Obrir a Google MapsTaula de continguts
67 les relacions: Abas I d'Armènia, Adarnases I de Tao, Adarnases II de Tao, Aixot de Sper, Aixot I d'Ibèria, Aixot II de Tao, Aixot III el Cec, Aixot IV Bagratuní, Akhiovit, Al-Mansur (abbàssida), Armènia bagràtida, Arxak II d'Armènia, Bagrat d'Artanudji, Bagrat I d'Ibèria, Bagrat III l'Unificador, Bagratuní, Basili II Bulgaròctonos, Bassèn, David I d'Ibèria, David II d'Ibèria, Dimaksian, Djahap al-Qaisi, Emirat de Manazkert, Erzincan, Gagik I d'Ani, Gagik II d'Ani, Grigor II Mamikonian, Gugarq, Gurguèn d'Ibèria (rei dels kartvels), Gurguèn II d'Artani, Gurguèn Khatxik, Habib ibn Màslama al-Fihrí, Hàssan ibn Qàhtaba, Ibèria Bagràtida, Joan-Sembat d'Ani, Klardjètia, Llista de nakharark, Mamikonian, Manazkert, Mopsuèstia, Muixel de Kars, Muixel III Mamikonian, Muixel IV Mamikonian, Nakharar, Narsès d'Ibèria, Oltu, Persarmènia, Principat d'Ibèria, Rebel·lió d'Ankl, Regne de Geòrgia, ... Ampliar l'índex (17 més) »
Abas I d'Armènia
Abas I fou rei d'Armènia del 928 o 929 fins al 953.
Veure Taiq і Abas I d'Armènia
Adarnases I de Tao
Adarnases I Bagrationi (mort l'any 807) fou un príncep georgià de la família dels Bagrationi del final del.
Veure Taiq і Adarnases I de Tao
Adarnases II de Tao
Adarnases II de Tao (o Adarnases I d'Artanudji) fou un príncep georgià del Tao Superior o Artanudji del segle IX.
Veure Taiq і Adarnases II de Tao
Aixot de Sper
Ashot Bagratuní o Aixot de Sper fou un príncep armeni establert a la regió de Sper (Ispir) pels romans d'Orient el 837.
Veure Taiq і Aixot de Sper
Aixot I d'Ibèria
Aixot I d'Ibèria, dita Aixot I el Curopalata (en georgià: აშოტ I კურაპალატი, Aixot I Kurapalati), fou un príncep-primat d'Ibèria per compte del Califa, i pel Basileus que li va concedir el títol de curopalata (final del - 20 de gener de 830).
Veure Taiq і Aixot I d'Ibèria
Aixot II de Tao
Baix-relleu d'Opiza. Aixot II de Tao (mort l'any 954) fou un duc de Tao de la dinastia Bagrationi, regnant del 941 al 954.
Veure Taiq і Aixot II de Tao
Aixot III el Cec
Aixot Bagratuní III el Cec (en armeni) o simplement Aixot el Cec (mort l'any 761, a vegades apareix com a Aixot II i a vegades com Aixot III) fou un príncep armeni de la família dels Bagràtides que fou príncep d'Armènia de 732 a 748.
Veure Taiq і Aixot III el Cec
Aixot IV Bagratuní
Aixot IV Bagratuní, dit el Carnívor (en armeni Աշոտ Դ Բագրատունի), va ser príncep d'Armènia de la dinastia dels Bagràtides.
Veure Taiq і Aixot IV Bagratuní
Akhiovit
Akhiovit fou un districte de la província o regió armènia de Tauruberan, a la part nord de la punta nord-est del llac Van.
Veure Taiq і Akhiovit
Al-Mansur (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).
Veure Taiq і Al-Mansur (abbàssida)
Armènia bagràtida
El Regne d'Armènia, també conegut com a Armènia bagràtida, fou un estat independent establert per Aixot I el Gran el 885 després de gairebé dos segles de dominació àrab d'Armènia sota el califat omeia i l'abbàssida.
Veure Taiq і Armènia bagràtida
Arxak II d'Armènia
Arxak II o Aršak II (en armeni Արշակ Բ) va ser rei d'Armènia de l'any 350 al 368.
