Accés més ràpid que el navegador!
70 les relacions: Abdisar d'Armènia, Acilisene, Adiabene, Antioquis (germana d'Antíoc III), Anzitene, Arbayistan, Argisti I, Ariobàrzanes I Filoromà, Armènia Interior, Armènia Menor (desambiguació), Armènia Sofene, Arsames I d'Armènia, Arsames II d'Armènia, Arsamosata, Artaxes I d'Armènia, Artàxides, Artsruní, Arxak II d'Armènia, Arxak III d'Armènia, Arxamuní, Arzanene, Astianene, Baluní, Capadòcia (província romana), Carcatiocerta, Commagena, Daranaliq, Deqiq, Derzene, Diyarbakır, Gneu Domici Corbuló, Gneu Pompeu Magne, Hanzat, Hayr T'agawori, Khorzene, Khosrov III d'Armènia, Llista de nakharark, Luci Licini Lucul·le, Marca Aràbiga, Martiriòpolis, Maurici (emperador), Menua I, Merujan Artsruní, Mitrobarzanes II d'Armènia Sofene, Mjej Gnuní, Narsès de Pèrsia, Oròntida, Orontes IV, Pahlav d'Armènia, Persarmènia, ..., Persecució dels cristians, Província de Tunceli, Quarta Guerra Mitridàtica, Regió de Síria, Regne d'Armènia (antiguitat), Regne d'Armènia Occidental (283-297), Regne d'Armènia Occidental (386-391), Regne de Capadòcia, Rhandeia, Sahuní, Sohemus de Sofene, Tigranes (fill de Tigranes II), Tigranocerta, Tiridates I d'Armènia, Vitaxes, Vologès I d'Armènia, Vologès I de Pàrtia, Xerxes, Xerxes d'Armènia, Xupa. Ampliar l'índex (20 més) »
Abdisar d'Armènia
Abdisar o Abdisares fou un rei orontida de la Sofene o Armènia Sofene conegut per monedes datades vers el 212-210 aC. El coneixement d'Abdisares, desconegut de les fonts occidentals, és únicament derivada de les seves monedes, en les quals el rei era representat a l'anvers en bust portant una tiara punxeguda i portant al revers la llegenda en grec « ΒΑΣΙΛΕΩΣ ΑΒΔΙΣΣΑΡΟΥ » (Basileos Abdissarou).
Nou!!: Sofene і Abdisar d'Armènia · Veure més »
Acilisene
Acilisene (en algunes fonts apareix com Acisilene, en armeni Ekeleac), va ser una regió de l'antiga Armènia, al sud-oest del regne, en una zona situada a l'oest de Martiriòpolis.
Nou!!: Sofene і Acilisene · Veure més »
Adiabene
Adiabene fou el nom clàssic de l'antiga regió anomenada també Assíria, entre Armènia (al nord), el Tigris (al sud i sud-oest), Susiana (al sud-est), i Atropatene (a l'est).
Nou!!: Sofene і Adiabene · Veure més »
Antioquis (germana d'Antíoc III)
Antioquis (en llatí Antiochis, en grec antic Ἀντιοχίς) fou una germana d'Antíoc III el gran, rei selèucida de Síria.
Nou!!: Sofene і Antioquis (germana d'Antíoc III) · Veure més »
Anzitene
Anzitene (Khanzit) és el nom clàssic de l'antiga regió armènia de Kharpurt, situada entre l'Eufrates (a la regió de Melitene) a l'oest, nord i sud; la regió de Gavreq al nord; al Tsopq o Shahuni al nord-est; les muntanyes del Taure armeni al sud separant-la de la regió de l'Ankl (Anql, Angl o Àngel) anomenada també Qel; i el Balahovit (amb la ciutat d'Arsamosata) a l'est.
Nou!!: Sofene і Anzitene · Veure més »
Arbayistan
Arbayistan és el nom equivalent a Mesopotàmia que portava aquesta regió en temps de l'Imperi Sassànida.
Nou!!: Sofene і Arbayistan · Veure més »
Argisti I
Argisti I va ser rei d'Urartu de l'any 785 aC al 753 aC.
Nou!!: Sofene і Argisti I · Veure més »
Ariobàrzanes I Filoromà
Ariobàrzanes I Filoromà (Ariobarzánēs Philorṓmaios: 'Ariobàrzanes, amic de Roma') fou rei de Capadòcia.
