Taula de continguts
27 les relacions: Antoni de Lorena, Arquimbald VIII de Borbó, Beatriu de Montluçon, Berald I, Berald II, Bisbat de Metz, Carles Amadeu de Savoia-Nemours, Carles III de Lorena, Cèsar de Borbó, Comtat de Penthièvre, Comtat de Vaudémont, Ducat de Borbó, Ducats de França, Francesca de Lorena, Gilbert de Montpensier, Hug III de Borgonya, Laura Mancini, Lluís I de Montpensier, Lluís II de Borbó, Lluís III de Montpensier, Mercœur, Nicolau de Mercoeur, Principats de França, Santa Lliga de París, Senyories de França, Setge de Cadaqués (1655), Setge de Tortosa (1650).
Antoni de Lorena
Estàtua del duc Antoni al palau ducal de Nancy Antoni de Lorena, dit el Bo, nascut el 4 de juny de 1489 a Bar-le-Duc i mort el 14 de juny de 1544 a Bar-le-Duc, va ser Duc de Lorena i de Bar de 1508 a 1544 i duc titular de Gueldre de 1538 a 1541.
Veure Senyoria de Mercoeur і Antoni de Lorena
Arquimbald VIII de Borbó
Arquimbald VIII de Borbó, anomenat "el Gran", (- 21 de juliol de 1242) va ser senyor de Borbó.
Veure Senyoria de Mercoeur і Arquimbald VIII de Borbó
Beatriu de Montluçon
Beatriu de Montluçon va ser una noble.
Veure Senyoria de Mercoeur і Beatriu de Montluçon
Berald I
Berald I (? -1356) fou delfí d'Alvèrnia i comte de Clarmont, successor del seu pare Joan I, delfí d'Alvèrnia el 1351.
Veure Senyoria de Mercoeur і Berald I
Berald II
Berald II dit el Gran o el Comte Camus (1333 - 17 de gener del 1399) fou delfí d'Alvèrnia (1356-1399) comte de Clarmont i senyor de Mercoeur (1356-1371), fill i successor (1356) de Berald I, delfí d'Alvèrnia, comte de Clarmont i senyor de Mercoeur i de Maria de Villemur (vers 1315-1383).
Veure Senyoria de Mercoeur і Berald II
Bisbat de Metz
VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Veure Senyoria de Mercoeur і Bisbat de Metz
Carles Amadeu de Savoia-Nemours
Carles Amadeu de Savoia-Nemours (en francès Charles Amédée de Savoie) va néixer a París el 12 d'abril de 1624 i va morir a la mateixa capital francesa en un duel amb el seu cunyat Francesc de Vendôme, duc de Beaufort, el 30 de juliol de 1652.
Veure Senyoria de Mercoeur і Carles Amadeu de Savoia-Nemours
Carles III de Lorena
Carles III i la seva dona Clàudia que representa els seus sants protectors Carles III de Lorena (Nancy, 18 de febrer de 1543 - ibídem 14 de maig de 1608) fou duc de Lorena i de Bar.
Veure Senyoria de Mercoeur і Carles III de Lorena
Cèsar de Borbó
Cèsar de Borbó Cèsar de Borbó - César de Bourbon en francès - (Coucy-le-Château-Auffrique, 7 de juny de 1594 - París, 22 d'octubre de 1665) era un noble i militar francès fou un bastard del rei de França legitimat el 1595, a qui se li concedí el ducat de Vendôme, i més tard el ducat d'Étampes i el de Beaufort.
Veure Senyoria de Mercoeur і Cèsar de Borbó
Comtat de Penthièvre
El comtat de Penthièvre -en bretó Penteür - fou una jurisdicció feudal de Bretanya, situat a l'est i sud de Saint-Brieuc a l'est del modern departament de Côtes-d'Armor.
Veure Senyoria de Mercoeur і Comtat de Penthièvre
Comtat de Vaudémont
Vaudémont fou un comtat feudal a Lorena, Regne de França.
Veure Senyoria de Mercoeur і Comtat de Vaudémont
Ducat de Borbó
Escut d'armes dels senyors de Borbó i Borbó-Dampierre El ducat de Borbó fou una jurisdicció feudal de França, formada amb la senyoria de Borbó que el 1327 fou elevada a ducat sent senyor Lluís I de Borbó el Gran o el Coix (des de 1310).
Veure Senyoria de Mercoeur і Ducat de Borbó
Ducats de França
Els ducats de França foren inicialment entitats militars que van derivar cap a unitats territorials; però després el ducat es va lligar cada vegada més a la condició de par del regne, la majoria dels quals foren ducs.