Veure Taiq і Arxak II d'Armènia
Bagrat d'Artanudji
Bagrat d'Arttanudji fou un noble georgià de la dinastia dels bagràtides, mort el 966.
Veure Taiq і Bagrat d'Artanudji
Bagrat I d'Ibèria
Bagrat I d'Ibèria (en georgià ბაგრატ I, Bagrat I; nascut vers el 822, mort l'any 876) fou un duc del Tao Inferior (Taiq Inferior) i un príncep-primat d'Ibèria de la família dels bagràtides.
Veure Taiq і Bagrat I d'Ibèria
Bagrat III l'Unificador
Bagrat III l'Unificador fou rei d'Abkhàzia des del 978, rei dels Kartvels des del 1008 i rei de Kakhètia des del 1010.
Veure Taiq і Bagrat III l'Unificador
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Veure Taiq і Bagratuní
Basili II Bulgaròctonos
Basili IIEls romans d'Orient no distingien els emperadors que es deien igual amb ordinals, sinó mitjançant sobrenoms o patronímics.
Veure Taiq і Basili II Bulgaròctonos
Bassèn
Bassèn (armeni: Բասեն), Bassiank (Բասյանք) o Basseank (Բասեանք) (per als romans: Fasiane) fou un districte de la província o regió de l'antiga Armènia anomenada Airarat, a la part sud-oest d'aquesta regió.
Veure Taiq і Bassèn
David I d'Ibèria
David I d'Ibèria dit el Curopalata (mort l'any 881) fou un príncep-primat d'Ibèria de la dinastia Bagrationi, regnant de 876 a 881.
Veure Taiq і David I d'Ibèria
David II d'Ibèria
David II (894-937) fou rei dels kartvels de la dinastia Bagrationi.
Veure Taiq і David II d'Ibèria
Dimaksian
Els Dimaksian (en armeni Դիմաքսյաններ, Dimaksianner) van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia que va posseir terres al Taiq, Shirak i alguns districtes de l'Airarat.
Veure Taiq і Dimaksian
Djahap al-Qaisi
Djahap al-Qaysí fou un cap tribal àrab establert a Armènia que es va apoderar de part de l'Arxarunik, Taiq, Taron i altres regions després del 771 i per legalitzar el seu domini es va casar amb la darrera filla viva de Muixel IV Mamikonian, el darrer príncep d'aquesta casa, i va esdevenir nakharar de bona part dels dominis Mamikonian (772).
Veure Taiq і Djahap al-Qaisi
Emirat de Manazkert
Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.
Veure Taiq і Emirat de Manazkert
Erzincan
Erzincan (en turc; en armeni Երզնկա Erznka i abans Erez, Eriza, Yeriza o Keltzene; en àrab Arzandjan; en zaza i kurd, Erzingan) és una ciutat de la part oriental de Turquia prop de la riba dreta del riu Karasu, afluent de l'Eufrates, capçalera de la província d'Erzincan i del districte d'Erzincan.
Veure Taiq і Erzincan
Gagik I d'Ani
Gagik I fou rei d'Armènia a Ani del 989 al 1020.
Veure Taiq і Gagik I d'Ani
Gagik II d'Ani
Gagik II (en armeni Գագիկ Բ) va ser el darrer rei d'Armènia al Gugarq i Shirak (Ani) de l'any 1040 al 1045.
Veure Taiq і Gagik II d'Ani
Grigor II Mamikonian
Grigor II Mamikonian fou patrici i generalissim d'Armènia del 744 o 745 fins al 745 o 746.
Veure Taiq і Grigor II Mamikonian
Gugarq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Gugarq és al nord. Gugarq o Gogarene fou una província o regió d'Armènia, al nord del país a la frontera amb Ibèria (Kartli).
Veure Taiq і Gugarq
Gurguèn d'Ibèria (rei dels kartvels)
Gurguèn (mort l'any 1008) fou un rei dels kartvels de la dinastia dels bagràtides de 994 a 1008.
