Accés més ràpid que el navegador!
249 les relacions: Acceleració, Accelerador de partícules, Acció a distància, Albert Abraham Michelson, Albert Einstein, Aleksandr Danílovitx Aleksàndrov, Anell d'Einstein, Antipartícula, Apropiació tecnològica, Arnold Sommerfeld, Art antic, Art efímer, Arthur Eddington, Arthur Geoffrey Walker, Astrofísica, Astronomia, Índex de refracció, Big Bang, Buit, Caiguda lliure, Camp magnètic, Cau del Cargol, Celeritat, Cesare Burali-Forti, Cheikh Anta Diop, Ciència, Ciències de la religió, Classical and Quantum Gravity, Clive Kilmister, Congrés Solvay, Conservació de l'energia, Constant de la gravitació, Conveni de sumació d'Einstein, Coordenades de Born, Corba tancada de tipus temps, Cosmologia, Cosmologia fractal, Cosmos: A Space-Time Odyssey, Cronometria, Dayton C. Miller, Dècada del 1900, Deriva de rellotge, Desplaçament cap al blau, Dilatació del temps, Dinàmica, Dinàmica relativista, Domènec Francesc Joan Aragó, Dones i matemàtiques, Ebenezer Cunningham, Eclipsi de Sol, ..., Edmund Whittaker, Einstein, El cru i el cuit, El jovenet Einstein, Electró, Electrodinàmica clàssica, Electromagnetisme, Element químic, Emilio Herrera Linares, Energia, Energia cinètica, Energia del punt zero, Equació de Dirac, Equació de Hamilton-Jacobi, Equació de moviment, Equinocci (coordenades celestes), Ergosfera, Erich Mendelsohn, Espai (desambiguació), Espai tridimensional, Esteve Terradas i Illa, Eternalisme, Expressionisme, Fabricació d'armes nuclears, Física, Física clàssica, Física moderna, Física teòrica, Federico Goded Echevarría, Ferran Tallada i Comella, Filosofia de la física, Filosofia dels Estats Units, Forat negre de Kerr-Newman, Força electromagnètica, Força inercial, Forma de l'Univers, Forma diferencial, Formació estel·lar, Formulació de la integral de camins, Fotografia científica, Françoise Balibar, Galileo Galilei, Geometria, Geometria diferencial, Geometria euclidiana, Geometria no euclidiana, Geometria riemanniana, Georg Joos, George McVittie, George Temple, Gilbert Newton Lewis, GRB 970508, Grup afí, Guerra nuclear, H. T. H. Piaggio, Harold Albert Wilson, Harry Schmidt, Hendrik Lorentz, Henri Poincaré, Hermann Minkowski, Història de Barcelona, Història de l'astronomia, Història de l'electricitat, Història de la ciència i la tecnologia a Espanya, Història de la física, Història del nu artístic, Història universal, Homeopatia, Homi Jehangir Bhabha, Ilse Rosenthal-Schneider, Imatge de Heisenberg, Introducció a la relativitat general, Invariància de Lorentz, James Clerk Maxwell, James Hopwood Jeans, Jan Arnoldus Schouten, Jan Smuts, John Edward Campbell, John Synge, Josep Maria Plans i Freyre, Joseph Larmor, Joseph Weber, Julio Palacios Martínez, Karl Popper, Kentaro Yano, La persistència de la memòria, Lajos Dávid, Línia d'univers, Lee Smolin, Leonard Susskind, Leopold Infeld, Leptó, Llei de Coulomb, Llista d'episodis de The Big Bang Theory, Llista d'especialitats 22 de la Nomenclatura de la UNESCO, Loránd Eötvös, Ludwig Schlesinger, Lunar Laser Ranging experiment, MACHO, Manuel Velasco de Pando, Marc mòbil, Marcel Grossmann, Marcel Riesz, Marie-Antoinette Tonnelat, Martin Kruskal, Massa, Massa i pes, Matèria fosca, Matemàtic, Matemàtiques, Maurice Bartlett, Max Abraham, Max Planck, Max von Laue, Mecànica, Mecànica celeste, Mecànica clàssica, Mecànica quàntica, Ment quàntica, Mesura, Michael Heller, Molècula, Monadologia, Muó, Myron Mathisson, Nancy Roman, Nikolai Lobatxevski, Nucleosíntesi primordial, Observable, Observació d'ones gravitacionals, Odium theologicum, Paul Adrien Maurice Dirac, Paul Ehrenfest, Pensament simbòlic, Philipp Frank, Philipp Lenard, Polaritzador, Potencials de Liénard–Wiechert, Preó, Principi copernicà, Principi d'incertesa de Heisenberg, Principi de correspondència (física), Principi de localitat, Principi de mínima acció, Propietat física, Proves de la relativitat general, Quadrivector, Quarta dimensió, Química quàntica, Química quàntica relativista, Relació energia-moment, Relativitat, Relativitat general, Roberto Marcolongo, Roberto Torretti Edwards, Ronald Mallett, Salvador Dalí i Domènech, Segle XX, Sigmund Freud, Simetria en física, Sistema físic, Spin-1/2, Stjepan Mohorovičić, Subrahmanyan Chandrasekhar, Temps, Temps imaginari, Temps obert, Tensor d'energia-moment, Teoria científica, Teoria científica obsoleta, Teoria clàssica de camps, Teoria de la xarxa d'espín, Teoria del tot, Théophile de Donder, The 100 Most Influential Books Ever Written, Tommaso Boggio, Topologia geomètrica, Torre de caiguda, Trànsit de Mercuri, Tullio Levi-Civita, Univers, Urashima Tarō, Velocitat, Velocitat de la llum, Verge A, Viatge en el temps, Viking 1, Vol espacial interestel·lar, Walter Gordon, Werner Heisenberg, William McCrea, William Rarita, William Rowan Hamilton, William Wallace Campbell, (2001) Einstein, 1955, 20 de març, 2004 en els vols espacials, 2005. Ampliar l'índex (199 més) »
Acceleració
En física, l'acceleració és una magnitud física que indica com canvia la velocitat d'un cos en relació amb el temps.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Acceleració · Veure més »
Accelerador de partícules
Els acceleradors de partícules són aparells que utilitzen camps electromagnètics per a accelerar partícules subatòmiques amb càrrega elèctrica fins a velocitats molt properes a la de la llum.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Accelerador de partícules · Veure més »
Acció a distància
L'acció a distància és una característica de les descripcions prerelativistas dels camps de forces de partícules que interaccionen entre si.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Acció a distància · Veure més »
Albert Abraham Michelson
Albert Abraham Michelson (Strzelno, Confederació Germànica 1852 - Pasadena, Estats Units 1931) fou un físic nord-americà d'ascendència judeo-polonesa, guanyador del Premi Nobel de Física l'any 1907 i conegut pels seus treballs sobre la velocitat de la llum.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Albert Abraham Michelson · Veure més »
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Albert Einstein · Veure més »
Aleksandr Danílovitx Aleksàndrov
va ser un matemàtic soviètic.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Aleksandr Danílovitx Aleksàndrov · Veure més »
Anell d'Einstein
Hubble. En astronomia d'observació, un anell d'Einstein o anell de Chwolson és una deformació de la llum d'una font lumínica (com una galàxia o un estel) en anell per la desviació gravitacional de la llum per una lent (com una altra galàxia, o un forat negre).
Nou!!: Teoria de la relativitat і Anell d'Einstein · Veure més »
Antipartícula
Esquema que il·lustra la càrrega d'algunes partícules (esquerra) amb les corresponents antipartícules (dreta), de dalt a baix: electró i positró, protó i antiprotó, neutró i antineutró. En el model estàndard de la física de partícules, una antipartícula és una partícula subatòmica complemetària d'una altra, ambdues tenen la mateixa massa, isoespín i vida mitjana (en el cas de les inestables), però la seva càrrega elèctrica i els seus nombres quàntics (nombre bariònic, nombre leptònic, isoespín, isoespín feble, etc.) tenen signe oposat.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Antipartícula · Veure més »
Apropiació tecnològica
No confondre amb "Domesticació Tecnològica" Apropiació tecnològica és el concepte utilitzat per explorar la relació entre 'tecnologia' i 'individu' i descriure el procés mitjançant el qual una tecnologia passa de ser desconeguda a ser part de la vida diària d'un agent (o la tecnologia mateixa s'involucra amb l'individu).
