Accés més ràpid que el navegador!
250 les relacions: Abadia de Prüm, Abreviador, Accademia di San Luca, Acte de fe, Aeterni regis, Agostino Spinola, Albert de Sicília, Alessandro Riario, Alexandre VI, Alfons d'Aragó (bisbe), Alfons II de Nàpols, Alfonso Petrucci, Amadeïtes, Amadeu da Silva, Amerigo Vespucci, Amico Agnifili, Angelo Capranica, Annius de Viterbo, Anno Domini, Antonio Pollaiuolo, Ardicino della Porta el Jove, Armilla antibales, Arquebisbat d'Arle, Arquebisbat de Matera-Irsina, Arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg, Arquebisbat de Tànger, Art del Renaixement, Ascoli Piceno, Ausiàs Despuig, Òtranto, Basílica de la Santa Creu, Basílica de la Santa Creu de Jerusalem, Basílica de San Vitale, Basílica de Santa Maria del Popolo, Basílica dels Sants XII Apòstols, Batalla d'Una, Berard, Pere, Otó, Acursi i Adjut, Berardo Eroli, Bernat Icart, Bessarió, Biblioteca Vaticana, Bisbat de Casale Monferrato, Bisbat de Mende, Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza, Bisbat de Passau, Bisbat de Trebinje-Mrkan, Bisbat de Trivento, Bonaventura de Bagnoregio, Camp de Mart, Capella Sixtina, ..., Capriolants, Cardenal, Carles II de Borbó, Caterina Moriggi, Caterina Sforza, Cavallers de Loreto, Cave, Celestins, Celle Ligure, Civita Castellana, Clemente Grosso della Rovere, Clientelisme, Conclave de 1471, Conclave de 1484, Conclave de 1492, Confraria de l'Arca de l'Esperit Sant, Conspiració dels Pazzi, Coronació papal, Cosimo Rosselli, Cosma Orsini, Cristòfol de Gualbes, Cristoforo della Rovere, Cultura d'Itàlia, Cupido dorment (Miquel Àngel), Della Rovere, Diòcesi de Ciudad Rodrigo, Doctrina de l'Església Catòlica, Domenico della Rovere, Domenico Ghirlandaio, Ducat de Ferrara, Ducat de Gandia, Ducat de Sora, Dum diversas, El Judici Final (Memling), Escuts d'armes papals, Església negra de Brașov, Església Santa Maria della Pace, Esteve III de Moldàvia, Expedició portuguesa a Òtranto, Expulsió dels jueus d'Espanya, Federico da Montefeltro, Ferran I de Nàpols, Ferrara, Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls, Ferry de Clugny, Festa de la Immaculada Concepció, Font de la plaça de les Fonts, Francesc de Paula, Francesc Laporta i Valor, Francesco Albertini, Francesco Filelfo, Francesco Gonzaga (1444-1483), Francina de Guimerà, Francisco des Prats, Frares Menors Observants, Frederic I Gonzaga, Genealogia episcopal, Germans Alexians, Germans de la Vida Pobra, Giacopo Antonio Venier, Giovanni Battista Orsini, Giovanni Battista Orsini (cardenal), Giovanni Battista Zeno, Giovanni Conti (cardenal), Giovanni della Rovere, Giovanni Giacomo Schiaffinati, Giovanni Michiel, Giovannino de Dolci, Girolamo Basso della Rovere, Girolamo Riario, Giuliana Puricelli, Giulio Antonio Acquaviva, Grutes Vaticanes, Guerra Civil catalana, Guerra de Ferrara, Guerra de Successió de Castella, Hans Memling, Hèrcules I d'Este, Hermònim, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de les biblioteques, Història de Roma, Història del cristianisme, Història del papat, Immaculada Concepció, Imola, Innocenci VIII, Inquisició espanyola, Inter Caetera (1456), Interdicte venecià, Isabel I de Castella, Ivan III de Moscou, Jakob Sprenger, Jan Długosz, Jaume Fiella, Jaume III d'Escòcia, Jean de la Balue, Joan Argiròpul, Joan Bono de Màntua, Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí, Joan d'Horne, Joan de Borja-Llançol de Romaní i Navarro d'Alpicat, Joan de Nàpols, Joan Margarit i Pau, Joana la Beltraneja, Jueus catalans, Juli II, Julià de Mèdici, Konrad Sweynheim, Latino Orsini, Leonardo da Vinci, Llista d'eleccions papals, Llista de bisbes de Mende, Llista de papes de Roma, Llista de papes sexualment actius, Llorenç el Magnífic, Lluís de Borbó (Lieja), Lluís I de Montpensier, Lluís Joan del Milà i Borja, Mariologia catòlica, Martin Behaim, Mèdici, Mehmet II, Melozzo da Forlì, Miguel de Morillo, Milícia de Maria Gloriosa, Mondavio, Monestir de Sant Maties (Barcelona), Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Monges Eremites de l'Orde de Sant Ambròs ad Nemus, Montefeltro, Museu, Museu Nacional Romà, Museus Capitolins, Museus Vaticans, Neuroanatomia, Nom papal, Oliviero Carafa, Orde de Fontevrault, Orde de Sant Pau Primer Eremita, Orde dels Mínims, Orde mendicant, Palau de la Cancelleria, Palazzo Altemps, Panteons i tombes de sobirans a Roma, Paolo Fregoso, Papat renaixentista, Patrologia Graeca, Pazin, Pedro Berruguete, Pedro González de Mendoza, Pere de Foix el Jove, Pere Ferris, Pere Terrassa, Philibert Hugonet, Philippe de Lévis, Piazza del Popolo, Piero di Cosimo, Pietro Riario, Pinturicchio, Pius III, Poncianes, Ponte Sisto, Ponts de l'antiga Roma, Porciúncula, Rafaele Galeotto Riario, Raffaele Maffei, Raffaello Sanzio, Raymund Pérault, Reis Catòlics, Renat I, Riario (família), Romanus pontifex, Rosa d'Or del Papa, San Mateo (escultura), San Pietro in Vincoli, Sandro Botticelli, Santa Maria de les Franqueses, Savona, Sayyid Ahmad II, Senigallia, Setge d'Òtranto (1480), Setge d'Òtranto (1481), Setge d'Hondarribia (1476), Setge de Barcelona (1472), Simó de Trento, Stefano Nardini, Temple d'Hèrcules, Teodor Gaza, Tercer Orde del Carmel, Tito Vespasiano Strozzi, Tomás de Torquemada, Universitat d'Uppsala, Universitat de Bolonya, Urbino, Via Giulia, Violant de Montcada i de Vilaragut, 1414, 1471, 21 de juliol. Ampliar l'índex (200 més) »
Abadia de Prüm
Bandera del desaparegut estat de Prüm: Sobre fons vermell una ovella blanca amb un halo daurat caminant sobre un prat verd i portant una banderola amb una creu. LAbadia de Prüm és un monestir benedictí situat a Prüm, actualment pertanyent a la diòcesi de Trèveris (Alemanya), construït pels francs al.
Nou!!: Sixt IV і Abadia de Prüm · Veure més »
Abreviador
Labreviador o abbreviator en llatí era l'encarregat d'escriure les butlles papals, informes i decrets a la Cancelleria Apostòlica Papal.
Nou!!: Sixt IV і Abreviador · Veure més »
Accademia di San Luca
''Sant Lluc pintant el retrat de la Mare de Déu'', de Guercino LAccademia di San Luca és una associació d'artistes i acadèmia de belles arts situada a Roma.
Nou!!: Sixt IV і Accademia di San Luca · Veure més »
Acte de fe
XIX. Un acte de fe era una gran cerimònia costosa i multitudinària que realitzava la Inquisició als regnes hispànics en el seu moment de màxima activitat durant l'edat moderna, per a provar la seva fe no només amb paraules, però també amb actes.
Nou!!: Sixt IV і Acte de fe · Veure més »
Aeterni regis
La butlla aeterni registres va ser atorgada pel papa Sixt IV amb data de 21 de juny de 1481.
Nou!!: Sixt IV і Aeterni regis · Veure més »
Agostino Spinola
Agostino Spinola (Savona, gener de 1482 † Roma, 18 d'octubre de 1537) va ser un cardenal italià.
Nou!!: Sixt IV і Agostino Spinola · Veure més »
Albert de Sicília
Albert de Sicília, també anomenat Albert de Tràpena (Trapani – Messina, 7 d'agost del 1307), és un sant carmelita a qui l'Església honora com a confessor, i va ésser un dels teòlegs més importants del seu temps.
Nou!!: Sixt IV і Albert de Sicília · Veure més »
Alessandro Riario
Alessandro Riario (Savona, Ligúria...? - Roma, 1585) fou un cardenal italià, pertanyent a la família Riario.
Nou!!: Sixt IV і Alessandro Riario · Veure més »
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Nou!!: Sixt IV і Alexandre VI · Veure més »
Alfons d'Aragó (bisbe)
Alfons d'Aragó (València 1455-Tarragona 1514).
Nou!!: Sixt IV і Alfons d'Aragó (bisbe) · Veure més »
Alfons II de Nàpols
Alfons II de Nàpols (Nàpols, Regne de Nàpols, 1448 - Messina, 1495), rei de Nàpols (1494-1495) i rei titular de Jerusalem.
Nou!!: Sixt IV і Alfons II de Nàpols · Veure més »
Alfonso Petrucci
Alfonso Petrucci (Siena, 1491 – Roma, 16 de juliol de 1517) va ser un cardenal i bisbe catòlic italià.
Nou!!: Sixt IV і Alfonso Petrucci · Veure més »
Amadeïtes
Els amadeïtes van ser un grup reformat de l'orde de Frares Menors Conventuals, de tendència observant, que va existir entre 1464 i 1517, quan va ésser suprimida i els seus membres passaren a l'orde dels Frares Menors Observants.