Veure Taiq і Gurguèn d'Ibèria (rei dels kartvels)
Gurguèn II d'Artani
Gurguèn II d'Artani o Artanudji (mort l'any 941) fou un duc del Tao Superior i duc d'Artanudji-Calarzene de la dinastia dels Bagrationi, regnant del 918 al 941.
Veure Taiq і Gurguèn II d'Artani
Gurguèn Khatxik
Gurguèn Khatxik Artsruní († 1003) fou un rei de Vaspurakan del 991 a 1003 Regne de Vaspurakan, 908-1021.
Veure Taiq і Gurguèn Khatxik
Habib ibn Màslama al-Fihrí
Habib ibn Màslama al-Fihrí al-Quraixí (la Meca vers 617-662) fou un general del califa Muàwiya I, membre del clan quraixita dels Fihr.
Veure Taiq і Habib ibn Màslama al-Fihrí
Hàssan ibn Qàhtaba
Al-Hàssan ibn Qàhtaba at-Taí fou ostikan d'Armènia vers el 770 o 771 fins al 773 o 774.
Veure Taiq і Hàssan ibn Qàhtaba
Ibèria Bagràtida
Taoklardjètia (en georgià: ტაო–კლარჯეთი), popularment anomenat regne dels kartvels (en georgià ქართველთა სამეფო, K'art'velt'a samep'o) o regne dels georgians va ser un estat del sud del Caucas que existí en l'alta edat mitjana, el qual va succeir al curopalat d'Ibèria.
Veure Taiq і Ibèria Bagràtida
Joan-Sembat d'Ani
Joan-Sembat o Hovhannes-Smbat III (en armeni Հովհաննես-Սմբատ Գ) va ser rei d'Armènia a Ani de l'any 1020 al 1040 o 1041.
Veure Taiq і Joan-Sembat d'Ani
Klardjètia
Klardjètia (també Calarzene) fou una regió històrica del Regne de Geòrgia, al nord del Tao.
Veure Taiq і Klardjètia
Llista de nakharark
Nakharark eren senyories hereditàries d'Armènia, sorgides abans de l'any 300.
Veure Taiq і Llista de nakharark
Mamikonian
Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c.
Veure Taiq і Mamikonian
Manazkert
Manazkert, oficialment Malazgirt (abans coneguda com a Malazgird, en armeni: Մանազկերտ, Manazkert), és una ciutat de la província de Muş a la part oriental de Turquia.
Veure Taiq і Manazkert
Mopsuèstia
Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.
Veure Taiq і Mopsuèstia
Muixel de Kars
Muixel (Muchel, Mouchegh o Moušeł de Kars en armeni; mort l'any 984) fou un membre de la família armènia dels Bagràtides, rei de Kars del 962 a 984.
Veure Taiq і Muixel de Kars
Muixel III Mamikonian
Muixel III Mamikonian va succeir al seu germà Grigor II Mamikonian com a cap de la rebel·lió proromana d'Armènia el 750.
Veure Taiq і Muixel III Mamikonian
Muixel IV Mamikonian
Muixel IV Mamikonian fou cap de la família noble armènia dels Mamikonian.
Veure Taiq і Muixel IV Mamikonian
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Veure Taiq і Nakharar
Narsès d'Ibèria
Narsès d'Ibèria (mort l'any 888) fou un príncep de Samtskhé, de Txavxètia i d'Artani de la dinastia dels bagràtides.
Veure Taiq і Narsès d'Ibèria
Oltu
Oltu (armeni: Ողթիկ, Voght'ik; georgià: ოლთისი, Oltisi; rus: Олти, Olti) és una ciutat i un districte de la província d'Erzurum a la regió d'Anatòlia Oriental de Turquia.
Veure Taiq і Oltu
Persarmènia
Persarmènia va ser el nom donat a l'Armènia Major o oriental a partir del 387, com a contraposició a l'Armènia Menor o occidental.
