Accés més ràpid que el navegador!
46 les relacions: Anarquisme, Antonio Fernández Alba, Art popular (artesania), Casablanca, Ciències socials, Conspiració Judeo-Maçònica-Comunista-Internacional, Dionís Baixeras i Verdaguer, Ecoanarquisme, Franco Ferrarotti, Future Shock, Gàbia de ferro, Gestió, Herbert Marcuse, Història de l'electricitat, Història de Xile, Història del nu artístic, Individualització, Interseccionalitat, Jürgen Habermas, John Zerzan, Justícia social, L'anell dels Nibelungs, L'etern femení, La societat industrial i el seu futur, Manuel Castells Oliván, Milestones (pel·lícula de 1975), Mir iskusstva, Mitjà de comunicació de masses, Modernitat, Modernitat reflexiva, Modernització reflexiva, Moviment ecologista, Moviment obrer, Nòmada del coneixement, Raymond Aron, Segona modernitat, Societat, Societat del Coneixement, Societat del risc, Societat postindustrial, Societat preindustrial, Sozialgeschichte der Kunst und Literatur, Substitució lingüística, Surveiller et Punir: Naissance de la prison, The Theory of the Leisure Class, Treballador de coll blanc.
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Societat industrial і Anarquisme · Veure més »
Antonio Fernández Alba
és un arquitecte espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola.
Nou!!: Societat industrial і Antonio Fernández Alba · Veure més »
Art popular (artesania)
Falles de València (Na Jordana, 2005). Postal austríaca de 1901. XIX o començaments del XX. Art és un concepte que procedeix del vocable llatí ars i que refereix a les creacions de l'home que expressen la seva visió sensible sobre el món a través de la utilització de diversos recursos sonors, lingüístics i plàstics.
Nou!!: Societat industrial і Art popular (artesania) · Veure més »
Casablanca
Casablanca (literalment ‘la Casa Blanca’, reduït en el llenguatge popular a Dar-l-Bidà, així com a Casa amb pronunciació a la francesa) és la ciutat més gran del Marroc i el seu port més important.
Nou!!: Societat industrial і Casablanca · Veure més »
Ciències socials
Les ciències socials o humanes són les ciències que s'ocupen d'aspectes de les persones no tant en quant ésser biològic sinó en el seu aspecte d'individu que interacciona amb altres dins un sistema o societat determinada.
Nou!!: Societat industrial і Ciències socials · Veure més »
Conspiració Judeo-Maçònica-Comunista-Internacional
Cartell de l'Exposició antimaçònica de 1941: el judaisme controlant el comunisme (Ióssif Stalin) i la maçoneria (Winston Churchill). La Conspiració Judeo-Maçònica-Comunista-Internacional, de vegades denominada conspiració (o complot o contuberni) judeo-maçònic-marxista-internacional o simplificada com conspiració judeomaçònica és el nom que se li dona a una suposada coalició secreta de la qual formarien part tots aquests elements: els jueus, la maçoneria, i el comunisme; que pretendrien assolir un obscur objectiu, d'una o altra forma, el domini del món.
Nou!!: Societat industrial і Conspiració Judeo-Maçònica-Comunista-Internacional · Veure més »
Dionís Baixeras i Verdaguer
Dionís Baixeras i Verdaguer (Barcelona, 23 de juny de 1862 - Barcelona, 9 de setembre de 1943) fou un dibuixant i pintor català naturalista.
Nou!!: Societat industrial і Dionís Baixeras i Verdaguer · Veure més »
Ecoanarquisme
Tot i que la bandera verda i negra és principalment representativa de l'anarcoprimitivisme, també s'associa amb l'ecoanarquisme, en combinar el verd del ecologisme amb el negre de l'anarquisme. Lecoanarquisme (o anarquisme verd) és una corrent dins de l'anarquisme que posa un especial èmfasi en els temes mediambientals.
Nou!!: Societat industrial і Ecoanarquisme · Veure més »
Franco Ferrarotti
Franco Ferrarotti (Palazzolo Vercellese, 7 d'abril de 1926) és un sociòleg, intel·lectual i antic diputat del Parlament italià.
Nou!!: Societat industrial і Franco Ferrarotti · Veure més »
Future Shock
Future Shock és un llibre escrit pel futurista Alvin Toffler en 1970.
Nou!!: Societat industrial і Future Shock · Veure més »
Gàbia de ferro
Gàbia de ferro és un concepte sociològic encunyat per Max Weber que es refereix a l'augment de la racionalització de la vida social, sobretot en les societats capitalistes occidentals.
Nou!!: Societat industrial і Gàbia de ferro · Veure més »
Gestió
La gestió o administració, en totes les activitats comercials i d'organització, és l'acte de reunir persones per assolir les metes i objectius desitjats amb els recursos disponibles, de manera eficient i eficaç.
Nou!!: Societat industrial і Gestió · Veure més »
Herbert Marcuse
Herbert Marcuse (/mɑːrˈkuːzə/; alemany:, Berlín, 19 de juliol de 1898 – Berlín, 29 de juliol de 1979) fou un filòsof i sociòleg alemany, una de les principals figures de l'Escola de Frankfurt.
