Taula de continguts
7 les relacions: Crítica textual, De rebus bellicis, Guilhèm de Puèglaurenç, Karl Wilhelm Ludwig Müller, Lectio brevior potior, Lectio difficilior potior, Periple Massaliota.
Crítica textual
La crítica textual és el procés de reconstrucció de la versió original d'una obra literària, usualment perduda, a partir de les versions o còpies posteriors.
Veure Stemma codicum і Crítica textual
De rebus bellicis
Vaixell de roda romana amb bous a partir d'una còpia de '' De Rebus Bellicis '' del segle XV De rebus bellicis ("Sobre les coses de les guerres") és una obra anònima del segle IV o V que suggereix remeis per als problemes militars i financers de l'Imperi Romà, incloent una sèrie de fantàstiques màquines de guerra.
Veure Stemma codicum і De rebus bellicis
Guilhèm de Puèglaurenç
Guilhèm de Puèglaurenç (en llatí Guillelmus de Podio Laurenti, traduït en francès com a Guillaume de Puylaurens), (Tolosa? c.1200-c.1274) va ser un religiós occità i cronista en llatí del segle XIIIe.
Veure Stemma codicum і Guilhèm de Puèglaurenç
Karl Wilhelm Ludwig Müller
Karl Wilhelm Ludwig Müller (El 13 de febrer de 1813 a Clausthal (1894 a Göttingen) és més conegut per les seves edicions Didot encara útils d'autors grecs fragmentaris, especialment la monumental Fragmenta Historicorum Graecorum de cinc volums (1841-1870), que encara no és substituïda del tot per la sèrie Die Fragmente der griechischen Historiker iniciada per Felix Jacoby.
Veure Stemma codicum і Karl Wilhelm Ludwig Müller
Lectio brevior potior
Lectio brevior potior és una fórmula llatina que significa « la més curta és la millor » (és a dir « la més fiable »).
Veure Stemma codicum і Lectio brevior potior
Lectio difficilior potior
El principi lectio difficilior potior (que en llatí significa, literalment, la lectura més difícil és la més forta) és un principi de la crítica textual.
Veure Stemma codicum і Lectio difficilior potior
Periple Massaliota
El Periple massaliota,(Massalia, l'actual Marsella, era una colònia grega), és el nom d'un manual per als comerciants, avui perdut, que possiblement datés de principis del i en el qual es descriurien les rutes marítimes utilitzades pels comerciants de Fenícia i Tartessos en els seus viatges per Europa en l'edat de ferro a al llarg de la «ruta de l'estany».