Nou!!: Sixt IV і Amadeïtes · Veure més »
Amadeu da Silva
Amadeu de Portugal, nascut João Meneses da Silva (Campo Maior, Regne de Portugal, c. 1429 – Milà, 10 d'agost de 1482), fou un franciscà portuguès, fundador de la branca observants dels amadeïtes.
Nou!!: Sixt IV і Amadeu da Silva · Veure més »
Amerigo Vespucci
Amerigo Vespucci (a.me.ɾ'i.ɡo ves.p'ut.t͡ʃi) (9 de març de 1454, Florència - 22 de febrer de 1512, Sevilla, Corona de Castella) va ser un navegant florentí que va treballar al servei del regne de Portugal i de la Corona de Castella.
Nou!!: Sixt IV і Amerigo Vespucci · Veure més »
Amico Agnifili
fou un cardenal i bisbe italià.
Nou!!: Sixt IV і Amico Agnifili · Veure més »
Angelo Capranica
fou un cardenal i arquebisbe italià.
Nou!!: Sixt IV і Angelo Capranica · Veure més »
Annius de Viterbo
Anni de Viterbo. Fresc de la Sala del Consell del Palazzo dei Priori (Palau del Prior) de Viterbo. Joannis Annius Viterbensis, també conegut a Catalunya com Anni o Annio de Viterbo (Viterbo, 1437 - Roma, 1502), va ser un frare dominic, teòleg, erudit, historiador i mestre del Sacre Palau durant els temps del papa Alexandre VI (Papa Borja).
Nou!!: Sixt IV і Annius de Viterbo · Veure més »
Anno Domini
calcular la data de Pasqua Anno Domini (en llatí, a l'any del Senyor), abreujat AD, és un sufix que s'afegeix a una data i que indica que la xifra antecedent està referenciada a partir de l'any cristià del naixement de Jesucrist (Jesús de Natzaret), considerat l'inici de l'era cristiana.
Nou!!: Sixt IV і Anno Domini · Veure més »
Antonio Pollaiuolo
Dafne Antonio di Jacopo Benci, anomenat Antonio Pollaiuolo (17 de gener del 1432 / 1433, Florència - 4 de febrer del 1498, Roma, Estats pontificis), va ser un pintor, escultor, orfebre i gravador italià del Renaixement, que així mateix va perfeccionar l'art de l'esmaltat.
Nou!!: Sixt IV і Antonio Pollaiuolo · Veure més »
Ardicino della Porta el Jove
fou un cardenal italià.
Nou!!: Sixt IV і Ardicino della Porta el Jove · Veure més »
Armilla antibales
Armilla antibales. Una armilla antibales és una peça protectora que absorbeix l'impacte de bales, resquills d'explosions...
Nou!!: Sixt IV і Armilla antibales · Veure més »
Arquebisbat d'Arle
El bisbat i després arquebisbat d'Arle fou una antiga diòcesi catòlica que tenia seu a la ciutat d'Arle, a Provença.
Nou!!: Sixt IV і Arquebisbat d'Arle · Veure més »
Arquebisbat de Matera-Irsina
Larquebisbat de Matera-Irsina (italià: arcidiocesi di Matera-Irsina; llatí: Archidioecesis Materanensis-Montis Pelusii) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: Sixt IV і Arquebisbat de Matera-Irsina · Veure més »
Arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg
Runes de la catedral de Sant Andreu L'arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg (anglès: Archdiocese of Saint Andrews and Edinburgh; llatí: Archidioecesis Sancti Andreae et Edimburgensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Escòcia.
Nou!!: Sixt IV і Arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg · Veure més »
Arquebisbat de Tànger
Larquebisbat de Tànger és una seu metropolitana de l'Església catòlica immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Sixt IV і Arquebisbat de Tànger · Veure més »
Art del Renaixement
El naixement de Venus de Sandro Botticelli, c. 1485, Uffizi, Florència Art del Renaixement és la pintura, escultura i arts decoratives d'un període de la història d'Europa conegut com a Renaixement, que va sorgir com un estil diferenciat a Itàlia cap a l'any 1400 dC, en paral·lel amb els desenvolupaments que es van produir en filosofia, la literatura, la música, la ciència i la tecnologia entre els segles XIV i XVI.
Nou!!: Sixt IV і Art del Renaixement · Veure més »
Ascoli Piceno
Ascoli Piceno, històricament anomenada Ascoli, és una ciutat de la regió de les Marques, capital de la província d'Ascoli Piceno, amb 47.404 habitants l'any 2020.
Nou!!: Sixt IV і Ascoli Piceno · Veure més »
Ausiàs Despuig
Ausiàs Despuig (Xàtiva, 1423 - Roma, 2 de setembre de 1483) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic valencià.
Nou!!: Sixt IV і Ausiàs Despuig · Veure més »
Òtranto
Otranto La ciutat moderna i la seva platja. Òtranto és un municipi i ciutat d'Itàlia situat a la província de Lecce, a la regió de la Pulla.
Nou!!: Sixt IV і Òtranto · Veure més »
Basílica de la Santa Creu
Santa Creu La Basílica de la Santa Creu, situada a la plaça homònima de Florència, és una de les esglésies més grans oficiades pels franciscans i una de les majors realitzacions del gòtic a Itàlia.
Nou!!: Sixt IV і Basílica de la Santa Creu · Veure més »
Basílica de la Santa Creu de Jerusalem
La Basílica de la Santa Creu de Jerusalem (en llatí, Basilica Sanctae Crucis in Hierusalem i en italià, Basilica di Santa Croce in Gerusalemme) és una de les set esglésies de Roma, que els pelegrins havien de visitar a peu en un dia.
Nou!!: Sixt IV і Basílica de la Santa Creu de Jerusalem · Veure més »
Basílica de San Vitale
La basilica de San Vitale és una església de la ciutat de Roma, al rione Monti, a la via Nazionale.
Nou!!: Sixt IV і Basílica de San Vitale · Veure més »
Basílica de Santa Maria del Popolo
Part frontal de la basílica. Interior de la basílica. El Duomo. La Basílica de Santa Maria del Popolo és una església de Roma, Itàlia de l'Orde de Sant Agustí.
Nou!!: Sixt IV і Basílica de Santa Maria del Popolo · Veure més »
Basílica dels Sants XII Apòstols
La Basílica dels Sants XII Apòstols és un lloc de culte catòlic, situat al centre històric de la ciutat de Roma, al barri de Trevi.
Nou!!: Sixt IV і Basílica dels Sants XII Apòstols · Veure més »
Batalla d'Una
La Batalla d'Una (en croat: Bitka na Uni) fou una batalla entre les forces regionals otomanes, principalment del Sanjaq de Bòsnia, i el Regne de Croàcia.
Nou!!: Sixt IV і Batalla d'Una · Veure més »
Berard, Pere, Otó, Acursi i Adjut
Berard, Otó, Pere, Acursi i Adjut foren frares franciscans, morts com a màrtirs al Marroc el 16 de gener de 1220.
Nou!!: Sixt IV і Berard, Pere, Otó, Acursi i Adjut · Veure més »
Berardo Eroli
fou un cardenal i jurista italià.
Nou!!: Sixt IV і Berardo Eroli · Veure més »
Bernat Icart
Bernat Icart (Catalunya, finals del segle XV) fou un compositor català.
Nou!!: Sixt IV і Bernat Icart · Veure més »
Bessarió
Bessarió (llatí: Bessarion o Bessario, també Besarion. Bissarion, Bisarion i Bizarion; italià: Bessarione), nom monàstic de Basili fou un destacat eclesiàstic grec (1395-1472) anomenat únicament de forma generalitzada només pel cognom o pel títol i cognom (cardenal Bessarió).
Nou!!: Sixt IV і Bessarió · Veure més »
Biblioteca Vaticana
La Biblioteca Vaticana o Biblioteca Apostòlica Vaticana (nom complet en italià i a la seva pàgina web: Biblioteca Apostolica Vaticana, i en llatí: Bibliotheca Apostolica Vaticana, informalment coneguda com Vat) és la biblioteca de la Santa Seu, la qual es troba a la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Sixt IV і Biblioteca Vaticana · Veure més »
Bisbat de Casale Monferrato
El bisbat de Casale Monferrato (italià: diocesi di Casale Monferrato; llatí: Dioecesis Casalensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: Sixt IV і Bisbat de Casale Monferrato · Veure més »
Bisbat de Mende
El bisbat de Mende és una divisió eclesiàstica de França que abraça el departament de Lozère.
Nou!!: Sixt IV і Bisbat de Mende · Veure més »
Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza
El bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza (italià: diocesi di Montepulciano-Chiusi-Pienza; llatí: Dioecesis Montis Politiani-Clusina-Pientina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: Sixt IV і Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza · Veure més »
Bisbat de Passau
El bisbat de Passau o Diòcesi de Passau és una jurisdicció eclesiàstica catòlica d'Alemanya i a l'edat mitjana també un principat eclesiàstic.
Nou!!: Sixt IV і Bisbat de Passau · Veure més »
Bisbat de Trebinje-Mrkan
El bisbat de Trebinje-Mrkan (bosnià: Trebinjsko-mrkanska biskupija; llatí: Dioecesis Tribuniensis-Marcanensis) és una seu de l'Església catòlica a Bòsnia i Hercegovina, sufragània de l'arquebisbat de Sarajevo.
Nou!!: Sixt IV і Bisbat de Trebinje-Mrkan · Veure més »
Bisbat de Trivento
El bisbat de Triveneto (italià: diocesi di Triveneto; llatí: Dioecesis Triventina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: Sixt IV і Bisbat de Trivento · Veure més »
Bonaventura de Bagnoregio
Bonaventura de Bagnoregio Bonaventura 1221 - 15 de juliol de 1274), nascut Giovanni di Fidanza, fou un franciscà italià medieval, teòleg i filòsof escolàstic. El setè ministre general de l'Orde dels Frares Menors, fou també cardenal bisbe d'Albano. Va ser canonitzat el 14 d'abril de 1482 pel papa Sixt IV i declarat Doctor de l'Església l'any 1588 pel Papa Sixt V. És conegut com el "Doctor serafic" (en llatí: Doctor Seraphicus). El seu dia de festa és el 15 de juliol. Molts escrits que es creien seus a l'edat mitjana són ara recollits amb el nom de Pseudo-Bonaventura.
