Taula de continguts
59 les relacions: Augment ebullioscòpic, August (desambiguació), Àcid, Àlcali, Base química, Cinètica química, Climatologia, Cosmos: A Space-Time Odyssey, Cronologia de la química, David Enskog, Descens crioscòpic, Descens de la pressió de vapor, Dmitri Mendeléiev, Efecte d'hivernacle, Electròlit, Enric Moles i Ormella, Eunice Newton Foote, Generació espontània, Geoquímica, Grau de dissociació, Greta Thunberg, Gustaf Olof Svante Arrhenius, Història de l'electroquímica, Història de la química, Injecció de polímers, Llei de dilució d'Ostwald, Llista de cràters de la Lluna: A-B, Llista de cràters de Mart: A-G, Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Química, Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor, Llista de químics, Ludwig Ferdinand Wilhelmy, Max Planck, Medalla Davy, Metaestabilitat, Nomenclatura IUPAC, Origen de la vida, Oskar Klein, Panspèrmia, Peter Debye, Premi Faraday Lectureship, Pressió osmòtica, Propietat col·ligativa, Químic, Química física, Reacció àcid-base, Richard Abegg, Solució aquosa, Supergrup de la högbomita, Teoria àcid-base d'Arrhenius, ... Ampliar l'índex (9 més) »
Augment ebullioscòpic
Diagrama de fases de l'aigua. L'augment o ascens ebullioscòpic és l'augment de la temperatura d'ebullició que experimenta una dissolució respecte de la temperatura d'ebullició del dissolvent pur.
Veure Svante August Arrhenius і Augment ebullioscòpic
August (desambiguació)
* August de Prima Porta, estàtua de Cèsar August que va ser descoberta el 1863 a la vil·la de Prima Porta.
Veure Svante August Arrhenius і August (desambiguació)
Àcid
Un àcid (del llatí acidus, 'agre') és considerat tradicionalment com qualsevol compost químic que, quan es dissol en aigua, produeix una solució amb una activitat de catió oxidani o oxoni, H3O^+, major que l'aigua pura, és a dir, un pH menor que 7.
Veure Svante August Arrhenius і Àcid
Àlcali
Els àlcalis (de l'àrab: al-qaly القلي,القالي, 'cendres calcinades'), són sals iòniques bàsiques d'un metall alcalí o d'un metall alcalinoterri.
Veure Svante August Arrhenius і Àlcali
Base química
En química, una base és una substància que pot absorbir ions hidrogen (protons, H+) del medi o, d'una manera més general, cedir parells d'electrons.
Veure Svante August Arrhenius і Base química
Cinètica química
300px La cinètica química, també coneguda com a velocitat de reacció, és l'estudi de la velocitat de les reaccions químiques i dels factors dels quals depèn.
Veure Svante August Arrhenius і Cinètica química
Climatologia
Climograma Diagrama ombrotèrmic o climograma de Barcelona Mapa on es mostra la precipitació total anual mitjana (en mm) per al període de 1951 a 2000. Versió de 2020 publicada per l'Agència Meteorològica Alemanya i pel Global Precipitation Climatology Center (GPCC) La climatologia (Geografia, Meteorologia, Ciències de la Terra) és la ciència que estudia els climes i els fenòmens atmosfèrics d’un país, a una latitud i a una altitud determinades.
Veure Svante August Arrhenius і Climatologia
Cosmos: A Space-Time Odyssey
Cosmos: una odissea de l'espaitemps (en anglès Cosmos: A Space-Time Odyssey) és una sèrie documental de divulgació per televisió, continuació de ''Cosmos: un viatge personal'', que va ser presentada per Carl Sagan el 1980.
Veure Svante August Arrhenius і Cosmos: A Space-Time Odyssey
Cronologia de la química
teoria atòmica. La cronologia de la química és un llistat d'obres, descobriments, idees, invents i experiments importants que han canviat l'enteniment de la humanitat sobre la ciència en el camp de la química.
Veure Svante August Arrhenius і Cronologia de la química
David Enskog
va ser un físic i matemàtic suec.
Veure Svante August Arrhenius і David Enskog
Descens crioscòpic
data.
Veure Svante August Arrhenius і Descens crioscòpic
Descens de la pressió de vapor
Diagrama de fases de l'aigua en negre i d'una dissolució aquosa amb vermell S'anomena descens de la pressió de vapor a la disminució de la pressió de vapor que experimenta un dissolvent quan s'hi dissolen soluts no volàtils respecte a la pressió de vapor en estat pur.
