Accés més ràpid que el navegador!
126 les relacions: Amy Farrah Fowler, Anàlisi complexa, Atomic Clock Ensemble in Space, Big Bang, Bolla de pelussa (teoria de cordes), Brana, Brian Greene, Camp bosònic, Cinquena força, Compactificació (física), Consens científic, Constellations, Corda (desambiguació), Corda (física), Correspondència AdS/CFT, Cronologia de la física de partícules, Cronologia del Big Bang, Curtis Callan, David Gross, Destí final de l'Univers, Deu, Diagrama quiver, Dilató, Dimensions extres, Edward Witten, Eliezer Rabinovici, Energia del punt zero, Energia fosca, Erich Kähler, Ernst Kummer, Escàndol Bogdànov, Esfera de Riemann, Espai tridimensional, Física, Física de partícules, Física més enllà del model estàndard, Forat de cuc, Forat negre, Forat negre extrem, Forat negre microscòpic, Forat negre primordial, Forma modular, François Englert, Funció beta, Generació (física de partícules), Geometria, Gerardus 't Hooft, Gravetat, Gravitació quàntica, Grup de Lorentz, ..., Hiperespai, Història de la física, Holger Bech Nielsen, Holonomia, Inflació còsmica, Institut Tata de Recerca Fonamental, Introducció a la teoria de grups, James Harris Simons, Jeffrey Goldstone, Juan Martín Maldacena, Krzysztof Gawędzki, L'Univers Elegant, La desraonada eficàcia de la Matemàtica en les Ciències Naturals, Lee Smolin, Leonard Susskind, Llista d'episodis de The Big Bang Theory, Llista de disciplines científiques, Llista de partícules, Matemàtica pura, Matemàtiques, Mecànica quàntica, Medalla Max Planck, Michael Green, Michio Kaku, Model estàndard de física de partícules, Model estàndard supersimètric mínim, Model-sigma, Monopol magnètic, Multivers, Nathan Seiberg, Navalla d'Occam, Nima Arkani-Hamed, Oskar Klein, Partícula virtual, Paul Ginsparg, Pierre Deligne, Plasma de quarks i gluons, Pomeró, Problema de la demarcació, Radiació còsmica de fons, Renata Kallosh, Sabrina Gonzalez Pasterski, Sheldon Lee Glashow, Silvia Arroyo Camejo, Simetria conforme, Simetria especular, Srinivasa Ramanujan, Sylvie Paycha, Taquió, Teoria de camp unificat, Teoria de cordes bosònica, Teoria de Ginzburg–Landau, Teoria de la xarxa d'espín, Teoria de nusos, Teoria de Twistors, Teoria del tot, Teoria Kaluza-Klein, Teoria M, Termodinàmica dels forats negres, The Big Bang Theory, The Fabric of the Cosmos, The Selecter, Thibault Damour, Una teoria del tot excepcionalment simple, Univers ecpiròtic, Univers oscil·lant, Univers paral·lel, Valor d'expectació del buit, Valor propi, vector propi i espai propi, Varietat (matemàtiques), Varietat d'Einstein, Varietat de Calabi-Yau, Varietat diferenciable, Viatge en el temps, Yoichiro Nambu, Zona pantanosa (física). Ampliar l'índex (76 més) »
Amy Farrah Fowler
Amy Farrah Fowler és un personatge de la sèrie còmica de televisió estatunidenca The Big Bang Theory, interpretada per l'actriu Mayim Bialik.
Nou!!: Teoria de cordes і Amy Farrah Fowler · Veure més »
Anàlisi complexa
Lanàlisi complexa és la branca de les matemàtiques que investiga les funcions de nombres complexos, i que es fonamenta en conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral, i és d'una gran utilitat pràctica en moltes branques de la física com per exemple la hidrodinàmica.
Nou!!: Teoria de cordes і Anàlisi complexa · Veure més »
Atomic Clock Ensemble in Space
Atomic Clock Ensemble in Space (ACES) és un projecte liderat per l'Agència Espacial Europea per situar un rellotge atòmic ultra-estable en l'Estació Espacial Internacional.
Nou!!: Teoria de cordes і Atomic Clock Ensemble in Space · Veure més »
Big Bang
El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.
Nou!!: Teoria de cordes і Big Bang · Veure més »
Bolla de pelussa (teoria de cordes)
Boles de pelussa teòriques, com els clàssics forats negres, que distorsionen l'espaitemps i dobleguen la llum. En el dibuix artístic, els límits del punt central fosc, l'horitzó d'esdeveniments, delimita no sols el llindar on la seva velocitat d'escapament iguala la velocitat de la llum, sinó també el de la superfície física de la bola de pelussa (''fuzzball'') Una bolla de pelussa o bola de pelussa (Fuzzballs en anglès) seria la veritable descripció quàntica dels forats negres segons alguns científics de la teoria de supercordes.
