors August i Tiberi.

Veure Tiberi і Vipstà Gal

Vistília

Vistília (en llatí Vistilia) va ser una dama romana que va viure al segles I aC i I. És coneguda per haver estat casada amb sis marits diferents, amb els que va tenir un total de set fills, alguns d'ells personatges coneguts en la història política de l'època.

Veure Tiberi і Vistília

Vitel·li

Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.

Veure Tiberi і Vitel·li

Vitrasi Pol·lió

Gai Vitrasi Pol·lió (en Caius Vitrasius Pollio) va ser prefecte (governador) d'Egipte en el regnat de Tiberi.

Veure Tiberi і Vitrasi Pol·lió

Vitrasi Pol·lió (cònsol)

Vitrasi Pol·lió (en llatí Vitrasius Pollio) va ser un magistrat romà del.

Veure Tiberi і Vitrasi Pol·lió (cònsol)

Vociè Montà

Vociè Montà (Votienus Montanus) va ser un orador romà del, que vivia en el regnat de Tiberi.

Veure Tiberi і Vociè Montà

Volsinii

Volsinii o Vulsinii (en etrusc Velzna, en grec antic Οὐολσίνιον) va ser una antiga ciutat d'Etrúria a la vora del llac del mateix nom (lacus Volsiniensis) i a la Via Clòdia, entre Clusium i Forum Cassis, segons lItinerari d'Antoní i la Taula de Peutinger.

Veure Tiberi і Volsinii

William Whiston

William Whiston va ser un matemàtic i teòleg anglès conegut per les seves traduccions de Flavi Josefus.

Veure Tiberi і William Whiston

Zodíac de Dendera

L'anomenat Zodíac de Dendera és un conegut baix relleu de l'antic Egipte esculpit en el sostre del pronaos (o pòrtic) d'una càmera dedicada a Osiris en el Temple d'Hathor de Denderah, a Egipte.

Veure Tiberi і Zodíac de Dendera

14

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), '''14''' DC (groc), and 117 D (verd).

Veure Tiberi і 14

18 de setembre

El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Tiberi і 18 de setembre

2

L'any 2 és un any comú anomenat així des de la implantació del calendari gregorià, on es pren el naixement de Jesús com a referència per datar èpoques.

Veure Tiberi і 2

26

El 26 (XXVI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Veure Tiberi і 26

30 de gener

El 30 de gener és el trentè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Tiberi і 30 de gener

33 aC

; Imperi romà.

Veure Tiberi і 33 aC

37

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Tiberi і 37

També conegut com Tiberi Cèsar August, Tiberi Neró Cèsar, Tiberius Claudius Nero.