Veure Svante August Arrhenius і Descens de la pressió de vapor
Dmitri Mendeléiev
Dmitri Ivànovitx Mendeléiev (Дмитрий Иванович Менделеев, AFI / dmʲitrʲɪj ɪˈvanəvʲɪtɕ mʲɪndʲɪˈlʲejɪf /; 8 de febrer del 1834 Tobolsk, Imperi Rus - 2 de febrer del 1907, Sant Petersburg, Imperi Rus) fou un destacat químic rus, catedràtic de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, famós per haver descobert la llei periòdica el 1869 amb la qual classificà els elements químics en la taula periòdica.
Veure Svante August Arrhenius і Dmitri Mendeléiev
Efecte d'hivernacle
Una representació esquemàtica dels intercanvis d'energia entre l'espai exterior, l'atmosfera terrestre, i la superfície de la Terra. L'habilitat de l'atmosfera de capturar i reciclar energia emesa per la superfície terrestre és la definició característica de l'efecte hivernacle.
Veure Svante August Arrhenius і Efecte d'hivernacle
Electròlit
La dissolució aquosa d'etanol no condueix l'electricitat, l'etanol és un no-electròlit. El clorur de potassi és un electròlit fort perquè la seva dissolució aquosa condueix molt bé l'electricitat. L'àcid acètic és un electròlit feble perquè la seva dissolució aquosa és poc conductora.
Veure Svante August Arrhenius і Electròlit
Enric Moles i Ormella
Enric Moles i Ormella (Vila de Gràcia, 1883 – Madrid, 1953) fou el químic català de més renom i prestigi internacional de la primera meitat del; expert en la determinació de pesos atòmics i considerat l'introductor de la Química física a Espanya.
Veure Svante August Arrhenius і Enric Moles i Ormella
Eunice Newton Foote
Eunice Newton Foote (Goshen, Connecticut, 17 de juliol de 1819 - Lenox, Massachusetts, 30 de setembre de 1888) va ser una científica, física, climatòloga pionera, inventora i promotora estatunidenca dels drets de la dona de Seneca Falls (Nova York).
Veure Svante August Arrhenius і Eunice Newton Foote
Generació espontània
Jan van Helmont creia que era possible produir ratolins a partir del blat i de la suor humana La teoria de la generació espontània, també coneguda com a abiogènesi o autogènesi, va ser una idea molt estesa en el passat que encara persisteix en certa manera en l'ideari popular, segons la qual la vida sorgeix de manera espontània a partir de la matèria inerta.
Veure Svante August Arrhenius і Generació espontània
Geoquímica
Erupció al volcà Mauna Loa. La geoquímica és la branca de la geologia i de la química que estudia la composició i el comportament químic de la Terra, determinant l'abundància absoluta i relativa dels elements químics, distribució i migració dels elements entre les diferents parts que conformen la Terra,.
Veure Svante August Arrhenius і Geoquímica
Grau de dissociació
El grau de dissociació α es defineix com el quocient entre el nombre de mols dissociats i el nombre total de mols d'un electròlit quan es dissol.
Veure Svante August Arrhenius і Grau de dissociació
Greta Thunberg
Greta Thunberg (/²ɡreːta ²tʉːnbærj/, transcripció segons l'alfabet fonètic internacional) (Estocolm, 3 de gener de 2003) és una activista mediambiental sueca.
Veure Svante August Arrhenius і Greta Thunberg
Gustaf Olof Svante Arrhenius
, de vegades anomenat Olaf Arrhenius, va ser un oceanògraf geoquímic.
Veure Svante August Arrhenius і Gustaf Olof Svante Arrhenius
Història de l'electroquímica
El físic alemany Otto von Guericke al costat del seu generador elèctric, mentre realitzava un experiment La història de l'electroquímica, sent aquesta una branca de la fisicoquímica, va travessar per diversos canvis fins a la seva evolució des dels primers imants en els segles i, a teories més desenvolupades involucrant les càrregues elèctriques, conductivitat i modelatge matemàtic en el on el fenomen de l'electroquímica es va entendre millor per si mateix.
Veure Svante August Arrhenius і Història de l'electroquímica
Història de la química
El foc La història de la química és la història des de l'antiguitat als nostres dies de la ciència química i dels seus precedents, en particular, l'alquímia.
Veure Svante August Arrhenius і Història de la química
Injecció de polímers
Màquina d'injecció de plàstic La injecció de polímers o emmotllament per injecció és un procés semicontinu que consisteix a injectar un polímer en estat fos en un motlle tancat a pressió, i través d'un petit forat.
Veure Svante August Arrhenius і Injecció de polímers
Llei de dilució d'Ostwald
La llei de dilució d'Ostwald és una equació que relaciona la conductivitat molar, Λ, i la constant d'equilibri, K, d'una reacció química de dissociació d'un electròlit en els seus ions i que s'ajusta bé per a la conductivitat d'electròlits febles: K.