Nou!!: Teoria de la relativitat і Apropiació tecnològica · Veure més »
Arnold Sommerfeld
va ser un físic teòric alemany pioner en la física atòmica i quàntica.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Arnold Sommerfeld · Veure més »
Art antic
84-376-0194-0.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Art antic · Veure més »
Art efímer
''Alliberament de 1001 globus blaus'', «escultura aerostàtica» d'Yves Klein (reconstrucció realitzada el 2007 a la plaça Georges-Pompidou de París en celebració del cinquantenari de l'esdeveniment realitzat per Klein el 1957) Es denomina art efímerEl terme «efímer» prové del grec ἐφήμερος (ephêmeros), que significa «que dura només un dia», encara que per extensió va acabar significant «de curta durada», sense especificar un temps determinat però sempre amb la condició de caducitat.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Art efímer · Veure més »
Arthur Eddington
V Club for the meeting where Eddington presented his observations of the curvature of light around the sun, confirming Einstein's Theory of General Relativity. They include the line "A general discussion followed. The President remarked that the 83rd meeting was historic".--> fou un astrofísic britànic de principis del.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Arthur Eddington · Veure més »
Arthur Geoffrey Walker
va ser un matemàtic i físic anglès.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Arthur Geoffrey Walker · Veure més »
Astrofísica
L'LMC N 63A del romanent de supernova capturat en longituds d'ona de raigs X (blau), òptica (verd) i de ràdio (vermell). La resplendor de raigs X prové del material escalfat a uns deu milions de graus centígrads per una ona de xoc generada per l'explosió de la supernova. L'astrofísica és la branca de la física que estudia l'Univers i els cossos que conté, com ara els estels i les reaccions nuclears que es produeixen al seu interior, les galàxies, els forats negres, els púlsars, les estrelles de neutrons i el medi interestel·lar en general.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Astrofísica · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Astronomia · Veure més »
Índex de refracció
refracta en un bloc de plàstic En òptica, l'índex refractiu o índex de refracció n d'un material és un nombre adimensional que descriu com es propaga la llum a través d'aquest mitjà.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Índex de refracció · Veure més »
Big Bang
El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Big Bang · Veure més »
Buit
Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Buit · Veure més »
Caiguda lliure
. Caiguda lliure d'una pilota. Es mostra, mitjançant fotografia estroboscòpica, la posicions de la pilota a intervals regulars de temps: per t.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Caiguda lliure · Veure més »
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Camp magnètic · Veure més »
Cau del Cargol
El Museu de Conquilles del Cau del Cargol és una col·lecció privada de més de 16.000 espècies de conquilles de mol·luscs, cargols i petxines, procedents de tot el món, que es troba a Vilassar de Dalt (Maresme).
Nou!!: Teoria de la relativitat і Cau del Cargol · Veure més »
Celeritat
En física, la celeritat, rapidesa o ràpida és un valor escalar representat pel símbol v i que expressa quant varia la posició, sense tenir en compte el canvi d'orientació, en funció del temps.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Celeritat · Veure més »
Cesare Burali-Forti
Cesare Burali-Forti és un matemàtic italià.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Cesare Burali-Forti · Veure més »
Cheikh Anta Diop
() fou un historiador i antropòleg senegalès que estudià els orígens de la raça humana i la cultura africana precolonial.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Cheikh Anta Diop · Veure més »
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Ciència · Veure més »
Ciències de la religió
Diversos símbols de religions Les ciències de la religió o estudis religiosos es refereixen a l'estudi científic, neutral i multidisciplinari de les religions; abastant els seus mites, ritus, valors, actituds, comportaments, doctrines, creences i institucions.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Ciències de la religió · Veure més »
Classical and Quantum Gravity
Classical and Quantum Gravity és una revista atentament revisada per experts que comprèn tots els aspectes de la física gravitacional i la teoria d'espaitemps.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Classical and Quantum Gravity · Veure més »
Clive Kilmister
va ser un físic i matemàtic britànic.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Clive Kilmister · Veure més »
Congrés Solvay
P. Langevin. Els Congressos Solvay (sovint anomenats Conferències Solvay) són unes trobades entre científics que tenen lloc des de 1911.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Congrés Solvay · Veure més »
Conservació de l'energia
xoc perfectament elàstic i absència de fregament. En física i química, la llei de la conservació de l'energia estableix que, en qualsevol sistema aïllat, la quantitat total d'energia es conserva.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Conservació de l'energia · Veure més »
Constant de la gravitació
miniatura La constant de la gravitació, també anomenada constant gravitacional, constant de la gravitació universal o constant de Newton, denotada G, és la constant física fonamental que determina la intensitat de la interacció gravitacional entre masses que actualment té el valor següent: La notació moderna de la llei de Newton que implica G fou introduïda a la dècada de 1890 pel físic anglès Charles V. Boys. La primera mesura implícita amb una precisió d'aproximadament l'1% s'atribueix a Henry Cavendish en un experiment de 1798. La constant G és la constant de proporcionalitat que apareix en la llei de la gravitació universal d'Isaac Newton i en la teoria de la relativitat general d'Einstein. A la llei de Newton, és la constant de proporcionalitat que connecta la força gravitatòria entre dos cossos amb el producte de les seves masses i la quadrat invers de la seva distància. Això és equivalent a dir que dues masses d'1 quilogram cada una, separades una distància d'1 metre, s'atrauen l'una a l'altra amb una força gravitacional aproximada de 6,67 × 10–11 newtons. A les equacions de camp d'Einstein, quantifica la relació entre la geometria de l'espai-temps i el tensor d'energia i impuls (també conegut com a Tensor d'energia-moment).
Nou!!: Teoria de la relativitat і Constant de la gravitació · Veure més »
Conveni de sumació d'Einstein
El conveni de sumació d'Einstein o notació d'Einstein és una convenció utilitzada per abreujar l'escriptura de sumatoris, en el qual se suprimeix el símbol de sumatori (representat amb la lletra grega sigma \Sigma).
Nou!!: Teoria de la relativitat і Conveni de sumació d'Einstein · Veure més »
Coordenades de Born
Geometria espaciotemporal de les coordenades de Born. Les línies vermelles representen les línies del món (per congruència) dels punts del disc. Les bandes en''t''rellaçades blaves i grises mostren el pas del temps T. Les co''r''bes taronges (/ \) són com a corbes de temps amb ràdio R fix. A la física relativista, les coordenades de Born són sistemes de coordenades que formen part de l'espai-temps de Minkowski (espai-temps pla en relativitat especial).
