Accés més ràpid que el navegador!
188 les relacions: Acasta, Actea, Admete (filla d'Oceà), Ael·lo, Afrodita, Aidoneu, Amfítoe, Amfitrite, Annals (Enni), Annius de Viterbo, Ardesc, Ares, Argonautes, Aristonic d'Alexandria, Astreu, Atles (mitologia), Autònoe, Autònoe (nereida), Època arcaica, Àgave (nereida), Àmfiro, Àrtemis, Àsia (mitologia), Bartın, Bellérophon (Lully), Cabells rossos, Calipso (mitologia), Caos (mitologia), Capsa de Pandora, Carcinos, Caris (deessa), Catàleg de les dones, Cerceida, Cers (mitologia), Cimatolege, Cimòdoce, Cimòdoce (nereida), Cimòtoe, Cimo, Circe, Climent d'Alexandria, Cova de Dicte, Crates de Mal·los, Criseida (oceànide), Demòstenes (escriptor), Dice, Dinàmena, Divinitats fluvials (mitologia grega), Doris (nereida), Doto, ..., Eíone, Edelweiss (secta), El retorn de Persèfone, Els treballs i els dies, Epimèlides, Eris (filla de Nix), Esep (riu), Espeo, Estix, Etiologia, Eucrante, Eudora (nereida), Eulímene, Eunice (nereida), Eupompe, Evarne, Evàgora, Evenos, Fènix (fill d'Agenor), Fílotes (filla de Nix), Febe (filla de Gea), Ferusa, Fobètor, Forcis, Galaxaura, Galene, Gea, Glauce, Hades, Halimede, Harpe, Hàlia (nereida), Hèlios, Hèstia, Hecatonquir, Hermos (divinitat), Hesíode, Hidros (mitologia), Hipònoe, Hipòstasi dels Arconts, Hipòtoe (nereida), Hiperíon (tità), Hipo, Ianira, Ilitia, Joan Galè, Kumarbi, Laomedea, Leàgore, Lictos, Lisianassa, Literatura de terror, Literatura fenício-púnica, Literatura grega antiga, Llista de déus grecs, Lluís Segalà i Estalella, Lluita de titans (pel·lícula de 2010), Mar Tirrena, Mèlite (nereida), Mètodes d'encendre foc, Mètopes del Partenó, Medea, Melòbosis, Menesto, Menipe, Micenes, Mite, Mitologia fenícia, Mitologia grega, Mitologia sumèria, Nausítous, Nemertes, Neohel·lenisme, Nereides, Nesea, Neso, Nestos, Nix, Norman O. Brown, Nu (art), Oceà còsmic, Oceànides, Onomàcrit, Orfisme, Otris, Papir de Derveni, Parmènides, Pasítea, Pànope, Peito, Persèfone, Philippe Brunet, Plexaura, Ploto, Plutó (mitologia), Pluto, Poema èpic, Poesia narrativa, Polínome, Politeisme, Pontoporea, Pontos (mitologia), Posidó, Prònoe, Presocràtics, Primno, Prometeu (mitologia), Proto, Protomedea, Psàmate (filla de Nereu), Purana (hinduisme), Quimera, Rangi i Papa, Religió de l'antiga Grècia, Religió hurrita, Religió minoica, Riu Aqueloos, Rodea, Sangari, Sao, Saviesa, Simoent, Talia (nereida), Tàrtar (mitologia), Temisto, Tetis (filla de Gea), Tia (mitologia), Tique, Tirrens, Titanomàquia, Tità, Titonos, Toa, Toa (nereida), Urà (mitologia), Xante, Zecharia Sitchin, Zeuxo. Ampliar l'índex (138 més) »
Acasta
Acasta (en grec antic Ἀκάστη) va ser una de les Oceànides, les filles d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Acasta · Veure més »
Actea
Actea (en grec antic Ἀκταίη) va ser, segons la mitologia grega, una nereida filla de Nereu i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Actea · Veure més »
Admete (filla d'Oceà)
Admete era una oceànide filla d'Oceà i Tetis.
Nou!!: Teogonia і Admete (filla d'Oceà) · Veure més »
Ael·lo
Ael·lo (en grec antic Ἀελλώ, "ràfega", "borrasca") va ser, segons la mitologia grega, una de les harpies, les filles de Taumant, un déu marí fill de Pontos, i de l'oceànide Electra.
Nou!!: Teogonia і Ael·lo · Veure més »
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Nou!!: Teogonia і Afrodita · Veure més »
Aidoneu
Aidoneu (en Ἀϊδωνεύς) va ser un rei mític dels molossos de l'Epir, suposat marit de Persèfone i pare de Core.
Nou!!: Teogonia і Aidoneu · Veure més »
Amfítoe
Amfítoe (en grec antic Ἀμφιθόη) és una de les nereides citades per Homer.
Nou!!: Teogonia і Amfítoe · Veure més »
Amfitrite
Amfitrite (1866), per François Théodore Devaulx (1808–1870). Façana nord del ''Cour Carrée'' del palau del Louvre (París). Amfitrite (Ἀμφιτρίτη, 'el tercer que envolta ') és, en la mitologia grega, la deessa de les aigües tranquil·les.
Nou!!: Teogonia і Amfitrite · Veure més »
Annals (Enni)
Els Annals són un poema èpic escrit per Quint Enni de divuit llibres, en els quals es narra tota la història de Roma.
Nou!!: Teogonia і Annals (Enni) · Veure més »
Annius de Viterbo
Anni de Viterbo. Fresc de la Sala del Consell del Palazzo dei Priori (Palau del Prior) de Viterbo. Joannis Annius Viterbensis, també conegut a Catalunya com Anni o Annio de Viterbo (Viterbo, 1437 - Roma, 1502), va ser un frare dominic, teòleg, erudit, historiador i mestre del Sacre Palau durant els temps del papa Alexandre VI (Papa Borja).
Nou!!: Teogonia і Annius de Viterbo · Veure més »
Ardesc
En la mitologia grega, Ardesc (en Ἄρδησκος) va és una divinitat fluvial, fill d'Oceà i Tetis.
Nou!!: Teogonia і Ardesc · Veure més »
Ares
En la mitologia grega, Ares (Ἄρης) és el déu de la guerra.
Nou!!: Teogonia і Ares · Veure més »
Argonautes
''L'Argo'', de Lorenzo Costa En la mitologia grega, els argonautes (Ἀργοναύται) eren els companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, van participar en la cerca del velló d'or en una expedició marítima cap a la Còlquida.
Nou!!: Teogonia і Argonautes · Veure més »
Aristonic d'Alexandria
Aristonic d'Alexandria (en Ἀριστόνικος; en Aristonicus) va ser un escriptor grec contemporani d'Estrabó molt reconegut com a gramàtic.
Nou!!: Teogonia і Aristonic d'Alexandria · Veure més »
Astreu
Astreu (en grec antic Ἀστραῖος "l'estrellat") va ser un tità, fill del tità Crios i d'Euríbia, filla de Pontos.
Nou!!: Teogonia і Astreu · Veure més »
Atles (mitologia)
Segons la mitologia grega, Atles, Atlas o Atlant (Ἄτλας) va ser un tità que, per tant, pertany a la generació anterior a la dels Olímpics.
Nou!!: Teogonia і Atles (mitologia) · Veure més »
Autònoe
Autònoe, (en grec antic Αὐτονόη) d'acord amb la mitologia grega, va ser una princesa tebana, filla de Cadme i d'Harmonia.
Nou!!: Teogonia і Autònoe · Veure més »
Autònoe (nereida)
Autònoe (en grec antic Αὐτονόη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Autònoe (nereida) · Veure més »
Època arcaica
Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886). Època arcaica és un període de la història de l'antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual l'Hèl·lade (Ἕλλάδα) va sortir del període anterior l'edat fosca, caracteritzada per la distribució de l'espai hel·lènic entre tribus«Tribu» és un terme llatí, utilitzat per a l'organització sociopolítica romana; que s'aproxima a l'ús que tenia la institució i la paraula grega phylé, fylé o phulē (φυλή —'raça', 'poble'—), del verb fyeszai o phuesthai (φύεσθαι, 'descendir de', 'tenir origen en').
Nou!!: Teogonia і Època arcaica · Veure més »
Àgave (nereida)
Àgave (en grec antic Ἀγαυή) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Àgave (nereida) · Veure més »
Àmfiro
Àmfiro (en grec antic Ἀμφιρὼ o Αμφιρω) va ser una oceànide, una de les 3.000 filles d'Oceà i de Tetis, tots dos titans.
Nou!!: Teogonia і Àmfiro · Veure més »
Àrtemis
En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.
Nou!!: Teogonia і Àrtemis · Veure més »
Àsia (mitologia)
Àsia (en grec antic Άσία) en la mitologia grega era una filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Àsia (mitologia) · Veure més »
Bartın
El riu Bartın (en Bartın Çayı), conegut antigament com a Parteni (en Παρθένιος), és un riu de Turquia, situat a la banda est de la mar Negra.
Nou!!: Teogonia і Bartın · Veure més »
Bellérophon (Lully)
dreta Bellérophon és una tragèdia lírica de Jean-Baptiste Lully, amb llibret de Thomas Corneille i de Bernard le Bovier de Fontenelle, basat en la Teogonia d'Hesíode.
Nou!!: Teogonia і Bellérophon (Lully) · Veure més »
Cabells rossos
Retrat de dona jove amb unicorn (Dama amb ''unicorn'') (1506), per Raffaello Sanzio representa una jove amb cabell ros El ros és un color de cabells caracteritzat per nivells baixos del fosc pigment melanina.
Nou!!: Teogonia і Cabells rossos · Veure més »
Calipso (mitologia)
Ulisses i Calipso segons Jan Brueghel el Vell (1616) Calipso (en grec antic Καλυψώ, “la que dissimula”) és, segons algunes fonts, una oceànide, però segons Homer, una nimfa, filla d'Atles i Plèione, que vivia a la part occidental de la Mediterrània.
Nou!!: Teogonia і Calipso (mitologia) · Veure més »
Caos (mitologia)
Segons la mitologia grega, el caos (en grec antic Χάος) era el principi informe existent des de sempre del qual s'originaren totes les coses del món.
Nou!!: Teogonia і Caos (mitologia) · Veure més »
Capsa de Pandora
Pandora obre la capsa que li havia lliurat Zeus, alliberant així tots els mals del món. La capsa de Pandora és un mític recipient de la mitologia grega, pres de la història de Pandora, la primera dona, creada per Hefest per ordre de Zeus, el seu pare.
Nou!!: Teogonia і Capsa de Pandora · Veure més »
Carcinos
Carcinos (Καρκίνος, habitualment denominat pel seu nom en llatí, Càncer, o, simplement com el Cranc) és un cranc gegant de la mitologia grega que habitava a la llacuna de Lerna.
Nou!!: Teogonia і Carcinos · Veure més »
Caris (deessa)
Caris (en llatí Charis, en grec antic Χάρις) era la deessa que personificava la gràcia i la bellesa, que els romans van traduir per Gratia (Gràcia).
Nou!!: Teogonia і Caris (deessa) · Veure més »
Catàleg de les dones
Fragment d'un papir que conté el principi de la descripció de la família de l'heroïna Electra del llibre 3 o 4 El Catàleg de les dones (en grec: κατάλογος γυναικῶν, gynaikon katálogos), també conegut com a Ehoiai: en grec: Ἠοῖαι, en llatí: Eoeae o Ehoeae, derivat de la fórmula ἠ οἵη / Høie, 'o que...', que introdueix cada estrofa del poema, és un dels tres poemes d'Hesíode, dividit en cinc llibres.
Nou!!: Teogonia і Catàleg de les dones · Veure més »
Cerceida
Cerceis o Cerceida (en grec antic Κερκηίς) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides, i la defineix com una nimfa «de caràcter amable».
Nou!!: Teogonia і Cerceida · Veure més »
Cers (mitologia)
Les Cers d'Aquil·les i Hèctor a la balança. Les Cers (en grec antic Κῆρες i en singular Cer Κήρ), són uns esperits que tenen un paper important a la Ilíada.
Nou!!: Teogonia і Cers (mitologia) · Veure més »
Cimatolege
Cimatolege (en grec antic Κυματολήγη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis, que cita Hesíode quan dona una llista de nereides.
Nou!!: Teogonia і Cimatolege · Veure més »
Cimòdoce
* Mitologia.
Nou!!: Teogonia і Cimòdoce · Veure més »
Cimòdoce (nereida)
Cimòdoce (en grec antic Κυμοδόκη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis, que mencionen Homer, Hesíode i Gai Juli Higí en les llistes que donen de les nereides.
Nou!!: Teogonia і Cimòdoce (nereida) · Veure més »
Cimòtoe
Cimòtoe (en grec antic Κυμοθόη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Cimòtoe · Veure més »
Cimo
Cimo (en grec antic Κυμώ) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Cimo · Veure més »
Circe
Circe p. 80 (Kírke, Κίρκη) fou una maga mítica esmentada per Homer, que la considera una deessa, filla del déu Hèlios i de Perseis.
Nou!!: Teogonia і Circe · Veure més »
Climent d'Alexandria
Titus Flavi Clement (Titus Flavius Clemens), més conegut com a Climent d'Alexandria (Κλήμης ὁ Ἀλεξανδρεύς) (c. 150 - c. 215 dC), va ser un teòleg i filòsof cristià que va ensenyar a l'Escola Catequètica d'Alexandria.
Nou!!: Teogonia і Climent d'Alexandria · Veure més »
Cova de Dicte
Estalagmita a la cova de Dicte La Cova de Dicte (Δικταίον Άντρον, Diktéon Ándron) és a 1025 m d'alçada, vora del poble de Psikhro (Psychro), a la Prefectura de Lassithi, a l'illa de Creta.
Nou!!: Teogonia і Cova de Dicte · Veure més »
Crates de Mal·los
Crates de Mal·los (Crates, Κράτης Μαλλώτης, va ser, segons la Suïda, un filòsof estoic grec fill de Timòcrates, natural de Mal·los, a Cilícia, però és més conegut per ser un dels més destacats gramàtics del seu temps. Va viure en temps de Ptolemeu VI Filomètor (180 aC - 164 aC) i era contemporani també d'Aristarc de Samotràcia. Rebia el renom de Κοιτικός ('Coiticós'). Va donar suport a l'escola de Pèrgam i al sistema d'anomalia (ἀνωμαλία) contra l'escola d'Alexandria que defensava el sistema d'analogia (ἀναλογία). Segons Varró el seu sistema gramatical va derivar de Crisip de Soli, que va deixar sis llibres (περὶ τῆς ἀνωμαλίας) amb les seves bases. De Mal·los va anar a Tars i finalment va viure a Pèrgam sota el patronatge d'Èumenes II de Pèrgam (197 aC-159 aC), on va fundar l'escola de gramàtica de Pèrgam i segurament va ser director de la seva biblioteca. Cap a l'any 157 aC el rei Àtal II de Pèrgam el va enviar a Roma com a ambaixador i allà va introduir per primera vegada l'estudi de la gramàtica. Varró diu que aquest fet va ser important i va durar molt de temps. Es va trencar una cama en un accident, cosa que li va donar la possibilitat de fer amb freqüència classes sobre gramàtica, que els seus deures oficials no li haurien permès de fer. Es va dedicar a les conferències gramaticals (ἀκροάσεις). No se'n coneix res més de la seva vida. Crates feia, en el seu sistema gramatical, una important distinció entre la crítica i la gramàtica. La gramàtica era una ciència subordinada a la crítica, i l'ofici del crític, segons Crates, era investigar tot allò que pogués il·luminar la literatura, des de dins o des de fora. El gramàtic només aplicava les regles de la llengua per aclarir el significat de passatges particulars i fixar el text, la prosòdia, l'accentuació, etc., dels escriptors antics. La seva obra principal és sobre els llibres d'Homer, poeta al qual va dedicar molta atenció i per això va rebre també el renom Ὁμηρικός ('Homèric'). Es titulava Διόρθωσις Ἰλιάδος καὶ Ὀδυσσείας ('Diorzosis Iliados kai Odisseias' correcció o millorament de la Ilíada i de la Odissea), en nou llibres. Va escriure altres obres i comentaris sobre la Teogonia d'Hesíode, Eurípides i Aristòfanes, i probablement sobre altres autors antics. També va publicar una obra sobre el dialecte àtic (περὶ Ἀττικῆς διαλέκτου) i d'altres sobre geografia, història natural i agricultura, dels que només n'existeixen alguns fragments. Alguns autors pensen que Plini el Vell i Claudi Elià van utilitzar les seves obres per parlar de les meravelles que hi havia en diferents països. Hi ha un epigrama probablement seu a lAntologia grega. Segons Estrabó, Crates va confeccionar un globus que representava la terra, i diu que va ser el primer que ho va fer. Indicava les parts del món habitades i les deshabitades, els continents coneguts i els possibles continents a les antípodes, les zones tòrrides, i els llocs on va deduir que probablement hi vivien persones.
Nou!!: Teogonia і Crates de Mal·los · Veure més »
Criseida (oceànide)
Criseida (en grec antic Χρυσηίς) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.
Nou!!: Teogonia і Criseida (oceànide) · Veure més »
Demòstenes (escriptor)
Demòstenes (en llatí Demosthenes, en grec antic Δημοσθένης) fou un escriptor i gramàtic grec nascut a Tràcia que va escriure segons Suides un llibre sobre els poetes ditiràmbics (περὶ διθυραμβοποιῶν), una paràfrasi de la Ilíada d'Homer i de la Teogonia d'Hesíode, i un epítom de l'obra de Damaget d'Heraclea.
Nou!!: Teogonia і Demòstenes (escriptor) · Veure més »
Dice
Dice (Δίκη Díkē; 'justícia') va ser una de les Hores.
Nou!!: Teogonia і Dice · Veure més »
Dinàmena
Dinàmena (en grec antic Δυναμένη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Dinàmena · Veure més »
Divinitats fluvials (mitologia grega)
En la mitologia grega, les divinitats fluvials, anomenades també Pòtams o simplement Rius (en Ποταμοί, Potamoi 'rius'; en Flumina) eren unes divinitats associades a un curs d'aigua que eren objecte de culte local a la regió que travessaven.
Nou!!: Teogonia і Divinitats fluvials (mitologia grega) · Veure més »
Doris (nereida)
Doris (en grec antic Δωρίς) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Doris (nereida) · Veure més »
Doto
Doto (en grec antic Δωτώ) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Doto · Veure més »
Eíone
Eíone (en grec antic Ἠιόνη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Eíone · Veure més »
Edelweiss (secta)
Edelweiss va ser una secta destructiva que va existir a Espanya des de 1970 a 1984.
Nou!!: Teogonia і Edelweiss (secta) · Veure més »
El retorn de Persèfone
El retorn de Persèfone és un quadre del pintor anglès Frederic Leighton, realitzat en 1891, que es troba en el Leeds Museums and Galleries de Leeds, Regne Unit.
Nou!!: Teogonia і El retorn de Persèfone · Veure més »
Els treballs i els dies
Els treballs i els dies (en grec antic: Ἔργα καὶ Ἡμέραι, referit de vegades pel nom llatí Opera et Dies) és un poema d'uns 800 versos compost per Hesíode al voltant del 700 aC.
Nou!!: Teogonia і Els treballs i els dies · Veure més »
Epimèlides
A la mitologia grega, les epimèlides (en grec antic: Επιμηλιδες significa "els que cuiden els ramats") són les nimfes protectores dels pomers.
Nou!!: Teogonia і Epimèlides · Veure més »
Eris (filla de Nix)
Eris (en grec antic Ἔρις) és el nom de la deessa grega de la discòrdia i la baralla segons la mitologia grega.
Nou!!: Teogonia і Eris (filla de Nix) · Veure més »
Esep (riu)
LEsep és un riu, una divinitat fluvial, mencionat a la Ilíada.
Nou!!: Teogonia і Esep (riu) · Veure més »
Espeo
Espeo (en grec antic Σπειώ) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Espeo · Veure més »
Estix
Segons la mitologia grega, l'Estígia o Estix (del grec antic Στύξ, del verb στυγέω, 'odiar'), era una oceànide, la filla gran d'Oceà i Tetis, filla de Gea, segons explica Hesíode a la seva Teogonia; segons Gai Juli Higini va néixer d'Èreb i Nix (les tenebres i la nit).
Nou!!: Teogonia і Estix · Veure més »
Etiologia
L'''Eneida,'' mite nacional escrit per a justificar l'etiologia de l'Imperi Romà L'etiologia és l'estudi de la causalitat o l'origen (l'estudi de les causes i els orígens).
Nou!!: Teogonia і Etiologia · Veure més »
Eucrante
Eucrante (en grec antic Εὐκράντη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Eucrante · Veure més »
Eudora (nereida)
Eudora (en grec antic Εὐδώρη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Eudora (nereida) · Veure més »
Eulímene
Eulímene (en grec antic Εὐλιμένη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Eulímene · Veure més »
Eunice (nereida)
Eunice (en grec antic Εὐνίκη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Eunice (nereida) · Veure més »
Eupompe
Eupompe (en grec antic Εὐπόμπη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Eupompe · Veure més »
Evarne
Evarne (en grec antic Εὐάρνη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Evarne · Veure més »
Evàgora
Evàgora (en grec antic Εὐαγόρη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Evàgora · Veure més »
Evenos
LEvenos (Εύηνος) és un riu de Grècia que recorre la regió d'Etòlia.
Nou!!: Teogonia і Evenos · Veure més »
Fènix (fill d'Agenor)
Fènix, fill d'Agenor Fènix (en grec antic Φοῖνιξ), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill del Rei de Sidó Agenor i de Telefaassa, i germà de Cilix, Cadme, Europa.
Nou!!: Teogonia і Fènix (fill d'Agenor) · Veure més »
Fílotes (filla de Nix)
En la mitologia grega, Fílotes (en grec antic Φιλότης, Filótes, "tendresa") era la personificació de la tendresa, i és considerada per Hesíode a la Teogonia una de les filles que Nix, la Nit, va engendrar per si mateixa.
Nou!!: Teogonia і Fílotes (filla de Nix) · Veure més »
Febe (filla de Gea)
Altar de Pèrgam, a Berlín Febe (En grec Φοιβη) és una figura de la mitologia grega clàssica; el seu nom és la forma femenina de Febus.
Nou!!: Teogonia і Febe (filla de Gea) · Veure més »
Ferusa
Ferusa (del grec Φέρουσα), segons la mitologia grega, és una de les Nereides.
Nou!!: Teogonia і Ferusa · Veure més »
Fobètor
Fobètor (en grec antic Φοβητώρ «el que fa por») va ser, segons la mitologia grega, un dels Somnis, els fills d'Hipnos.
Nou!!: Teogonia і Fobètor · Veure més »
Forcis
Forcis (en grec antic Φόρκυς), és una divinitat marina que pertany a la primera generació de déus.
Nou!!: Teogonia і Forcis · Veure més »
Galaxaura
Galaxaura (en grec antic Γαλαξαύρη) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.
Nou!!: Teogonia і Galaxaura · Veure més »
Galene
Galene (en grec antic Γαλήνη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Galene · Veure més »
Gea
Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.
Nou!!: Teogonia і Gea · Veure més »
Glauce
Glauce (en grec antic Γλαύκη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Glauce · Veure més »
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Nou!!: Teogonia і Hades · Veure més »
Halimede
Halimede (en grec antic Ἁλιμήδη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Halimede · Veure més »
Harpe
Lharpe (grec antic: ἅρπη) era un tipus d'espasa o de falç; una espasa amb una protrusió de falç en una vora prop de l'extrem de la fulla.
Nou!!: Teogonia і Harpe · Veure més »
Hàlia (nereida)
Hàlia (en grec antic Ἁλία o Ἁλίη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Hàlia (nereida) · Veure més »
Hèlios
Hèlios (en grec antic: Ἥλιος) és la personificació del Sol en la mitologia grega.
Nou!!: Teogonia і Hèlios · Veure més »
Hèstia
Hèstia (en grec antic Ἑστία, 'llar') era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta.
Nou!!: Teogonia і Hèstia · Veure més »
Hecatonquir
"''La caiguda dels gegants''" (hecatonquirs llançant roques contra els titans), pintura de Peter Paul Rubens, 1637-1638, Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica, Brussel·les) En la mitologia grega, els hecatonquirs (en grec, Eκατόνχειρες Hekatonkheires o Έκατόνταχειρας Hekatontakheiras, «els de cent mans»), coneguts també com a centímans (del llatí Centimani), eren gegants amb cent braços i cinquanta caps, fills de Gea i d'Urà.
Nou!!: Teogonia і Hecatonquir · Veure més »
Hermos (divinitat)
En la mitologia grega, Hermos (en Hermus) era una divinitat fluvial, fill d'Oceà i Tetis i germà de les Oceànides.
Nou!!: Teogonia і Hermos (divinitat) · Veure més »
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Nou!!: Teogonia і Hesíode · Veure més »
Hidros (mitologia)
A la mitologia grega, Hidros era el déu primordial de l'aigua, de la mateixa manera que Tesis era la deessa primordial de la creació.
Nou!!: Teogonia і Hidros (mitologia) · Veure més »
Hipònoe
Hipònoe (en grec antic Ἱππονόη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Hipònoe · Veure més »
Hipòstasi dels Arconts
La Hipòstasi dels arconts és un text gnòstic escrit en idioma copte, que pertany al còdex II dels Manuscrits de Nag Hammadi (NHC II, 4, pp. 86, 20 – 97, 23).
Nou!!: Teogonia і Hipòstasi dels Arconts · Veure més »
Hipòtoe (nereida)
Hipòtoe (en grec antic Ἱπποθόη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Hipòtoe (nereida) · Veure més »
Hiperíon (tità)
En la mitologia grega, Hiperíon (en Ὑπερίων, Hyperíōn 'el que viu a sobre', 'el que va per sobre'; en Hyperion) és un tità, fill d'Urà (el Cel) i Gea (la Terra).
Nou!!: Teogonia і Hiperíon (tità) · Veure més »
Hipo
Hipo o Hippo (en grec antic Ἱππών) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.
Nou!!: Teogonia і Hipo · Veure més »
Ianira
Ianira (en grec antic Ἰάνειρά) és, a la mitologia grega el nom de dos personatges femenins.
Nou!!: Teogonia і Ianira · Veure més »
Ilitia
Ilitia (en Īlīthȳia)) fou una deessa de la mitologia grega, filla de Zeus i Hera, protectora dels parts i dels nadons. Els romans la identificaren amb Lucina. Era adorada a la cova d'Ilitia, situada a Amnissos, a uns 7 km de Càndia, a Creta. Segons una tradició, la deessa va néixer d'Hera dins la cova, fet esmentat per Homer en l'Odissea.
Nou!!: Teogonia і Ilitia · Veure més »
Joan Galè
Joan Galè o Joan Pediàsim o Joan Pot (Joannes Galenus o Joannes Pediasimus o Joannes Pothus o Joannes Hypatus Philosophorum o o o) fou un escriptor i funcionari imperial romà d'Orient, cartofílax de la província Justiniana Primera (Justiniana Prima) i de Bulgària, sota l'emperador Andrònic III Paleòleg (1328 -1341).
Nou!!: Teogonia і Joan Galè · Veure més »
Kumarbi
Kumarbi és el déu del cel dels hurrites, tot i que és conegut sobretot pels textos hitites, pels quals sembla que també va ser venerat però fusionat amb una figura procedent de l'An mesopotàmic, també una divinitat celestial.
Nou!!: Teogonia і Kumarbi · Veure més »
Laomedea
Laomedea (en grec antic Λαομέδεια) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Laomedea · Veure més »
Leàgore
Leàgore (en grec antic Ληαγόρη) Hipòtoe (en grec antic Ἱπποθόη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Leàgore · Veure més »
Lictos
Lictos o Littos (en llatí Lyctus o Lyttus, en grec antic Λύκτος o Λύττος) era una de les principals ciutats de Creta.
Nou!!: Teogonia і Lictos · Veure més »
Lisianassa
Lisianassa (en grec antic Λυσιάνασσα) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Lisianassa · Veure més »
Literatura de terror
El Corb'' per Gustave Doré. La Literatura de terror és un gènere de ficció que pretén o té la capacitat d'espantar, causar por o aterrir els seus lectors o espectadors en induir sentiments d'horror i terror.
Nou!!: Teogonia і Literatura de terror · Veure més »
Literatura fenício-púnica
Viatge d'Hannó el Navegant; la traducció del seu periple és un dels pocs relats fenicis que s'han conservat La literatura feniciopúnica és aquella escrita en llengua fenícia, la llengua de les antigues civilitzacions de Fenícia i Cartago.
Nou!!: Teogonia і Literatura fenício-púnica · Veure més »
Literatura grega antiga
grec del començament de les ''Els treballs i els dies'' d'Hesíode La literatura grega antiga és la literatura escrita en la llengua grega antiga des dels primers textos fins a l'època de l'imperi bizantí.
Nou!!: Teogonia і Literatura grega antiga · Veure més »
Llista de déus grecs
Aquesta és una llista dels déus grecs més importants.
Nou!!: Teogonia і Llista de déus grecs · Veure més »
Lluís Segalà i Estalella
Lluís Segalà i Estalella (Barcelona, 21 de juny de 1873- Barcelona, 17 de març de 1938) fou un hel·lenista i filòleg català.
Nou!!: Teogonia і Lluís Segalà i Estalella · Veure més »
Lluita de titans (pel·lícula de 2010)
Lluita de titans (títol original en anglès, Clash of the Titans) és un pèplum britànico-estatunidenc dirigit per Louis Leterrier el 2010, protagonitzada per Sam Worthington, Liam Neeson i Ralph Fiennes.
Nou!!: Teogonia і Lluita de titans (pel·lícula de 2010) · Veure més »
Mar Tirrena
La mar Tirrena (o el mar Tirrè) (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.
Nou!!: Teogonia і Mar Tirrena · Veure més »
Mèlite (nereida)
Mèlite (en grec antic Μελίτη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Mèlite (nereida) · Veure més »
Mètodes d'encendre foc
Foguera. Habitants de Vanuatu que fan foc Les tècniques per fer foc són nombroses, essent les més antigues, que utilitzen l'escalfament de la fusta per fricció o la producció d'espurnes mitjançant la percussió de dos materials que produeixen espurnes, com una peça de ferro (foguer) contra una pedra específica (com pedrenyal) o una pedra ferrosa (és a dir, que contingui ferro, com la pirita), contra una altra de sílex, sobre un material fàcilment inflamable com l'esca fet a partir de bolets d'esca.
Nou!!: Teogonia і Mètodes d'encendre foc · Veure més »
Mètopes del Partenó
Les mètopes del Partenó són un conjunt de noranta-dues plaques quadrades (mètopes) esculpides en marbre pentèlic, que eren sobre les columnes del peristil del Partenó, a l'Acròpoli d'Atenes.
Nou!!: Teogonia і Mètopes del Partenó · Veure més »
Medea
Medea, d'Evelyn de Morgan. En la mitologia grega Medea (Mēdeia, potser 'planificadora') era la filla d'Eetes, rei de la Còlquida i de la nimfa Idia.
Nou!!: Teogonia і Medea · Veure més »
Melòbosis
Melòbosis (en grec antic Μηλόβοσίς) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.
Nou!!: Teogonia і Melòbosis · Veure més »
Menesto
Menesto (en grec antic Μενεσθώ) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.
Nou!!: Teogonia і Menesto · Veure més »
Menipe
Menipe (en grec antic Μενίππη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Menipe · Veure més »
Micenes
Micenes, Mycenae o Mycene (Μυκῆναι; Μυκήνη), fou una antiga ciutat de Grècia, la mítica residència del rei Agamèmnon, al centre del Peloponès, al nord-est de la plana d'Argos.
Nou!!: Teogonia і Micenes · Veure més »
Mite
gegants. Pintura de Mårten Eskil Winge (1872). Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, com per exemple el mite del minotaure.
Nou!!: Teogonia і Mite · Veure més »
Mitologia fenícia
La mitologia fenícia és una de les mitologies conegudes més antigues del Mar Mediterrani.
Nou!!: Teogonia і Mitologia fenícia · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Teogonia і Mitologia grega · Veure més »
Mitologia sumèria
Principals divinitats cosmogològiques La mitologia sumèria és el conjunt de relats i creences de l'antiga Sumer, a Mesopotàmia.
Nou!!: Teogonia і Mitologia sumèria · Veure més »
Nausítous
Nausítous (en grec Ναυσίθοος), va ser un rei dels feacis, fill de Posidó i de Peribea, filla del rei Eurimedont, que regnava sobre un poble de gegants.
Nou!!: Teogonia і Nausítous · Veure més »
Nemertes
Nemertes (en grec antic Νημερτής) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Nemertes · Veure més »
Neohel·lenisme
Neo-hel·lenisme Cerimònia de culte hel·lènic el 2010.Temple hel·lènic modern a Tessalònica. El neohel·lenisme, també simplement hel·lenisme, reconstruccionisme hel·lènic, neopaganisme hel·lènic o dodecateisme és una modalitat de neopaganisme centrada en les divinitats, creences i pràctiques de la religió de l'antiga Grècia, així com en la recuperació de les antigues tradicions i filosofia precristianes.
Nou!!: Teogonia і Neohel·lenisme · Veure més »
Nereides
Andròmeda a la roca, segons una pintura de Théodore Chassériau En la mitologia grega, les nereides p. 13 (del grec antic νεράϊδα, neraida) eren les filles de Nereu i de Doris.
Nou!!: Teogonia і Nereides · Veure més »
Nesea
Nesea (en grec antic Νησαία o Νησαίη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Nesea · Veure més »
Neso
Neso (en grec antic Νησώ) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Neso · Veure més »
Nestos
El Nestos a Grècia El Nestos o Mesta (en grec antic Νέστος, o també Νέσσος; en búlgar Места; en turc Kara Su) és un riu que neix a les muntanyes de Rila a Bulgària i desguassa a Grècia a la mar Egea.
Nou!!: Teogonia і Nestos · Veure més »
Nix
Nix (en grec Νύξ, ‘nit’) era, en la mitologia grega, la dea primordial de la nit.
Nou!!: Teogonia і Nix · Veure més »
Norman O. Brown
Norman Oliver Brown (1913, El Oro, Mèxic – 2002, Santa Cruz) va ser un intel·lectual estatunidenc, considerat un dels promotors de la Contracultura dels anys 60.
Nou!!: Teogonia і Norman O. Brown · Veure més »
Nu (art)
Tors d'Afrodita de Cnidos, còpia de Praxíteles al Museu del Louvre David'' (1501-1504), de Miquel Àngel, Galeria de l'Acadèmia de Florència El nu és un gènere artístic, Tanmateix, deia Kenneth Clark que el cos humà nu no és un tema de l'art, sinó una forma d'art, una manera de realitzar l'ideal artístic; més que un motiu, és una de les formes com s'ha realitzat l'art -almenys en l'àmbit occidental-.
Nou!!: Teogonia і Nu (art) · Veure més »
Oceà còsmic
Xiva (aquarel·la opaca i or sobre paper, 1835, Museu de San Diego) Un oceà còsmic o riu celestial és un tema mitològic present en moltes cultures i civilitzacions, i representa el món o el cosmos embolcallat per les aigües primordials.
Nou!!: Teogonia і Oceà còsmic · Veure més »
Oceànides
En la mitologia grecoromana, les oceànides (en Ὠκεανίδες; en singular, oceànida, Ὠκεανίς) eren unes nimfes filles dels titans Ocèan i Tetis.
Nou!!: Teogonia і Oceànides · Veure més »
Onomàcrit
Onomàcrit (en grec antic Onomácritos) va ser un poeta i crestòmata grec nascut a Atenes, que va viure al, i va ser autor de la més antiga poesia religiosa grega conservada.
Nou!!: Teogonia і Onomàcrit · Veure més »
Orfisme
Orfeu toca la lira entre els tracis Lorfisme (en grec antic Ὀρφικά 'orfiká') va ser un moviment religiós mistèric de l'antiga Grècia, que es remunta almenys al o. La seva fundació es va atribuir al mític poeta i músic Orfeu (fill de la musa Cal·líope), que en els seus himnes (Himnes òrfics) narra el nucli mític de la creença.
Nou!!: Teogonia і Orfisme · Veure més »
Otris
L'Otris (Όθρυς, Óthrys) és una serralada del centre de Grècia situada al nord-est de la Ftiòtida i el sud de Magnèsia.
Nou!!: Teogonia і Otris · Veure més »
Papir de Derveni
Fragments del papir de Derveni. Fragments del papir de Dervni al Museu Arqueòlogic de Tessalònica El papir de Derveni, datat al segle aC, és un rotllo de papir que conté el comentari d'un poema òrfic. Es considera el manuscrit més antic d'Europa.
Nou!!: Teogonia і Papir de Derveni · Veure més »
Parmènides
Parmènides (Parmenides, en Παρμενίδης, 570 aC-475 aCSobre les dificultats per establir la data del seu naixement, vegeu la secció «Data de naixement») fou filòsof presocràtic dels més importants de l'antiga Grècia.
Nou!!: Teogonia і Parmènides · Veure més »
Pasítea
Pasítea (en grec antic Πασιθέη) va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Pasítea · Veure més »
Pànope
Pànope (en grec antic Πανόπη) va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Pànope · Veure més »
Peito
Peito (en grec antic Πειθώ, que significa 'persuasió') va ser segons Hesíode una de les Oceànides, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.
Nou!!: Teogonia і Peito · Veure més »
Persèfone
En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.
Nou!!: Teogonia і Persèfone · Veure més »
Philippe Brunet
Philippe Brunet, nascut el 23 de juny de 1960, és un hel·lenista i un dramaturg francès.
Nou!!: Teogonia і Philippe Brunet · Veure més »
Plexaura
Plexaura (en grec antic Πληξαύρη) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.
Nou!!: Teogonia і Plexaura · Veure més »
Ploto
Ploto (en grec antic Πλωτώ) va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Ploto · Veure més »
Plutó (mitologia)
Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.
Nou!!: Teogonia і Plutó (mitologia) · Veure més »
Pluto
Segons la mitologia grega, Pluto (en grec antic Πλουτω) va ser una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.
Nou!!: Teogonia і Pluto · Veure més »
Poema èpic
Poema èpic o epopeia són termes que defineixen en literatura el gènere poètic que narra les gestes dels herois amb una barreja tant d'elements reals com fabulosos i llegendaris.
Nou!!: Teogonia і Poema èpic · Veure més »
Poesia narrativa
La poesia narrativa és una forma de poesia que explica una història.
Nou!!: Teogonia і Poesia narrativa · Veure més »
Polínome
Polínome (en grec antic Πολυνόμη 'd'abundants pastures') va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Polínome · Veure més »
Politeisme
Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.
Nou!!: Teogonia і Politeisme · Veure més »
Pontoporea
Pontoporea (en grec antic Ποντοπόρεια) va ser una de les nereides citades per Hesíode a la Teogonia.
Nou!!: Teogonia і Pontoporea · Veure més »
Pontos (mitologia)
Pontos en un mosaic romà antic, Tunisia Pontos (en grec antic Πόντος, ‘mar’; en llatí Pontus-ȏs: el Pont), o Pont era, a la mitologia grega, un antic déu del mar preolímpic, fill de Gea, la Terra, i germà d'Urà.
Nou!!: Teogonia і Pontos (mitologia) · Veure més »
Posidó
En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.
Nou!!: Teogonia і Posidó · Veure més »
Prònoe
Prònoe (en grec antic Προνόη) va ser una de les nereides citades per Hesíode a la Teogonia.
Nou!!: Teogonia і Prònoe · Veure més »
Presocràtics
La filosofia presocràtica, també coneguda com a filosofia grega primitiva, és la filosofia grega antiga anterior a Sòcrates.
Nou!!: Teogonia і Presocràtics · Veure més »
Primno
Segons la mitologia grega, Primno (en Πρυμνώ, que significa 'que és en un extrem', 'que es troba a l'arrel') va ser una nimfa del grup de les oceànides, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.
Nou!!: Teogonia і Primno · Veure més »
Prometeu (mitologia)
''Prometeu'', de Gustave Moreau. Imatge de Prometeu encadenat i amb l'àguila menjant-li el fetge. Prometeu (en grec Προμηθεύς, 'previsió', 'prospecció') és una divinitat de la mitologia grega.
Nou!!: Teogonia і Prometeu (mitologia) · Veure més »
Proto
Proto (en grec antic Πρωτώ) va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Proto · Veure més »
Protomedea
Protomedea (en grec antic Πρωτομέδεια) Prònoe (en grec antic Προνόη) va ser una de les nereides citades per Hesíode a la llista que dona a la Teogonia.
Nou!!: Teogonia і Protomedea · Veure més »
Psàmate (filla de Nereu)
Segons la mitologia grega, Psàmate (en grec antic, Ψάμαθη) va ser una nereida, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Psàmate (filla de Nereu) · Veure més »
Purana (hinduisme)
Els puranas (sànscrit: पुराण IAST: purāṇa, "arcaic" o "antic" és) són un gènere hindú de textos postvèdics que recullen narratives sobre teogonia i cosmogonia, sobre genealogies de reis, herois, savis, descripcions de cosmologia d'hindú, filosofia i geografia.
Nou!!: Teogonia і Purana (hinduisme) · Veure més »
Quimera
"Quimera d'Arezzo". Estàtua de bronze etrusca. En la mitologia grega, Quimera (en grec, Χιμαιρα Khimaira) era un monstre que tenia forma de lleó, amb un cap de cabra enmig del dors i cua de serp o potes de drac, i que treia foc per la boca.
Nou!!: Teogonia і Quimera · Veure més »
Rangi i Papa
Rangi i Papa són els noms dels déus primordials de la mitologia maori que representen el cel i la terra i que engendren la totalitat d'allò existent.
Nou!!: Teogonia і Rangi i Papa · Veure més »
Religió de l'antiga Grècia
Zeus déu suprem de l'Olimp. La Religió de l'antiga Grècia abasta la col·lecció de les creences i rituals practicats a l'antiga Grècia en la forma de pràctiques cultuals, homòlogues de la mitologia grega.
Nou!!: Teogonia і Religió de l'antiga Grècia · Veure més »
Religió hurrita
La religió hurrita va ser una religió politeista practicada pels hurrites, que vivien al nord de la Mesopotàmia.
Nou!!: Teogonia і Religió hurrita · Veure més »
Religió minoica
Fidels portant ofrenes, sarcòfag d'Hagia Triada, època neopalatina, Museu Arqueològic de Càndia. El concepte religió minoica fa referència als cultes practicats a l'illa de Creta per la civilització minoica.
Nou!!: Teogonia і Religió minoica · Veure més »
Riu Aqueloos
El riu Aqueloos (en Αχελώος; Achelous) és un riu de Grècia que neix a les muntanyes del Pindos, a la regió de l'Epir i desemboca a la mar Jònica, fent frontera entre Etòlia i Acarnània.
Nou!!: Teogonia і Riu Aqueloos · Veure més »
Rodea
En la mitologia grega, Rodea (en grec antic Ρόδεια) era la major de les oceànides, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.
Nou!!: Teogonia і Rodea · Veure més »
Sangari
En la mitologia grega, Sangari (en Sangarius) va ser una divinitat fluvial, fill d'Oceà i de Tetis, segons diu Hesíode (Teogonia, 344), on l'anomena «el gran Sangari».
Nou!!: Teogonia і Sangari · Veure més »
Sao
Sao (en grec antic Σαώ) va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Sao · Veure més »
Saviesa
iota subscrita marcant el datiu en la primera paraula, s'interpreta com «A la saviesa de Celso». Prudència, saviesa i coneixement al segle XV La saviesa o sapiència és un atribut de l'ésser humà, que li permet prendre decisions justes i perfectament equilibrades, i posar el coneixement en acció; és un caràcter que es desenvolupa amb l'aplicació de la intel·ligència a l'experiència pròpia, obtenint conclusions que ens donen un major enteniment, que al seu torn ens capaciten per a reflexionar, traient conclusions que ens donen discerniment de la veritat, sobre el que és bo i el que és dolent.
Nou!!: Teogonia і Saviesa · Veure més »
Simoent
El Símois (del grec Σιμόεις), Simoent (de l'acusatiu Σιμόεντα) o Simunt (forma contracta de l'anterior: Σιμοῦντα) era el nom que tenia a l'antiga Grècia l'actual riu Dümruk Su de Turquia.
Nou!!: Teogonia і Simoent · Veure més »
Talia (nereida)
Talia (en grec antic Θάλεια) va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Talia (nereida) · Veure més »
Tàrtar (mitologia)
Sísif al Tàrtar observat per Persèfone En la mitologia grega, el Tàrtar p. 22 (en grec antic Τάρταρος, Tàrtaros) apareix als poemes homèrics i a la Teogonia d'Hesíode com la regió més profunda del món situada per sota dels mateixos Inferns.
Nou!!: Teogonia і Tàrtar (mitologia) · Veure més »
Temisto
Temisto (en grec antic Θεμιστώ) va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Temisto · Veure més »
Tetis (filla de Gea)
Tetis o Tetís (en grec Τηθύς Têthýs) segons la mitologia grega, era la més jove de les titànides i la mare de tots els déus fluvials.
Nou!!: Teogonia і Tetis (filla de Gea) · Veure més »
Tia (mitologia)
Tia o Tea (en Θεία) és una de les titànides de la mitologia grega, filla d'Urà i de Gea.
Nou!!: Teogonia і Tia (mitologia) · Veure més »
Tique
Dibuix de l'escultura de Tique que va realitzar Eutíquides. Tique (Τύχη) va ser una nimfa de la mitologia grega, filla d'Oceà i de Tetis o filla de Zeus, segons una versió posterior.
Nou!!: Teogonia і Tique · Veure més »
Tirrens
Tirrens o tirsens (grec àtic: Τυρρήνιοι, Tyrrēnioi, grec jònic: Τυρσήνιοι Tyrsēnioi, grec dòric: Τυρσάνιοι, Tyrsānioi) era un exònim usat pels autors de l'antiga Grècia per al·ludir a un poble no grec.
Nou!!: Teogonia і Tirrens · Veure més »
Titanomàquia
''La caiguda dels Titans'', per Cornelis van Haarlem. En la mitologia grega s'anomena titanomàquia o guerra dels titans a la batalla que s'esdevingué entre dues races de déus, els Titans (déus de segona generació) i els Olímpics (fills dels titans i déus de tercera generació).
Nou!!: Teogonia і Titanomàquia · Veure més »
Tità
Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.
Nou!!: Teogonia і Tità · Veure més »
Titonos
l'Eos encalça en Titó per a raptar-lo. Pintor de l'Aquil·les: enòcoe àtica amb personatges eritromorfs, 470–460 a. Cr. Museu del Louvre Titonos, o millor, Titó (grec antic: Τιθωνός -οῦ; llatí: Tīthōnus –ī), segons la mitologia grega, fou un heroi grec fill de Laomedont, rei de Troia, i de la nimfa Estrímon (Στρυμώ -οῦς / Strymo -ōnis).
Nou!!: Teogonia і Titonos · Veure més »
Toa
Segons la mitologia grega, Toa (en Θόη) era una nimfa del grup de les oceànides, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.
Nou!!: Teogonia і Toa · Veure més »
Toa (nereida)
Toa (en grec antic Θόη) va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Teogonia і Toa (nereida) · Veure més »
Urà (mitologia)
Urà, Úranos o Úran (en Ūrănós; en Caelus) era un déu primordial de la mitologia grega, la deïficació del cel, que els poetes i artistes van personificar.
Nou!!: Teogonia і Urà (mitologia) · Veure més »
Xante
Segons la mitologia grega, Xante (en Ξάνθη) era una nimfa del grup de les oceànides, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.
Nou!!: Teogonia і Xante · Veure més »
Zecharia Sitchin
va ser un autor de llibres que va proposar una explicació sobre els orígens de l'home que involucraven antics astronautes.
Nou!!: Teogonia і Zecharia Sitchin · Veure més »
Zeuxo
Zeuxo (en grec antic Ζευξώ), va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una de les tres mil filles d'Oceà i Tetis divinitats que personifiquen els rierols, les fonts i els cursos breus d'aigua.
Nou!!: Teogonia і Zeuxo · Veure més »