Nou!!: Sixt IV і Bonaventura de Bagnoregio · Veure més »
Camp de Mart
Mapa esquemàtic de Roma amb el '''Camp de Mart''' fora de la Muralla Serviana, la línia vermella El camp de Mart a l'antiga Roma era una esplanada al nord de la Muralla Serviana, construïda pel rei Servi Tul·li.
Nou!!: Sixt IV і Camp de Mart · Veure més »
Capella Sixtina
Volta de la Capella Sixtina La Capella Sixtina és un dels més famosos tresors artístics de la Ciutat del Vaticà, construïda entre el 1471 i el 1484, en l'època del papa Sixt IV, d'on procedeix el nom pel qual és coneguda, encara que inicialment es va anomenar Capella Palatina.
Nou!!: Sixt IV і Capella Sixtina · Veure més »
Capriolants
Els caperolans o capriolants van ser un grup reformat de l'orde de Frares Menors Observants, de tendència observant, que va existir entre 1472 (i com a congregació independent des de 1477) i 1481, quan va ésser suprimida i els seus membres passaren a l'orde dels Frares Menors Observants.
Nou!!: Sixt IV і Capriolants · Veure més »
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Nou!!: Sixt IV і Cardenal · Veure més »
Carles II de Borbó
Carles II de Borbó (Moulins 1433 - Lió, 13 de setembre de 1488), fou un prelat francès que va ser arquebisbe de Lió (1444- 1488) i després duc de Borbó i Alvèrnia.
Nou!!: Sixt IV і Carles II de Borbó · Veure més »
Caterina Moriggi
Caterina Morigi o de Pallanza (Pallanza, frazione de Verbania, Piemont, ca. 1437 - Varese, 6 d'abril de 1478) fou una religiosa llombarda, cofundadora de l'orde monàstic de les Monges Eremites de l'Orde de Sant Ambròs ad Nemus.
Nou!!: Sixt IV і Caterina Moriggi · Veure més »
Caterina Sforza
Caterina Sforza (Milà, Ducat de Milà, 1463 - Florència, República de Florència, 1509) fou una membre de la noblesa italiana que va esdevenir comtessa consort d'Imola i Forlì; i una de les dones més influents de la seva època.
Nou!!: Sixt IV і Caterina Sforza · Veure més »
Cavallers de Loreto
El Col·legi de Cavallers de Loreto o Collegium Militum Lauretanorum en llatí, fou un orde militar tardà, fundat en 1545 pel papa Pau III per protegir i defensar el santuari de la Santa Casa de Loreto.
Nou!!: Sixt IV і Cavallers de Loreto · Veure més »
Cave
Cave és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Roma, a la regió italiana del Laci, situat uns 42 km al sud-est de Roma.
Nou!!: Sixt IV і Cave · Veure més »
Celestins
La Congregació Benedictina dels Celestins (sigles: O.S.B. Cel.) o Celestins va ser fundada per Pietro del Morrone el 1254: el seu nom deriva del que després va prendre'n el fundador quan, en 1294, va ser elegit papa com a Celestí V. Per això es coneix també el fundador amb el nom de Sant Pere Celestí.
Nou!!: Sixt IV і Celestins · Veure més »
Celle Ligure
Celle Ligure (en ligur Çelle) és un comune italià, situat a la regió de la Ligúria i a la província de Savona.
Nou!!: Sixt IV і Celle Ligure · Veure més »
Civita Castellana
Civita Castellana és una comuna d'Itàlia situada a la província de Viterbo, a la regió del Laci, al centre de la península italiana.
Nou!!: Sixt IV і Civita Castellana · Veure més »
Clemente Grosso della Rovere
Clemente Grosso della Rovere, (Savona, 1462 - Roma, 18 d'agost de 1504), va ser un bisbe i cardenal italià.
Nou!!: Sixt IV і Clemente Grosso della Rovere · Veure més »
Clientelisme
Clientelisme i patronatge, a la política, és la relació que es forma entre els qui aporten diners per la campanya electoral d'un partit polític i aquest mateix, a canvi d'una determinada protecció governativa.
Nou!!: Sixt IV і Clientelisme · Veure més »
Conclave de 1471
Escut papal de Sa Santedat el papa Sixt IV El Conclave que va tenir lloc entre el 6 i el 9 d'agost de 1471 va acabar amb l'elecció del Papa Sixt IV després de la mort del Papa Pau II.
Nou!!: Sixt IV і Conclave de 1471 · Veure més »
Conclave de 1484
El conclave dut a terme entre el 26 i el 29 d'agost de 1484, va acabar amb l'elecció d'Innocenci VIII després de la mort del Papa Sixt IV.
Nou!!: Sixt IV і Conclave de 1484 · Veure més »
Conclave de 1492
El conclave de 1492 va triar a Alexandre VI com a pontífex de l'Església Catòlica entre 1492 i 1503 estava compost per set cardenals, dos d'ells eren cardenals "in pectore", és a dir elegits, però no proclamats tot i que el conclave els va ser acceptat, com s'havia fet en altres ocasions.
Nou!!: Sixt IV і Conclave de 1492 · Veure més »
Confraria de l'Arca de l'Esperit Sant
La Confraria de l'Arca o Confraria de l'Arca de l'Esperit Sant, coneguda com a Confraria de l'Esperit Sant, és una confraria laica dedicada a les obres caritatives, fundada cap al 1180 per Guiu de Montpeller com a associació de laics simpatitzants de l'obra de l'Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant que fundà simultàniament, per donar assistència i ajut a pobres, malalts i orfes de la ciutat de Montpeller.
Nou!!: Sixt IV і Confraria de l'Arca de l'Esperit Sant · Veure més »
Conspiració dels Pazzi
Medalla commemorativa de la victòria de Llorenç de Mèdici en la Conspiració dels Pazzi. La Conspiració dels Pazzi va ser una conjura tramada per la família dels Pazzi contra els germans Lorenzo i Giulliano de la família dels Mèdici, que va tenir lloc l'any 1478 a la ciutat de Florència, amb la finalitat d'aconseguir el poder sobre la ciutat.
Nou!!: Sixt IV і Conspiració dels Pazzi · Veure més »
Coronació papal
arxiudata.
Nou!!: Sixt IV і Coronació papal · Veure més »
Cosimo Rosselli
''Coronació de la Mare de Déu'', 1505, Santa Maria Maddalena de' Pazzi, Florència Cosimo Rosselli (Florència, 1439 – després de 1506) va ser un pintor italià del Quattrocento, actiu principalment a la seua ciutat natal.
Nou!!: Sixt IV і Cosimo Rosselli · Veure més »
Cosma Orsini
, anomenat també Cosimo Orsini, fou un cardenal i arquebisbe italià.
Nou!!: Sixt IV і Cosma Orsini · Veure més »
Cristòfol de Gualbes
Cristòfol de Gualbes (Barcelona ? - ? 1490 o 1491), fou un religiós català, inquisidor general d'Aragó, conseller del príncep de Viana i ambaixador de la Generalitat de Catalunya davant el Papa.
Nou!!: Sixt IV і Cristòfol de Gualbes · Veure més »
Cristoforo della Rovere
fou un cardenal i arquebisbe italià.
Nou!!: Sixt IV і Cristoforo della Rovere · Veure més »
Cultura d'Itàlia
Un dels símbols de la cultura a Itàlia: la Basílica de Sant Marc a Venècia La cultura d'Itàlia és el conjunt de les manifestacions culturals produïdes en territori italià.
Nou!!: Sixt IV і Cultura d'Itàlia · Veure més »
Cupido dorment (Miquel Àngel)
El Cupido dorment, és una obra desapareguda, realitzada l'any 1496, en marbre per Miquel Àngel de mida natural.
Nou!!: Sixt IV і Cupido dorment (Miquel Àngel) · Veure més »
Della Rovere
Blasó de la família Della Rovere. Della Rovere va ser una de la família noble italiana, originària de la ciutat de Savona.
Nou!!: Sixt IV і Della Rovere · Veure més »
Diòcesi de Ciudad Rodrigo
La diòcesi de Ciudad Rodrigo (llatí Dioecesis Civitatensis) té la seu en la localitat salmanquina de Ciudad Rodrigo, i és sufragània de l'arxidiòcesi de Valladolid; el seu territori abasta una superfície de 4.264 km², a la província de Salamanca.
Nou!!: Sixt IV і Diòcesi de Ciudad Rodrigo · Veure més »
Doctrina de l'Església Catòlica
La doctrina de l'Església Catòlica o, simplement, la doctrina catòlica és el conjunt de totes les veritats de la fe professades per l'Església Catòlica.
Nou!!: Sixt IV і Doctrina de l'Església Catòlica · Veure més »
Domenico della Rovere
Domenico della Rovere (1442 - 23 d'abril de 1501) va ser un cardenal italià i mecenes de les arts.
Nou!!: Sixt IV і Domenico della Rovere · Veure més »
Domenico Ghirlandaio
Autoretrat a l'''Adoració dels Reis Mags'', 1488, Ospedale degli Innocenti, Florència Domenico Ghirlandaio (Florència, 1449 - Florència, 11 de gener de 1494) va ser un pintor florentí, considerat com un dels grans mestres del Renaixement italià.
Nou!!: Sixt IV і Domenico Ghirlandaio · Veure més »
Ducat de Ferrara
El Ducat de Ferrara —Ducato di Ferrara — fou un estat feudal al nord de la península italiana existent entre 1471 i 1598.