Nou!!: Teoria de la relativitat і Coordenades de Born · Veure més »
Corba tancada de tipus temps
En una varietat Lorentziana de la geometria diferencial, es diu corba tancada de tipus temps o corba temporal tancada (closed timelike corbe, o la forma abreujada CTC, en anglès) a la línia d'univers d'una partícula material que està tancada en l'espaitemps, és a dir, que és susceptible de tornar al mateix estat del que va partir en el temps.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Corba tancada de tipus temps · Veure més »
Cosmologia
La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Cosmologia · Veure més »
Cosmologia fractal
Una "galàxia de galàxies" en el conjunt de Mandelbrot La cosmologia fractal es refereix a l'ús de models fractals en el context de la cosmologia física, punt per a l'estructura de l'univers a gran escala com es fa en cosmologia observacional o com a model a molt petita escala per a l'estructura de l'espaitemps en gravetat quàntica.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Cosmologia fractal · Veure més »
Cosmos: A Space-Time Odyssey
Cosmos: una odissea de l'espaitemps (en anglès Cosmos: A Space-Time Odyssey) és una sèrie documental de divulgació per televisió, continuació de ''Cosmos: un viatge personal'', que va ser presentada per Carl Sagan el 1980.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Cosmos: A Space-Time Odyssey · Veure més »
Cronometria
Un rellotge en una estació de ferrocarril alemanya sincronitzat pel protocol DCF77. La cronometria és la disciplina que s'ocupa de la mesura exacta del temps, mesurant-lo per períodes o divisions.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Cronometria · Veure més »
Dayton C. Miller
Dayton Clarence Miller (13 de març de 1866 – 22 de febrer de 1941) va ser un físic americà, astrònom, enginyer acústic, i flautista aficionat.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Dayton C. Miller · Veure més »
Dècada del 1900
Sense descripció.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Dècada del 1900 · Veure més »
Deriva de rellotge
La deriva de rellotge es refereix a diversos fenòmens relacionats a causa dels quals un rellotge no va exactament a la mateixa velocitat que un altre, el que significa, que després de cert temps l'hora indicada pel rellotge s'anirà separant (a això es refereix la deriva) de la indicada per l'altre.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Deriva de rellotge · Veure més »
Desplaçament cap al blau
En astronomia es denomina desplaçament cap al blau o decalatge cap al blau (blueshift en anglès) el fenomen invers del desplaçament cap al roig.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Desplaçament cap al blau · Veure més »
Dilatació del temps
La dilatació del temps és un fenomen observat per la teoria de la relativitat en el qual el temps mesurat per un observador en un sistema que està en moviment uniforme respecte a un altre, és més gran que el temps que mesura aquest sistema pels esdeveniments que hi ocorren.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Dilatació del temps · Veure més »
Dinàmica
La dinàmica és una part de la mecànica clàssica que se centra en les forces i les acceleracions que aquestes produeixen sobre els cossos.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Dinàmica · Veure més »
Dinàmica relativista
La dinàmica relativista es refereix a una combinació de conceptes relativistes i quàntics que descriuen les relacions entre el moviment i les propietats d’un sistema relativista i les forces que actuen sobre el sistema.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Dinàmica relativista · Veure més »
Domènec Francesc Joan Aragó
Domènec Francesc Joan Aragó i Roig (en francès, Dominique François Jean Arago Roig), conegut als Països Catalans com a Francesc Aragó i internacionalment com a François Arago (Estagell, Rosselló, 26 de febrer del 1786 - París, 2 d'octubre del 1853), fou un matemàtic, físic, astrònom i polític.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Domènec Francesc Joan Aragó · Veure més »
Dones i matemàtiques
Les dones matemàtiques han lluitat històricament per obrir-se pas en el camp de les ciències, un espai tradicionalment masculí i vetat per a elles.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Dones i matemàtiques · Veure més »
Ebenezer Cunningham
va ser un matemàtic i físic anglès.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Ebenezer Cunningham · Veure més »
Eclipsi de Sol
Geometria d'un eclipsi total de Sol (no a escala) eclipsi total del 1999 Vist des de la Terra, un eclipsi solar succeeix quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i la Lluna cobreix totalment o parcial el Sol en una posició concreta de la Terra.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Eclipsi de Sol · Veure més »
Edmund Whittaker
va ser un matemàtic britànic.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Edmund Whittaker · Veure més »
Einstein
* Biografies.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Einstein · Veure més »
El cru i el cuit
El cru i el cuit (Le Cru et le Cuit, en francès) és un assaig antropològic, un volum de la sèrie Mythologiques I-IV escrit per l'antropòleg francès Claude Lévi-Strauss.
Nou!!: Teoria de la relativitat і El cru i el cuit · Veure més »
El jovenet Einstein
El jovenet Einstein (títol original en anglès: Young Einstein) és una comèdia absurda australiana de 1988, dirigida i protagonitzada per Yahoo Serious.
Nou!!: Teoria de la relativitat і El jovenet Einstein · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Electró · Veure més »
Electrodinàmica clàssica
Lelectrodinàmica clàssica o electromagnetisme clàssic és la teoria de l'electromagnetisme que es va desenvolupar al llarg del, de manera destacada per James Clerk Maxwell.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Electrodinàmica clàssica · Veure més »
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Electromagnetisme · Veure més »
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Element químic · Veure més »
Emilio Herrera Linares
Emilio Herrera Linares (Granada, 13 de febrer de 1879 - Ginebra, 13 de setembre de 1967) va ser un enginyer militar espanyol, destacat com a aviador i científic.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Emilio Herrera Linares · Veure més »
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Energia · Veure més »
Energia cinètica
L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Energia cinètica · Veure més »
Energia del punt zero
superfluïtat Lenergia del punt zero és l'energia més baixa possible que pot tenir un sistema mecànic quàntic.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Energia del punt zero · Veure més »
Equació de Dirac
L'equació de Dirac és una equació d'ona relativista de la mecànica quàntica formulada per Paul Dirac el 1928.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Equació de Dirac · Veure més »
Equació de Hamilton-Jacobi
L' equació de Hamilton-Jacobi és una equació diferencial en derivades parcials usada en mecànica clàssica i mecànica relativista que permet trobar les equacions d'evolució temporal o de "moviment".
Nou!!: Teoria de la relativitat і Equació de Hamilton-Jacobi · Veure més »
Equació de moviment
A física, una equació de moviment és una equació diferencial que caracteritza com és l'evolució temporal d'un sistema físic.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Equació de moviment · Veure més »
Equinocci (coordenades celestes)
En astronomia, lequinocci és un moment en què el punt vernal, l'equador celeste, i altres elements es tenen en compte per ser utilitzat en la definició d'un sistema de coordenades astronòmiques.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Equinocci (coordenades celestes) · Veure més »
Ergosfera
Ergosfera envoltant l'horitzó d'esdeveniments d'un forat negre en rotació. L'ergosfera (també coneguda com a ergoesfera) és la regió exterior i propera a l'horitzó d'esdeveniments d'un forat negre en rotació.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Ergosfera · Veure més »
Erich Mendelsohn
Erich Mendelsohn (21 de març de 1887, Allenstein, Prússia Oriental - 15 de setembre de 1953, San Francisco, EUA) fou un prestigiós arquitecte del, màxim exponent de l'arquitectura expressionista.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Erich Mendelsohn · Veure més »
Espai (desambiguació)
* Astronàutica.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Espai (desambiguació) · Veure més »
Espai tridimensional
Esquema elemental de posicionament espacial, consistent en un''' marc de referència''' respecte a un origen donat En geometria i anàlisi matemàtica, un objecte o ens és tridimensional si té tres dimensions, és a dir, cadascun dels seus punts pot ser localitzat especificant tres nombres dins d'un cert rang.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Espai tridimensional · Veure més »
Esteve Terradas i Illa
plaça Catalunya, obra d'Esteve Terradas Esteve Terradas i Illa (Barcelona, 15 de setembre de 1883 - Madrid, 9 de maig de 1950) fou un doctor català en Ciències Exactes i en Ciències Físiques; Enginyer de Camins, Canals i Ports; Enginyer Industrial (1909), entre moltes altres.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Esteve Terradas i Illa · Veure més »
Eternalisme
L'eternalisme és la concepció filosòfica que argumenta que s'han de tractar igual el present, el passat i el futur, ja que totes les divisions dels temps són arbitràries.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Eternalisme · Veure més »
Expressionisme
d'Ernst Ludwig Kirchner, Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid L'expressionisme fou un moviment cultural sorgit a Alemanya a començaments del que tingué plasmació en un gran nombre de camps culturals: art, literatura, música, cinema, teatre, dansa, fotografia, etc.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Expressionisme · Veure més »
Fabricació d'armes nuclears
Segons la teoria de relativitat, E.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Fabricació d'armes nuclears · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Física · Veure més »
Física clàssica
Dinamòmetre El terme física clàssica s'acostuma a utilitzar en la història de la física i en els manuals de física general per a agrupar les teories de la física des de Newton fins a principis del, fins al sorgiment de la relativitat general i la mecànica quàntica, teories que iniciarien la física moderna.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Física clàssica · Veure més »
Física moderna
La física clàssica en general es preocupa de les condicions quotidianes: velocitats molt més baixes que la velocitat de la llum, i mida molt més gran que la dels àtoms. La física moderna es refereix en general amb altes velocitats i distàncies petites. La física moderna és la concepció post-newtoniana de la física.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Física moderna · Veure més »
