Accés més ràpid que el navegador!
56 les relacions: Agnès de Castella, Alfons el Franc, Batalla de Llucmajor, Bernat Ató V Trencavell, Bernat Ató VI Trencavell, Bernat Guillem de Montpeller, Bernat IV de Comenge, Bernat Oliver, Conquesta del País Valencià, Corona d'Aragó, Corona de Mallorca, Croada d'al-Mariyya, Croada pisano-catalana, Ducats de França, Eudòxia Comnena, Guillem I de Montpeller, Guillem II de Montpeller, Guillem III de Montpeller, Guillem IV de Montpeller, Guillem IX de Montpeller, Guillem V de Montpeller, Guillem VI de Montpeller, Guillem VII de Montpeller, Guillem VIII de Montpeller, Guiu de Montpeller (beat), Heràldica, Història de Barcelona, Història de Mallorca, Illes Balears, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume II de Mallorca, Jaume III de Mallorca, Magalona (entitat de població), Mallorca, Manuel I Comnè, Maria de Montpeller, Monarca, Montpeller, Montpellier, Orba, Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant, Pere el Catòlic, Provença, Regne de Mallorca, Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient, Sanç I de Mallorca, Senyories de França, Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats, Tractat de Corbeil, ..., Tractat de Granada (1500), Vall d'Aran, Vi del Rosselló, Violant d'Hongria, 29 de maig, 31 de maig. Ampliar l'índex (6 més) »
Agnès de Castella
Agnès de Castella (abans de 1172? - després de 1204?), o també Agnès de Manzanedo, era parenta, potser neta, de Sança de Castella, Reina d'Aragó, i fou la segona esposa de Guillem VIII, Senyor de Montpeller.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Agnès de Castella · Veure més »
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Alfons el Franc · Veure més »
Batalla de Llucmajor
La batalla de Llucmajor (25 d'octubre de 1349) és la batalla que tingué lloc a Llucmajor (Mallorca), en la qual les tropes de Pere Cerimoniós, dirigides pel governador de Mallorca Gilabert de Centelles i reforçades amb tropes sardes sota el comandament de Riambau de Corbera, derrotaren les tropes de Jaume III de Mallorca, que intentava recuperar el Regne de Mallorca.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Batalla de Llucmajor · Veure més »
Bernat Ató V Trencavell
Bernat Ató V Trencavell († 1159) va ser vescomte de Nimes (1129-1159) i d'Agde (1150-1159).
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Bernat Ató V Trencavell · Veure més »
Bernat Ató VI Trencavell
Bernat Ató VI Trencavell (1159 - † després del 1214) fou vescomte de Nimes i Agde del 1159 al 1214.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Bernat Ató VI Trencavell · Veure més »
Bernat Guillem de Montpeller
Bernat Guillem de Montpeller (?- El Puig de Santa Maria, 1238).
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Bernat Guillem de Montpeller · Veure més »
Bernat IV de Comenge
Bernat IV de Comenge († 22 de febrer de 1225) fou comte de Comenge de 1176 a 1225, fill de Bernat III, comte de Comenge, i d'una filla il·legítima d'Alfons Jordà, comte de Tolosa.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Bernat IV de Comenge · Veure més »
Bernat Oliver
Bernat Oliver (València, finals del - Tortosa, Baix Ebre, 1348) fou un teòleg i religiós agustí natural de la ciutat de València que encapçalà diversos bisbats de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Bernat Oliver · Veure més »
Conquesta del País Valencià
La Conquesta del País Valencià fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó dutes a terme pels reis Jaume el Conqueridor (fins 1245) i Jaume el Just (fins 1300).
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Conquesta del País Valencià · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Mallorca
La Corona de Mallorca estigué formada pel conjunt de territoris procedents de la Corona d'Aragó que Jaume I el Conqueridor deixà com a herència al seu fill Jaume II de Mallorca amb el títol de rei de Mallorca.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Corona de Mallorca · Veure més »
Croada d'al-Mariyya
La croada contra al-Mariyya va ser una important acció militar que va tenir lloc al sud-est de la península Ibèrica el 1147 i que va enfrontar l'exèrcit croat format pel Regne de Castella, la Corona d'Aragó, la República de Gènova i la República de Pisa contra l'Imperi almohade.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Croada d'al-Mariyya · Veure més »
Croada pisano-catalana
La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Croada pisano-catalana · Veure més »
Ducats de França
Els ducats de França foren inicialment entitats militars que van derivar cap a unitats territorials; però després el ducat es va lligar cada vegada més a la condició de par del regne, la majoria dels quals foren ducs.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Ducats de França · Veure més »
Eudòxia Comnena
Eudòxia Comnena (en grec: Ευδοκία Κομνηνή, Evdokia Komniní) (1150/1152-1203), noble romana d'Orient.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Eudòxia Comnena · Veure més »
Guillem I de Montpeller
Guilhèm o Guillaume de Montpeller (en català: Guillem de Montpeller) o Guy (en català: Guiu) (?,?) fou un noble occità, primer de la dinastia inicial dels Guilhems, Senyors de Montpeller, quan va rebre en feu la vila de Monspestularius (Montpeller) el 26 de novembre del 986 del comte Bernat de Melgor, amb el permís de Ricuin, Bisbe de Magalona.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Guillem I de Montpeller · Veure més »
Guillem II de Montpeller
Guillem Bernat de Montpeller fou el segon senyor de la dinastia dels senyors Guilhèm de la Senyoria de Montpeller.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Guillem II de Montpeller · Veure més »
Guillem III de Montpeller
Guillem III de Montpeller (morí en 1068) fou senyor de Montpeller des de l'any 1025 i governà que va morir.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Guillem III de Montpeller · Veure més »
Guillem IV de Montpeller
Guillem IV de Montpeller (? - 1085) fou senyor de Montpeller.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Guillem IV de Montpeller · Veure més »
Guillem IX de Montpeller
Guillem IX de Montpeller (ca. 1190-1204) fou senyor i baró de Montpeller.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Guillem IX de Montpeller · Veure més »
Guillem V de Montpeller