Nou!!: Sixt IV і Ducat de Ferrara · Veure més »
Ducat de Gandia
El Ducat de Gandia és un títol nobiliari creat per Martí l'Humà a partir del Senyoriu de Gandia i concedit a Alfons d'Aragó i Foix (el Vell) en 1399, amb Gandia com a centre del ducat.
Nou!!: Sixt IV і Ducat de Gandia · Veure més »
Ducat de Sora
El Ducat de Sora va ser un Estat semi-independent a la península Itàlica, creat el 1443 per Alfons V d'Aragó i dissolt el 1796.
Nou!!: Sixt IV і Ducat de Sora · Veure més »
Dum diversas
Dum diversas és una butlla papal que es va fer el 18 de juny de 1452 pel Papa Nicolau V que és coneguda per a autoritzar el comerç d'esclaus a l'Àfrica Occidental.
Nou!!: Sixt IV і Dum diversas · Veure més »
El Judici Final (Memling)
El Judici Final és un tríptic de Hans Memling exposat al museu Narodowe de Gdańsk.
Nou!!: Sixt IV і El Judici Final (Memling) · Veure més »
Escuts d'armes papals
Durant com a mínim 800 anys, cadascun dels papes ha tingut el seu escut d'armes personal, a més de l'escut d'armes de la Santa Seu.
Nou!!: Sixt IV і Escuts d'armes papals · Veure més »
Església negra de Brașov
L'Església Negra dins 2014 Biserica Neagră o Església Negra (en; en); és una església a Brașov, una ciutat del sud-est de Transsilvània (Romania).
Nou!!: Sixt IV і Església negra de Brașov · Veure més »
Església Santa Maria della Pace
L'església de Santa Maria della Pace és una església de Roma situada a prop de Piazza Navona al rione de Ponte.
Nou!!: Sixt IV і Església Santa Maria della Pace · Veure més »
Esteve III de Moldàvia
Esteve el Gran o Esteve III de Moldàvia (Borzești 1433, – 2 de juliol de 1504), en romanès es diu Ştefan cel Mare (Esteve el Gran) Ştefan cel Mare şi Sfânt (Esteve el Gran i Sant), fill de Bogdan II de Moldàvia, va governar com a príncep Moldàvia entre 1457 i 1504 i és el màxim representant de la casa de Muşat.
Nou!!: Sixt IV і Esteve III de Moldàvia · Veure més »
Expedició portuguesa a Òtranto
Lexpedició portuguesa a Òtranto, que els portuguesos anomenen croada turca fou una expedició militar planejada el 1481 contra l'ocupació turca del sud d'Itàlia, però que arribà massa tard per poder participar en cap batalla.
Nou!!: Sixt IV і Expedició portuguesa a Òtranto · Veure més »
Expulsió dels jueus d'Espanya
Interior de la sinagoga del Tránsito a Toledo. Lexpulsió dels jueus de les corones de Castella i d'Aragó va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin.
Nou!!: Sixt IV і Expulsió dels jueus d'Espanya · Veure més »
Federico da Montefeltro
Frederic III Montefeltro (Gubbio, 7 de juny del 1422 - Ferrara, 10 de setembre de 1482), era el fill natural de Guidantonio I Montefeltro i de Ludovica Ubaldini della Carda o degli Accomanducci.
Nou!!: Sixt IV і Federico da Montefeltro · Veure més »
Ferran I de Nàpols
Ferran I de Nàpols (València, 1423 - Nàpols, 1494) fou rei de Nàpols (1458 - 1494).
Nou!!: Sixt IV і Ferran I de Nàpols · Veure més »
Ferrara
Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.
Nou!!: Sixt IV і Ferrara · Veure més »
Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls
Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls (?-Barcelona 1504).
Nou!!: Sixt IV і Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls · Veure més »
Ferry de Clugny
fou un cardenal i bisbe francès que va ser un alt dignatari i un eclesiàstic al servei dels ducs de Borgonya.
Nou!!: Sixt IV і Ferry de Clugny · Veure més »
Festa de la Immaculada Concepció
La Festa de la Immaculada Concepció celebra la creença en la Immaculada Concepció de la Mare de Déu.
Nou!!: Sixt IV і Festa de la Immaculada Concepció · Veure més »
Font de la plaça de les Fonts
La Font de la plaça de les Fonts és una obra de Berga protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Nou!!: Sixt IV і Font de la plaça de les Fonts · Veure més »
Francesc de Paula
Francesc de Paula o de Pàola (Paola, Calàbria, 27 de març de 1416 — Tours, França, 2 d'abril de 1507) va ser un eremita, fundador de l'Orde dels Mínims.
Nou!!: Sixt IV і Francesc de Paula · Veure més »
Francesc Laporta i Valor
'''Rosa mística'''Francisco Laporta Valor (Alcoi, 1850 – 1914) va ser un pintor espanyol.
Nou!!: Sixt IV і Francesc Laporta i Valor · Veure més »
Francesco Albertini
Francesco Albertini (Florència, 1469 - mort després del 30 d'agost de 1510), fou un clergue, humanista, i arqueòleg italià.
Nou!!: Sixt IV і Francesco Albertini · Veure més »
Francesco Filelfo
Francesco Filelfo (Tolentino, Itàlia, 25 de juliol de 1398 – Florència, 31 de juliol de 1481) va ser un humanista italià del Renaixement.
Nou!!: Sixt IV і Francesco Filelfo · Veure més »
Francesco Gonzaga (1444-1483)
fou un cardenal i bisbe italià.
Nou!!: Sixt IV і Francesco Gonzaga (1444-1483) · Veure més »
Francina de Guimerà
Francina de Guimerà (Segle XV - Vallbona de les Monges, 25 de març de 1503) fou una religiosa, abadessa del monestir de Santa Maria de Vallbona de Vallbona de les Monges.
Nou!!: Sixt IV і Francina de Guimerà · Veure més »
Francisco des Prats
Francisco des Prats o Desprades (Oriola, c. 1454 - Roma, 8 de setembre de 1504) va ser un eclesiàstic valencià, bisbe de Catània, d'Astorga, de Lleó, nunci apostòlic als regnes espanyols i cardenal.
Nou!!: Sixt IV і Francisco des Prats · Veure més »
Frares Menors Observants
LOrde de Frares Menors de l'Observança Regular (o Ordo Fratris Menoris Regularis Observantia) és un orde religiós aparegut al si de l'orde franciscà com a moviment de reforma tendint a una major austeritat i rigor de la vida conventual.
Nou!!: Sixt IV і Frares Menors Observants · Veure més »
Frederic I Gonzaga
Frederic I Gonzaga, dit il Gobbo («el geperut»), (Màntua, 25 de juny del 1441 - 14 de juliol del 1484) fou el tercer marquès de Màntua.
Nou!!: Sixt IV і Frederic I Gonzaga · Veure més »
Genealogia episcopal
La genealogia episcopal és la disciplina historiogràfica en si a l'Església que s'ocupa de reconstruir i dictar l'origen, la descendència i el vincle entre consagrador i consagrat, en el sagrament de la ordenació episcopal.
Nou!!: Sixt IV і Genealogia episcopal · Veure més »
Germans Alexians
Els Germans Alexians, Germans Cel·lites o Alexians d'Aquisgrà, en llatí Congregatio Fratrum Cellitarum seu Alexianorum són un institut religiós masculí de dret pontifici, congregació laica.
Nou!!: Sixt IV і Germans Alexians · Veure més »
Germans de la Vida Pobra
La Societat de Pobres Ermitans d'Angelo Clareno, Orde dels Frares Clarens o Pobres Eremites va ser un orde religiós originat com una reforma observant de l'orde franciscà.
Nou!!: Sixt IV і Germans de la Vida Pobra · Veure més »
Giacopo Antonio Venier
fou un cardenal i bisbe italià.
Nou!!: Sixt IV і Giacopo Antonio Venier · Veure més »
Giovanni Battista Orsini
Giovanni Battista Orsini o Jean Baptiste des Ursins fou el Mestre de l'Hospital de 1467 a 1476.
Nou!!: Sixt IV і Giovanni Battista Orsini · Veure més »
Giovanni Battista Orsini (cardenal)
fou un cardenal italià.
Nou!!: Sixt IV і Giovanni Battista Orsini (cardenal) · Veure més »
Giovanni Battista Zeno
Giovanni Battista Zeno, conegut com el cardenal de Vicenza (nascut a Venècia, Itàlia, llavors a la República de Venècia l'any 1439 / 1440, i mort enverinat a Pàdua el 8 de maig de 1501) va ser un cardenal italià del.
Nou!!: Sixt IV і Giovanni Battista Zeno · Veure més »
Giovanni Conti (cardenal)
fou un cardenal i arquebisbe italià.
Nou!!: Sixt IV і Giovanni Conti (cardenal) · Veure més »
Giovanni della Rovere
Joan Della Rovere, en italià Giovanni della Rovere (1457 - novembre del 1501), va ser un condottiero italià i membre de la família Della Rovere.
Nou!!: Sixt IV і Giovanni della Rovere · Veure més »
Giovanni Giacomo Schiaffinati
(també conegut com Schiaffinato o Sclafenati) fou un cardenal i bisbe italià.
Nou!!: Sixt IV і Giovanni Giacomo Schiaffinati · Veure més »
Giovanni Michiel
fou un cardenal italià, també conegut com el cardenal de Verona, de Santa Lucia o de Sant'Angelo.
Nou!!: Sixt IV і Giovanni Michiel · Veure més »
Giovannino de Dolci
Giovannino de Dolci (Florència? - Roma, 1486) fou un arquitecte i escultor italià, que va realitzar gran quantitat de treballs especialment al Lazio, i especialment a Roma, on va participar activament en les reformes urbanístiques dutes a terme per Sixt IV, i el més important, es va fer famós que va supervisar la construcció de la Capella Sixtina (1473 - 1484), un projecte de Baccio Pontelli, i el fals sostre daurat de l'esplèndida Basílica de Sant Marc (1466 - 1468) a Roma.