Física teòrica
La física intenta comprendre l'univers elaborant un model matemàtic i conceptual de la realitat que s'utilitza per a racionalitzar, explicar i predir els fenòmens de la natura, plantejant una teoria física de la realitat.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Física teòrica · Veure més »
Federico Goded Echevarría
Federico Goded Echevarría (Madrid, 30 de novembre de 1917 - 9 d'abril de 1988) fou un enginyer espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Federico Goded Echevarría · Veure més »
Ferran Tallada i Comella
Ferran Tallada i Comella (Barcelona, 14 de novembre de 1881 - 9 de gener de 1937) fou un enginyer i científic català.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Ferran Tallada i Comella · Veure més »
Filosofia de la física
La dualitat ona-partícula, en què s'aprecia com un mateix fenomen pot ser percebut de dues maneres diferents, fou un dels problemes filosòfics que plantejà la mecànica quàntica La filosofia de la física es refereix al conjunt de reflexions filosòfiques sobre la interpretació, epistemologia i principis de les teories físiques i la naturalesa de la realitat.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Filosofia de la física · Veure més »
Filosofia dels Estats Units
Pintura de Howard Chandler Christy de l'escena en la Convenció de Filadèlfia que va portar a la signatura de la Constitució dels Estats Units, un document important en la política i la filosofia legal d'Amèrica. La filosofia als Estats Units és l'activitat i les obres realitzades en l'àmbit de la filosofia pels ciutadans nord-americans, tant als Estats Units com a l'estranger.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Filosofia dels Estats Units · Veure més »
Forat negre de Kerr-Newman
Un forat negre de Kerr-Newman o forat negre en rotació amb càrrega elèctrica és aquell que es defineix per tres paràmetres: la massa M, el moment angular J i la càrrega elèctrica Q. Aquesta solució va ser obtinguda en 1960 pels matemàtics Roy Kerr i Erza Newman a les equacions de camp de la relativitat per a objectes massius elèctricament carregats o amb conservació de moment angular.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Forat negre de Kerr-Newman · Veure més »
Força electromagnètica
rajos són una manifestació de la força electromagnètica. L'electromagnetisme, o força electromagnètica, és una de les quatre interaccions fonamentals de la natura, juntament amb la interacció forta, la interacció feble i la gravetat.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Força electromagnètica · Veure més »
Força inercial
Una força inercialC.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Força inercial · Veure més »
Forma de l'Univers
La forma de l'Univers és un nom informal d'un tema d'investigació que cerca determinar la morfologia de l'Univers dins de la cosmologia física, que és la ciència encarregada d'estudiar l'origen, l'evolució i la destinació de l'Univers.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Forma de l'Univers · Veure més »
Forma diferencial
En geometria diferencial, una forma diferencial és un objecte matemàtic pertanyent a un espai vectorial que apareix en el càlcul multivariable, càlcul tensorial o en física.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Forma diferencial · Veure més »
Formació estel·lar
Pilars de gas molecular en la nebulosa de l'àguila. Algunes estrelles estan encara formant-se en el seu interior. La formació d'estrelles és el procés pel qual les parts denses del núvols moleculars col·lapsen en una bola de plasma per a formar una estrella.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Formació estel·lar · Veure més »
Formulació de la integral de camins
trajectòria entreA i B contribueix a la probabilitat que una partícula es propagui entre tots dos punts. La formulació mitjançant integral de camins de la mecànica quàntica és un enfocament en el qual les relacions fonamentals d'aquesta teoria es deriven utilitzant la noció de suma sobre històries, publicada per Richard Feynman el 1948.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Formulació de la integral de camins · Veure més »
Fotografia científica
Fotografia de la impressió de la sabata d'un sospitós La fotografia científica o fotografia aplicada és aquella que s'utilitza en el camp de la ciència, la indústria i l'educació com a mitjà de registre i difusió de la realitat, i és considerada un element de treball per a comunicar i un mitjà de gran utilitat en la investigació.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Fotografia científica · Veure més »
Françoise Balibar
Françoise Balibar (nascuda com a Françoise Dumesnil, França, 1941) és una física francesa i historiadora de la ciència, professora emèrita a Universitat Denis Diderot de París.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Françoise Balibar · Veure més »
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Galileo Galilei · Veure més »
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Geometria · Veure més »
Geometria diferencial
En matemàtiques, la geometria diferencial és la utilització de les eines del càlcul diferencial a l'estudi de la geometria.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Geometria diferencial · Veure més »
Geometria euclidiana
Euclides d'Alexandria La geometria euclidiana és la part de la geometria que estudia els objectes o figures i les seves relacions en un espai on es compleixen els cinc postulats d'Euclides i les cinc nocions comunes.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Geometria euclidiana · Veure més »
Geometria no euclidiana
La geometria no euclidiana es diferencia de la geometria euclidiana perquè, en aquesta mena de geometria, el cinquè postulat d'Euclides no és vàlid.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Geometria no euclidiana · Veure més »
Geometria riemanniana
En geometria diferencial, la geometria riemanniana és l'estudi de les varietats diferencials amb mètrica de Riemann, és a dir, d'una aplicació que a cada punt de la varietat li assigna una forma quadràtica definida positiva al seu espai tangent, una aplicació que varia lleugerament d'un punt a un altre.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Geometria riemanniana · Veure més »
Georg Joos
Georg Jakob Christof Joos (25 maig 1894, Bad Urach, Imperi alemany - 20 maig 1959, Múnic, Alemanya Federal) fou un físic teòric alemany que participà, en les primeres etapes, en la recerca per a l'aplicació de la fissió de l'urani amb finalitats militars pel III Reich.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Georg Joos · Veure més »
George McVittie
va ser un matemàtic i astrònom britànic.
Nou!!: Teoria de la relativitat і George McVittie · Veure més »
George Temple
va ser un matemàtic anglès.
Nou!!: Teoria de la relativitat і George Temple · Veure més »
Gilbert Newton Lewis
Gilbert Newton Lewis, ForMemRS, (1875 – 1946) fou un químic físic nord-americà conegut pel descobriment de l'enllaç covalent i el seu concepte de parell d'electrons, les estructures de Lewis i altres contribucions a la teoria de l'enllaç de valència que han donat forma a les teories modernes dels enllaços químics.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Gilbert Newton Lewis · Veure més »
GRB 970508
8 de maig de 1997 | detected_by.
Nou!!: Teoria de la relativitat і GRB 970508 · Veure més »
Grup afí
En matemàtiques, el grup afí o grup afí general (o, fins i tot, grup general afí) de qualsevol espai afí sobre un cos K és el grup de totes transformacions afins invertibles de l'espai en ell mateix.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Grup afí · Veure més »
Guerra nuclear
Tità II, en servei amb les Forces Aèries dels Estats Units entre 1962 i 1986. La guerra nuclear és un tipus de guerra que es duu a terme mitjançant l'ús d'armes nuclears, una classe d'arma de destrucció massiva.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Guerra nuclear · Veure més »
H. T. H. Piaggio
va ser un matemàtic anglès.
Nou!!: Teoria de la relativitat і H. T. H. Piaggio · Veure més »
Harold Albert Wilson
Harold Albert Wilson (1 desembre 1874, York, Anglaterra - 13 octubre 1964, Houston, Texas, EUA), fou un físic anglès, nacionalitzat estatunidenc.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Harold Albert Wilson · Veure més »
Harry Schmidt
va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Harry Schmidt · Veure més »
Hendrik Lorentz
Hendrik Antoon Lorentz (Arnhem, 18 de juliol de 1853 - Haarlem, 4 de febrer de 1928) fou un físic i matemàtic neerlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1902.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Hendrik Lorentz · Veure més »
Henri Poincaré
fou un matemàtic francès destacat pels seus treballs sobre equacions diferencials i les seves aplicacions a la mecànica celeste.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Henri Poincaré · Veure més »
Hermann Minkowski
Hermann Minkowski (Aleksotas, Imperi Rus, 22 de juny del 1864 - Göttingen, Imperi alemany, 12 de gener del 1909) va ser un matemàtic alemany d'origen jueu que va desenvolupar la teoria geomètrica dels nombres.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Hermann Minkowski · Veure més »
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Història de Barcelona · Veure més »
Història de l'astronomia
Eclipsi solar de 2010 La història de l'astronomia relata l'evolució d'aquesta ciència, considerada la més antiga de les ciències naturals.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Història de l'astronomia · Veure més »
Història de l'electricitat
Gravat mostrant la teoria del galvanisme segons els experiments de Luigi Galvani. ''De viribus electricitatis in motu musculari commentarius'', 1792 La història de l'electricitat es refereix a l'estudi i a l'ús humà de l'electricitat, al descobriment de les seves lleis com a fenomen físic i a la invenció d'artefactes per al seu ús pràctic.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Història de l'electricitat · Veure més »
Història de la ciència i la tecnologia a Espanya
Fragment del ''Atles català'' de Abraham Cresques, 1375 Història de la ciència i la tecnologia a Espanya és la denominació amb què se sol englobar la història de la ciència i la història de la tecnologia al territori espanyol (encara que no hi ha un consens acadèmic fixat per a això, sent igualment usades les diferents denominacions amb les quals la bibliografia sol referir-se a aquest àmbit de coneixement: Història de la ciència a Espanya, Història de la ciència espanyola, Història de la ciència i la tecnologia espanyoles o Història de la ciència i de la tècnica a Espanya).
