Accés més ràpid que el navegador!
118 les relacions: Annalistes, Anne Dacier, Antiga Roma, Apol·lodor de Carist, Arrunci Cels, Arusià Messi, Àndria (Terenci), Àsper, Bertran Carbonel, Carl Zuckmayer, Català modern, Cató el Vell, De la vellesa, Cecili Estaci, Col·lecció Fundació Bernat Metge, Comèdia grega, Commedia dell'arte, Cultura de l'antiga Roma, Dífil de Sinope, Decadència, Diccionari Llatí-Català, Dorothea de Ficquelmont, Edat Teocràtica, Edicle, El turmentador de si mateix, Eli Donat, Els germans, Esclavitud, Escolis, Escriptura rústica, Eugrafi, Evanci, Fabula palliata, Fabula togata, Formió (Terenci), Funambulisme, Gai Leli Sapient, Gasparinus de Bèrgam, Gens Emília, George Chapman, Getes, Gneu Corneli Dolabel·la (cònsol 159 aC), Gneu Nevi, Heleni Acró, Història de l'humor, Història de l'italià, Història de la literatura, Història del llatí, Història del teatre català, Homo sum, humani nihil a me alienum puto, Humanitats, ..., Humorista, Imperi Romà, Infern (La Divina Comèdia), Infern - Cant Divuitè, Jan Gruter, Jane Ellen Harrison, Jaume Cassià, Joan Esteve, Joan Ramis i Ramis, Jocs romans, John Baskerville, Jordi Vidal Gómez, José Musso Pérez-Valiente, Juli Rufinià, L'Eunuc, La Celestina, La Mandràgora, La sogra (Hecyra), Lavini Lusci, Literatura africana, Literatura amaziga, Literatura clàssica, Literatura llatina, Literatura romana, Llatí, Llatí arcaic, Llatí vulgar, Llengua literària, Llista d'antics grecs, Llista d'autors antics en llatí de tradició directa, Llista d'escriptors romans, Luci Anici Gal (cònsol), Luci Postumi Albí (cònsol 154 aC), Marc Fulvi Nobílior (cònsol 159 aC), Marc Valeri Messal·la (cònsol 161 aC), Megalènsia, Menandre, Papies (lexicògraf), Pere Miquel Carbonell i Soler, Pere Voltes i Bou, Pereant qui ante nos nostra dixerunt, Pier Paolo Vergerio (el Vell), Pierre Grimal, Plagi, Plaute, Porci Licí, Priscià de Cesarea, Prostituta amb un cor d'or, Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor, Querolus, Quod licet Iovi, non licet bovi, Roswitha de Gandersheim, Segle II aC, Sext Juli Cèsar (cònsol 157 aC), Sexualitat a l'antiga Roma, Suetoni, Summum ius summa iniuria, Teatre a l'antiga Roma, Teatre del Renaixement, Teatre erudit al Renaixement, Terenci (desambiguació), Titini (dramaturg), Traducció lingüística, Vassili Trediakovski, Volcaci Sedígit, 159 aC, 161 aC, 169 aC. Ampliar l'índex (68 més) »
Annalistes
Els annalistes (del llatí annales, llibres dels esdeveniments anuals, paraula que alhora prové dannus "any") foren els primers historiadors de l'època romana.
Nou!!: Terenci і Annalistes · Veure més »
Anne Dacier
Anne Dacier o Anne Le Fèvre (Grandchamp, Regne de França, 1645 - París, 17 d'agost de 1720) fou una filòloga, escriptora i traductora francesa de gran notorietat en el seu temps.
Nou!!: Terenci і Anne Dacier · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Terenci і Antiga Roma · Veure més »
Apol·lodor de Carist
Apol·lodor de Carist va ser un poeta còmic nascut probablement a Carist, Eubea.
Nou!!: Terenci і Apol·lodor de Carist · Veure més »
Arrunci Cels
Arrunci Cels (Arruntius Celsus) va ser un gramàtic llatí de la gens Arrúncia que va comentar el ''Formió'' de Terenci.