Nou!!: Sofene і Ariobàrzanes I Filoromà · Veure més »
Armènia Interior
Armènia Interior va ser una província romana de l'Imperi Romà d'Orient que es va formar l'any 387 amb la part de l'Armènia que va quedar pels romans en la partició del regne que es va fer aquell any, en un tractat entre perses i romans, conegut com el Tractat de pau d'Acilisene, signat potser el 387.
Nou!!: Sofene і Armènia Interior · Veure més »
Armènia Menor (desambiguació)
* Armènia Menor, regne de la part oriental d'Anatòlia, creat pels romans l'any 18 dC (de fet el 35 aC).
Nou!!: Sofene і Armènia Menor (desambiguació) · Veure més »
Armènia Sofene
Armènia Sofene fou el nom donat a una regió de l'occident d'Armènia (al sud-oest).
Nou!!: Sofene і Armènia Sofene · Veure més »
Arsames I d'Armènia
Arsames I o Arsabes I (en armeni) o Artavasdes I (Արզամես Ա, Arzames I); mort cap a 228 av.
Nou!!: Sofene і Arsames I d'Armènia · Veure més »
Arsames II d'Armènia
Arsames II d'Armènia fou un suposat rei d'Armènia, Sofene i Commagene, introduït per una hipòtesi: a la genealogia dels oròntides hi ha un salt d'una generació entre Mitridates I Cal·linic de Commagena (109-86 aC) i la seva esposa la princesa selèucida Laòdice VII Tea.
Nou!!: Sofene і Arsames II d'Armènia · Veure més »
Arsamosata
Arsamosata (en grec antic Ἀρσαμόσατα, en armeni Արշամշատ, Aršamšat, Ašmušat, Šimšat) va ser una ciutat d'Armènia a la Sofene, vora el riu Eufrates, de fet a la branca mare sud de l'alt Eufrates, l'Arzànies (Arsanias) o Murat Suyu.
Nou!!: Sofene і Arsamosata · Veure més »
Artaxes I d'Armènia
Artaxes I o Artàxias - en armeni Artašēs - (? - ~159 aC) fou rei d'Armènia del 190/189 al 159 aC i abans estrateg-sàtrapa de vers el 210/201 aC al 189 aC.
Nou!!: Sofene і Artaxes I d'Armènia · Veure més »
Artàxides
Els artàxides foren una dinastia que va governar l'Armènia Sofene, de fet des del 200 aC i de dret des del 188 aC.
Nou!!: Sofene і Artàxides · Veure més »
Artsruní
Els Artsruní van ser una família noble (nakharark) d'Armènia que va governar diversos territoris, i principalment des del el Vaspurakan, territori on van portar el títol de reis entre l'any 908 i el 1021.
Nou!!: Sofene і Artsruní · Veure més »
Arxak II d'Armènia
Arxak II o Aršak II (en armeni Արշակ Բ) va ser rei d'Armènia de l'any 350 al 368.
Nou!!: Sofene і Arxak II d'Armènia · Veure més »
Arxak III d'Armènia
Arxak III (en armeni: Արշակ Գ) va ser rei d'Armènia de l'any 384 al 389.
Nou!!: Sofene і Arxak III d'Armènia · Veure més »
Arxamuní
Els Arxamuní (en armeni: Արշամունիներ, Arxamuniner) van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia que van tenir els dominis hereditaris a l'Arxamunik (Tauruberan), amb terres a la Sofene i a l'Arxarunik (Airarat).
Nou!!: Sofene і Arxamuní · Veure més »
Arzanene
Arzanene fou una província de l'antiga Armènia des del 298 sota jurisdicció de l'imperi romà; tenia el seu centre a la ciutat d'Arzn, al sud d'Armènia i sud-oest del llac Van, i s'estenia per l'esquerra i dreta de la primera part del Tigris, anant a l'est fins a la vall de Bitlis i a l'oest fins al riu Kadiri i el districte d'Ankl (Ingilene); s'esmenten dins el territori els cantons de Npret (Martiriòpolis) i Arzn (Arzanene).
Nou!!: Sofene і Arzanene · Veure més »
Astianene
Astianene, en armeni Hashteanq era una regió de l'oest d'Armènia, al sud-est de la Khorzene i a l'est de la Balabitene.