Nou!!: Teoria de la relativitat і Història de la ciència i la tecnologia a Espanya · Veure més »
Història de la física
La història de la física intenta explicar la natura i els fenòmens que, des de la més remota antiguitat, es tracten de comprendre: el pas de les estacions, el moviment dels cossos i dels astres, els fenòmens climàtics, les propietats dels materials, etc.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Història de la física · Veure més »
Història del nu artístic
Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Història del nu artístic · Veure més »
Història universal
La història universal és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Història universal · Veure més »
Homeopatia
XIX. L'homeopatia (de l'alemany Homöopathie, i al seu torn del grec ὁμοῖος, homoios, «similar», i πάθεια, pátheia, «malaltia», «patiment») és un sistema de medicina alternativa considerat una pseudoteràpia basada en una pseudociència que empra preparats sense ingredients químicament actius.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Homeopatia · Veure més »
Homi Jehangir Bhabha
Homi Jehangir Bhabha (Bombai, Índia, 30 d'octubre de 1909 - Bossons Glacier, França, 24 de gener de 1966), més conegut com a Homi J. Bhabha o Homi Bhabha, va ser un físic nuclear indi, director fundador i professor de física a l'Institut Tata d'Investigacions Fonamentals (TIFR).
Nou!!: Teoria de la relativitat і Homi Jehangir Bhabha · Veure més »
Ilse Rosenthal-Schneider
va ser una física i filòsofa alemanya-australiana.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Ilse Rosenthal-Schneider · Veure més »
Imatge de Heisenberg
En física, la imatge de Heisenberg o representació de Heisenberg és una formulació (en gran part deguda a Werner Heisenberg el 1925) de la mecànica quàntica en la qual els operadors (observables i altres) incorporen una dependència del temps, però els vectors d'estat són independents del temps, una base fixa arbitrària rígidament subjacent a la teoria.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Imatge de Heisenberg · Veure més »
Introducció a la relativitat general
Cassini en enviar senyals a la Terra i en descriure la trajectòria predita La relativitat general (RG) és una teoria de la gravitació que desenvolupà Albert Einstein entre 1907 i 1915.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Introducció a la relativitat general · Veure més »
Invariància de Lorentz
La invariància de Lorentz o principi especial de la relativitat es refereix a la propietat d'algunes equacions físiques de no canviar de forma sota canvis de coordenades d'un tipus particular, concretament és requisit de la teoria especial de la relativitat que les lleis de la física hagin de prendre la mateixa forma en tots els marcs de referència inercials.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Invariància de Lorentz · Veure més »
James Clerk Maxwell
James Clerk Maxwell FRS FRSE (13 de juny de 1831 – 5 de novembre de 1879) fou un matemàtic i físic teòric escocès.
Nou!!: Teoria de la relativitat і James Clerk Maxwell · Veure més »
James Hopwood Jeans
va ser un físic, atrònom i matemàtic anglès.
Nou!!: Teoria de la relativitat і James Hopwood Jeans · Veure més »
Jan Arnoldus Schouten
va ser un matemàtic neerlandès.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Jan Arnoldus Schouten · Veure més »
Jan Smuts
El mariscal, condecorat amb l'Orde del Mèrit i la Companyia d'Honor, distingit com a conseller del Rei, i membre de la Societat Reial, va ser un prominent estadista de Sud-àfrica i de la Mancomunitat Britànica de Nacions, líder militar, naturalista i filòsof.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Jan Smuts · Veure més »
John Edward Campbell
va ser un matemàtic nord-irlandès.
Nou!!: Teoria de la relativitat і John Edward Campbell · Veure més »
John Synge
va ser un matemàtic i físic irlandès.
Nou!!: Teoria de la relativitat і John Synge · Veure més »
Josep Maria Plans i Freyre
Josep Maria Plans i Freyre (Barcelona, 17 de juliol de 1878 - Madrid, 1934) va ser un físic i astrònom català.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Josep Maria Plans i Freyre · Veure més »
Joseph Larmor
va ser un físic i matemàtic britànic irlandès, catedràtic lucasià de la Universitat de Cambridge.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Joseph Larmor · Veure més »
Joseph Weber
Joseph Weber (27 maig 1919, Paterson, Nova Jersey, EUA - 30 setembre 2000, Pittsburgh, Pennsilvània, EUA) fou un destacat físic estatunidenc que treballà en el camp dels raigs làser i dissenyà el primer detector d'ones gravitacionals.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Joseph Weber · Veure més »
Julio Palacios Martínez
Julio Palacios Martínez (Paniza, Saragossa, 12 d'abril de 1891 - Madrid; 12 de febrer de 1970) va ser un dels físics més rellevants d'Espanya.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Julio Palacios Martínez · Veure més »
Karl Popper
Tomba de Karl Popper Sir Karl Raimund Popper [kʿaʶl ˌʁa͡ɪ̯mʊnt ˈpʰɔpʿɐ], Kt, CH, FRS, FBA (Viena, Imperi Austrohongarès, 28 de juliol de 1902 - Londres, Anglaterra, 17 de setembre de 1994) fou un dels filòsofs i sociòlegs més importants del.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Karl Popper · Veure més »
Kentaro Yano
va ser un matemàtic japonès.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Kentaro Yano · Veure més »
La persistència de la memòria
La persistència de la memòria, popularment coneguda com Els rellotges tous, és una de les més reconegudes obres de Salvador Dalí.
Nou!!: Teoria de la relativitat і La persistència de la memòria · Veure més »
Lajos Dávid
va ser un matemàtic i historiador de les matemàtiques hongarès.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Lajos Dávid · Veure més »
Línia d'univers
La línia d'univers és la trajectòria en l'espaitemps d'un objecte.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Línia d'univers · Veure més »
Lee Smolin
Lee Smolin (Nova York, Estats Units, 1955) és físic teòric dedicat a l'estudi de la gravetat quàntica, la cosmologia i la teoria quàntica.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Lee Smolin · Veure més »
Leonard Susskind
Leonard Susskind Stanford (2013) Leonard Susskind (n. Nova York, 1940)seu 60è aniversari va ser celebrat amb un simposi especial a la Universitat de Stanford durant la vetllada del 20 a 21 maig 2000.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Leonard Susskind · Veure més »
Leopold Infeld
va ser un matemàtic i físic teòric polonès.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Leopold Infeld · Veure més »
Leptó
En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter. El mot «leptó» fou encunyat el 1948 pel físic belga Léon Rosenfeld (1904-1974) a partir del mot grec λεπτó, leptó, que significa ‘lleuger’, a causa de la petita massa que tenen comparada amb altres partícules. Els leptons comprenen els electrons, els muons i els tauons, tots amb càrrega elèctrica -1, així com els seus corresponents neutrins: el neutrí electrònic, el neutrí muònic i el neutrí tauònic, de càrrega elèctrica igual a zero. Comptant amb les seves antipartícules, n'hi ha en total 12. Una característica de tota reacció és la de la conservació del nombre leptònic L.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Leptó · Veure més »
Llei de Coulomb
La Llei de Coulomb és la llei fonamental de l'electroestàtica, va ser formulada per Charles-Augustin de Coulomb (1736 - 1806) a partir de les mesures que va fer el 1785 amb una balança de torsió de la força d'atracció i repulsió entre càrregues elèctriques.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Llei de Coulomb · Veure més »
Llista d'episodis de The Big Bang Theory
The Big Bang Theory és una sèrie que va ser estrenada el 24 de setembre de 2007 pel canal CBS.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Llista d'episodis de The Big Bang Theory · Veure més »
Llista d'especialitats 22 de la Nomenclatura de la UNESCO
Llista d'especialitats del camp 22 (Física) de la Nomenclatura de la UNESCO.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Llista d'especialitats 22 de la Nomenclatura de la UNESCO · Veure més »
Loránd Eötvös
El baró Loránd Eötvös de Vásárosnamény (Buda, 27 de juliol de 1848 – Budapest, 8 d'abril de 1919), va ser un físic hongarès.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Loránd Eötvös · Veure més »
Ludwig Schlesinger
va ser un matemàtic alemany nascut a Trnava (avui Eslovàquia, però pertanyent al Regne d'Hongria quan ell va néixer).