Nou!!: Societat industrial і Herbert Marcuse · Veure més »
Història de l'electricitat
Gravat mostrant la teoria del galvanisme segons els experiments de Luigi Galvani. ''De viribus electricitatis in motu musculari commentarius'', 1792 La història de l'electricitat es refereix a l'estudi i a l'ús humà de l'electricitat, al descobriment de les seves lleis com a fenomen físic i a la invenció d'artefactes per al seu ús pràctic.
Nou!!: Societat industrial і Història de l'electricitat · Veure més »
Història de Xile
Els anomenats ''«fundadors de la República de Xile»'' (d'esquerra a dreta): José Miguel Carrera, Bernardo O'Higgins, José de San Martín i Diego Portales; oli de 1854 d'Otto Grashof La història de Xile es divideix generalment en dotze períodes que abasten des del començament del poblament humà del territori de l'actual Xile fins a l'actualitat.
Nou!!: Societat industrial і Història de Xile · Veure més »
Història del nu artístic
Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.
Nou!!: Societat industrial і Història del nu artístic · Veure més »
Individualització
La individualització (o individuació) pot definir-se com un procés pel qual els individus esdevenen unitats reproductives viables en la vida social, de tal manera que passen a acomplir l'antic paper que feien les famílies des de temps immemorials.
Nou!!: Societat industrial і Individualització · Veure més »
Interseccionalitat
Interseccionalitat: opressions i privilegis. La interseccionalitat és l'estudi de les identitats socials encavalcades o intersecades i els seus respectius sistemes d'opressió, dominació o discriminació.
Nou!!: Societat industrial і Interseccionalitat · Veure més »
Jürgen Habermas
Habermas (al fons a la dreta, juntament amb Theodor Adorno i Max Horkheimer el 1964 a Heidelberg. Jürgen Habermas (/ˈjʏʁɡn̩ ˈhaːbɐmaːs/) (Düsseldorf, 18 de juny de 1929) és un filòsof i sociòleg alemany reconegut en tot el món pels seus treballs en filosofia pràctica (ètica, filosofia política i de dret).
Nou!!: Societat industrial і Jürgen Habermas · Veure més »
John Zerzan
John Zerzan (Salem, 10 d'agost de 1943) és un filòsof i autor anarcoprimitivista estatunidenc.
Nou!!: Societat industrial і John Zerzan · Veure més »
Justícia social
"Justícia social", foto de Gilberto Santa Rosa simbolitzant la desigualtat. Justícia social és un concepte aparegut a mitjan, referit a les situacions de desigualtat social, que defineix la recerca d'equilibri entre parts desiguals, per mitjà de la creació de proteccions o desigualtats de signe contrari, a favor dels més febles.
Nou!!: Societat industrial і Justícia social · Veure més »
L'anell dels Nibelungs
L'anell del Nibelungs (originalment en alemany; Der Ring des Nibelungen) és una sèrie de quatre drames musicals èpics basats lliurement en figures i elements de la mitologia germànica, particularment de les sagues islandeses, en particular la Saga dels volsungs, i només parcialment en el Nibelungenlied (només la primera part del poema, usada en Götterdämmerung).
Nou!!: Societat industrial і L'anell dels Nibelungs · Veure més »
L'etern femení
L'etern femení (1934) és l'obra més important de l'escriptora i periodista Llucieta Canyà.
Nou!!: Societat industrial і L'etern femení · Veure més »
La societat industrial i el seu futur
La societat industrial i el seu futur (l'original en anglès és anomenat Industrial Society and Its Future), àmpliament conegut com a El manifest d'Unabomber, és un assaig de 35.000 paraules de Theodore John Kaczynski que afirma que la Revolució Industrial va iniciar un procés nociu d'avenç tecnològic que destruïa la natura, mentre obligava els humans a adaptar-se a les màquines i creava un ordre sociopolític que suprimeix la llibertat i el potencial humà.
Nou!!: Societat industrial і La societat industrial i el seu futur · Veure més »
Manuel Castells Oliván
Manuel Castells Oliván (Hellín, 9 de febrer de 1942) és un sociòleg i professor d'universitat català d'origen castellanomanxec.
Nou!!: Societat industrial і Manuel Castells Oliván · Veure més »
Milestones (pel·lícula de 1975)
Milestones és una pel·lícula dramàtica estatunidenca del 1975 dirigida per Robert Kramer i John Douglas.
Nou!!: Societat industrial і Milestones (pel·lícula de 1975) · Veure més »
Mir iskusstva
Mir iskusstva (en rus, Мир искусства) va ser una revista russa i el moviment artístic que va inspirar i encarnar.
Nou!!: Societat industrial і Mir iskusstva · Veure més »
Mitjà de comunicació de masses
A través d'un aparell televisor, el programa de televisió ''Today Show'', pioner en el seu format, concebut especialment per a una audiència massiva, el 2002 estava al 17è lloc a la llista de programes amb més audiència al món de tots els temps. Un mitjà de comunicació de masses (en anglès: Mass media) és un terme usat per anomenar el sector dels mitjans de comunicació específicament concebuts i dissenyats per a tenir una audiència el més nombrosa possible, en general mirant de maximitzar aquest paràmetre i no optimitzar-lo.