Nou!!: Terenci і Arrunci Cels · Veure més »
Arusià Messi
Arusià Messi (Arusianus Messius) va ser un escriptor i gramàtic romà del.
Nou!!: Terenci і Arusià Messi · Veure més »
Àndria (Terenci)
Àndria o La dona d'Andros (Andria en l'original llatí) és una comèdia pal·liata escrita per Terenci, nascut a Cartago al 184 aC.
Nou!!: Terenci і Àndria (Terenci) · Veure més »
Àsper
* Emili Àsper fou un escriptor romà que va escriure uns comentaris sobre Terenci.
Nou!!: Terenci і Àsper · Veure més »
Bertran Carbonel
Bertran Carbonel fou un trobador occità del qual només se sap que vivia a Marsella els últims anys del i que pertanyia a una família noble, però arruïnada.
Nou!!: Terenci і Bertran Carbonel · Veure més »
Carl Zuckmayer
va ser un escriptor i dramaturg alemany.
Nou!!: Terenci і Carl Zuckmayer · Veure més »
Català modern
El català modern és el català dels segles i, dit tradicionalment de la Decadència.
Nou!!: Terenci і Català modern · Veure més »
Cató el Vell, De la vellesa
Cató el Vell, De la Vellesa (en llatí: Cato Maior, De senectute) és una obra filosòfica de Ciceró escrita a finals de l'any 45 i principis del 44 aC, simulant un diàleg entre Cató el Vell —personatge que dona el títol a l'obra— amb els joves Escipió Emilià i Leli.
Nou!!: Terenci і Cató el Vell, De la vellesa · Veure més »
Cecili Estaci
Cecili Estaci (Caecilius Statius) va ser un comediògraf romà del.
Nou!!: Terenci і Cecili Estaci · Veure més »
Col·lecció Fundació Bernat Metge
La Col·lecció Fundació Bernat Metge és una col·lecció de llibres iniciada el 1923 i promoguda fins al 2017 per la Fundació Bernat Metge, fruit de l'impuls i mecenatge de Francesc Cambó, que en fou l'artífex i promotor inicial.
Nou!!: Terenci і Col·lecció Fundació Bernat Metge · Veure més »
Comèdia grega
Esclau de comèdia, 350-340 aC, museu del Louvre. La comèdia grega (grec:κωμῳδία) és un gènere literari (pel que fa al text escrit) i teatral de lantiga Grècia, més recent que la tragèdia.
Nou!!: Terenci і Comèdia grega · Veure més »
Commedia dell'arte
Espectacle de comèdia de l'art Il·lustració de la comèdia de l'art, segle XIX Commedia dell'arte va ser el nom que va rebre un tipus d'espectacle improvisat de carrer que va ser especialment popular al renaixement italià i que tenia uns personatges característics, com la Colombina, l'Arlequí, el Pedrolino —que esdevindria el Pierrot francès— i el pantalone.
Nou!!: Terenci і Commedia dell'arte · Veure més »
Cultura de l'antiga Roma
Vista actual de l'Arc de Constantí. La cultura romana va ser el resultat del bescanvi cultural especialment de la cultura grega antiga i les cultures orientals (sobretot de Mesopotàmia i Egipte).
Nou!!: Terenci і Cultura de l'antiga Roma · Veure més »
Dífil de Sinope
Dífil de Sinope (en llatí Diphilus, en grec Δίφιλος) va ser un poeta còmic atenenc de la nova comèdia, contemporani de Menandre d'Atenes i Filemó el Vell, nascut a Sinope.
Nou!!: Terenci і Dífil de Sinope · Veure més »
Decadència
La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.
Nou!!: Terenci і Decadència · Veure més »
Diccionari Llatí-Català
El Diccionari Llatí-Català és un diccionari bilingüe llatí-català publicat el 1993 obra d'un grup de llatinistes catalans dirigits Antoni Seva i Llinares.