Nou!!: Teoria de la relativitat і Ludwig Schlesinger · Veure més »
Lunar Laser Ranging experiment
Fotografia del retrorreflector làser instal·lat en la Lluna per l'Apollo 11. El Lunar Laser Ranging Experiment (o bé Laser Ranging Retro-Reflector també conegut per les seves sigles LRRR i ocasionalment denominat LR-3), és un experiment instal·lat en l'ALSEP de tres de les missions Apollo (Apollo 11, 14 i 15) i de les dues missions Lunokhod, tot i que no van actuar conjuntament.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Lunar Laser Ranging experiment · Veure més »
MACHO
Els MACHO (de l'anglès Massive Astrophysical Compact Halo Object, objecte astrofisic compacte massiu de l'halo), és la denominació que reben tots els cossos amb aquestes característiques que formen part de la massa de l'halo galàctic, i que contribueixen de forma important a la massa total d'aquest.
Nou!!: Teoria de la relativitat і MACHO · Veure més »
Manuel Velasco de Pando
Manuel Velasco de Pando (Sevilla, 24 d'abril de 1888 - Madrid, 31 de desembre de 1958) fou un enginyer espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Manuel Velasco de Pando · Veure més »
Marc mòbil
El marc de Frenet-Serret sobre una corba és l'exemple més senzill de marc mòbil. En matemàtiques, un marc mòbil o base mòbil (també anomenat n-edre o bastidor) és un objecte matemàtic definit sobre els punts d'una varietat diferenciable.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Marc mòbil · Veure més »
Marcel Grossmann
va ser un matemàtic suís, íntim amic d'Albert Einstein.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Marcel Grossmann · Veure més »
Marcel Riesz
va ser un matemàtic suec d'origen hongarès.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Marcel Riesz · Veure més »
Marie-Antoinette Tonnelat
Marie-Antoinette Tonnelat (5 de març de 1912 - 3 de desembre de 1980) va ser una física teòrica i historiadora de la ciència francesa.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Marie-Antoinette Tonnelat · Veure més »
Martin Kruskal
va ser un matemàtic estatunidenc.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Martin Kruskal · Veure més »
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Massa · Veure més »
Massa i pes
Les cadenes del gronxador sostenen tot el pes de la nena. Si un s'aturés darrere d'ella a la base de l'arc i tractés de detenir-la, les mateixes estarien actuant contra la inèrcia de la nena, que existeix a causa de la seva massa no del seu pes. Massa i pes són diferents propietats, que es defineixen en l'àmbit de la física.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Massa i pes · Veure més »
Matèria fosca
En cosmologia, la matèria fosca és un tipus de matèria hipotètica, de composició desconeguda, que no interacciona amb la radiació electromagnètica, però la presència de la qual es pot inferir a partir dels efectes gravitatoris sobre galàxies.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Matèria fosca · Veure més »
Matemàtic
Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Matemàtic · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Teoria de la relativitat і Matemàtiques · Veure més »
Maurice Bartlett
FRS va ser un estadístic anglès que va fer contribucions a l'anàlisi de les dades amb patrons espacials o temporals.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Maurice Bartlett · Veure més »
Max Abraham
va ser un físic i matemàtic alemany.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Max Abraham · Veure més »
Max Planck
fou un físic alemany, considerat com el pare de la teoria quàntica i un dels físics més importants del, que va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1918.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Max Planck · Veure més »
Max von Laue
Max von Laue (Coblença, 9 d'octubre de 1879 - Berlín, 24 d'abril de 1960) fou un professor universitari i físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1914.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Max von Laue · Veure més »
Mecànica
Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Mecànica · Veure més »
Mecànica celeste
La mecànica celeste és una branca de l'astronomia i la mecànica clàssica que té per objecte l'estudi dels moviments dels astres en virtut dels efectes gravitatoris que exerceixen sobre ells altres cossos celestes.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Mecànica celeste · Veure més »
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Mecànica clàssica · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Mecànica quàntica · Veure més »
Ment quàntica
La ment quàntica o consciència quàntica és un grup d'hipòtesis que proposen que la mecànica clàssica sola no pot explicar la consciència, postulant en canvi que els fenòmens de la mecànica quàntica, com l'entrellaçament i la superposició, poden tenir un paper important en la funció del cervell i podrien explicar aspectes de la consciència.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Ment quàntica · Veure més »
Mesura
Patró del quilogram estàndard conservat al ''National Institute of Standards and Technology'' dels EUA. Una mesura o mida és un valor numèric o magnitud d'algun atribut físic d'un objecte, com per exemple la longitud, la capacitat, el volum o el pes, obtingut per experimentació mitjançant mètodes empírics i expressat segons uns patrons, les unitats de mesura, determinats per alguna norma estàndard, com podem ser el metre, el litre o el quilogram.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Mesura · Veure més »
Michael Heller
Michał Kazimierz Heller (Tarnów, Polònia, 1936) és actualment professor de filosofia a l'Acadèmia Pontifícia de Teologia de la Cracòvia i degà de la Facultat de Teologia de Tarnów.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Michael Heller · Veure més »
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Nou!!: Teoria de la relativitat і Molècula · Veure més »
Monadologia
Monadologia és una obra de Gottfried Wilhelm Leibniz dedicada a les mònades o substàncies primàries, escrita en 90 aforismes i breus explicacions en prosa.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Monadologia · Veure més »
Muó
El muó, símbol μ–, és una partícula de càrrega elèctrica –1 i massa de 105,66 MeV/c².