Nou!!: Societat industrial і Mitjà de comunicació de masses · Veure més »
Modernitat
obra.
Nou!!: Societat industrial і Modernitat · Veure més »
Modernitat reflexiva
La modernitat reflexiva és un canvi de la societat industrial que es produeix de forma no planejada, a remolc de la modernització normal, de mode automàtic, i dins d'un orde polític i econòmic intacte.
Nou!!: Societat industrial і Modernitat reflexiva · Veure més »
Modernització reflexiva
La Modernització reflexiva es el procés de canvi de la societat industrial a la societat del risc provocat per l'auto-questionament social i individual sobre les noves estructures provocades per l'axioma humà i que no son reconegudes pel sistema de la societat industrial encara present en l'ordre social establert.
Nou!!: Societat industrial і Modernització reflexiva · Veure més »
Moviment ecologista
Apollo 8 ''Sortida de la Terra'', 24 desembre 1968 El moviment ecologista (a vegades conegut com a moviment mediambiental), que incorpora també el moviment conservacionista i la política verda, és un moviment científic, social, i polític que aborda qüestions del medi ambient.
Nou!!: Societat industrial і Moviment ecologista · Veure més »
Moviment obrer
200x200px El moviment obrer és un conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe treballadora, creat amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació social, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.
Nou!!: Societat industrial і Moviment obrer · Veure més »
Nòmada del coneixement
Un nòmada del coneixement (de l'anglès knowmad) és aquella persona nòmada del coneixement i la innovació.
Nou!!: Societat industrial і Nòmada del coneixement · Veure més »
Raymond Aron
Raymond Aron (París, 14 de març de 1905 - 17 d'octubre de 1983) fou un filòsof, sociòleg, professor universitari i comentarista polític francès, un dels pensadors més destacats de França del segle XX.
Nou!!: Societat industrial і Raymond Aron · Veure més »
Segona modernitat
La segona modernitat és una denominació encunyada pel sociòleg alemany Ulrich Beck per anomenar al període posterior a la modernitat.
Nou!!: Societat industrial і Segona modernitat · Veure més »
Societat
Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.
Nou!!: Societat industrial і Societat · Veure més »
Societat del Coneixement
La societat del coneixement genera, processa i comparteix, posant a disposició de tots els membres de la societat, el coneixement perquè aquest pugui ser utilitzat per a millorar la condició humana.
Nou!!: Societat industrial і Societat del Coneixement · Veure més »
Societat del risc
La societat del risc o societat de risc és una teoria sociològica que analitza els riscos que pren la societat industrial en un context de modernització.
Nou!!: Societat industrial і Societat del risc · Veure més »
Societat postindustrial
Societat postindustrial és un concepte proposat per diversos teòrics de la sociologia i l'economia per descriure l'estat d'un sistema social i econòmic que ha evolucionat segons uns canvis específics en la seva estructura que corresponen a un estadi de desenvolupament posterior al procés d'industrialització clàssic de la Revolució industrial (la societat industrial, estat posterior al de societat preindustrial).
Nou!!: Societat industrial і Societat postindustrial · Veure més »
Societat preindustrial
La societat preindustrial és la que correspon a les específiques característiques socials, i formes d'organització política i cultural que prevalien abans de la modernització pròpia de la Revolució industrial i el triomf del capitalisme, que van portar com a conseqüència la instauració d'una societat industrial.
Nou!!: Societat industrial і Societat preindustrial · Veure més »
Sozialgeschichte der Kunst und Literatur
Història Social de la Literatura i l'art (Sozialgeschichte der Kunst und Literatur), és un llibre format per tres volums escrits per l'historiador de l'art Arnold Hauser.
Nou!!: Societat industrial і Sozialgeschichte der Kunst und Literatur · Veure més »
Substitució lingüística
La substitució lingüística és un terme de la sociolingüística que es refereix al procés pel qual una comunitat lingüística abandona la seva llengua i acaba formant part d'una altra comunitat lingüística diferent.
Nou!!: Societat industrial і Substitució lingüística · Veure més »
Surveiller et Punir: Naissance de la prison
Surveiller et Punir: Naissance de la prison (literalment en català: "Vigilar i castigar: Naixement de la presó") és un llibre del filòsof i historiador francès Michel Foucault, publicat originalment al 1975.
Nou!!: Societat industrial і Surveiller et Punir: Naissance de la prison · Veure més »
The Theory of the Leisure Class
The Theory of the Leisure Class: An Economic Study of Institutions (literalment en català «la teoria de la classe ociosa: estudi econòmic de les institucions») és un tractat d'economia escrit per Thorstein Veblen i publicat el 1899.
Nou!!: Societat industrial і The Theory of the Leisure Class · Veure més »
Treballador de coll blanc
Un treballador de coll blanc és una persona que realitza treballs professionals, directius o administratius.
Nou!!: Societat industrial і Treballador de coll blanc · Veure més »