Veure Senyoria de Mercoeur і Ducats de França
Francesca de Lorena
Francesca de Lorena (en francès Françoise de Lorraine) va néixer a Nantes (França) el novembre de 1592 i va morir a París el 8 de setembre de 1669.
Veure Senyoria de Mercoeur і Francesca de Lorena
Gilbert de Montpensier
Escut d'armes de Gilbert de Montpensier, quarterat de Borbó i del Delfinat d'Alvèrnia Gilbert de Borbó, nascut el 1443, mort a Pozzuoli el 15 d'octubre de 1496, va ser comte de Montpensier i delfí d'Alvèrnia, comte de Clarmont, senyor de Mercoeur, i virrei de Nàpols.
Veure Senyoria de Mercoeur і Gilbert de Montpensier
Hug III de Borgonya
Hug III de Borgonya (1142 - Acre 1192), duc de Borgonya (1162-1192).
Veure Senyoria de Mercoeur і Hug III de Borgonya
Laura Mancini
Laura Mancini (Roma, Estats Pontificis, 6 de maig, 1636 - París, Regne de França, 8 de febrer de 1657) pertanyent a la família Mancini, casada amb Louis, Duc de Vendôme.
Veure Senyoria de Mercoeur і Laura Mancini
Lluís I de Montpensier
Escut d'armes abans de 1428 Escut d'armes després de 1428 amb l'adquisició del delfinat d'Alvèrnia Lluís I dit el bo, també Lluís I de Borbó, Lluís I de Montpensier o Lluís I de Borbó-Montpensier (mort cap a 1486), fou comte de Montpensier, senyor de Mercoeur i de Combrailles, i després (1436) delfí d'Alvèrnia, comte de Clarmont i de Sancerre.
Veure Senyoria de Mercoeur і Lluís I de Montpensier
Lluís II de Borbó
Lluís II de Borbó anomenat "El Bo" (1337 - Montluçon, Regne de França, 1410), va ser el fill gran de Pere I de Borbó i Isabel de Valois.
Veure Senyoria de Mercoeur і Lluís II de Borbó
Lluís III de Montpensier
Lluís III de Montpensier també Lluís III de Borbó o de Borbó-Vendome (Moulins-sur-Allier, 1513 - Champigny-sur-Veude, 1582) fou duc de Montpensier, comte de Forès, príncep de Dombes, senyor de Beaujeu i delfí d'Alvèrnia.
Veure Senyoria de Mercoeur і Lluís III de Montpensier
Mercœur
* Mercœur (Alt Loira), municipi francès.
Veure Senyoria de Mercoeur і Mercœur
Nicolau de Mercoeur
Nicolau de Lorena, fill d'Antoni el Bo, duc de Lorena i ducat de Bar, i de Renata de Borbó-Montpensier, nascut a Bar-le-Duc el 1524, mort el 12 de juny de 1577, va ser en principi bisbe de Metz de 1543 a 1548 i de Verdun de 1544 a 1547, després comtat de Vaudémont de 1548 a 1577, senyor de Mercoeur de 1563 a 1569 i després duc de Mercoeur de 1569 a 1577 però sobretot, de 1552 a 1559, regent dels ducats de Lorena i de Bar durant la minoria del seu nebot Carles III.
Veure Senyoria de Mercoeur і Nicolau de Mercoeur
Principats de França
Alguns feus francesos, fins i tot alguna pairia, va adquirir el títol de principat.
Veure Senyoria de Mercoeur і Principats de França
Santa Lliga de París
Retrat d'Enric I de Guisa, tercer duc de Guisa, cap al 1588, líder de la Santa Lliga durant les Guerres de religió de França. Museu Carnavalet, París La Santa Lliga de París, també anomenada Santa Lliga, Lliga Catòlica o La Lliga (en francès: Ligue Catholique, Sainte Ligue o Sainte Union) va ser un moviment polític armat de caràcter catòlic creat a França a 1576 per Enric de Guisa, Duc de Guisa per oposar-se per la força a hugonots, protestants i a la Casa de Borbó durant les Guerres de religió a França.
Veure Senyoria de Mercoeur і Santa Lliga de París
Senyories de França
D'entre les moltes senyories de França les principals foren.
Veure Senyoria de Mercoeur і Senyories de França
Setge de Cadaqués (1655)
L'any 1655 l'exèrcit francès inicià un nou atac en el front català.
Veure Senyoria de Mercoeur і Setge de Cadaqués (1655)
Setge de Tortosa (1650)
El setge de Tortosa de 1650 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure Senyoria de Mercoeur і Setge de Tortosa (1650)
També conegut com Duc de Mercoeur, Ducat de Mercoeur.