Nou!!: Teoria de la relativitat і Muó · Veure més »
Myron Mathisson
va ser un físic i matemàtic polonès.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Myron Mathisson · Veure més »
Nancy Roman
va ser una astrònoma americana, una de les primeres dones executives de la NASA.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Nancy Roman · Veure més »
Nikolai Lobatxevski
, fou un matemàtic rus del, conegut principalment pel seu treball sobre geometria hiperbòlica, també coneguda com a geometria de Lobachevski, i també pel seu estudi fonamental sobre les integrals de Dirichlet, coneguda com la fórmula integral de Lobatxevski.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Nikolai Lobatxevski · Veure més »
Nucleosíntesi primordial
En cosmologia, la nucleosíntesi primordial és el breu període després del ''big bang'' durant el qual es van formar determinats elements lleugers.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Nucleosíntesi primordial · Veure més »
Observable
En física quàntica, un observable és tota propietat de l'estat d'un sistema que pot ser determinada ("observada") per alguna seqüència d'operacions físiques.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Observable · Veure més »
Observació d'ones gravitacionals
Mesura de LIGO de les ones gravitacionals en el detector de Livingston (esquerra) i en el detector de Hanford (dreta), comparats amb els valors teòrics. La primera detecció d'ones gravitacionals fou anunciada l'11 de febrer de 2016, fruit de la col·laboració entre LIGO, VIRGO i GEO600.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Observació d'ones gravitacionals · Veure més »
Odium theologicum
Odium theologicum és una expressió llatina que, literalment, significa 'odi teològic'.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Odium theologicum · Veure més »
Paul Adrien Maurice Dirac
fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Paul Adrien Maurice Dirac · Veure més »
Paul Ehrenfest
fou un físic teòric austríac i holandès, que va fer contribucions importants en el camp de la mecànica estadística i les seves relacions amb la mecànica quàntica, incloent-hi la teoria de transicions de fase i el teorema d'Ehrenfest.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Paul Ehrenfest · Veure més »
Pensament simbòlic
El pensament simbòlic és una funció del pensament que dona significat a les percepcions.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Pensament simbòlic · Veure més »
Philipp Frank
va ser un físic, filòsof i matemàtic austríac nacionalitzat nord-americà.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Philipp Frank · Veure més »
Philipp Lenard
Philipp Lenard Philipp Eduard Anton von Lenard (en hongarès: Fülöp Lénárd) (Pressburg, Imperi Austrohongarès, 1862 – Messelhausen, Alemanya, 1947) fou un físic alemany d'origen austrohongarès, guanyador del Premi Nobel de Física el 1905 per les seves investigacions sobre els raigs catòdics i el descobriment de moltes de les seves propietats.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Philipp Lenard · Veure més »
Polaritzador
Un esquema d'un polarímetre on hi ha representats el polaritzador (P) i l'analitzador (A). La llum viatja d'esquerra a dreta. Un polaritzador o un filtre polaritzador és un component dels polarímetres que produeix llum polaritzada i l'envia a l'analitzador a través d'un líquid òpticament actiu o d'una dissolució d'una substància òpticament activa.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Polaritzador · Veure més »
Potencials de Liénard–Wiechert
Els potencials de Liénard-Wiechert descriuen l'efecte del moviment d'una càrrega elèctrica puntual en termes d'un vector potencial i un potencial escalar segons l'electromagnètica clàssica.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Potencials de Liénard–Wiechert · Veure més »
Preó
Els preons són partícules hipotètiques que serien els constituents últims de la matèria, en particular dels quarks i dels leptons, i foren proposats per Jogesh Pati i Abdus Salam l'any 1974.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Preó · Veure més »
Principi copernicà
A ''De Revolutionibus Orbium Coelestium'' Copèrnic exposa un model d'univers en el qual la Terra no és al centre, sinó que hi ha el Sol, que roman immòbil. El Principi copernicà en cosmologia, així anomenat després que Copèrnic, establís que la Terra no està en una posició central especialment afavorida.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Principi copernicà · Veure més »
Principi d'incertesa de Heisenberg
Gràfic del principi d'incertesa de Heisenberg El principi d'incertesa de Heisenberg o, més correctament, principi d'indeterminació de Heisenberg postula que no es pot saber, alhora i amb total precisió, el valor de certs objectes observables, com per exemple la posició i el moment d'una partícula.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Principi d'incertesa de Heisenberg · Veure més »
Principi de correspondència (física)
El principi de correspondència va ser formulat per primer cop per Niels Bohr el 1923.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Principi de correspondència (física) · Veure més »
Principi de localitat
A la física, el principi de localitat estableix que dos objectes allunyats l'un de l'altre no poden influir-se mútuament de manera instantània, de manera que donat un curt interval de temps cada objecte només pot ser influït pel seu entorn immediat o entorn local.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Principi de localitat · Veure més »
Principi de mínima acció
A la imatge apareixen una càrrega positiva fixa (en vermell) i un electró lliure (en blau). De totes les trajectòries possibles, quin escollirà l'electró? El principi d'acció mínima determina que la trajectòria 1 serà la triada. El principi de mínima acció o principi de Hamilton és un pressupost bàsic de la mecànica clàssica i la mecànica relativista per a descriure l'evolució al llarg del temps de l'estat de moviment d'una partícula com d'un camp físic.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Principi de mínima acció · Veure més »
Propietat física
Una propietat física és una qualitat d'un objecte o sistema físic a la qual se li poden assignar diferents valors com a resultat d'un mesurament quantitatiu.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Propietat física · Veure més »
Proves de la relativitat general
Les proves de la relativitat general serveixen per a establir l'evidència observacional necessària de la teoria de la relativitat.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Proves de la relativitat general · Veure més »
Quadrivector
Un quadrivector és un vector d'un espai vectorial real de quatre dimensions, anomenat espai de Minkowski, les components del qual es transformen igual que les coordenades espacials i temporals (t, x, y, z) sota rotacions espacials i canvis d'un sistema de referència inercial a un altre.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Quadrivector · Veure més »
Quarta dimensió
El terme quarta dimensió es fa servir en física i en matemàtiques —i per extensió en ciència-ficció—, amb un context diferent.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Quarta dimensió · Veure més »
Química quàntica
La química quàntica és una branca de la química teòrica, que es basa a aplicar tant la mecànica quàntica com la teoria quàntica de camps per tal de resoldre problemes en l'àmbit de la química.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Química quàntica · Veure més »
Química quàntica relativista
La química quàntica relativista combina la mecànica relativista amb la química quàntica per descriure les propietats i l'estructura dels elements químics, particularment els més pesants de la taula periòdica.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Química quàntica relativista · Veure més »
Relació energia-moment
Triangle d'Einstein En física, la relació energia-moment, o relació de dispersió relativista, és l'equació relativista que relaciona l'energia total (que també s'anomena energia relativista) amb la massa invariant (que també s'anomena massa en repòs) i la quantitat de moviment.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Relació energia-moment · Veure més »
Relativitat
* Relativitat doblement especial o relativitat especial deformada – és una teoria modificada de relativitat especial en la que hi ha un observador-velocitat màxima independent i també un observador-escala d'energia màxima independent i escala de longitud mínima (el Planck energia i Planck longitud).
Nou!!: Teoria de la relativitat і Relativitat · Veure més »
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Relativitat general · Veure més »
Roberto Marcolongo
va ser un matemàtic italià, divulgador de la teoria de la relativitat a Itàlia.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Roberto Marcolongo · Veure més »
Roberto Torretti Edwards
va ser un filòsof xilè.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Roberto Torretti Edwards · Veure més »
Ronald Mallett
Ronald L. Mallett, Ph.D. és un professor de física nord-americà a la Universitat de Connecticut.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Ronald Mallett · Veure més »
Salvador Dalí i Domènech
Salvador Dalí i Domènech, marquès de Dalí de Púbol (Figueres, l'Alt Empordà, Catalunya, 11 de maig de 1904 - 23 de gener de 1989) fou un pintor, escultor, decorador, escriptor i pensador català, que va esdevenir un dels principals representants del surrealisme.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Salvador Dalí i Domènech · Veure més »
Segle XX
El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Segle XX · Veure més »
Sigmund Freud
Sigmund Freud (Freiberg (avui Příbor), Moràvia, 6 de maig del 1856 - Londres, Regne Unit, 23 de setembre del 1939) fou un metge i neuròleg que va treballar amb la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar els malalts mentals.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Sigmund Freud · Veure més »
Simetria en física
La simetria en física inclou els trets d'un sistema físic que mostra propietats de simetria –és a dir, que sota certes transformacions, aspectes d'aquests sistemes són “incanviables”, d'acord amb una observació particular.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Simetria en física · Veure més »
Sistema físic
Un sistema físic és un agregat d'objectes o entitats materials entre les parts de les quals existeix una vinculació o interacció de tipus causal (encara que no necessàriament determinista o causal en el sentit de la Teoria de la relativitat).
Nou!!: Teoria de la relativitat і Sistema físic · Veure més »
Spin-1/2
Un únic punt de l'espai pot girar contínuament sense enredar-se. Observeu que després d'una rotació de 360°, l'espiral gira entre les orientacions en sentit horari i en sentit contrari. Torna a la seva configuració original després de girar 720°. En mecànica quàntica, l'spín és una propietat intrínseca de totes les partícules elementals.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Spin-1/2 · Veure més »
Stjepan Mohorovičić
Stjepan Mohorovičić (Bakar, Croàcia, 20 d'agost de 1890 - Zagreb, 13 de febrer de 1980) va ser un físic i geofísic croat, fill del geofísic de fama mundial Andrija Mohorovičić.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Stjepan Mohorovičić · Veure més »
Subrahmanyan Chandrasekhar
, conegut habitualment com Chandra, fou un físic i astrònom indi guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1983.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Subrahmanyan Chandrasekhar · Veure més »
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Temps · Veure més »
Temps imaginari
El temps imaginari és una representació matemàtica del temps que apareix en alguns estudis de relativitat especial i de mecànica quàntica.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Temps imaginari · Veure més »
Temps obert
Temps obert és un cicle novel·lístic de Manuel de Pedrolo, publicat del 1963 al 1980.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Temps obert · Veure més »
Tensor d'energia-moment
curvatura de l'espaitemps ve donada pel '''tensor d'energia-impuls''' El tensor de tensió-energia, també anomenat tensor energia-impuls (o igualment tensor d'energia-moment) és una quantitat tensorial en la teoria de la relativitat que s'usa per a descriure el flux d'energia i el moment lineal d'una distribució contínua de matèria en el context de la teoria de la relativitat, a més de ser molt important en les equacions d'Einstein per al camp gravitacional.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Tensor d'energia-moment · Veure més »
Teoria científica
Una teoria científica és una explicació d'un aspecte del món i l'univers natural que ha estat provat i corroborat repetidament d'acord amb el mètode científic, utilitzant protocols acceptats d'observació, mesura i avaluació dels resultats.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Teoria científica · Veure més »
Teoria científica obsoleta
L'obsoleta teoria geocèntrica de l'univers en posava la Terra al centre. Una teoria científica obsoleta és una teoria científica que va ser alguna vegada comunament acceptada però que —per la raó que sigui— ja no és considerada la descripció més completa de la realitat per la ciència establerta, o bé una teoria verificable que s'ha comprovat falsa.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Teoria científica obsoleta · Veure més »
Teoria clàssica de camps
Una teoria clàssica de camps és una teoria física que pronostica com un o més camps físics interaccionen amb la matèria. El terme 'teoria clàssica de camps' és generalment reservat per descriure aquelles teories físiques que descriuen l'electromagnetisme i la gravitació, dos de les forces fonamentals de la natura.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Teoria clàssica de camps · Veure més »
Teoria de la xarxa d'espín
Segons la teoria de la xarxa d'espín o gravitació quàntica de llaços (en anglès, loop quantum gravity), l'espaitemps estaria quantitzat de manera que no poden existir longituds menors que la longitud de Planck, ni temps menors que el temps de Planck.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Teoria de la xarxa d'espín · Veure més »
Teoria del tot
La teoria del tot (o ToE per les seues sigles en anglès, Theory of Everything) és una teoria hipotètica de la física teòrica que explica i connecta en una de sola tots els fenòmens físics coneguts.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Teoria del tot · Veure més »
Théophile de Donder
Théophile Ernest de Donder (Brussel·les, 19 d'agost de 1872 - Brussel·les, 11 de maig de 1957) va ser un matemàtic i físic belga famós pel seu treball de 1923 en el desenvolupament de les correlacions entre el concepte newtonià de l'afinitat química i el concepte gibbsià d'energia lliure.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Théophile de Donder · Veure més »
The 100 Most Influential Books Ever Written
The 100 Most Influential Books Ever Written (Els 100 llibres més influents que s’han escrit mai) és un llibre escrit per Martin Seymour-Smith on cita els cent llibres que han tingut més repercussió en la història de les idees.
Nou!!: Teoria de la relativitat і The 100 Most Influential Books Ever Written · Veure més »
Tommaso Boggio
va ser un matemàtic italià.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Tommaso Boggio · Veure més »
Topologia geomètrica
nusos borromeus. Les superfícies de Seifert per a enllaços són una eina útil en topologia geomètrica La topologia geomètrica (topologia de dimensions baixes) és l'àrea de la topologia i la topologia algebraica que estudia problemes geomètrics, topològics i algebraics que sorgeixen en l'estudi de varietats de dimensions menors de 5, espais localment homeomorfs dels espais euclidians, des de dimensió zero fins a la quarta.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Topologia geomètrica · Veure més »
Torre de caiguda
torre de caiguda de Bremen Una torre de caiguda és una torre en la qual es realitzen proves de caiguda per tal de crear una ingravidesa momentània (que dura fins a uns deu segons).
Nou!!: Teoria de la relativitat і Torre de caiguda · Veure més »
Trànsit de Mercuri
'''Trànsit de Mercuri''' del 8 de novembre del 2006 Un trànsit de Mercuri és el pas del planeta Mercuri per davant del Sol, vist des de la Terra.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Trànsit de Mercuri · Veure més »
Tullio Levi-Civita
va ser un matemàtic italià, famós pels seus treballs en càlcul diferencial absolut (càlcul de tensors), que posteriorment s'aplicà en la teoria de la relativitat.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Tullio Levi-Civita · Veure més »
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Univers · Veure més »
Urashima Tarō
Retrat d'Urashima Tarō d'Utagawa Kuniyoshi és una llegenda japonesa sobre un pescador que rescata una tortuga i és recompensat per açò amb una visita al Ryūgū-jō, el palau del Ryūjin, el Déu Drac, sota la mar.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Urashima Tarō · Veure més »
Velocitat
En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Velocitat · Veure més »
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Velocitat de la llum · Veure més »
Verge A
Messier 87 (també coneguda com a Galàxia Verge A, Verge A, M87, o NGC 4486) és una galàxia el·líptica gegant situada a la constel·lació de la Verge.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Verge A · Veure més »
Viatge en el temps
Les dimensions espacials i temporals d'un esdeveniment, des del punt de vista de la llum El viatge en el temps és un concepte de moviment cap endavant o cap enrere d'un punt a l'altre en el temps, de la mateixa manera com es fa en l'espai.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Viatge en el temps · Veure més »
Viking 1
La Viking 1 va ser una sonda espacial destinada a l'estudi del planeta Mart.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Viking 1 · Veure més »
Vol espacial interestel·lar
Impressió artística d'una hipotètica «Nau propulsada per inducció de forat de cuc», basada indirectament en un treball de 1994 de Miguel Alcubierre. Crèdit: NASA CD-98-76634 pels Bossinas. El vol espacial interestel·lar o viatge interestel·lar és un viatge tripulat o no-tripulat entre estels.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Vol espacial interestel·lar · Veure més »
Walter Gordon
Walter Gordon (13 d'agost, 1893 – 24 desembre, 1939) fou un físic teòric alemany.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Walter Gordon · Veure més »
Werner Heisenberg
fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.
Nou!!: Teoria de la relativitat і Werner Heisenberg · Veure més »
William McCrea
va ser un astrònom i matemàtic irlandès.
Nou!!: Teoria de la relativitat і William McCrea · Veure més »
William Rarita
William Rarita (Bordeus, 21 març de 1907 - Berkeley, 3 de juliol de 1999) fou un físic teòric que va treballar principalment en física nuclear, en física de partícules i teoria de la relativitat mecànica quàntica.
Nou!!: Teoria de la relativitat і William Rarita · Veure més »
William Rowan Hamilton
va ser un matemàtic, físic i astrònom irlandès.
Nou!!: Teoria de la relativitat і William Rowan Hamilton · Veure més »
William Wallace Campbell
William Wallace Campbell (Comtat de Hancock, 11 d'abril de 1862 - San Francisco, 14 de juny de 1938) va ser un astrònom estatunidenc, director de l'Observatori Lick de 1900 a 1930.
Nou!!: Teoria de la relativitat і William Wallace Campbell · Veure més »
(2001) Einstein
Einstein és el nom que rep l'asteroide número 2001, situat al cinturó d'asteroides.
Nou!!: Teoria de la relativitat і (2001) Einstein · Veure més »
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Teoria de la relativitat і 1955 · Veure més »
20 de març
El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Teoria de la relativitat і 20 de març · Veure més »
2004 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2004.
Nou!!: Teoria de la relativitat і 2004 en els vols espacials · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Teoria de la relativitat і 2005 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Física relativista, Mecànica relativista, Teoria De La Relativitat, Teoria de la Relativitat.