Nou!!: Teoria de cordes і Bolla de pelussa (teoria de cordes) · Veure més »
Brana
En física, una brana, o p-brana és un concepte matemàtic espacial estès que apareix en la teoria de cordes i en la teoria M i en cosmologia de branes, que existeix en un nombre estàtic de dimensions.
Nou!!: Teoria de cordes і Brana · Veure més »
Brian Greene
Brian Greene (Nova York, 9 de febrer de 1963), és un físic estatunidenc i un teòric de cordes dels més reconeguts.
Nou!!: Teoria de cordes і Brian Greene · Veure més »
Camp bosònic
En teoria quàntica de camps, un camp bosònic és un camp els quanta del qual són bosons; és a dir, quanta que obeeixen l'estadística de Bose–Einstein. Els camps bosònics obeeixen les relacions de commutació canòniques, a diferència dels camps fermiònics que satisfan les relacions d'anticommutació canòniques.
Nou!!: Teoria de cordes і Camp bosònic · Veure més »
Cinquena força
La cinquena força, afegida a les ja quatre forces fonamentals s'ha postulat ocasionalment i es creu que actua més o menys amb la mateixa intensitat que la gravetat (és a dir, és molt més feble que l'electromagnetisme o la força nuclear forta) i té un rang d'una mica menys d'un mil·límetre fins a distàncies còsmiques.
Nou!!: Teoria de cordes і Cinquena força · Veure més »
Compactificació (física)
En física teòrica, la compactificació és una operació que permet canviar una teoria respecte d'una de les seves dimensions d'espaitemps.
Nou!!: Teoria de cordes і Compactificació (física) · Veure més »
Consens científic
Es coneix com a consens científic tot aquell judici col·lectiu a una determinada posició o opinió que manifesta la comunitat científica, en un camp particular de la ciència i en un determinat moment de la història.
Nou!!: Teoria de cordes і Consens científic · Veure més »
Constellations
Constellations és una obra de teatre de dos personatges escrita el 2012 pel dramaturg anglès Nick Payne.
Nou!!: Teoria de cordes і Constellations · Veure més »
Corda (desambiguació)
* Una corda o soga.
Nou!!: Teoria de cordes і Corda (desambiguació) · Veure més »
Corda (física)
Una corda és un dels objectes principals d'estudi en el camp de la física teòrica anomenada teoria de cordes.
Nou!!: Teoria de cordes і Corda (física) · Veure més »
Correspondència AdS/CFT
Juan Maldacena, el primer a proposar la correspondència AdS/CFT el 1997 En física teòrica, la correspondència anti-de Sitter/teoria-de-camp-conforme (AdS/CFT), també anomenada dualitat gauge-gravetat (o dualitat de Maldacena), és un conjectura que relaciona dues classes de teories físiques.
Nou!!: Teoria de cordes і Correspondència AdS/CFT · Veure més »
Cronologia de la física de partícules
És convenient establir una cronologia dels descobriments en física de partícules tant experimentals com teòrics, car sovint els primers sorgeixen a conseqüència de prediccions fetes pels segons.
Nou!!: Teoria de cordes і Cronologia de la física de partícules · Veure més »
Cronologia del Big Bang
Aquesta cronologia del Big Bang descriu els esdeveniments d'acord amb la teoria científica àmpliament acceptada del Big Bang, utilitzant el paràmetre del temps cosmològic com les coordenades comòbils.
Nou!!: Teoria de cordes і Cronologia del Big Bang · Veure més »
Curtis Callan
, Curtis Gove Callan Jr, és un físic teòric estatunidenc i Professor Distingit (emèrit) de Físiques 'James S. McDonnell' a la Universitat de Princeton.
Nou!!: Teoria de cordes і Curtis Callan · Veure més »
David Gross
David Jonathan Gross (Washington, EUA, 1941) és un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2004.
Nou!!: Teoria de cordes і David Gross · Veure més »
Destí final de l'Univers
El destí final de l'univers és un tema de la cosmologia física.
Nou!!: Teoria de cordes і Destí final de l'Univers · Veure més »
Deu
El deu és el nombre natural que segueix el nou i precedeix l'onze.
Nou!!: Teoria de cordes і Deu · Veure més »
Diagrama quiver
En física teòrica, un diagrama quiver és un esquema gràfic que representa el contingut de partícules de matèria d'una teoria de gauge que descriu D-branes en orbifolds.
Nou!!: Teoria de cordes і Diagrama quiver · Veure més »
Dilató
En física de partícules, el dilató és una partícula hipotètica que apareix en teories amb dimensions extres quan el volum de les dimensions compactificades és variable.
Nou!!: Teoria de cordes і Dilató · Veure més »
Dimensions extres
En física, les dimensions extres són hipotètiques dimensions espacials més enllà de les tres observades experimentalment.
Nou!!: Teoria de cordes і Dimensions extres · Veure més »
Edward Witten
Edward Witten (Baltimore (Maryland), 26 d'agost de 1951) és un físic teòric i professor de física matemàtica a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton, a Nova Jersey.
Nou!!: Teoria de cordes і Edward Witten · Veure més »
Eliezer Rabinovici
Eliezer Rabinovici (Jerusalem, 1946) és un físic teòric israelià.