Nou!!: Sofene і Astianene · Veure més »
Baluní
miniatura Els Baluní (armeni Բալունի) o també Paluní van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia amb possessions al Balahovit (Balabitene) i Tsopq Sofene.
Nou!!: Sofene і Baluní · Veure més »
Capadòcia (província romana)
Capadòcia (llatí Cappadocia, grec antic Καππαδοκία) fou una província romana des de l'any 17 fins al final de l'Imperi Romà, i després província romana d'Orient fins al.
Nou!!: Sofene і Capadòcia (província romana) · Veure més »
Carcatiocerta
Carcatiocerta fou la capital de la regió armènia de la Sofene en l'edat antiga.
Nou!!: Sofene і Carcatiocerta · Veure més »
Commagena
La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.
Nou!!: Sofene і Commagena · Veure més »
Daranaliq
Daranaliq (o Daranali) fou una regió de l'oest d'Armènia a la vall de l'Eufrates en la primera part del seu recorregut abans de girar al sud en direcció a Melitene.
Nou!!: Sofene і Daranaliq · Veure més »
Deqiq
Deqiq o Degiq fou una comarca de l'oest de la Sofene, formada per la part tocant al riu Eufrates.
Nou!!: Sofene і Deqiq · Veure més »
Derzene
La Derzene, Derxene o Xerxene, en armeni Derdjan, fou una regió d'Armènia, a la seva part occidental, que limitava al nord amb la regió de Sper; al sud amb l'Ekeleatz o Keltzene, a l'est amb el Shalagom, la Karenitida i el Mananali; i a l'oest amb territori romà d'Orient amb la ciutat de Nicòpolis com a principal.
Nou!!: Sofene і Derzene · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Sofene і Diyarbakır · Veure més »
Gneu Domici Corbuló
Bust de '''Gneu Domici Corbuló'''. Còpia de l'original que es conserva als Museus Capitolins Gneu Domici Corbuló (c. 7 - 67) era fill de Vistília, una dona que va tenir set fills amb sis marits diferents.
Nou!!: Sofene і Gneu Domici Corbuló · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Sofene і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Hanzat
Mapa Hanzat fou una ciutat reial al país de Zalmaqum, que esmenten les tauletes de Mari a la primera meitat del.
Nou!!: Sofene і Hanzat · Veure més »
Hayr T'agawori
Hayr T'agawori (equivalent a Gran Camarlenc) fou un alt càrrec de la cort del antic regne d'Armènia, equivalent al càrrec persa de Ērān-ambārağaỏ i al romà praepositus sacri cubiculi.
Nou!!: Sofene і Hayr T'agawori · Veure més »
Khorzene
Khorzene o Khorzanene (armeni: Khordzeanq, grec antic: Χορσάνη, Khorsane) fou una regió de l'oest d'Armènia, limitada al nord per la Keltzene, el Mananali i el Muzur (districte adjacent al Daranaliq); a l'est pel Mardali i l'Ashmuniq; a l'oest pel Palnatoun o Palnatuniq (adjacent a la Balabitene); i al sud per l'Astiatene.
Nou!!: Sofene і Khorzene · Veure més »
Khosrov III d'Armènia
Khosrov III el Petit (en armeni Խոսրով Գ Կոտակ Khosrov III Kotak, Kotak significa 'petit') va ser rei d'Armènia de l'any 330 al 339.
Nou!!: Sofene і Khosrov III d'Armènia · Veure més »
Llista de nakharark
Nakharark eren senyories hereditàries d'Armènia, sorgides abans de l'any 300.
Nou!!: Sofene і Llista de nakharark · Veure més »
Luci Licini Lucul·le
Luci Licini Lucul·le (Lucius Licinius L. f. L. n. Lucullus) va ser un magistrat romà, conegut com el general que va derrotar a Mitridates VI Eupator.
Nou!!: Sofene і Luci Licini Lucul·le · Veure més »
Marca Aràbiga
La Marca Aràbiga fou una marca fronterera al sud del regne d'Armènia, a l'est de la Marca Siriana (Marca de Sofene o Armènia Sofene) i a l'oest de la Marca de Nova Siracene o Marca Mèdia.
Nou!!: Sofene і Marca Aràbiga · Veure més »
Martiriòpolis
Martiriòpolis (armeni: Nepret o Npret o Nphret o Npherket o Neferkert) fou una ciutat de l'Armènia Sofene a la vora del riu Nimphaeus (Batman Su, armeni Kalirt, àrab Šitma que vol dir "sed de sang").