Veure Taiq і Persarmènia
Principat d'Ibèria
El Principat d'Ibèria o Principat de Kartli fou un territori autònom establert cap al 580 pels nobles georgians, i que va existir en una primera etapa sota sobirania de la Pèrsia sassànida i després com a protectorat de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Taiq і Principat d'Ibèria
Rebel·lió d'Ankl
La rebel·lió d'Ankl és el nom donat a la revolta de la noblesa i la població armènia contra el decret que obligava a la seva conversió al mazdeisme.
Veure Taiq і Rebel·lió d'Ankl
Regne de Geòrgia
El Regne de Geòrgia (en georgià: საქართველოს სამეფო, Sak’art’velos Samep’o) fou un estat medieval fundat entre el 1008-1010 pel rei Bagrat III, el qual unificà territoris de l'antic Regne d'Ibèria que estaven sota control sassànida i altres petits feus cristians de la zona del Caucas, completant la tasca que el duc de Tao, Gurguèn, s'havia proposat de fer el 975.
Veure Taiq і Regne de Geòrgia
Reixtuní
Els Reixtuní (en armeni Ռշտունի) va ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia, que tenien com a feu hereditari el Reixtunik, al sud del Llac Van amb la ciutat capital de Vostan, l'illa-fortalesa d'Althamar i la població de Tospia, (Van) l'antiga capital del regne d'Urartu.
Veure Taiq і Reixtuní
Riu Kura
El riu Kura (მტკვარი, Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan.
Veure Taiq і Riu Kura
Sembat (III) Bagratuní
Sembat (III) VI Bagratuní (en armeni Սմբատ Զ Բագրատունի) va ser nakharar i príncep d'Armènia de l'any 691 al 727.
Veure Taiq і Sembat (III) Bagratuní
Sembat I el Màrtir
Sembat I el Màrtir va ser rei d'Armènia de l'any 890 al 914.
Veure Taiq і Sembat I el Màrtir
Sembat II Tiezerakal
Sembat II Tiezerakal (Սմբատ Բ Տիեզերակալamo del món) fou rei d'Armènia a Ani del 977 al 989.
Veure Taiq і Sembat II Tiezerakal
Sper
Sper o Speri fou una senyoria armènia (vers a VI) i després principat armeni el 837.
Veure Taiq і Sper
Taixir
Taixir (Taŝir, sovont transliterat com Taxhir) fou el nom d'una antiga regió d'Armènia.
Veure Taiq і Taixir
Tao (desambiguació)
* Tao o dao, noció filosòfica i religiosa fonamental dins del pensament xinès.
Veure Taiq і Tao (desambiguació)
Taoklardjètia
Taoklardjètia és el nom d'una regió i principat georgià.
Veure Taiq і Taoklardjètia
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Veure Taiq і Tema (circumscripció administrativa)
Teodor Reixtuní
Teodor Reixtuní fou Ishkhan de Reixtunik i Armènia vers el 638 al 653.
Veure Taiq і Teodor Reixtuní
Vahan I Mamikonian
Vahan II Mamikonian (en armeni Վահան Ա Մամիկոնյան; nascut cap al 440-445, mort entre el 503 i el 510) va ser cap de la família Mamikonian i cap de la rebel·lió nacional contra els perses sassànides que controlaven una part d'Armènia, l'any 481.
Veure Taiq і Vahan I Mamikonian
Vanand
Vanand (en armeni Վանանդ) va ser una regió d'Armènia centrada a Zarishat 20 km al nord de Kars.
Veure Taiq і Vanand
Vardan I Mamikonian
Vardan I Mamikonian fou cap del partit persa d'Armènia, després del 350 i fins a una data propera al 365.
Veure Taiq і Vardan I Mamikonian
Vasak de Siunia
Vasak de Siunia (en armeni Վասակ Սյունի) va ser príncep hereditari de Siunia (entre els anys 430 i 452) i marzban (governador) d'Armènia de l'any 442 al 452.
Veure Taiq і Vasak de Siunia
Vasak I Mamikonian
Vasak I Mamikonian fou sparapet (generalíssim) d'Armènia, després del 350 i fins al 368.
Veure Taiq і Vasak I Mamikonian
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Veure Taiq і Vaspurakan
També conegut com Taik, Tao (Geòrgia), Tao Inferior, Tao Superior, Tayk, Tayq.