Nou!!: Teoria de cordes і Eliezer Rabinovici · Veure més »
Energia del punt zero
superfluïtat Lenergia del punt zero és l'energia més baixa possible que pot tenir un sistema mecànic quàntic.
Nou!!: Teoria de cordes і Energia del punt zero · Veure més »
Energia fosca
En cosmologia, l'energia fosca és una forma hipotètica d'energia que travessa tot l'espai i que produeix una pressió negativa que origina una força gravitacional repulsiva.
Nou!!: Teoria de cordes і Energia fosca · Veure més »
Erich Kähler
va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Teoria de cordes і Erich Kähler · Veure més »
Ernst Kummer
Ernst Eduard Kummer (Sorau, 29 de gener de 1810 – Berlín, 14 de maig de 1893) va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Teoria de cordes і Ernst Kummer · Veure més »
Escàndol Bogdànov
''big bang'', conegut com l'''era Planck''. El coneixement actual és incapaç de determinar el que passava durant l'era Planck, els Boganogoff pretenien haver descobert el que havia passat en aquella era del principi dels temps i, fins i tot, abans del moment de la singularitat L'escàndol Bogdànov (en francès, affaire Bogdanoff i en anglès, Bogdanov affair) és, segons el terme emprat pel matemàtic John Baez que va descobrir el tema, un conjunt de discussions nascudes, d'una part dels comentaris fets sobre la tesi doctoral (doctorat a França) dels bessons de nacionalitat francesa Igor i Grichka Bogdànov, i de l'altra sobre la vulgarització de la ciència que aquests exercien en molts treballs i en la televisió.
Nou!!: Teoria de cordes і Escàndol Bogdànov · Veure més »
Esfera de Riemann
L'esfera de Riemann es pot imaginar com el pla complex embolcallant una esfera (amb un tipus de projecció estereogràfica). En matemàtiques, lesfera de Riemann (o pla complex estès), que pren el nom del matemàtic del Bernhard Riemann, és una esfera que s'obté a partir del pla complex afegent-hi un punt a l'infinit.
Nou!!: Teoria de cordes і Esfera de Riemann · Veure més »
Espai tridimensional
Esquema elemental de posicionament espacial, consistent en un''' marc de referència''' respecte a un origen donat En geometria i anàlisi matemàtica, un objecte o ens és tridimensional si té tres dimensions, és a dir, cadascun dels seus punts pot ser localitzat especificant tres nombres dins d'un cert rang.
Nou!!: Teoria de cordes і Espai tridimensional · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Teoria de cordes і Física · Veure més »
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Nou!!: Teoria de cordes і Física de partícules · Veure més »
Física més enllà del model estàndard
alt.
Nou!!: Teoria de cordes і Física més enllà del model estàndard · Veure més »
Forat de cuc
corbes temporals tancades En física, un forat de cuc, també conegut com un pont EPR.
Nou!!: Teoria de cordes і Forat de cuc · Veure més »
Forat negre
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
Nou!!: Teoria de cordes і Forat negre · Veure més »
Forat negre extrem
En física teòrica, un forat negre extrem és un forat negre amb la massa mínima possible compatible amb la seva càrrega i moment angular.
Nou!!: Teoria de cordes і Forat negre extrem · Veure més »
Forat negre microscòpic
Els forats negres microscòpics són forats negres minúsculs, també anomenats forats negres quàntics o mini forats negres, on els efectes de la mecànica quàntica tenen un paper important.
Nou!!: Teoria de cordes і Forat negre microscòpic · Veure més »
Forat negre primordial
Un dibuix del concepte de forat negre fet per la NASA Un forat negre primordial és un tipus teòric de forat negre que es forma no pel col·lapse gravitatori d'una estrella sinó per l'extrema densitat de la matèria durant els primers temps de l'expansió de l'univers.
Nou!!: Teoria de cordes і Forat negre primordial · Veure més »
Forma modular
En matemàtiques, una forma modular és una funció analítica (complexa) en el semiplà superior que satisfà una certa classe d'equació funcional i condició de creixement.
Nou!!: Teoria de cordes і Forma modular · Veure més »
François Englert
François Englert (Etterbeek, Bèlgica, 1932) és un científic belga, especialitzat en física i cosmologia.
Nou!!: Teoria de cordes і François Englert · Veure més »
Funció beta
Isolínia de la funció beta En matemàtiques, la funció beta, també anomenada funció beta d'Euler o integral d'Euler de primera classe, és un tipus d'integral d'Euler definida, per a dos nombres complexos x i y de parts reals estrictament positives (\mathrm(x)>0,\ \mathrm(y)>0), per: \Beta(x,y).
Nou!!: Teoria de cordes і Funció beta · Veure més »
Generació (física de partícules)
A la física de partícules, una generació és una divisió de les partícules elementals.
