Taula de continguts
5 les relacions: Alfons el Magnànim, Calvi, Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma, Galera catalana, Setge de Bonifacio.
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Veure Setge de Calvi і Alfons el Magnànim
Calvi
Calvi és un municipi de Còrsega, situat al nord-oest de l'illa, a la comarca de la Balagne, del departament de l'Alta Còrsega.
Veure Setge de Calvi і Calvi
Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma
Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma fou el primer comte de Cocentaina, conseller d'Alfons el Magnànim i governador de València.
Veure Setge de Calvi і Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma
Galera catalana
La Reial" Galera catalana navegant a un llarg maltesa, d'estil català La galera catalana (antigament galea) fou un tipus de vaixell de guerra i de comerç, propulsat completament per la força dels rems i de vegades per la del vent, gràcies a la presència d'arbres amb les seves veles (normalment llatines).
Veure Setge de Calvi і Galera catalana
Setge de Bonifacio
Els complexos jocs d'aliances i rivalitats locals no permetien conquestes duradores de Còrsega, agreujat pel conflicte del Cisma d'Occident, en què els corsos estaven dividits pel suport a Joan XXIII, ajudat pels pisans i Benet XIII, ajudat pels genovesos.