Nou!!: Terenci і Diccionari Llatí-Català · Veure més »
Dorothea de Ficquelmont
La comtessa Dorothea de Ficquelmont, nascuda comtessa Dorothea (Daria Fiódorovna Дарья Фёдоровна) von Tiesenhausen a Sant Petersburg, Imperi Rus—10 d'abril de 1863, Venècia, Imperi austríac,Nikolai Alekséievitx Raievski Portrety zagovorili // Izbrannoie.
Nou!!: Terenci і Dorothea de Ficquelmont · Veure més »
Edat Teocràtica
L'Edat teocràtica és el nom d'un període històric en l'esquema del filòsof italià Giambattista Vico.
Nou!!: Terenci і Edat Teocràtica · Veure més »
Edicle
Esquema d'un edicle Un edicle o edícula (del llatí aediculum) és un edifici de petites dimensions.
Nou!!: Terenci і Edicle · Veure més »
El turmentador de si mateix
El turmentador de si mateix (en llatí Heautontimorumenos, que, de fet, és un títol en llengua grega) és una comèdia de l'autor llatí Publi Terenci Àfer (Cartago, 195 aC- 159 aC).
Nou!!: Terenci і El turmentador de si mateix · Veure més »
Eli Donat
Eli Donat (en Aelius Donatus) va ser un escriptor i gramàtic romà que va viure a Roma a la meitat del.
Nou!!: Terenci і Eli Donat · Veure més »
Els germans
Els germans (Adelphi o Adelphoe) és una comèdia del dramaturg llatí Terenci representada per primer cop al 160 aC, al funeral de Luci Emili Paul·le Macedònic i inspirada en una obra grega de Menandre amb idèntic nom.
Nou!!: Terenci і Els germans · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Terenci і Esclavitud · Veure més »
Escolis
Els escolis (en singular escoli, del grec antic σχόλιον, ‘comentari’, ‘interpretació’) són comentaris gramaticals, crítics o explicatius, originals o extrets de comentaris preexistents, que s'insereixen al marge del manuscrit d'un autor antic, com a gloses o explicacions.
Nou!!: Terenci і Escolis · Veure més »
Escriptura rústica
L'escriptura rústica (en llatí capitalis rustica) és una forma de cal·ligrafia majúscula de l'antiga Roma.
Nou!!: Terenci і Escriptura rústica · Veure més »
Eugrafi
Eugrafi, en llatí Eugraphius, fou un escriptor en llengua llatina que va viure al final del.
Nou!!: Terenci і Eugrafi · Veure més »
Evanci
Evanci (Evanthius) va ser un retòric i gramàtic romà mort aproximadament l'any 359.
Nou!!: Terenci і Evanci · Veure més »
Fabula palliata
Representació de dos actors amb màscares i ''pallia'' penjant a les espatlles Fabula palliata és la denominació que els romans van donar a un tipus de comèdia que reelaborava en llatí els temes i personatges de la nova comèdia grega (contaminatio), el representant més cèlebre de la qual havia estat Menandre.
Nou!!: Terenci і Fabula palliata · Veure més »
Fabula togata
La fabula togata (o fabula tabernaria) era un tipus de comèdia romana que es caracteritzava per tenir ambientació i personatges romans o itàlics i pels seus arguments complexes i de tipus festiu.
Nou!!: Terenci і Fabula togata · Veure més »
Formió (Terenci)
El Formió de Terenci segurament es va estrenar l'any 161, segons les didascàlies, als Ludi Romani o Ludi Megalenses.
Nou!!: Terenci і Formió (Terenci) · Veure més »
Funambulisme
Una nena practica el funambulisme a l'Índia. Maria Spelterini creuant les cascades del Niàgara el 4 de juliol de 1876 El funambulisme és l'activitat, sovint en un número de circ o de varietats, que consisteix en caminar sobre una corda o filferro, a una certa distància de terra.
Nou!!: Terenci і Funambulisme · Veure més »
Gai Leli Sapient
Gai Leli Sapient (188 aC) (Gaius Laelius Sapiens), va ser un estadista i magistrat romà, conegut per la seva amistat amb el general romà Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor.