Nou!!: Sixt IV і Giovannino de Dolci · Veure més »
Girolamo Basso della Rovere
fou un cardenal italià.
Nou!!: Sixt IV і Girolamo Basso della Rovere · Veure més »
Girolamo Riario
Girolamo Riario (Savona, Ligúria, 1443 - Forli, Emília-Romanya, 1488) fou un noble italià, senyor de Forli i d'Imola.
Nou!!: Sixt IV і Girolamo Riario · Veure més »
Giuliana Puricelli
Giuliana Puricelli (Busto Arsizio, Llombardia, 1427 - Varese, 15 d'agost de 1501) fou una religiosa llombarda, fundadora de l'orde monàstic de les Monges Eremites de l'Orde de Sant Ambròs ad Nemus.
Nou!!: Sixt IV і Giuliana Puricelli · Veure més »
Giulio Antonio Acquaviva
Giulio Antonio Acquaviva (? - Otranto, Itàlia, 1481) fou un militar italià.
Nou!!: Sixt IV і Giulio Antonio Acquaviva · Veure més »
Grutes Vaticanes
Les Grutes vaticanes s'estenen per sota d'una part de la nau de la basílica de Sant Pere del Vaticà tres metres per sota del sòl actual, des de l'altar major (l'anomenat altar papal) fins aproximadament la meitat del passadís; formant una veritable església subterrània que ocupa l'espai entre el pis actual de la basílica i el de l'antiga basílica constantiniana del.
Nou!!: Sixt IV і Grutes Vaticanes · Veure més »
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Nou!!: Sixt IV і Guerra Civil catalana · Veure més »
Guerra de Ferrara
Hèrcules I d'Este La guerra de Ferrara, també coneguda com la guerra de la sal, es va lluitar entre el 1482 i el 1484 per la disputa del monopoli de la sal, entre el ducat de Ferrara i l'aliança dels Estats pontificis amb la República de Venècia.
Nou!!: Sixt IV і Guerra de Ferrara · Veure més »
Guerra de Successió de Castella
La segona Guerra de Successió de Castella, també coneguda per Guerra de Beltraneja, fou una guerra que va tenir lloc a la corona de Castella per determinar la successió d'aquesta.
Nou!!: Sixt IV і Guerra de Successió de Castella · Veure més »
Hans Memling
fou un pintor de la segona meitat del de l'escola dels primitius flamencs establert a Bruges.
Nou!!: Sixt IV і Hans Memling · Veure més »
Hèrcules I d'Este
Hèrcules I d'Este (? 1431 – Ferrara, Ducat de Ferrara 1505) membre de la família Este fou el duc de Ferrara i Mòdena entre 1471 i 1505.
Nou!!: Sixt IV і Hèrcules I d'Este · Veure més »
Hermònim
Jordi Hermònim (Georgious Hermonymus) fou un erudit romà d'Orient que va contribuir de manera important al renaixement del coneixement grec a Itàlia al.
Nou!!: Sixt IV і Hermònim · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Sixt IV і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Història de les biblioteques
- La història de la biblioteca és la disciplina acadèmica dedicada a l'estudi de la història de les biblioteques; és un subcamp de biblioteconomia i història.
Nou!!: Sixt IV і Història de les biblioteques · Veure més »
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Nou!!: Sixt IV і Història de Roma · Veure més »
Història del cristianisme
Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.
Nou!!: Sixt IV і Història del cristianisme · Veure més »
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Nou!!: Sixt IV і Història del papat · Veure més »
Immaculada Concepció
La Immaculada Concepció, també anomenada Puríssima Concepció, és un dels dogmes de l'Església Catòlica que afirma que la Verge Maria —mare de Jesús de Natzaret— va néixer del ventre de Santa Anna immaculada i que, per tant, va ser preservada per Déu del pecat original a l'hora de ser concebuda.
Nou!!: Sixt IV і Immaculada Concepció · Veure més »
Imola
Imola és una ciutat d'Itàlia a la Ciutat metropolitana de Bolonya, regió d'Emília-Romanya amb 67.301 habitants l'any 2008.
Nou!!: Sixt IV і Imola · Veure més »
Innocenci VIII
Innocenci VIII (Gènova, 1434 - Roma, 25 de juliol de 1492) va ser Papa de Roma entre el 1484 i el 1492.
Nou!!: Sixt IV і Innocenci VIII · Veure més »
Inquisició espanyola
La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.
Nou!!: Sixt IV і Inquisició espanyola · Veure més »
Inter Caetera (1456)
La butlla Inter Caetera va ser atorgada pel papa Calixt III amb data de 13 de març de 1456.
Nou!!: Sixt IV і Inter Caetera (1456) · Veure més »
Interdicte venecià
Linterdicte venecià de 1606 i 1607 va ser l'expressió en termes de dret canònic, a través d'un interdicte papal, d'un conflicte diplomàtic i d'un enfrontament entre la cúria papal i la República de Venècia, que va tenir lloc entre el 1605 i el 1607.
Nou!!: Sixt IV і Interdicte venecià · Veure més »
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Nou!!: Sixt IV і Isabel I de Castella · Veure més »
Ivan III de Moscou
Ivan Vassílievitx (Moscou, 22 de gener de 1440 – Moscou, 27 d'octubre de 1505), anomenat el Gran.
Nou!!: Sixt IV і Ivan III de Moscou · Veure més »
Jakob Sprenger
Jakob Sprenger OP (1435, Rheinfelden - 6 de desembre de 1495, Estrasburg) fou un frare dominic alemany, més conegut com a presumpte coautor del tractat medieval sobre bruixeria Malleus Maleficarum.
Nou!!: Sixt IV і Jakob Sprenger · Veure més »
Jan Długosz
, també conegut en llatí com Johannes Longinus, va ser un sacerdot polonès, cronista, diplomàtic, soldat i secretari del bisbe Zbigniew Oleśnicki de Cracòvia.
Nou!!: Sixt IV і Jan Długosz · Veure més »
Jaume Fiella
L'església de Sant Miquel que Jaume Fiella va fer decorar ja no existeix, però la façana amb les talles de Ducroux es va incorporar com a façana lateral de la basílica de la Mercè.cita cirici Jaume Fiella (Tremp,? - ?, setembre del 1522) fou doctor en dret canònic i civil, degà de Barcelona i President de la Generalitat de Catalunya de 1514 a 1515). Era fill de Joan i Constança; va néixer a mitjan i va tenir tres germans, Antoni Joan, Esperança i Orient. Va ser un dels més destacats personatges de la seva ciutat, on va fundar un hospital per a pobres el 3 de setembre del 1521. Estudià a Lleida, Tolosa de Llenguadoc i Roma, on visqué des del 1471, i durant onze anys, treballant d'abreviador per a la Santa Seu, nomenat per Sixt IV. Se sap que residí a Barcelona a partir del 1495, on ja fou degà i canonge de la seu, si bé sembla que abans havia estat abat a Santa Cecília de Montserrat o de Sant Pere de Montsó. De la seva estança a Roma prové l'estreta relació que Fiella va mantenir amb el valencià Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI, qui el 1492 obtingué protagonisme en promulgar la butlla que repartia les conquestes futures d'Espanya i Portugal a l'oest i est de les Açores, respectivament. Entre el 1504 i 1507, participà en actes de la Inquisició. Actuà en multitud de sentències arbitrals en temes eclesiàstics. Encarregà Gabriel Pellisser i René Ducloux la decoració goticorenaixentista de l'església de Sant Miquel (Barcelona), el 1516. Va ser nomenat president de la Generalitat el 18 de juliol del 1514, per a substituir Joan d'Aragó, que havia presentat la seva renúncia. Al seu poble nadal, va fundar l'any 1521 l'Hospital de pobres del qual l'edifici en l'actualitat serveix de jutjats de primera instància.
Nou!!: Sixt IV і Jaume Fiella · Veure més »
Jaume III d'Escòcia
Jaume III d'Escòcia i Margarida de Dinamarca Jaume III d'Escòcia (1451 - 11 de juny de 1488) fou rei d'Escòcia, fill de Jaume II i de Maria de Gueldres.
Nou!!: Sixt IV і Jaume III d'Escòcia · Veure més »
Jean de la Balue
, també conegut com Jean Balue, fou un cardenal francès.
Nou!!: Sixt IV і Jean de la Balue · Veure més »
Joan Argiròpul
Joan Argiròpul (Joannes Argyropulus) (Constantinoble vers 1400/1410- Florència vers 1478) fou un dels romans d'Orient que van anar a Europa occidental al i van contribuir al Renaixement.
Nou!!: Sixt IV і Joan Argiròpul · Veure més »
Joan Bono de Màntua
Giovanni Bono (Màntua, 1168 - 23 (o 16?) d'octubre de 1249) fou un religiós italià, fundador de l'orde dels Eremites de Joan Bono o joanbonites.
Nou!!: Sixt IV і Joan Bono de Màntua · Veure més »
Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí
Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí (Barcelona a mitjan) fou dominic i era fill del Conseller Joan Gualbes.
Nou!!: Sixt IV і Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí · Veure més »
Joan d'Horne
Joan d'HorneJoan d'Horne (1450 - 18 de desembre de 1505, a Maastricht) va ser príncep-bisbe del principat de Lieja des del 1483 fins a la seva mort.
Nou!!: Sixt IV і Joan d'Horne · Veure més »
Joan de Borja-Llançol de Romaní i Navarro d'Alpicat
Joan de Borja-Llançol de Romaní i Navarro d'Alpicat, anomenat el major (1446 - 1 d'agost de 1503) va ser el primer dels deu cardenals nebot promocionats pel papa Alexandre VI, el cosí del seu pare, Galceran de Borja i Montcada.