, Aulus Cecina Sever, Aulus Corneli Cels, Aulus Didi Gal, Auza, Aviola, Ayer (Astúries), Štip, Ènnia, Òccia, Çankırı, Àper (gramàtic), Àtal (filòsof), Baetulo, Bagacum Nerviorum, Baj, Bas (cognom), Basílica Emília, Basílica Opímia, Batalla del bosc de Teutoburg, Bató de Dalmàcia i Bató de Pannònia, Baviera, Bianor, Bovil·les, Brúcters, Breunes, Britànnia, Buxentum, Cabira, Cadis, Calahorra, Calataiud, Calígula, Calígula (pel·lícula), Calendaris hel·lènics, Calpurni (militar), Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat, Camuns, Canninefates, Capadòcia (província romana), Capri, Cassi Sever, Castre de São Lourenço, Catedral de Magalona, Catedral de Tarragona, Catualda, Caucs, Càntabres, Càricles (metge), Cèsar, Cèsar (títol), Cízic, Cecilià Magi, Celi Cursor, Cenotafi de Drus, Cesaraugusta, Cesi Cordus, Cilícia, Cime, Circ romà de Mèrida, Circeis, Cirene i Creta, Classe social a l'antiga Roma, Claudi, Clàudia Livil·la, Clàudia Marcel·la la Menor, Clàudia Pulcra, Climent (esclau), Clites, Clunia, Cogombre, Comicis romans, Comini, Commagena, Concòrdia, Conducte d'aigües de Baetulo, Congiari, Cornèlia Africana la Menor, Cos Corneli Lèntul Getúlic, Cotis III de Tràcia, Cremuci Cordus, Crimea romana, Crispí Cepió, Cronologia de Jesús, Cronologia de l'antiga Roma, Crucifixió de Jesús, Cultura de l'antiga Roma, Curadors, Curci Àtic, Dalmàcia (província romana), Dècada del 10, Dècada del 20, Dècim Juni Silà (amant de Júlia), De Casibus Virorum Illustrium, De la vida benaurada, De re coquinaria, Deci Mundus, Delator, Dertosa, Diògenes de Rodes, Dinastia julioclàudia, Divi filius, Domici Afer, Donativum, Dougga, Dret romà, Drus, Drus (família), Drus Cèsar, Drus el Jove, Drus el Vell, Drusil·la, Drusil·la (germana de Calígula), Economia de l'Imperi Romà, Edat antiga, Efes, Eges (Eòlia), Elefantis, Emília Lèpida (filla de Marc Emili Lèpid), Emília Lèpida (germana de Marc Emili Lèpid), Emili Recte, Emperador romà, Epístoles d'Horaci, Erari, Erix, Ermenek, Escordiscs, Escribònia (esposa d'August), Escriboni Afrodisi, Escriboni Libó, Escriptura quadrada, Escultura hel·lenística, Estàtues de Sperlonga, Estola, Estrena, Esus, Eudem (metge i conspirador), Euforió de Calcis, Evangeli de Marció, Evax, Exèrcit romà, Excavacions arqueològiques d'Estàbia, Falani, Fanòdic, Fanni Cepió, Fasti, Fòrum romà de Caesaraugusta, Fedre, Ferdinand Gregorovius, Fidenes, Filadelfia (Lídia), Fiora, Firmi Catus, Florència, Fondi, Fonteu Agripa, Frejús, Fulcini Prisc, Gai Antisti Vet (cònsol any 50), Gai Asini Gal Saloní, Gai Asini Pol·lió, Gai Asini Pol·lió (cònsol), Gai Avidi Nigrí, Gai Bíbul, Gai Calvisi Sabí (cònsol any 26), Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar), Gai Cetroni, Gai Fufi Gemin, Gai Furni (cònsol), Gai Juni Silà (cònsol l'any 10), Gai Lutori Prisc, Gai Marci Censorí (cònsol 8 aC), Gai Musoni Rufus, Gai Petroni Ponci Nigrí, Gai Poppeu Sabí, Gai Rubel·li Plaute, Gai Sal·lusti Crisp el Jove, Gai Senti Saturní (cònsol any 19 aC), Gai Senti Saturní (cònsol any 4), Gai Sili (cònsol), Gai Sulpici Galba (cònsol 5 aC), Gai Ummidi Quadrat, Gai Vel·lei Patèrcul, Gai Vibi Rufí, Gai Vibi Rufus, Galàcia, Gamala, Garrot vil, Gel·li Publícola (qüestor), Gemini, Gemini (cavaller), Genauns, Gens Alfía, Gens Atília, Gens Èlia, Gens Calpúrnia, Gens Comínia, Gens Júlia, Gens Lívia, Gens Lòl·lia, Gens Màgia, Gens Mària, Gens Vitèl·lia, George Edward Bonsor Saint Martin, Germanicòpolis de Bitínia, Germànic Cèsar, Germànics, Getúlic, Gilles de Rais, Gneu Acerroni Pròcul, Gneu Calpurni Pisó (cònsol 7 aC), Gneu Corneli Lèntul Àugur, Gneu Corneli Lèntul Getúlic, Gneu Domici Ahenobarb (cònsol any 32), Gneu Domici Corbuló, Gneu Pompeu Teòfanes, Grani Marcel, Grani Marcià, Grecí Lacó, Gruta