Veure Svante August Arrhenius і Llei de dilució d'Ostwald
Llista de cràters de la Lluna: A-B
Llista de cràters de la Lluna (A-B) amb noms aprovats a la ''Gazetteer of Planetary Nomenclature'' mantinguda per la Unió Astronòmica Internacional, on s'inclou el diàmetre del cràter i l'epònim amb el qual es nomena el cràter.
Veure Svante August Arrhenius і Llista de cràters de la Lluna: A-B
Llista de cràters de Mart: A-G
Llista de cràters de Mart (A-G) amb noms aprovats a la ''Gazetteer of Planetary Nomenclature'' mantinguda per la Unió Astronòmica Internacional, on s'inclou el diàmetre del cràter i l'epònim amb el qual es nomena el cràter.
Veure Svante August Arrhenius і Llista de cràters de Mart: A-G
Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Química
El Premi Nobel de Química va ser establert en el testament de 1895 del químic suec Alfred Nobel. El Premi Nobel de Química (en suec Nobelpriset i kemi) és lliurat anualment per l'Acadèmia Sueca a «científics que sobresurten per les seves contribucions en el camp de la química».
Veure Svante August Arrhenius і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Química
Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor
A continuació es mostra una llista de persones que es van donar els seus noms a cràters de la Lluna. La llista de noms aprovats al Gazetteer of Planetary Nomenclature mantingut per la Unió Astronòmica Internacional inclou la persona a qui es fa referència al cràter.
Veure Svante August Arrhenius і Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor
Llista de químics
Un químic és un científic especialitzat en la química.
Veure Svante August Arrhenius і Llista de químics
Ludwig Ferdinand Wilhelmy
Ludwig Ferdinand Wilhelmy (1812 - 1864) fou un químic alemany que dugué a terme estudis per primera vegada sobre cinètica química.
Veure Svante August Arrhenius і Ludwig Ferdinand Wilhelmy
Max Planck
fou un físic alemany, considerat com el pare de la teoria quàntica i un dels físics més importants del, que va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1918.
Veure Svante August Arrhenius і Max Planck
Medalla Davy
A partir de 1877, la Medalla Davy és una distinció científica concedida anualment per la Royal Society (acadèmia de ciències britànica).
Veure Svante August Arrhenius і Medalla Davy
Metaestabilitat
Un sistema metaestable amb un estat feblement estable (1), un estat inestable de transició (2) i un estat fortament estable (3). En física la metastabilitat és una condició d'equilibri termodinàmic que, a diferència de l'equilibri estable, no correspon a un mínim absolut d'energia.
Veure Svante August Arrhenius і Metaestabilitat
Nomenclatura IUPAC
miniatura La nomenclatura IUPAC és un mètode de nomenclatura de composts químics sistemàtic dissenyat per la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) i que adapta cada cert temps per incloure nous tipus de composts no contemplats en la nomenclatura existent.
Veure Svante August Arrhenius і Nomenclatura IUPAC
Origen de la vida
L'origen de la vida en biologia és la forma i època en què s'originà la vida.
Veure Svante August Arrhenius і Origen de la vida
Oskar Klein
fou un físic teòric suec.
Veure Svante August Arrhenius і Oskar Klein
Panspèrmia
PanspèrmiaLa panspèrmia és la teoria segons la qual l'aparició de la vida a la Terra és d'origen extraterrestre.
Veure Svante August Arrhenius і Panspèrmia
Peter Debye
Petrus Josephus Wilhelmus Debije o Peter Joseph William Debye (Maastricht, Països Baixos 1884 - Ithaca, EUA 1966) fou un físic, químic i professor universitari nord-americà, d'origen neerlandès, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1936.
Veure Svante August Arrhenius і Peter Debye
Premi Faraday Lectureship
Michael Faraday. Oli de Th. Phillips (1842) El premi Faraday Lectureship és un premi atorgat a excepcionals contribucions en els camps de la química física o de la química teòrica, inicialment cada tres anys i des del 2010 cada dos anys, per la Royal Society of Chemistry.
Veure Svante August Arrhenius і Premi Faraday Lectureship
Pressió osmòtica
Pressió osmòtica. En blau cel es representen les molècules de dissolvent i en vermell les de solut. La dissolució més concentrada és la hipertònica i la dissolució diluïda (o el dissolvent sol) la hipotònica. La pressió osmòtica és la diferència de pressions que hi ha entre els dos costats d'una membrana semipermeable que separa dues dissolucions de concentracions diferents quan el sistema assoleix l'equilibri.