Nou!!: Sixt IV і Joan de Borja-Llançol de Romaní i Navarro d'Alpicat · Veure més »
Joan de Nàpols
Joan de Nàpols, també Joan d'Aragó (en italià Giovanni d'Aragona), (Nàpols 25 de juny de 1456-17 d'octubre de 1485) fou un cardenal i abat italià, fill del rei Ferran I de Nàpols i lloctinent general del Regne de Nàpols a la Terra di Lavoro.
Nou!!: Sixt IV і Joan de Nàpols · Veure més »
Joan Margarit i Pau
Joan Margarit i Pau (Girona, 1422 - Roma, 21 de novembre de 1484) fou bisbe d'Elna entre 1452 i 1462, després de Girona fins al 1484 i també des de 1483 cardenal.
Nou!!: Sixt IV і Joan Margarit i Pau · Veure més »
Joana la Beltraneja
Joana de Castella, dita la Beltraneja (Madrid, 28 de febrer de 1462 - Lisboa, 1530), fou infanta de Castella, princesa d'Astúries i reina consort de Portugal (1475-1479).
Nou!!: Sixt IV і Joana la Beltraneja · Veure més »
Jueus catalans
Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.
Nou!!: Sixt IV і Jueus catalans · Veure més »
Juli II
Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II, Iulius II.
Nou!!: Sixt IV і Juli II · Veure més »
Julià de Mèdici
Julià I de Mèdici —Giuliano de'Medici — (Florència, República de Florència, 1453 - íd. 1478) fou un polític i mecenes del Renaixement que va esdevenir senyor de Florència entre 1469 i 1478.
Nou!!: Sixt IV і Julià de Mèdici · Veure més »
Konrad Sweynheim
Exemplar de ''De divinis institutionibus'' per Lattanzio, publicat a Subiaco l'any 1465 Konrad Sweynheim, Schweinheim o Schweynheym (Magúncia, 25 de gener circa 1430 - Roma, 1 de gener 1477) va ser un monjo i impressor alemany.
Nou!!: Sixt IV і Konrad Sweynheim · Veure més »
Latino Orsini
fou un cardenal italià, de la família Orsini.
Nou!!: Sixt IV і Latino Orsini · Veure més »
Leonardo da Vinci
fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.
Nou!!: Sixt IV і Leonardo da Vinci · Veure més »
Llista d'eleccions papals
La primera elecció papal seguint ''In nomine Domini'' (1059) va tenir lloc a San Pietro in Vincoli abans que a l'Antiga basílica de Sant Pere per l'oposició secular intensa al nou procés de selecció papal. La llista d'eleccions papals inclou les 110 eleccions papals que han donat com a resultat els papes actualment reconeguts per l'Església catòlica com a legítims.
Nou!!: Sixt IV і Llista d'eleccions papals · Veure més »
Llista de bisbes de Mende
La llista de bibes de Mende és la següent.
Nou!!: Sixt IV і Llista de bisbes de Mende · Veure més »
Llista de papes de Roma
Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.
Nou!!: Sixt IV і Llista de papes de Roma · Veure més »
Llista de papes sexualment actius
Aquesta és una llista de papes sexualment actius, sacerdots catòlics que no eren celibes abans que es convertissin en papes, i papes casats legalment.
Nou!!: Sixt IV і Llista de papes sexualment actius · Veure més »
Llorenç el Magnífic
Lorenzo de Mèdici, jove (Benozzo Gozzoli, Cappella dei Magi) Llorenç el Magnífic, també conegut com a Lorenzo di Medici o Lorenzo il Magnifico en llengua italiana (Florència, República de Florència, 1 de gener de 1449 - Careggi, 8 d'abril del 1492) fou un estadista italià, banquer, governant de facto de la República de Florència i el mecenes més poderós i entusiasta de la cultura renaixentista a Itàlia, i va esdevenir Senyor de Florència entre 1469 i 1492.
Nou!!: Sixt IV і Llorenç el Magnífic · Veure més »
Lluís de Borbó (Lieja)
Lluís de Borbó (1438-1482) va ser príncep-bisbe de Lieja del 1456 fins a la mort.
Nou!!: Sixt IV і Lluís de Borbó (Lieja) · Veure més »
Lluís I de Montpensier
Escut d'armes abans de 1428 Escut d'armes després de 1428 amb l'adquisició del delfinat d'Alvèrnia Lluís I dit el bo, també Lluís I de Borbó, Lluís I de Montpensier o Lluís I de Borbó-Montpensier (mort cap a 1486), fou comte de Montpensier, senyor de Mercoeur i de Combrailles, i després (1436) delfí d'Alvèrnia, comte de Clarmont i de Sancerre.
Nou!!: Sixt IV і Lluís I de Montpensier · Veure més »
Lluís Joan del Milà i Borja
Lluís Joan del Milà i Borja, anomenat el cardenal de Sogorb, o de Lleida (nascut cap el 1430/1433 a Xàtiva, i mort a Bèlgida l'any 1510) és un cardenal valencià dels segles XV i XVI.
Nou!!: Sixt IV і Lluís Joan del Milà i Borja · Veure més »
Mariologia catòlica
La Benaurada Verge Maria descrita en un jardí de roses amb els angels tocant música. Les roses són un símbol de Maria. La Mariologia Catòlica es refereix a la Mariologia —estudi sistemàtic de la persona de Maria, mare de Jesús, i del seu lloc a l'economia de la salvació —amb la teologia catòlica.
Nou!!: Sixt IV і Mariologia catòlica · Veure més »
Martin Behaim
, conegut també com a Martí de Bohèmia, va ser un comerciant, astrònom, navegant i geògraf alemany que va prestar serveis a Portugal, país en el qual va radicar pràcticament la meitat de la seva vida.
Nou!!: Sixt IV і Martin Behaim · Veure més »
Mèdici
Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.
Nou!!: Sixt IV і Mèdici · Veure més »
Mehmet II
Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.
Nou!!: Sixt IV і Mehmet II · Veure més »
Melozzo da Forlì
Àngel amb violí, 1480 (fresc) (Museus Vaticans) Michelozzo degli Ambrogi (1438-1494) fou un pintor italià renaixentista pertanyent a l'escola d'Urbino i a l'escola de Forlì, famós per les seves pintures sobre àngels i el seu ús de la perspectiva.
Nou!!: Sixt IV і Melozzo da Forlì · Veure més »
Miguel de Morillo
Fra Miguel de Morillo, O.P. (Aragó, -Castella, ca. 1494) va ser un frare dominic, un dels primers inquisidors moderns de Castella nomenat pels Reis Catòlics.
Nou!!: Sixt IV і Miguel de Morillo · Veure més »
Milícia de Maria Gloriosa
L'orde de la Milícia de Maria Gloriosa o orde de Santa Maria Gloriosa (en llatí Ordo Militiae Mariae Gloriosa, coneguts també com a Orde de Santa Maria de la Torre, orde dels Cavallers de la Mare de Déu i col·loquialment com a Cavallers de Santa Maria o Fratri Gaudenti, va ser un orde militar fundat el 1261, data que va rebre la regle de mans del papa Urbà IV. El seu objectiu era lluitar contra l'heretgia i defensar el papat dels atacs d'altres, especialment en uns moments on els conflictes entre güelfs i gibel·lins eren constants. A més, havien de treballar per la pacificació de les ciutats de la Llombardia, on aquests conflictes havien alterat en gran manera la vida quotidiana. Això no obstant, no va tenir gaire èxit, ja que la mateixa Milícia estava massa vinculada a un dels dos bàndols en lliça, el güelf, partidari del papa.
Nou!!: Sixt IV і Milícia de Maria Gloriosa · Veure més »
Mondavio
Mondavio és un municipi d'Itàlia, dinsa la regió de les Marques, amb 5.346 habitants.
Nou!!: Sixt IV і Mondavio · Veure més »
Monestir de Sant Maties (Barcelona)
El Monestir de Sant Maties de Barcelona és un monestir de monges de l'Orde de Sant Jeroni, amb activitat ininterrompuda des de la seva fundació en 1426.
Nou!!: Sixt IV і Monestir de Sant Maties (Barcelona) · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí.
Nou!!: Sixt IV і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes · Veure més »
Monges Eremites de l'Orde de Sant Ambròs ad Nemus
Les Monges Eremites de l'Orde de Sant Ambròs ad Nemus o Eremites Ambrosianes són religioses de vots solemnes pertanyents a un orde mendicant femení de clausura i dedicades a la vida contemplativa.
Nou!!: Sixt IV і Monges Eremites de l'Orde de Sant Ambròs ad Nemus · Veure més »
Montefeltro
Els Montefeltro foren una important família italiana de l'edat mitjana, dividida en diverses branques, la principal de les quals fou la de comtes de Montefeltro i comtes i ducs d'Urbino.
Nou!!: Sixt IV і Montefeltro · Veure més »
Museu
Pinacoteca del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Un museu és, segons el Consell Internacional de Museus (ICOM), «una institució permanent sense ànim de lucre i al servei de la societat que investiga, recull, conserva, interpreta i exposa el patrimoni material i immaterial.
Nou!!: Sixt IV і Museu · Veure més »
Museu Nacional Romà
El Museu Nacional Romà (en italià:Museo Nazionale Romano) és un conjunt de museus a Roma (Itàlia), dividit en diversos llocs de la ciutat.
Nou!!: Sixt IV і Museu Nacional Romà · Veure més »
Museus Capitolins
El Palazzo Nuovo, un dels edificis dels Museus Capitolins, a la plaça del Capitoli de Roma. Els Museus Capitolins (en italià Musei Capitolini) és el museu municipal més important de la ciutat de Roma.
Nou!!: Sixt IV і Museus Capitolins · Veure més »
Museus Vaticans
Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.
Nou!!: Sixt IV і Museus Vaticans · Veure més »
Neuroanatomia
La neuroanatomia és l'estudi de l'estructura i l'organització del sistema nerviós.
Nou!!: Sixt IV і Neuroanatomia · Veure més »
Nom papal
La llista dels papes de l'Església Catòlica Un nom papal o nom pontifical és el nom regnal que pren un papa.
Nou!!: Sixt IV і Nom papal · Veure més »
Oliviero Carafa
Oliviero Carafa (Nàpols, 10 de març de 1430 - 20 de gener de 1511) va ser un cardenal italià, arquebisbe de Nàpols i Degà del Col·legi Cardenalici els últims anys de la seva vida.
Nou!!: Sixt IV і Oliviero Carafa · Veure més »
Orde de Fontevrault
LOrde de Fontevrault és un orde monàstic, fundat per Robert d'Arbrissel en 1100 que va existir fins al 1792.
Nou!!: Sixt IV і Orde de Fontevrault · Veure més »
Orde de Sant Pau Primer Eremita
LOrde de Sant Pau Primer Eremita (en llatí: Ordo Sancti Pauli Primi Eremitae) és un orde monàstic catòlic fundat el a Hongria per Eusebi d'Esztergom.
Nou!!: Sixt IV і Orde de Sant Pau Primer Eremita · Veure més »
Orde dels Mínims
LOrde dels Mínims (en llatí Ordo Minimorum) és un orde mendicant catòlic fundat per sant Francesc de Paula entre el 1435 i 1444.
Nou!!: Sixt IV і Orde dels Mínims · Veure més »
Orde mendicant
Un orde mendicant és un orde religiós que, a més dels vots religiosos habituals, emet també un vot de pobresa no sols individual, sinó també de la comunitat o el convent com a tal.
Nou!!: Sixt IV і Orde mendicant · Veure més »
Palau de la Cancelleria
El Palau de la Cancelleria (en italià, Palazzo della Cancelleria), en referència a la Cancelleria Papal) és un palau de Roma, situat entre l'actual Via Saluzzo i el Campo dei Fiori, en el Rione de Parione. Forma part del Patrimoni de la Humanitat declarat per la UNESCO el 1990. Va ser construït entre 1489-1513, sent el primer palau de Roma que va ser erigit des del principi en el nou estil renaixentista. La llarga façana amb el seu ritme de dobles pilastres plans entre les finestres amb arcs sobre elles és de concepció florentina, comparable al Palau Rucellai de Lleó Baptista Alberti. La portalada fou afegida el per Domenico Fontana per ordre del cardenal Alexandre Farnese. El travertí color cru de la façana va ser saquejat de les restes romanes del teatre de Pompeu, ja que la Ciutat Eterna era aleshores un camp de ruïnes, construïda per a una ciutat d'un milió d'habitants en la que llavors vivien al voltant de 30.000. Les quaranta-quatre columnes de granit egipci del pati interior possiblement provinguin també del teatre. Segons documents que han sobreviscut, un grapat de columnes de granit degueren ser transportades des de les Termes de Dioclecià. Potser també que algunes s'escolliren de l'antiga basílica de San Lorenzo in Damaso destruïda durant la construcció del palau, encara que això ha estat qüestionat en anys recents. Al pati central rectangular, les dues plantes inferiors estan representades per lògies amb arcades obertes. En aquest pati dòric poden veures roses, símbol familiar de Raffaele Riario, comitent del palau. La identitat de l'arquitecte és objecte de divisió d'opinions, Francesco di Giorgio Martini Baccio Pontelli poden haver-se vist implicats en les primeres etapes del disseny. Tradicionalment s'ha atribuït a Bramante i Andrea Bregno. La Cancelleria va ser construïda per al cardenal Raffaele Riario qui tenia el càrrec de cardenal camarlenc del seu poderós oncle, el papa Sixt IV. Es deia que els fons venien d'una nit de guanys en el joc.Des de 1753 el vicecanciller resultar ser el pretendent jacobita a la corona de la Gran Bretanya, Enric Estuard, cardenal duc de York, el jacobita «Enric IX de la Gran Bretanya». Encara alberga la Cancelleria Papal, i és un enclavament del Vaticà que gaudeix del benefici de l'extraterritorial, no sotmès a la sobirania italiana. La llarga façana del Palau tapa la petita església basilical de Sant Llorenç in Damas, l'església titular del cardenal, l'entrada està a la part dreta de la façana. Aquesta església del (l'interior ha estat reconstruït) s'assenta, com l'església de Sant Climent entre d'altres, sobre un Mitreo romà (santuari pagà dedicat al déu Mitra; les excavacions sota el pati realitzades el 1988 - 1991 van treure a la llum els fonaments dels segles IV i V de la gran basílica de San Lorenzo in Damas, fundada pel papa Damas I, i una de les més importants esglésies paleocristianes a Roma.
Nou!!: Sixt IV і Palau de la Cancelleria · Veure més »
Palazzo Altemps
El Palazzo Altemps, anteriorment Palazzo Riario, és un edifici històric situat a la plaça sant'Apollinare del districte Ponte de Roma (Itàlia).
Nou!!: Sixt IV і Palazzo Altemps · Veure més »
Panteons i tombes de sobirans a Roma
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de la ciutat de Roma.
Nou!!: Sixt IV і Panteons i tombes de sobirans a Roma · Veure més »
Paolo Fregoso
, conegut també com a Paolo Campofregoso, fou un cardenal i arquebisbe de Gènova, i també dux de la República de Gènova durant tres mandats.
Nou!!: Sixt IV і Paolo Fregoso · Veure més »
Papat renaixentista
El Papa Lleó X, la quintessència del papa del Renaixement El Papat renaixentista va ser un període de la història papal entre el Cisma d'Occident i la Reforma protestant.
Nou!!: Sixt IV і Papat renaixentista · Veure més »
Patrologia Graeca
La Patrologia Graeca o Patrologiae Cursus Completus Series Graeca (en català:«Patrologia grega»).
Nou!!: Sixt IV і Patrologia Graeca · Veure més »
Pazin
Pazin o Pisino és una ciutat i seu administrativa de la regió d'Ístria, a Croàcia.
Nou!!: Sixt IV і Pazin · Veure més »
Pedro Berruguete
group.
Nou!!: Sixt IV і Pedro Berruguete · Veure més »
Pedro González de Mendoza
Pedro González de Mendoza (Guadalajara, 3 de maig de 1428 - Guadalajara, 11 de gener de 1495) va ésser eclesiàstic i polític castellà, un dels millors exemples del pas del món medieval al modern, al llarg del.
Nou!!: Sixt IV і Pedro González de Mendoza · Veure més »
Pere de Foix el Jove
fou un cardenal i bisbe francès.
Nou!!: Sixt IV і Pere de Foix el Jove · Veure més »
Pere Ferris
Pere Ferris Cocentaina, 14 d'abril de 1415 - Roma, 25 de setembre de 1478) va ser un cardenal valencià. Ferris és un fill il·legítim i és parent del papa Pau II.
Nou!!: Sixt IV і Pere Ferris · Veure més »
Pere Terrassa
Pere Terrassa (La Pobla de Fontova (Ribagorça) - Nàpols, 1511), fou un religiós del i escriptor en llengua llatina.
Nou!!: Sixt IV і Pere Terrassa · Veure més »
Philibert Hugonet
fou un cardenal francès, conegut com el cardenal de Mâcon.
Nou!!: Sixt IV і Philibert Hugonet · Veure més »
Philippe de Lévis
fou un cardenal francès.
Nou!!: Sixt IV і Philippe de Lévis · Veure més »
Piazza del Popolo
La Piazza del Popolo és una de les places més famoses de Roma, als peus del Pincio.
Nou!!: Sixt IV і Piazza del Popolo · Veure més »
Piero di Cosimo
“Retrat de Simonetta Vespucci, (Cleòpatra)”, ca 1483, Chantilly, Musée Condé. Piero di Cosimo, o més correctament Piero di Lorenzo (Florència, República de Florència, c. 1461 - 1521) va ser un pintor florentí del Renaixement italià.
Nou!!: Sixt IV і Piero di Cosimo · Veure més »
Pietro Riario
Pietro Riario (Savona, Ligúria, 1445 - Roma, Laci, 1474) fou un eclesiàstic franciscà i cardenal de la cúria romana.
Nou!!: Sixt IV і Pietro Riario · Veure més »
Pinturicchio
Detall de ''La Resurrecció'', amb el retrat del papa Alexandre VI, a la Biblioteca Vaticana. Bernardino di Betto, dit Pintoricchio o Pinturicchio (Perusa, 1454 – 1513) va ser un pintor italià del Renaixement.
Nou!!: Sixt IV і Pinturicchio · Veure més »
Pius III
Francesco Todeschini-Piccolomini va néixer a Siena el 1439.
Nou!!: Sixt IV і Pius III · Veure més »
Poncianes
Situació de les illes Poncianes, al golf de Gaeta Les illes Poncianes (en italià isole Ponziane o també isole Pontine) són un arxipèlag volcànic de la mar Tirrena, situat al golf de Gaeta, a uns 30-40 km al sud del cap Circeo, a la costa occidental de la península Itàlica, que pertany a l'Estat Italià.
Nou!!: Sixt IV і Poncianes · Veure més »
Ponte Sisto
El Ponte Sisto, conegut també com a Pons Agrippae (Ponte di Agrippa), Pons Aurelius (Ponte Aurelio), Pons Antonini (Ponte di Antonino), Pons Valentiniani (Ponte di Valentiniano) o Ponte Gianicolense, és un pont que uneix la Piazza S. Vincenzo Pallotti amb la Piazza Trilussa, en els Rioni Regola i Trastevere de Roma, Itàlia.
Nou!!: Sixt IV і Ponte Sisto · Veure més »
Ponts de l'antiga Roma
El ponts més importants a l'antiga Roma foren.
Nou!!: Sixt IV і Ponts de l'antiga Roma · Veure més »
Porciúncula
La Porciúncula, també dita en llatí Portiuncula o Porziuncola i Porzioncula en italià, és una esglesiola catòlica a l'interior de la basílica de Santa Maria degli Angeli, a la frazione de Santa Maria degli Angeli, a 4 quilòmetres d'Assís, Úmbria (Itàlia central).
Nou!!: Sixt IV і Porciúncula · Veure més »
Rafaele Galeotto Riario
Rafaele Galeotto Riario (nacut a Savona, Ligúria, 1461 - Nàpols, Campània, 1521) fou un cardenal italià pertanyent a la família Riario.
Nou!!: Sixt IV і Rafaele Galeotto Riario · Veure més »
Raffaele Maffei
Raffaele Maffei (17 de febrer de 1451, Roma - 25 de gener de 1522, Volterra) fou un humanista, historiador, enciclopedista i teòleg italià.
Nou!!: Sixt IV і Raffaele Maffei · Veure més »
Raffaello Sanzio
Raffaello Sanzio, Rafael d'Urbino, o simplement Rafael,Entre les variants del seu nom, hi ha, a més «Raffaello Santi», «Raffaello da Urbino» o «Rafael Sanzio da Urbino».
Nou!!: Sixt IV і Raffaello Sanzio · Veure més »
Raymund Pérault
fou un cardenal i bisbe francès.
Nou!!: Sixt IV і Raymund Pérault · Veure més »
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Nou!!: Sixt IV і Reis Catòlics · Veure més »
Renat I
Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I, dit el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn; Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou duc de Lorena (1431 – 1453), comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), rei de Nàpols i de Sicília (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i comte de Barcelona (1466 – 1472).
Nou!!: Sixt IV і Renat I · Veure més »
Riario (família)
Palau Riario a Roma Riario (Família italiana de Savona a la Ligúria) Pel casament amb Blanca della Rovere, germana del llavors papa Sixt IV, adquirí importància.
Nou!!: Sixt IV і Riario (família) · Veure més »
Romanus pontifex
Romanus Pontifex va ser una butlla atorgada pel papa Nicolau V al rei Alfons V de Portugal amb data de 8 de gener de 1455.
Nou!!: Sixt IV і Romanus pontifex · Veure més »
Rosa d'Or del Papa
Rosa d'Or feta per Giuseppe i Pietro Paolo Spagna a Roma, cap al 1818/19. Actualment es troba entre les peces del Tresor Imperial del Palau Imperial Hofburg de Viena La Rosa d'Or del Papa és un ornament que els Papes de l'Església Catòlica beneeixen anualment.
Nou!!: Sixt IV і Rosa d'Or del Papa · Veure més »
San Mateo (escultura)
L'escultura urbana coneguda pel nom San Mateo, ubicada al carrer San Mateo, a la ciutat d'Oviedo, Principat d'Astúries, Espanya, és una de les més d'un centenar que adornen els carrers de l'esmentada ciutat espanyola.
Nou!!: Sixt IV і San Mateo (escultura) · Veure més »
San Pietro in Vincoli
La Basílica de San Pietro in Vincoli o de Sant Pere in Vincoli (‘Sant Pere encadenat’) és una basílica de Roma coneguda per tenir l'estàtua del Moisès de Miquel Àngel.
Nou!!: Sixt IV і San Pietro in Vincoli · Veure més »
Sandro Botticelli
Sandro Botticelli (Florència, 1 de març del 1445 - Florència, 17 de maig del 1510) fou un pintor del renaixement italià.
Nou!!: Sixt IV і Sandro Botticelli · Veure més »
Santa Maria de les Franqueses
El Monestir de Santa Maria de les Franqueses és un bé patrimonial localitzat al municipi de Balaguer, declarat bé cultural d'interès nacional el 17 de 12 desembre de 1984.
Nou!!: Sixt IV і Santa Maria de les Franqueses · Veure més »
Savona
Savona (antigament Saona en lígur Sann-a) és un municipi italià, situat a la regió de la Ligúria i a la província de Savona.
Nou!!: Sixt IV і Savona · Veure més »
Sayyid Ahmad II
Sayyid Ahmad II fou kan de l'Horda d'Or ara anomenada pels turcs com a Gran Horda (Takht Il o potser Tak Xi que vol dir Primera Horda), successor del seu pare Ahmad Khan quan fou assassinat el 1481.
Nou!!: Sixt IV і Sayyid Ahmad II · Veure més »
Senigallia
Senigallia o Sinigaglia és una ciutat d'Itàlia a la regió de les Marques, província d'Ancona, amb 44.357 habitants l'any 2008.
Nou!!: Sixt IV і Senigallia · Veure més »
Setge d'Òtranto (1480)
El Setge d'Òtranto va tenir lloc entre 1480 i 1481 quan la ciutat i la fortalesa d'Otranto, al sud d'Itàlia, va ser assetjada per les tropes otomanes.
Nou!!: Sixt IV і Setge d'Òtranto (1480) · Veure més »
Setge d'Òtranto (1481)
El Setge d'Òtranto de l'any 1481 va ser la resposta de les tropes del Regne de Nàpols per a recuperar la ciutat i la fortalesa d'Otranto, al sud d'Itàlia, que havia estat assetjada per les tropes otomanes i conquerida l'any 1480.
Nou!!: Sixt IV і Setge d'Òtranto (1481) · Veure més »
Setge d'Hondarribia (1476)
El setge d'Hondarribia fou un dels combats de la Guerra de Successió de Castella entre Isabel I de Castella, la pretendent Corona de Castella i el regne de França.
Nou!!: Sixt IV і Setge d'Hondarribia (1476) · Veure més »
Setge de Barcelona (1472)
El setge de Barcelona de 1472 fou un dels episodis de la guerra civil catalana.
Nou!!: Sixt IV і Setge de Barcelona (1472) · Veure més »
Simó de Trento
Simó de Trento o Sant Simonet, en italià San Simonino (Trento, ca. 1472 - 1475) va ser, segons una llegenda, un nen mort durant la Pasqua de 1475 a mans de jueus, i venerat com a beat per l'Església catòlica fins al 1965.
Nou!!: Sixt IV і Simó de Trento · Veure més »
Stefano Nardini
Stefano Nardini, anomenat el cardenal de Milà, (Forlì, Emília-Romanya, Itàlia, 1420 - Roma, 22 d'octubre de 1484) va ser un cardenal italià de l'Església catòlica.
Nou!!: Sixt IV і Stefano Nardini · Veure més »
Temple d'Hèrcules
El Temple d'Hèrcules Víctor, al Forum Boarium. Mapa del temple. El Temple d'Hèrcules Víctor o Hèrcules Olivari és un antic edifici romà situat al sud del Temple de Portunus, al Fòrum Boari o ‘Mercat dels Bous' de Roma (Itàlia).
Nou!!: Sixt IV і Temple d'Hèrcules · Veure més »
Teodor Gaza
Retrat de Teodor Gaza, obra de Sandro Botticelli. Teodor Gaza (en llatí Theodorus Gazes, en grec Θεόδωρος Γαζῆς, de vegades incorrectament anomenat Teodor de Gaza) fou un humanista i un dels darrers escriptors romans d'Orient.
Nou!!: Sixt IV і Teodor Gaza · Veure més »
Tercer Orde del Carmel
El Tercer Orde de la Mare de Déu del Carmel o dels Carmelites Laics és la branca seglar o tercer orde de l'Orde del Carmel, els membres dels quals són homes i dones laics que, fascinats per l'estil de vida evangèlic dels carmelites calçats, volen imitar-los i fer realitat aquesta vida en la seva quotidianitat.
Nou!!: Sixt IV і Tercer Orde del Carmel · Veure més »
Tito Vespasiano Strozzi
Tito Vespasiano Strozzi (Ferrara, 1424 - Racano, 30 d'agost de 1505) fou un poeta italià.
Nou!!: Sixt IV і Tito Vespasiano Strozzi · Veure més »
Tomás de Torquemada
Tomás de Torquemada OP (Torquemada, 14 d'octubre de 1420 — Àvila, 16 de setembre de 1498), va ser un frare dominic castellà i primer gran inquisidor del moviment espanyol per homogeneïtzar les pràctiques religioses amb les de l'Església catòlica a la finals del, coneguda també com a Inquisició espanyola o Santa Inquisició.
Nou!!: Sixt IV і Tomás de Torquemada · Veure més »
Universitat d'Uppsala
La Universitat d'Uppsala (Uppsala universitet en suec) és una universitat pública a Uppsala, Suècia.
Nou!!: Sixt IV і Universitat d'Uppsala · Veure més »
Universitat de Bolonya
La Universitat de Bolonya (en italià Università degli Studi di Bologna) és la universitat més antiga d'Europa i del món occidental, havent estat fundada a Bolonya (Itàlia) el 1088 per Irnerius.
Nou!!: Sixt IV і Universitat de Bolonya · Veure més »
Urbino
Urbino és una ciutat de les Marques, a Itàlia, província de Pesaro i Urbino, amb uns 20.000 habitants.
Nou!!: Sixt IV і Urbino · Veure més »
Via Giulia
La Via Giulia amb l'Arc Farnese Memòria de les obres de Julio II (1512). Li casi dei Fiorentini a Ponte La font del mascherone Chiesa dello Spirito Sant dei Napoletani La Via Giulia és un carrer del centre històric de Roma, que té una longitud d'aproximadament un quilòmetre.
Nou!!: Sixt IV і Via Giulia · Veure més »
Violant de Montcada i de Vilaragut
Monestir de Santa Maria de Pedralbes Violant de Montcada i de Vilaragut (ca. 1440 - Barcelona, 24 d'agost de 1524) fou abadessa del monestir de Santa Maria de Pedralbes de 1477 fins al 1514, càrrec del qual fou doblement destituïda.
Nou!!: Sixt IV і Violant de Montcada i de Vilaragut · Veure més »
1414
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Sixt IV і 1414 · Veure més »
1471
; Països Catalans.
Nou!!: Sixt IV і 1471 · Veure més »
21 de juliol
El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sixt IV і 21 de juliol · Veure més »
Redirigeix aquí:
Francesco della Rovere, Papa Sixt IV.