Nou!!: Sofene і Martiriòpolis · Veure més »
Maurici (emperador)
Flavi Maurici Tiberi August (Flavius Mauricius Tiberius Augustus;; 539 – 27 de novembre del 602) fou emperador romà d'Orient des del 582 fins al 602.
Nou!!: Sofene і Maurici (emperador) · Veure més »
Menua I
Menua I va ser rei d'Urartu de l'any 805 aC al 788 aC.
Nou!!: Sofene і Menua I · Veure més »
Merujan Artsruní
Merujan Artsruní (Մերուժան Արծրունի Meružan Arcruni, la transliteració difereix; també pot ser pronunciat Meruzhan, Ardzruni, Artsrouni) (va governar vers 355-369 EC) va ser un nakharar (senyor feudal armeni) de la família Artsruní.
Nou!!: Sofene і Merujan Artsruní · Veure més »
Mitrobarzanes II d'Armènia Sofene
Mitrobazanes o Mithrobarzanes (II) d'Armènia Sofene (mort l'any 69 aC) fou un general de Tigranes II d'Armènia.
Nou!!: Sofene і Mitrobarzanes II d'Armènia Sofene · Veure més »
Mjej Gnuní
Mjej Gnuní (en armeni Մժեժ Ա Գնունին) va ser marzban d'Armènia de l'any 518 fins al 548.
Nou!!: Sofene і Mjej Gnuní · Veure més »
Narsès de Pèrsia
Narsès de Pèrsia Narsès, o també Narseh o Narseus(en pahlavi 𐭭𐭥𐭮𐭧𐭩), va ser rei d'Armènia (de l'any 272 al 292 i rei sassànida de Pèrsia del 292 al 302. Era fill de Sapor I. Abans de ser rei va ser príncep a Sakastana (Sistan), Sind i altres llocs. Va succeir al seu besnebot Bahram III mercès al suport que tenia dels magnats i del cap religiós Karder. Com a rei de Pèrsia va succeir el 271 al seu germà Artavasdes VII, que el 272 va pujar al tron amb el nom d'Ormazd I).
Nou!!: Sofene і Narsès de Pèrsia · Veure més »
Oròntida
Els Oròntides, Ervanduni o Yervanduni (en armeni Երվանդունի) van ser els membres d'una dinastia armènia originada el 585 aC a la extinció del regne d'Urartu, continuada sota l'Imperi Mede, reforçada per vinculacions amb els aquemènides, que comença a ser coneguda amb el sàtrapa d'Armènia Orontes I. També van regnar oròntides a la satrapia de Commagena i a l'Armènia Sofene i altres branques en diversos principats d'Armènia.
Nou!!: Sofene і Oròntida · Veure més »
Orontes IV
Orontes IV (en grec antic Ορόντης 'Oróntes') va ser sàtrapa o rei d'Armènia segurament del 212 aC al 200 aC.
Nou!!: Sofene і Orontes IV · Veure més »
Pahlav d'Armènia
Pahlav va ser marzban d'Armènia de l'any 581 al 588.
Nou!!: Sofene і Pahlav d'Armènia · Veure més »
Persarmènia
Persarmènia va ser el nom donat a l'Armènia Major o oriental a partir del 387, com a contraposició a l'Armènia Menor o occidental.
Nou!!: Sofene і Persarmènia · Veure més »
Persecució dels cristians
''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.
Nou!!: Sofene і Persecució dels cristians · Veure més »
Província de Tunceli
Tunceli és una província a la regió d'Anatòlia oriental de Turquia.
Nou!!: Sofene і Província de Tunceli · Veure més »
Quarta Guerra Mitridàtica
La quarta guerra mitridàtica fou un conflicte armat entre la República Romana i el Regne del Pont.
Nou!!: Sofene і Quarta Guerra Mitridàtica · Veure més »
Regió de Síria
La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.
Nou!!: Sofene і Regió de Síria · Veure més »
Regne d'Armènia (antiguitat)
El Regne d’Armènia, també Regne de la Gran Armènia, o simplement la Gran Armènia (armeni: Մեծ Հայք Mets Hayk; llatí: Armenia Maior), de vegades referit com a Imperi Armeni, era una monarquia a l'Antic Pròxim Orient que va existir des del 321 aC fins al 428 dC.