Guilhèm V de Montpeller (en català: Guillem de Montpeller) (1075 – 1121) fou un noble occità, Senyor de Montpeller.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Guillem V de Montpeller · Veure més »
Guillem VI de Montpeller
Guillem VI de Montpeller (?, 1102/1105 - la Grand Selva, ~1162) fou un noble occità, Senyor de Montpeller.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Guillem VI de Montpeller · Veure més »
Guillem VII de Montpeller
Escut dels Senyors de Montpeller Guillem de Montpeller - Guilhèm VII de Montpeller - (? - 1172) va ser un cavaller occità, senyor de Montpeller i senyor d'Omeladès.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Guillem VII de Montpeller · Veure més »
Guillem VIII de Montpeller
Guillem VIII de Montpeller (1157-1203) va ser senyor de Montpeller, fill i successor de Guillem VII de Montpeller i de Matilda de Borgonya.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Guillem VIII de Montpeller · Veure més »
Guiu de Montpeller (beat)
Guiu de Montpeller (Montpeller, ca. 1153 - Roma, 1208) fou un noble occità, fundador de l'Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant i de la Confraria de l'Esperit Sant per atendre els malalts, necessitats i nens abandonats de la ciutat.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Guiu de Montpeller (beat) · Veure més »
Heràldica
XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Heràldica · Veure més »
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Història de Barcelona · Veure més »
Història de Mallorca
31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Història de Mallorca · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Illes Balears · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Jaume el Just · Veure més »
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Jaume II de Mallorca · Veure més »
Jaume III de Mallorca
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Jaume III de Mallorca · Veure més »
Magalona (entitat de població)
La Catedral i el lloc de Magalona vist des de l'istme Magalona o Maguelone és un veïnat del municipi de Vilanòva de Magalona (Erau).
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Magalona (entitat de població) · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Mallorca · Veure més »
Manuel I Comnè
Manuel I Comnè (grec: Μανουήλ Κομνηνός, Manuïl Komninós; 28 de novembre del 1118 – 24 de setembre del 1180) fou un emperador romà d'Orient del que governà en un punt d'inflexió crucial per a la història de l'Imperi Romà d'Orient i el Mediterrani.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Manuel I Comnè · Veure més »
Maria de Montpeller
Escut dels Senyors de Montpeller Maria de Montpeller, (ca. 1182 - Roma, 21 de gener del 1213) fou senyora baronessa de Montpeller, muller del rei Pere I i mare del rei Jaume I. Era filla de Guilhèm VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnena de Constantinoble.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Maria de Montpeller · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Monarca · Veure més »
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Montpeller · Veure més »
Montpellier
* Toponímia.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Montpellier · Veure més »
Orba
Orba és un municipi situat a l'interior de la comarca de la Marina Alta al País Valencià.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Orba · Veure més »
Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant
L'Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant, en llatí Ordo Sancti Spiritus, és un orde religiós catòlic, de tipus militar hospitaler, fundat per Guiu de Montpeller al final del per a l'atenció als pobres, malalts i nens abandonats.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Pere el Catòlic · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Provença · Veure més »
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Regne de Mallorca · Veure més »
Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient
Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Sanç I de Mallorca
Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Sanç I de Mallorca · Veure més »
Senyories de França
D'entre les moltes senyories de França les principals foren.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Senyories de França · Veure més »
Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats
Hipotètica senyera original de 1112 formada per tres ceptres (pals) daurats sobre fons roig, on cada ceptre (pal) daurat representaria un territori: el primer al comtat de Barcelona, el segon al comtat de Besalú, i el tercer al comtat de Provença. La Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats és una teoria interpretativa sobre el significat de la Senyera Reial elaborada el 1909 per l'historiador andalús Narciso Sentenach y Cabañas.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats · Veure més »
Tractat de Corbeil
Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil fou un acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que posteriorment donaren lloc al Tractat de París.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Tractat de Corbeil · Veure més »
Tractat de Granada (1500)
El tractat de Granada va ser una aliança militar pactada entre Lluís XII de França i Ferran II d'Aragó en els antecedents de la guerra de Nàpols de 1501 -1504, per repartir-se entre ambdós el territori del Regne de Nàpols, sota el govern de Frederic III de Nàpols.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Tractat de Granada (1500) · Veure més »
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Vall d'Aran · Veure més »
Vi del Rosselló
Vinyes a Ribesaltes amb el Canigó al fons Vinyes a Sant Genís de Fontanes, al peu de l'Albera La vinya i el vi del Rosselló constitueixen una regió vinícola amb uns trets marcats i coneguts des de l'Antiguitat.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Vi del Rosselló · Veure més »
Violant d'Hongria
Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).
Nou!!: Senyoria de Montpeller і Violant d'Hongria · Veure més »
29 de maig
El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і 29 de maig · Veure més »
31 de maig
El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Senyoria de Montpeller і 31 de maig · Veure més »
Redirigeix aquí:
Llista de senyors de Montpeller, Senyor de Montpeller, Senyora de Montpeller, Senyoriu de Montpeller, Senyors de Montpeller.