Nou!!: Terenci і Gai Leli Sapient · Veure més »
Gasparinus de Bèrgam
Gasparinus de Bèrgam (en italià, Gasparino (da) Barizizza o Gasparino (da) Barzizza; en francès, Gasparin de Pergame; en llatí, Gasparinus Barzizius Pergamensis) (vers 1360 – vers 1431) fou un gramàtic i educador italià, reconegut per haver introduït un nou estil epistolari en llatí, inspirat en les obres de Ciceró Influí, igual que Pier Paolo Vergerio (el Vell), en el desenvolupament de l'humanisme a Pàdua.
Nou!!: Terenci і Gasparinus de Bèrgam · Veure més »
Gens Emília
La gens Emília (Aemilia i abans Aimilia, en plural:Aemilii) era una antiga família romana que ja existia en temps del rei Numa.
Nou!!: Terenci і Gens Emília · Veure més »
George Chapman
George Chapman (Hitchin, 1559 - Londres, 12 de maig de 1634) fou un poeta, dramaturg i traductor anglès.
Nou!!: Terenci і George Chapman · Veure més »
Getes
Els getes (en llatí getae, en grec antic Γέται) eren un poble que els autors antics situaven entre els grups de nacions tràcies, que habitava a l'actual Bulgària, al nord de Tràcia i en veïnatge amb els roxolans (del grup sàrmata).
Nou!!: Terenci і Getes · Veure més »
Gneu Corneli Dolabel·la (cònsol 159 aC)
Gneu Corneli Dolabel·la (Cnaeus Cornelius Dolabella) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Terenci і Gneu Corneli Dolabel·la (cònsol 159 aC) · Veure més »
Gneu Nevi
Gneu Nevi (Gnaeus Naevius) va ser un poeta romà nascut probablement a la Campània aproximadament entre l'any 275 aC i 265 aC.
Nou!!: Terenci і Gneu Nevi · Veure més »
Heleni Acró
Heleni Acró (Helenius Acron) va ser un gramàtic romà probablement del, però l'època de la seva vida és imprecisa.
Nou!!: Terenci і Heleni Acró · Veure més »
Història de l'humor
Una història de l'humor hauria de presentar els aspectes més importants del tema recollint dades de diversos estudis publicats.
Nou!!: Terenci і Història de l'humor · Veure més »
Història de l'italià
La història de la llengua italiana és la descripció diacrònica de les transformacions que la llengua italiana ha conegut al llarg del temps.
Nou!!: Terenci і Història de l'italià · Veure més »
Història de la literatura
La història de la literatura estudia l'evolució de la literatura al llarg del temps, des de les primeres manifestacions orals fins a l'actualitat.
Nou!!: Terenci і Història de la literatura · Veure més »
Història del llatí
Regió del Laci, origen del llatí El llatí és una llengua indoeuropea que va ser parlada a l'antiga Roma i, posteriorment, va ser utilitzada per a documentació escrita.
Nou!!: Terenci і Història del llatí · Veure més »
Història del teatre català
Una presentació de teatre català a Islàndia La història de teatre català és la història del conjunt de produccions teatrals en llengua catalana.
Nou!!: Terenci і Història del teatre català · Veure més »
Homo sum, humani nihil a me alienum puto
autor Homo sum, humani nihil a me alienum puto és una frase en llatí que significa "Sóc home, res del que és humà no m'és indiferent".
Nou!!: Terenci і Homo sum, humani nihil a me alienum puto · Veure més »
Humanitats
Les humanitats són un grup de matèries acadèmiques unides pel seu objectiu d'estudiar la condició humana i una aproximació qualitativa que normalment evita que un sol paradigma arribi a definir una disciplina.
Nou!!: Terenci і Humanitats · Veure més »
Humorista
Samuel Clemens, humorista estatunidenc que escrigué sota el pseudònim de Mark Twain. Un humorista és un intel·lectual que utilitza l'humor per escrit o per parlar en públic, pot ser autor d'obres, dibuixos, espectacles, etc., humorístics.
Nou!!: Terenci і Humorista · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Terenci і Imperi Romà · Veure més »
Infern (La Divina Comèdia)
''Esquema de l'Infern'', de Sandro Botticelli (1490) LInfern (l’Inferno) és el primer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri (el Dant).
Nou!!: Terenci і Infern (La Divina Comèdia) · Veure més »
Infern - Cant Divuitè
Els alcavots i els seductors, segons il·lustració de Gustave Doré El divuitè cant de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en la primera i la segona fosses del vuitè cercle, en què són castigats els alcavots i els seductors en la primera i en la segona els aduladors; ens trobem al matí del 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes el 26 de març de 1300.
Nou!!: Terenci і Infern - Cant Divuitè · Veure més »
Jan Gruter
Jan Gruter, o Gruytere, conegut també sota la forma llatinitzada Janus Gruterus, (Anvers, 3 de desembre 1560 – Heidelberg, 20 de setembre 1627), va ser un filòleg, antiquari i historiador flamenc.
Nou!!: Terenci і Jan Gruter · Veure més »
Jane Ellen Harrison
Jane Ellen Harrison (Cottingham, 9 de setembre de 1850-Bloomsbury, 15 d'abril de 1928) va ser una acadèmica britànica, lingüista i feminista.
Nou!!: Terenci і Jane Ellen Harrison · Veure més »
Jaume Cassià
Jaume (o Pere Jaume) Cassià (Verges, Alt Empordà?,Mariàngela Vilallonga. ''Studia Humanitatis'' segle XVI — ?), fou un capellà, mestre de llatí i dramaturg en llengua latina.
Nou!!: Terenci і Jaume Cassià · Veure més »
Joan Esteve
Joan Esteve (en llatí: Johannes Stephanus) fou un notari valencià del.
Nou!!: Terenci і Joan Esteve · Veure més »
Joan Ramis i Ramis
Joan Ramis i Ramis (Maó, Menorca, 27 d'abril de 1746 – Maó, Menorca, 12 de febrer de 1819) fou un advocat, escriptor i historiador.
Nou!!: Terenci і Joan Ramis i Ramis · Veure més »
Jocs romans
Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans Els jocs romans (ludi romani) foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'Imperi Romà.
Nou!!: Terenci і Jocs romans · Veure més »
John Baskerville
John Baskerville (Wolverly, Worcestershire, 28 de gener de 1706 - Birmingham, Warwickshire, 8 de gener de 1775) fou un impressor i tipògraf anglès.
Nou!!: Terenci і John Baskerville · Veure més »
Jordi Vidal Gómez
és un actor català.
Nou!!: Terenci і Jordi Vidal Gómez · Veure més »
José Musso Pérez-Valiente
José Musso Pérez-Valiente (Llorca, 26 de desembre de 1785 - f. Madrid; 31 de juliol de 1838), humanista, historiador, poeta i traductor espanyol.
Nou!!: Terenci і José Musso Pérez-Valiente · Veure més »
Juli Rufinià
Juli Rufinià (en Julius Rufinianus) va ser un retòric romà de data incerta.
Nou!!: Terenci і Juli Rufinià · Veure més »
L'Eunuc
L'eunuc és una comèdia de Terenci que fou estrenada en els Jocs Megalesos de l'any 161 aC.
Nou!!: Terenci і L'Eunuc · Veure més »
La Celestina
La Celestina o senzillament, Celestina és el nom amb què s'ha popularitzat la Tragicomedia de Calisto y Melibea una de les obres més importants de la literatura castellana, atribuïda a Fernando de Rojas.
Nou!!: Terenci і La Celestina · Veure més »
La Mandràgora
Coberta de l'obra de 1524. La Mandràgora (italià: La Mandragola) és una peça teatral satírica de l'escriptor renaixentista Nicolau Maquiavel (Niccolò Macchiavelli).
Nou!!: Terenci і La Mandràgora · Veure més »
La sogra (Hecyra)
La sogra és una obra de Terenci que pertany al gènere de la comèdia pal·liata.
Nou!!: Terenci і La sogra (Hecyra) · Veure més »
Lavini Lusci
Lavini Lusci, en llatí Lavinius Luscius, fou un poeta còmic romà, rival de Terenci que l'esmenta diverses vegades en els pròlegs de les seves comèdies.
Nou!!: Terenci і Lavini Lusci · Veure més »
Literatura africana
La literatura africana, i principalment la literatura subsahariana, té la característica d'estar enriquida per la tradició oral.
Nou!!: Terenci і Literatura africana · Veure més »
Literatura amaziga
Terenci és poeta i també traductor amazic de l'antiguitat, autor de la frase «Res humà no m’és estrany» La literatura amaziga o literatura berber és el conjunt de produccions literàries que sorgeixen i es transmeten oralment entre els pobles amazics.
Nou!!: Terenci і Literatura amaziga · Veure més »
Literatura clàssica
La literatura clàssica avui dia es considera aquella escrita en grec antic o en llatí i que forma part del cànon occidental.
Nou!!: Terenci і Literatura clàssica · Veure més »
Literatura llatina
La literatura llatina és el conjunt d'obres escrites en llatí, tant a l'època clàssica com a l'edat mitjana, on el llatí era la llengua de cultura.
Nou!!: Terenci і Literatura llatina · Veure més »
Literatura romana
El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.
Nou!!: Terenci і Literatura romana · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Terenci і Llatí · Veure més »
Llatí arcaic
La denominació Llatí arcaic, emprada des del, es refereix al període d'evolució del llatí anterior a la formació del Llatí clàssic, que se situa a principis del.
Nou!!: Terenci і Llatí arcaic · Veure més »
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Nou!!: Terenci і Llatí vulgar · Veure més »
Llengua literària
La llengua literària és la varietat lingüística utilitzada en l'escriptura de la llengua. Normalment es pot identificar amb el registre formal d'una llengua, i es contraposa a la varietat parlada o registre informal (o col·loquial), de la qual pot diferir sensiblement.
Nou!!: Terenci і Llengua literària · Veure més »
Llista d'antics grecs
Aquesta és una llista d'antics grecs ordenada alfabèticament.
Nou!!: Terenci і Llista d'antics grecs · Veure més »
Llista d'autors antics en llatí de tradició directa
Llista d'autors antics en llatí de transmissió directa, és a dir, autors dels quals s'han conservat manuscrits que contenen obres seves completes.
Nou!!: Terenci і Llista d'autors antics en llatí de tradició directa · Veure més »
Llista d'escriptors romans
A continuació es presenta una llista dels escriptors romans més destacats de l'època clàssica.
Nou!!: Terenci і Llista d'escriptors romans · Veure més »
Luci Anici Gal (cònsol)
Luci Anici Gal (Lucius Anicius L. f. M. n. Gallus) va ser un magistrat romà que va viure al.
Nou!!: Terenci і Luci Anici Gal (cònsol) · Veure més »
Luci Postumi Albí (cònsol 154 aC)
Luci Postumi Albí (Lucius Postumius Sp.) va ser un magistrat romà del temps de la República.
Nou!!: Terenci і Luci Postumi Albí (cònsol 154 aC) · Veure més »
Marc Fulvi Nobílior (cònsol 159 aC)
Marc Fulvi Nobílior (en llatí Marc Fulvius M. F. M. N. Nobilior) va ser un magistrat romà Era fill de ''Marcus Fulvius M. F. Ser. N. Nobilior''.
Nou!!: Terenci і Marc Fulvi Nobílior (cònsol 159 aC) · Veure més »
Marc Valeri Messal·la (cònsol 161 aC)
Marc Valeri Messal·la (en llatí Marcus Valerius M. F. M. N. Messalla) va ser un magistrat romà fill del cònsol del 188 aC Marc Valeri Messal·la.
Nou!!: Terenci і Marc Valeri Messal·la (cònsol 161 aC) · Veure més »
Megalènsia
Megalènsia o Megalèsia (en llatí Ludi Megalenses) era un festival romà que se celebrava el mes d'abril en honor de Cíbele que prenia el nom de μεγάλη θεός "Megale Theos", la mare dels déus, Magna Mater, en llatí, i d'on el festival en va agafar la denominació.
Nou!!: Terenci і Megalènsia · Veure més »
Menandre
Menandre (Μένανδρος, Menander; Atenes, ca. 342/341 aC — Atenes, ca. 292/290 aC) fou un poeta grec, el més distingit dels poetes de la nova comèdia.
Nou!!: Terenci і Menandre · Veure més »
Papies (lexicògraf)
Papies (o Papias) (fl. 1040s–1060s) fou un lexicògraf llatí d'Itàlia.
Nou!!: Terenci і Papies (lexicògraf) · Veure més »
Pere Miquel Carbonell i Soler
fou un historiador, humanista, notari i poeta, arxiver reial de l'Arxiu Reial de Barcelona (1476-1517).
Nou!!: Terenci і Pere Miquel Carbonell i Soler · Veure més »
Pere Voltes i Bou
Pedro Voltes Bou (Reus, 1 de juliol de 1926-Barcelona, 11 de març de 2009) va ser un prolífic escriptor, historiador, advocat, economista, periodista i professor espanyol, que va publicar més de vuitanta llibres al llarg de la seva vida.
Nou!!: Terenci і Pere Voltes i Bou · Veure més »
Pereant qui ante nos nostra dixerunt
Pereant qui ante nos nostra dixerunt (llatí) o en català que pereixin (o vagin al diable) aquells que digueren abans de nosaltres el que anàvem a dir és una locució llatina que Jeroni d'Estridó va atribuir al seu professor Eli Donat, tot i que el poeta Terenci ja l'hauria utilitzada.
Nou!!: Terenci і Pereant qui ante nos nostra dixerunt · Veure més »
Pier Paolo Vergerio (el Vell)
Pier Paolo Vergerio el Vell (Capodistria, 23 de juliol de 1370 - Budapest, 8 de juliol de 1444 o 1445) fou un humanista, estadista i advocat de dret canònic.
Nou!!: Terenci і Pier Paolo Vergerio (el Vell) · Veure més »
Pierre Grimal
va ser un llatinista francès.
Nou!!: Terenci і Pierre Grimal · Veure més »
Plagi
El plagi és definit pel ''Diccionari de la llengua catalana'' de l'IEC com: "Part d'una obra d'altri inserida en la pròpia sense indicació de la font".
Nou!!: Terenci і Plagi · Veure més »
Plaute
va ser un autor còmic llatí d'entre els segles III aC i II aC.
Nou!!: Terenci і Plaute · Veure més »
Porci Licí
Porci Licí, en llatí Porcius Licinus, fou un poeta romà que Aule Gel·li situa entre Valeri Editu i Quint Lutaci Catul, cònsol l'any 102 aC, i que per tant probablement va viure a la segona meitat del.
Nou!!: Terenci і Porci Licí · Veure més »
Priscià de Cesarea
Priscià de Cesarea (fl.), conegut de comú simplement com a Priscià, fou un gramàtic llatí.
Nou!!: Terenci і Priscià de Cesarea · Veure més »
Prostituta amb un cor d'or
Vasantasena, de l'obra en Sànscrit ''Mṛcchakatika''. La prostituta amb un cor d'or és un personatge recurrent que implica una cortesana o una prostituta que posseeix virtuts com la integritat, la generositat i la bondat.
Nou!!: Terenci і Prostituta amb un cor d'or · Veure més »
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor o el Jove (Publius Cornelius Scipio Aemilianus Africanus Minor), nascut l'any 185 aC i mort el 129 aC, va ser un militar i magistrat romà.
Nou!!: Terenci і Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor · Veure més »
Querolus
Querolus és el títol d'una comèdia llatina anònima datada al.
Nou!!: Terenci і Querolus · Veure més »
Quod licet Iovi, non licet bovi
Quod licet Iovi, non licet bovi és una frase en llatí utilitzada a l'antiga Roma, literalment en català 'Allò que està permès a Júpiter no està permès a les vaques'.
Nou!!: Terenci і Quod licet Iovi, non licet bovi · Veure més »
Roswitha de Gandersheim
Roswitha, Hrotsvitha, Rosvita o Hrotsvit de Gandersheim (ca. 935–Bad Gandersheim, Baixa Saxònia, ca. 1002) fou una canongessa secular de l'orde de Sant Benet.
Nou!!: Terenci і Roswitha de Gandersheim · Veure més »
Segle II aC
El segle II aC està dins del període hel·lenístic i comprèn els anys inclosos entre el 200 aC i el 101 aC.
Nou!!: Terenci і Segle II aC · Veure més »
Sext Juli Cèsar (cònsol 157 aC)
Sext Juli Cèsar (en llatí Sextus Julius Sextus f. L. n. Caesar) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Terenci і Sext Juli Cèsar (cònsol 157 aC) · Veure més »
Sexualitat a l'antiga Roma
Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.
Nou!!: Terenci і Sexualitat a l'antiga Roma · Veure més »
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Nou!!: Terenci і Suetoni · Veure més »
Summum ius summa iniuria
Summum ius summa iniuria és un aforisme llatí que es pot traduir per "summe dret, summa injustícia", "a major justícia, major dany" o "summa justícia, summa injustícia", en el sentit que l'aplicació de la llei al peu de la lletra, o quan es prioritza un formalisme jurídic en contra de la defensa del principi de justícia, de vegades pot convertir-se en la major forma d'injustícia.
Nou!!: Terenci і Summum ius summa iniuria · Veure més »
Teatre a l'antiga Roma
còmica (Roma, Museus Capitolins) El teatre llatí és el teatre que es feia a l'antiga Roma, incloent-hi texts, música, escenografia, indumentària i costums, representat en llengua llatina.
Nou!!: Terenci і Teatre a l'antiga Roma · Veure més »
Teatre del Renaixement
Espectacle teatral amb alguns actors vestits de dimonis El teatre del Renaixement es va produir en un moment en què les ciutats creixen molt ràpidament i apareixen nous espectadors, com els artesans o els comerciants, que demanen un teatre de diversió, sense arguments doctrinals ni polítics.
Nou!!: Terenci і Teatre del Renaixement · Veure més »
Teatre erudit al Renaixement
El teatre erudit al Renaixement és aquella pràctica escènica promoguda pels cercles intel·lectuals i humanístics durant el Renaixement, amb la voluntat d'influir en la població.
Nou!!: Terenci і Teatre erudit al Renaixement · Veure més »
Terenci (desambiguació)
* Terenci, poeta romà, de nom complet Publi Terenci Afer.
Nou!!: Terenci і Terenci (desambiguació) · Veure més »
Titini (dramaturg)
Titini (en Vettius Titinius) va ser un dramaturg romà les produccions del qual pertanyen a la classe de la Comoedia Togata.
Nou!!: Terenci і Titini (dramaturg) · Veure més »
Traducció lingüística
La Pedra de Rosetta Una traducció és la interpretació del significat d'un text i la seva corresponent transformació en un text equivalent que reprodueix el mateix missatge en una llengua diferent.
Nou!!: Terenci і Traducció lingüística · Veure més »
Vassili Trediakovski
Vassili Kiríl·lovitx Trediakovski (en rus: Василий Кириллович Тредиаковский) (5 de març del 1703, Astracan - 6 d'agost del 1769, Sant Petersburg) fou un notable poeta, traductor i científic rus.
Nou!!: Terenci і Vassili Trediakovski · Veure més »
Volcaci Sedígit
Volcaci Sedígit (en Volcatius Sedigitus) va ser un poeta romà a qui Plini descriu com a «illustrem in Poetica».
Nou!!: Terenci і Volcaci Sedígit · Veure més »
159 aC
Sense descripció.
Nou!!: Terenci і 159 aC · Veure més »
161 aC
El 161 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Terenci і 161 aC · Veure més »
169 aC
El 169 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Terenci і 169 aC · Veure més »
Redirigeix aquí:
Publi Terenci Afer, Publi Terenci Àfer, Publius Terentius Afer.
