Taula de continguts
14 les relacions: Arquitectura inca, Assentaments precolombins a Santiago de Xile, Bastó, Camins inques, Cultures agroterrisseres a l'Argentina, Febre del cautxú, Història de l'Argentina, Història precolombina de l'Argentina, Huancayo, Juana Azurduy, Mòmies de Llullaillaco, Partit Comunista del Perú - Sendero Luminoso, Patatera, Quipu.
Arquitectura inca
encastat i a la fase incaica: regional o de la Confederació Mur del temple de Coricancha a Cusco, la capital inca. Correspon a l'estil arquitectònic de Cusco, al tipus arquitectònic imperial o rectangular i a la fase inca imperial o d'expansió Es denomina arquitectura inca l'estil arquitectònic que fou vigent durant l'Imperi inca, sobretot a partir del govern de Pachacútec Inca Yupanqui fins a la invasió espanyola (1438-1533).
Veure Tambo і Arquitectura inca
Assentaments precolombins a Santiago de Xile
La vall on se situa actualment la ciutat de Santiago, que correspon al territori entre la riba nord del riu Mapocho i la riba sud del Maipo, ha tingut una llarga ocupació humana des de fa milers d'anys.
Veure Tambo і Assentaments precolombins a Santiago de Xile
Bastó
Bastó de canya de bambú Un bastó, és una eina o una arma, de canya, de fusta (lledoner, castanyer, noguer, cirerer, caqui, boix, banús…), de rotang o d'altres materials generalment lleugers com ara l'alumini, el grafit; principalment usat per caminar en llocs difícils, útil per menar el bestiar, etc.
Veure Tambo і Bastó
Camins inques
D'entre les diverses vies i camins construïts en la Sud-amèrica precolombina, els camins inques del Perú són els més extensos.
Veure Tambo і Camins inques
Cultures agroterrisseres a l'Argentina
Les cultures agroterrisseres en el territori de l'actual Argentina van ser un conjunt de formes locals de les civilitzacions originàries d'Amèrica establertes al territori que actualment pertany a la República Argentina, diferenciades de les poblacions de cultura inferior pel sedentarisme i pel desenvolupament de l'agricultura i la terrisseria.
Veure Tambo і Cultures agroterrisseres a l'Argentina
Febre del cautxú
Arbre del cautxú o Seringueira (en portuguès). La febre del cautxú va ser un període en el qual es va realitzar una extracció i comercialització massiva del cautxú a la regió amazònica entre 1879 i 1912.
Veure Tambo і Febre del cautxú
Història de l'Argentina
La història de l'Argentina és la cronologia de successos des del començament del primigeni poblament humà en l'actual territori de la República Argentina fins als nostres dies.
Veure Tambo і Història de l'Argentina
Història precolombina de l'Argentina
La història precolombina de l'Argentina fa referència als desenvolupaments culturals locals de l'actual territori de la República Argentina previs a l'extermini, explotació i colonització per part d'Espanya.
Veure Tambo і Història precolombina de l'Argentina
Huancayo
Huancayo (en quítxua Wankayuq), fundada com a Santíssima Trinitat de Huancayo l'1 de juny de 1572, és la ciutat més important de la serra central del Perú situada al sud del Valle del Mantaro. És el districte capital del departament de Junín i de la província de Huancayo.
Veure Tambo і Huancayo
Juana Azurduy
va ser una patriota de l'Alt Perú que va lluitar a les guerres d'independència hispanoamericanes per l'emancipació del Virregnat del Riu de la Plata contra la Monarquia espanyola i va assumir la comandància de les guerres que van conformar la denominada Republiqueta de La Laguna, per la qual cosa la seva memòria és honrada a l'Argentina i a Bolívia.
Veure Tambo і Juana Azurduy
Mòmies de Llullaillaco
liofilitzats com a ofrena inca al cim del volcà Llullaillaco Museu d'Arqueologia d'Alta Muntanya de Salta, on es guarden les mòmies inques Vista del volcà Llullaillaco Les mòmies de Llullaillaco, també anomenades Nens de Llullaillaco i Nens del volcà, són els noms amb què es coneixen els cossos de tres nens inques excepcionalment conservats al voltant de cinc-cents anys.
Veure Tambo і Mòmies de Llullaillaco
Partit Comunista del Perú - Sendero Luminoso
El Partit Comunista del Perú (PCP), conegut també com a Sendero Luminoso ("Sendera Lluminosa"), és una organització marxista-leninista-maoista del Perú.
Veure Tambo і Partit Comunista del Perú - Sendero Luminoso
Patatera
La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.
Veure Tambo і Patatera
Quipu
Quipu Inca. Col·lecció del Museu Larco. El quipu (del quítxua: khipu, «nus») era un estri per dur el registre i comptabilitat utilitzat en l'Imperi Inca i per la societat precedent en la regió andina.
Veure Tambo і Quipu