Nou!!: Sofene і Regne d'Armènia (antiguitat) · Veure més »
Regne d'Armènia Occidental (283-297)
El regne d'Armènia Occidental (283-297), fou un estat creat pels romans i sota protectorat romà que va existir fins al 297 quan tota Armènia es va reunificar.
Nou!!: Sofene і Regne d'Armènia Occidental (283-297) · Veure més »
Regne d'Armènia Occidental (386-391)
El regne d'Armènia Occidental (386-391) fou un efímer regne que va existir un màxim de cinc anys, format per la part occidental d'Armènia.
Nou!!: Sofene і Regne d'Armènia Occidental (386-391) · Veure més »
Regne de Capadòcia
El Regne de Capadòcia va existir de fet o de dret des de l'any fins a l'any 17.
Nou!!: Sofene і Regne de Capadòcia · Veure més »
Rhandeia
Rhandeia era una fortalesa situada a la riba del riu Arsanies (Murad Su) on l'any 62 van ser assetjats els romans manats pel governador de Capadòcia Gai Cesenni Pet, que després de la batalla de Randea va haver de signar un tractat humiliant (Primer tractat de Rhandeia), pel qual els romans evacuaven Armènia.
Nou!!: Sofene і Rhandeia · Veure més »
Sahuní
Els Sahuní van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia que tenien el seu feu hereditari situat a la comarca del Sahuniq, a la Sofene.
Nou!!: Sofene і Sahuní · Veure més »
Sohemus de Sofene
Gai Juli Sohem Filocèsar Filoromà, més conegut com Soemus o Sohemus d'Èmesa i Sofene, va ser rei d'Èmesa i de Sofene.
Nou!!: Sofene і Sohemus de Sofene · Veure més »
Tigranes (fill de Tigranes II)
Tigranes d'Armènia (Tigranes) va ser príncep d'Armènia, fill de Tigranes II.
Nou!!: Sofene і Tigranes (fill de Tigranes II) · Veure més »
Tigranocerta
Tigranocerta (en armeni Տիգրանակերտ, en grec antic Τιγρανόκερτα) va ser una ciutat d'Armènia, capital del regne, construïda per Tigranes II d'Armènia el gran cap a l'any 78 aC, al centre dels seus dominis, i a la que va donar el seu nom.
Nou!!: Sofene і Tigranocerta · Veure més »
Tiridates I d'Armènia
Tiridates I (armeni: Տրդատ, Trdat) va ser rei d'Armènia de l'any 53 al 100 amb una breu interrupció d'uns mesos cap al 54 i una de més llarga del 58 al 62.
Nou!!: Sofene і Tiridates I d'Armènia · Veure més »
Vitaxes
Els vitaxes foren els prínceps armenis anteriors al període àrab que governaven una mena de marcgraviat o marca fronterera amb prínceps menors (nakharark) supeditats.
Nou!!: Sofene і Vitaxes · Veure més »
Vologès I d'Armènia
Vologès I d'Armènia (llatí Vologeses, armeni Valarsh, persa part Valagash) fou un rei arsàcida d' Armènia que va regnar de vers el 116 a aproximadament el 138.
Nou!!: Sofene і Vologès I d'Armènia · Veure més »
Vologès I de Pàrtia
Vologès I fou rei de Partia del 51 al 77.
Nou!!: Sofene і Vologès I de Pàrtia · Veure més »
Xerxes
* Xerxes I de Pèrsia, fill, 486 aC-465 aC.
Nou!!: Sofene і Xerxes · Veure més »
Xerxes d'Armènia
Xerxes (Շավարշ – Šavarš, Ξέρξης – Xérxēs) va ser rei d'Armènia Sofene amb seu a Arsamosata (armeni Shimshat), regne que comprenia bàsicament el país de Kharpurt (Hanzith o Anzitene).
Nou!!: Sofene і Xerxes d'Armènia · Veure més »
Xupa
Xupa (Shupa) és el nom que els urartians i assiris donaren a la regió al nord del Inziti i/o Alzi, més tard anomenada Dzophq o Armènia Sofene.
Nou!!: Sofene і Xupa · Veure més »
Redirigeix aquí:
Dsopk, Dzophq, Regne de Sofene, Shahuni, Sofanene, Sofene pròpia, Tsopq.