Veure Svante August Arrhenius і Pressió osmòtica
Propietat col·ligativa
En química, s'anomenen propietats col·ligatives les propietats d'una solució que depenen només de la concentració molal (és a dir, de la quantitat de partícules de solut per kilogram de dissolvent) i no de la naturalesa o el tipus de solut.
Veure Svante August Arrhenius і Propietat col·ligativa
Químic
Químic treballant a un laboratori. Un químic és un científic especialitzat en química, estudia la composició de les substàncies i els canvis que experimenten.
Veure Svante August Arrhenius і Químic
Química física
La química física o la fisicoquímica és una branca de la química que estudia els conceptes de la química des d'un punt de vista físic.
Veure Svante August Arrhenius і Química física
Reacció àcid-base
Reacció de l'àcid acètic contingut en el vinagre amb hidrogencarbonat de sodi, amb producció de diòxid de carboni. Una reacció àcid-base és un tipus de procés químic caracteritzat per l'intercanvi de cations hidrogen, H+, entre dues espècies neutres, com ara les molècules d'aigua, H₂O i l'àcid acètic, CH₃CH₂OH, o entre dues espècies carregades elèctricament com ara el catió amoni, NH₄+ i l'anió hidròxid, OH¯.
Veure Svante August Arrhenius і Reacció àcid-base
Richard Abegg
Richard Abegg (Danzig (Gdańsk), 9 de gener del 1869 - Kröslin, 3 d'abril del 1910) va ser un químic alemany.
Veure Svante August Arrhenius і Richard Abegg
Solució aquosa
Una solució aquosa o dissolució aquosa és una solució en la qual el dissolvent és aigua.
Veure Svante August Arrhenius і Solució aquosa
Supergrup de la högbomita
El supergrup de la högbomita és un grup de minerals de la classe dels òxids.
Veure Svante August Arrhenius і Supergrup de la högbomita
Teoria àcid-base d'Arrhenius
Svante August Arrhenius Les anomalies que tenien les propietats col·ligatives dels electròlits i la conductivitat elèctrica que presentaven les seves dissolucions varen dur al químic suec Svante August Arrhenius a proposar una teoria de la dissociació electrolítica el 1887 que indicava que els electròlits, en dissolució aquosa o fusos, es dissocien parcialment en ions carregats elèctricament.
Veure Svante August Arrhenius і Teoria àcid-base d'Arrhenius
Teoria àcid-base de Brønsted i Lowry
El químic danès Johannes Nicolaus Brønsted i l'anglès Thomas Martin Lowry publicaren el 1923 de forma independent una teoria sobre el comportament dels àcids i de les bases que superava la vigent en aquells anys, la teoria àcid-base d'Arrhenius, ja que aquesta podia aplicar-se a qualsevol mena de dissolvent, mentre que la d'Arrhenius només podia emprar-se en dissolucions aquoses.
Veure Svante August Arrhenius і Teoria àcid-base de Brønsted i Lowry
Teoria de Debye-Hückel
Peter Debye La teoria de Debye-Hückel sobre la dissociació dels electròlits, proposada pels químics Peter Debye i Erich Hückel, pretén donar solució als problemes que planteja la teoria d'Arrhenius.
Veure Svante August Arrhenius і Teoria de Debye-Hückel
Teoria de la dissociació electrolítica
Svante August Arrhenius Les anomalies que tenien les propietats col·ligatives dels electròlits i la conductivitat elèctrica que presentaven les seves dissolucions varen dur al químic suec Svante August Arrhenius a proposar una teoria de la dissociació electrolítica el 1884 a la seva tesi doctoral i després en un article el 1887 que indicava que els electròlits, en dissolució aquosa o fusos, es dissocien parcialment en ions carregats elèctricament.
Veure Svante August Arrhenius і Teoria de la dissociació electrolítica
Teoria de les col·lisions
miniatura La teoria de les col·lisions és una teoria que explica de manera quantitativa la velocitats de les reaccions químiques elementals en fase gasosa.
Veure Svante August Arrhenius і Teoria de les col·lisions
Thomas Martin Lowry
Thomas Martin Lowry (Low Moor, West Yorkshire, 26 d'octubre de 1874 − 2 de novembre de 1936) va ser un físic i químic anglès, conegut pels seus estudis sobre les reaccions entre els àcids i les bases.
Veure Svante August Arrhenius і Thomas Martin Lowry
1859
;Països Catalans.
Veure Svante August Arrhenius і 1859
19 de febrer
El 19 de febrer és el cinquantè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Svante August Arrhenius і 19 de febrer
1927
;Països Catalans.
Veure Svante August Arrhenius і 1927
2 d'octubre
El 2 d'octubre és el dos-cents setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Svante August Arrhenius і 2 d'octubre
També conegut com Arrhenius, Svante Arrhenius.