de Sejà, Guàrdia Pretoriana, Guerres civils romanes, Guerres romano-perses, Heliògraf (telecomunicacions), Herenni Capitó, Herodes Antipes, Herodes I Agripa, Heterocromia, Hieró (governador), Hierogàmia, Hieroteu de Segòvia, Hippiatrica, Hispània Citerior, Història d'Armènia, Història d'Àustria, Història de Bòsnia i Hercegovina, Història de l'Imperi Romà, Història de les biblioteques, Història de Nàpols, Història de Suïssa, Hivernacle, Homosexualitat a l'antiga Roma, Illa de Ponça, Illa de Rodes, Imperator, Imperi Part, Imperi Romà, Inscripció de Pilat, Iotape de Commagena, Ireneu de Lió, Isidor de Càrax, Jaciment romà de sa Mesquida, Jaciments arqueològics de l'Aragó, Jardins de Sal·lusti, Júlia (filla d'August), Júlia Drusa, Júnia Tèrcia, Jesús de Natzaret, Jo, Claudi, Jo, Claudi (novel·la), Joan Baptista, Jocs Palatins, Johan Ferrández d'Heredia, Josep Balari i Jovany, Jul·lus Antoni, Juli Africà, Juli Cels (tribú), Juli Flor, Julia de majestatis, Julia de modo pecuniae possidendae, Julia sumptuaria, Juni Bles, Juni Gal·lió, Just Catoni, Jutlàndia, Juturna, Kalamata, Karur, Kayseri, La coronació d'espines (Ticià, Louvre), La túnica sagrada, Laodicea del Licos, Latinius Pande, Líber, Lívia Drusil·la, Legió IV Scythica, Legió IX Hispana, Legió V Alaudae, Legió XIV Gemina, Legió XV Apollinaris, Legió XVI Gallica, Legió XVIII, Legió XX Valèria Victrix, Legió XXI Rapax, Lesbocles, Lesbonax (filòsof), Libertas, Licí (llibert), Limites romani, Literatura romana, Livi Drus Claudià, Livineu Règul, Llac Albano, Llac de Constança, Llac de Tiberíades, Llatí Latiaris, Lleis sumptuàries, Llengües de l'Imperi Romà, Llista d'emperadors romans, Llista d'escultors romans, Llista de ciutats dels vascons, Llista de personatges històrics d'òpera, Los Bañales, Lucària, Luci Agripa, Luci Anneu Flor, Luci Arrunci (cònsol 6 dC), Luci Asprenat, Luci Calpurni Pisó (cònsol any 1), Luci Calpurni Pisó (noble), Luci Calpurni Pisó (propretor), Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 15 aC), Luci Canini Gal (cònsol sufecte), Luci Cassi Longí (cònsol any 30), Luci Corneli Sul·la Fèlix, Luci Domici Ahenobarb (cònsol 16 aC), Luci Eli Làmia (cònsol), Luci Eli Sejà, Luci Escriboni Libó Drus, Luci Opimi (cònsol), Luci Rubel·li Gemin, Luci Salvi Otó, Luci Sejà, Lucili Llong, Lutècia, Macedònia (província romana), Macellum de Pompeia, Magi Cèler Vel·leià, Magnèsia del Sípil, Majestas, Mamerc Emili Escaure, Manisa (Turquia), Mansio, Marc Anneu Sèneca, Marc Antoni, Marc Asini Agripa, Marc Aureli Cota Messal·lí, Marc Calpurni Pisó, Marc Cecili Cornut (mort 24 dC), Marc Claudi Marcel (nebot d'August), Marc Cocceu Nerva (cònsol any 22), Marc Cocceu Nerva (jurista), Marc Emili Lèpid (cònsol any 6), Marc Furi Bibàcul, Marc Furi Camil (cònsol any 8), Marc Furi Camil Escribonià, Marc Gal·li, Marc Gavi Apici, Marc Hortensi Hortal, Marc Juni Silà (cònsol any 19), Marc Livi Drus Libó, Marc Manili (poeta), Marc Paconi, Marc Papi Mútil, Marc Plauci Silvà (cònsol 2 aC), Marc Pomponi Marcel, Marc Valeri Messal·la (cònsol any 20), Marc Valeri Messal·la Messal·lí, Marc Vinici (cònsol), Marc Vipsani Agripa, Marcomans, Marcomània, Maria Magdalena, Marobod, Martina (fetillera), Marus, Masuri Sabí, Mausoleu d'August, Màrcia (dona de Fabi Màxim), Mèsia, Meditrinàlia, Messènia, Mikhailo Drahomànov, Mim (gènere teatral), Mirina, Monedes de la península Ibèrica antiga, Munàcia Plancina, Muralla d'Astorga, Muralla romana de Saragossa, Museu del Fòrum de Caesaraugusta, Museu Nacional (Rio de Janeiro), Musulamis, Mutatio, Naarda, Nag al-Madamud, Narbo Martius, Nícies (pintor), Necròpoli romana de Can Corró, Nefzaoua, Neró (desambiguació), Neró Cèsar, Nevi Sertori Macró, Nicòmac de Gèrasa, Niksar, Nola, Nou Testament, Numeració