Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Sepulcres comtals de la catedral de Girona

Índex Sepulcres comtals de la catedral de Girona

Els Sepulcres comtals de la catedral de Girona són dues obres escultòriques funeràries d'estil gòtic realitzades el per l'artista Guillem Morell pels sepulcres de Ramon Berenguer II «el Cap d'Estopes» (†1082) i la seva besàvia Ermessenda de Carcassona (†1058).

Taula de continguts

  1. 8 les relacions: Guillem Morell (escultor), Hipòtesi dels lemniscs, L'àngel de la Catedral de Girona, Llegenda de les quatre barres de sang, Llista de topònims de Girona, Origen de la Senyera Reial, Senyera reial, Tapís de la Creació.

Guillem Morell (escultor)

Guillem Morell o Guillem Morei (en llatí: Guillelmus Morey) (Mallorca, - Girona, d.1396).

Veure Sepulcres comtals de la catedral de Girona і Guillem Morell (escultor)

Hipòtesi dels lemniscs

La hipòtesi dels lemniscs o hipòtesi de l'origen vaticanoaragonèsAlbertí 2010, pàg.

Veure Sepulcres comtals de la catedral de Girona і Hipòtesi dels lemniscs

L'àngel de la Catedral de Girona

L'àngel de la Catedral de Girona corona el campanar de la Catedral i fa funcions de penell, ja que gira i assenyala la direcció del vent.

Veure Sepulcres comtals de la catedral de Girona і L'àngel de la Catedral de Girona

Llegenda de les quatre barres de sang

La Llegenda de les quatre barres de sang és una llegenda sobre l'origen de la Senyera Reial que apareix per primera vegada el 1551 en la Segunda parte de la crónica general de España, una crònica editada en castellà a València, obra de Pere Antoni Beuter.

Veure Sepulcres comtals de la catedral de Girona і Llegenda de les quatre barres de sang

Llista de topònims de Girona

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Girona, al Gironès.

Veure Sepulcres comtals de la catedral de Girona і Llista de topònims de Girona

Origen de la Senyera Reial

escarboncle o ''bloca'', el reforç de l'escut consistent en làmines metàl·liques convergents disposades en forma d'aspa i orientades cap als flancs. L'Origen de la Senyera Reial és el senyal heràldic dels Quatre Pals del qual la senyera n'és la translació sobre una bandera.

Veure Sepulcres comtals de la catedral de Girona і Origen de la Senyera Reial

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg.

Veure Sepulcres comtals de la catedral de Girona і Senyera reial

Tapís de la Creació

El Tapís de la Creació, també anomenat Tapís de Girona o Brodat de la Creació, és un brodat del o de començaments del que es troba al Museu Capitular de la Catedral de Girona.

Veure Sepulcres comtals de la catedral de Girona і Tapís de la Creació

També conegut com Pintures dels sepulcres comtals de la catedral de Girona.