Nou!!: Teoria de cordes і Generació (física de partícules) · Veure més »
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Nou!!: Teoria de cordes і Geometria · Veure més »
Gerardus 't Hooft
Gerardus 't Hooft (Den Helder, Països Baixos, 1946) és un físic i professor universitari neerlandès de la Universitat d'Utrecht, als Països Baixos.
Nou!!: Teoria de cordes і Gerardus 't Hooft · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Teoria de cordes і Gravetat · Veure més »
Gravitació quàntica
La gravitació quàntica és un camp de física teòrica que busca descriure la gravetat segons els principis de la mecànica quàntica, i on els efectes quàntics no poden ser ignorats, com en la proximitat de forats negres o objectes astrofísics compactes on els efectes de gravetat són forts Dins del marc de la mecànica quàntica i la teoria quàntica de camps es descriuen tres de les quatre forces fonamentals de la física.
Nou!!: Teoria de cordes і Gravitació quàntica · Veure més »
Grup de Lorentz
Hendrik Antoon Lorentz (1853–1928) dona el seu nom al grup de Lorentz. En físiques i matemàtiques, el grup de Lorentz és el grup de totes les transformacions de Lorentz a l'espaitemps de Minkowski.
Nou!!: Teoria de cordes і Grup de Lorentz · Veure més »
Hiperespai
Lhiperespai és una forma d'espai que té quatre o més dimensions.
Nou!!: Teoria de cordes і Hiperespai · Veure més »
Història de la física
La història de la física intenta explicar la natura i els fenòmens que, des de la més remota antiguitat, es tracten de comprendre: el pas de les estacions, el moviment dels cossos i dels astres, els fenòmens climàtics, les propietats dels materials, etc.
Nou!!: Teoria de cordes і Història de la física · Veure més »
Holger Bech Nielsen
Holger Bech Nielsen (Copenhaguen, 25 d'agost de 1941) és un físic danès; professor en l'Institut Niels Bohr de la Universitat de Copenhaguen, en la qual, va començar a estudiar física l'any 1961, és reconegut per ser un dels creadors de la teoria de cordes amb Leonard Susskind i Gabriele Veneziano entre altres.
Nou!!: Teoria de cordes і Holger Bech Nielsen · Veure més »
Holonomia
vector inicial. Aquesta falla per tornar al vector inicial es mesura per l'holonomia de la connexió. En geometria diferencial, l'holonomia d'una connexió d'una varietat suau és en general una conseqüència geomètrica de la curvatura de la connexió, que mesura com el transport paral·lel al voltant de llaços tancats no preserva les dades geomètriques que es transporten.
Nou!!: Teoria de cordes і Holonomia · Veure més »
Inflació còsmica
En cosmologia, la inflació còsmica (també coneguda com a univers inflacionari) és un model cosmològic que teoritza que l'Univers, poc després del seu naixement, passà per una fase d'expansió exponencial extremadament ràpida i accelerant (entre 10-36 i 10-33 segons després del Big Bang), a causa d'una energia del buit positiva (que ofereix una pressió negativa; vegeu també relativitat general, teoria quàntica de camps).
Nou!!: Teoria de cordes і Inflació còsmica · Veure més »
Institut Tata de Recerca Fonamental
L'Institut Tata de Recerca Fonamental, també conegut per les sigles TIFR (en anglès: Tata Institute of Fundamental Research, en hindi: टाटा मूलभूत अनुसंधान संस्थान), és una institució pública de recerca ubicada a Bombai (Índia), que es dedica a la investigació bàsica en matemàtiques i ciències.
Nou!!: Teoria de cordes і Institut Tata de Recerca Fonamental · Veure més »
Introducció a la teoria de grups
Les possibles manipulacions del Cub de Rubik formen un grup. En matemàtiques, la teoria de grups estudia els grups.
Nou!!: Teoria de cordes і Introducció a la teoria de grups · Veure més »
James Harris Simons
James Harris Simons (1938) és un matemàtic, acadèmic, mercader financer, agent de fons, corredor de borsa, inversor, especulador i filantrop nord-americà.
Nou!!: Teoria de cordes і James Harris Simons · Veure més »
Jeffrey Goldstone
Jeffrey Goldstone (3 setembre 1933) és un físic teòric britànic i professor emèrit a la facultat de física del Centre de Física Teòrica de l'MIT.
Nou!!: Teoria de cordes і Jeffrey Goldstone · Veure més »
Juan Martín Maldacena
Juan Martín Maldacena (10 setembre de 1968) és un físic teòric nascut a Buenos Aires, Argentina, receptor de nombrosos premis internacionals.
Nou!!: Teoria de cordes і Juan Martín Maldacena · Veure més »
Krzysztof Gawędzki
a Lió, va ser un físic i matemàtic polonès.
Nou!!: Teoria de cordes і Krzysztof Gawędzki · Veure més »
L'Univers Elegant
L'univers elegant: supercordes, dimensions ocultes, i la recerca de la teoria final (i) és un llibre de Brian Greene publicat en el 2000 que fa una introducció a la teoria de supercordes i proporciona una valoració global però no tècnica de la teoria i alguna de les seves carències.
Nou!!: Teoria de cordes і L'Univers Elegant · Veure més »
La desraonada eficàcia de la Matemàtica en les Ciències Naturals
"La desraonada eficàcia de la matemàtica en les ciències naturals" (títol original: "The Unreasonable Effectiveness of Mathematics in the Natural Sciences") és el títol d'un article publicat en 1960 pel físic Eugene Wigner.
Nou!!: Teoria de cordes і La desraonada eficàcia de la Matemàtica en les Ciències Naturals · Veure més »
Lee Smolin
Lee Smolin (Nova York, Estats Units, 1955) és físic teòric dedicat a l'estudi de la gravetat quàntica, la cosmologia i la teoria quàntica.
Nou!!: Teoria de cordes і Lee Smolin · Veure més »
Leonard Susskind
Leonard Susskind Stanford (2013) Leonard Susskind (n. Nova York, 1940)seu 60è aniversari va ser celebrat amb un simposi especial a la Universitat de Stanford durant la vetllada del 20 a 21 maig 2000.
Nou!!: Teoria de cordes і Leonard Susskind · Veure més »
Llista d'episodis de The Big Bang Theory
The Big Bang Theory és una sèrie que va ser estrenada el 24 de setembre de 2007 pel canal CBS.
Nou!!: Teoria de cordes і Llista d'episodis de The Big Bang Theory · Veure més »
Llista de disciplines científiques
Hi ha hagut diversos intents per catalogar les diverses ciències.
Nou!!: Teoria de cordes і Llista de disciplines científiques · Veure més »
Llista de partícules
La llista següent mostra els diferents tipus de partícules conegudes o hipotètiques.
Nou!!: Teoria de cordes і Llista de partícules · Veure més »
Matemàtica pura
consulta.
Nou!!: Teoria de cordes і Matemàtica pura · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Teoria de cordes і Matemàtiques · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Teoria de cordes і Mecànica quàntica · Veure més »
Medalla Max Planck
Medalla Max Planck és un premi anual atorgat per la Deutsche Physikalische Gesellschaft (DGP) (Societat de Física Alemanya) a aquells que contribueixin amb «èxits destacats en el camp de la física teòrica.
Nou!!: Teoria de cordes і Medalla Max Planck · Veure més »
Michael Green
Michael Boris Green FRS (Londres, 22 de maig de 1946) és un físic britànic i un dels pioners de la teoria de cordes.
Nou!!: Teoria de cordes і Michael Green · Veure més »
Michio Kaku
Michio Kaku (San José, 24 de gener de 1947) és un físic teòric dedicat a la divulgació científica a través de la ràdio i diversos llibres introductoris.
Nou!!: Teoria de cordes і Michio Kaku · Veure més »
Model estàndard de física de partícules
alt.
Nou!!: Teoria de cordes і Model estàndard de física de partícules · Veure més »
Model estàndard supersimètric mínim
El Model Estàndard Supersimètric Mínim (MESM o MSSM per les seves inicials en anglès) és una extensió del Model Estàndard que implementa la supersimetria.
Nou!!: Teoria de cordes і Model estàndard supersimètric mínim · Veure més »
Model-sigma
En física, un model-sigma és un sistema físic descrit per una densitat lagrangiana del tipus: Depenent dels escalars en gij, pot ser o un model-sigma lineal o no-lineal.
Nou!!: Teoria de cordes і Model-sigma · Veure més »
Monopol magnètic
electrons, sinó que seria una nova partícula elemental. En física de partícules, un monopol magnètic és una partícula elemental hipotètica que és un imant aïllat amb només un pol magnètic (un pol nord sense pol sud o viceversa).
Nou!!: Teoria de cordes і Monopol magnètic · Veure més »
Multivers
El multivers és un conjunt hipotètic de múltiples universos més o menys independents i que inclouria el nostre.
Nou!!: Teoria de cordes і Multivers · Veure més »
Nathan Seiberg
, Nathan "Nati" Seiberg és un físic teòric estatunidenc-israelià que treballa en teoria de cordes.
Nou!!: Teoria de cordes і Nathan Seiberg · Veure més »
Navalla d'Occam
Guillem d'Occam La navalla d'Occam o navalla d'Ockham és un principi metodològic i filosòfic atribuït al frare franciscà Guillem d'Occam, lògic del, que forma la base del mètode reduccionista segons el qual «en igualtat de condicions, l'explicació més simple sol ser la més probable».
Nou!!: Teoria de cordes і Navalla d'Occam · Veure més »
Nima Arkani-Hamed
és un físic teòric estatunidenc-canadenc conegut pels seus treballs en física d'altes energies, teoria de cordes i cosmologia.
Nou!!: Teoria de cordes і Nima Arkani-Hamed · Veure més »
Oskar Klein
fou un físic teòric suec.
Nou!!: Teoria de cordes і Oskar Klein · Veure més »
Partícula virtual
Una partícula virtual és en general una partícula elemental que existeix durant un temps tan curt que, a causa del principi d'incertesa de Heisenberg, no és possible mesurar les seves propietats de forma exacta.
Nou!!: Teoria de cordes і Partícula virtual · Veure més »
Paul Ginsparg
Paul Henry Ginsparg (1 de gener de 1955) és un físic, conegut pel seu desenvolupament de l'arxiu ArXiv i les seves contribucions a la física teòrica.
Nou!!: Teoria de cordes і Paul Ginsparg · Veure més »
Pierre Deligne
Pierre Deligne (3 d'octubre de 1944) és un matemàtic belga guardonat amb la medalla Fields el 1978.
Nou!!: Teoria de cordes і Pierre Deligne · Veure més »
Plasma de quarks i gluons
El plasma de quarks-gluons (Quark-Gluon Plasma, QGP, en anglès) és una fase predita per la teoria de la interacció forta, la cromodinàmica quàntica (QCD), quan la temperatura i/o la densitat d'un sistema d'hadrons són molt altes.
Nou!!: Teoria de cordes і Plasma de quarks i gluons · Veure més »
Pomeró
En física teòrica de partícules, el pomeró és la partícula més baixa (en espin i massa) del conjunt de trajectòries de Regge, una família de partícules amb espín creixent, postulades el 1961 pel físic italià Tulio Regge per a explicar l'evolució en funció de l'energia de les seccions eficaces diffractives i elàstiques entre hadrons.
Nou!!: Teoria de cordes і Pomeró · Veure més »
Problema de la demarcació
Diagrama frenològic del s. XIX. La frenologia és una pseudociència que en el passat es considerava una ciència En filosofia de la ciència, el problema de la demarcació intenta definir els límits que han de configurar el concepte «ciència».
Nou!!: Teoria de cordes і Problema de la demarcació · Veure més »
Radiació còsmica de fons
La radiació còsmica de fons (també anomenada fons còsmic de microones o CMB, de l'anglès Cosmic microwave background) és una radiació residual isòtropa procedent del període del desacoblament, quan l'Univers tenia només 400.000 anys.
Nou!!: Teoria de cordes і Radiació còsmica de fons · Veure més »
Renata Kallosh
Renata Ernestovna Kallosh (nascuda el 1943) és una física teòrica, professora al Departament de Físiques de la Universitat de Stanford (Califòrnia).
Nou!!: Teoria de cordes і Renata Kallosh · Veure més »
Sabrina Gonzalez Pasterski
Sabrina Gonzalez Pasterski (nascuda el 3 de juny de 1993) és una física americana de Chicago, Illinois que estudia Teoria de cordes i Física de partícules.
Nou!!: Teoria de cordes і Sabrina Gonzalez Pasterski · Veure més »
Sheldon Lee Glashow
Sheldon Lee Glashow (Nova York, EUA, 5 de desembre de 1932) és un físic i catedràtic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1979.
Nou!!: Teoria de cordes і Sheldon Lee Glashow · Veure més »
Silvia Arroyo Camejo
és una autora científica alemanya d'origen espanyol.
Nou!!: Teoria de cordes і Silvia Arroyo Camejo · Veure més »
Simetria conforme
En física teòrica, la simetria conforme de l'espaitemps és una extensió de la simetria del grup de Poincaré, que inclou transformacions geomètriques conformes especials i homotècies (dilatacions). La simetria conforme té 15 graus de llibertat: 10 per al grup de Poincaré, 4 per les transformacions conformes especials, i 1 per a l'homotècia (dilatació).
Nou!!: Teoria de cordes і Simetria conforme · Veure més »
Simetria especular
La simetria especular o bilateral, en geometria, és una transformació respecte d'un pla de simetria, en la qual a cada punt d'una figura s'associa a un altre punt anomenat imatge, que compleix les condicions següents: a) La distància d'un punt i la seva imatge al pla de simetria és la mateixa. b) El segment que uneix un punt amb la seva imatge és perpendicular al pla de simetria.; Exemples de simetria especular Imatge: Schloss Mannheim v J A Baertels 1785 (Ausschnitt).jpg|Dibuix d'un edifici de simetria especular Image: Butterfly_Morpho_rhetenor_helea_ (M) _KL.jpg|Una papallona té simetria especular Image: 1940 Chevrolet KB Master 85 business coupe.JPG|L'exterior d'un automòbil té simetria especular Imatge: Rainierreflect1.jpg|Imatge reflectida de la muntanya Rainier en el llac.
Nou!!: Teoria de cordes і Simetria especular · Veure més »
Srinivasa Ramanujan
va ser un matemàtic indi, que, amb molt poca formació reglada en matemàtiques pures, va fer contribucions substancials a l'anàlisi matemàtica, la teoria de nombres, les sèries infinites i les fraccions contínues.
Nou!!: Teoria de cordes і Srinivasa Ramanujan · Veure més »
Sylvie Paycha
Sylvie Jane Anne Paycha (Neuilly-sur-Seine, 27 de març de 1960) és una matemàtica i física matemàtica francesa, especialista en la teoria d'operadors.
Nou!!: Teoria de cordes і Sylvie Paycha · Veure més »
Taquió
Un taquió (del grec ταχύς, takhús, 'ràpid') és una partícula hipotètica que es mou a velocitats superlumíniques.
Nou!!: Teoria de cordes і Taquió · Veure més »
Teoria de camp unificat
En física, una teoria de camp unificat és un tipus de teoria de camp que permet a totes les forces fonamentals entre partícules elementals ser escrites en termes d'un únic camp.
Nou!!: Teoria de cordes і Teoria de camp unificat · Veure més »
Teoria de cordes bosònica
La teoria de cordes bosònica és la versió original de la teoria de cordes, desenvolupada a finals de la dècada del 1960 i que porta el nom de Satyendra Nath Bose.
Nou!!: Teoria de cordes і Teoria de cordes bosònica · Veure més »
Teoria de Ginzburg–Landau
Animació de l'equació de Ginzburg–Landau. En física, la teoria de Ginzburg–Landau, sovint anomenada teoria de Landau–Ginzburg, que porta el nom de Vitaly Ginzburg i Lev Landau, és una teoria física matemàtica utilitzada per descriure la superconductivitat.
Nou!!: Teoria de cordes і Teoria de Ginzburg–Landau · Veure més »
Teoria de la xarxa d'espín
Segons la teoria de la xarxa d'espín o gravitació quàntica de llaços (en anglès, loop quantum gravity), l'espaitemps estaria quantitzat de manera que no poden existir longituds menors que la longitud de Planck, ni temps menors que el temps de Planck.
Nou!!: Teoria de cordes і Teoria de la xarxa d'espín · Veure més »
Teoria de nusos
Nusos trivials La teoria de nusos és la branca de la topologia que s'encarrega d'estudiar l'objecte matemàtic que abstreu la noció quotidiana de nus.
Nou!!: Teoria de cordes і Teoria de nusos · Veure més »
Teoria de Twistors
En física teòrica i matemàtica, la Teoria de Twistors és una teoria matemàtica que relaciona els objectes geomètrics de l'espaitemps tetradimensional (espai de Minkowski) amb objectes geomètrics en un espai de 4 dimensions amb mètrica (2,2).
Nou!!: Teoria de cordes і Teoria de Twistors · Veure més »
Teoria del tot
La teoria del tot (o ToE per les seues sigles en anglès, Theory of Everything) és una teoria hipotètica de la física teòrica que explica i connecta en una de sola tots els fenòmens físics coneguts.
Nou!!: Teoria de cordes і Teoria del tot · Veure més »
Teoria Kaluza-Klein
En física, la teoria Kaluza-Klein (o teoria KK) és una teoria que intentà unificar les forces fonamentals de la gravitació i l'electromagnetisme.
Nou!!: Teoria de cordes і Teoria Kaluza-Klein · Veure més »
Teoria M
En física, la teoria M és una teoria que unifica totes les versions consistents de la teoria de supercordes.
Nou!!: Teoria de cordes і Teoria M · Veure més »
Termodinàmica dels forats negres
La termodinàmica dels forats negres és la branca de l'astrofísica que estudia els forats negres, desenvolupada a partir del descobriment de l'analogia entre les lleis de la termodinàmica i algunes de les propietats dels forats negres.
Nou!!: Teoria de cordes і Termodinàmica dels forats negres · Veure més »
The Big Bang Theory
The Big Bang Theory (en català La teoria del Big Bang) és una comèdia estatunidenca produïda i dirigida per Chuck Lorre i Bill Prady, pels estudis Chuck Lorre Productions i Warner Bros. Television.
Nou!!: Teoria de cordes і The Big Bang Theory · Veure més »
The Fabric of the Cosmos
El teixit del cosmos: espai, temps, i la textura de la realitat (anglès The Fabric of the Cosmos 2004) és el segon llibre sobre física teòrica, cosmologia i teoria de cordes escrit per Brian Greene, professor i codirector de l'institut per a les cordes, cosmologia i física d'astropartícules (ISCAP) de la Universitat de Colúmbia.
Nou!!: Teoria de cordes і The Fabric of the Cosmos · Veure més »
The Selecter
The Selecter va ser un grup de música ska que va protagonitzar el fenomen 2 Tone, al costat de Madness, The Specials, The Beat, Bad Manners i The Bodysnatchers.
Nou!!: Teoria de cordes і The Selecter · Veure més »
Thibault Damour
és un físic teòric francès.
Nou!!: Teoria de cordes і Thibault Damour · Veure més »
Una teoria del tot excepcionalment simple
Una teoria del tot excepcionalment simple és una base per a una teoria de camp unificat.
Nou!!: Teoria de cordes і Una teoria del tot excepcionalment simple · Veure més »
Univers ecpiròtic
L'Univers Ecpiròtic o Model Ecpiròtic és una teoria física cosmològica que tracta l'origen de l'univers.
Nou!!: Teoria de cordes і Univers ecpiròtic · Veure més »
Univers oscil·lant
L'univers oscil·lant és una hipòtesi proposada per Richard Tolman, segons la qual l'univers sofreix una sèrie infinita d'oscil·lacions, sempre començant amb un ''big bang'' i acabant amb un big crunch.
Nou!!: Teoria de cordes і Univers oscil·lant · Veure més »
Univers paral·lel
Els universos paral·lels són una concepció mental, en la qual entren en joc l'existència de diversos universos o realitats més o menys independents.
Nou!!: Teoria de cordes і Univers paral·lel · Veure més »
Valor d'expectació del buit
En teoria quàntica de camps, el valor d'expectació del buit (sovint també anomenat VEV, valor esperat del buit, o condensat) d'un operador donat és el seu valor mitjà esperat al buit. El valor d'expectació del buit d'un operador O és denotat normalment com a \langle O\rangle.
Nou!!: Teoria de cordes і Valor d'expectació del buit · Veure més »
Valor propi, vector propi i espai propi
imatges els vectors verds. Conserven la mateixa direcció, per tant són vectors propis. El valor propi associat és -1/2 (perquè canvien de sentit i el mòdul és la meitat). En aquest cas particular l'espai propi és l'espai sencer. Figura. 2. En aquesta aplicació lineal el quadre de la Mona Lisa, es transforma de tal manera que els vectors de l'eix vertical central (vector vermell) no ha canviat ni de direcció ni de sentit ni de mòdul, en canvi el vector diagonal (blau) ha canviat de direcció. En aquest cas el vector vermell és un '''vector propi''' de l'aplicació però el vector blau no ho és. Com que el vector vermell no ha canviat ni de direcció ni de mòdul, el seu '''valor propi''' és 1. Tots els vectors amb la mateixa direcció que el vector vermell són també vectors propis, amb el mateix valor propi. Tots junts, afegint-hi el vector zero formen l''''espai propi''' d'aquesta aplicació que en aquest cas és un espai de dimensió 1. En matemàtiques, i més concretament en àlgebra el concepte de vector propi és una noció que es refereix a una aplicació lineal d'un espai en si mateix.
Nou!!: Teoria de cordes і Valor propi, vector propi i espai propi · Veure més »
Varietat (matemàtiques)
Realització d'una '''banda de Möbius''', a partir d'una tira de paper. La banda té només una cara. En una esfera, la suma dels angles d'un triangle no és igual a 180° (vegeu trigonometria esfèrica). Una esfera no és un espai euclidià, però localment les lleis de la geometria euclidiana són bones aproximacions. En un triangle petit en l'esfera de la terra, la suma dels angles és molt similar a 180°. Una esfera es pot representar per una col·lecció de mapes bidimensionals; per això una esfera és una varietat. En matemàtiques, més específicament en topologia, una varietat és un espai topològic en el qual tots els punts tenen un veïnat que «s'assembla» (és a dir, és homeomorf) a l'espai euclidià.
Nou!!: Teoria de cordes і Varietat (matemàtiques) · Veure més »
Varietat d'Einstein
En geometria diferencial i física matemàtica, una varietat d'Einstein és una varietat derivable riemanniana o pseudo-riemanniana el tensor de Ricci és proporcional a la mètrica.
Nou!!: Teoria de cordes і Varietat d'Einstein · Veure més »
Varietat de Calabi-Yau
CP4 Una varietat de Calabi-Yau és una varietat de Kähler compacta amb una primera classe de Chern nul·la.
Nou!!: Teoria de cordes і Varietat de Calabi-Yau · Veure més »
Varietat diferenciable
Una varietat diferenciable és un espai topològic separat V en el qual hi ha definida una família de funcions reals F.
Nou!!: Teoria de cordes і Varietat diferenciable · Veure més »
Viatge en el temps
Les dimensions espacials i temporals d'un esdeveniment, des del punt de vista de la llum El viatge en el temps és un concepte de moviment cap endavant o cap enrere d'un punt a l'altre en el temps, de la mateixa manera com es fa en l'espai.
Nou!!: Teoria de cordes і Viatge en el temps · Veure més »
Yoichiro Nambu
Yoichiro Nambu (南部 陽一郎; Nambu Yōichirō) (Fukui, Japó, 18 de gener de 1921-Osaka, 15 de juliol de 2015) fou un físic i professor universitari estatunidenc d'origen japonès que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2008.
Nou!!: Teoria de cordes і Yoichiro Nambu · Veure més »
Zona pantanosa (física)
En física teòrica, el terme zona pantanosa, pantà o marjal (en anglès "swampland") s'utilitza per a referir-se a totes aquells models de camps efectius de baixa energia que no són compatibles amb la teoria de cordes, en contrast amb l'anomenat paisatge ("''landscape''") de models compatibles amb un nombre de conjectures que compleixen teories realistes de gravetat quàntica.
Nou!!: Teoria de cordes і Zona pantanosa (física) · Veure més »
Redirigeix aquí:
String theory, Supercorda, Teoria de fils, Teoria de les supercordes, Teoria de supercordes.