romana, Numeri Vibi Serè, Octavè, Octavi Frontó, Octàvia Menor, Ornodopantes, Orodes d'Armènia, Pacci Antíoc, Paconi Agripí, Palatí, Pal·les (llibert), Palmira, Pan (mitologia), Pannònia, Papiri Fabià, Parc Arqueològic de Posillipo, Parrasi, Parteni de Nicea, Pater patriae, Paxos, Pòntiques, Pòstum Agripa, Percenni, Persecució dels pagans, Pessinunt, Peter O'Toole, Plebs, Pollenzo, Pompònia Àtica, Pompeia, Pompeia (filla de Gneu Pompeu), Pompeu, Pompeu Macre, Pomponi Labeó, Pomponi Segon, Ponç Pilat, Pont Cesti, Pontecesures, Ponts de l'antiga Roma, Porta Fontinalis, Portumnàlia, Potamó d'Alexandria, Potamó de Mitilene, Praeneste, Prefecte de vigilància, Prefecte del pretori, Presó Mamertina, Pretorià, Primers centres de la cristiandat, Priverno, Ptolemeu de Mendes, Publília (esposa de Ciceró), Publi Aufidi Bas, Publi Clodi Tràsea Petus, Publi Corneli Dolabel·la (procònsol), Publi Octavi, Publi Petroni, Publi Pomponi Flac, Publi Quintili Var (cònsol 13 aC), Publi Sili Nerva (cònsol any 28), Publi Suil·li Rufus, Publi Vinici, Publi Vitel·li el Vell, Quades, Quiló de Patres, Quint Cecili Crètic Silà, Quint Cecili Metel Crètic (cònsol l'any 7), Quint Curci Rufus (cònsol), Quint Grani (acusador), Quint Hateri, Quint Juni Bles, Quint Serveu, Quint Verani, Quint Verani Nepot, Quirini, Rascuporis IV, Rècia, Rètic, Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco, Regne de Capadòcia, Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina, Religió mistèrica, Remetalces II, Remmi Palemó, Res Gestae Divi Augusti, Retrat de l'Emperador August, Rià, Rodes (ciutat), Romanització d'Hispània, Romà Hispó, Rubel·li Blande, Saepta Julia, Salomé (pel·lícula de 1953), Sanquini Màxim, Sant Bertran de Comenge, Santa Faç, Sarajevo, Sardes, Satri Segon, Sèneca, Síscia, Segon Triumvirat, Sejà (desambiguació), Selenita, Semproni Grac (amant de Júlia), Senat Romà, Sergi i Bacus, Sertori, Servi Asini Cèler, Servi Corneli Ceteg, Servi Octavi Lenat Poncià, Setmana Santa a Llorca, Seu Estrabó, Sext Eli Catus, Sext Juli Pòstum, Sext Mari, Sext Pompeu (cònsol l'any 14), Sexti, Sexti Paconià, Sexualitat a l'antiga Roma, Sicambres, Silà, Sinnances, Sorrento, Sotió d'Alexandria (segle I), Sperlonga, Spintria, Suïssa, Suetoni, Supplicia canum, Surrèntum, Tabulàrium de Roma, Tacfarines, Tanit, Tàcit, Túnel romà, Túria (Grècia), Túrons, Túsculum, Teatre de Pompeu, Teatre romà de Sagunt, Teatre romà de Saragossa, Teó (gramàtic), Tebaida, Tebes (Grècia), Temnos, Temple d'Hèrcules, Temple de Càstor i Pòl·lux, Temple de Júpiter (Pompeia), Temple de la Concòrdia, Teodor de Gàdara, Teodosi de Barcelona, Terència (esposa de Ciceró), Terni, The Inquiry, Tiberíades, Tiberi (desambiguació), Tiberi Avidi Quiet, Tiberi Bessó, Tiberi Claudi Neró, Tiberi Claudi Neró (militar), Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi), Tiberi Claudi Quirina Menècrates, Tici Sabí, Tigranes III d'Armènia, Tigranes V d'Armènia, Tillia tepe, Tiridates III de Pàrtia, Tit Estacili Sisenna Taure, Tit Ol·li, Tit Pomponi Àtic, Tit Sexti Africà, Titus Livi, Torre dels Escipions, Tracis, Trajà, Tral·les, Tràsil de Rodes, Trebel·liè Rufus, Trió, Tribú de la plebs, Tribut al Cèsar, Tropes auxiliars romanes, Turrani, Urgulània, Urseu Ferox, Uxama Argaela, Valèria Messalina, Valeri Màxim, Vítia (mare de Gai Fufi), Vectigàlia, Verònica, Verònica (santa), Verdura, Verri Flac, Vesculari Flac, Vibi Mars, Vibili, Vides dels dotze cèsars, Vil·la de Tiberi, Vindèlics, Vindelícia, Vipsània Agripina, Vipstà Gal, Vistília, Vitel·li, Vitrasi Pol·lió, Vitrasi Pol·lió (cònsol), Vociè Montà, Volsinii, William Whiston, Zodíac de Dendera, 14, 18 de setembre, 2, 26, 30 de gener, 33 aC, 37.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat