Terrassa

Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.

Obrir a Google Maps

Taula de continguts

881 les relacions: Abrera, Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2002, Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2004, Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2005, Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2006, Actuació artística, Adolf Loos, Agència Tributària de Catalunya, Agermanament, Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, Agustí Bartra i Lleonart, Agustí Pujol, Agustí Pujol (pare), Agustí Villaronga i Riutort, Ai Ai Ai, Air Catalunya, Ajuntament de Terrassa, Albert Einstein, Albert Grané i Closa, Albert Luque i Martos, Alcoi, Alexandre de Riquer i Ynglada, Alexandre Galí i Coll, Alfons Sala i Argemí, Alts de la Pepa, Amadeu Hurtado i Miró, Andreu Alfaro i Hernández, Anna Maiques i Dern, Anna Murià i Romaní, Antic Poble de Sant Pere, Anton Reig i Sors, Antoni Argilés Anton, Antoni Bori i Fontestà, Antoni Bosch i Cardellach, Antoni Casanovas, Antoni Desvalls i de Vergós, Antoni Gutiérrez Díaz, Antoni Invers i Pi, Antoni Lloret i Orriols, Antoni Oller i Biosca, Antoni Padrós i Solanes, Antoni Subirà i Claus, Antoni Vila i Arrufat, Antonio del Moral Segura, Arqueologia, Arqueologia industrial, Arquitectura romànica, Art conceptual, Art de Catalunya, Art dramàtic, ... Ampliar l'índex (831 més) » « Shrink índex

Abrera

Abrera és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat i de la comarca natural del Montserratí.

Veure Terrassa і Abrera

Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2002

De lactivitat de les seleccions esportives catalanes de l'any 2002 destaca la celebració a Catalunya del Campionat d'Europa de corfbol en el qual la selecció catalana va aconseguir la setena posició.

Veure Terrassa і Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2002

Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2004

De lactivitat de les seleccions esportives catalanes de l'any 2004 destaca el campionat del Món "B" aconseguit per la selecció catalana d'hoquei sobre patins masculina, mesos després que la Federació Catalana de Patinatge obtingués el reconeixement oficial provisional per part de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS).

Veure Terrassa і Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2004

Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2005

De l'activitat de les seleccions esportives catalanes de l'any 2005 destaquen la selecció catalana d'hoquei sobre patins masculina, que va guanyar la segona edició de la Blanes Golden Cup, la selecció catalana de curses de muntanya, que es va proclamar campiona del món i la selecció catalana de corfbol, que va guanyar l'European Bowl disputada a Terrassa.

Veure Terrassa і Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2005

Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2006

De lactivitat de les seleccions esportives catalanes de l'any 2006 destaca la Copa del Món aconseguida per la selecció catalana de pitch and putt a Teià, revalidant el títol aconseguit l'any 2004, i el subcampionat europeu assolit per la selecció catalana de futbol sala masculina al Campionat d'Europa, disputat a Catalunya.

Veure Terrassa і Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2006

Actuació artística

nu és una característica de les accions artístiques que busquen ser provocatives. Acció artística al carrer Lart d'acció o acció artística (performance és un anglicisme) és una representació artística sense dramatúrgia que cerca aportar una reflexió motivant el públic a qüestionar algun aspecte sobre la política, la societat, les relacions personals o el seu concepte de vida, per exemple.

Veure Terrassa і Actuació artística

Adolf Loos

Adolf Loos (Brno, Moràvia, Imperi Austrohongarès, 10 de desembre de 1870 - Kalksburg (Viena), 23 d'agost de 1933) fou un arquitecte austríac i un dels pioners de l'arquitectura moderna.

Veure Terrassa і Adolf Loos

Agència Tributària de Catalunya

L'Agència Tributària de Catalunya (ATC) és l'ens encarregat de recaptar els tributs propis de la Generalitat de Catalunya i aquells cedits totalment per l'Estat.

Veure Terrassa і Agència Tributària de Catalunya

Agermanament

Monument a l'Agermanament, a Olesa de Montserrat (Barcelona). Cartell bilingüe d'agermanaments a l'Alguer, amb grafit. L'agermanament entre dues ciutats és l'establiment oficial de lligams de cooperació mútua.

Veure Terrassa і Agermanament

Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya

Gegants de l'ACGC al Japó l'any 1989. Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya (ACGC) és una federació que s'ocupa de la divulgació, conservació i estudi del món dels gegants sense oblidar la seva part festiva dins l'àmbit català.

Veure Terrassa і Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya

Agustí Bartra i Lleonart

Agustí Bartra i Lleonart (Barcelona, 8 de novembre de 1908 - Terrassa, 7 de juliol de 1982) fou un poeta, prosista i professor universitari català.

Veure Terrassa і Agustí Bartra i Lleonart

Agustí Pujol

Agustí Pujol, el Jove (Vilafranca del Penedès, 1585 - Reus, 1628), també anomenat Agustí Pujol fill o Agustí Pujol II, fill de l'escultor Agustí Pujol ''el Vell'', va ser, sens dubte, un dels artistes més rellevants dels primers anys del barroc català.

Veure Terrassa і Agustí Pujol

Agustí Pujol (pare)

Façana de Santa Maria de Montblanc, d'Agustí Pujol, amb reformes posteriors Agustí Pujol -pare- (Tortosa, 1554 - Tortosa, cap a 1620), conegut també com a Agustí Pujol I, va ser un escultor del renaixement català.

Veure Terrassa і Agustí Pujol (pare)

Agustí Villaronga i Riutort

Agustí Villaronga i Riutort (Palma, 21 d'abril de 1953 - Barcelona, 22 de gener de 2023) va ser un director de cinema i guionista mallorquí conegut, entre d'altres, per pel·lícules com ''Pa negre'' (2010) i ''Incerta glòria'' (2017).

Veure Terrassa і Agustí Villaronga i Riutort

Ai Ai Ai

Ai Ai Ai és un grup de rumba catalana, i en català, creat després de la mort de Gato Pérez per Pep Lladó, un dels seus col·laboradors i amics paios, amb altres músics d'ètnia gitana, com Antoni "Sicus" Carbonell o Ricard "Tarragona".

Veure Terrassa і Ai Ai Ai

Air Catalunya

Air Catalunya era una companyia aèria catalana amb seu a Terrassa que va néixer amb vocació de connectar les principals ciutats catalanes amb altres ciutats europees en un radi d'uns 1.000 quilòmetres, mitjançant aeroports mitjans i petits.

Veure Terrassa і Air Catalunya

Ajuntament de Terrassa

L'Ajuntament de Terrassa és un edifici neogòtic de Terrassa on té la seu el consell de la ciutat.

Veure Terrassa і Ajuntament de Terrassa

Albert Einstein

, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.

Veure Terrassa і Albert Einstein

Albert Grané i Closa

Albert Grané i Closa (Vic, Osona, 1865 - Tortosa, Baix Ebre, 1927) fou un notari que exercí a Bossost, Vall d'Aran (1891-1924) i a Tortosa.

Veure Terrassa і Albert Grané i Closa

Albert Luque i Martos

Albert Luque Martos és un exfutbolista professional català nascut a Terrassa l'11 de març del 1978 que ocupava la posició de davanter i que actualment treballa al gabinet de Luis Rubiales a la Reial Federació Espanyola de Futbol.

Veure Terrassa і Albert Luque i Martos

Alcoi

Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.

Veure Terrassa і Alcoi

Alexandre de Riquer i Ynglada

Alexandre de Riquer i Ynglada ("Inglada", segons algunes fonts), comte de Casa Dávalos (Calaf, l'Anoia, 3 de maig de 1856 - Palma, Mallorca, 13 de novembre de 1920) fou un intel·lectual i polifacètic artista català: dissenyador, dibuixant, pintor, gravador, bibliòfil, exlibrista, escriptor i poeta, essent una de les figures més importants del modernisme a Catalunya.

Veure Terrassa і Alexandre de Riquer i Ynglada

Alexandre Galí i Coll

Alexandre Galí i Coll (Camprodon, Ripollès, 1886 - Barcelona, 29 de maig de 1969) fou un pedagog, lingüista i historiador català.

Veure Terrassa і Alexandre Galí i Coll

Alfons Sala i Argemí

Monument a Alfons Sala (Frederic Marès, 1950), al passeig del Comte d'Ègara (Terrassa) Alfons Sala i Argemí, 1r comte d'Ègara, (Terrassa, 16 de juliol de 1863 - Barcelona, 11 d'abril de 1945) fou un enginyer industrial, advocat i polític català.

Veure Terrassa і Alfons Sala i Argemí

Alts de la Pepa

Els Alts de la Pepa és una serra situada entre els municipis de Terrassa i de Vacarisses, a la comarca del Vallès Occidental, amb una elevació màxima de 730 metres.

Veure Terrassa і Alts de la Pepa

Amadeu Hurtado i Miró

Amadeu Hurtado i Miró (Vilanova i la Geltrú, 28 de gener del 1875 – Barcelona, 11 de febrer del 1950) fou un advocat i polític català.

Veure Terrassa і Amadeu Hurtado i Miró

Andreu Alfaro i Hernández

''Monument als Països Catalans'' (1981), d''''Andreu Alfaro''', a la plaça del Carme de Tàrrega Andreu Alfaro i Hernández (València, 5 d'agost de 1929 – Rocafort, Horta Nord, 13 de desembre de 2012) fou un escultor valencià, relacionat amb el Grup Parpalló (1957) i influït pels constructivistes, com Brâncuşi o Pevsner, i per Jorge Oteiza.

Veure Terrassa і Andreu Alfaro i Hernández

Anna Maiques i Dern

Anna Maiques i Dern (Terrassa, Vallès Occidental, 3 de setembre de 1967) és una jugadora d'hoquei sobre herba catalana campiona olímpica, després fisioterapeuta.

Veure Terrassa і Anna Maiques i Dern

Anna Murià i Romaní

Anna Murià i Romaní (Barcelona, 21 d'abril de 1904 - Terrassa, el Vallès Occidental, 27 de setembre de 2002) fou una escriptora, traductora i periodista catalana.

Veure Terrassa і Anna Murià i Romaní

Antic Poble de Sant Pere

Escut de Sant Pere de Terrassa, a l'edifici de l'antic ajuntament L'Antic Poble de Sant Pere és un barri de Terrassa del districte 1 o del Centre, corresponent a l'antic nucli històric de Sant Pere de Terrassa.

Veure Terrassa і Antic Poble de Sant Pere

Anton Reig i Sors

Anton Reig i Sors (l'Armentera, Alt Empordà, 1848 - Barcelona, Barcelonès, 1930) va ésser un propietari que signà el Missatge a la Reina Regent (1888) i, com adherit a la Unió Catalanista i com a representant de Calonge, fou nomenat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893), Balaguer (1894), Olot (1895), Girona (1897) i Terrassa (1901).

Veure Terrassa і Anton Reig i Sors

Antoni Argilés Anton

Antoni Argilés Anton (Terrassa, 31 de desembre de 1931 - Terrassa, 21 d'agost de 1990) fou un jugador i entrenador català de futbol.

Veure Terrassa і Antoni Argilés Anton

Antoni Bori i Fontestà

Antoni Bori i Fontestà (Badalona, Barcelonès, 24 de maig de 1861- 16 de gener de 1912) va ser un mestre, pedagog i escriptor català.

Veure Terrassa і Antoni Bori i Fontestà

Antoni Bosch i Cardellach

Antoni Bosc i Cardellac o Antoni Bosch i Cardellach (Sabadell, 12 de gener de 1758 - 25 de gener de 1829) fou un metge, arxiver i historiador català.

Veure Terrassa і Antoni Bosch i Cardellach

Antoni Casanovas

* Antoni Casanovas i Bosch (Sabadell, 1795 - Barcelona, 1867), empresari tèxtil i alcalde de Sabadell.

Veure Terrassa і Antoni Casanovas

Antoni Desvalls i de Vergós

Antoni Desvalls i de Vergós (el Poal, Pla d'Urgell, 21 de febrer de 1666 - Viena, 7 de juliol de 1724) fou un militar austriacista català, nomenat primer marquès del Poal.

Veure Terrassa і Antoni Desvalls i de Vergós

Antoni Gutiérrez Díaz

Antoni Gutiérrez Díaz, popularment conegut com a «el Guti» (Premià de Mar, 19 de gener de 1929 - Terrassa, 6 d'octubre de 2006) fou un pediatre i polític català, secretari general del PSUC i diputat al Parlament de Catalunya.

Veure Terrassa і Antoni Gutiérrez Díaz

Antoni Invers i Pi

Antoni Invers i Pi (Terrassa, 1905 - Manresa, 1987) va ser un educador i polític manresà.

Veure Terrassa і Antoni Invers i Pi

Antoni Lloret i Orriols

Antoni Lloret i Orriols (Barcelona, Catalunya, 1935) és un científic i escriptor català.

Veure Terrassa і Antoni Lloret i Orriols

Antoni Oller i Biosca

Antoni Oller i Biosca (Terrassa, 13 de juny de 1805 - Sabadell, 25 de març de 1877) fou un compositor i mestre de capella català.

Veure Terrassa і Antoni Oller i Biosca

Antoni Padrós i Solanes

Antoni Padrós i Solanes (Terrassa, 1 de gener del 1937) és director i guionista de cinema i pintor.

Veure Terrassa і Antoni Padrós i Solanes

Antoni Subirà i Claus

Antoni Subirà i Claus (Mataró, 19 de febrer de 1940 - Premià de Mar, 7 de gener de 2018) fou un polític català, conseller de la Generalitat de Catalunya i diputat al Parlament de Catalunya en les quatre primeres legislatures.

Veure Terrassa і Antoni Subirà i Claus

Antoni Vila i Arrufat

Antoni Vila i Arrufat (Sabadell, Vallès Occidental, 20 d'octubre de 1894 - Barcelona, 18 de setembre de 1989) fill del pintor Joan Vila i Cinca fou un pintor i gravador i muralista català, pare del pintor i vitraller Joan Vila Grau.

Veure Terrassa і Antoni Vila i Arrufat

Antonio del Moral Segura

Antonio 'Toni' Moral Segura (Terrassa, 21 d'agost de 1981) és un futbolista professional català.

Veure Terrassa і Antonio del Moral Segura

Arqueologia

d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').

Veure Terrassa і Arqueologia

Arqueologia industrial

Vapor Aymerich, Amat i Jover, seu del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, a Terrassa. L'arqueologia industrial és la disciplina que estudia els vestigis produïts per la societat contemporània fruit de l'avançament tecnològic i social arran la Revolució Industrial.

Veure Terrassa і Arqueologia industrial

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Veure Terrassa і Arquitectura romànica

Art conceptual

''Una i tres cadires'', creada l'any 1965, és una obra de l'artista estatunidenc Joseph Kosuth. Escultura de Yoko Ono L'art conceptual és un moviment artístic fill del dadaisme que es va posar de moda poc abans de 1970 i en què el concepte o la idea és l'únic que interessa.

Veure Terrassa і Art conceptual

Art de Catalunya

Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.

Veure Terrassa і Art de Catalunya

Art dramàtic

Art dramàtic són uns estudis de règim especial que als Països Catalans es poden estudiar a Barcelona, València, Terrassa, Palma i Vic.

Veure Terrassa і Art dramàtic

Arxiu notarial

Els arxius notarials o arxius de protocols són els conjunts d'agrupacions de documents orgànics formats pels manuals, llibres de notes i protocols produïts pels escribes o notaris en l'exercici de les seves funcions.

Veure Terrassa і Arxiu notarial

Associació ALBA

L'associació ALBA és una associació terrasenca, nascuda el 1987, i que es dedica a l'ajuda al drogoaddicte, a la sensibilització sobre les drogues i el VIH en col·lectius de risc.

Veure Terrassa і Associació ALBA

Associació Europea d'Estudiants d'Aeronàutica

L'Associació Europea d'Estudiants d'Aeronàutica, EUROAVIA, és una iniciativa d'estudiants a escala europea que té com a base els estudis en el camp aeronàutic, aeroespacial i temes relacionats.

Veure Terrassa і Associació Europea d'Estudiants d'Aeronàutica

Atlètic Terrassa Hockey Club

L'Atlètic Terrassa Hockey Club és un club esportiu històric de la ciutat de Terrassa.

Veure Terrassa і Atlètic Terrassa Hockey Club

Aurèlia Muñoz Ventura

Aurèlia Muñoz Ventura (Barcelona 1926 - 9 de juny de 2011) va ser una artista catalana, la trajectòria de la qual està fortament vinculada a la recerca tèxtil, un àmbit en el que la seva aportació ha estat fonamental.

Veure Terrassa і Aurèlia Muñoz Ventura

Ègara

Conjunt episcopal d''''Ègara''': Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria Ègara (del llatí Egara) era un municipi (Municipium Flavium Egara) de la Catalunya romana que correspon a l'actual ciutat de Terrassa.

Veure Terrassa і Ègara

Ègosa

Ègosa (o Egosa) és un assentament dels laietans, citat per Claudi Ptolemeu en la seva Geografia, situat en terrenys de l'actual ciutat de Terrassa.

Veure Terrassa і Ègosa

Örebro

Örebro és una ciutat de Suècia de 127.770 habitants (2006) de l'oest de Svealand.

Veure Terrassa і Örebro

Àmbit metropolità de Barcelona

Àmbit metropolità L'Àmbit metropolità de Barcelona és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits en el Pla territorial general de Catalunya.

Veure Terrassa і Àmbit metropolità de Barcelona

Àngel Rodamilans i Canals

Àngel Rodamilans i Canals (Sabadell, 1 de maig del 1874 - 27 de juliol del 1936) va ser sacerdot, monjo benedictí, compositor i organista, especialment de música religiosa.

Veure Terrassa і Àngel Rodamilans i Canals

Àngels Margarit i Viñals

Àngels Margarit i Viñals (Terrassa, Vallès Occidental, 1960) és una ballarina, coreògrafa i pedagoga catalana de dansa contemporània.

Veure Terrassa і Àngels Margarit i Viñals

B-124

La carretera B-124 és el tram entre Sabadell i Calders de la carretera de Sabadell a Prats de Lluçanès, i que continua entre Calders i Prats de Lluçanès com a B-431, mantenint la numeració del quilometratge.

Veure Terrassa і B-124

B-40

La, coneguda com a Quart Cinturó, Ronda del Vallès i, oficialment, Autovia Orbital de Barcelona, és una autovia de nova construcció, en diverses fases d'estudi, projecte, aprovació, licitació, construcció i ús, segons el tram, que en una primera fase connectarà l'Autovia del Nord-est, a Abrera, amb Terrassa.

Veure Terrassa і B-40

Bages

La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya.

Veure Terrassa і Bages

Ball d'en Serrallonga

Serrallonga en el Ball d'en Serrallonga a Vilanova i la Geltrú Ball d'en Serrallonga Tarragona El Ball d'en Serrallonga és un ball folklòric popular de Catalunya.

Veure Terrassa і Ball d'en Serrallonga

Ball de diables

Diables en una actuació El ball de diables és una tradició arrelada inicialment a Catalunya, i posteriorment al País Valencià i a les Illes Balears.

Veure Terrassa і Ball de diables

Ball de gitanes

Ball de Gitanes de Cervera, Catalunya. El ball de gitanes és una dansa tradicional que té lloc als Països Catalans, principalment en poblacions catalanes i valencianes.

Veure Terrassa і Ball de gitanes

Baltasar Bibiloni i Llabrés

Baltasar Bibiloni i Llabrés (Binissalem, 6 de juny de 1936) Compositor, pedagog i director de cors mallorquí.

Veure Terrassa і Baltasar Bibiloni i Llabrés

Banc de temps

Un banc de temps és una iniciativa comunitària d'intercanvi de temps, que emula simbòlicament el funcionament d'un banc, però en el qual allò que es "presta" i es "rep" és temps dedicat a serveis a les persones.

Veure Terrassa і Banc de temps

Bandera de Terrassa

La bandera de Terrassa va ser aprovada per unanimitat inicialment pel Ple Municipal el divendres 26 d'abril de 2019 arran d'una iniciativa popular.

Veure Terrassa і Bandera de Terrassa

Banu Qassi

emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles i.Mestre, 1998: p.

Veure Terrassa і Banu Qassi

Bar (comerç)

Un bar de Suïssa. Un bar (paraula anglesa que vol dir "barra") és un establiment comercial on se serveixen begudes (alcohòliques o no) i aperitius, generalment pel consum immediat en el mateix establiment, en un servei de barra, i opcionalment també en taules.

Veure Terrassa і Bar (comerç)

Barberà del Vallès

Barberà del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.

Veure Terrassa і Barberà del Vallès

Barcelona Traction, Light and Power

L'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company Limited ('Companyia Limitada de Tracció, Llum i Energia de Barcelona'), també coneguda com La Canadenca pel seu origen canadenc, fou un hòlding centrat en empreses de producció i distribució d'electricitat així com en empreses d'explotació de tramvies i ferrocarrils elèctrics.

Veure Terrassa і Barcelona Traction, Light and Power

Barri d'Ègara

Ègara és un barri de Terrassa a la part sud del districte 6 o del Nord-est, situat al marge dret de la riera de les Arenes.

Veure Terrassa і Barri d'Ègara

Barri de Ca n'Anglada

Ca n'Anglada (tradicionalment ortografiat, de manera no normativa, Can Anglada) és un barri de Terrassa que ocupa la meitat occidental del districte 2 o de Llevant, situat al marge dret de la riera de les Arenes.

Veure Terrassa і Barri de Ca n'Anglada

Barri de Montserrat

Montserrat és un grup d'habitatges que conforma un dels barris de Terrassa, situat al districte 2 o de Llevant, al marge esquerre de la riera de les Arenes.

Veure Terrassa і Barri de Montserrat

Barri de Sant Llorenç (Terrassa)

Sant Llorenç és un barri de Terrassa a la part nord-oriental del districte 6 o del Nord-est, situat al marge esquerre de la riera de les Arenes.

Veure Terrassa і Barri de Sant Llorenç (Terrassa)

Barri de Sant Pere (Terrassa)

Sant Pere és un barri de Terrassa que ocupa l'extrem sud-oriental del districte 5 o del Nord-oest, travessat pels torrents de Sant Lleïr, Vallparadís i Montner.

Veure Terrassa і Barri de Sant Pere (Terrassa)

Barri del Cementiri Vell

El Cementiri Vell és un barri de Terrassa, a la part sud-oriental del districte 1 o del Centre, situat al marge esquerre del torrent de Vallparadís, per sota del pont del Passeig, als terrenys de l'antic cementiri de la ciutat, del qual agafa el nom.

Veure Terrassa і Barri del Cementiri Vell

Barri del Centre (Terrassa)

El Centre és el nom amb què es coneix el barri de Terrassa corresponent a la ciutat antiga.

Veure Terrassa і Barri del Centre (Terrassa)

Barri del Guadalhorce

El Guadalhorce és un grup d’habitatges que conforma un dels barris de Terrassa, situat al districte 3 - Sud, a l'est limita amb el barri germà de Can Palet II.

Veure Terrassa і Barri del Guadalhorce

Barri del Segle XX

El Segle XX és un barri de Terrassa, a l'extrem nord-oriental del districte 3 o del Sud, situat al marge dret del torrent de Vallparadís.

Veure Terrassa і Barri del Segle XX

Barri del Xúquer

El Xúquer és un grup d'habitatges i una zona industrial que conforma un dels barris de Terrassa, situat al districte 3 o del Sud, al marge dret de la riera de les Arenes.

Veure Terrassa і Barri del Xúquer

Bartomeu Robert i Yarzábal

Bartomeu Robert i Yarzábal (Tampico, Mèxic, 20 d'octubre de 1842 - Barcelona, 10 d'abril de 1902), popularment conegut com el doctor Robert, fou un metge i polític català.

Veure Terrassa і Bartomeu Robert i Yarzábal

Basquetbol

El basquetbol, popularment conegut com a bàsquet, és un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors en joc cadascun, que cerquen d'introduir una pilota dins de la cistella defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu d'aconseguir més punts que l'adversari, tot respectant les regles del joc.

Veure Terrassa і Basquetbol

Batalla de Talamanca

La batalla de Talamanca es lliurà els dies 13 i 14 d'agost de l'any 1714 entre tropes de l'exèrcit de Catalunya i l'exèrcit de Felip V durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Veure Terrassa і Batalla de Talamanca

Bed and breakfast

Els bed & breakfast són estades en una casa privada.

Veure Terrassa і Bed and breakfast

Benet Tristany

Benet Tristany (Ardèvol, Solsonès, 1794 - Solsona, 17 de maig del 1847) fou un sacerdot, guerriller i mariscal de camp carlí català, conegut per la seva ferocitat.

Veure Terrassa і Benet Tristany

Bisbat d'Ègara

El bisbat tenia la seu a les Esglésies de Sant Pere de Terrassa. El bisbat d'Ègara fou una demarcació de l'església catòlica a Catalunya a l'alta edat mitjana situada a Ègara, una regió de la Catalunya romana que correspon a l'actual ciutat de Terrassa.

Veure Terrassa і Bisbat d'Ègara

Bisbat de Terrassa

Salvador Cristau i Coll, bisbe de Terrassa des del 3 de desembre del 2021 El bisbat de Terrassa és una de les dues noves diòcesis catalanes que el Vaticà va crear el 15 de juny de l'any 2004 com a segregació de l'arquebisbat de Barcelona (l'altra correspon al bisbat de Sant Feliu de Llobregat), i utilitza la basílica del Sant Esperit com a seu catedralícia.

Veure Terrassa і Bisbat de Terrassa

Blanca de Centelles

Blanca de Centelles (? - Terrassa, 1349).

Veure Terrassa і Blanca de Centelles

BMX

Laoshan (Xina), durant els Jocs Olímpics d'estiu de 2008 BMX, abreviatura anglesa de Bicycle Motocross, és la denominació amb què es coneix universalment el bicicròs, disciplina del ciclisme sorgida d'adaptar el motocròs a la bicicleta que consta actualment de dues variants: Race ("cursa"), consistent a completar el recorregut a un circuit accidentat amb el mínim temps possible, i Freestyle BMX o simplement Freestyle ("estil lliure", també anomenat "ciclisme acrobàtic"), consistent a realitzar tota mena de salts i acrobàcies amb la bicicleta.

Veure Terrassa і BMX

Bonaventura Gran

Miquel Baptista Gran Peris (Riudoms (Baix Camp), 24 de novembre de 1620 - Roma (Itàlia), 11 de setembre de 1684) conegut actualment com a Beat Bonaventura Gran o com a Fra Bonaventura de Barcelona en vida seva, va ser un frare franciscà, proclamat beat per l'Església catòlica.

Veure Terrassa і Bonaventura Gran

Bonvilar

El Bonvilar és una muntanya de 334 metres que es troba al municipi de Terrassa, a la comarca del Vallès Occidental.

Veure Terrassa і Bonvilar

Botifarra

Una botifarra és un embotit fet amb budell gros de porc farcit de carn picada i adobada del mateix animal.

Veure Terrassa і Botifarra

Boxets

Boxets és un grup de rock cantat en català originari de la ciutat de Terrassa (Vallès Occidental).

Veure Terrassa і Boxets

Bratsch

Bratsch va ser un grup de música francès creat el 1972, amb influències alhora del jazz i el zíngar.

Veure Terrassa і Bratsch

C-16

Dibuix d'un senyal d'aquesta autovia L'autopista E-9 i l'autovia, també anomenada Eix del Llobregat és una via ràpida d'accés a França i al Pirineu des de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Veure Terrassa і C-16

C-58

Autopista C-58 entre Cerdanyola del Vallès i Ripollet La és una carretera amb dos trams diferenciats, un primer, d'uns 22 km, autopista, que uneix Barcelona amb Sabadell i Terrassa, i el segon tram, on passa a ser una carretera convencional d'una sola calçada, pràcticament paral·lela a la C-16, que al seu torn va fins a Manresa i Berga.

Veure Terrassa і C-58

Ca n'Aurell

Ca n'Aurell (tradicionalment ortografiat Can Aurell) és un barri de Terrassa que ocupa la meitat oriental del districte 4 o de Ponent, situat al marge dret de l'antic llit de la riera del Palau, actualment la Rambla d'Ègara.

Veure Terrassa і Ca n'Aurell

Cabuts

'''Capgrossos''' a Bellpuig Els cabuts, capgrossos, cabeçuts, caparrots, cabets, nanos o nanets són figures antropomorfes típiques de les festes populars dels Països Catalans i el País Basc (on s'anomenen Buruhandiak o Kilikiliak).

Veure Terrassa і Cabuts

Caius Parellada i Cardellach

Caius Parellada i Cardellach (Barcelona, 13 d'octubre de 1911 - 16 de juny de 2003) fou un historiador i jurista català.

Veure Terrassa і Caius Parellada i Cardellach

Caixa Girona

Caixa Girona (Caixa d'Estalvis de Girona) era una caixa d'estalvis catalana de dimensió mitjana que va ser absorbida per la Caixa l'any 2010 arran de la reestructuració bancària.

Veure Terrassa і Caixa Girona

Caixa Manlleu

Caixa Manlleu (denominació social Caixa d'Estalvis Comarcal de Manlleu) va ser una caixa d'estalvis de Catalunya que es va fundar a Manlleu el 1896 per un grup d'industrials i el bisbe Josep Morgades i Gili com Caixa d'Estalvis de Manlleu.

Veure Terrassa і Caixa Manlleu

Caixa Sabadell

Edifici de l'Obra Social Caixa Sabadell Caixa Sabadell (Caixa d'Estalvis de Sabadell) va ser una caixa d'estalvis, la més longeva de Catalunya en el seu moment, ja que va néixer el 6 de gener de 1859 a Sabadell.

Veure Terrassa і Caixa Sabadell

Caixa Terrassa

Antiga seu central de Caixa Terrassa Caixa Terrassa (nom comercial; denominació social: Caixa d'Estalvis de Terrassa) va ser una caixa d'estalvis catalana de dimensió mitjana (la cinquena en el rànquing), amb seu a la ciutat de Terrassa.

Veure Terrassa і Caixa Terrassa

Calcita

La calcita és un mineral de la classe dels carbonats que pertany i dona nom al grup de la calcita.

Veure Terrassa і Calcita

Caldes de Montbui

Caldes de Montbui és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental.

Veure Terrassa і Caldes de Montbui

Camí dels Monjos

Marca de Sender de Petit Recorregut Senyalització del Camí dels Monjos a Sant Cugat del Vallès El Camí dels Monjos és un camí històric d'origen medieval que connecta el monestir de Sant Cugat del Vallès i monestir de Sant Llorenç del Munt, situat al cim de la Mola.

Veure Terrassa і Camí dels Monjos

Cambra de Comerç de Terrassa

La Cambra de Comerç de Terrassa és una corporació de dret públic fundada a Terrassa el 28 de juny de 1886 amb seu a Terrassa, i regulada per la llei 3/93 i per la llei 14/2002 de Catalunya.

Veure Terrassa і Cambra de Comerç de Terrassa

Campionat d'Europa de corfbol 2002

El Campionat d'Europa de corfbol 2002 es va disputar a Catalunya entre el 31 de març i el 7 d'abril i el va guanyar la selecció dels Països Baixos.

Veure Terrassa і Campionat d'Europa de corfbol 2002

Campionat de Catalunya d'hoquei sobre herba masculí

El Campionat de Catalunya d'Hoquei Herba és una competició esportiva de clubs catalans d'hoquei sobre herba creat l'any 1919 per l'Associació d'Hoquei de Catalunya, dins de la Federació Atlètica Catalana.

Veure Terrassa і Campionat de Catalunya d'hoquei sobre herba masculí

Campionat de Catalunya de futbol 1914-1915

La temporada 1914-15 del Campionat de Catalunya de futbol fou la setzena edició de la competició.

Veure Terrassa і Campionat de Catalunya de futbol 1914-1915

Campionat de Catalunya de futbol 1923-1924

La temporada 1923-24 del Campionat de Catalunya de futbol fou la vint-i-cinquena edició de la competició.

Veure Terrassa і Campionat de Catalunya de futbol 1923-1924

Campionat de Catalunya de futbol 1924-1925

La temporada 1924-25 del Campionat de Catalunya de futbol fou la vint-i-sisena edició de la competició.

Veure Terrassa і Campionat de Catalunya de futbol 1924-1925

Campionat de Catalunya de futbol 1926-1927

La temporada 1926-27 del Campionat de Catalunya de futbol fou la vint-i-vuitena edició de la competició.

Veure Terrassa і Campionat de Catalunya de futbol 1926-1927

Campionat de Catalunya de futbol 1932-1933

La temporada 1932-33 del Campionat de Catalunya de futbol fou la trenta-quatrena edició de la competició.

Veure Terrassa і Campionat de Catalunya de futbol 1932-1933

Can Boada (Nucli Antic)

Can Boada (Nucli Antic), segons el nomenclàtor oficial de la ciutat de Terrassa denominat amb el castellanisme Casc antic, és un barri de Terrassa que ocupa la part occidental del districte 5 o del Nord-oest, situat al marge esquerre del transvasament de la riera del Palau.

Veure Terrassa і Can Boada (Nucli Antic)

Can Boada (Terrassa)

Can Boada és una barriada del sector nord-occidental de Terrassa, al districte 5, situada per damunt la via del ferrocarril Barcelona-Manresa de la RENFE i migpartida pel transvasament de la riera del Palau.

Veure Terrassa і Can Boada (Terrassa)

Can Boada del Pi

Can Boada del Pi és un barri de Terrassa a la part occidental del districte 5 o del Nord-oest, situat al marge dret del transvasament de la Riera del Palau.

Veure Terrassa і Can Boada del Pi

Can Coll (Cerdanyola del Vallès)

Can Coll és una antiga masia del situada a la serra de Collserola dins el terme municipal de Cerdanyola del Vallès, a la comarca del Vallès Occidental, que es troba al km 2 de la carretera de Cerdanyola a Horta.

Veure Terrassa і Can Coll (Cerdanyola del Vallès)

Can Jofresa

Can Jofresa és un conjunt de blocs d'habitatges que conforma un barri de Terrassa, a la part occidental del districte 3 o del Sud, situat vora la carretera de Rubí i prop del marge esquerre de la riera del Palau.

Veure Terrassa і Can Jofresa

Can Mir (Viladecavalls)

Can Mir és un petit nucli de població i un polígon industrial del municipi de Viladecavalls, al Vallès Occidental.

Veure Terrassa і Can Mir (Viladecavalls)

Can Palet

* Geografia.

Veure Terrassa і Can Palet

Can Palet (Terrassa)

Can Palet és un barri de Terrassa del districte 3 o del Sud, situat al marge esquerre del torrent de Vallparadís.

Veure Terrassa і Can Palet (Terrassa)

Can Palet de Vista Alegre

Can Palet de Vista Alegre (de vegades ortografiat Can Palet de Vistalegre) és una urbanització de Terrassa, a un parell de quilòmetres al sud-oest de la ciutat, adscrita al districte 4 o de Ponent.

Veure Terrassa і Can Palet de Vista Alegre

Can Palet II

Can Palet II és un grup d'habitatges que conforma un dels barris de Terrassa, situat al districte 3 o del Sud, a l'est de Can Palet.

Veure Terrassa і Can Palet II

Can Parellada (Terrassa)

Can Parellada és un barri de Terrassa, a la part septentrional del districte 7 o del Sud-est, situat al marge esquerre de la riera de les Arenes.

Veure Terrassa і Can Parellada (Terrassa)

Can Roca (Terrassa)

Can Roca és un barri de la part septentrional de Terrassa, al districte 5 o del Nord-oest, situat al Pla de Can Roca, vora el marge esquerre de la riera de Can Bogunyà (més endavant anomenada riera del Palau) i travessat pels torrents d'en Sala i d'en Pere Parres, tributaris seus.

Veure Terrassa і Can Roca (Terrassa)

Can Santeugini

Can Santeugini és una urbanització que pertany al terme municipal de Castellbisbal, a la comarca del Vallès Occidental.

Veure Terrassa і Can Santeugini

Can Tries (barri de Viladecavalls)

Can Tries (tradicionalment escrit Can Trias) és un barri al municipi de Viladecavalls, al Vallès Occidental.

Veure Terrassa і Can Tries (barri de Viladecavalls)

Can Tusell

Can Tusell és un barri de Terrassa a l'extrem nord-occidental del districte 6 o del Nord-est, situat a la dreta de la carretera de Matadepera (BV-1221), a la sortida de la ciutat.

Veure Terrassa і Can Tusell

Canal Terrassa Vallès

Canal Terrassa Vallès és un canal de televisió local públic del Vallès, gestionat pels ajuntaments de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls a través del Consorci per a la Gestió de la Televisió Digital Local Pública Terrassa - Vallès Oest.

Veure Terrassa і Canal Terrassa Vallès

Candidatura d'Unitat Popular

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una organització política assembleària anticapitalista i d'extrema esquerra que partint de l'àmbit municipal, diuen treballar per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals.

Veure Terrassa і Candidatura d'Unitat Popular

Cantacorbs (Mura)

Cantacorbs és un turó de 675,4 m que es troba a la serra de Sant Lleïr, al vessant nord del massís de Sant Llorenç del Munt.

Veure Terrassa і Cantacorbs (Mura)

Capgròs de l'any

Jordi Grau (2006) i Mireia Gavaldà (2016), a la Festa Major de Terrassa de 2017 Ranjit (2003), Suri (1992) i Valentí Grau (2015), a la Festa Major de Terrassa de 2017 Narcís Serrat (2008), Rafael Aróztegui (2017) i Jaume Cabré (2013), a la Festa Major de Terrassa de 2017 El Capgròs de l'Any és un element de la imatgeria popular de la ciutat de Terrassa (Vallès Occidental) que, des del 1982, es descobreix cada any el divendres de Festa Major després de la lectura del pregó que dona per iniciada la festa.

Veure Terrassa і Capgròs de l'any

Carena de la Pineda

La Carena de la Pineda és una serra situada al municipi de Terrassa a la comarca del Vallès Occidental, amb una elevació màxima de 621 metres.

Veure Terrassa і Carena de la Pineda

Carena del Molinot

La Carena del Molinot és una serra al municipi de Terrassa a la comarca del Vallès Occidental, amb una elevació màxima de 530 metres.

Veure Terrassa і Carena del Molinot

Carles Buxadé i Ribot

Carles Buxadé i Ribot (Barcelona, 1942) és un arquitecte català.

Veure Terrassa і Carles Buxadé i Ribot

Carles Viver i Pi-Sunyer

Pujol Carles Viver i Pi-Sunyer, nom complet Carles Viver Pi-Sunyer, (Terrassa, 1 de setembre de 1949) és un jurista i docent català.

Veure Terrassa і Carles Viver i Pi-Sunyer

Carretera de la Rabassada

La Rabassada al vessant barceloní, des del mirador de la Rabassada La carretera de la Rabassada, de vegades escrit l'Arrabassada, al tram barceloní anomenada carretera de Sant Cugat, a Sant Cugat anomenada carretera de Gràcia, i amb el nom oficial de BP-1417 carretera de Gràcia a Manresa, enllaça els municipis de Barcelona i de Sant Cugat del Vallès travessant la serra de Collserola pel coll de l'Erola, amb una longitud total d'11,4 km.

Veure Terrassa і Carretera de la Rabassada

Casa Alegre de Sagrera

La casa Alegre de Sagrera és un edifici-museu del carrer de la Font Vella, núm.

Veure Terrassa і Casa Alegre de Sagrera

Casa Navàs

La Casa Navàs és un dels més importants edificis modernistes de la ciutat de Reus, que fou projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner.

Veure Terrassa і Casa Navàs

Casa Serra

Casa Serra o Can Serra és un edifici a la ciutat de Barcelona obra de Josep Puig i Cadafalch.

Veure Terrassa і Casa Serra

Casa Soteras

La Casa Soteras és un edifici del centre de Terrassa (Vallès Occidental), situat al carrer de Sant Jaume, protegit com a bé cultural d'interès local.

Veure Terrassa і Casa Soteras

Castell cartoixa de Vallparadís

El castell cartoixa de Vallparadís és una antiga edificació de Terrassa, situada vora el torrent de Vallparadís.

Veure Terrassa і Castell cartoixa de Vallparadís

Castell de Plegamans

Castell de Plegamans és un castell d'estil gòtic construït entre els segles i al municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) declarat bé cultural d'interès nacional.

Veure Terrassa і Castell de Plegamans

Castellar del Vallès

Castellar del Vallès és una vila de Catalunya de 24.933 habitants situada al nord de la comarca del Vallès Occidental.

Veure Terrassa і Castellar del Vallès

Castellarnau

Castellarnau és una mansió senyorial del situada al terme municipal de Sabadell, al Vallès Occidental.

Veure Terrassa і Castellarnau

Castellbell i el Vilar

Castellbell i el Vilar és un municipi del sud de la comarca del Bages, al límit amb el Vallès Occidental, amb capital al Borràs.

Veure Terrassa і Castellbell i el Vilar

Castellers de Barcelona

Placa commemorativa del "Pati d'assaig Josep Sala" al local Primera actuació (8 de juny 1969) Primer 2 de 7 descarregat en la història de la colla (Santa Coloma de Gramenet) Els Castellers de Barcelona són una colla castellera fundada l'any 1969 a Barcelona, essent la quarta colla en actiu més veterana de tot el món casteller.

Veure Terrassa і Castellers de Barcelona

Castellers de Sants

2 de 8 amb folre dels Castellers de Sants davant del Monestir de Sant Cugat (2009) Castell especial per celebrar el 20è. aniversari dins de l'escultura "Homenatge als castellers", Barcelona, 11-03-2013 Els Castellers de Sants són una colla castellera del barri barceloní de Sants fundada l'any 1993.

Veure Terrassa і Castellers de Sants

Castellers de Terrassa

Els Castellers de Terrassa són una colla castellera creada l'any 1980 a Terrassa.

Veure Terrassa і Castellers de Terrassa

Castells

Els castells són les torres humanes que es construeixen des de fa més de dos-cents anys (se'n troben referències ja al) al Camp de Tarragona i al Penedès, com a resultat de l'expansió de la Muixeranga valenciana.

Veure Terrassa і Castells

Castellsapera

El Castellsapera és una muntanya de 939 metres que es troba entre els municipis de Terrassa i de Vacarisses, a la comarca del Vallès Occidental.

Veure Terrassa і Castellsapera

Castellterçol

Castellterçol és una vila i municipi de la comarca del Moianès, fins al 2015 adscrit a la del Vallès Oriental.

Veure Terrassa і Castellterçol

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Veure Terrassa і Catalunya

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Veure Terrassa і Catedral de Barcelona

Cèlia Corres i Giner

Cèlia Corres i Giner (Terrassa, Vallès Occidental, 22 de gener de 1964) és una jugadora d'hoquei sobre herba catalana, ja retirada.

Veure Terrassa і Cèlia Corres i Giner

Centre Artesà

El Centre Artesà, conegut popularment com l'Artesà, fou l'edifici modernista més emblemàtic del Prat de Llobregat fins a la seva demolició l'octubre de 2017 per ordre del consistori liderat per l'alcalde Lluís Tejedor i Ballesteros (ICV-EUiA).

Veure Terrassa і Centre Artesà

Centre de Documentació i Museu Tèxtil

El Centre de Documentació i Museu Tèxtil és una institució museística situada a Terrassa, ciutat de gran tradició tèxtil, al carrer de Salmerón, número 25, al costat del castell cartoixa de Vallparadís.

Veure Terrassa і Centre de Documentació i Museu Tèxtil

Centre Parroquial San Cristóbal

El Centre Parroquial Sant Cristòfol o en la denominació oficial Centro Parroquial San Cristóbal és un club de futbol català de la ciutat de Terrassa.

Veure Terrassa і Centre Parroquial San Cristóbal

Ciclisme

Dibuix d'un ciclista Tour 2004. El ciclisme és un esport que consisteix a la realització de curses que tenen en comú l'ús de la bicicleta.

Veure Terrassa і Ciclisme

Ciclisme urbà

Guadalajara '''Ciclista urbana''' a Cascaes, Portugal El ciclisme urbà consisteix en la utilització de la bicicleta com a mitjà de transport a la ciutat.

Veure Terrassa і Ciclisme urbà

Cipriano García Sánchez

Cipriano García Sánchez (Manzanares de la Mancha, 26 de setembre de 1927 - Castelldefels, 22 de maig de 1995) fou un polític i sindicalista català.

Veure Terrassa і Cipriano García Sánchez

Circular d'Ègara

Marca de Sender de Petit Recorregut La Circular d'Ègara és un sender de petit recorregut (PR-C 13) que transcorre pels rodals de Terrassa tot descrivint un itinerari circular per les poblacions veïnes d'aquesta ciutat.

Veure Terrassa і Circular d'Ègara

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.

Veure Terrassa і Ciutat

Ciutat Pubilla de la Sardana

La Ciutat Pubilla de la Sardana va ser una designació anual a un municipi al qual se li reconeixien els seus mèrits i la seva tasca de foment i difusió de la sardana, i que es constituïa anualment en la capital del sardanisme.

Veure Terrassa і Ciutat Pubilla de la Sardana

Club Deportiu Terrassa

El Club Deportiu Terrassa (CD Terrassa) és un dels clubs esportius històrics de la ciutat de Terrassa, destacant en la pràctica de l'hoquei sobre herba.

Veure Terrassa і Club Deportiu Terrassa

Club Egara

El Club Egara és un dels clubs esportius històrics de la ciutat de Terrassa, Espanya, destacant en la pràctica de l'hoquei sobre herba, tot i que també disposa de seccions de tenis, pàdel i golf entre d’altres.

Veure Terrassa і Club Egara

Club Korfbal Vallparadís

El Club Korfbal Vallparadís (CK Vallparadís), conegut com a Korfbal Assessoria Vallparadís fins a la temporada 2017-18, és un club de korfbal de la ciutat de Terrassa, fundat l'any 2000.

Veure Terrassa і Club Korfbal Vallparadís

Club Natació Terrassa

El Club Natació Terrassa és un club poliesportiu de la ciutat de Terrassa, dedicat principalment a la pràctica de la natació, el waterpolo i el patinatge artístic.

Veure Terrassa і Club Natació Terrassa

Comarques de Catalunya

L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista.

Veure Terrassa і Comarques de Catalunya

Competicions catalanes de futbol americà

La Federació catalana de Futbol Americà (FCFA) organitza competicions des de la temporada 1988-89, quan va crear la Lliga catalana de futbol americà, que va començar amb quatre equips: els Badalona Drags, el Búfals del Poble Nou, el Pioners de l'Hospitalet i els Boxers de Barcelona.

Veure Terrassa і Competicions catalanes de futbol americà

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Terrassa і Comtat de Barcelona

Concha García Campoy

Concepción García Campoy, coneguda com a Concha García Campoy (Terrassa, Vallès Occidental, 28 d'octubre de 1958 - València, 10 de juliol de 2013), fou una periodista i presentadora de ràdio i televisió catalana.

Veure Terrassa і Concha García Campoy

Concurs de Cançó de Salitja

El Concurs de Cançó de Salitja es va començar a fer l'any 1978 a Salitja (La Selva) dins dels actes de la festa major.

Veure Terrassa і Concurs de Cançó de Salitja

Confederació General del Treball

Manifestació de la CGT en Madrid. Manifestació de la CGT en València. La Confederació General del Treball (CGT) és una organització sindical espanyola d'orientació anarcosindicalista creada l'any 1979 com a conseqüència d'un procés judicial entre dues faccions de la CNT.

Veure Terrassa і Confederació General del Treball

Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya

Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya és una corporació de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i capacitat plena, que constitueix l'òrgan superior, representatiu i executiu de la totalitat dels col·legis dels procuradors dels tribunals existents a Catalunya, és a dir, els de Barcelona, Girona, Lleida, Manresa, Mataró, Reus, Tarragona, Terrassa i Tortosa.

Veure Terrassa і Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya

Consorci Sanitari de Terrassa

L'Hospital de Sant Llàtzer, una de les seccions del '''Consorci Sanitari de Terrassa''', vora el parc de Vallparadís El Consorci Sanitari de Terrassa (CST) és una organització sanitària integrada amb vocació de servei públic, consorciada per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Terrassa i la Fundació Sant Llàtzer.

Veure Terrassa і Consorci Sanitari de Terrassa

Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt

Taula amb les diferents butlletes per votar. La consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt és la primera consulta municipal sobre la independència de Catalunya de la història que es va celebrar als Països Catalans.

Veure Terrassa і Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt

Convent de Sant Francesc (Terrassa)

El convent de Sant Francesc d'Assís és un antic edifici religiós de Terrassa bastit a començament del (1609-1612), en estil barroc però amb traces gòtiques i renaixentistes, de l'orde dels frares menors recol·lectes.

Veure Terrassa і Convent de Sant Francesc (Terrassa)

Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista

La Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) fou una organització juvenil independentista i d'esquerres dels Països Catalans.

Veure Terrassa і Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista

Copa Catalunya de corfbol

La Copa Catalunya de korfbal és una competició esportiva de clubs catalans de corfbol, creada la temporada 1988-89.

Veure Terrassa і Copa Catalunya de corfbol

Copa Catalunya de futbol masculina

La Copa Catalunya és una competició de futbol disputada en sistema d'eliminatòries on participen els clubs de Catalunya.

Veure Terrassa і Copa Catalunya de futbol masculina

Copa Catalunya de futbol masculina 1998-1999

La Copa Catalunya 1998-1999 és la 10a edició d'una competició que es concentra al voltant dels mesos d'estiu.

Veure Terrassa і Copa Catalunya de futbol masculina 1998-1999

Copa Catalunya de waterpolo femenina

La Copa Catalunya de waterpolo femenina és una competició esportiva de clubs catalans de waterpolo femenins, creada la temporada 2008-09.

Veure Terrassa і Copa Catalunya de waterpolo femenina

Copa Catalunya de waterpolo masculina

La Copa Catalunya de waterpolo masculina és una competició esportiva de clubs catalans de waterpolo, creada la temporada 2006-07.

Veure Terrassa і Copa Catalunya de waterpolo masculina

Copa d'Europa de corfbol

La Copa d'Europa de corfbol o Europa Cup és la màxima competició europea de clubs de corfbol.

Veure Terrassa і Copa d'Europa de corfbol

Copa espanyola d'hoquei sobre herba femenina

La Copa espanyola d'hoquei herba femenina, denominada Copa SM la Reina Iberdrola per motius de patrocini, és una competició esportiva de clubs espanyols d'hoquei sobre herba creada la temporada 1985-86.

Veure Terrassa і Copa espanyola d'hoquei sobre herba femenina

Copa espanyola d'hoquei sobre herba masculina

La Copa espanyola d'hoquei herba masculina, actualment denominada Copa del Rei d'hoquei sobre herba (en castellà: Copa de SM el Rey de hockey hierba), és una competició esportiva de clubs espanyols d'hoquei sobre herba, creada la temporada 1914-15.

Veure Terrassa і Copa espanyola d'hoquei sobre herba masculina

Copa espanyola de bàsquet masculina

La Copa d'Espanya de bàsquet, actualment anomenada Copa del Rei ACB, és la segona competició espanyola de bàsquet en importància, i és organitzada per l'ACB.

Veure Terrassa і Copa espanyola de bàsquet masculina

Copa espanyola de waterpolo femenina

La Copa espanyola de waterpolo femenina, coneguda com Copa de la Reina de waterpolo, és una competició esportiva de clubs espanyols de waterpolo, creada la temporada 1996-97.

Veure Terrassa і Copa espanyola de waterpolo femenina

Copa espanyola de waterpolo masculina

La Copa espanyola de waterpolo masculina, actualment anomenada Copa del Rei de waterpolo (en castellà: Copa del Rey de waterpolo), és una competició esportiva de clubs espanyols de waterpolo, creada la temporada 1986-87.

Veure Terrassa і Copa espanyola de waterpolo masculina

Corriola

Corrioles d'un vaixell, que es poden fer servir per canviar el sentit de la tracció a un sistema de cables com es mostra a la figura. Una corriola, politja o cúrria és una màquina simple que consisteix en una roda amb un canal a la vora (en forma de llanda), pel qual es fa passar una corda o cable i que a més és mòbil al voltant del seu eix central.

Veure Terrassa і Corriola

Creu Alta (creu de terme)

La creu de terme de la Creu Alta és un monument situat al barri de la Creu Alta de Sabadell, al qual dona nom.

Veure Terrassa і Creu Alta (creu de terme)

Cugat màrtir

Cugat, Cucufat, Cucuphat, Guinefort o Quiquenfat (Escíl·lium (?), actual Tunísia, segona meitat del - Sant Cugat del Vallès, 304) fou un màrtir cristià que va morir al Castrum Octavianum, lloc actualment ocupat pel monestir de Sant Cugat.

Veure Terrassa і Cugat màrtir

Daniel Blanxart i Pedrals

Daniel Blanxart i Pedrals (Olesa de Montserrat, 1884 - Barcelona, 19 de desembre de 1965) fou un enginyer industrial, eminent investigador olesà, renovador de l'ensenyament tèxtil i musicòleg.

Veure Terrassa і Daniel Blanxart i Pedrals

Dansa contemporània

Una ballarina de dansa contemporània La dansa contemporània és una disciplina de dansa basada en la dansa clàssica i amb influències de la dansa moderna i postmoderna.

Veure Terrassa і Dansa contemporània

Dídac Montfar Sorts i Cellers

Dídac Montfar Sorts i Cellers (Barcelona, 1600 - Terrassa, 1652) fou un historiador català.

Veure Terrassa і Dídac Montfar Sorts i Cellers

Demografia d'Espanya

Espanya té una població de 44.108.530 habitants a l'1 de gener, 2005, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Veure Terrassa і Demografia d'Espanya

Demografia de Catalunya

La població de Catalunya hauria superat els 8 milions d'habitants segons les estimacions a 1 de novembre de 2023, que l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) va publicar el 3 de novembre.

Veure Terrassa і Demografia de Catalunya

Depressió Prelitoral Catalana

Vista d'un tram fortament urbanitzat de la Depressió Prelitoral al nord del Baix Llobregat, des de la serra de l'Ataix, part del massís de l'Ordal, a la Serralada Litoral. Al fons de la fotografia s'hi veu Montserrat i Sant Salvador de les Espases, de la Serralada Prelitoral.

Veure Terrassa і Depressió Prelitoral Catalana

Diada dels Minyons de Terrassa

La diada dels Minyons de Terrassa és una diada castellera que se celebra al Raval de Montserrat o a la Plaça Vella de Terrassa i on participa la colla dels Minyons de Terrassa i dues colles convidades, normalment sent una d'aquestes els Castellers de Barcelona.

Veure Terrassa і Diada dels Minyons de Terrassa

Diada Minyons de Terrassa 1998

La XX Diada dels Minyons de Terrassa, celebrada el dia 22 de novembre del 1998 a Terrassa, va passar a formar part de la història a causa del fet que es va poder descarregar per primera vegada a la història un castell humà de deu pisos: el 3 de 10 amb folre i manilles.

Veure Terrassa і Diada Minyons de Terrassa 1998

Diari de Terrassa

Oficines anteriors del '''''Diari de Terrassa''''', al carrer de Vallhonrat, núm. 45 Seu del ''Diari de Terrassa'' entre els anys 2002 i 2014, a la cantonada dels carrers Vinyals i Vallhonrat, obra de l'arquitecte Joan Baca i Pericot El Diari de Terrassa és una publicació digital amb cinc edicions setmanals en paper que informa sobre l'actualitat de la ciutat de Terrassa i la seva àrea d'influència.

Veure Terrassa і Diari de Terrassa

Diplôme d'études en langue française

El Diplôme d'études en langue française, o DELF és un certificat de competència lingüística en francès per als parlants no nadius del francès, administrat pel Centre international d'études pédagogiques en nom del Ministeri d'Educació.

Veure Terrassa і Diplôme d'études en langue française

Diputació de Barcelona

Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona Diputació de Barcelona. Logo entrada de la casa serra La Diputació de Barcelona és una institució de l'Estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Barcelona.

Veure Terrassa і Diputació de Barcelona

Domènec Agustí i Salmons

Domènec Agustí i Salmons (Vilanova de la Sal, Noguera, 1849 - Ascó, Ribera d'Ebre, 26 d'agost de 1916) fou un metge que exercí la seua professió a la vila d'Ascó.

Veure Terrassa і Domènec Agustí i Salmons

Domènec Boada i Piera

Domènec Boada i Piera (Barcelona, 1866 – 28 de gener de 1947) fou un arquitecte català.

Veure Terrassa і Domènec Boada i Piera

Domènec Martí i Julià

Monument al doctor Martí i Julià, a la plaça Reina Maria Cristina (Barcelona) Domènec Martí i Julià (Barcelona, 3 de juny de 1861 - Barcelona, 20 de juny de 1917) fou un psiquiatre i polític català.

Veure Terrassa і Domènec Martí i Julià

Domènec Palet i Barba

Domènec Palet i Barba (Terrassa, Vallès Occidental, 1872 - Barcelona, 1953) fou un advocat, industrial, polític i geòleg català.

Veure Terrassa і Domènec Palet i Barba

Drac de Vilafranca

El Drac de Vilafranca és un element del bestiari popular català de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), on forma part del Seguici Popular de la Vila juntament amb altres elements folklòrics com l'Àliga, el Ball de Diables o els Gegants.

Veure Terrassa і Drac de Vilafranca

E09

La ruta europea de classe A E09, E9 o E-9, amb un traçat de 967 km, uneix Barcelona amb Orleans (França) passant per Tolosa.

Veure Terrassa і E09

Edat contemporània

Ledat contemporània és el nom convencional que la historiografia occidental, principalment europea i nord-americana, aplica al període històric que comprèn des de la Revolució francesa l'any 1789 fins a la nostra actualitat.

Veure Terrassa і Edat contemporània

Edat del ferro

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.

Veure Terrassa і Edat del ferro

Eduard Alentorn

Venus de la Ciutadella Eduard Batiste Alentorn (Falset, 4 de desembre de 1855 – Manresa, 7 de setembre de 1920) fou un escultor català del.

Veure Terrassa і Eduard Alentorn

Eduard Blanxart i Pàmies

Eduard Blanxart i Pàmies (Terrassa, 1915 - Barcelona, 27 d'octubre de 2014) fou un interiorista, dissenyador i músic català.

Veure Terrassa і Eduard Blanxart i Pàmies

Eduardo Aguilar Leiva

Eduardo Aguilar Leiva, més conegut com a Edu Aguilar, és un exfutbolista català, nascut a Terrassa el 31 de gener de 1980, que ocupava la posició de migcampista.

Veure Terrassa і Eduardo Aguilar Leiva

Eix Transversal

LEix Transversal (o sovint directament l'Eix) és la denominació popular amb què és coneguda la carretera.

Veure Terrassa і Eix Transversal

El 9 Nou

El 9 Nou és un periòdic bisetmanal comarcal editat per l'empresa Premsa d'Osona, SA (Prosa), presidida per Beth Codina (Vic, 1966).

Veure Terrassa і El 9 Nou

El Centre (Sabadell)

L'església de Sant Feliu, des de la plaça de Sant Roc. El Centre és el barri de Sabadell al voltant del qual s'ha anat desenvolupant la ciutat des que aproximadament al o es construïren les primeres cases a la part baixa de l'actual passeig de la Plaça Major.

Veure Terrassa і El Centre (Sabadell)

El Globus (Terrassa)

El Globus de Terrassa va ser una companyia de teatre sorgida el 1973 a partir de dos grups de teatre independent, Skunk i Six x Set acollits a l'entitat terrassenca Amics de les Arts i Joventuts Musicals.

Veure Terrassa і El Globus (Terrassa)

El Molinot

El Molinot és una urbanització del Vallès Occidental, a cavall entre els municipis de Viladecavalls i Terrassa, en terreny boscós a la falda de la carena del Molinot, entre el torrent del Llor i la riera de Gaià.

Veure Terrassa і El Molinot

El Montcau

El Montcau és el segon cim del massís de Sant Llorenç del Munt i del Vallès Occidental, i té 1.056,7 m d'altitud.

Veure Terrassa і El Montcau

El Sant Enterrament

El Sant Enterrament és un grup escultòric realitzat per Martín Díez de Liatzasolo entre els anys 1539 i 1544.

Veure Terrassa і El Sant Enterrament

Eleccions al Parlament Europeu de 2004 (Catalunya)

El 13 de juny de 2004, es varen celebrar eleccions europees a Catalunya, així com a la resta de l'Estat espanyol.

Veure Terrassa і Eleccions al Parlament Europeu de 2004 (Catalunya)

Eleccions municipals espanyoles de 1931

Portada de l'''Heraldo de Madrid'' del 13 d'abril de 1931. Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII.

Veure Terrassa і Eleccions municipals espanyoles de 1931

Eloïse

Eloïse és una pel·lícula catalana de l'any 2009 dirigida per Jesús Garay i interpretada per Diana Gómez (Salvador) i Ariadna Cabrol (El cor de la ciutat).

Veure Terrassa і Eloïse

Els Caus (Vacarisses)

Els Caus se situen a la Vila de Vacarisses, s'hi arriba des del nucli urbà a través del camí de l'obac, abans d'arribar a la casa nova de l'Obac i més o menys entre la carena del Teix i el Torrent del Llor, just al límit del terme municipal amb Terrassa.

Veure Terrassa і Els Caus (Vacarisses)

Els Caus – els Pinetons

Els Caus – els Pinetons és una urbanització del nord-oest del terme municipal de Terrassa, la més allunyada de la ciutat, aproximadament a uns vuit quilòmetres del nucli urbà, adscrita al districte 5, al límit amb Vacarisses.

Veure Terrassa і Els Caus – els Pinetons

Els Verds (Confederació Ecologista de Catalunya)

Els Verds (Confederació Ecologista de Catalunya) fou una organització que es va fundar el 1993, al Congrés d'Unitat fet a Terrassa el 24 d'abril de 1993, amb la voluntat de crear un únic referent polític verd, per la unió de 4 organitzacions.

Veure Terrassa і Els Verds (Confederació Ecologista de Catalunya)

Emili Miró i Fons

Emili Miró i Fons (El Vendrell, Baix Penedès, 1900 - Terrassa, 1993) va ser un casteller català, conegut a Terrassa com l'Avi Emili, ciutat on va intervenir en la fundació de les dues colles castelleres locals, els Minyons de Terrassa (1979) i els Castellers de Terrassa (1980).

Veure Terrassa і Emili Miró i Fons

Emili Sagi i Liñán

Emili Sagi i Liñán, conegut com a Sagi-Barba, (San Carlos de Bolívar, 15 de març del 1900 - Barcelona, 25 de maig de 1951) va ser un destacat futbolista català d'origen argentí dels anys 20.

Veure Terrassa і Emili Sagi i Liñán

Energia

Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.

Veure Terrassa і Energia

Energia solar fotovoltaica

Placa solar fotovoltaic Façana fotovoltaica del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a Terrassa Instal·lació agrovoltaica on les plaques protegeixen cultius sensibles (aquí tomaquets) a Dornbirn a Àustria Lenergia solar fotovoltaica és una tecnologia per generar energia elèctrica gràcies a cèl·lules fotoelèctriques.

Veure Terrassa і Energia solar fotovoltaica

Enric Batlló i Batlló

Panteó Batlló i Batlló, al Cementiri de Montjuïc Enric Batlló i Batlló (Barcelona, 1848 - 1925) va ésser un industrial que presidí la Cambra Gremial de la Propietat.

Veure Terrassa і Enric Batlló i Batlló

Enric Catà i Catà

Enric Catà i Catà (Sant Feliu de Llobregat, 1878 - Barcelona, 1937), fill de Salvador Catà i Rossell, d'Arenys de Munt, i de Francisca Catà i Faura, de Sant Feliu de Llobregat, Enric Catà va cursar els seus primers estudis en els Escolapis de Terrassa.

Veure Terrassa і Enric Catà i Catà

Enric Soler i Raspall

Enric Soler i Raspall (Terrassa, 1966) és un escriptor i viatger especialitzat en literatura de viatges.

Veure Terrassa і Enric Soler i Raspall

Ermita de Sant Medir

L'Ermita de Sant Medir és una església de la serra de Collserola, al municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).

Veure Terrassa і Ermita de Sant Medir

Escola Municipal de Música de Terrassa

Auditori Municipal de Terrassa L'Escola Municipal de Música de Terrassa (Conservatori Professional) és una institució formativa musical fundada en 1909 i situada a l'esmentada capital vallesana, que té capacitat per a vora 1000 alumnes.

Veure Terrassa і Escola Municipal de Música de Terrassa

Escola Pia de Catalunya

Escola Pia de Catalunya és la secció catalana dels escolapis, orde religiós fundat per Josep de Calassanç el 1597 a Roma.

Veure Terrassa і Escola Pia de Catalunya

Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya

L'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) és una escola de cinema i audiovisuals a Terrassa.

Veure Terrassa і Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya

Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona

L'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB), també coneguda amb el nom de UPC Telecos, és un centre universitari públic de la Universitat Politècnica de Catalunya (Barcelonatech) creat l'any 1971.

Veure Terrassa і Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona

Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa

L'Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT) és una institució pública d'ensenyament superior, que forma part de la Universitat Politècnica de Catalunya Aquesta escola ara forma part de l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT).

Veure Terrassa і Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa

Escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó

Lescultura del Renaixement a la Corona d'Aragó va lligada a la cultura humanista procedent de la península Itàlica, encara que la repercussió inicial va ser escassa i, per tant, tardana l'acceptació del nou estil, per la qual cosa encara es van anar fent decoracions gòtiques a la mateixa època, fins ja entrat el, que es va implantar amb fermesa en pujar al tron el rei Carles V.

Veure Terrassa і Escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó

Escut de Terrassa

L'escut oficial de Terrassa té el següent blasonament.

Veure Terrassa і Escut de Terrassa

Esglésies de Sant Pere de Terrassa

Les esglésies de Sant Pere de Terrassa (Seu d'Ègara) són un conjunt monumental format per les esglésies romàniques de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, situades a la confluència dels torrents de Vallparadís i Monner, a l'antic nucli visigòtic d'Ègara, origen del poble de Sant Pere de Terrassa, avui barri terrassenc.

Veure Terrassa і Esglésies de Sant Pere de Terrassa

Espardenya

upright.

Veure Terrassa і Espardenya

Esparreguera

Esparreguera és una vila i municipi a la comarca natural del Montserratí, actualment integrada a la comarca del Baix Llobregat.

Veure Terrassa і Esparreguera

Esperanto

Lesperanto és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès Ludwik Lejzer Zamenhof,Els prenoms de Zamenhof varien segons la llengua de referència: hom trobarà igualment Ludwik Łazarz en polonès, Eliezer Lewi en hebreu o Ludoviko Lazaro en esperanto.

Veure Terrassa і Esperanto

Esport a Catalunya

Catalunya-Euskadi (2006) Lesport té una important incidència a Catalunya, des dels seus inicis a finals del.

Veure Terrassa і Esport a Catalunya

Estació de Barcelona-Sants

Barcelona Sants (adif) i Sants Estació (metro), per antonomàsia Sants, és un intercanviador de ferrocarril d'adif i del metro de Barcelona situat al barri de Sants (Sants-Montjuïc) a la ciutat de Barcelona.

Veure Terrassa і Estació de Barcelona-Sants

Estació de Castellbisbal

Castellbisbal és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada al municipi de Castellbisbal a la comarca del Vallès Occidental, a tocar del Baix Llobregat.

Veure Terrassa і Estació de Castellbisbal

Estació de les Fonts

Les Fonts és una estació de ferrocarril propietat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) situada a la urbanització de les Fonts, del municipi de Terrassa, a la comarca del Vallès Occidental.

Veure Terrassa і Estació de les Fonts

Estació de Sant Cugat Centre

Sant Cugat Centre, anteriorment Sant Cugat, és una estació de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany a les línies suburbanes S1 i S2 de la línia Barcelona-Vallès.

Veure Terrassa і Estació de Sant Cugat Centre

Estació de Terrassa Can Boada

Terrassa Can Boada és una estació de ferrocarril projectada en el Pla de Rodalies Barcelona del Ministeri de Foment.

Veure Terrassa і Estació de Terrassa Can Boada

Estació de Terrassa Est

Terrassa Est és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada al barri de la Grípia a l'est de la població de Terrassa, a la comarca del Vallès Occidental.

Veure Terrassa і Estació de Terrassa Est

Estació de Terrassa Nacions Unides

Terrassa Nacions Unides (Can Roca en el projecte constructiu) és una estació de ferrocarril de la línia Barcelona-Vallès de FGC i l'estació final de la línia suburbana S1.

Veure Terrassa і Estació de Terrassa Nacions Unides

Estació de Terrassa Rambla

Terrassa Rambla és una estació de ferrocarril propietat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) situada al subsol de la rambla d'Ègara de la població de Terrassa, a la comarca del Vallès Occidental, per on circulen trens de la línia suburbana S1 corresponent a la línia Barcelona-Vallès.

Veure Terrassa і Estació de Terrassa Rambla

Estació de Vallparadís Universitat

Vallparadís Universitat (UPC-Vallparadís en el projecte constructiu) és una estació de ferrocarril de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a la població de Terrassa, a la comarca del Vallès Occidental, per on circulen trens de la línia suburbana S1 corresponent a la línia Barcelona-Vallès.

Veure Terrassa і Estació de Vallparadís Universitat

Estadi Olímpic de Terrassa

LEstadi Olímpic de Terrassa és una instal·lació esportiva de la ciutat de Terrassa (Vallès Occidental) on juga els seus partits com a local el Terrassa Futbol Club.

Veure Terrassa і Estadi Olímpic de Terrassa

Esther Térmens i Cañabate

Esther Térmens i Cañabate (Terrassa, Vallès Occidental 2 de novembre del 1984) és una jugadora d'hoquei sobre herba catalana, que acostuma a jugar a la posició de centrecampista.

Veure Terrassa і Esther Térmens i Cañabate

Eurolliga masculina d'hoquei sobre herba

L'Eurolliga d'hoquei sobre herba, també coneguda com a EHL, i anteriorment coneguda com a Copa d'Europa d'Hoquei Herba entre 1969 i 2007, és una competició esportiva d'hoquei sobre herba de clubs europeus.

Veure Terrassa і Eurolliga masculina d'hoquei sobre herba

Europa Shield de corfbol

LEuropa Shield de corfbol (en anglès: IKF Europa Korfball Shield) és una competició esportiva de clubs europeus de corfbol, creat l'any 2001.

Veure Terrassa і Europa Shield de corfbol

European Bowl de corfbol 2005

LEuropean Bowl 2005 és el campionat d'Europa "B" de corfbol.

Veure Terrassa і European Bowl de corfbol 2005

Eusebi Jover i Marquet

Eusebi Jover i Marquet (Terrassa, 1839 - Barcelona, 1919) fou un advocat i polític català, germà del regidor terrassenc Jaume Jover i Marquet.

Veure Terrassa і Eusebi Jover i Marquet

Eusebi Millan i Alonso

Eusebi Millán i Alonso (Quiñonería, província de Sòria, 16 de desembre de 1886 – Alella, 11 d'abril de 1956) fou un sacerdot escolapi català, introductor del basquetbol a Catalunya.

Veure Terrassa і Eusebi Millan i Alonso

Ezequiel Vigués i Mauri

Ezequiel Vigués i Mauri (Terrassa, 10 d'abril del 1880 – Barcelona, 21 de novembre del 1960) és considerat un dels titellaires més populars de Catalunya del segon terç del.

Veure Terrassa і Ezequiel Vigués i Mauri

Fàbrica dels Panyos

La Fàbrica dels Panyos és una obra del municipi de Manresa (Bages) declarada bé cultural d'interès nacional.

Veure Terrassa і Fàbrica dels Panyos

Fe bahà'í

Santuari del Bàb al Centre Mundial Bahà'í, al mont Carmel, a Haifa, Israel Temple bahà'í en forma de lotus a Nova Delhi La fe bahai (o bahá'í, segons la transliteració internacional preconitzada) és una religió originària de l'Iran.

Veure Terrassa і Fe bahà'í

Federació Catalana d'Hípica

La Federació Catalana d'Hípica és l'associació esportiva que regula la pràctica de l'hípica en l'àmbit de Catalunya.

Veure Terrassa і Federació Catalana d'Hípica

Federació Catalana de Korfbal

La selecció catalana de corfbol en un partit contra la selecció alemanya. La Federació Catalana de Korfbal és la federació que regeix la pràctica del korfbal a Catalunya.

Veure Terrassa і Federació Catalana de Korfbal

Federació d'Ateneus de Catalunya

Federació d'Ateneus de Catalunya (FAC) és una associació creada el 1983 després del Tercer Congrés d'Ateneus, celebrat al Centre de Lectura de Reus i convocat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb la finalitat de potenciar, facilitar i millorar la tasca de les entitats socioculturals d'arreu de Catalunya, fer de pont entre les entitats i les administracions, i programar activitats de caràcter formatiu i lúdic per reforçar el treball en xarxa de totes les associacions culturals que en formen part.

Veure Terrassa і Federació d'Ateneus de Catalunya

Federació de Dependents de Catalunya

La Federació de Dependents de Catalunya fou una agrupació sindical promoguda pel CADCI i fundada a Barcelona el 16 de gener de 1921.

Veure Terrassa і Federació de Dependents de Catalunya

Federació de l'Art Fabril de Catalunya

Federació de l'Art Fabril de Catalunya fou una federació sindical creada a Badalona entre el 15 i el 17 d'agost de 1903 en un congrés convocat per la Societat Fabril de Badalona d'acord amb altres entitats de la costa de llevant, pla de Barcelona i de l'alta muntanya, seccions escindides de la Federació de les Tres Classes de Vapor.

Veure Terrassa і Federació de l'Art Fabril de Catalunya

Federació Regional de Societats de Resistència de la Regió Espanyola

Federació Regional de Societats de Resistència de la Regió Española (FRSR) fou una organització obrera d'àmbit espanyol constituïda a Madrid del 13 al 15 d'octubre de 1900 amb la idea de formar una nova central sindical al marge de la UGT.

Veure Terrassa і Federació Regional de Societats de Resistència de la Regió Espanyola

Feliu Formosa i Torres

Feliu Formosa i Torres (Sabadell, 10 de setembre de 1934) és un traductor, dramaturg, poeta, professor d'art dramàtic i actor català.

Veure Terrassa і Feliu Formosa i Torres

Ferran d'Antequera

Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Veure Terrassa і Ferran d'Antequera

Ferran Pont i Puntigam

Ferran Pont i Puntigam (Terrassa, 1 de maig de 1936) és un enginyer industrial i polític català, vinculat a la ciutat de Terrassa.

Veure Terrassa і Ferran Pont i Puntigam

Ferran Sor i Muntades

fou un guitarrista i compositor català.

Veure Terrassa і Ferran Sor i Muntades

Ferrocarril

Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.

Veure Terrassa і Ferrocarril

Ferrocarril de Sarrià a Barcelona

Plaça de Catalunya el 1865. Estació de Provença El Ferrocarril de Sarrià a Barcelona S.A. (FSB) va ser una empresa que va explotar entre el 1874 i 1977 el ferrocarril del mateix nom, conegut popularment com a tren de Sarrià.

Veure Terrassa і Ferrocarril de Sarrià a Barcelona

Ferrocarrils de Catalunya

Ferrocarrils de Catalunya (FCC) (Ferrocarriles de Cataluña en castellà) fou una companyia privada que uní Barcelona amb el Vallès, en ferrocarril, a través de la Serra de Collserola promoguda per la Barcelona Traction.

Veure Terrassa і Ferrocarrils de Catalunya

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya que gestiona diversos serveis de transport públic, principalment de ferrocarril suburbà a l'àrea metropolitana de Barcelona, a més d'una línia regional a l'àrea de Lleida i Pirineus.

Veure Terrassa і Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Festival de Jazz Terrassa

Escenari situat al parc de Vallparadís durant el Festival de Jazz Terrassa 2003 El Festival de Jazz Terrassa és un certamen que té lloc un cop cada any, des de 1982, a l'esmentada capital vallesana, que engloba un conjunt d'actuacions i activitats relacionades amb el jazz.

Veure Terrassa і Festival de Jazz Terrassa

Filmoteca de Catalunya

Retrat de Ramón de Baños (1890-1980) Cartellera de cinema Sala Montserrat (ca. 1910) La Filmoteca de Catalunya és l'arxiu cinematogràfic de la Generalitat de Catalunya dedicat a preservar i difondre el patrimoni audiovisual i la cultura cinematogràfica, d'acord amb allò disposat per la Llei del cinema (2010).

Veure Terrassa і Filmoteca de Catalunya

Fira Modernista de Terrassa

Gran Casino durant la '''Fira Modernista de Terrassa''' Recreació d'un enterrament modernista a la Rambla d'Ègara La Fira Modernista de Terrassa s'ha convertit en pocs anys en un dels més destacats esdeveniments turístics de Catalunya, que atrau cada any al mes de maig més de cent mil visitants, durant un cap de setmana ple d'activitats culturals, gastronòmiques, infantils, espectacles, exposicions...

Veure Terrassa і Fira Modernista de Terrassa

Fluvi

Fluvi fou la mascota oficial de l'Expo Zaragoza 2008 dissenyada per Sergi López Jordana, professor de l'Escola d'Art i Disseny de Terrassa (Vallès occidental).

Veure Terrassa і Fluvi

Font de l'Espardenyera

La Font de l'Espardenyera és una urbanització de Terrassa, aproximadament a un quilòmetre i mig al nord-est del nucli urbà, adscrita al districte 6 o del Nord-est, si bé inicialment pertanyia al districte 5, o Nord-oest.

Veure Terrassa і Font de l'Espardenyera

Francesc Abad i Gómez

Francesc Abad (Terrassa, 1944) és un artista català.

Veure Terrassa і Francesc Abad i Gómez

Francesc Anglès i Garcia

Monument als castellers (Tarragona) Francesc Anglès és un metge i escultor nascut a Terrassa l'any 1938.

Veure Terrassa і Francesc Anglès i Garcia

Francesc Argemí i Anglada

Francesc Argemí i Anglada, més conegut com a Franki, és un jove de Terrassa que fou empresonat al Centre Penitenciari de Can Brians sota les acusacions d'ultratge a la bandera espanyola, atemptat a l'autoritat i desordre públic.

Veure Terrassa і Francesc Argemí i Anglada

Francesc Bordons

Francesc Bordons (Solsona, 1571 – ca 1627) va ser orguener, actiu entre 1601 i 1627.

Veure Terrassa і Francesc Bordons

Francesc Gimeno Barón

Francesc Gimeno Barón (Vila-real, Plana Baixa, 30 de novembre de 1912 - 7 de novembre de 1978) fou un pintor valencià.

Veure Terrassa і Francesc Gimeno Barón

Francesc Guàrdia i Vial

Francesc Guàrdia i Vial (Barcelona, 1880 – 27 de gener de 1940) fou un arquitecte modernista barceloní, gendre i col·laborador habitual de Lluís Domènech i Montaner i un dels responsables de la construcció del Palau de la Música Catalana (1905-1908) i del Mercat Central de València (1910-1928).

Veure Terrassa і Francesc Guàrdia i Vial

Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.

Veure Terrassa і Francesc Macià i Llussà

Francesc Salvans i Armengol

Francesc Salvans i Armengol (Terrassa, província de Barcelona, 1875 - Matadepera, Vallès Occidental, 24 de juliol de 1936) fou un industrial i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Veure Terrassa і Francesc Salvans i Armengol

Francesc Torras Armengol

Francesc Torras Armengol (Terrassa, 1832 - Madrid, 1878) fou un pintor, escultor i gravador català.

Veure Terrassa і Francesc Torras Armengol

Francesc Xavier Marcet Mundó

Francesc Xavier Marcet Mundó, conegut com a Marcet, (Terrassa, Catalunya, 16 de novembre de 1928 - Barcelona, 13 d'octubre de 2016), era un jugador català de futbol, que va destacar per la seva qualitat a l'hora d'organitzar el joc.

Veure Terrassa і Francesc Xavier Marcet Mundó

Francesc Xavier Navarro i Ortiz

Francesc Xavier Navarro i Ortiz (Terrassa, 30 d'octubre de 1972) és un exfutbolista català, que jugava de defensa.

Veure Terrassa і Francesc Xavier Navarro i Ortiz

Francesc-Lluís Bordons i Gatuelles

Francesc-Lluís Bordons i Gatuelles (Solsona?, ca 1610 – Terrassa, 1650) va ser orguener.

Veure Terrassa і Francesc-Lluís Bordons i Gatuelles

Francisca Redondo Cubero

Francisca Redondo Cubero (Las Pedroñeras, província de Conca, 18 de maig de 1915 - Terrassa, 18 de setembre de 2007) Va ser una activista i política terrassenca.

Veure Terrassa і Francisca Redondo Cubero

Francisco Ascaso Abadía

Francisco Ascaso Abadía (Almudévar, província d'Osca, 1 d'abril de 1901 - Barcelona, 20 de juliol de 1936) fou un dirigent anarquista aragonès militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Veure Terrassa і Francisco Ascaso Abadía

Frederic Marès i Deulovol

fou un escultor i col·leccionista català.

Veure Terrassa і Frederic Marès i Deulovol

Front d'Alliberament de Catalunya

El Front d'Alliberament Català, també conegut com a Front d'Alliberament de Catalunya (FAC) fou la primera organització armada que defensava les tesis dels moviments d'alliberament nacional d'influència marxista-leninista als Països Catalans i va néixer el 1969.

Veure Terrassa і Front d'Alliberament de Catalunya

Futbol a Catalunya

miniatura El futbol és l'esport més important a Catalunya pel que fa a seguidors i nombre de practicants.

Veure Terrassa і Futbol a Catalunya

Gabriel Alomar i Villalonga

Gabriel Alomar i VillalongaDiccionari d'Història de Catalunya; ed.

Veure Terrassa і Gabriel Alomar i Villalonga

Gamma extra

data.

Veure Terrassa і Gamma extra

Gaspar Armengol i Taló

Gaspar Armengol i Taló (Terrassa, 13 de gener de 1873 - Barcelona, 26 de novembre de 1934) fou un petit empresari i polític català.

Veure Terrassa і Gaspar Armengol i Taló

Gavatx

La paraula gavatx és un apel·latiu pejoratiu que s'aplicava tradicionalment als occitans tot i que més recentment el seu ús s'estengué també als forasters en general.

Veure Terrassa і Gavatx

Gegants de Molins de Rei

Els gegants de Molins de Rei, a l'esquerra la parella de gegants nous, i a la dreta, els gegants vells Aspecte actual dels Gegants Nous de Molins de Rei. Molins de Rei, vila del Baix Llobregat, és una vila amb gran tradició gegantera i té l'honor de ser la 4a Ciutat Gegantera de Catalunya l'any 1988.

Veure Terrassa і Gegants de Molins de Rei

Gegants del Poblenou

El barri del Poblenou de Barcelona compta amb una parella de gegants i dos gegantons portats per la Colla dels Gegants del Poblenou.

Veure Terrassa і Gegants del Poblenou

Gentilici

Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble…).

Veure Terrassa і Gentilici

Georges Brassens

Georges Brassens (Seta, 22 d'octubre de 1921 - Sant Geli dau Fesc, 29 d'octubre de 1981) va ser un poeta i cantautor francès.

Veure Terrassa і Georges Brassens

Glòria Comerma i Broto

Glòria Comerma i Broto (Terrassa, 18 d'abril del 1987) és una jugadora catalana d'hoquei herba que ha jugat com a davantera.

Veure Terrassa і Glòria Comerma i Broto

Gran ciutat

Les grans ciutats són, a partir d'una definició donada a la Conferència Internacional d'Estadística de 1887 aquelles ciutats amb més de 100.000 habitants.

Veure Terrassa і Gran ciutat

Granada (Nicaragua)

Plaza de la Independencia, amb la catedral al fons Granada és, amb 110.326 habitants el 2003, la quarta ciutat més poblada de Nicaragua i la capital del department homònim.

Veure Terrassa і Granada (Nicaragua)

Grup CASSA

Grup Cassa (Companyia d'Aigües de Sabadell, S. A.) és una empresa mixta que agrupa una desena de societats dedicades al subministrament d'aigua potable, al seu sanejament i reutilització, a les obres necessàries i a les energies renovables.

Veure Terrassa і Grup CASSA

Guaita'ls

Guaita'ls Ska Band és una formació musical de ska i reggae arrelada i estretament vinculada a la localitat vallesana de Terrassa.

Veure Terrassa і Guaita'ls

Guillem Rubio i Vergara

Guillem Rubio i Vergara (Terrassa, 14 d'octubre de 1982), és un jugador català de bàsquet que juga a la posició d'aler pivot.

Veure Terrassa і Guillem Rubio i Vergara

Gussi

Un gussi, o bussi, és un llagut petit d'uns vint pams, de vela llatina o de martell, molt semblant a la xaica.

Veure Terrassa і Gussi

Hans Hellermann

fou el líder del NSDAP a Catalunya i, posteriorment, a Espanya des de 1934 fins al començament de la II Guerra Mundial.

Veure Terrassa і Hans Hellermann

Heribert Segalà i Ridameya

Heribert Segalà i Ridameya (Terrassa, Vallès Occidental, 1934 - Terrassa, 14 de novembre de 2021) fou un instrumentista de tenora, pianista i compositor de sardanes.

Veure Terrassa і Heribert Segalà i Ridameya

Història de Badalona

central tèrmica del Besòs. La història de Badalona té el seu origen oficial vers l'any 100 aC amb la fundació de la ciutat romana de Bætulo sobre el turó d'en Rosés, on actualment hi ha el nucli antic de la localitat.

Veure Terrassa і Història de Badalona

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Veure Terrassa і Història de Barcelona

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Veure Terrassa і Història de Catalunya

Història de la premsa esportiva a Catalunya

El naixement i desenvolupament de la premsa esportiva a Catalunya fou paral·lel al creixement dels diferents esports, ja fos com a butlletins interns, com a seccions a la premsa general, o com a premsa esportiva pròpiament dita.

Veure Terrassa і Història de la premsa esportiva a Catalunya

Història de Sabadell

Antic Passeig de la Plaça Major La història de Sabadell descriu l'esdeveniment històric de la ciutat de Sabadell.

Veure Terrassa і Història de Sabadell

Història del basquetbol a Catalunya

El basquetbol és un dels esports més populars a Catalunya i un dels més practicats, destacant tant a nivell de clubs com a nivell escolar.

Veure Terrassa і Història del basquetbol a Catalunya

Història del bàsquet

La història del bàsquet explica la història d'aquest esport d'equip.

Veure Terrassa і Història del bàsquet

Història del billar a Catalunya

Breu història del billar a Catalunya.

Veure Terrassa і Història del billar a Catalunya

Història del ciclisme a Catalunya

De la mateixa manera com va passar a la resta d'Europa, el ciclisme fou un dels primers esports que agafà força i popularitat a casa nostra.

Veure Terrassa і Història del ciclisme a Catalunya

Història del ferrocarril a Catalunya

La història del ferrocarril a Catalunya cobreix el desenvolupament del transport en tren a Catalunya.

Veure Terrassa і Història del ferrocarril a Catalunya

Història del futbol a Catalunya

El futbol és un dels esports més populars a Catalunya, sobretot com a espectacle.

Veure Terrassa і Història del futbol a Catalunya

Hoquei d'aire

Maça d'hoquei d'aire ''high top'' Disc oficial ''lexan-yellow'' Lhoquei d'aire o hoquei de taula (de l'anglès air hockey), és un esport d'interior que es juga en una taula d'aire que imita una pista d'hoquei sobre gel, amb una superfície llisa proveïda de petites sortides d'aire i d'un marc amb una ranura al centre de cadascun dels costats curts que fa la funció de porteria.

Veure Terrassa і Hoquei d'aire

Hoquei sobre herba

Lhoquei sobre herba és un esport de conjunt practicat entre dos equips d'onze jugadors cadascun, que consisteix a impulsar una bola amb l'estic cap a la porteria defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu de marcar gols.

Veure Terrassa і Hoquei sobre herba

Hoquei sobre herba als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Hoquei sobre herba Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es disputaren dues competicions d'hoquei sobre herba, una en categoria masculina i una altra en categoria femenina.

Veure Terrassa і Hoquei sobre herba als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Hoquei sobre herba als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 - Competició femenina

Hoquei sobre herba Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es realitzà una competició d'hoquei herba en categoria femenina, que conjuntament amb la competició masculina formà part del programa oficial dels Jocs Olímpics.

Veure Terrassa і Hoquei sobre herba als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 - Competició femenina

Hoquei sobre herba als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 - Competició masculina

Hoquei sobre herba Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es realitzà una competició d'hoquei herba, que conjuntament amb la competició femenina formà part del programa oficial dels Jocs Olímpics.

Veure Terrassa і Hoquei sobre herba als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 - Competició masculina

Huapachà Combo

Huapachà Combo és un grup terrassenc que neix el 1977 com a trio d'humor absurd, molt influït pels argentins Les Luthiers, i que aviat esdevé una orquestra de ball especialitzada en temes paròdics i humorístics i en muntatges escènics informals.

Veure Terrassa і Huapachà Combo

Ignasi de Castellarnau i Casimiro

Ignasi de Castellarnau i Casimiro (Àreu, 1842 - 1906) va néixer en el si d'una família de la petita noblesa pirinenca, inicià els estudis en un col·legi de Rialb i els completà en el Seminari de la Seu d'Urgell.

Veure Terrassa і Ignasi de Castellarnau i Casimiro

Independentisme català

L'estelada, bandera del moviment independentista. Estatut i a favor del dret a decidir. L'aglomeració de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Lindependentisme català és el corrent polític, derivat del catalanisme, que propugna la independència de Catalunya o dels Països Catalans, respecte a Espanya i França, i instaurar així la República Catalana, proclamada en diverses ocasions.

Veure Terrassa і Independentisme català

Instal·lacions esportives als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Logotip dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992. En la realització dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, celebrats a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992, s'utilitzaren tot un seguit d'instal·lacions esportives, dividides en 7 grans zones.

Veure Terrassa і Instal·lacions esportives als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Institut del Teatre

LInstitut del Teatre és un centre superior públic, dedicat a la formació, la creació, la recerca, la conservació i la difusió de patrimoni en el camp de les arts escèniques.

Veure Terrassa і Institut del Teatre

Inundació

Inundacions sobtades a Toowoomba (Queensland, Austràlia) causades per fortes pluges que caigueren en un curt període. Una inundació (també riuada o popularment pantanada, segons la causa de la inundació), és un desbordament d'aigua a conseqüència de fortes pluges o del trencament (natural o no) d'alguna contenció o embassament d'aigua.

Veure Terrassa і Inundació

Jacint Boada i Casanoves

Jacint Boada i Casanoves (Terrassa, 1772 - Montserrat, 1859) fou un mestre de capella, organista, compositor i monjo benedictí català de la primera meitat del.

Veure Terrassa і Jacint Boada i Casanoves

Jacint Sarrado i Lladós

Jacint Sarrado i Lladós (Tírvia, Pallars Sobirà, 1852 - Sort, Pallars Sobirà, 1941) va ésser un propietari que exercí les funcions de secretari de l'ajuntament de Tírvia i d'altres poblacions de la Vall Farrera i de la Coma.

Veure Terrassa і Jacint Sarrado i Lladós

Jardí

Jardí Botànic de València Un jardí és un espai del paisatge planificat on es conreen i mantenen plantes (flors, llegums, arbres fruiters o ornamentals) i altres formes de la natura, tot i que una senzilla gespa pot definir un jardí.

Veure Terrassa і Jardí

Jardí francès

El jardí francès (jardí a la francesa) o jardí clàssic és un jardí amb ambició estètica i simbòlica.

Veure Terrassa і Jardí francès

Jardí penjant

Un jardí penjant és un jardí de lleure condicionat en terrasses.

Veure Terrassa і Jardí penjant

Jaume Ballber i Casals

Jaume Ballber i Casals (Terrassa, Vallès Occidental, 1867 - Barcelona, Barcelonès, 1924) va ésser un industrial que cursà la carrera d'Enginyeria Mecànica a la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica), on es graduà el 1890.

Veure Terrassa і Jaume Ballber i Casals

Jaume Cabré i Fabré

Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 30 d'abril del 1947) és un escriptor i guionista català, natural de Terrassa.

Veure Terrassa і Jaume Cabré i Fabré

Jaume Canyameres i Cortàzar

Jaume Canyameres rep la Creu de Sant Jordi de la mà de Josep-Lluís Carod-Rovira i de José Montilla Jaume Canyameres i Cortàzar (Terrassa, 13 de febrer de 1931 – 29 de gener de 2017) fou un economista i promotor cultural català.

Veure Terrassa і Jaume Canyameres i Cortàzar

Jaume Pastallé

Jaume Pastallé (Terrassa, 1924 - Castellbell i el Vilar, 28 d'abril de 2004) fou un gastrònom català, que durant anys va presentar el programa culinari de TV3 Bona Cuina.

Veure Terrassa і Jaume Pastallé

Jazz Terrassa

Jazz Terrassa és un grup de promotors del jazz l'origen del qual es remunta a l'any 1953 amb el naixement del Hot Club de Terrassa.

Veure Terrassa і Jazz Terrassa

Jeroni Martorell i Terrats

Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951) fou un arquitecte català format a la vora de grans arquitectes modernistes com Josep Puig i Cadafalch.

Veure Terrassa і Jeroni Martorell i Terrats

Jeroni Pujades

Jeroni Pujades (Barcelona, 1568 - Castelló d'Empúries, 1635) va ser un historiador, cronista i advocat barceloní.

Veure Terrassa і Jeroni Pujades

Jim Pomeroy

, conegut familiarment com a Bimbo, va ser un pilot professional de motocròs nord-americà.

Veure Terrassa і Jim Pomeroy

Joan Almirall i Forasté

Joan Almirall i Forasté (Barcelona, 1855 - Barcelona, 1927) va ésser un industrial paperer, editor i escriptor.

Veure Terrassa і Joan Almirall i Forasté

Joan Baptista Humet i Climent

Joan Baptista Humet i Climent (Navarrés, Canal de Navarrés, 4 de gener de 1950 - Barcelona, 30 de novembre de 2008) va ser un cantant valencià.

Veure Terrassa і Joan Baptista Humet i Climent

Joan Cadevall i Diars

Joan Cadevall i Diars (Castellgalí, Bages 1846 – Terrassa, Vallès Occidental, 1921) fou un botànic i geògraf català.

Veure Terrassa і Joan Cadevall i Diars

Joan Casals i Clotet

Joan Casals i Clotet (Terrassa, Vallès Occidental, 10 de juny de 1945) és un músic i organista català.

Veure Terrassa і Joan Casals i Clotet

Joan Comas i Basagañas

Joan Comas i Basagañas (Terrassa, 6 de novembre de 1936) és un polític, empresari i professor mercantil català.

Veure Terrassa і Joan Comas i Basagañas

Joan Grau (escultor)

Joan Grau (Constantí, 1608 - Manresa, 1685) fou un escultor i arquitecte del barroc català.

Veure Terrassa і Joan Grau (escultor)

Joan Pujol Pagès

Joan Pujol Pagès (Terrassa, 28 de maig de 1952) va ser un ciclista català, que fou professional entre 1976 i 1984.

Veure Terrassa і Joan Pujol Pagès

Joan Vallès i Pujals

Joan Vallès i Pujals (Terrassa, Vallès Occidental, 1881 - Barcelona, 1966) fou un polític, advocat i escriptor català.

Veure Terrassa і Joan Vallès i Pujals

Joaquim Amat i Llopart

Joaquim Amat i Llopart (Terrassa, 7 d'abril del 1907 - Barcelona, 28 de juny del 2011) fou alcalde de la ciutat des de 1940 fins a 1945.

Veure Terrassa і Joaquim Amat i Llopart

Joaquim Cuatrecases i Diumaró

Joaquim Cuatrecases i Diumaró (Sant Martí de Provençals, 1849 - 1936 o posterior) va ésser un fabricant i un dels principals dirigents del Centre Catalanista Provensalench, on fins i tot ocupà la presidència.

Veure Terrassa і Joaquim Cuatrecases i Diumaró

Joaquim Llena i Cortina

Joaquim Llena i Cortina (València d'Àneu, 1959) és un metge i polític català.

Veure Terrassa і Joaquim Llena i Cortina

Joaquim Paüls i Bosch

Joaquim Paüls i Bosch, també conegut com a Quim Paüls, (Terrassa, 11 de març de 1961) és un exjugador i entrenador d'hoquei sobre patins català, fonamentalment a les files del primer equip del FC Barcelona.

Veure Terrassa і Joaquim Paüls i Bosch

Joaquim Torres i García

Joaquim Torres i García (Montevideo, 1874 – 1949) –conegut com a Joaquim Torras, Quim Torras, Joaquín Torres García en castellà o Joaquim Torres-García– va ser un pintor i escultor muralista, novel·lista, escriptor, professor i teòric uruguaianocatalà que va passar la major part de la seva vida adulta a Espanya i França.

Veure Terrassa і Joaquim Torres i García

Joaquim Vancells i Vieta

Joaquim Vancells i Vieta (Barcelona, el Barcelonès, 28 de juny de 1866. - 26 de desembre de 1942) fou un pintor català pertanyent al corrent modernista, i artífex de l'escola pictòrica de Terrassa.

Veure Terrassa і Joaquim Vancells i Vieta

Jocs Florals Internacionals

Els Jocs Florals Internacionals van ser un concurs literari en esperanto, basats en el model dels Jocs Florals de Barcelona.

Veure Terrassa і Jocs Florals Internacionals

Jordi Camí i Morell

Jordi Camí i Morell (Terrassa, 1952) és doctor en medicina, especialista en farmacologia clínica, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i vicepresident de la Fundació Pasqual Maragall.

Veure Terrassa і Jordi Camí i Morell

Jordi Clos i Llombart

és un empresari hoteler i mecenes especialitzat en egiptologia.

Veure Terrassa і Jordi Clos i Llombart

Jordi Domènech i Soteras

Jordi Domènech i Soteras (Sabadell, 1 de juny de 1941 - 19 d'octubre de 2003) fou un poeta i traductor català.

Veure Terrassa і Jordi Domènech i Soteras

Jordi Roigé i Solé

Jordi Roigé i Solé (Barcelona, 1964) és un periodista, productor, editor i professor universitari català.

Veure Terrassa і Jordi Roigé i Solé

Jordi Vera i Arús

Jordi Vera i Arús (Terrassa, 1953), àlies Cuqui, és un polític, conseller municipal de Perpinyà i president del partit Sí al País Català.

Veure Terrassa і Jordi Vera i Arús

Jorge Cremades Sena

Jorge Francisco Cremades Sena (Asp, 1948) és un educador, sindicalista i polític valencià.

Veure Terrassa і Jorge Cremades Sena

Jorge Oteiza Enbil

''Apostoluak'' (Els apòstols) escultures al Monestir d'Arántzazu, Oñati ''Homenatge a Malèvitx'' al Parc del Nord de Terrassa Jorge Oteiza Enbil (Orio, 21 d'octubre de 1908 - Sant Sebastià, 9 d'abril de 2003) fou un escultor, pintor, dissenyador i assagista basc.

Veure Terrassa і Jorge Oteiza Enbil

Josep Agulló i Prats

Josep Agulló i Prats (Terrassa, 25 d'agost de 1846 - Barcelona, 14 d'agost de 1926) fou compositor, organista i mestre de capella.

Veure Terrassa і Josep Agulló i Prats

Josep Antoni Llinàs i Carmona

''Biblioteca Jaume Fuster'', Barcelona (2006) Josep Antoni Llinàs i Carmona (Castelló de la Plana, País Valencià 1945) és un arquitecte i professor universitari valencià.

Veure Terrassa і Josep Antoni Llinàs i Carmona

Josep Barba i Suris

Josep Barba i Suris (Terrassa ?, Vallès Occidental, – Poblet?, Conca de Barberà, s. XIX) fou Abat de Poblet (1810-1813) i (1822-1823).

Veure Terrassa і Josep Barba i Suris

Josep Bartolí i Guiu

Josep Bartolí i Guiu (Barcelona, 30 de juny de 1910 o 1911 — Nova York, 3 de desembre de 1995) fou un pintor, escenògraf i dibuixant català.

Veure Terrassa і Josep Bartolí i Guiu

Josep Casajuana i Pladellorens

Josep Casajuana i Pladellorens (Terrassa, 13 de gener de 1949) és un polític català, diputat al Parlament de Catalunya en la , i legislatures.

Veure Terrassa і Josep Casajuana i Pladellorens

Josep Corominas i Busqueta

Josep Corominas i Busqueta (Terrassa, 1939 – 30 de desembre de 2020) fou un metge i polític català.

Veure Terrassa і Josep Corominas i Busqueta

Josep Donadeu i Cadafalch

Josep Donadeu i Cadafalch (Terrassa, 1928 - octubre de 2012) era un polític català, diputat a Corts i alcalde de Terrassa.

Veure Terrassa і Josep Donadeu i Cadafalch

Josep Enric Millo i Rocher

Josep Enric Millo i Rocher (Terrassa, 24 de novembre de 1960) és un polític català del Partit Popular Català, exmilitant d'Unió Democràtica de Catalunya.

Veure Terrassa і Josep Enric Millo i Rocher

Josep Gòrriz i Verdú

Josep Gòrriz i Verdú (Sabadell, 24 de desembre de 1956) és un prolífic escriptor català que ha publicat més d'una cinquantena d'obres, adreçades majoritàriament a un públic juvenil.

Veure Terrassa і Josep Gòrriz i Verdú

Josep Gibert Clols

falange humana trobat per Gibert a Cueva Victoria. Museo Arqueológico Municipal de Cartagena. Josep Gibert Clols (Valls, 31 de maig de 1941 - Terrassa, 7 d'octubre de 2007), va ser un paleoantropòleg català.

Veure Terrassa і Josep Gibert Clols

Josep Guijarro i Triadó

Josep Guijarro i Triadó (Terrassa, Vallès Occidental, 12 de maig de 1967) és un periodista, escriptor i reporter de ràdio, premsa i televisió que treballa essencialment en castellà.

Veure Terrassa і Josep Guijarro i Triadó

Josep Homs i Bages

Josep Homs i Bages fou alcalde de Terrassa durant el període de suspensió de l'Estatut (1934-1936) que seguí als Fets del sis d'octubre i, després d'acabada la Guerra, entre 1939 i 1940; fou, doncs, el primer alcalde franquista de la ciutat.

Veure Terrassa і Josep Homs i Bages

Josep Llimona i Bruguera

Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 d'abril de 1863 - 27 de febrer de 1934), fou un escultor, considerat un dels millors representants de l'escultura modernista catalana.

Veure Terrassa і Josep Llimona i Bruguera

Josep Lluís Laguía i Martínez

és un ciclista catellano-manxec de naixement, però català d'adopció, ja retirat, que fou professional entre 1980 i 1992.

Veure Terrassa і Josep Lluís Laguía i Martínez

Josep Maria Bofill i Pichot

Josep Maria Bofill i Pichot (Barcelona, 1 d'abril de 1860 - Sant Julià de Vilatorta, Osona, 15 d'abril de 1938) fou un metge i entomòleg català.

Veure Terrassa і Josep Maria Bofill i Pichot

Josep Maria Casas Boladeras

Josep Maria Casas Boladeras (Matamargó de Pinós, Solsonès, 1923 - Terrassa, 4 de març de 2010) va ser un directiu de serveis socials català.

Veure Terrassa і Josep Maria Casas Boladeras

Josep Maria Jarque i Jutglar

Josep Maria Jarque i Jutglar (Barcelona, 16 de febrer de 1935 - Terrassa 10 d'agost de 2016) va ser un pedagog català.

Veure Terrassa і Josep Maria Jarque i Jutglar

Josep Maria Martí i Bonet

Josep Maria Martí i Bonet (Terrassa, Vallès Occidental, 15 de juny de 1937) és un historiador, arxiver i escriptor català.

Veure Terrassa і Josep Maria Martí i Bonet

Josep Maria Martínez Lozano

Obres exposades a la sala del museu de Llançà Josep Maria Martínez Lozano (Barcelona, (Barcelonès), 29 de març de 1923 – Llançà, (Alt Empordà), 7 de juny de 2006) fou un pintor i aquarel·lista català especialitzat en els paisatges i les marines.

Veure Terrassa і Josep Maria Martínez Lozano

Josep Maria Triginer i Fernández

Josep Maria Triginer Fernández (Agramunt, Urgell, 1943) és un polític català.

Veure Terrassa і Josep Maria Triginer i Fernández

Josep Melcior Gomis i Colomer

Josep Melcior Gomis i Colomer (Ontinyent, 6 de gener de 1791 – París, 27 de juliol de 1836) va ser un compositor valencià del Romanticisme.

Veure Terrassa і Josep Melcior Gomis i Colomer

Josep Oller i Roca

Josep Oller i Roca (Terrassa, 1839 - París, 19 d'abril de 1922) fou un empresari català establert a París.

Veure Terrassa і Josep Oller i Roca

Josep Palau i Francàs

Josep Palau i Francàs (Ripoll, 1926 - Calonge 30 d'agost de 2012) fou un enginyer i empresari català.

Veure Terrassa і Josep Palau i Francàs

Josep Parra i Martínez

Josep Parra i Martínez (Blanes, 28 d'agost de 1925 - Terrassa, 29 de febrer de 2016) fou un destacat futbolista català dels anys 40 i 50.

Veure Terrassa і Josep Parra i Martínez

Josep Prat Roquet (anarquista)

Josep Prat i Roquet (Barcelona, 1867 - Barcelona, 17 de juliol de 1932) fou un anarquista català, considerat un dels configuradors de l'anarcosindicalisme.

Veure Terrassa і Josep Prat Roquet (anarquista)

Josep Roca i Roca

Retrat de '''Josep Roca i Roca''' a la galeria de terrassencs il·lustres de l'Ajuntament de Terrassa Josep Roca i Roca (Terrassa, Vallès Occidental, 1848 - Barcelona, 1924) fou un periodista, escriptor i polític català.

Veure Terrassa і Josep Roca i Roca

Josep Roca-Sastre i Muncunill

Josep Roca-Sastre i Muncunill (Terrassa, 1928 - Barcelona, 1997) fou un pintor català, fill del jurista Ramon Maria Roca i Sastre i net de l'arquitecte modernista, Lluís Muncunill i Parellada.

Veure Terrassa і Josep Roca-Sastre i Muncunill

Josep Ros i Ros

Josep Ros i Ros (Martorell, 1885 - Martorell, 19 de març de 1951) fou un arquitecte català pertanyent al que s'ha anomenat «segona generació d'arquitectes modernistes», titulats entre 1906 i 1911.

Veure Terrassa і Josep Ros i Ros

Josep Rull i Andreu

Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968) és un advocat i polític català associat al Partit Demòcrata.

Veure Terrassa і Josep Rull i Andreu

Josep Soler i Palet

Josep Soler i Palet (Terrassa, 31 de juliol de 1859 - Barcelona, 22 de novembre de 1921) fou un historiador, advocat, polític i mecenes cultural català.

Veure Terrassa і Josep Soler i Palet

Josep Vallès i Guilamany

Josep Vallès i Guilamany (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès, 1846 - 1908) va ésser un hisendat i constructor d'obres públiques que, inicialment, es dedicà a l'explotació de les seues terres, però que des de molt jove se sentí atret per la política des d'unes opcions conservadores.

Veure Terrassa і Josep Vallès i Guilamany

Josep Vinyals i Galí

Josep Vinyals i Galí (Terrassa, 1772-1825) fou un compositor català.

Veure Terrassa і Josep Vinyals i Galí

Jovent Republicà

Les Joventuts d'Esquerra Republicana (Jovent Republicà) és una organització política juvenil autònoma, en conveni amb el partit polític Esquerra Republicana.

Veure Terrassa і Jovent Republicà

Juli Batllevell i Arús

va ser un arquitecte català de Sabadell.

Veure Terrassa і Juli Batllevell i Arús

Juli Maria Fossas i Martínez

Juli Maria Fossas i Martínez, (Barcelona, 1868-1945) fou un arquitecte modernista titulat el 18 d'agost de 1890, fill del també arquitecte Modest Fossas i Pi.

Veure Terrassa і Juli Maria Fossas i Martínez

Justinià de València

Justinià fou el primer bisbe de València del qual hom té constància històrica i que visqué en temps de Teudis rei dels visigots.

Veure Terrassa і Justinià de València

Justo Nieto Nieto

Justo Nieto Nieto (Cartagena, 1 de novembre de 1943) és un enginyer industrial mecànic i polític valencià-murcià.

Veure Terrassa і Justo Nieto Nieto

Khindasvint

Khindasvint fou rei visigot del Regne de Toledo del 642 al 652.

Veure Terrassa і Khindasvint

La Bauma

La Bauma, també conegut com a colònia de la Bauma o la Bauma de Castellbell, és un nucli de població i antiga colònia tèxtil de Castellbell i el Vilar (Bages), fundada a la segona meitat del, a l'esquerra del riu Llobregat.

Veure Terrassa і La Bauma

La Carrau

La Carrau és un grup de música folk en català de Terrassa.

Veure Terrassa і La Carrau

La Cogullada (Terrassa)

La Cogullada és un barri de Terrassa, a la part sud-oriental del districte 4 o de Ponent, travessat pel torrent de Ca n'Aurell, avui aprofitat per fer-hi el transvasament de la riera del Palau.

Veure Terrassa і La Cogullada (Terrassa)

La Maurina

La Maurina és un barri de Terrassa que ocupa la meitat occidental del districte 4 o de Ponent, situat al marge esquerre del torrent de la Maurina, avui aprofitat per fer-hi el transvasament de la riera del Palau.

Veure Terrassa і La Maurina

La Mola (Sant Llorenç del Munt)

La Mola és una muntanya del massís de Sant Llorenç del Munt, situat a la Serralada Prelitoral.

Veure Terrassa і La Mola (Sant Llorenç del Munt)

La Moleta

* La Moleta (Coll de la Batalla), de 859 m. a Escorca, Mallorca.

Veure Terrassa і La Moleta

La Moleta (Terrassa)

La Moleta és una muntanya de 764 metres que es troba al municipi de Terrassa, a la comarca del Vallès Occidental.

Veure Terrassa і La Moleta (Terrassa)

La Planassa

La Planassa és una urbanització de Viladecavalls, al Vallès Occidental, al nord del poble.

Veure Terrassa і La Planassa

La Serra d'en Camaró

La Serra d'en Camaró és un dels 32 barris de Sabadell, situat al Districte 5.

Veure Terrassa і La Serra d'en Camaró

La Tendera

La Tendera és un nucli disseminat del municipi de Viladecavalls, al Vallès Occidental.

Veure Terrassa і La Tendera

La Vaca Xula

La Vaca Xula de Vacarisses és un element del bestiari popular català que fa honor al nom del seu poble, Vacarisses, que els antics documents escriuen Vacarissas, que prové de "lloc de pastura de vaques".

Veure Terrassa і La Vaca Xula

Laietans

Els laietans foren un poble iber que habitava la part de costa que va des de la Tordera fins al sud del riu Llobregat.

Veure Terrassa і Laietans

Laietània

Laietània era la zona on antigament hi habitaven els laietans.

Veure Terrassa і Laietània

Línia 6 del metro de Barcelona

Línia 6 La línia 6 del metro de Barcelona és un servei de ferrocarril metropolità soterrat que forma part de la Línia Barcelona-Vallès de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (hereva dels Ferrocarrils de Catalunya), compartint infraestructura amb cinc serveis més.

Veure Terrassa і Línia 6 del metro de Barcelona

Línia 7 del metro de Barcelona

Línia 7 La línia 7 del metro de Barcelona, també anomenada línia de Balmes, és un servei de ferrocarril metropolità soterrat que forma part de la Línia Barcelona-Vallès de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (hereva dels Ferrocarrils de Catalunya), compartint infraestructura amb cinc serveis més.

Veure Terrassa і Línia 7 del metro de Barcelona

Línia Barcelona-Vallès

La línia Barcelona-Vallès és una línia ferroviària de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que connecta Barcelona amb el Vallès Occidental travessant la serra de Collserola.

Veure Terrassa і Línia Barcelona-Vallès

Línia Orbital Ferroviària

La Línia Orbital Ferroviària, o també futurament anomenada R9, és un projecte ferroviari definit pel pla d'infraestructures de Catalunya (PITC), pensat per a un període a llarg termini (2026), i pel pla de transport de viatgers de Catalunya (PTVC), a més curt termini (2012).

Veure Terrassa і Línia Orbital Ferroviària

Línia R12

left La línia R12 (anteriorment Ca4b) és un servei de ferrocarril regional, entre l'Hospitalet de Llobregat i Lleida Pirineus —per la via de Manresa—, de Rodalies de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya —i operada per Renfe Operadora—, que circula a través de línies de ferrocarril de via d'ample ibèric d'Adif.

Veure Terrassa і Línia R12

Línia R4 (Rodalia de Barcelona)

esquerra La línia R4 és un servei ferroviari de rodalia que forma part de Rodalies de Catalunya, que opera Renfe Operadora i que circula per les línies de ferrocarril d'ample ibèric propietat d'Adif.

Veure Terrassa і Línia R4 (Rodalia de Barcelona)

Le Pétomane

Joseph Pujol, o Josep Pujol i Mauri (Marsella, 1 de juny de 1857 - 8 d'agost de 1945), fou un artista francès de varietats d'origen català, conegut amb el nom artístic de Le Pétomane (en català seria El Petòman).

Veure Terrassa і Le Pétomane

Les Arenes – la Grípia – Can Montllor

Les Arenes – la Grípia – Can Montllor és un barri de Terrassa situat a l'extrem oriental del districte 6 o del Nord-est, al marge esquerre de la riera de les Arenes.

Veure Terrassa і Les Arenes – la Grípia – Can Montllor

Les Fonts

Les Fonts és un nucli de població del Vallès Occidental situat al sud de Terrassa, a la confluència de la riera de les Arenes i la riera del Palau, que formen la riera de Rubí.

Veure Terrassa і Les Fonts

Les Martines (Terrassa)

Les Martines és una urbanització de Terrassa, al sud-oest de la ciutat, que juntament amb les Carbonelles conforma un barri molt extens i de població disseminada adscrit al districte 4 o de Ponent.

Veure Terrassa і Les Martines (Terrassa)

Lliga Catalana (partit)

La Lliga Catalana fou un partit polític català, hereu i successor de la Lliga Regionalista, creat el febrer de 1933.

Veure Terrassa і Lliga Catalana (partit)

Lliga catalana de bàsquet LEB

La Lliga Catalana de Bàsquet LEB és una competició oficial que organitza la Federació Catalana de Bàsquet.

Veure Terrassa і Lliga catalana de bàsquet LEB

Lliga Catalana de corfbol

La Lliga Catalana de corfbol, també coneguda com a Lliga Nacional de Korfbal és una competició esportiva de clubs catalans de corfbol, creada la temporada 1985-86.

Veure Terrassa і Lliga Catalana de corfbol

Lliga catalana de futbol americà masculina

La Lliga catalana de futbol americà (LCFA) és una competició esportiva catalana de futbol americà, creada l'any 1988.

Veure Terrassa і Lliga catalana de futbol americà masculina

Lliga espanyola d'hoquei sobre herba femenina

La Divisió d'Honor Femenina d'hoquei herba (oficialment en castellà: División de Honor Femenina de Hockey Hierba o DHF), coneguda com a Lliga Ibedrola d'Hoquei des del 2017, és una competició esportiva de club espanyols d'hoquei herba, creada la temporada 1985-86.

Veure Terrassa і Lliga espanyola d'hoquei sobre herba femenina

Lliga espanyola d'hoquei sobre herba masculina

La Lliga espanyola d'hoquei herba masculina, anomenada Divisió d'Honor masculina A (en castellà: División de Honor Masculina A) és una competició esportiva de clubs espanyols d'hoquei herba.

Veure Terrassa і Lliga espanyola d'hoquei sobre herba masculina

Llista d'agermanaments de municipis catalans

Llista d'agermanaments de municipis catalans, ordenats per comarques.

Veure Terrassa і Llista d'agermanaments de municipis catalans

Llista d'antics municipis de Catalunya

Aquesta és la llista dels municipis i comuns que, per absorció, incorporació o agrupació, han desaparegut a Catalunya (sensu lato, vegeu Principat de Catalunya).

Veure Terrassa і Llista d'antics municipis de Catalunya

Llista d'autopistes i autovies de Catalunya

La xarxa de transport de vies de calçades separades a Catalunya es divideix en autopistes i autovies.

Veure Terrassa і Llista d'autopistes i autovies de Catalunya

Llista d'emissores de ràdio en català

S'entén que les emissores de ràdio en llengua catalana son aquelles que emeti com a mínim un 50% del seu temps d'emissió o més en llengua catalana.

Veure Terrassa і Llista d'emissores de ràdio en català

Llista d'empreses comercialitzadores d'energia elèctrica dels Països Catalans

Llista d'empreses comercialitzadores d'energia elèctrica amb seu als Països Catalans.

Veure Terrassa і Llista d'empreses comercialitzadores d'energia elèctrica dels Països Catalans

Llista d'escriptors en llengua catalana

Tot seguit hi ha una llista d'autors destacats en llengua catalana, en ordre cronològic, per any de naixement.

Veure Terrassa і Llista d'escriptors en llengua catalana

Llista d'estacions d'Adif a Catalunya

A continuació es troba una llista d'estacions d'Adif a Catalunya, és a dir les estacions a Catalunya propietat de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries per on circulen trens de Renfe Operadora.

Veure Terrassa і Llista d'estacions d'Adif a Catalunya

Llista de baix-empordanesos

Llista de personatges il·lustres del Baix Empordà.

Veure Terrassa і Llista de baix-empordanesos

Llista de capitals de comarca dels Països Catalans

Vet aquí una llista de les capitals de comarca dels Països Catalans, ordenades alfabèticament, amb la comarca a la qual corresponen indicada al costat de cadascuna.

Veure Terrassa і Llista de capitals de comarca dels Països Catalans

Llista de carreteres de Catalunya

Les carreteres de Catalunya s'agrupen d'acord amb la titularitat i nivell o categoria de la via.

Veure Terrassa і Llista de carreteres de Catalunya

Llista de castells dels Països Catalans

La llista dels castells dels Països Catalans és una llista de les fortificacions intactes, significants, famoses o documentades als territoris destacats a sota.

Veure Terrassa і Llista de castells dels Països Catalans

Llista de ciclistes dels Països Catalans

La present llista recull els ciclistes nascuts o residents als Països Catalans que participen en competicions professionals o d'elit.

Veure Terrassa і Llista de ciclistes dels Països Catalans

Llista de clubs de futbol

Un club de futbol és una associació esportiva legalment constituïda i inscrita en la respectiva federació nacional o estatal i que, per tant, pot intervenir amb el seu equip en competicions oficials d'aquest esport.

Veure Terrassa і Llista de clubs de futbol

Llista de clubs de rugbi als Països Catalans

Llista dels clubs de rugbi en categoria sènior federats a les corresponents federacions territorials.

Veure Terrassa і Llista de clubs de rugbi als Països Catalans

Llista de les comarques dels Països Catalans

Tot seguit hi ha una llista de comarques tradicionals i oficials dels Països Catalans, amb la capital respectiva i el gentilici (si existeix).

Veure Terrassa і Llista de les comarques dels Països Catalans

Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans

Llista de tots els membres de l'Institut d'Estudis Catalans des de la seva formació l'any 1907.

Veure Terrassa і Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans

Llista de monestirs i convents de Catalunya

Llista de monestirs i convents de Catalunya anteriors a l'exclaustració de 1835.

Veure Terrassa і Llista de monestirs i convents de Catalunya

Llista de municipis de Catalunya

Aquests són els municipis de Catalunya ordenats alfabèticament.

Veure Terrassa і Llista de municipis de Catalunya

Llista de municipis de l'àmbit metropolità de Barcelona

Aquestes són les llistes de municipis de la regió metropolitana de Barcelona ordenats per nombre d'habitants.

Veure Terrassa і Llista de municipis de l'àmbit metropolità de Barcelona

Llista de municipis de la província de Barcelona

La llista de municipis de la província de Barcelona inclou tots els municipis de la província de Barcelona amb les xifres del cens de població.

Veure Terrassa і Llista de municipis de la província de Barcelona

Llista de vertebrats del Vallès Occidental

Aquesta és una llista d'espècies animals del Vallès Occidental que se cenyeix a la susdita comarca però no pas a la seua estricta delimitació administrativa sinó més aviat als seus límits naturals o físics, ja que, des d'un punt de vista faunístic, només els elements topogràfics són els que delimiten una regió.

Veure Terrassa і Llista de vertebrats del Vallès Occidental

Llobregat

El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.

Veure Terrassa і Llobregat

Lluís Bagaria i Bou

Circa 1910. Lluís Bagaria i Bou (Barcelona, 29 d'agost de 1882 - L'Havana, Cuba, 26 de juny de 1940) fou un dels principals caricaturistes de la península durant la primera meitat del.

Veure Terrassa і Lluís Bagaria i Bou

Lluís Borrassà

Taula representant el davallament de la creu, que fa de predel·la al ''Retaule del Sant Esperit'' de Pere Serra, a la Seu de Manresa Detall del retaule de Sant Pere a Terrassa Lluís Borrassà (Girona, ?- Barcelona, 1424/1426) fou un pintor català, introductor i representant destacat de l'estil gòtic internacional.

Veure Terrassa і Lluís Borrassà

Lluís Llach i Grande

és un músic, cantautor, escriptor i polític català.

Veure Terrassa і Lluís Llach i Grande

Lluís Marsans i Solà

Lluís Marsans i Solà (Igualada, 1867 - Barcelona, 1955) fou un polític català.

Veure Terrassa і Lluís Marsans i Solà

Lluís Muncunill i Parellada

fou un arquitecte modernista català.

Veure Terrassa і Lluís Muncunill i Parellada

Lluïsa Cunillé i Salgado

Lluïsa Cunillé i Salgado (Badalona, Barcelonès, 28 d'octubre de 1961) és una dramaturga catalana.

Veure Terrassa і Lluïsa Cunillé i Salgado

Luis Fuertes Fuertes

Luis Fuertes Fuertes (Boisan, actualment part de Lucillo, província de Lleó, 23 d'abril de 1948-15 d'agost de 2018) fou un sindicalista i polític català d'origen lleonès.

Veure Terrassa і Luis Fuertes Fuertes

Magí Cadevall i Soler

Magí Cadevall i Soler (Terrassa, 30 de juliol de 1937) és un professor universitari i polític català.

Veure Terrassa і Magí Cadevall i Soler

Maixerina

Filadora '''maixerina''' o '''berguedana''' que es conserva al MNACTEC de Terrassa La maixerina (a causa del malnom del seu inventor, el Maixerí) o berguedana fou una màquina de filar dissenyada pel fuster berguedà Ramon Farguell i Montorcí entre el 1790 i el 1795, en plena Revolució Industrial de Catalunya.

Veure Terrassa і Maixerina

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Veure Terrassa і Mancomunitat de Catalunya

Mancomunitat de Sabadell i Terrassa

La Mancomunitat de Sabadell i Terrassa va ser una corporació de dret públic, amb categoria d'entitat municipal, formada per associació voluntària d'aquests municipis, aprovada per decret el 1963, constituïda el 1964 i dissolta el 1993.

Veure Terrassa і Mancomunitat de Sabadell i Terrassa

Manel Royes i Vila

Manel Royes i Vila (Terrassa, 24 de maig del 1940) és un polític català, alcalde de Terrassa entre 1979 i 2002, president de la Diputació de Barcelona i diputat al Parlament de Catalunya en la VII Legislatura.

Veure Terrassa і Manel Royes i Vila

Manlleu

Panoràmica de Manlleu des de l'ermita de Sant Jaume Manlleu és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca d'Osona i situada al centre de la regió de l'Alt Ter.

Veure Terrassa і Manlleu

Manolo Martínez Hugué

Montjuïc. La que veiem a la foto n'és una còpia que s'instal·là el 2002 a l'emplaçament originari de l'esculturaCrònica i comentari d'aquesta escultura de Manolo Hugué al web de l'ajuntament de Barcelona: http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?GXHC_gx_session_id_.

Veure Terrassa і Manolo Martínez Hugué

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.

Veure Terrassa і Manresa

Manuel Anglada i Ferran

Manuel Anglada i Ferran (Maçanet de la Selva, Selva, 1 de gener de 1918 - Andorra la Vella, 9 de desembre de 1998) va ser un estudiós de la cultura catalana d'Andorra i del Pirineu.

Veure Terrassa і Manuel Anglada i Ferran

Manuel Azaña Díaz

Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 3 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).

Veure Terrassa і Manuel Azaña Díaz

Manuel de Solà-Morales i Rubió

fou un arquitecte i urbanista català, catedràtic d'urbanisme de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i fundador de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori, adscrita a l'Institut d'Estudis Catalans.

Veure Terrassa і Manuel de Solà-Morales i Rubió

Manuel Joaquim Raspall i Mayol

va ser un arquitecte modernista i noucentista català.

Veure Terrassa і Manuel Joaquim Raspall i Mayol

Manuel Palau i Boix

Manuel Palau i Boix (Alfara del Patriarca, 4 de gener de 1893 - València, 18 de febrer de 1967) va ser un compositor valencià.

Veure Terrassa і Manuel Palau i Boix

Manuel Ribas i Piera

Manuel Ribas i Piera (Barcelona 1925 – 2013) era un arquitecte català, fill de Josep Maria Ribas i Casas.

Veure Terrassa і Manuel Ribas i Piera

Manuel Tobella i Marcet

Manuel Tobella i Marcet és un promotor cultural i cívic català.

Veure Terrassa і Manuel Tobella i Marcet

Mare de Déu de Montserrat

La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya.

Veure Terrassa і Mare de Déu de Montserrat

Maria Girona i Benet

Maria Girona i Benet (Barcelona, 30 de novembre de 1923 - Barcelona, 8 de març de 2015) fou una pintora, gravadora i activista cultural catalana, a més de cofundadora de l'Escola de Disseny i Art de Barcelona coneguda com a Escola EINA, al bloc de la Fundació EINA, 2011.

Veure Terrassa і Maria Girona i Benet

Maria Gumfaus Culi

Maria Gumfaus Culi (Santa Coloma de Gramenet, 5 de març de 1922 - Terrassa, 1998), fou una empresària catalana de l'àmbit de la torneria de fusta.

Veure Terrassa і Maria Gumfaus Culi

Maria Romagosa i Romagosa

Maria Romagosa i Romagosa (Terrassa, Vallès Occidental, 7 de setembre del 1985) és una exjugadora d'hoquei sobre herba en la posició de davantera.

Veure Terrassa і Maria Romagosa i Romagosa

Maria Teresa Barata i Gual

Maria Teresa Barata i Gual és una pedagoga catalana.

Veure Terrassa і Maria Teresa Barata i Gual

Marta Ejarque Guillamat

Marta Ejarque Guillamat (Terrassa, Vallès Occidental, 7 de juny del 1986) és una periodista i ha estat jugadora d'hoquei sobre herba.

Veure Terrassa і Marta Ejarque Guillamat

Marta Pessarrodona i Artigues

Marta Pessarrodona i Artigues (Terrassa, Vallès Occidental, 18 de novembre de 1941) és una poetessa, narradora i crítica literària catalana.

Veure Terrassa і Marta Pessarrodona i Artigues

Marta Prat i Calmet

Marta Prat i Calmet (Terrassa, 24 de juliol del 1981) és una jugadora d'hoquei sobre herba catalana que solia jugar en la posició de davantera.

Veure Terrassa і Marta Prat i Calmet

Mas Vilar

El mas Vilar està situat en un petit turó a l'oest del castell de Sacama, dins el terme municipal d'Olesa de Montserrat.

Veure Terrassa і Mas Vilar

Masia Freixa

La Masia Freixa és un edifici modernista de la ciutat de Terrassa situat al parc de Sant Jordi, antics jardins i terreny adjacent a la masia, ubicat al barri de Ca n'Aurell.

Veure Terrassa і Masia Freixa

Matadepera

Matadepera (pronunciat) és un municipi de Catalunya situat al nord de la comarca del Vallès Occidental.

Veure Terrassa і Matadepera

Mataró

Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.

Veure Terrassa і Mataró

Maulets, el jovent independentista revolucionari

Maulets fou una organització política juvenil independentista creada el 1988, com a joventuts del Front Patriòtic i, després, de Catalunya Lliure.

Veure Terrassa і Maulets, el jovent independentista revolucionari

Mètode belga

Mètode belga: esquema d'avanç per galeries El mètode belga és un dels molts esquemes tradicionals d'excavar túnels amb tècniques poc mecanitzades (de fet, gairebé cada país tenia el seu mètode particular).

Veure Terrassa і Mètode belga

Mònica Van Campen

Mònica Van Campen (Terrassa, Vallès Occidental, 16 de novembre de 1974) és una actriu i model catalana.

Veure Terrassa і Mònica Van Campen

Mútua de Terrassa

La Mútua de Terrassa (sovint estilitzat MútuaTerrassa com a marca comercial) és una mútua asseguradora d'accidents de treball fundada el 1900 a Terrassa per un grup d'empresaris de l'Institut Industrial, amb el nom El seguro tarrasense contra los accidentes de trabajo.

Veure Terrassa і Mútua de Terrassa

Metro de Terrassa

Mapa de la línia, abans de la seva inauguració el juliol del 2015, amb els noms de les estacions proposats inicialment Metro de Terrassa és la denominació del metro que presta servei a la trama urbana de Terrassa, operat per la Generalitat mitjançant la companyia ferroviària Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

Veure Terrassa і Metro de Terrassa

Miguel Ángel González González

Miguel Ángel González González "Migue" (Terrassa, 14 de març de 1980) és un futbolista professional que actualment juga a l'Huracà València en la posició de defensa central o lateral esquerre.

Veure Terrassa і Miguel Ángel González González

Minyons de Terrassa

3 de 10 amb folre i manilles carregat pels Minyons. Terrassa, 2010 Els Minyons de Terrassa és una colla castellera creada el 21 de juny del 1979 i presentada el 14 de juliol del mateix any.

Veure Terrassa і Minyons de Terrassa

Miquel Esteba i Caireta

Miquel Esteba i Caireta (Anglès, 14 d'abril de 1931 - Terrassa, 8 d'abril de 2011) va ser un economista i empresari català, que va exercir com a tal a l'empresa familiar que ell va fundar i va ser alcalde de la ciutat de Figueres de 1979 a 1980.

Veure Terrassa і Miquel Esteba i Caireta

Miquel Pujadó i García

Miquel Pujadó i García (Madrid, 20 de setembre de 1959) és un cantautor, escriptor i filòleg en actiu des de 1976: estudiós de la cançó d'autor com a gènere, ha escrit articles i ressenyes en diferents mitjans i té publicats un Diccionari de la Cançó i més d'una dotzena de discs, tres dels quals només d'adaptacions al català de l'obra de Georges Brassens, de la qual també és un gran coneixedor.

Veure Terrassa і Miquel Pujadó i García

Mitja marató

Mitja Marató de Nova York La mitja marató és una prova d'atletisme de fons que consisteix en recórrer la distància establerta de 21,097 quilòmetres (la meitat de la distància d'una marató sencera) en el menor temps possible.

Veure Terrassa і Mitja marató

Mitologia catalana sobre bruixes

La bruixa de la Catedral de Girona En la cultura popular catalana, hi ha un gran nombre de llegendes sobre el personatge de la bruixa, moltes d'elles comunes amb altres pobles d'Europa.

Veure Terrassa і Mitologia catalana sobre bruixes

Modernisme català

'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.

Veure Terrassa і Modernisme català

Moisès Broggi i Vallès

Moisès Broggi i Vallès (Barcelona, 18 de maig de 1908 – 31 de desembre de 2012) fou un metge i pacifista català.

Veure Terrassa і Moisès Broggi i Vallès

Monestir de Jonqueres

Santa Maria de Jonqueres fou un monestir de monges de la ciutat de Barcelona que va estar al carrer de Jonqueres des del fins al, en què l'església i el claustre foren traslladats pedra a pedra al carrer d'Aragó i avui en dia forma part de l'església parroquial de la Concepció al districte de l'Eixample.

Veure Terrassa і Monestir de Jonqueres

Monestir de Sant Cugat

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.

Veure Terrassa і Monestir de Sant Cugat

Monestir de Sant Pere de Rodes

Capbreu del s.XV on apareix la denominació que fa referència al plural del topònim.1457. ACA, ORM.MH Vol 973 Casa del Delme de Fortià (1767). El monestir de Sant Pere de Rodes (o de Roda) fou un monestir benedictí de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà).

Veure Terrassa і Monestir de Sant Pere de Rodes

Monistrol de Calders

Monistrol de Calders és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Moianès.

Veure Terrassa і Monistrol de Calders

Monistrol de Montserrat

Monistrol de Montserrat és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Veure Terrassa і Monistrol de Montserrat

Montagut (Terrassa)

El Montagut és una muntanya de 401 metres que es troba al municipi de Terrassa, a la comarca del Vallès Occidental.

Veure Terrassa і Montagut (Terrassa)

Montesa (motocicleta)

Montesa fou una empresa catalana dedicada a la producció de motocicletes que tingué activitat entre 1944 i 1986.

Veure Terrassa і Montesa (motocicleta)

Montserrat (desambiguació)

* Toponímia.

Veure Terrassa і Montserrat (desambiguació)

Montserrat Alavedra i Comas

Montserrat Alavedra i Comas (Terrassa, Vallès Occidental, 6 d'abril del 1945 - Barcelona, Barcelonès, 4 d'abril del 1991) fou una soprano catalana.

Veure Terrassa і Montserrat Alavedra i Comas

Montserratí

El Montserratí (també anomenat Pla de Montserrat, Comarca de Montserrat, Baix Llobregat Nord o Penedès Montserratí) és una comarca natural situada a la falda sud-est de la muntanya de Montserrat, de la qual pren el nom.

Veure Terrassa і Montserratí

Motocicleta

BMW K 1300 S (2011) Indian Powerplus amb sidecar (1917) Una motocicleta, coneguda també com a moto, és un vehicle automòbil de dues rodes que pot transportar un passatger o dos.

Veure Terrassa і Motocicleta

Moulin Rouge (París)

El Moulin Rouge és un cabaret de París.

Veure Terrassa і Moulin Rouge (París)

Moviment Rialles de Catalunya

Rialles, és una entitat sense ànim de lucre dedicada a la promoció i organització d'espectacles infantils i juvenils (teatre, titelles, animació de carrer, cinema, tallers...) i altres activitats, amb una atenció especial a les manifestacions culturals en llengua catalana.

Veure Terrassa і Moviment Rialles de Catalunya

Mura

Mura és un poble, cap del municipi del mateix nom, al sud-est de la comarca del Bages, ja en contacte amb el Moianès i el Vallès Occidental.

Veure Terrassa і Mura

Museu de Terrassa

El Museu de Terrassa és una entitat museística que aplega tots els museus de titularitat municipal de la ciutat de Terrassa.

Veure Terrassa і Museu de Terrassa

Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, també conegut amb l'acrònim MNACTEC, és un museu que té com a missió promoure el coneixement de la cultura científica, tècnica i industrial i, a la vegada, conservar, estudiar i mostrar l'evolució dels avenços científics i tècnics a Catalunya, fent especial atenció a la seva aplicació industrial i la seva incidència social.

Veure Terrassa і Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

Museu Tèxtil

* El Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa.

Veure Terrassa і Museu Tèxtil

Mussa ibn Mussa ibn Fortun

Mussa ibn Mussa al-Qassawí o Mussa II (v. 780 - Tudela, 26 de setembre de 862) fou senyor de la vall de l'Ebre i valí de Tudela, Osca i Saragossa.

Veure Terrassa і Mussa ibn Mussa ibn Fortun

N-150

La N-150 és la principal carretera de la comarca del Vallès Occidental.

Veure Terrassa і N-150

Nació Digital

Nació Digital és un diari digital d'informació general en català que neix el setembre de 1995 amb la constitució a Vic de l'empresa SCG Aquitània SL.

Veure Terrassa і Nació Digital

Nadala menuda

La nadala menuda (Narcissus dubius) és una petita planta de flors blanques de la família de les amaril·lidàcies.

Veure Terrassa і Nadala menuda

Núria Camón i Farell

Núria Camon i Farell (Terrassa, 3 de març del 1978) ha estat una jugadora d'hoquei herba catalana.

Veure Terrassa і Núria Camón i Farell

Nebridi d'Ègara

Nebridi (final del s. V - ca. 545) va ser un dels bisbes d'Ègara (actual Terrassa).

Veure Terrassa і Nebridi d'Ègara

Negres Tempestes

Negres Tempestes és un col·lectiu llibertari dels Països Catalans, que defensa l'anarcoindependentisme i la necessitat de combatre l'opressió cultural des de l'anarquisme.

Veure Terrassa і Negres Tempestes

Nicasi Camps i Pinós

Nicasi Camps i Pinós (Terrassa, 1931) és un escriptor català.

Veure Terrassa і Nicasi Camps i Pinós

Nit literària de Santa Llúcia

Muriel Casals a l'edició que es va fer a les Terres de l'Ebre La Nit de Santa Llúcia o Festa de les Lletres Catalanes és considerada la vetllada literària més important en llengua catalana.

Veure Terrassa і Nit literària de Santa Llúcia

Nova Cançó

La Nova Cançó va ser un moviment artístic que, en ple franquisme, impulsà una cançó cantada en català als Països Catalans.

Veure Terrassa і Nova Cançó

Odalric

Odalric (? - ?, 859) fou comte de Barcelona, Girona, Rosselló, Empúries i Narbona i marquès de Gòtia (852 - 858).

Veure Terrassa і Odalric

Ofensiva de Catalunya

Lofensiva de Catalunya, també anomenada campanya de Catalunya o batalla de Catalunya, va ser una campanya militar desenvolupada entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer del 1939 al territori català sota control republicà durant la Guerra Civil espanyola.

Veure Terrassa і Ofensiva de Catalunya

Olesa de Montserrat

Olesa de Montserrat és una vila i municipi de la comarca natural del Montserratí, actualment integrada a la comarca del Baix Llobregat.

Veure Terrassa і Olesa de Montserrat

Olympia (París)

La façana de l'Olympia LOlympia és una sala de concerts de mida mitjana, situada al cèntric bulevard dels Caputxins de París i que antigament havia funcionat com a music-hall.

Veure Terrassa і Olympia (París)

Operación Triunfo (Espanya)

Operación Triunfo, també conegut per les sigles OT, és un programa de telerealitat en forma de concurs de música que pretén formar cantants de música comercial.

Veure Terrassa і Operación Triunfo (Espanya)

Orde de la Cartoixa

Lorde de la Cartoixa és un orde monàstic fundat el 1084 per Bru de Colònia i sis companys. Els monjos que en formen part, anomenats cartoixans, posposen al seu nom les sigles O. C. o O. Cart.

Veure Terrassa і Orde de la Cartoixa

Orfeó Manresà

LOrfeó Manresà va néixer el 6 d'octubre del 1901 en un moment històric d'expansió de la ciutat, fruit d'aquella època romàntica i apassionada de la renaixença catalana, on la ciutat incrementa els seus equipaments i en la qual proliferen diaris i setmanaris d'informació.

Veure Terrassa і Orfeó Manresà

Pandèmia de grip de 1918

Morts per grip espanyola durant els anys 1918 i 1919. La pandèmia de grip de 1918, també coneguda com a grip espanyola, va ser una pandèmia de grip (malaltia infecciosa viral) particularment greu, que va causar la mort d'entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919.

Veure Terrassa і Pandèmia de grip de 1918

Paraire

Registre dels exàmens dels Mestres Paraires. Arxiu de la Reial Fàbrica de Draps. Segle XVI. Museu Arqueològic Municipal d'Alcoi. Un paraire era un menestral que antany tenia com a ofici preparar la llana per al seu teixit.

Veure Terrassa і Paraire

Parc de Vallparadís

El Parc de Vallparadís és el parc central de Terrassa.

Veure Terrassa і Parc de Vallparadís

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac està format pel massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac.

Veure Terrassa і Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Partit dels Socialistes de Catalunya

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.

Veure Terrassa і Partit dels Socialistes de Catalunya

Partit judicial

Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.

Veure Terrassa і Partit judicial

Partit Republicà Democràtic Federal «Regió Catalana»

El Partit Republicà Democràtic Federal «Regió Catalana» va ésser una reorganització unitària dels diversos sectors federals de la circumscripció de la província de Barcelona realitzada a Manresa el 31 d'octubre de 1937.

Veure Terrassa і Partit Republicà Democràtic Federal «Regió Catalana»

Partits judicials de Catalunya

Catalunya, actualment es divideix en 49 partits judicials.

Veure Terrassa і Partits judicials de Catalunya

Pau Boix i Rull

Pau Boix i Rull (Torrefarrera, Segrià, 1847 - Almacelles, Segrià, 1907) va ésser un petit propietari que ocupà la secretaria del jutjat de pau d'Almacelles entre els anys 1873 i 1875 que corresponen, en línies generals, al període anomenat Sexenni Revolucionari.

Veure Terrassa і Pau Boix i Rull

Pau Castanyer i Bachs

Pau Castanyer i Bachs (Girona, 16 de març del 1958) és compositor i instrumentista de flabiol i flauta travessera.

Veure Terrassa і Pau Castanyer i Bachs

Pau Colomer i Oliver

Pau Colomer i Oliver (Sabadell, 9 d'octubre de 1851 - 7 de febrer de 1911) fou un hisendat, industrial tèxtil, comerciant, escriptor i promotor de la cultura catalana sabadellenc.

Veure Terrassa і Pau Colomer i Oliver

Pau del Rosso

Pau del Rosso (segle XVII) fou un eclesiàstic i polític català.

Veure Terrassa і Pau del Rosso

Pau Marsal i Boguñà

Portada del manuscrit del quartet de corda de Pau Marsal Pau Marsal i Bogunyà (Terrassa, 1761 - Terrassa, 23 d'abril del 1839) fou un compositor, organista, violoncel·lista i mestre de capella català entre el s. XVIII i XIX.

Veure Terrassa і Pau Marsal i Boguñà

Pere Alegre i Puech

Pere Alegre i Puech (Terrassa, 19 de juliol de 1909 - 31 de desembre de 1986) va ser un músic i compositor.

Veure Terrassa і Pere Alegre i Puech

Pere Arquillué i Cortadella

Pere Arquillué i Cortadella (Terrassa, Vallès Occidental, 17 de març 1967) a El País, 31/5/2012 és un actor català de teatre, cinema, televisió i doblatge.

Veure Terrassa і Pere Arquillué i Cortadella

Pere Àngel Ferrer i Despuig

fou abat del Monestir de Sant Cugat del Vallès.

Veure Terrassa і Pere Àngel Ferrer i Despuig

Pere Elies i Busqueta

Pere Elies i Busqueta (Terrassa, 27 d'octubre de 1909 - Barcelona, 6 d'octubre de 2002) fou un escriptor, publicista i mestre de llengua catalana català.

Veure Terrassa і Pere Elies i Busqueta

Pere Gabriel i Carreras

Pere Gabriel Carreras (Terrassa, 1836 - ?) fou un compositor i organista català del.

Veure Terrassa і Pere Gabriel i Carreras

Pere Jordi Piella i Vilaregut

Pere Jordi Piella i Vilaregut (Ripoll, 1 de novembre de 1942) és un polític català, diputat al Parlament de Catalunya en la IV i V legislatures i alcalde de Ripoll.

Veure Terrassa і Pere Jordi Piella i Vilaregut

Pere Julià i Sust

Pere Julià i Sust (Vilassar de Mar, Maresme, 1861 - 1939) va ser un escriptor i secretari municipal de l'Ajuntament de Vilassar de Mar fins a la seua jubilació el 1927.

Veure Terrassa і Pere Julià i Sust

Pere Marcet i Salom

Pere Marcet i Salom (Terrassa, 1945) és un educador estudiós de la filologia catalana.

Veure Terrassa і Pere Marcet i Salom

Pere Navarro i Morera

Pere Navarro i Morera (Terrassa, Vallès Occidental, 23 de desembre de 1959) és un polític català que fou primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya des del 17 de desembre de 2011 fins a l'11 de juny de 2014.

Veure Terrassa і Pere Navarro i Morera

Pere Ros i Vilanova

Pere Ros i Vilanova (Barcelona, 1954), és un músic i intèrpret català de viola de gamba.

Veure Terrassa і Pere Ros i Vilanova

Pilar de 6

XVIII Diada dels Saballuts.(2011) Pilar de 6 dels Castellers de Vilafranca fet en un viatge de la colla a Copenhaguen. (1996) Primer pilar de 6 carregat pels Xics de Granollers a Llinars del Vallès. (1998) Pilar de 6 dels Castellers de la Vila de Gràcia fet a Barcelona el dia de la Mercè del 2013.

Veure Terrassa і Pilar de 6

Pilar de 8 amb folre i manilles

XX (Castellers de Vilafranca 28/09/1997) El pilar de vuit amb folre i manilles, o simplement, pilar de 8, és un castell de gamma extra de màxima dificultat que té 8 pisos d'alçada i un casteller per pis.

Veure Terrassa і Pilar de 8 amb folre i manilles

Pintura gòtica de la Corona d'Aragó

Retaule amb Sant Joan, Maria Magdalena, Sant Jaume i Sant Pau La pintura gòtica de la Corona d'Aragó és la pintura realitzada des de les darreres dècades del fins a finals del a les terres d'aquesta.

Veure Terrassa і Pintura gòtica de la Corona d'Aragó

Pla del Bon Aire

El Pla del Bon Aire (de vegades ortografiat Pla del Bonaire) és un grup d'habitatges que conforma un dels barris de Terrassa.

Veure Terrassa і Pla del Bon Aire

Pla del Bon Aire – el Garrot

Pla del Bon Aire – el Garrot (de vegades anomenat també Pla del Garrot o, simplement, Pla del Bon Aire residencial) és una urbanització de Terrassa, aproximadament a un quilòmetre al nord del nucli urbà, què perteneix al districte 5 o del Nord-oest.

Veure Terrassa і Pla del Bon Aire – el Garrot

Pla territorial general de Catalunya

Terres de l'Ebre El Pla territorial general de Catalunya (PTGC) és l'instrument bàsic d'ordenació del territori de Catalunya, la seva planificació i definició de polítiques específiques de desenvolupament i reequilibri territorial.

Veure Terrassa і Pla territorial general de Catalunya

Plaça de Catalunya – Escola Industrial

Plaça de Catalunya – Escola Industrial és un barri de Terrassa, a la part oriental del districte 1 o del Centre, centrat entorn de la plaça de Catalunya (a l'extrem nord) i l'Escola d'Enginyeria de Terrassa, a l'angle nord-oest, llocs que li donen nom.

Veure Terrassa і Plaça de Catalunya – Escola Industrial

Plaça dels Països Catalans (desambiguació)

* Plaça dels Països Catalans a Alcanar.

Veure Terrassa і Plaça dels Països Catalans (desambiguació)

Places i diades castelleres

la Mercè del 2009. Pilar de 5 dels Castellers de la Sagrada Família. Plaça del Mercadal de Reus. data.

Veure Terrassa і Places i diades castelleres

Poble Nou – Zona Esportiva

Poble Nou – Zona Esportiva és un barri de Terrassa que ocupa la part central del districte 5 o del Nord-oest, conformat per la barriada del Poble Nou (o el Poblenou) a la banda occidental i la Zona Esportiva (actualment anomenada l'Àrea Olímpica) a la part central i oriental, llocs que li donen nom.

Veure Terrassa і Poble Nou – Zona Esportiva

Pol Amat i Escudé

Pol Amat i Escudé (Terrassa, 18 de juny del 1978) és un jugador d'hoquei sobre herba català que va guanyar la medalla de plata en els Jocs Olímpics d'Atlanta-96 i als de Pekín-2008 i que el 2008 va obtenir el títol de Millor jugador del món en hoquei sobre herba.

Veure Terrassa і Pol Amat i Escudé

Pont (desambiguació)

* Enginyeria: estructura construïda per salvar un obstacle físic (un riu, una vall, una carretera, etc.) tot passant-hi per damunt.

Veure Terrassa і Pont (desambiguació)

Pont Aeri (discoteca)

Pont Aeri va ser una discoteca catalana fundada el desembre de 1991 per Ramón Escudero, pare de Marc i Xavi Escudero (més coneguts com a DJ Skudero i Xavi Metralla) i tancada el desembre de 2012.

Veure Terrassa і Pont Aeri (discoteca)

Prat de Comte

Prat de Comte és un municipi de la comarca de la Terra Alta.

Veure Terrassa і Prat de Comte

Premi Crítica Serra d'Or de Teatre

El Premi Crítica Serra d'Or, en la categoria de teatre és un guardó atorgat anualment per la revista Serra d'Or, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Veure Terrassa і Premi Crítica Serra d'Or de Teatre

Premi Lola Anglada de contes breus per a nois i noies

El Premi Lola Anglada de contes breus per a nois i noies és un premi literari en llengua catalana convocat conjuntament per Caixa Terrassa i l'Ajuntament de Terrassa entre els anys 1984 i 2003, anomenat en honor de Lola Anglada (1893-1984), narradora infantil i dibuixant catalana.

Veure Terrassa і Premi Lola Anglada de contes breus per a nois i noies

Premis de la literatura catalana

Un premi literari és un guardó atorgat normalment a un llibre de creació o d'investigació literàries.

Veure Terrassa і Premis de la literatura catalana

Província de Barcelona

La província de Barcelona és una demarcació administrativa de l'administració local d'Espanya, amb capital a Barcelona, que aglutina 311 municipis amb una població total de 5.487.935 habitants; i és la província més poblada de Catalunya i la segona d'Espanya.

Veure Terrassa і Província de Barcelona

Puig Codina

El Puig Codina és una muntanya de 853 metres que es troba al municipi de Terrassa, a la comarca del Vallès Occidental.

Veure Terrassa і Puig Codina

Quartet Casals

Quartet Casals és un quartet de corda fundat el 1997 per l'impuls de Jordi Roch, director musical de la Schubertíada de Vilabertran, i està reconegut com un dels quartets de corda europeus en l'actualitat.

Veure Terrassa і Quartet Casals

Rafael Benet i Vancells

Rafael Benet i Vancells (Terrassa, 2 de juny de 1889 - Barcelona, 16 de gener de 1979) va ser un pintor, crític d'art i historiador de l'art català.

Veure Terrassa і Rafael Benet i Vancells

Rafael Duran i Benet

Rafael Duran i Benet (Terrassa, 1931 - Barcelona, 2015) Va ser un pintor català, nebot del també pintor Rafael Benet i Vancells, nebot al seu torn del pintor i decorador terrassenc Joaquim Vancells i Vieta.

Veure Terrassa і Rafael Duran i Benet

Rafael Puig

* Luis Rafael Puig Espinosa, nomenat el 2003 catedràtic de Didàctica de la matemàtica a la Universitat de València.

Veure Terrassa і Rafael Puig

Raimon Casellas i Dou

Raimon Casellas i Dou (Barcelona, 7 de gener de 1855 - Sant Joan de les Abadesses, el Ripollès, 2 de novembre de 1910) fou un periodista, crític d'art, narrador modernista i col·leccionista català.

Veure Terrassa і Raimon Casellas i Dou

Rambla

Una rambla (de l'àrab rámla, «areny, sorral») és un corrent d'aigua intermitent que depèn del règim de pluges.

Veure Terrassa і Rambla

Rambla d'Ègara

La Rambla d'Ègara (habitualment pronunciat Rambla d'Egara i popularment coneguda com la Rambla, ras i curt) és l'artèria principal de Terrassa, un dels carrers més llargs de la ciutat i el que tradicionalment concentra més comerços, botigues i serveis.

Veure Terrassa і Rambla d'Ègara

Ramon Bertran i Nat

Ramon Bertran i Nat (Surp, Pallars Sobirà, 1855 - La Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1936) va ésser un mestre d'escola que va gaudir d'un gran prestigi com a pedagog i col·laborà activament en el diccionari que preparava Mossèn Alcover.

Veure Terrassa і Ramon Bertran i Nat

Ramon Ferrusola i Feixas

Ramon Ferrusola i Feixas (Montagut i Oix, Garrotxa, 1853 - 1900) va ésser un hisendat que es dedicà a l'explotació de les terres del mas Ferrusola i a l'administració d'altres propietats.

Veure Terrassa і Ramon Ferrusola i Feixas

Ramon Pareras i Noguera

Ramon Pareras i Noguera (La Garriga, Vallès Oriental, 1848-1915) va ésser un hisendat que participà en el Primer Congrés Catalanista (1880), signà el Missatge a la Reina Regent (1888), intervingué en el moviment dels Jocs Florals i col·laborà a La Renaixensa i amb l'Associació de Propaganda Catalanista.

Veure Terrassa і Ramon Pareras i Noguera

Ramon Serrat i Fajula

Ramon Serrat i Fajula (Sant Joan de les Abadesses, 4 d'agost de 1881 – Terrassa, 2 de novembre de 1944) va ser músic, compositor –especialment de sardanes– i professor de música.

Veure Terrassa і Ramon Serrat i Fajula

Ramon Torras i Figueras

fou un pilot català de motociclisme que destacà en competicions internacionals a començaments de la dècada de 1960.

Veure Terrassa і Ramon Torras i Figueras

Ramon Vidiella i Balart

Ramon Vidiella i Balart (Reus, 1861 - 1927) va ser un advocat i polític català.

Veure Terrassa і Ramon Vidiella i Balart

Raval

* Raval (urbanisme) tipus d'entitat de població.

Veure Terrassa і Raval

Ràtzia de 856

La ràtzia de 856 fou una campanya del valiat de l'Àndalus contra la marca Hispànica.

Veure Terrassa і Ràtzia de 856

Reial Club de Golf El Prat

El Reial Club de Golf El Prat és un club de golf català ubicat primer a la ciutat del Prat de Llobregat i des del 2003 a Terrassa.

Veure Terrassa і Reial Club de Golf El Prat

Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona

El Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona (S.A.D.). o simplement Espanyol és un club de futbol de la ciutat de Barcelona i que té la seu social a la ciutat de Cornellà de Llobregat.

Veure Terrassa і Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona

Reis d'Orient

Els Reis de l'Orient, Reis d'Orient, Reis Mags o simplement els Reis o els Reixos (en bona part del català occidental) són, segons el Nou Testament, uns mags (o savis, depenent de la traducció) que van portar presents a Jesús, guiats per un estel.

Veure Terrassa і Reis d'Orient

Renaixença econòmica

Basílica de la Mercè. Construïda per Josep Mas i Dordal amb la façana projectada per Carles Grau, entre 1767 i el 1775. La Renaixença econòmica fa referència a la societat i l'economia de la Catalunya il·lustrada del.

Veure Terrassa і Renaixença econòmica

Retaule

Església de Sant Pere de Terrassa Un retaule o reretaule (del llatí retro tabula) és una estructura arquitectònica o de fusteria composta per diverses caselles amb representacions que s'alça a la part de darrere de l'altar de les esglésies cristianes i que constitueix la principal referència visual del presbiteri.

Veure Terrassa і Retaule

Revolució Industrial

La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.

Veure Terrassa і Revolució Industrial

Ricard Estrada Arimon

Ricard Estrada Arimon (Sabadell, 1950) és un enginyer tècnic agrícola i gestor mediambiental català.

Veure Terrassa і Ricard Estrada Arimon

Ricard Maria Carles i Gordó

Ricard Maria Carles i Gordó (València, 24 de setembre de 1926 — Tortosa, el Baix Ebre, 17 de desembre de 2013), fou un bisbe i cardenal valencià.

Veure Terrassa і Ricard Maria Carles i Gordó

Riera de Gaià

La riera de Gaià és una riera del Vallès Occidental que neix al vessant sud de la serra de l'Obac, al terme municipal de Terrassa.

Veure Terrassa і Riera de Gaià

Riera de les Arenes

La riera de les Arenes discorre pel Vallès Occidental al llarg d'uns 15 km i té una conca de 30 km².

Veure Terrassa і Riera de les Arenes

Riera de Rubí

La riera de Rubí és un curs d'aigua del Vallès Occidental que passa per Rubí.

Veure Terrassa і Riera de Rubí

Riera del Palau

La riera del Palau transcorre per l'oest de la ciutat de Terrassa fins a ajuntar-se amb la riera de les Arenes per formar la riera de Rubí.

Veure Terrassa і Riera del Palau

Ripollet

Ripollet és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.

Veure Terrassa і Ripollet

Riu Sec (Vallès Occidental)

El riu Sec, també ortografiat de vegades el Riu-sec, neix al municipi de Matadepera, dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, i travessa el Vallès fins a desembocar el riu Ripoll.

Veure Terrassa і Riu Sec (Vallès Occidental)

Riuada del Vallès Occidental del 1962

Placa commemorativa de les riuades de 1962 a Rubí. La riuada del Vallès Occidental del 1962 va ser una catàstrofe hidrològica al Vallès Occidental originada per grans precipitacions que van desbordar els rius Llobregat i Besòs i els seus afluents a les parts més baixes, provocant una avinguda torrencial d'aigua que va causar entre 600 i 1000 víctimes mortals i moltes pèrdues materials, sent considerada la pitjor catàstrofe natural de la historia recent d'Espanya.

Veure Terrassa і Riuada del Vallès Occidental del 1962

Roc Blanc (Terrassa)

El Roc Blanc és un barri del municipi de Terrassa, situat a la part occidental del districte 4 o de Ponent, situat entre el marge dret del transvasament de la riera del Palau i la carretera d'Olesa.

Veure Terrassa і Roc Blanc (Terrassa)

Roc Fuentes i Navarro

Roc Fuentes i Navarro (Terrassa, 9 de gener de 1939) és un advocat i polític català.

Veure Terrassa і Roc Fuentes i Navarro

Roca del Corb (Vallès Occidental)

La Roca del Corb és un turó de 878 m que es troba al termener entre els municipis de Matadepera i Terrassa, a la comarca del Vallès Occidental.

Veure Terrassa і Roca del Corb (Vallès Occidental)

Roger de Llúria

Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».

Veure Terrassa і Roger de Llúria

Romà Bonet i Sintes

Romà Bonet i Sintes (Barcelona, 27 de setembre de 1886 - 28 de setembre de 1967) va ésser un dibuixant caricaturista i pintor que emprà els pseudònims de Jan de Lis, Ali-Bufa, X. Rei, Bo i Net i Bon.

Veure Terrassa і Romà Bonet i Sintes

Roques Blanques (Terrassa)

Les Roques Blanques és una muntanya de 587 metres que es troba al municipi de Terrassa, a la comarca del Vallès Occidental.

Veure Terrassa і Roques Blanques (Terrassa)

Rosella

La rosella (Papaver rhoeas) és una planta anual ruderal de flors vermelles habitual en els camps cultivats.

Veure Terrassa і Rosella

Roser Matheu i Sadó

Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 - 24 de desembre de 1985) fou una poeta, escriptora, biògrafa i pintora, filla del també poeta i editor Francesc Matheu i Fornells i de Joaquima Sadó.

Veure Terrassa і Roser Matheu i Sadó

Rubí

Rubí és un municipi mil·lenari de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental.

Veure Terrassa і Rubí

Sabadell

Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.

Veure Terrassa і Sabadell

Sala Muncunill

La Sala Muncunill és una sala d'exposicions de Terrassa, situada a la plaça de Didó núm.

Veure Terrassa і Sala Muncunill

Salvador Bové i Salvador

Salvador Bové (Reus, 1869 – Badalona, 1915), fou un canonge expert en la vida i obra de Ramon Llull.

Veure Terrassa і Salvador Bové i Salvador

Salvador Cardús

* Salvador Cardús i Florensa (Terrassa, 1900-1958), historiador.

Veure Terrassa і Salvador Cardús

Salvador Cardús i Ros

Salvador Cardús i Ros donant una conferència al Museu d'Art de Girona el setembre de 2011. Salvador Cardús i Ros (Terrassa, 12 de juny de 1954) és un sociòleg, periodista, escriptor, i doctor en Ciències Econòmiques (1981) català.

Veure Terrassa і Salvador Cardús i Ros

Salvador Costa i Pineda

Salvador Costa i Pineda (Terrassa, 7 de novembre de 1930 - 6 de novembre de 2006), fou un compositor, pintor i jugador professional de billar.

Veure Terrassa і Salvador Costa i Pineda

Salvador Soteras i Taberner

Detall de la Casa Soteras, antic Banc de Terrassa, obra modernista de Salvador Soteras Salvador Soteras i Taberner, (Madrid, 1874 - 25 de març de 1925).

Veure Terrassa і Salvador Soteras i Taberner

Salvador Vinyals i Sabaté

Salvador Vinyals i Sabaté (Barcelona, 22 de novembre de 1847 – ídem, 20 de novembre de 1926) fou un arquitecte català.

Veure Terrassa і Salvador Vinyals i Sabaté

Samuel Morera i Ribas

Samuel Morera i Ribas (Monistrol de Montserrat, 10 d'agost del 1889 - Ciutat de Mèxic, 20 de febrer del 1969) va ser un polític que presidí l'Ajuntament de Terrassa i que hagué d'exiliar-se a Mèxic en acabada la Guerra Civil espanyola.

Veure Terrassa і Samuel Morera i Ribas

Sandro Rosell i Feliu

Alexandre Rosell i Feliu, més conegut com a Sandro Rosell (Barcelona, 6 de març de 1964) és un dirigent esportiu i empresari barceloní.

Veure Terrassa і Sandro Rosell i Feliu

Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.

Veure Terrassa і Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat Sesgarrigues

Sant Cugat Sesgarrigues és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès.

Veure Terrassa і Sant Cugat Sesgarrigues

Sant Feliu del Racó

Sant Feliu del Racó, antigament anomenat Sant Feliu de Valrà o Sant Feliu de Castellar és un poble agregat al municipi de Castellar del Vallès, a 2,5 quilòmetres del nucli principal d'aquesta vila.

Veure Terrassa і Sant Feliu del Racó

Sant Llorenç del Munt

Sant Llorenç del Munt és un massís situat entre les comarques catalanes del Vallès Occidental i el Bages.

Veure Terrassa і Sant Llorenç del Munt

Sant Llorenç Korfbal Club

El Sant Llorenç Korfbal Club (SLKC) és un club de corfbol català, està establert al barri de Sant Llorenç de Terrassa, fundat l'any 1992.

Veure Terrassa і Sant Llorenç Korfbal Club

Sant Miquel de Gonteres

Sant Miquel de Gonteres o Sant Miquel de Guanteres és una urbanització al Vallès Occidental, a mig camí entre Viladecavalls i Terrassa i en terres repartides a ambdós municipis.

Veure Terrassa і Sant Miquel de Gonteres

Sant patró

Un sant patró, o simplement patró, és en la religió catòlica, en l'ortodoxa i, en certa manera, en l'anglicana és el sant considerat protector d'un determinat grup de persones i mitjancer entre Déu i les esmentades persones.

Veure Terrassa і Sant patró

Sant Pere

Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.

Veure Terrassa і Sant Pere

Sant Pere de les Puel·les

Sant Pere de les Puel·les, o de les Puelles, va ser un monestir benedictí femení fundat a l'actual plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de la ciutat de Barcelona.

Veure Terrassa і Sant Pere de les Puel·les

Sant Pere de Terrassa

Sant Pere de Terrassa va ser un municipi de la comarca del Vallès Occidental, hereu de l'antiga Ègara romana.

Veure Terrassa і Sant Pere de Terrassa

Sant Pere Nord

Sant Pere Nord és un barri de Terrassa a la part sud-occidental del districte 6 o del Nord-est, situat al marge dret de la riera de les Arenes.

Veure Terrassa і Sant Pere Nord

Sant Pere Sacama

Sant Pere Sacama (segles X-XI) és una capella dedicada a Sant Pere apòstol, construïda sobre uns rocs a l'extrem nord-est del terme municipal d'Olesa de Montserrat, en un punt culminant de la serra que separa el Baix Llobregat del Vallès Occidental.

Veure Terrassa і Sant Pere Sacama

Sant Quirze del Vallès

Sant Quirze del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental.

Veure Terrassa і Sant Quirze del Vallès

Sant Serni (Gavet de la Conca)

Sant Serni és un poble integrat al municipi de Gavet de la Conca, de la comarca del Pallars Jussà.

Veure Terrassa і Sant Serni (Gavet de la Conca)

Santi Freixa i Escudé

Santi Freixa i Escudé (Terrassa, Catalunya 1983) és un economista i jugador d'hoquei sobre herba català que va guanyar la medalla de plata als Jocs Olímpics de Pequín 2008.

Veure Terrassa і Santi Freixa i Escudé

Sílvia Bonastre i Peremateu

Sílvia Bonastre i Peremateu (Terrassa, Vallès Occidental, 29 de novembre del 1981) és una jugadora d'hoquei sobre herba catalana.

Veure Terrassa і Sílvia Bonastre i Peremateu

Sílvia Muñoz i Escudé

Sílvia Muñoz i Escudé (Terrassa, Vallès Occidental 18 de setembre de 1979) és una exjugadora d'hoquei sobre herba catalana.

Veure Terrassa і Sílvia Muñoz i Escudé

Secció d'hoquei sobre herba del Futbol Club Barcelona

La secció d'hoquei herba del Futbol Club Barcelona, una de les més antigues del club, es fundà oficialment el 6 de novembre de 1923 impulsada per Lluís Menéndez i Pere Cusell, però degut al poc interès que va despertar de seguida la portà a un segon nivell dins el club.

Veure Terrassa і Secció d'hoquei sobre herba del Futbol Club Barcelona

Segona divisió espanyola de futbol 1975-1976

Resum de l'activitat de la temporada 1975-1976 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Veure Terrassa і Segona divisió espanyola de futbol 1975-1976

Segona divisió espanyola de futbol 1976-1977

Resum de l'activitat de la temporada 1976-1977 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Veure Terrassa і Segona divisió espanyola de futbol 1976-1977

Segona divisió espanyola de futbol 1977-1978

Resum de l'activitat de la temporada 1977-1978 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Veure Terrassa і Segona divisió espanyola de futbol 1977-1978

Segona divisió espanyola de futbol 1978-1979

Resum de l'activitat de la temporada 1978-1979 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Veure Terrassa і Segona divisió espanyola de futbol 1978-1979

Selecció anglesa de corfbol

La selecció anglesa de corfbol és dirigida per la English Korfball Association (EKA) i representa Anglaterra a les competicions internacionals de corfbol.

Veure Terrassa і Selecció anglesa de corfbol

Selecció armènia de corfbol

La selecció armènia de corfbol és dirigida per la Korfball Federation of Armenia (KFA) i representa Armènia a les competicions internacionals de corfbol.

Veure Terrassa і Selecció armènia de corfbol

Selecció britànica de corfbol

La selecció britànica de corfbol és una antiga selecció ja no existent que fou dirigida per la British Korfball Association (EKA) i representa Gran Bretanya a les competicions internacionals de corfbol.

Veure Terrassa і Selecció britànica de corfbol

Selecció catalana de corfbol

La selecció catalana de korfbal participa en campionats oficials des de l'any 1998, amb el reconeixement com a membre de ple dret des de l'any 2005.

Veure Terrassa і Selecció catalana de corfbol

Selecció de futbol de Catalunya

Històricament s'ha conegut com a selecció o seleccions catalanes de futbol les formacions que han competit sota la jurisdicció de la Federació Catalana de Futbol (FCF).

Veure Terrassa і Selecció de futbol de Catalunya

Selecció polonesa de corfbol

La selecció polonesa de corfbol representa la Polska Federacja Korfballu (PFK) a les competicions internacionals de corfbol.

Veure Terrassa і Selecció polonesa de corfbol

Selecció portuguesa de corfbol

La selecció portuguesa de corfbol és dirigida per la Federaçao Portuguesa de Corfebol (FPC) i representa Portugal a les competicions internacionals de corfbol.

Veure Terrassa і Selecció portuguesa de corfbol

Selecció russa de corfbol

La selecció russa de corfbol és dirigida per la Russian Korfball Federation (RKF) i representa Rússia a les competicions internacionals de corfbol.

Veure Terrassa і Selecció russa de corfbol

Seleccions esportives catalanes

Les seleccions esportives catalanes són les formacions esportives que competeixen representant les respectives federacions catalanes en competicions oficials i amistoses, tant internacionalment com en el si de l'Estat Espanyol.

Veure Terrassa і Seleccions esportives catalanes

Sender de gran recorregut

Marca de Sender de Gran Recorregut Les sigles GR® designen un sender de gran recorregut homologat, és a dir, un sender senyalitzat, de més de 50 km, utilitzat principalment per excursionistes, que transita per llocs considerats d'interès paisatgístic, cultural, turístic, històric, social, etc.

Veure Terrassa і Sender de gran recorregut

Sergi

Sergi és un nom propi masculí d'origen llatí que significa "guardià" o "protector".

Veure Terrassa і Sergi

Sergi Belbel i Coslado

Sergi Belbel i Coslado (Terrassa, Vallès Occidental, 29 de maig de 1963) és un autor, director i traductor teatral català, director del Teatre Nacional de Catalunya entre els anys 2006 i 2013, quan va ser substituït per Xavier Albertí i Gallart.

Veure Terrassa і Sergi Belbel i Coslado

Serra de Galliners

La Serra de Galliners és una serra a cavall dels municipis de Sant Quirze del Vallès i Terrassa a la comarca del Vallès Occidental, amb una elevació màxima de 315,8 metres.

Veure Terrassa і Serra de Galliners

Serra de les Aimerigues

La Serra de les Aimerigues és una serra situada al municipi de Terrassa, a la comarca catalana del Vallès Occidental, amb una elevació màxima de 370 metres.

Veure Terrassa і Serra de les Aimerigues

Serra de les Martines

La Serra de les Martines és una serra situada al municipi de Terrassa a la comarca del Vallès Occidental, amb una elevació màxima de 358 metres.

Veure Terrassa і Serra de les Martines

Serra de les Pedritxes

La serra de les Pedritxes és una serra situada entre els municipis de Matadepera i de Terrassa, a la comarca del Vallès Occidental, contrafort meridional de la serra de l'Obac, amb una elevació màxima de 790 metres.

Veure Terrassa і Serra de les Pedritxes

Serra del Troncó

La Serra del Troncó és una serra situada al municipi de Terrassa, a la comarca del Vallès Occidental, amb una elevació màxima de 678 metres.

Veure Terrassa і Serra del Troncó

Serra Llarga (Terrassa)

La serra Llarga és una serra situada al municipi de Terrassa, a la comarca del Vallès Occidental, amb una elevació màxima de 600 metres.

Veure Terrassa і Serra Llarga (Terrassa)

Serrat de l'Àliga (Montserbós)

El Serrat de l'Àliga és una serra del municipi de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà.

Veure Terrassa і Serrat de l'Àliga (Montserbós)

Setmana Tràgica

Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.

Veure Terrassa і Setmana Tràgica

Sibil·la de Saga

Sibil·la de Saga (Berga, 1240 - Barcelona, 1320) va ser una noble catalana vinculada a Berga, Barcelona i Tàrbena.

Veure Terrassa і Sibil·la de Saga

Skatalà

Skatalà és un grup de ska format el 1985 a Barcelona vinculat al moviment punk.

Veure Terrassa і Skatalà

Solidaridad Obrera

Solidaridad Obrera o Unió Local de Societats Obreres de Barcelona-Solidaritat Obrera fou una organització unitària sindical de Barcelona creada l'agost de 1907, formada sobre les estructures de la Unió Local de Societats Obreres de Barcelona.

Veure Terrassa і Solidaridad Obrera

Talamanca

Talamanca és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Veure Terrassa і Talamanca

Teatre Principal (Terrassa)

El Teatre Principal de Terrassa és una edificació teatral els orígens de la qual es remunten al 1866, per a l'esbarjo de la burgesia industrial de la ciutat.

Veure Terrassa і Teatre Principal (Terrassa)

Temporada 1924-1925 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1924-1925 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Veure Terrassa і Temporada 1924-1925 del FC Barcelona

Temporada 1928-1929 del FC Barcelona

En aquesta temporada es va celebrar la primera edició de la lliga espanyola (1928−29), que va ser guanyada pel Futbol Club Barcelona.

Veure Terrassa і Temporada 1928-1929 del FC Barcelona

Temporada 1941-1942 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1941-1942 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Veure Terrassa і Temporada 1941-1942 del FC Barcelona

Temporada 2008-2009 de l'EC Granollers

Malgrat mantenir fins a 10 jugadors del bloc que l'any passat va quedar cinquè classificat, l'Esport Club Granollers no aconsegueix millorar enguany i acaba en desena posició.

Veure Terrassa і Temporada 2008-2009 de l'EC Granollers

Terrassa

Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.

Veure Terrassa і Terrassa

Terrassa Estació del Nord

Terrassa Estació del Nord, anteriorment per a Rodalies Terrassa, és una estació de ferrocarril i intercanviador de Rodalies i FGC al passeig Vint-i-dos de juliol de la població de Terrassa, a la comarca del Vallès Occidental.

Veure Terrassa і Terrassa Estació del Nord

Terrassa Futbol Club

El Terrassa Futbol Club és el club de futbol més representatiu de la ciutat de Terrassa, al Vallès Occidental.

Veure Terrassa і Terrassa Futbol Club

Terrassa Reds

Els Terrassa Reds són un club català de futbol americà i futbol flag de Terrassa, fundat l'any 1993.

Veure Terrassa і Terrassa Reds

Teules pintades a Mallorca

Fragment d'una volada de teules pintades. Can Xoroi, Fornalutx, Illes Balears. Les teules pintades a Mallorca són una expressió pictòrica popular, arrelada a l'illa des d'època medieval.

Veure Terrassa і Teules pintades a Mallorca

Torneig amistós de futbol

Un torneig amistós de futbol és una competició sense caràcter oficial, organitzada pels mateixos clubs.

Veure Terrassa і Torneig amistós de futbol

Torneig Ciutat de Terrassa

El Torneig Ciutat de Terrassa o Trofeu Ciutat de Terrassa és un torneig de futbol que es disputa a la ciutat de Terrassa, organitzat pel Terrassa Futbol Club.

Veure Terrassa і Torneig Ciutat de Terrassa

Torre del Palau (Terrassa)

La Torre del Palau és l'únic vestigi del castell palau de Terrassa, que en el moment de màxima puixança va estendre els seus dominis des del Llobregat fins al Ripoll i des de Sant Cugat del Vallès fins al pla de Bages.

Veure Terrassa і Torre del Palau (Terrassa)

Torre mestra

torre del Palau, '''torre mestra''' de l'antic castell de Terrassa La torre mestra és la torre més alta i la més forta d’un castell.

Veure Terrassa і Torre mestra

Torre-sana

Torre-sana és un barri de Terrassa que ocupa l'extrem oriental del districte 2 o de Llevant, al límit est de la ciutat, tocant a Torrebonica, situat al marge esquerre del torrent de Vilardell, tributari de la riera de les Arenes.

Veure Terrassa і Torre-sana

Torrebonica

Torrebonica és un veïnat del municipi de Terrassa, situat a un parell de quilòmetres a l'est de la ciutat, vora el terme de Sabadell i dels terrenys de la Mancomunitat Sabadell-Terrassa.

Veure Terrassa і Torrebonica

Torrent d'en Pere Parres

El Torrent d'en Pere Parres és un barri de Terrassa del districte 5 o del Nord-oest, travessat pel torrent homònim, tributari de la riera del Palau.

Veure Terrassa і Torrent d'en Pere Parres

Torxa olímpica dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992

La Torxa olímpica dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992 és una torxa que es va fer servir durant els jocs celebrats a la ciutat de Barcelona el 1992.

Veure Terrassa і Torxa olímpica dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Tossal de l'Àliga (Terrassa)

El Tossal de l'Àliga és una muntanya de 842 metres que es troba entre els municipis de Terrassa i de Vacarisses, a la comarca del Vallès Occidental.

Veure Terrassa і Tossal de l'Àliga (Terrassa)

Tour de França de 1924

El Tour de França de 1924 fou la divuitena edició del Tour de França i es disputà entre el 22 de juny i el 20 de juliol de 1924, sobre un recorregut de 5.425 km, distribuïts en 15 etapes.

Veure Terrassa і Tour de França de 1924

Tour de França de 1980

L'edició del Tour de França de 1980, 67a edició de la cursa francesa, es disputà entre el 26 de juny i el 21 de juliol de 1980, amb un recorregut de 3.842 km distribuïts en un pròleg i 22 etapes, 2 d'elles amb dos sectors.

Veure Terrassa і Tour de França de 1980

Tres Tombs

Les Festes de Sant Antoni, en alguns indrets conegudes com els Tres Tombs o Tonis se celebren amb motiu de la festivitat de sant Antoni Abat, protector dels animals.

Veure Terrassa і Tres Tombs

Turó de l'Ós

El Turó de l'Ós és una muntanya de 672 metres que es troba entre els municipis de Matadepera i de Terrassa, a la comarca del Vallès Occidental.

Veure Terrassa і Turó de l'Ós

Turó de la Carlina

El Turó de la Carlina és una muntanya de 931 metres que es troba entre els municipis de Terrassa i de Vacarisses, a la comarca del Vallès Occidental.

Veure Terrassa і Turó de la Carlina

Turó de la Mamella

El Turó de la Mamella és una muntanya de 806 metres que es troba entre els municipis de Terrassa i de Vacarisses, a la comarca del Vallès Occidental.

Veure Terrassa і Turó de la Mamella

Turó de les Pedritxes

El Turó de les Pedritxes és una muntanya de 790 metres que es troba entre els municipis de Matadepera i de Terrassa, a la comarca del Vallès Occidental.

Veure Terrassa і Turó de les Pedritxes

Turó de Sant Joan (Terrassa)

El Turó de Sant Joan és una muntanya de 619 metres que es troba al municipi de Terrassa, a la comarca del Vallès Occidental.

Veure Terrassa і Turó de Sant Joan (Terrassa)

Turó dels Escorpins

El Turó dels Escorpins és una muntanya de 509 metres que es troba al municipi de Terrassa, a la comarca del Vallès Occidental.

Veure Terrassa і Turó dels Escorpins

Unió Catalanista

La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del Codi Civil espanyol que atemptava contra el Dret civil català.

Veure Terrassa і Unió Catalanista

Unió Monàrquica Nacional

Unió Monàrquica Nacional (UMN) també fou el nom de diverses formacions i partits polítics espanyols monàrquics i dretans com el que a Madrid l'any 1930 es fundà la Unión Monárquica Nacional, UMN que era diferent de la formació feta a Barcelona.

Veure Terrassa і Unió Monàrquica Nacional

Universitat Politècnica de Catalunya

La Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) és una institució pública de recerca i educació superior, especialitzada en els àmbits de l'enginyeria, l'arquitectura i les ciències.

Veure Terrassa і Universitat Politècnica de Catalunya

Universitat Rovira i Virgili

La Universitat Rovira i Virgili (URV) és una institució pública d'ensenyament superior amb centres a Tarragona, Reus, Vila-seca, Tortosa, el Vendrell i Vilafranca del Penedès i que té com a objectius prioritaris la docència, la recerca i la transferència del coneixement.

Veure Terrassa і Universitat Rovira i Virgili

Unnim Caixa

Unnim Caixa, anteriorment coneguda com a Unnim, fou una caixa d'estalvis que realitzava les seves operacions financeres a través d'Unnim Banc.

Veure Terrassa і Unnim Caixa

Urbanització de Can Corbera

Can Corbera és una urbanització del municipi de Viladecavalls, al Vallès Occidental, a la part nord del terme, sota el turó de la Barrumbina.

Veure Terrassa і Urbanització de Can Corbera

Vacarisses

Vacarisses és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.

Veure Terrassa і Vacarisses

Vaga de Manresa de 1946

La vaga de Manresa de 1946 fou una vaga dura a terme pels treballadors del sector tèxtil de Manresa el gener de 1946, una de les primeres realitzades durant el franquisme.

Veure Terrassa і Vaga de Manresa de 1946

Vallès

Localització del Vallès (límits fins a abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

Veure Terrassa і Vallès

Vallès Occidental

El riu Ripoll a Ripollet el 1991 Riu Ripoll 2015 Barberà i Sabadell, i al fons Terrassa; emmarquen el paisatge, al fons de tot, Montserrat a l'esquerra i Sant Llorenç del Munt a la dreta El Vallès Occidental és una comarca catalana, d'ús administratiu, que limita amb el Bages i el Moianès (al nord), el Vallès Oriental (a l'est), el Baix Llobregat (a l'oest) i el Barcelonès (al sud).

Veure Terrassa і Vallès Occidental

Vallès Oriental

El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.

Veure Terrassa і Vallès Oriental

Vallparadís

Vallparadís és un barri de Terrassa, a la part nord-oriental del districte 1 o del Centre, situat al marge esquerre del torrent de Vallparadís, ara transformat en parc, del qual agafa el nom.

Veure Terrassa і Vallparadís

Vano de 6

El vano de 6 és una estructura composta de 3 pilars: un pilar de 6 que queda flanquejat a banda i banda per sengles pilars de 5, donant una forma triangular a l'estructura global.

Veure Terrassa і Vano de 6

Vapor Aymerich, Amat i Jover

El Vapor Aymerich, Amat i Jover és una antiga fàbrica tèxtil situada a la Rambla d'Ègara de Terrassa, construïda entre 1907 i 1908, que actualment allotja el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Veure Terrassa і Vapor Aymerich, Amat i Jover

Vapor Sampere

El Vapor Sampere, és un vapor de Sabadell obra de l'arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas construït l'any 1912.

Veure Terrassa і Vapor Sampere

Vicenç Villatoro i Lamolla

Vicenç Villatoro i Lamolla (Terrassa, Vallès Occidental, 22 de gener de 1957) és un escriptor, periodista i polític català.

Veure Terrassa і Vicenç Villatoro i Lamolla

Viena (restaurant)

Establiments Viena és una cadena de restaurants de menjar ràpid amb receptes de la cultura popular europea fundada el 1969 a Sabadell.

Veure Terrassa і Viena (restaurant)

Viladecavalls

Viladecavalls és un municipi de Catalunya situat a l'oest de la comarca del Vallès Occidental, al límit amb el Baix Llobregat, del qual el separa la riera de Sant Jaume, que a l'extrem meridional del terme s'uneix amb la riera de Gaià (que travessa el municipi de nord a sud) i formen la riera del Morral del Molí, tributària del Llobregat per l'esquerra.

Veure Terrassa і Viladecavalls

Vilardell (Terrassa)

Vilardell és un petit grup d'habitatges que conforma un dels barris de Terrassa, situat al districte 2 o de Llevant, al marge esquerre del torrent de Vilardell, tributari de la riera de les Arenes, i per sota de Torre-sana.

Veure Terrassa і Vilardell (Terrassa)

VilaWeb

VilaWeb és el portal informatiu més antic dels Països Catalans, impulsat pels periodistes Assumpció Maresma i Vicent Partal.

Veure Terrassa і VilaWeb

Vista Alegre (Terrassa)

Vista Alegre (de vegades ortografiat Vistalegre) és una urbanització de Terrassa, aproximadament a un quilòmetre al sud-oest de la ciutat, adscrita al districte 4 o de Ponent.

Veure Terrassa і Vista Alegre (Terrassa)

Viteric

Viteric (570-609) fou rei dels visigots d'Hispània del 603 al 609.

Veure Terrassa і Viteric

Volta catalana

Sarrià, BarcelonaLa volta catalana o de maó de pla és una tècnica de construcció tradicional catalana que consisteix a cobrir l'espai mitjançant una volta de maons col·locats per la part plana, és a dir, per la cara de superfície més gran que formen el llarg i el través del maó, en lloc de fer-ho per qualsevol de les cares gruixudes.

Veure Terrassa і Volta catalana

Xarxa ferroviària de Catalunya

Línies de rodalia, regional i alta velocitat a la Sagrera, Barcelona Línia de metro a Sant Antoni, Barcelona Línia de tramvia a Cornellà La xarxa ferroviària de Catalunya està formada per una xarxa de ferrocarrils d'ample ibèric, ample estàndard, ample mètric i altres tipus de ferrocarrils com el tramvia, funiculars i trens cremallera.

Veure Terrassa і Xarxa ferroviària de Catalunya

Xavi Metralla

Xavier Escudero i Gonzálvez, més conegut pel pseudònim musical Xavi Metralla, (Terrassa, 11 de desembre de 1977) és un punxadiscos i productor musical de màkina i hardcore.

Veure Terrassa і Xavi Metralla

Xavier Hernández i Creus

Xavier Hernández i Creus, conegut com a Xavi (Terrassa, 25 de gener del 1980), és un exfutbolista i entrenador de futbol català.

Veure Terrassa і Xavier Hernández i Creus

Xavier Mateu i Palau

Xavier Mateu i Palau (Terrassa, 17 de juliol de 1961) és un jugador d'escacs català.

Veure Terrassa і Xavier Mateu i Palau

Xúquer (desambiguació)

* Geografia.

Veure Terrassa і Xúquer (desambiguació)

Xics de Granollers

Els Xics de Granollers és una colla castellera de Granollers, al Vallès Oriental, fundada l'any 1991.

Veure Terrassa і Xics de Granollers

Xuriguera

* Biografia.

Veure Terrassa і Xuriguera

1 de febrer

El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Terrassa і 1 de febrer

11 d'agost

L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 11 d'agost

11 de maig

L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 11 de maig

11 de març

L'11 de març és el setantè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 11 de març

12 d'octubre

El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 12 d'octubre

13 de setembre

El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 13 de setembre

14 de juliol

El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 14 de juliol

15 de febrer

El 15 de febrer és el quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Terrassa і 15 de febrer

15 de juny

El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 15 de juny

15 de maig

El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 15 de maig

15 de març

El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 15 de març

1574

;Països Catalans.

Veure Terrassa і 1574

16 de juliol

El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 16 de juliol

16 de novembre

El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 16 de novembre

1704

miniatura.

Veure Terrassa і 1704

1713

;Països Catalans.

Veure Terrassa і 1713

18 d'abril

El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 18 d'abril

18 d'octubre

El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 18 d'octubre

18 de novembre

El 18 de novembre o 18 de santandria és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 18 de novembre

18 de setembre

El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 18 de setembre

1829

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Terrassa і 1829

1863

;Països Catalans.

Veure Terrassa і 1863

1883

;Països Catalans.

Veure Terrassa і 1883

1885

Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.

Veure Terrassa і 1885

1899

1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.

Veure Terrassa і 1899

19 de desembre

El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 19 de desembre

19 de març

El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 19 de març

19 de novembre

El 19 de novembre o 19 de santandria és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 19 de novembre

1904

;Països Catalans.

Veure Terrassa і 1904

1910

1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.

Veure Terrassa і 1910

1912

;Països Catalans.

Veure Terrassa і 1912

1915

;Països Catalans.

Veure Terrassa і 1915

1918

1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.

Veure Terrassa і 1918

1923

;Països Catalans.

Veure Terrassa і 1923

1935

Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.

Veure Terrassa і 1935

1941

;Països Catalans.

Veure Terrassa і 1941

1943

;Països Catalans.

Veure Terrassa і 1943

1945

;Països Catalans.

Veure Terrassa і 1945

1946

;Països Catalans.

Veure Terrassa і 1946

1948

;Països Catalans.

Veure Terrassa і 1948

1951

1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.

Veure Terrassa і 1951

1953

1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.

Veure Terrassa і 1953

1955

1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.

Veure Terrassa і 1955

1957

1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.

Veure Terrassa і 1957

1958

1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.

Veure Terrassa і 1958

1964

;Països Catalans.

Veure Terrassa і 1964

1970

1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.

Veure Terrassa і 1970

1971

;Països Catalans.

Veure Terrassa і 1971

1972

1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).

Veure Terrassa і 1972

1974

;Països Catalans.

Veure Terrassa і 1974

1975

1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.

Veure Terrassa і 1975

1978

1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).

Veure Terrassa і 1978

1980

1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.

Veure Terrassa і 1980

1981

1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.

Veure Terrassa і 1981

1982

1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.

Veure Terrassa і 1982

1986

1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Veure Terrassa і 1986

1987

1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.

Veure Terrassa і 1987

1988

1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.

Veure Terrassa і 1988

1990

1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.

Veure Terrassa і 1990

1991

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Veure Terrassa і 1991

1996

1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Veure Terrassa і 1996

1998

1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.

Veure Terrassa і 1998

2 d'abril

El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 2 d'abril

2 de 7

Primer 2 de 7 carregat dels Castellers d'Esplugues durant la Festa Major del Clot (15-11-2009) 2 de 7 dels Castellers de la Vila de Gràcia a Granollers (novembre del 2007) El 2 de 7, o torre de 7, és un castell de 7 pisos d'alçada i dues persones per pis en el seu tronc, excepte els dos darrers pisos formats per l'acotxador i l'enxaneta.

Veure Terrassa і 2 de 7

2 de 8 amb folre

2 de 8 amb folre descarregat pels Castellers de Sants durant la Festa Major de Sant Cugat del Vallès del 2009 2 de 8 amb folre dels Colla Jove Xiquets de Tarragona 2 de 8 amb folre dels Castellers de la Vila de Gràcia El 2 de 8 amb folre, o torre de vuit amb folre, és un castell de 8 pisos d'alçada i dues persones per pis al tronc, que és reforçat per un folre al pis de segons, que alhora subjecta els terços.

Veure Terrassa і 2 de 8 amb folre

2 de 8 sense folre

Dos de vuit dels Castellers de Vilafranca al XXII Concurs de castells de Tarragona pocs segons abans de carregar-se. (07/10/2008) Dos de vuit de la Colla Joves Xiquets de Valls per la Fira de Santa Teresa del Vendrell del 2017 El 2 de 8 sense folre o torre de 8 sense folre, també anomenat simplement 2 de 8, torre de 8, dos de 8 net o torre de 8 neta,La nomenclatura correcta d'aquest castell encara està en discussió, no obstant això, de moment s'accepta aquesta per correcta.

Veure Terrassa і 2 de 8 sense folre

2 de 9 amb folre i manilles

2 de 9 amb folre i manilles carregat pels Minyons de Terrassa. (1994) Primer 2 de 9 amb folre i manilles descarregat pels Castellers de Vilafranca. (1995) 2 de 9 amb folre i manilles dels Minyons de Terrassa fet en la diada de la Mercè a Barcelona. (2006) Primer 2 de 9 amb folre i manilles dels Capgrossos de Mataró, descarregat a la diada de Tots Sants 2010 a Vilafranca del Penedès.

Veure Terrassa і 2 de 9 amb folre i manilles

2002

2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Veure Terrassa і 2002

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Veure Terrassa і 2005

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Veure Terrassa і 2006

2007

2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.

Veure Terrassa і 2007

2008

No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.

Veure Terrassa і 2008

2014

L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.

Veure Terrassa і 2014

2017

El 2017 fou un any normal començat en diumenge.

Veure Terrassa і 2017

21 de novembre

El 21 de novembre o 21 de santandria és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 21 de novembre

22 de gener

El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Terrassa і 22 de gener

22 de juliol

El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 22 de juliol

22 de març

El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 22 de març

22 de novembre

El 22 de novembre o 22 de santandria és el tres-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 22 de novembre

23 d'agost

El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 23 d'agost

23 de febrer

El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Terrassa і 23 de febrer

23 de maig

El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 23 de maig

24 de febrer

El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Terrassa і 24 de febrer

24 de gener

El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Veure Terrassa і 24 de gener

24 de juliol

El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 24 de juliol

24 de juny

El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 24 de juny

24 de març

El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 24 de març

25 de desembre

miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 25 de desembre

25 de gener

El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Terrassa і 25 de gener

25 de maig

El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 25 de maig

27 d'octubre

El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 27 d'octubre

27 de desembre

El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 27 de desembre

27 de juny

El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 27 de juny

27 de setembre

El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 27 de setembre

28 d'octubre

El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 28 d'octubre

28 de desembre

El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.

Veure Terrassa і 28 de desembre

28 de juliol

El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 28 de juliol

29 d'octubre

El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 29 d'octubre

29 de juny

El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 29 de juny

29 de novembre

El 29 de novembre o 29 de santandria és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 29 de novembre

3 d'agost

El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 3 d'agost

3 de 10 amb folre i manilles

El 3 de 10 amb folre i manilles és un castell de gamma extra de 10 pisos d'alçada i 3 persones per pis, reforçat amb dues estructures suplementàries al pis de segons (folre) i de terços (manilles).

Veure Terrassa і 3 de 10 amb folre i manilles

3 de 7 amb l'agulla

El 3 de 7 amb l'agulla, també anomenat 3 de 7 amb el pilar al mig, és un castell de 7 pisos d'alçada i 3 castellers per pis, que en descarregar-se deixa al descobert un pilar de 5.

Veure Terrassa і 3 de 7 amb l'agulla

3 de 8

3 de 8 carregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls al III Gran Trofeu Jorba-Preciados a Barcelona el 1966. Des de la diada de Santa Úrsula de 1957 que no s'assolia el castell 3 de 8 dels Minyons de Terrassa durant la Festa Major de Gràcia del 2006 3 de 8 dels Castellers de Sants el 2006 3 de 8 dels Castellers de Sabadell fet en la Festa Major de Sabadell del 2011 El 3 de 8 és un castell de 8 pisos d'alçada i 3 persones per pis en el seu tronc, excepte els tres pisos superiors que són formats, com en la majoria de castells, per una parella de dosos, un aixecador i un enxaneta.

Veure Terrassa і 3 de 8

3 de 8 aixecat per sota

Intent dels Castellers de Barcelona el 26 de novembre de 1995 a Terrassa, el millor intent fet fins al moment per aquesta colla El 3 de 8 aixecat per sota és un castell de gamma extra.

Veure Terrassa і 3 de 8 aixecat per sota

3 de 8 amb l'agulla

El 3 de 8 amb l'agulla, també anomenat tres de vuit amb el pilar al mig, és un castell de 8 pisos d'alçada i 3 castellers per pis, que en descarregar-se deixa al descobert un pilar de 6 pisos.

Veure Terrassa і 3 de 8 amb l'agulla

3 de 9 amb folre

Dos 3 de 9 amb folre simultanis fets per les dues colles de Xiquets de Valls a Vilafranca del Penedès (1862) Primer 3 de 9 amb folre descarregat dels Castellers de Barcelona 3 de 9 amb folre dels Capgrossos de Mataró 3 de 9 amb folre dels Castellers de la Vila de Gràcia a Granollers Olesa de Montserrat El 3 de 9 amb folre és un castell 9 pisos d'alçada i 3 persones per pis en el seu tronc, reforçat en el pis de segons pel folre.

Veure Terrassa і 3 de 9 amb folre

3 de 9 amb folre i l'agulla

El 3 de 9 amb folre i l'agulla, també anomenat tres de nou amb folre i el pilar, és un castell de gamma extra de 9 pisos d'alçada i 3 persones per pis de tronc, que en descarregar-se deixa enmig de l'estructura un pilar de 7 amb folre.

Veure Terrassa і 3 de 9 amb folre i l'agulla

3 de maig

El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 3 de maig

3 de març

El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 3 de març

3 de setembre

El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 3 de setembre

30 de juliol

El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 30 de juliol

31 de març

El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 31 de març

4 de 8

Primer 4 de 8 carregat dels Castellers de Vilafranca (1969) Primer 4 de 8 descarregat dels Castellers de Barcelona (1982) Primer 4 de 8 carregat dels Castellers de Sant Cugat (2007) 4 de 8 dels Castellers de la Vila de Gràcia arxiudata.

Veure Terrassa і 4 de 8

4 de 9 amb folre

El 4 de 9 amb folre és un castell de 9 pisos d'alçada i 4 persones per pis en el seu tronc, reforçat en el pis de segons pel folre.

Veure Terrassa і 4 de 9 amb folre

4 de 9 amb folre i l'agulla

Quatre de nou amb folre i l'agulla descarregat pels Castellers de Vilafranca al XXII Concurs de castells de Tarragona (2008) El 4 de 9 amb folre i l'agulla, també anomenat quatre de nou amb folre i el pilar, és un castell d'una estructura composta de 4 persones per pis de tronc i de 9 pisos d'alçada.

Veure Terrassa і 4 de 9 amb folre i l'agulla

4 de 9 sense folre

El 4 de 9 sense folre, també anomenat 4 de 9 net o simplement 4 de 9, és un castell d'estructura simple format per quatre castellers per pis al tronc fins l'alçada de sisens i amb nou pisos d'alçada.

Veure Terrassa і 4 de 9 sense folre

5 de 8

Primer 5 de 8 descarregat pels Castellers de Barcelona a la Diada de la Mercè de l'any 2003. plaça del Blat. 5 de 8 descarregat pels Marrecs de Salt El 5 de 8 és un castell de 8 pisos d'alçada i 5 persones per pis.

Veure Terrassa і 5 de 8

5 de 9 amb folre

5 de 9 amb folre dels Castellers de Vilafranca a la diada de Sant Fèlix 2006 El 5 de 9 amb folre és un castell de gamma extra de 9 pisos d'alçada amb cinc persones per pis, reforçat amb una estructura suplementària (folre) al pis de segons.

Veure Terrassa і 5 de 9 amb folre

5 de febrer

El 5 de febrer és el trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Terrassa і 5 de febrer

5 de març

El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 5 de març

580

El 580 (DLXXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Veure Terrassa і 580

6 d'abril

El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 6 d'abril

6 d'octubre

El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 6 d'octubre

6 de gener

El 6 de gener és el sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Terrassa і 6 de gener

614

El 614 (DCXIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Veure Terrassa і 614

69

; Països Catalans.

Veure Terrassa і 69

7 de juliol

El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 7 de juliol

7 de juny

El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 7 de juny

7a etapa del Tour de França de 2009

La 7a etapa del Tour de França de 2009 es disputà el divendres 10 de juliol sobre un recorregut de 224 quilòmetres entre Barcelona i l'estació d'esquí d'Arcalís, al Principat d'Andorra, sent aquesta la primera etapa de muntanya de la present edició del Tour.

Veure Terrassa і 7a etapa del Tour de França de 2009

8 d'agost

El 8 d'agost és el dos-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 8 d'agost

8 de setembre

El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 8 de setembre

9 de 8

9 de 8 de la Colla Vella dels Xiquets de Valls al XXIV Concurs de castells de Tarragona El 9 de 8 és un castell de gamma extra de vuit pisos, amb 9 castellers a cada pis.

Veure Terrassa і 9 de 8

9 de març

El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs.

Veure Terrassa і 9 de març

També conegut com Barris de Terrassa, Consell de la Universitat de la Vila i el terme de Terrassa, Districtes de Terrassa, Terrassenc.

, Arxiu notarial, Associació ALBA, Associació Europea d'Estudiants d'Aeronàutica, Atlètic Terrassa Hockey Club, Aurèlia Muñoz Ventura, Ègara, Ègosa, Örebro, Àmbit metropolità de Barcelona, Àngel Rodamilans i Canals, Àngels Margarit i Viñals, B-124, B-40, Bages, Ball d'en Serrallonga, Ball de diables, Ball de gitanes, Baltasar Bibiloni i Llabrés, Banc de temps, Bandera de Terrassa, Banu Qassi, Bar (comerç), Barberà del Vallès, Barcelona Traction, Light and Power, Barri d'Ègara, Barri de Ca n'Anglada, Barri de Montserrat, Barri de Sant Llorenç (Terrassa), Barri de Sant Pere (Terrassa), Barri del Cementiri Vell, Barri del Centre (Terrassa), Barri del Guadalhorce, Barri del Segle XX, Barri del Xúquer, Bartomeu Robert i Yarzábal, Basquetbol, Batalla de Talamanca, Bed and breakfast, Benet Tristany, Bisbat d'Ègara, Bisbat de Terrassa, Blanca de Centelles, BMX, Bonaventura Gran, Bonvilar, Botifarra, Boxets, Bratsch, C-16, C-58, Ca n'Aurell, Cabuts, Caius Parellada i Cardellach, Caixa Girona, Caixa Manlleu, Caixa Sabadell, Caixa Terrassa, Calcita, Caldes de Montbui, Camí dels Monjos, Cambra de Comerç de Terrassa, Campionat d'Europa de corfbol 2002, Campionat de Catalunya d'hoquei sobre herba masculí, Campionat de Catalunya de futbol 1914-1915, Campionat de Catalunya de futbol 1923-1924, Campionat de Catalunya de futbol 1924-1925, Campionat de Catalunya de futbol 1926-1927, Campionat de Catalunya de futbol 1932-1933, Can Boada (Nucli Antic), Can Boada (Terrassa), Can Boada del Pi, Can Coll (Cerdanyola del Vallès), Can Jofresa, Can Mir (Viladecavalls), Can Palet, Can Palet (Terrassa), Can Palet de Vista Alegre, Can Palet II, Can Parellada (Terrassa), Can Roca (Terrassa), Can Santeugini, Can Tries (barri de Viladecavalls), Can Tusell, Canal Terrassa Vallès, Candidatura d'Unitat Popular, Cantacorbs (Mura), Capgròs de l'any, Carena de la Pineda, Carena del Molinot, Carles Buxadé i Ribot, Carles Viver i Pi-Sunyer, Carretera de la Rabassada, Casa Alegre de Sagrera, Casa Navàs, Casa Serra, Casa Soteras, Castell cartoixa de Vallparadís, Castell de Plegamans, Castellar del Vallès, Castellarnau, Castellbell i el Vilar, Castellers de Barcelona, Castellers de Sants, Castellers de Terrassa, Castells, Castellsapera, Castellterçol, Catalunya, Catedral de Barcelona, Cèlia Corres i Giner, Centre Artesà, Centre de Documentació i Museu Tèxtil, Centre Parroquial San Cristóbal, Ciclisme, Ciclisme urbà, Cipriano García Sánchez, Circular d'Ègara, Ciutat, Ciutat Pubilla de la Sardana, Club Deportiu Terrassa, Club Egara, Club Korfbal Vallparadís, Club Natació Terrassa, Comarques de Catalunya, Competicions catalanes de futbol americà, Comtat de Barcelona, Concha García Campoy, Concurs de Cançó de Salitja, Confederació General del Treball, Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya, Consorci Sanitari de Terrassa, Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt, Convent de Sant Francesc (Terrassa), Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista, Copa Catalunya de corfbol, Copa Catalunya de futbol masculina, Copa Catalunya de futbol masculina 1998-1999, Copa Catalunya de waterpolo femenina, Copa Catalunya de waterpolo masculina, Copa d'Europa de corfbol, Copa espanyola d'hoquei sobre herba femenina, Copa espanyola d'hoquei sobre herba masculina, Copa espanyola de bàsquet masculina, Copa espanyola de waterpolo femenina, Copa espanyola de waterpolo masculina, Corriola, Creu Alta (creu de terme), Cugat màrtir, Daniel Blanxart i Pedrals, Dansa contemporània, Dídac Montfar Sorts i Cellers, Demografia d'Espanya, Demografia de Catalunya, Depressió Prelitoral Catalana, Diada dels Minyons de Terrassa, Diada Minyons de Terrassa 1998, Diari de Terrassa, Diplôme d'études en langue française, Diputació de Barcelona, Domènec Agustí i Salmons, Domènec Boada i Piera, Domènec Martí i Julià, Domènec Palet i Barba, Drac de Vilafranca, E09, Edat contemporània, Edat del ferro, Eduard Alentorn, Eduard Blanxart i Pàmies, Eduardo Aguilar Leiva, Eix Transversal, El 9 Nou, El Centre (Sabadell), El Globus (Terrassa), El Molinot, El Montcau, El Sant Enterrament, Eleccions al Parlament Europeu de 2004 (Catalunya), Eleccions municipals espanyoles de 1931, Eloïse, Els Caus (Vacarisses), Els Caus – els Pinetons, Els Verds (Confederació Ecologista de Catalunya), Emili Miró i Fons, Emili Sagi i Liñán, Energia, Energia solar fotovoltaica, Enric Batlló i Batlló, Enric Catà i Catà, Enric Soler i Raspall, Ermita de Sant Medir, Escola Municipal de Música de Terrassa, Escola Pia de Catalunya, Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona, Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa, Escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó, Escut de Terrassa, Esglésies de Sant Pere de Terrassa, Espardenya, Esparreguera, Esperanto, Esport a Catalunya, Estació de Barcelona-Sants, Estació de Castellbisbal, Estació de les Fonts, Estació de Sant Cugat Centre, Estació de Terrassa Can Boada, Estació de Terrassa Est, Estació de Terrassa Nacions Unides, Estació de Terrassa Rambla, Estació de Vallparadís Universitat, Estadi Olímpic de Terrassa, Esther Térmens i Cañabate, Eurolliga masculina d'hoquei sobre herba, Europa Shield de corfbol, European Bowl de corfbol 2005, Eusebi Jover i Marquet, Eusebi Millan i Alonso, Ezequiel Vigués i Mauri, Fàbrica dels Panyos, Fe bahà'í, Federació Catalana d'Hípica, Federació Catalana de Korfbal, Federació d'Ateneus de Catalunya, Federació de Dependents de Catalunya, Federació de l'Art Fabril de Catalunya, Federació Regional de Societats de Resistència de la Regió Espanyola, Feliu Formosa i Torres, Ferran d'Antequera, Ferran Pont i Puntigam, Ferran Sor i Muntades, Ferrocarril, Ferrocarril de Sarrià a Barcelona, Ferrocarrils de Catalunya, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Festival de Jazz Terrassa, Filmoteca de Catalunya, Fira Modernista de Terrassa, Fluvi, Font de l'Espardenyera, Francesc Abad i Gómez, Francesc Anglès i Garcia, Francesc Argemí i Anglada, Francesc Bordons, Francesc Gimeno Barón, Francesc Guàrdia i Vial, Francesc Macià i Llussà, Francesc Salvans i Armengol, Francesc Torras Armengol, Francesc Xavier Marcet Mundó, Francesc Xavier Navarro i Ortiz, Francesc-Lluís Bordons i Gatuelles, Francisca Redondo Cubero, Francisco Ascaso Abadía, Frederic Marès i Deulovol, Front d'Alliberament de Catalunya, Futbol a Catalunya, Gabriel Alomar i Villalonga, Gamma extra, Gaspar Armengol i Taló, Gavatx, Gegants de Molins de Rei, Gegants del Poblenou, Gentilici, Georges Brassens, Glòria Comerma i Broto, Gran ciutat, Granada (Nicaragua), Grup CASSA, Guaita'ls, Guillem Rubio i Vergara, Gussi, Hans Hellermann, Heribert Segalà i Ridameya, Història de Badalona, Història de Barcelona, Història de Catalunya, Història de la premsa esportiva a Catalunya, Història de Sabadell, Història del basquetbol a Catalunya, Història del bàsquet, Història del billar a Catalunya, Història del ciclisme a Catalunya, Història del ferrocarril a Catalunya, Història del futbol a Catalunya, Hoquei d'aire, Hoquei sobre herba, Hoquei sobre herba als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Hoquei sobre herba als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 - Competició femenina, Hoquei sobre herba als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 - Competició masculina, Huapachà Combo, Ignasi de Castellarnau i Casimiro, Independentisme català, Instal·lacions esportives als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Institut del Teatre, Inundació, Jacint Boada i Casanoves, Jacint Sarrado i Lladós, Jardí, Jardí francès, Jardí penjant, Jaume Ballber i Casals, Jaume Cabré i Fabré, Jaume Canyameres i Cortàzar, Jaume Pastallé, Jazz Terrassa, Jeroni Martorell i Terrats, Jeroni Pujades, Jim Pomeroy, Joan Almirall i Forasté, Joan Baptista Humet i Climent, Joan Cadevall i Diars, Joan Casals i Clotet, Joan Comas i Basagañas, Joan Grau (escultor), Joan Pujol Pagès, Joan Vallès i Pujals, Joaquim Amat i Llopart, Joaquim Cuatrecases i Diumaró, Joaquim Llena i Cortina, Joaquim Paüls i Bosch, Joaquim Torres i García, Joaquim Vancells i Vieta, Jocs Florals Internacionals, Jordi Camí i Morell, Jordi Clos i Llombart, Jordi Domènech i Soteras, Jordi Roigé i Solé, Jordi Vera i Arús, Jorge Cremades Sena, Jorge Oteiza Enbil, Josep Agulló i Prats, Josep Antoni Llinàs i Carmona, Josep Barba i Suris, Josep Bartolí i Guiu, Josep Casajuana i Pladellorens, Josep Corominas i Busqueta, Josep Donadeu i Cadafalch, Josep Enric Millo i Rocher, Josep Gòrriz i Verdú, Josep Gibert Clols, Josep Guijarro i Triadó, Josep Homs i Bages, Josep Llimona i Bruguera, Josep Lluís Laguía i Martínez, Josep Maria Bofill i Pichot, Josep Maria Casas Boladeras, Josep Maria Jarque i Jutglar, Josep Maria Martí i Bonet, Josep Maria Martínez Lozano, Josep Maria Triginer i Fernández, Josep Melcior Gomis i Colomer, Josep Oller i Roca, Josep Palau i Francàs, Josep Parra i Martínez, Josep Prat Roquet (anarquista), Josep Roca i Roca, Josep Roca-Sastre i Muncunill, Josep Ros i Ros, Josep Rull i Andreu, Josep Soler i Palet, Josep Vallès i Guilamany, Josep Vinyals i Galí, Jovent Republicà, Juli Batllevell i Arús, Juli Maria Fossas i Martínez, Justinià de València, Justo Nieto Nieto, Khindasvint, La Bauma, La Carrau, La Cogullada (Terrassa), La Maurina, La Mola (Sant Llorenç del Munt), La Moleta, La Moleta (Terrassa), La Planassa, La Serra d'en Camaró, La Tendera, La Vaca Xula, Laietans, Laietània, Línia 6 del metro de Barcelona, Línia 7 del metro de Barcelona, Línia Barcelona-Vallès, Línia Orbital Ferroviària, Línia R12, Línia R4 (Rodalia de Barcelona), Le Pétomane, Les Arenes – la Grípia – Can Montllor, Les Fonts, Les Martines (Terrassa), Lliga Catalana (partit), Lliga catalana de bàsquet LEB, Lliga Catalana de corfbol, Lliga catalana de futbol americà masculina, Lliga espanyola d'hoquei sobre herba femenina, Lliga espanyola d'hoquei sobre herba masculina, Llista d'agermanaments de municipis catalans, Llista d'antics municipis de Catalunya, Llista d'autopistes i autovies de Catalunya, Llista d'emissores de ràdio en català, Llista d'empreses comercialitzadores d'energia elèctrica dels Països Catalans, Llista d'escriptors en llengua catalana, Llista d'estacions d'Adif a Catalunya, Llista de baix-empordanesos, Llista de capitals de comarca dels Països Catalans, Llista de carreteres de Catalunya, Llista de castells dels Països Catalans, Llista de ciclistes dels Països Catalans, Llista de clubs de futbol, Llista de clubs de rugbi als Països Catalans, Llista de les comarques dels Països Catalans, Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans, Llista de monestirs i convents de Catalunya, Llista de municipis de Catalunya, Llista de municipis de l'àmbit metropolità de Barcelona, Llista de municipis de la província de Barcelona, Llista de vertebrats del Vallès Occidental, Llobregat, Lluís Bagaria i Bou, Lluís Borrassà, Lluís Llach i Grande, Lluís Marsans i Solà, Lluís Muncunill i Parellada, Lluïsa Cunillé i Salgado, Luis Fuertes Fuertes, Magí Cadevall i Soler, Maixerina, Mancomunitat de Catalunya, Mancomunitat de Sabadell i Terrassa, Manel Royes i Vila, Manlleu, Manolo Martínez Hugué, Manresa, Manuel Anglada i Ferran, Manuel Azaña Díaz, Manuel de Solà-Morales i Rubió, Manuel Joaquim Raspall i Mayol, Manuel Palau i Boix, Manuel Ribas i Piera, Manuel Tobella i Marcet, Mare de Déu de Montserrat, Maria Girona i Benet, Maria Gumfaus Culi, Maria Romagosa i Romagosa, Maria Teresa Barata i Gual, Marta Ejarque Guillamat, Marta Pessarrodona i Artigues, Marta Prat i Calmet, Mas Vilar, Masia Freixa, Matadepera, Mataró, Maulets, el jovent independentista revolucionari, Mètode belga, Mònica Van Campen, Mútua de Terrassa, Metro de Terrassa, Miguel Ángel González González, Minyons de Terrassa, Miquel Esteba i Caireta, Miquel Pujadó i García, Mitja marató, Mitologia catalana sobre bruixes, Modernisme català, Moisès Broggi i Vallès, Monestir de Jonqueres, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Sant Pere de Rodes, Monistrol de Calders, Monistrol de Montserrat, Montagut (Terrassa), Montesa (motocicleta), Montserrat (desambiguació), Montserrat Alavedra i Comas, Montserratí, Motocicleta, Moulin Rouge (París), Moviment Rialles de Catalunya, Mura, Museu de Terrassa, Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Museu Tèxtil, Mussa ibn Mussa ibn Fortun, N-150, Nació Digital, Nadala menuda, Núria Camón i Farell, Nebridi d'Ègara, Negres Tempestes, Nicasi Camps i Pinós, Nit literària de Santa Llúcia, Nova Cançó, Odalric, Ofensiva de Catalunya, Olesa de Montserrat, Olympia (París), Operación Triunfo (Espanya), Orde de la Cartoixa, Orfeó Manresà, Pandèmia de grip de 1918, Paraire, Parc de Vallparadís, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit judicial, Partit Republicà Democràtic Federal «Regió Catalana», Partits judicials de Catalunya, Pau Boix i Rull, Pau Castanyer i Bachs, Pau Colomer i Oliver, Pau del Rosso, Pau Marsal i Boguñà, Pere Alegre i Puech, Pere Arquillué i Cortadella, Pere Àngel Ferrer i Despuig, Pere Elies i Busqueta, Pere Gabriel i Carreras, Pere Jordi Piella i Vilaregut, Pere Julià i Sust, Pere Marcet i Salom, Pere Navarro i Morera, Pere Ros i Vilanova, Pilar de 6, Pilar de 8 amb folre i manilles, Pintura gòtica de la Corona d'Aragó, Pla del Bon Aire, Pla del Bon Aire – el Garrot, Pla territorial general de Catalunya, Plaça de Catalunya – Escola Industrial, Plaça dels Països Catalans (desambiguació), Places i diades castelleres, Poble Nou – Zona Esportiva, Pol Amat i Escudé, Pont (desambiguació), Pont Aeri (discoteca), Prat de Comte, Premi Crítica Serra d'Or de Teatre, Premi Lola Anglada de contes breus per a nois i noies, Premis de la literatura catalana, Província de Barcelona, Puig Codina, Quartet Casals, Rafael Benet i Vancells, Rafael Duran i Benet, Rafael Puig, Raimon Casellas i Dou, Rambla, Rambla d'Ègara, Ramon Bertran i Nat, Ramon Ferrusola i Feixas, Ramon Pareras i Noguera, Ramon Serrat i Fajula, Ramon Torras i Figueras, Ramon Vidiella i Balart, Raval, Ràtzia de 856, Reial Club de Golf El Prat, Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, Reis d'Orient, Renaixença econòmica, Retaule, Revolució Industrial, Ricard Estrada Arimon, Ricard Maria Carles i Gordó, Riera de Gaià, Riera de les Arenes, Riera de Rubí, Riera del Palau, Ripollet, Riu Sec (Vallès Occidental), Riuada del Vallès Occidental del 1962, Roc Blanc (Terrassa), Roc Fuentes i Navarro, Roca del Corb (Vallès Occidental), Roger de Llúria, Romà Bonet i Sintes, Roques Blanques (Terrassa), Rosella, Roser Matheu i Sadó, Rubí, Sabadell, Sala Muncunill, Salvador Bové i Salvador, Salvador Cardús, Salvador Cardús i Ros, Salvador Costa i Pineda, Salvador Soteras i Taberner, Salvador Vinyals i Sabaté, Samuel Morera i Ribas, Sandro Rosell i Feliu, Sant Cugat del Vallès, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Feliu del Racó, Sant Llorenç del Munt, Sant Llorenç Korfbal Club, Sant Miquel de Gonteres, Sant patró, Sant Pere, Sant Pere de les Puel·les, Sant Pere de Terrassa, Sant Pere Nord, Sant Pere Sacama, Sant Quirze del Vallès, Sant Serni (Gavet de la Conca), Santi Freixa i Escudé, Sílvia Bonastre i Peremateu, Sílvia Muñoz i Escudé, Secció d'hoquei sobre herba del Futbol Club Barcelona, Segona divisió espanyola de futbol 1975-1976, Segona divisió espanyola de futbol 1976-1977, Segona divisió espanyola de futbol 1977-1978, Segona divisió espanyola de futbol 1978-1979, Selecció anglesa de corfbol, Selecció armènia de corfbol, Selecció britànica de corfbol, Selecció catalana de corfbol, Selecció de futbol de Catalunya, Selecció polonesa de corfbol, Selecció portuguesa de corfbol, Selecció russa de corfbol, Seleccions esportives catalanes, Sender de gran recorregut, Sergi, Sergi Belbel i Coslado, Serra de Galliners, Serra de les Aimerigues, Serra de les Martines, Serra de les Pedritxes, Serra del Troncó, Serra Llarga (Terrassa), Serrat de l'Àliga (Montserbós), Setmana Tràgica, Sibil·la de Saga, Skatalà, Solidaridad Obrera, Talamanca, Teatre Principal (Terrassa), Temporada 1924-1925 del FC Barcelona, Temporada 1928-1929 del FC Barcelona, Temporada 1941-1942 del FC Barcelona, Temporada 2008-2009 de l'EC Granollers, Terrassa, Terrassa Estació del Nord, Terrassa Futbol Club, Terrassa Reds, Teules pintades a Mallorca, Torneig amistós de futbol, Torneig Ciutat de Terrassa, Torre del Palau (Terrassa), Torre mestra, Torre-sana, Torrebonica, Torrent d'en Pere Parres, Torxa olímpica dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Tossal de l'Àliga (Terrassa), Tour de França de 1924, Tour de França de 1980, Tres Tombs, Turó de l'Ós, Turó de la Carlina, Turó de la Mamella, Turó de les Pedritxes, Turó de Sant Joan (Terrassa), Turó dels Escorpins, Unió Catalanista, Unió Monàrquica Nacional, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Rovira i Virgili, Unnim Caixa, Urbanització de Can Corbera, Vacarisses, Vaga de Manresa de 1946, Vallès, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Vallparadís, Vano de 6, Vapor Aymerich, Amat i Jover, Vapor Sampere, Vicenç Villatoro i Lamolla, Viena (restaurant), Viladecavalls, Vilardell (Terrassa), VilaWeb, Vista Alegre (Terrassa), Viteric, Volta catalana, Xarxa ferroviària de Catalunya, Xavi Metralla, Xavier Hernández i Creus, Xavier Mateu i Palau, Xúquer (desambiguació), Xics de Granollers, Xuriguera, 1 de febrer, 11 d'agost, 11 de maig, 11 de març, 12 d'octubre, 13 de setembre, 14 de juliol, 15 de febrer, 15 de juny, 15 de maig, 15 de març, 1574, 16 de juliol, 16 de novembre, 1704, 1713, 18 d'abril, 18 d'octubre, 18 de novembre, 18 de setembre, 1829, 1863, 1883, 1885, 1899, 19 de desembre, 19 de març, 19 de novembre, 1904, 1910, 1912, 1915, 1918, 1923, 1935, 1941, 1943, 1945, 1946, 1948, 1951, 1953, 1955, 1957, 1958, 1964, 1970, 1971, 1972, 1974, 1975, 1978, 1980, 1981, 1982, 1986, 1987, 1988, 1990, 1991, 1996, 1998, 2 d'abril, 2 de 7, 2 de 8 amb folre, 2 de 8 sense folre, 2 de 9 amb folre i manilles, 2002, 2005, 2006, 2007, 2008, 2014, 2017, 21 de novembre, 22 de gener, 22 de juliol, 22 de març, 22 de novembre, 23 d'agost, 23 de febrer, 23 de maig, 24 de febrer, 24 de gener, 24 de juliol, 24 de juny, 24 de març, 25 de desembre, 25 de gener, 25 de maig, 27 d'octubre, 27 de desembre, 27 de juny, 27 de setembre, 28 d'octubre, 28 de desembre, 28 de juliol, 29 d'octubre, 29 de juny, 29 de novembre, 3 d'agost, 3 de 10 amb folre i manilles, 3 de 7 amb l'agulla, 3 de 8, 3 de 8 aixecat per sota, 3 de 8 amb l'agulla, 3 de 9 amb folre, 3 de 9 amb folre i l'agulla, 3 de maig, 3 de març, 3 de setembre, 30 de juliol, 31 de març, 4 de 8, 4 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre i l'agulla, 4 de 9 sense folre, 5 de 8, 5 de 9 amb folre, 5 de febrer, 5 de març, 580, 6 d'abril, 6 d'octubre, 6 de gener, 614, 69, 7 de juliol, 7 de juny, 7a etapa del Tour de França de 2009, 8 d'agost, 8 de setembre, 9 de 8, 9 de març.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat