Comunicació

829 les relacions: Adjutori Segarra, Adrià Trescents Ribó, Adsabra, Agrupació Excursionista de Reus, Agustí Duran i Sanpere, AISA (microcotxe), Ajuntament de Guissona, Alcaldesses de Catalunya (legislatura 2015-2019), Alfals, Alt Pirineu i Aran, Alt Urgell, Alta Segarra, Alta-riba, Altadill, Altiplà de la Segarra, Alzinera de Can Gaspar, Amorós, Anacoreta, Andreu Capella, Anhidrita, Anna Manaut Caixal, Anna Maria Janer i Anglarill, Anoia, Antiga muralla de Torà, Antoni Alabau i Vergonyós, Antoni Capell i Boneu, Antoni Caus i Vidal, Antoni Desvalls i de Vergós, Aqüeducte de la Vila, Aqüeducte dels Frares, Aquelarre, Aquelarre de Cervera, Aranyó, Arçot, Argençola, Arnaleta d'Alta-riba, Aromes de la Segarra, Arpella cendrosa, Arquitectura romànica, Ús dels articles dels topònims en català, Associació de Municipis per la Independència, Autobusos interurbans de Catalunya, Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'Àrea de Lleida, Àrea Bàsica Policial, Bages, Baixa Segarra, Ball de faixes de Sant Martí de Tous, Ballarida pèndula, Baronia d'Erill, Baronia de Gironella, ..., Barranc de Bellera, Barranc de Figuerola, Barranc de la Vila (Segarra), Barranc del Soler (desambiguació), Batalla de Gra, Batalla de Prats de Rei, Batalla de Rubinat, Batalla de Torà, Belles arts, Bellmunt de Segarra, Bellprat, Bellveí (Torrefeta i Florejacs), Benet Argeric, Benet Tristany, Berenguer Sunifred, Bernat Saportella, Bernat Tallaferro, Biosca, Bisbat d'Urgell, Bisbat de Solsona, Bitlles catalanes, Blaveta de l'espantallops, Botjosa, Briançó, C-1412, Cabaler, Cabana de volta de Cal Millet, Cabana de volta dels Reguers, Cabanabona, Cabestany (Montoliu de Segarra), Cacera de bruixes als Països Catalans, Cal Balcells de Santa Fe, Cal Benito (Montoliu de Segarra), Cal Berenguer de Vilagrasseta, Cal Birrotes, Cal Caelles, Cal Caelles (Torà), Cal Calafell, Cal Comabella (Torà), Cal Fantico, Cal Fassi, Cal Ferrer de Claret, Cal Ferreric de Claret, Cal Gili (Mont-roig), Cal Gou, Cal Gras de Cellers, Cal Joanet, Cal Jovanics, Cal Jovans, Cal Miqueló (Torà), Cal Miramunt (Torà), Cal Miramunt de Claret, Cal Moliner de Claret, Cal Nuix, Cal Pastoret de Sant Serni, Cal Piteu (Guissona), Cal Quel (Torà), Cal Ramon del Bep, Cal Santpare, Cal Sastre de Claret, Cal Sastre de Santa Fe, Cal Torné (Estaràs), Cal Torreta de Sant Guim de Freixenet, Cal Trilla, Cal Valentines (Torà), Calaf, Calcita, Campionat de Catalunya de Clubs de curses de muntanya, Can Birrot, Can Garriga (Torà), Canal Segarra-Garrigues, Candidatura d'Unitat Popular, Cantaperdiu, Cap de la Serra, Capella del Coll de Llanera, Carbasí, Carme Balcells i Segalà, Carrer de l'Església de Sant Just, Carrer Major de Cervera, Carreró de les Bruixes (Cervera), Cas Torà, Casa al carrer Nou, 17 (Torà), Casa Bruno Cuadros, Casa dels Cardona, Casa dels Pollets, Casa Massana (Torà), Casa Museu Duran i Sanpere, Casa Sileta, Casalot de la Carlana, Casanova de Pujol, Castell d'Aguilar de Segarra, Castell d'Alta-riba, Castell de Boixadors, Castell de Castellmeià, Castell de Cervera, Castell de Concabella, Castell de Florejacs, Castell de Guissona, Castell de la Cardosa, Castell de les Pallargues, Castell de les Sitges, Castell de Llobera, Castell de Montcortès, Castell de Montfalcó (les Oluges), Castell de Montlleó, Castell de Montpaó, Castell de Ratera, Castell de Riner, Castell de Sanaüja, Castell de Santa Fe, Castell de Talteüll, Castell de Timor, Castell de Vergós Guerrejat, Castell de Vicfred, Castell i vilatge de Savella, Castell Reial de Cotlliure, Castellmeià, Castellnou d'Oluges, Castellum romà de Puig Castellar, Català nord-occidental, Català xipella, Catalunya, Celdoni i Ermenter, Celeriana de Vic, Celler del Sindicat de Barberà de la Conca, Cellers (Torà), Cementiri de Sant Andreu, Cementiri de Torà, Central hidroelèctrica de Molinos, Cervera, Ciutadilla, Ciutat Pubilla de la Sardana, Civit, Clavells, Clima de Catalunya, Comabella (Sant Guim de la Plana), Comabella (Torà), Comandes catalanes de l'orde del Temple, Comarques de Catalunya, Comarques de catalunya per població, Comarques de Catalunya per superfície, Comarques naturals de Catalunya, Composició política dels Consells Comarcals de Catalunya (1987-1991), Composició política dels Consells Comarcals de Catalunya (1991-1995), Composició política dels Consells Comarcals de Catalunya (1995-1999), Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Manresa, Comte de Cervera, Comunidor de Santa Maria de sa Serra, Conca de Barberà, Concabella, Consell comarcal, Consell de Col·legis d'Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya, Costa Dreta, Costes de Palou, Cotlliure, Creu de Condomines (muntanya), Creu de la Bastida, Creu de la Santa Missió de Santa Fe, Creu de terme de Torrefeta, Creu de terme dels Alamús, Creu Monumental de Sant Pere del Arquells, Cristòfol Montiu, Crocus nevadensis, Cugat màrtir, Cuiner (Pinós), Cup (enologia), Daniel Finestres i de Monsalvo, Denominació d'Origen Costers del Segre, Depressió Central, Dinastia, Divisió territorial de Catalunya, Dolmen de Llanera, Ducat de Cardona, Eix Transversal ferroviari, El Bancal, El Cabalot, El Canós, El Castell de Santa Maria, El Collet Alt, El Far (Torrefeta i Florejacs), El foraster (programa de televisió), El Llor, El Mirador (Cervera), El Petit de Cal Eril, El Puig (Estaràs), El Puig (Montoliu de Segarra), El Reguer, El Soler de Puig-redon, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017, Eleccions municipals catalanes de 1934, Eleccions municipals espanyoles de 2015, Els Bellons, Els Hostalets, Els Hostalets (Ribera d'Ondara), Els Plans, Els Plans de Sió, Els Turons (Ribera d'Ondara), Ermita de Santa Maria (Biosca), Escut de Torrefeta i Florejacs, Escuts i banderes de la Segarra, Església de Sant Domènec, Església de Sant Just d'Ardèvol, Espai Natural Protegit de Granyena, Espai Natural Protegit de les Valls del Sió-Llobregós, Estació de Cervera, Estaràs, Exvot, Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera, Faune bru, Ferran (Estaràs), Florejacs, Fonolleres, Fonolleres (Granyanella), Font de Cal Porta, Font de la Puda, Font de la Puig, Font de la Vila de Torà, Font Puda, Fontanet, Forès, Francí de Gàver, Francesc Andreví i Castellar, Francesc de Solà, Francesc Ribó i Rovira, Francesc Rufes, Francesc Xavier Marimon i Sabaté, Frederic Bentanachs i Chalaux, Freixenet de Segarra, Fundació Manuel de Pedrolo, Garrigues, Gàver, Geografia de Catalunya, Gessamí groc, Gil de Fontanet, Gironella, Gorga (hidrografia), Gospí, Gra (Torrefeta i Florejacs), Gramuntell, Granollers (Torrefeta i Florejacs), Granyanella, Granyena de Segarra, Grup Alimentari Guissona, Grup de la barita, Guarda-si-venes, Gueralda de Guàrdia i de Cervera, Guifré II de Cerdanya, Guillons, Guissona, Guix, Història de les vegueries, Hospital de Sant Joan, Hostafrancs, Hostafrancs (els Plans de Sió), Humbert Torres i Barberà, Iesso, Ignasiana BTT, Incendi forestal, Incendis forestals de 1998 a la Catalunya Central, Incendis forestals de Catalunya de 1994, Independents de la Segarra, Informe Roca, Isabel Llorach i Dolsa, Isidre Elias, Isidre Vilaró i Codina, Ivorra, Jaume Alsina i Calvet, Jaume de Copons i de Tamarit, Jaume Magre i Ubach, Jaume Moya Matas, Jaume Pujol i Balcells, Jaume Vila i Capdevila, Jeroni Lloret, Joan Barter, Joan Grau (escultor), Joan Margarit i Consarnau, Joan Pont i Cos, Joan Salat i Tarrats, Joanet (mitologia), Joaquín Ibarra, Jordi Pàmias i Grau, Josep Albert Navarro-Mas i Marquet, Josep Arrufat i Mestres, Josep Benet i Morell, Josep Cosconera i Carabassa, Josep de Peguera i de Cortit, Josep de Vega i de Sentmenat, Josep Iglésies i Guizard, Josep Jordana i Morera, Josep Maria Ferran i Baqué, Josep Maria Llobet i Portella, Josep Maria Razquin i Jené, Josep Pané i Mercè, Josep Ramoneda i Molins, Josep Termes i Ardèvol, Josep Xifré i Mussach, Julio Sorigué Zamorano, L'Ametlla de Segarra, L'Aranyó, L-303, L-310, L-311, L-311z, La Baronia de Rialb, La Cardosa, La Casanova, La Casanova de Puig-redon, La Creu del Vent (Montmaneu), La Curullada, La Diada del Sí, La Forja, La Guixera, La Manresana (Sant Ramon), La Masuca, La Móra (Granyanella), La Morana, La Petja, La Pinada, La Prenyanosa, La Rabassa (Sant Guim de Freixenet), La Simonera, La Sisquella, La Soledat, La Tallada (poble de la Segarra), La Vilella (Torà), Lacetans, Les Cases de la Serra, Les Comasses, Les Feixes de Puig-redon, Les Oluges, Les Pallargues, Les Sitges (Torrefeta i Florejacs), Les Viles (Torà), Llanera (Torà), Lledoner de Castellnou d'Oluges, Llei de vegueries de Catalunya, Lleida, Llindars, Llista d'antics municipis de Catalunya, Llista d'espècies de ratpenats de Catalunya, Llista d'insectívors del Solsonès, Llista de Béns Culturals d'Interès Nacional de la Segarra, Llista de capitals de comarca dels Països Catalans, Llista de cardenals naturals dels Països Catalans, Llista de castells dels Països Catalans, Llista de colles castelleres, Llista de fabricants de microcotxes dels Països Catalans, Llista de gentilicis, Llista de jaciments arqueològics de Catalunya, Llista de les comarques dels Països Catalans, Llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades, Llista de minerals de Catalunya, Llista de monuments de la Segarra, Llista de municipis de la província de Lleida, Llista de muntanyes de Catalunya, Llista de noms llatins de poblacions catalanes, Llista de parròquies del bisbat de Solsona, Llista de pilots de motociclisme dels Països Catalans, Llista de places de nou, Llista de plantes de Catalunya, Llista de poblacions monosíl·labes de Catalunya, Llista de ponts de Ponent, Llista de premsa en català, Llista de rellotges de sol de la Segarra, Llista de topònims catalans d'origen cèltic, Llista de topònims d'Estaràs, Llista de topònims d'Ivorra, Llista de topònims de Cervera, Llista de topònims de Granyanella, Llista de topònims de Granyena de Segarra, Llista de topònims de Guissona, Llista de topònims de les Oluges, Llista de topònims de Massoteres, Llista de topònims de Montoliu de Segarra, Llista de topònims de Montornès de Segarra, Llista de topònims de Ribera d'Ondara, Llista de topònims de Sanaüja, Llista de topònims de Sant Guim de Freixenet, Llista de topònims de Sant Guim de la Plana, Llista de topònims de Sant Ramon, Llista de topònims de Talavera, Llista de topònims de Tarroja de Segarra, Llista de topònims de Torrefeta i Florejacs, Llista de topònims dels Plans de Sió, Llista de topònims terminats en -ona, Llista dels sostres comarcals de Catalunya, Llobera, Lloberola, Llobregós, Lluís Solà Padró, Lluís Trepat i Padró, Lo nou diccionari lleidatà-català, Los Plans, Los Tossalets, Los Tossalets (Cervera), Lucas Silvano Ferro Solé, Magí Cantacorps, Magí de Viles, Malgrat (Cervera), Manresa, Marcòlic, Mare de Déu de les Flors de Maig, Marge, Margeners de Guissona, Maria Güell i Puig, Maria Josepa Colom i Sambola, Marquesat del Poal, Marxa dels Castells de la Segarra, Mas d'en Porta, Mas de Bondia, Mas de l'Ardit, Mas de les Mates, Mas del Molí, Masia de Quim, Masia del Bon Pas, Masia del Cendra, Massoteres, Melió, Memòries (llibre de Josep Maria de Sagarra), Mercè Canela i Garayoa, Miracle de la Mare de Déu del Roser i el cavaller de Colònia, Miralles (Torà), Miscel·lània Cerverina, Modernisme català, Molí de la Font, Molí de Llanera, Molí de Sant Pere dels Arquells, Molí de Santa Fe, Moneda Sikarra, Mont-roig (els Plans de Sió), Montcortès de Segarra, Montfalcó Murallat, Montfar, Montfred, Montfred (Talavera), Montlleó (Ribera d'Ondara), Montmaneu, Montoliu de Segarra, Montornès de Segarra, Montpalau (Ribera d'Ondara), Morrocurt de Claret, Muller d'Hostafrancs, Muralla de Verdú, Museu Comarcal de l'Urgell, Museu de Guissona, Museu del pa de Torà, Nadal, Nevada a Catalunya del 2010, Nevada Grossa, Ni oblit ni perdó, Niu de metralladores de Concabella, Noguera, Obra completa de Manuel de Pedrolo, Obra del Cançoner Popular de Catalunya, Ofensiva de Catalunya, Oleguer de Montserrat i Rufet, Oliola, Orde de la Mercè, Palamós (Sant Guim de Freixenet), Pallerols (Talavera), Palou (Torrefeta i Florejacs), Palouet, Parc eòlic, Partit per Catalunya, Passos coberts de Torà, Pau Llorach i Malet, Pavia (Talavera), Pedrafita (Biosca), Pedreres del Talladell, Peixera de la Prenyanosa al riu Sió, Pelagalls, Període iber a Catalunya, Pere Fages i Beleta, Pere Sorribes, Pilaret de Cal Tanyot, Pilaret de la Petja, Pinassa, Pinós, Pinell de Solsonès, Pinyols, Pius Puigcorbé i Galceran, Pla d'en Puigverd, Pla d'Urgell, Pla de la Saira (Montoliu de Segarra), Pla del Pi (Montornès de Segarra), Pla territorial general de Catalunya, Places i diades castelleres, Plans de Muller, Plans de Sió, Plans del Franquesa, Poble castral, Poliorcètica, Pomar (Ribera d'Ondara), Ponent (regió), Pont (desambiguació), Pont de les Merites, Pont de Sant Pere dels Arquells, Pont del Diable (Torà), Pont ferroviari, Portal de l'Aguda, Portal de la Vila (Torà), Portal Vell de l'Ofrera, Portell (Sant Ramon), Porxada de la plaça de l'Església (Torà), Pou de gel de Torà, Pou de Madern, Pou dels Horts de Sant Serni, Prefectura, Prefectura de Policia, Premi 7lletres, Província de Lleida, Províncies de Catalunya, Prunel·la blanca, Puig-oriol (Castellfollit de Riubregós), Puigcardener, Puigcernau, Pujalt, Purins, Quer (orografia), Ramon Borrell I, Ramon Condal i Escudé, Ramon Jordana i Morera, Ramon Nonat, Ramon Piñas i Morlà, Ramon Térmens, Ramon Turull Bargués, Ramon Vilaró i Galceran, Rasa d'Ollers, Rasa de l'Alzina (desambiguació), Rasa de l'Alzina (Torà), Rasa de la Font de Vilella, Rasa de Montraveta (Torà), Rasa del Pujol (Segarra), Rasa dels Albins, Rasa dels Traus, Ratafia, Ratera, Reagrupament, Referèndum estatutari a Catalunya de 2006, Regió Policial (Mossos d'Esquadra), Regió sanitària de Catalunya, Reis d'Orient, Resultats de les consultes sobre la independència de Catalunya, Revolta dels Barretines, Ribelles (Vilanova de l'Aguda), Riber (Torrefeta i Florejacs), Ribera d'Ondara, Ribera del Sió, Riera de Sanaüja, Riera de Santa Maria (desambiguació), Riera de Santa Maria (Segarra), Riu Ondara, Riu Sió, Rocabandera, Rodalia de Lleida, Rosa Fabregat i Armengol, Roure de Llindars, Roureda, Rubinat, Salvador Bordes i Balcells, Salvador Vidal (compositor), Sanaüja, Sant Antolí i Vilanova, Sant Cristòfol (Torrefeta i Florejacs), Sant Domí, Sant Esteve de Pelagalls, Sant Gil de Torà, Sant Guim de Freixenet, Sant Guim de la Plana, Sant Guim de la Rabassa, Sant Jaume de Timor, Sant Jeroni de la Murtra, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Julià d'Estaràs, Sant Llorenç de Ratera, Sant Macari de Guissona, Sant Martí de Cellers, Sant Martí de la Morana, Sant Miquel de Guarda-si-venes, Sant Pere de Castellnou d'Oluges, Sant Pere de Figuerola, Sant Pere de la Cardosa, Sant Pere de Murinyols, Sant Pere dels Arquells, Sant Pere dels Pastors, Sant Pere el Gros, Sant Pere Sasserra, Sant Ramon, Sant Ramon de Portell, Sant Salvador de Concabella, Sant Salvador del Coll de Llanera, Santa Fe (les Oluges), Santa Magdalena de Cervera, Santa Maria de Cervera, Santa Maria de Gàver (església nova), Santa Maria de Gramuntell, Santa Maria de Guissona, Santa Maria de l'Aguda, Santa Maria de l'Estany, Santa Maria de Malgrat, Santa Maria de Mont-roig, Santa Maria de Montlleó, Santa Maria de Sant Serni, Santa Maria de Tauladells, Santa Maria de Vallferosa, Santa Maria de Viver, Santuari de Sant Ramon Nonat, Sarcòfags medievals de Claret, Símbols de Guissona, Símbols de Sanaüja, Símbols de Sant Guim de Freixenet, Sedó, Segarra, Segarra (desambiguació), Segre Mitjà, Segrià, Selvanera, Seqüències, Serra de Cellers, Serra de Claret, Serra de l'Aguda, Serra de l'Horta, Serra de Llorenç, Serra de Montclar, Serra de Sant Donat, Serra de Sant Salvador (Torà), Serra de Segària, Serra Llarga (Granyanella), Serrat d'Ollers, Serrat de Montpaó, Serrat de Sant Miquel, Serrat del Balaguer, Serrat dels Moros (Torà), Serrat Espès, Serrat Rodó (Pinós), Sesteró, Sexafòlia, Sibil·la de Castellvell, Sisteró, Socarrats (Torà), Soldevila, Soldevila (Torà), Solsona, Solsonès, Stolpersteine, Suró, Talteüll (Massoteres), Tarroja de Segarra, Tàrrega, Territori català lliure, Timor (Segarra), Toponímia, Torà, Torà (desambiguació), Tordera (Granyanella), Torre d'Ivorra, Torre de guaita de Portell, Torre de la Panadella, Torre de sentinella, Torre Nova, Torrefeta, Torrefeta i Florejacs, Torrent (hidrologia), Torrent de Fontanet, Torrent de l'Oró, Torrent Salat, Tossal d'Alta-riba, Tossal de Barrers, Tossal de Bellera, Tossal de Comacalda, Tossal de Garrigueta, Tossal de l'Escariot, Tossal de l'Orpí, Tossal de la Bagassa, Tossal de la Bassa, Tossal de la Bassa Nova, Tossal de la Capella, Tossal de la Comalada, Tossal de la Creu (Segarra), Tossal de la Mallola, Tossal de la Molgosa, Tossal de la Morera, Tossal de la Palanca, Tossal de la Planeta, Tossal de la Vella, Tossal de les Bruixes, Tossal de les Deveses, Tossal de les Forques (Cervera), Tossal de les Forques (Sant Ramon), Tossal de les Parades, Tossal de les Roques, Tossal de les Sorts, Tossal de les Tenalles, Tossal de Miralles, Tossal de Queralt, Tossal de Ras, Tossal de Robert, Tossal de Sant Donat, Tossal de Sant Ramon, Tossal de Suró, Tossal del Baró, Tossal del Beli, Tossal del Catarro, Tossal del Colom, Tossal del Fuster, Tossal del Ginebre, Tossal del Gomà, Tossal del Llangost, Tossal del Mas de Nadal, Tossal del Postillon, Tossal del Senyor (Ribera d'Ondara), Tossal dels Avellaners, Tossal Gran (Sant Guim de la Plana), Tossal Gros (Biosca), Tossal Gros (Massoteres), Tossal Julià, Tossal Llarg (Granyanella), Tossal Llarg (Sant Guim de la Plana), Tossal Redó (Torrefeta i Florejacs), Tossal Rodó (Granyanella), Tossal Roig (Torrefeta i Florejacs), Tossals d'Escomelles, Turó de Mirambell, Turó de Sant Ermengol, Turó de Ventafarines, Turó del Colomer, Turó del Galutxo, Turó del Magre, Turó del Terròs, Universitat de Barcelona, Universitat de Cervera, Urgell, Vallferosa, Vallfogona de Riucorb, Vegetació de Catalunya, Vegetació dels Països Catalans, Vegueria, Vergós, Vergós Guerrejat, Vicenç de Cotlliure, Vicfred, Vila closa, Vila del llibre, Vilagrasseta, Vilalta, Visions & Cants, Viver de Segarra, Xarxa ferroviària de Catalunya, Xoriguer comú, Zona Escolar Rural, 1 d'abril, 11 de juliol, 11 de maig, 12 d'octubre, 12 de febrer, 12 de juny, 14 de juny, 17 de febrer, 1837, 1887, 19 de desembre, 1918, 1921, 1924, 1933, 1938, 1956, 1990, 1993, 3 d'agost, 3 de febrer, 31 d'agost, 5 de juny, 5 de setembre, 6 de maig, 8 de març. Ampliar l'índex (779 més) » « Shrink índex

Adjutori Segarra

Adjutori Segarra fou un dels capitans de cavalleria de l'exèrcit català que va caure derrotat l'11 de setembre de 1714.

Nou!!: Segarra і Adjutori Segarra · Veure més »

Adrià Trescents Ribó

Adrià Trescents Ribó (Guissona, Segarra 1919 - 2006) fou un religiós de l'Institut dels Germans de les Escoles Cristianes i educador català.

Nou!!: Segarra і Adrià Trescents Ribó · Veure més »

Adsabra

L'adsabra, rabet de gat, cua de gat o herba de l'hemorroide (Sideritis angustifolia) és una mata llenyosa de la família de les labiades present a bona part de la costa mediterrània, a zones submuntanals.

Nou!!: Segarra і Adsabra · Veure més »

Agrupació Excursionista de Reus

LAgrupació Excursionista de Reus va ser una entitat excursionista, ja desapareguda, establerta a Reus de l'any 1915 al 1919.

Nou!!: Segarra і Agrupació Excursionista de Reus · Veure més »

Agustí Duran i Sanpere

Agustí Duran i Sanpere (Cervera, 5 de juny de 1887 - Barcelona, 29 d'abril de 1975) va ser un historiador, arqueòleg, arxiver i museòleg català.

Nou!!: Segarra і Agustí Duran i Sanpere · Veure més »

AISA (microcotxe)

L'AISA fou un microcotxe fabricat entre 1952 i 1955 a Cervera, Segarra, per l'empresa Actividades Industriales, S.A., propietat de Martí Martí.

Nou!!: Segarra і AISA (microcotxe) · Veure més »

Ajuntament de Guissona

LAjuntament de Guissona és una obra del municipi de Guissona (Segarra) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Segarra і Ajuntament de Guissona · Veure més »

Alcaldesses de Catalunya (legislatura 2015-2019)

miniatura Alcaldessa (nom femení) Política que presideix un ajuntament i que és la màxima autoritat d'un municipi.

Nou!!: Segarra і Alcaldesses de Catalunya (legislatura 2015-2019) · Veure més »

Alfals

L'alfals, userda, melga, mèliga o herbaalfals (Medicago sativa) és una planta de la família de les papilionàcies.

Nou!!: Segarra і Alfals · Veure més »

Alt Pirineu i Aran

Alt Pirineu i Aran L'Alt Pirineu (en aranès: Naut Pirenèu e Aran) és un dels vuit àmbits funcionals territorials de la Generalitat de Catalunya definits en el Pla territorial general de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Alt Pirineu i Aran · Veure més »

Alt Urgell

L'Alt Urgell (també anomenat Urgell o Urgellet) és una comarca de Catalunya situada geogràficament als Pirineus i forma part de la província de Lleida i de l'àmbit funcional territorial de l'Alt Pirineu i Aran.

Nou!!: Segarra і Alt Urgell · Veure més »

Alta Segarra

LAlta Segarra és una comarca natural de Catalunya, delimitada per l'altiplà que li dona nom.

Nou!!: Segarra і Alta Segarra · Veure més »

Alta-riba

Alta-riba és una entitat de població del municipi d'Estaràs, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Alta-riba · Veure més »

Altadill

Altadill és una entitat de població al municipi de Sant Guim de Freixenet, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Altadill · Veure més »

Altiplà de la Segarra

Extensió de la comarca natural de la Segarra. L'altiplà de la Segarra, o simplement la Segarra, és un altiplà que va dels 450 als 900 metres d'altitud i està situat prop del centre de Catalunya, entremig de la conca del riu Segre (a ponent), la conca del riu Anoia i la conca del riu Llobregat (a llevant tots dos), i per tant a una elevació més alta que les terres circumdants.

Nou!!: Segarra і Altiplà de la Segarra · Veure més »

Alzinera de Can Gaspar

L'Alzinera de Can Gaspar (Quercus ilex subsp. ballota) és un arbre que es troba a Llindars (la Ribera d'Ondara, la Segarra), la qual és una alzina de mida considerable, d'una gran bellesa estètica i emmarcada en un paratge agrícola molt bonic.

Nou!!: Segarra і Alzinera de Can Gaspar · Veure més »

Amorós

Amorós és una entitat de població del municipi de Sant Guim de Freixenet, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Amorós · Veure més »

Anacoreta

Sant Antoni Abat anacoreta Un anacoreta (paraula procedent del llatí medieval «anachorēta», i aquest del terme grec "ἀνα-χωρέω", que significa "retirar-se") és una persona que viu en un lloc solitari, entregat completament a la contemplació i a la penitència, aïllada de la comunitat.

Nou!!: Segarra і Anacoreta · Veure més »

Andreu Capella

Andreu Capella (València, 1529 - Sanaüja, la Segarra, 22 de setembre de 1609) fou un escriptor i teòleg jesuïta, després cartoixà, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.

Nou!!: Segarra і Andreu Capella · Veure més »

Anhidrita

Lanhidrita és un mineral de la classe dels sulfats.

Nou!!: Segarra і Anhidrita · Veure més »

Anna Manaut Caixal

Anna Manaut Caixal (Tarroja de Segarra, Segarra, 17 de desembre de 1990) és una jugadora d'handbol, que juga en la posició de lateral dreta.

Nou!!: Segarra і Anna Manaut Caixal · Veure més »

Anna Maria Janer i Anglarill

Anna Maria Janer Anglarill (Cervera, Segarra, 18 de desembre de 1800 - Talarn, Pallars Jussà, 11 de gener de 1885), coneguda com la Mare Janer, va ser una religiosa catalana fundadora de la Congregació de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell.

Nou!!: Segarra і Anna Maria Janer i Anglarill · Veure més »

Anoia

LAnoia és una comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.

Nou!!: Segarra і Anoia · Veure més »

Antiga muralla de Torà

L'antiga muralla de Torà (Segarra) és un monument declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Segarra і Antiga muralla de Torà · Veure més »

Antoni Alabau i Vergonyós

Antoni Alabau i Vergonyós (Barcelona, Barcelonès, 1753 - Cervera, Segarra, 1819), va ser un religiós i un pensador català de l'orde franciscà.

Nou!!: Segarra і Antoni Alabau i Vergonyós · Veure més »

Antoni Capell i Boneu

Antoni Capell i Boneu (Tarroja de Segarra, Segarra, 1852 - ?, 1922) va ésser un important terratinent i batlle de Tarroja de Segarra, vocal de la Junta de Primera Ensenyança, vocal de la Junta de Sanitat del Districte, membre de la Junta del Repartiment Veïnal de Consums, contribuent associat a l'Ajuntament, jutge municipal i caporal del Sometent.

Nou!!: Segarra і Antoni Capell i Boneu · Veure més »

Antoni Caus i Vidal

Antoni Caus i Vidal (Barcelona, 1963) és un poeta i narrador català.

Nou!!: Segarra і Antoni Caus i Vidal · Veure més »

Antoni Desvalls i de Vergós

Antoni Desvalls i de Vergós (el Poal, Pla d'Urgell, 21 de febrer de 1666 - Viena, 7 de juliol de 1724) fou un militar austriacista català, nomenat primer marquès del Poal.

Nou!!: Segarra і Antoni Desvalls i de Vergós · Veure més »

Aqüeducte de la Vila

L'Aqüeducte de la Vila és un aqüeducte de Torà, a la comarca de la Segarra inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Aqüeducte de la Vila · Veure més »

Aqüeducte dels Frares

L'Aqüeducte dels Frares és un aqüeducte de Torà, a la comarca de la Segarra, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Aqüeducte dels Frares · Veure més »

Aquelarre

Goya Un aquelarre o akelarre, originalment i en basc, és el lloc on les bruixes celebraven les seves reunions i rituals.

Nou!!: Segarra і Aquelarre · Veure més »

Aquelarre de Cervera

L'Aquelarre de Cervera és una festa tradicional celebrada a Cervera (la Segarra) l'últim cap de setmana d'agost des de 1978.

Nou!!: Segarra і Aquelarre de Cervera · Veure més »

Aranyó

* Botànica: l'aranyó és el fruit de l'aranyoner.

Nou!!: Segarra і Aranyó · Veure més »

Arçot

L'arçot o espí negre (Rhamnus lycioides), és una espècie de la família de les ramnàcies.

Nou!!: Segarra і Arçot · Veure més »

Argençola

Argençola és un municipi a la comarca de l'Anoia situat a la part occidental de la comarca.

Nou!!: Segarra і Argençola · Veure més »

Arnaleta d'Alta-riba

Arnaleta d'Alta-riba, o Arnaleta d'Altarriba (? - Vallbona de les Monges, 17 de gener de 1286), fou abadessa del monestir de Santa Maria de Vallbona.

Nou!!: Segarra і Arnaleta d'Alta-riba · Veure més »

Aromes de la Segarra

Aromes de la Segarra és un licor que s'elabora des de la dècada dels 1970 que sorgeix de la tradició de fer ratafies i licors casolans.

Nou!!: Segarra і Aromes de la Segarra · Veure més »

Arpella cendrosa

L'arpella cendrosa, esparver cendrós o arpellot cendrós (Circus pygargus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a Euràsia i Àfrica durant l'època de nidificació i passa l'hivern a l'Àfrica i l'Índia.

Nou!!: Segarra і Arpella cendrosa · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Segarra і Arquitectura romànica · Veure més »

Ús dels articles dels topònims en català

La majoria de topònims no porten article, però el seu ús és considerable.

Nou!!: Segarra і Ús dels articles dels topònims en català · Veure més »

Associació de Municipis per la Independència

LAssociació de Municipis per la Independència (AMI) és una organització que agrupa diferents entitats locals per tal de defensar l'assoliment dels drets nacionals de Catalunya amb l'objectiu de promoure l'exercici del dret a l'autodeterminació.

Nou!!: Segarra і Associació de Municipis per la Independència · Veure més »

Autobusos interurbans de Catalunya

La xarxa d’autobusos interurbans de Catalunya està formada per nombroses línies amb servei regular que són explotades per operadors privats, per mitjà de concessions.

Nou!!: Segarra і Autobusos interurbans de Catalunya · Veure més »

Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'Àrea de Lleida

Mapa de la zona integrada. En lila la Zona 1 i en groc la Zona 2 L'Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'Àrea de Lleida (ATM Àrea de Lleida) és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Segrià i l'Ajuntament de Lleida amb la finalitat de planificar i coordinar el transport públic a la regió de Lleida.

Nou!!: Segarra і Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'Àrea de Lleida · Veure més »

Àrea Bàsica Policial

Hospitalet. Àrees bàsiques policials Les Àrees Bàsiques Policials són aquells organismes del cos de Mossos d'Esquadra que s'encarreguen de vetllar per la seguretat ciutadana en un territori concret de Catalunya i proporcionen a la ciutadania del seu territori els serveis policials bàsics.

Nou!!: Segarra і Àrea Bàsica Policial · Veure més »

Bages

La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Bages · Veure més »

Baixa Segarra

En blau, els municipis de la Conca de Barberà que es troben íntegrament dins la Baixa Segarra; en blau cel, els que s'hi troben només parcialmenthttp://www.catpaisatge.net/fitxers/catalegs/CT/Memoria1/Cartografia_general/unitats.pdf Observatori del Paisatge de Catalunya.'' Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona'' La Baixa Segarra és una comarca natural situada a l'extrem nord de la comarca de la Conca de Barberà, al voltant de la població de Santa Coloma de Queralt i que inclou els municipis del nord-est d'aquesta comarca.

Nou!!: Segarra і Baixa Segarra · Veure més »

Ball de faixes de Sant Martí de Tous

El Ball de faixes de Sant Martí de Tous és una dansa tradicional que es balla a la població de Sant Martí de Tous durant la Festa Major i és un dels pocs balls de faixes que han pervingut fins a l'actualitat.

Nou!!: Segarra і Ball de faixes de Sant Martí de Tous · Veure més »

Ballarida pèndula

La ballarida pèndula (Hypecoum pendulum) és una espècie de papaveràcia.

Nou!!: Segarra і Ballarida pèndula · Veure més »

Baronia d'Erill

La Baronia d'Erill, del segle XI, juntament amb les baronies d'Abella, Bellera i Orcau, era una de les baronies primigènies de l'actual Pallars Jussà.

Nou!!: Segarra і Baronia d'Erill · Veure més »

Baronia de Gironella

La Baronia de Gironella fou una jurisdicció senyorial de la qual és té notícia per primera vegada en un pergamí datat de l'any 1405.

Nou!!: Segarra і Baronia de Gironella · Veure més »

Barranc de Bellera

El Barranc de Bellera és un torrent afluent per la dreta de la Rasa de Padollers.

Nou!!: Segarra і Barranc de Bellera · Veure més »

Barranc de Figuerola

* Hidrografia.

Nou!!: Segarra і Barranc de Figuerola · Veure més »

Barranc de la Vila (Segarra)

El Barranc de la Vila és un torrent afluent per l'esquerra de la Riera de Sanaüja que realitza tot el seu recorregut pel terme municipal de Biosca i que neix a llevant del Mas de la Vila.

Nou!!: Segarra і Barranc de la Vila (Segarra) · Veure més »

Barranc del Soler (desambiguació)

* Hidrografia.

Nou!!: Segarra і Barranc del Soler (desambiguació) · Veure més »

Batalla de Gra

La batalla de Gra va ser un fet d'armes que es va produir als voltants del poble de Gra, un petit nucli agregat al municipi de Torrefeta i Florejacs, a la Segarra, el dia 12 de juny de 1837 en el curs de l'anomenada Expedició Reial, durant la Primera Guerra carlina.

Nou!!: Segarra і Batalla de Gra · Veure més »

Batalla de Prats de Rei

La Batalla de Prats de Rei fou un dels episodis de la Guerra de Successió, que va tenir lloc al municipi anoienc d'Els Prats de Rei, entre setembre i el desembre de 1711.

Nou!!: Segarra і Batalla de Prats de Rei · Veure més »

Batalla de Rubinat

La batalla de Rubinat fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.

Nou!!: Segarra і Batalla de Rubinat · Veure més »

Batalla de Torà

La batalla de Torà fou una batalla lliurada el 1006 a Torà entre una aliança dels comtes catalans i un exèrcit del Califat de Còrdova.

Nou!!: Segarra і Batalla de Torà · Veure més »

Belles arts

Jacques-Louis David, Retrat de Madame Récamier, 1825, oli sobre tela. 173 × 243 cm Museu del Louvre, París Les belles arts o arts majors són arts que es desenvolupen principalment per un concepte estètic més que no pas per una aplicació pràctica.

Nou!!: Segarra і Belles arts · Veure més »

Bellmunt de Segarra

Bellmunt de Segarra és un llogaret amb una població de 28 habitants pertanyent al municipi Talavera a la (Segarra).

Nou!!: Segarra і Bellmunt de Segarra · Veure més »

Bellprat

Bellprat, envoltat de boscos i camps de conreu, és un petit municipi de la comarca de l'Anoia, amb presència humana des de molt antic, segons vestigis de l'edat de bronze amb assentaments ibèrics.

Nou!!: Segarra і Bellprat · Veure més »

Bellveí (Torrefeta i Florejacs)

Bellveí és una entitat de població del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Bellveí (Torrefeta i Florejacs) · Veure més »

Benet Argeric

Benet Argeric (Biosca, Segarra, 1697 – Montserrat, Bages, 25 de març de 1764) fou abat de Montserrat (1753–1757 i 1761–1764).

Nou!!: Segarra і Benet Argeric · Veure més »

Benet Tristany

Benet Tristany (Ardèvol, Solsonès, 1794 - Solsona, 17 de maig del 1847) fou un sacerdot, guerriller i mariscal de camp carlí català, conegut per la seva ferocitat.

Nou!!: Segarra і Benet Tristany · Veure més »

Berenguer Sunifred

Berenguer Sunifred —dit de Rosanes per estar a Castellví de Rosanes a la vegueria de Barcelona la seva casa solar— fou bisbe de Vic entre el 1075 i el 1099.

Nou!!: Segarra і Berenguer Sunifred · Veure més »

Bernat Saportella

Bernat Saportella (o Bernat de Saportella) va ser un diputat del braç militar de les Corts Catalanes al.

Nou!!: Segarra і Bernat Saportella · Veure més »

Bernat Tallaferro

Suposada tomba de Bernat Tallaferro al monestir de Santa Maria de Ripoll Bernat I de Besalú, dit Bernat Tallaferro (vers el 970 - Provença, 1020) fou comte de Besalú (988-1020) i comte de Ripoll (1003-1020).

Nou!!: Segarra і Bernat Tallaferro · Veure més »

Biosca

Biosca és un municipi de la comarca del Solsonès.

Nou!!: Segarra і Biosca · Veure més »

Bisbat d'Urgell

El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.

Nou!!: Segarra і Bisbat d'Urgell · Veure més »

Bisbat de Solsona

església catedral de Solsona, seu de la diòcesi. Palau Episcopal a Solsona. Església de Sant Jaume de Mollerussa. Façana de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga. Església de Santa Maria de l'Alba, Tàrrega. Església parroquial de la Sagrada Família de Navàs. Altar del Santuari de la Mare de Déu del Claustre a la catedral de Solsona. Altar barroc del Santuari del Miracle, Riner. Col·legiata de Sant Vicenç a Cardona. El bisbat de Solsona o diòcesi de Solsona (en llatí: Diocesis Celsonensis) és una circumscripció eclesiàstica de l'Església catòlica a Catalunya sufragània de l'arquebisbat metropolità de Tarragona i presidida pel bisbe de Solsona.

Nou!!: Segarra і Bisbat de Solsona · Veure més »

Bitlles catalanes

Arreu del territori s'organitzen torneigs. La foto s'ha pres durant el torneig social de Castellar del Vallès Com a bitlles catalanes s'entenen certes modalitats de bitlles d'arrel tradicional que s'han practicat al territori català de manera ininterrompuda des de fa generacions.

Nou!!: Segarra і Bitlles catalanes · Veure més »

Blaveta de l'espantallops

La blaveta de l'espantallops (Iolana iolas) és un lepidòpter glossat de la família Lycaenidae.

Nou!!: Segarra і Blaveta de l'espantallops · Veure més »

Botjosa

* Toponímia.

Nou!!: Segarra і Botjosa · Veure més »

Briançó

Briançó és un poble de 13 habitants pertanyent al municipi de Ribera d'Ondara (Segarra).

Nou!!: Segarra і Briançó · Veure més »

C-1412

Esquema de l'antiga carretera C-1412 (ressaltada en gris) C-1412 fou la codificació de la carretera (aleshores considerada comarcal) de la N-II a Jorba (Anoia) fins a Tremp (Pallars Jussà) tot passant per Calaf (Anoia), Torà (Segarra), Ponts (Noguera) i Isona (Pallars Jussà), entre d'altres.

Nou!!: Segarra і C-1412 · Veure més »

Cabaler

Cabaler (derivat de Cabal) o fadristern és un terme jurídic tradicional del dret català, que es comença a utilitzar durant el.

Nou!!: Segarra і Cabaler · Veure més »

Cabana de volta de Cal Millet

Cabana de volta de Cal Millet és una cabana de vinya de Torà (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Cabana de volta de Cal Millet · Veure més »

Cabana de volta dels Reguers

La Cabana de volta dels Reguers és un edifici de Mont-roig, al municipi dels Plans de Sió (Segarra), que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Cabana de volta dels Reguers · Veure més »

Cabanabona

Cabanabona és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, al Segre Mitjà.

Nou!!: Segarra і Cabanabona · Veure més »

Cabestany (Montoliu de Segarra)

Cabestany és un poble de 24 habitants pertanyent al municipi de Montoliu de Segarra (Segarra).

Nou!!: Segarra і Cabestany (Montoliu de Segarra) · Veure més »

Cacera de bruixes als Països Catalans

La cacera de bruixes als Països Catalans fou un conjunt de mesures empreses majoritàriament per tribunals civils (i no inquisitorials com resa el tòpic) contra persones sospitoses de bruixeria, a les terres de parla catalana.

Nou!!: Segarra і Cacera de bruixes als Països Catalans · Veure més »

Cal Balcells de Santa Fe

Cal Balcells de Santa Fe és una casa de Santa Fe, municipi de les Oluges, a la Segarra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Cal Balcells de Santa Fe · Veure més »

Cal Benito (Montoliu de Segarra)

Cal Benito és una obra de Montoliu de Segarra (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Cal Benito (Montoliu de Segarra) · Veure més »

Cal Berenguer de Vilagrasseta

Cal Berenguer de Vilagrasseta és una obra del poble de Vilagrasseta, al municipi de Montoliu de Segarra (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Cal Berenguer de Vilagrasseta · Veure més »

Cal Birrotes

Cal Birrotes o Casa Birrotes és una casa de Torà, a la comarca de la Segarra, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Cal Birrotes · Veure més »

Cal Caelles

* Cal Caelles: edifici del municipi de Cardona (Bages).

Nou!!: Segarra і Cal Caelles · Veure més »

Cal Caelles (Torà)

Cal Caelles és una casa de Torà (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Cal Caelles (Torà) · Veure més »

Cal Calafell

Cal Calafell és una obra de Sant Guim de Freixenet (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Cal Calafell · Veure més »

Cal Comabella (Torà)

Cal Comabella (antigament cal Rabassa) és una casa de Torà, a la comarca de la Segarra, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Cal Comabella (Torà) · Veure més »

Cal Fantico

Cal Fantico és una casa de Torà, a la comarca de la Segarra, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Cal Fantico · Veure més »

Cal Fassi

Cal Fassi és una casa al municipi de Torà, a la comarca de la Segarra inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Cal Fassi · Veure més »

Cal Ferrer de Claret

Cal Ferrer és una casa del nucli de Claret, al municipi de Torà (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Cal Ferrer de Claret · Veure més »

Cal Ferreric de Claret

Cal Ferreric és una casa del nucli de Claret, al municipi de Torà (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Cal Ferreric de Claret · Veure més »

Cal Gili (Mont-roig)

Cal Gili és una casa de Mont-roig de Segarra, entitat de població del municipi dels Plans de Sió (la Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Cal Gili (Mont-roig) · Veure més »

Cal Gou

Cal Gou és una casa rural del nucli de Sant Serni,al municipi de Torà (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Cal Gou · Veure més »

Cal Gras de Cellers

Cal Gras és una casa de Cellers, al municipi de Torà (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Cal Gras de Cellers · Veure més »

Cal Joanet

Cal Joanet és una antiga casa senyorial, molt reformada, al petit nucli urbà de Suró (municipi de Talavera, Segarra), entre cases ruïnoses, que contextualitza l'origen i desenvolupament d'aquest poble.

Nou!!: Segarra і Cal Joanet · Veure més »

Cal Jovanics

Cal Jovanics és una casa de Torà, a la comarca de la Segarra, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Cal Jovanics · Veure més »

Cal Jovans

Cal Jovans és una casa de Torà, a la comarca de la Segarra, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Cal Jovans · Veure més »

Cal Miqueló (Torà)

Cal Miqueló és una masia del municipi de Torà (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Cal Miqueló (Torà) · Veure més »

Cal Miramunt (Torà)

Cal Miramunt és una casa de Torà, a la comarca de la Segarra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Cal Miramunt (Torà) · Veure més »

Cal Miramunt de Claret

Cal Miramunt és una casa del nucli de Claret, al municipi de Torà (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Cal Miramunt de Claret · Veure més »

Cal Moliner de Claret

Cal Moliner és una casa del nucli de Claret, al municipi de Torà (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Cal Moliner de Claret · Veure més »

Cal Nuix

Cal Nuix, és una casa pairal de la vila d'Ivorra, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Cal Nuix · Veure més »

Cal Pastoret de Sant Serni

Cal Pastoret és una casa rural del nucli de Sant Serni, al municipi de Torà (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Cal Pastoret de Sant Serni · Veure més »

Cal Piteu (Guissona)

Cal Piteu és una casa de Guissona, a la Segarra, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Cal Piteu (Guissona) · Veure més »

Cal Quel (Torà)

Cal Quel és una casa de Torà, a la comarca de la Segarra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Cal Quel (Torà) · Veure més »

Cal Ramon del Bep

Cal Ramon del Bep és una obra del poble de l'Ametlla de Segarra, al municipi de Montoliu de Segarra (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Cal Ramon del Bep · Veure més »

Cal Santpare

* Toponímia.

Nou!!: Segarra і Cal Santpare · Veure més »

Cal Sastre de Claret

Cal Sastre és una casa de Claret, al municipi de Torà (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Cal Sastre de Claret · Veure més »

Cal Sastre de Santa Fe

Cal Sastre de Santa Fe és una casa de Santa Fe, municipi de les Oluges, a la Segarra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Cal Sastre de Santa Fe · Veure més »

Cal Torné (Estaràs)

Cal Torné és una casa d'Estaràs, a la Segarra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Cal Torné (Estaràs) · Veure més »

Cal Torreta de Sant Guim de Freixenet

Cal Torreta de Sant Guim de Freixenet és un edifici de Sant Guim de Freixenet (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Cal Torreta de Sant Guim de Freixenet · Veure més »

Cal Trilla

Cal Trilla és una casa del municipi de Torà, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Cal Trilla · Veure més »

Cal Valentines (Torà)

Cal Valentines és una casa de Torà, a la comarca de la Segarra, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Cal Valentines (Torà) · Veure més »

Calaf

Calaf és una vila i municipi situat al nord de la comarca de l'Anoia.

Nou!!: Segarra і Calaf · Veure més »

Calcita

La calcita és un mineral de la classe dels carbonats que pertany i dona nom al grup de la calcita.

Nou!!: Segarra і Calcita · Veure més »

Campionat de Catalunya de Clubs de curses de muntanya

El Campionat de Catalunya de Clubs de curses de muntanya, oficialment conegut com a Campionat de Catalunya de curses de muntanya per equips, és una competició de curses de muntanya a una única prova, organitzada anualment des de 2008 per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), per disputar-se el títol de millor equip de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Campionat de Catalunya de Clubs de curses de muntanya · Veure més »

Can Birrot

Can Birrot és una masia del municipi de Torà (Segarra) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Can Birrot · Veure més »

Can Garriga (Torà)

Can Garriga o Cangarriga és una casa de Torà, a la comarca de la Segarra, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Can Garriga (Torà) · Veure més »

Canal Segarra-Garrigues

A l'altura de Tàrrega (28 de juliol de 2011) El canal Segarra-Garrigues és una infraestructura hidràulica dissenyada per crear 70.150 noves hectàrees de regadiu a les comarques catalanes de la Noguera, la Segarra, el Pla d'Urgell, l'Urgell, el Segrià i les Garrigues, beneficiant 17.000 regants d'una setantena de municipis.

Nou!!: Segarra і Canal Segarra-Garrigues · Veure més »

Candidatura d'Unitat Popular

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una organització política assembleària anticapitalista i d'extrema esquerra que partint de l'àmbit municipal, diuen treballar per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals.

Nou!!: Segarra і Candidatura d'Unitat Popular · Veure més »

Cantaperdiu

El Cantaperdiu és una muntanya de 497 metres que es troba al municipi de Sanaüja, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Cantaperdiu · Veure més »

Cap de la Serra

* Geografia.

Nou!!: Segarra і Cap de la Serra · Veure més »

Capella del Coll de Llanera

La capella del Coll de Llanera és la capella de la masia del Coll del municipi de Torà (Segarra), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La masia i la capella estan a l'extrem nord-est del terme municipal, a la solana del serrat de la Vila, no lluny del dolmen de Llanera. Domina els camps de conreu que s'estenen pel seu voltant i vers els plans del sud. Per llevant la coneguda obaga del Coll, molt extensa, espessa i redreçada, la separen del barranc de Santa Maria que transcorre un centenar de metres sota seu. S'hi accedeix des de l'Hostal Nou per pistes en bon estat.

Nou!!: Segarra і Capella del Coll de Llanera · Veure més »

Carbasí

Carbasí és un petit nucli de població del municipi d'Argençola, a la comarca de l'Anoia.

Nou!!: Segarra і Carbasí · Veure més »

Carme Balcells i Segalà

Carme Balcells i Segalà, també coneguda com a Carmen Balcells (Santa Fe de Segarra, les Oluges, Segarra, 9 d'agost de 1930 - Barcelona, 20 de setembre de 2015), fou una agent literària catalana, molt valorada pels autors, ja que va aconseguir eliminar els contractes vitalicis i altres excessos editorials com imposar les clàusules de cessió per temps limitat d'un llibre.

Nou!!: Segarra і Carme Balcells i Segalà · Veure més »

Carrer de l'Església de Sant Just

El carrer de l'Església de Sant Just és un carrer del nucli de Sant Just, al municipi de Pinós (Solsonès) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Carrer de l'Església de Sant Just · Veure més »

Carrer Major de Cervera

El Carrer Major és un dels carrers més importants de la ciutat de Cervera (Segarra).

Nou!!: Segarra і Carrer Major de Cervera · Veure més »

Carreró de les Bruixes (Cervera)

El Carreró de les Bruixes és un carrer de Cervera (la Segarra) protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Segarra і Carreró de les Bruixes (Cervera) · Veure més »

Cas Torà

El cas Torà fou el criptònim que rebé la investigació instruïda pel jutge de l'Audiència Nacional Baltazar Garzón l'any 2003 contra tres joves del municipi segarrenc de Torà, els quals foren detinguts pels Mossos d'Esquadra acusats de ser els autors de diversos sabotatges contra interessos bancaris, polítics i mediàtics.

Nou!!: Segarra і Cas Torà · Veure més »

Casa al carrer Nou, 17 (Torà)

La Casa al carrer Nou, 17 és un habitatge al municipi de Torà, a la comarca de la Segarra inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Casa al carrer Nou, 17 (Torà) · Veure més »

Casa Bruno Cuadros

La Casa Bruno Cuadros o dels Paraigües és un edifici situat a la Rambla, el Pla de la Boqueria i el carrer del Cardenal Casañas de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Segarra і Casa Bruno Cuadros · Veure més »

Casa dels Cardona

La Casa dels Cardona és una casa de la vila de Torà, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Casa dels Cardona · Veure més »

Casa dels Pollets

La Casa dels Pollets era un edifici situat al carrer de la Creu Coberta, 26 del barri d'Hostafrancs de Barcelona, actualment desparaguda.

Nou!!: Segarra і Casa dels Pollets · Veure més »

Casa Massana (Torà)

La casa Massana, més coneguda a la vila com Cal Guatlles, és una casa de Torà, a la comarca de la Segarra, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Casa Massana (Torà) · Veure més »

Casa Museu Duran i Sanpere

La Casa Museu Duran i Sanpere és una casa barroca de Cervera (la Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Casa Museu Duran i Sanpere · Veure més »

Casa Sileta

La casa Sileta, també coneguda com a Cal Capell o Cal Colom, és un edifici de Tarroja de Segarra (Segarra) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Casa Sileta · Veure més »

Casalot de la Carlana

El Casalot de la Carlana és un mas situat al municipi de Granyena de Segarra a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Casalot de la Carlana · Veure més »

Casanova de Pujol

Casanova de Pujol és una masia al veïnat de les Cases de la Serra del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Casanova de Pujol · Veure més »

Castell d'Aguilar de Segarra

El Castell d'Aguilar de Segarra és un castell termenat del municipi d'Aguilar de Segarra (Bages) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Segarra і Castell d'Aguilar de Segarra · Veure més »

Castell d'Alta-riba

Escut del Castell d'Alta-riba i del seu llinatge El Castell Sant Miquel d'Alta-riba, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba al nucli d'Alta-riba, dins el municipi d'Estaràs, de la comarca de la Segarra, de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Castell d'Alta-riba · Veure més »

Castell de Boixadors

El castell de Boixadors és un edifici del municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia).

Nou!!: Segarra і Castell de Boixadors · Veure més »

Castell de Castellmeià

El Castell de Castellmeià, situat a Castellmeià, al municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), té el seu origen al i fou refet en part a la fi del.

Nou!!: Segarra і Castell de Castellmeià · Veure més »

Castell de Cervera

El castell de Cervera és un edifici de Cervera (Segarra) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Segarra і Castell de Cervera · Veure més »

Castell de Concabella

El Castell de Concabella fou un palau senyorial al nucli de la població de Concabella, al municipi dels Plans de Sió (Segarra).

Nou!!: Segarra і Castell de Concabella · Veure més »

Castell de Florejacs

Vista de Florejacs on sobresurt la torre del castell a l'esquerra El Castell de Florejacs és un monument del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra) declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

Nou!!: Segarra і Castell de Florejacs · Veure més »

Castell de Guissona

El castell de Guissona està situat a Guissona (Segarra).

Nou!!: Segarra і Castell de Guissona · Veure més »

Castell de la Cardosa

El Castell de la Cardosa és un edifici situat al nucli urbà del poble de la Cardosa, dins del terme municipal de Cervera, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Castell de la Cardosa · Veure més »

Castell de les Pallargues

El castell de les Pallargues, al terme municipal dels Plans de Sió, a la comarca de la Segarra, fou una fortalesa medieval, documentada des del com a Castellum Espalargi (mot equivalent a "pallers").

Nou!!: Segarra і Castell de les Pallargues · Veure més »

Castell de les Sitges

El Castell de les Sitges és un castell d'estil romànic i gòtic del nucli de les Sitges, al municipi de Torrefeta i Florejacs, a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Castell de les Sitges · Veure més »

Castell de Llobera

El Castell de Llobera és un castell del nucli i municipi de Llobera (Solsonès) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Segarra і Castell de Llobera · Veure més »

Castell de Montcortès

El castell de Montcortès és un castell de Montcortès de Segarra, al municipi dels Plans de Sió, a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Castell de Montcortès · Veure més »

Castell de Montfalcó (les Oluges)

El castell de Montfalcó es troba encimbellat dalt d'un turó que domina la confluència de la riera de Vergós amb el riu Sió al nord-est de Cervera i dins de Montfalcó Murallat, entitat de població agregada al municipi de les Oluges.

Nou!!: Segarra і Castell de Montfalcó (les Oluges) · Veure més »

Castell de Montlleó

El castell de Montlleó és una antiga fortificació declarada bé cultural d'interès nacional a la part alta del poble de Montlleó (Ribera d'Ondara, la Segarra), on actualment hi ha un vèrtex geodèsic i un dipòsit d'aigua.

Nou!!: Segarra і Castell de Montlleó · Veure més »

Castell de Montpaó

El castell de Montpaó és un edifici del poble de Sant Pere dels Arquells, al municipi de Ribera d'Ondara (Segarra) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Castell de Montpaó · Veure més »

Castell de Ratera

El Castell de Ratera, també conegut com a Castell Molí de Ratera, és un molí fariner, antic castell, situat a Ratera, al municipi dels Plans de Sió, a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Castell de Ratera · Veure més »

Castell de Riner

El Castell de Riner és una torre del municipi de Riner (Solsonès) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Segarra і Castell de Riner · Veure més »

Castell de Sanaüja

El castell de Sanaüja s'ubica dalt d'un turó que domina el poble de Sanaüja, a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Castell de Sanaüja · Veure més »

Castell de Santa Fe

El Castell de Santa Fe és una casa senyorial de Santa Fe, municipi de les Oluges (Segarra), protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Nou!!: Segarra і Castell de Santa Fe · Veure més »

Castell de Talteüll

* Castell de Talteüll, d'un poble del municipi de Massoteres, a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Castell de Talteüll · Veure més »

Castell de Timor

El castell de Timor és un edifici del poble de Sant Pere dels Arquells, al terme municipal de Ribera d'Ondara (Segarra) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Segarra і Castell de Timor · Veure més »

Castell de Vergós Guerrejat

El castell de Vergós Guerrejat és un edifici situat a la Plaça de l'Església, número 3, del municipi d'Estaràs, a la comarca de la Segarra, a Catalunya.

Nou!!: Segarra і Castell de Vergós Guerrejat · Veure més »

Castell de Vicfred

El castell de Vicfred està situat a l'altiplà que separa la conca del riu Llobregós de la del riu Sió.

Nou!!: Segarra і Castell de Vicfred · Veure més »

Castell i vilatge de Savella

Les restes del castell i vilatge de Savella es troben a la part més alta, a l'extrem nord-oest del turó de Savella, a l'est de la rasa de Forès, a l'extrem meridional dels altiplans segarrencs.

Nou!!: Segarra і Castell i vilatge de Savella · Veure més »

Castell Reial de Cotlliure

El Castell Reial de Cotlliure. Torre gòtica El Castell Reial de Cotlliure és un castell de la vila de Cotlliure, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord).

Nou!!: Segarra і Castell Reial de Cotlliure · Veure més »

Castellmeià

Castellmeià o simplement Meià és un llogaret, actualment despoblat, pertanyent al municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra).

Nou!!: Segarra і Castellmeià · Veure més »

Castellnou d'Oluges

Castellnou d'Oluges és una entitat de població del municipi de Cervera, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Castellnou d'Oluges · Veure més »

Castellum romà de Puig Castellar

El Castellum de Puig Castellar és un jaciment arqueològic d'època romana situat al cim del Puig Castellar, que es troba dins del terme municipal de Biosca (la Segarra).

Nou!!: Segarra і Castellum romà de Puig Castellar · Veure més »

Català nord-occidental

El català nord-occidental, també anomenat occidental, és la varietat de la llengua catalana que es parla a les comarques occidentals de Catalunya; l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell, la Segarra, la Noguera, el Segrià, l'Urgell, el Pla d'Urgell, les Garrigues, la Ribera d'Ebre i el Priorat, (també es podrien afegir la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià, com a zona de transició cap al valencià) així com les comarques aragoneses que conformen la Franja de Ponent catalanoparlant; la Ribagorça aragonesa catalanoparlant, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya.

Nou!!: Segarra і Català nord-occidental · Veure més »

Català xipella

El xipella ha estat considerat un subdialecte o variant del català central, tot i que més aviat es tracta d'un parlar de transició situat a la frontera entre el bloc oriental i l'occidental.

Nou!!: Segarra і Català xipella · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Segarra і Catalunya · Veure més »

Celdoni i Ermenter

Ermenter (o Armenter o Emeteri, del llatí Emeterius o Hemeterius) i Celdoni (o Celoni, del llatí Celedonius), també coneguts com a Sants Màrtirs i morts cap al 300, van ser dos soldats romans, probablement germans.

Nou!!: Segarra і Celdoni i Ermenter · Veure més »

Celeriana de Vic

Celeriana de Vic és un personatge llegendari.

Nou!!: Segarra і Celeriana de Vic · Veure més »

Celler del Sindicat de Barberà de la Conca

El Celler del Sindicat de Barberà de la Conca, o celler del Sindicat Agrícola (com deien a Barberà de la Conca, per distingir-lo del Celler de la Societat Agrícola està situat a migdia del poble, vora la carretera. Va ser construït entre 1920 i 1921 (l'any 1929 s'acabava la torre de l'aigua) per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, per encàrrec de la secció de viticultura del Sindicat Agrícola de Barberà, amb l'ajut econòmic del Banc de Valls. També va ser conegut amb els sobrenoms de Sindicat de Dalt o Sindicat dels Rics.

Nou!!: Segarra і Celler del Sindicat de Barberà de la Conca · Veure més »

Cellers (Torà)

Cellers és una entitat de població del municipi de Torà, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Cellers (Torà) · Veure més »

Cementiri de Sant Andreu

El Cementiri de Sant Andreu és un cementiri del municipi de Barcelona (Barcelonès), al districte de Nou Barris.

Nou!!: Segarra і Cementiri de Sant Andreu · Veure més »

Cementiri de Torà

El Cementiri de Torà, a la comarca de la Segarra, és un edifici inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Cementiri de Torà · Veure més »

Central hidroelèctrica de Molinos

La Central hidroelèctrica de Molinos és una central hidroelèctrica construïda per l'empresa Energia Elèctrica de Catalunya que entrà en funcionament el 4 de maig de 1919.

Nou!!: Segarra і Central hidroelèctrica de Molinos · Veure més »

Cervera

Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.

Nou!!: Segarra і Cervera · Veure més »

Ciutadilla

Ciutadilla és un poble i municipi de la comarca de l'Urgell a l'extrem de la petita serra que perfilen la vall del riu Corb i el barranc de Boixerons i situat entre les localitats de Guimerà i Nalec.

Nou!!: Segarra і Ciutadilla · Veure més »

Ciutat Pubilla de la Sardana

La Ciutat Pubilla de la Sardana va ser una designació anual a un municipi al qual se li reconeixien els seus mèrits i la seva tasca de foment i difusió de la sardana, i que es constituïa anualment en la capital del sardanisme.

Nou!!: Segarra і Ciutat Pubilla de la Sardana · Veure més »

Civit

Civit és un petit poble pertanyent al municipi de Talavera a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Civit · Veure més »

Clavells

Clavells és una masia del municipi de Torà, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Clavells · Veure més »

Clima de Catalunya

Estany Gento al Pirineu, on el 1956 hi va haver la temperatura més baixa enregistrada, fins a l'any 2020, a la península Ibèrica. El clima de Catalunya és d'hiverns amb temperatures suaus i estius calorosos i secs, característiques del clima mediterrani, amb l'excepció de la Vall d'Aran, d'hiverns freds i plujosos i estius frescos i relativament humits, i per tant de clima atlàntic.

Nou!!: Segarra і Clima de Catalunya · Veure més »

Comabella (Sant Guim de la Plana)

Comabella és un entitat de població del municipi de Sant Guim de la Plana, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Comabella (Sant Guim de la Plana) · Veure més »

Comabella (Torà)

Comabella és una masia del municipi de Torà (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Comabella (Torà) · Veure més »

Comandes catalanes de l'orde del Temple

La creu patent roja fou la més utilitzada per l'orde del TempleL'orde religiosomilitar del Temple va néixer a Terra Santa a inicis del després que la Primera Croada hagués conquerit Síria i Palestina.

Nou!!: Segarra і Comandes catalanes de l'orde del Temple · Veure més »

Comarques de Catalunya

L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista.

Nou!!: Segarra і Comarques de Catalunya · Veure més »

Comarques de catalunya per població

Comarques de Catalunya ordenades per població, a data de gener de 2018.

Nou!!: Segarra і Comarques de catalunya per població · Veure més »

Comarques de Catalunya per superfície

Comarques de Catalunya ordenades per superfície.

Nou!!: Segarra і Comarques de Catalunya per superfície · Veure més »

Comarques naturals de Catalunya

Algunes comarques naturals de Catalunya Les comarques naturals de Catalunya són territoris que pertanyen en part o totalment al Principat de Catalunya que per la seva orografia es diferencien de les comarques o regions limítrofes.

Nou!!: Segarra і Comarques naturals de Catalunya · Veure més »

Composició política dels Consells Comarcals de Catalunya (1987-1991)

Després de les eleccions municipals de 1987, els Consells comarcals de Catalunya van ser formades amb els següents consellers i partits polítics.

Nou!!: Segarra і Composició política dels Consells Comarcals de Catalunya (1987-1991) · Veure més »

Composició política dels Consells Comarcals de Catalunya (1991-1995)

Després de les eleccions municipals de 1991, els Consells comarcals de Catalunya van ser formades amb els següents consellers i partits polítics.

Nou!!: Segarra і Composició política dels Consells Comarcals de Catalunya (1991-1995) · Veure més »

Composició política dels Consells Comarcals de Catalunya (1995-1999)

Després de les eleccions municipals de 1995, els Consells comarcals de Catalunya van ser formades amb els següents consellers i partits polítics.

Nou!!: Segarra і Composició política dels Consells Comarcals de Catalunya (1995-1999) · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Segarra і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Berga

El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Segarra і Comtat de Berga · Veure més »

Comtat de Manresa

Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.

Nou!!: Segarra і Comtat de Manresa · Veure més »

Comte de Cervera

Elionor de Borbó, actual comtessa de Cervera Comte de Cervera és un títol creat el 27 de gener de 1353 pel rei Pere III el Cerimoniós per al seu fill i hereu, l'infant Joan.

Nou!!: Segarra і Comte de Cervera · Veure més »

Comunidor de Santa Maria de sa Serra

El Comunidor de Santa Maria de sa Serra, és un comunidor de Vallferosa, al municipi de Torà (Segarra), inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Comunidor de Santa Maria de sa Serra · Veure més »

Conca de Barberà

La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord del Camp de Tarragona.

Nou!!: Segarra і Conca de Barberà · Veure més »

Concabella

Concabella és una entitat de població del municipi dels Plans de Sió a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Concabella · Veure més »

Consell comarcal

El consell comarcal és un òrgan d'administració i govern de les comarques d'alguns territoris, com ara la Comunitat Autònoma de Catalunya o l'Aragó.

Nou!!: Segarra і Consell comarcal · Veure més »

Consell de Col·legis d'Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya

El Consell de Col·legis d'Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya és una corporació professional de dret públic amb plena capacitat i personalitat jurídica pròpia, que constitueix l'òrgan superior representatiu i executiu dels col·legis d'enginyers tècnics industrials de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Consell de Col·legis d'Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya · Veure més »

Costa Dreta

* Toponímia.

Nou!!: Segarra і Costa Dreta · Veure més »

Costes de Palou

Les Costes de Palou és una muntanya de 628 metres que es troba al municipi de Massoteres, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Costes de Palou · Veure més »

Cotlliure

Cotlliure (oficialment en francès, Collioure) és una vila, cap de la comuna del mateix nom, de 3.057 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Segarra і Cotlliure · Veure més »

Creu de Condomines (muntanya)

La Creu de Condomines és una muntanya de 531 metres que es troba entre els municipis de Guissona i Torrefeta i Florejacs, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Creu de Condomines (muntanya) · Veure més »

Creu de la Bastida

La Creu de la Bastida és una creu de terme al municipi de Torà, a la comarca de la Segarra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Creu de la Bastida · Veure més »

Creu de la Santa Missió de Santa Fe

Creu de la Santa Missió és una creu monumental de Santa Fe, municipi de les Oluges, a la Segarra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Creu de la Santa Missió de Santa Fe · Veure més »

Creu de terme de Torrefeta

La Creu de terme de Torrefeta és una creu de terme de Torrefeta, al municipi de municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Creu de terme de Torrefeta · Veure més »

Creu de terme dels Alamús

La Creu de terme dels Alamús és una creu de terme catalogada com a monument del municipi dels Alamús (Segrià) i inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Creu de terme dels Alamús · Veure més »

Creu Monumental de Sant Pere del Arquells

La Creu Monumental de Sant Pere del Arquells és una creu del poble de Sant Pere dels Arquells, al municipi de Ribera d'Ondara (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Creu Monumental de Sant Pere del Arquells · Veure més »

Cristòfol Montiu

Cristòfol Montiu i Solé (Cervera, Segarra, - Catalunya, s. XIX) fou un científic i eclesiàstic beneficiat a Cervera i mestre de capella de l'Església de Sant Joan Baptista de Vallss.

Nou!!: Segarra і Cristòfol Montiu · Veure més »

Crocus nevadensis

El "safrà blanc de muntanya" és una planta liliòpsida, de la família de les iridàcies, endèmica de la Península Ibérica, i NW d'Àfrica.

Nou!!: Segarra і Crocus nevadensis · Veure més »

Cugat màrtir

Cugat, Cucufat, Cucuphat, Guinefort o Quiquenfat (Escíl·lium (?), actual Tunísia, segona meitat del - Sant Cugat del Vallès, 304) fou un màrtir cristià que va morir al Castrum Octavianum, lloc actualment ocupat pel monestir de Sant Cugat.

Nou!!: Segarra і Cugat màrtir · Veure més »

Cuiner (Pinós)

Cuiner és una masia situada al municipi de Pinós a la comarca catalana del Solsonès, que es troba juntament a una petita església.

Nou!!: Segarra і Cuiner (Pinós) · Veure més »

Cup (enologia)

Trull de Rin de la Carrasca Cup és un recipient sobre el qual es trepitja el raïm i on el most que s'obté es va transformant en vi.

Nou!!: Segarra і Cup (enologia) · Veure més »

Daniel Finestres i de Monsalvo

Daniel Finestres i de Monsalvo (Barcelona, 6 de desembre de 1702 - Cervera, Segarra, 6 de gener de 1744) fou un religiós premonstratenc, arxiver, paleògraf i historiador català.

Nou!!: Segarra і Daniel Finestres i de Monsalvo · Veure més »

Denominació d'Origen Costers del Segre

La Denominació d'Origen Costers del Segre és una denominació d'origen catalana que garanteix la qualitat de gran part dels vins produïts a les comarques del Pallars Jussà, Pallars Sobirà, el Segrià, l'Urgell, les Garrigues, la Noguera i la Segarra, organitzada en set subzones.

Nou!!: Segarra і Denominació d'Origen Costers del Segre · Veure més »

Depressió Central

El Pla de Bages, dins la Depressió Central, amb Montserrat al fons. La Depressió Central és una unitat de relleu a Catalunya.

Nou!!: Segarra і Depressió Central · Veure més »

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.

Nou!!: Segarra і Dinastia · Veure més »

Divisió territorial de Catalunya

Divisió comarcal de Catalunya(28 de març 1988 a 15 d'abril 2015) La divisió territorial de Catalunya està estructurada, segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, en municipis i vegueries.

Nou!!: Segarra і Divisió territorial de Catalunya · Veure més »

Dolmen de Llanera

El dolmen de Llanera, també anomenat Torre dels Moros, Dolmen de la Vila o Dolmen de la Vila de la Gola dels Bous és un monument megalític probablement el més gran i també el més ben conservat de Catalunya. Va ser excavat a principis del segle passat, 1916, per Mn. Joan Serra Vilaró, llavors director del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

Nou!!: Segarra і Dolmen de Llanera · Veure més »

Ducat de Cardona

El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el i fins al restarà en mans de la família Cardona.

Nou!!: Segarra і Ducat de Cardona · Veure més »

Eix Transversal ferroviari

L'Eix Transversal ferroviari (ETF) és un projecte aturat de la Generalitat de Catalunya, de línia ferroviària d'alta velocitat (d'amplada estàndard) que vol connectar transversalment Catalunya, és a dir de Lleida a Girona passant en alguns trams paral·lel a la carretera Eix Transversal.

Nou!!: Segarra і Eix Transversal ferroviari · Veure més »

El Bancal

El Bancal o Bancal dels Arcs és una masia i antic hostal de Pinell de Solsonès (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і El Bancal · Veure més »

El Cabalot

El Cabalot és una muntanya de 469 metres que es troba al municipi d'Ivorra, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і El Cabalot · Veure més »

El Canós

El Canós és una entitat de població del municipi dels Plans de Sió, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і El Canós · Veure més »

El Castell de Santa Maria

El Castell de Santa Maria és una entitat de població del municipi de Sant Guim de Freixenet, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і El Castell de Santa Maria · Veure més »

El Collet Alt

El Collet Alt és una serra situada al municipi de Torà (Segarra), amb una elevació màxima de 653 metres.

Nou!!: Segarra і El Collet Alt · Veure més »

El Far (Torrefeta i Florejacs)

El Far és un llogaret, actualment despoblat, del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і El Far (Torrefeta i Florejacs) · Veure més »

El foraster (programa de televisió)

El foraster és un programa de televisió produït per TV3 i i estrenat el 25 de setembre del 2013.

Nou!!: Segarra і El foraster (programa de televisió) · Veure més »

El Llor

El Llor és una entitat de població del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і El Llor · Veure més »

El Mirador (Cervera)

El Mirador és una muntanya de 524 metres que es troba al municipi de Cervera, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і El Mirador (Cervera) · Veure més »

El Petit de Cal Eril

El Petit de Cal Eril (Guissona, 5 d'octubre de 1981), àlies de Joan Pons Villaró, és un músic i productor català amb un estil musical entre el folk-rock i la psicodèlia.

Nou!!: Segarra і El Petit de Cal Eril · Veure més »

El Puig (Estaràs)

El Puig és una muntanya de 653 metres que es troba al municipi d'Estaràs, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і El Puig (Estaràs) · Veure més »

El Puig (Montoliu de Segarra)

El Puig és una muntanya de 786 metres que es troba al municipi de Montoliu de Segarra, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і El Puig (Montoliu de Segarra) · Veure més »

El Reguer

* el Reguer (Agramunt), curs fluvial del municipi d'Agramunt, a la comarca de l'Urgell.

Nou!!: Segarra і El Reguer · Veure més »

El Soler de Puig-redon

El Soler de Puig-redon és una masia situada al municipi de Torà a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і El Soler de Puig-redon · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XI legislatura se celebraren el 27 de setembre de l'any 2015.

Nou!!: Segarra і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017

Enquestes per les Eleccions al Parlament de Catalunya des del 2013 al 2017. Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XII legislatura se celebraren el 21 de desembre de l'any 2017.

Nou!!: Segarra і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 · Veure més »

Eleccions municipals catalanes de 1934

Les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 van celebrades únicament a Catalunya, ja que la competència d'eleccions locals va ser transferida a la Generalitat de Catalunya amb l'Estatut de 1932.

Nou!!: Segarra і Eleccions municipals catalanes de 1934 · Veure més »

Eleccions municipals espanyoles de 2015

Segons el que estableix la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG),, a el 24 de maig del 2015 (quart diumenge de maig), es van celebrar eleccions municipals a Espanya.

Nou!!: Segarra і Eleccions municipals espanyoles de 2015 · Veure més »

Els Bellons

Els Bellons és una masia situada a Sallent de Solsonès, una de les cinc entitats de població del municipi de Pinell de Solsonès, a la comarca catalana del Solsonès.

Nou!!: Segarra і Els Bellons · Veure més »

Els Hostalets

* Toponímia.

Nou!!: Segarra і Els Hostalets · Veure més »

Els Hostalets (Ribera d'Ondara)

Els Hostalets, anomenat també Hostalets (o Hostals) de Cervera o de la Ribera, és un poble de 75 habitants pertanyent al municipi de Ribera d'Ondara (Segarra).

Nou!!: Segarra і Els Hostalets (Ribera d'Ondara) · Veure més »

Els Plans

* Andorra: Els Plans (Canillo), nucli de població del Principat d'Andorra situat a la Vall de Ransol a la Parròquia de Canillo.

Nou!!: Segarra і Els Plans · Veure més »

Els Plans de Sió

Els Plans de Sió és un municipi de la comarca de la Segarra, amb capital a les Pallargues.

Nou!!: Segarra і Els Plans de Sió · Veure més »

Els Turons (Ribera d'Ondara)

Els Turons és una muntanya de 588 metres que es troba al municipi de la Ribera d'Ondara, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Els Turons (Ribera d'Ondara) · Veure més »

Ermita de Santa Maria (Biosca)

L'Ermita de Santa Maria, és una església romànica del municipi de Biosca, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Ermita de Santa Maria (Biosca) · Veure més »

Escut de Torrefeta i Florejacs

L'escut oficial de Torrefeta i Florejacs.

Nou!!: Segarra і Escut de Torrefeta i Florejacs · Veure més »

Escuts i banderes de la Segarra

Els escuts i banderes de la Segarra són el conjunt d'escuts i banderes oficials dels municipis de la dita comarca catalana.

Nou!!: Segarra і Escuts i banderes de la Segarra · Veure més »

Església de Sant Domènec

* Sant Domènec de Cervera, església de Cervera (Segarra).

Nou!!: Segarra і Església de Sant Domènec · Veure més »

Església de Sant Just d'Ardèvol

Lesglésia de Sant Just d'Ardèvol és la parroquial del nucli de Sant Just del municipi de Pinós (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Església de Sant Just d'Ardèvol · Veure més »

Espai Natural Protegit de Granyena

Vista de l'espai vers la fi de la primavera. L'Espai Natural Protegit de Granyena, situat principalment a la comarca de la Segarra, és un típic representant del paisatge mediterrani modulat des d'antic.

Nou!!: Segarra і Espai Natural Protegit de Granyena · Veure més »

Espai Natural Protegit de les Valls del Sió-Llobregós

Mirador de Talteüll (Massoteres, Segarra) L'Espai Natural Protegit de les Valls del Sió-Llobregós és una àrea natural de caràcter estepari situat al peu dels altiplans segarrencs.

Nou!!: Segarra і Espai Natural Protegit de les Valls del Sió-Llobregós · Veure més »

Estació de Cervera

Cervera és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a l'oest de la població de Cervera a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Estació de Cervera · Veure més »

Estaràs

Estaràs és un municipi de la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Estaràs · Veure més »

Exvot

Exvots El guerrer de Moixent, exvot ibèric Exvot mariner. Maqueta d'un vaixell al Santuari de la Mare de Déu del Vinyet de Sitges Exvots de cera penjant prop de la tomba de Sant Vicenç. Detall d'una taula del retaule de Sant Vicenç de Sarrià, de Jaume Huguet (s. XV) MNAC Exvot pintat o retauló mexicà datat el 1872 Museu Convent de Sant Ramon Nonat a La Segarra. Un exvot o presentalla és un objecte que hom ofereix a una divinitat o ésser mitològic en compliment d'un vot o promesa (prometença), o bé en acció de gràcies per algun benefici rebut.

Nou!!: Segarra і Exvot · Veure més »

Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera

La Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera és un edifici modernista projectat per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet a Cervera.

Nou!!: Segarra і Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera · Veure més »

Faune bru

El faune bru (Hipparchia statilinus) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.

Nou!!: Segarra і Faune bru · Veure més »

Ferran (Estaràs)

Ferran és una entitat de població del municipi d'Estaràs, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Ferran (Estaràs) · Veure més »

Florejacs

Florejacs és una entitat de població del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra, a l'extrem occidental del terme.

Nou!!: Segarra і Florejacs · Veure més »

Fonolleres

* Fonolleres (Parlavà), nucli de Parlavà al Baix Empordà.

Nou!!: Segarra і Fonolleres · Veure més »

Fonolleres (Granyanella)

Fonolleres és un poble del municipi de Granyanella (Segarra).

Nou!!: Segarra і Fonolleres (Granyanella) · Veure més »

Font de Cal Porta

La Font de Cal Porta és una font pública al municipi de Torà, a la comarca de la Segarra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Font de Cal Porta · Veure més »

Font de la Puda

Font de la Puda és una font de Concabella, al municipi dels Plans de Sió (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Font de la Puda · Veure més »

Font de la Puig

Font de la Puig és una font de la vila i municipi de Massoteres (Segarra) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Font de la Puig · Veure més »

Font de la Vila de Torà

La Font de la Vila de Torà és un edifici de Torà, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Font de la Vila de Torà · Veure més »

Font Puda

La Font Puda o Font de la Puda és una font sulfhídrica situada al municipi de La Coma i La Pedra, al Solsonès.

Nou!!: Segarra і Font Puda · Veure més »

Fontanet

* Fontanet (Lleida), partida de l'horta de Lleida.

Nou!!: Segarra і Fontanet · Veure més »

Forès

Forès és un municipi de la Conca de Barberà.

Nou!!: Segarra і Forès · Veure més »

Francí de Gàver

Francí de Gàver fou un noble català nat a Gàver, lloc proper a Estaràs (La Segarra).

Nou!!: Segarra і Francí de Gàver · Veure més »

Francesc Andreví i Castellar

Francesc Xavier Andreví i Castellar o Castellà (Sanaüja, Segarra, 16 de novembre del 1786 - Barcelona, 23 de novembre del 1853) fou un prevere i compositor català.

Nou!!: Segarra і Francesc Andreví i Castellar · Veure més »

Francesc de Solà

Francesc de Solà de Sant Esteve i d'Oriola fou un noble militar que entre el 1710 i el 1713 va ésser diputat militar de la Generalitat de Catalunya i un dels defensors més acèrrims de la causa austriacista.

Nou!!: Segarra і Francesc de Solà · Veure més »

Francesc Ribó i Rovira

Francesc Ribó i Rovira (Sanaüja, Segarra, 1909 – Barcelona, 1983) fou un mestre català.

Nou!!: Segarra і Francesc Ribó i Rovira · Veure més »

Francesc Rufes

Francesc Rufes (Tàrrega, 1946) és un gravador i pintor català.

Nou!!: Segarra і Francesc Rufes · Veure més »

Francesc Xavier Marimon i Sabaté

Francesc Xavier Marimon i Sabaté (Pallerols, Talavera, 9 de desembre de 1948) és un polític i empresari català, diputat al Parlament de Catalunya en la IV i V Legislatures, senador en la VII Legislatura i conseller de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Francesc Xavier Marimon i Sabaté · Veure més »

Frederic Bentanachs i Chalaux

Frederic Bentanachs i Chalaux (Barcelona, 1956) és un activista independentista català, un dels fundadors i militants de Terra Lliure.

Nou!!: Segarra і Frederic Bentanachs i Chalaux · Veure més »

Freixenet de Segarra

Freixenet de Segarra és una entitat de població del municipi de Sant Guim de Freixenet, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Freixenet de Segarra · Veure més »

Fundació Manuel de Pedrolo

La Fundació Manuel de Pedrolo és una fundació privada que té com a objectiu recuperar la memòria de la figura i l'obra de l'escriptor català Manuel de Pedrolo.

Nou!!: Segarra і Fundació Manuel de Pedrolo · Veure més »

Garrigues

Logotip del Consell Comarcal de Les Garrigues Les Garrigues és una comarca de Catalunya, dins les comarques de ponent, d'una extensió de 799,7 km² i que integra 24 municipis.

Nou!!: Segarra і Garrigues · Veure més »

Gàver

Gàver és una entitat de població del municipi d'Estaràs, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Gàver · Veure més »

Geografia de Catalunya

Imatge de satèl·lit de Catalunya La geografia de Catalunya descriu el relleu i com afecta aquest a les relacions humanes (comerç, demografia, transport) que s'estableixen sobre el territori de Catalunya, en el sentit de la comunitat autònoma, té una superfície aproximada de 32.000 km².

Nou!!: Segarra і Geografia de Catalunya · Veure més »

Gessamí groc

El gessamí groc (Jasminum fruticans) és un arbust perennifoli de la família oleàcies.

Nou!!: Segarra і Gessamí groc · Veure més »

Gil de Fontanet

Vitrall de la Catedral de Barcelona, amb dibuix de Bermejo. Gil de Fontanet (Ivorra, la Segarra) és un vidrier català del.

Nou!!: Segarra і Gil de Fontanet · Veure més »

Gironella

Vista de la vila de Gironella, amb Berga i la serra de Queralt al fons Gironella és una vila i municipi de la comarca del Berguedà, situat entre els termes municipals de Casserres, Olvan, Sagàs i Puig-reig.

Nou!!: Segarra і Gironella · Veure més »

Gorga (hidrografia)

Una gorga ("stream pool") a Maui. En hidrologia, una gorga també anomenada mulla, és una àrea d'un curs d'aigua (d'un riu o d'un rierol), que es caracteritza per un pendent poc profund, un nivell d'aigua més elevat que el llit del rierol, amb una velocitat més baixa de l'aigua, és a dir la profunditat de l'aigua és superior a la mitjana del curs del que forma part i la seva velocitat és inferior a la mitjana.

Nou!!: Segarra і Gorga (hidrografia) · Veure més »

Gospí

Gospí o Guspí és un entitat de població del municipi de Sant Ramon, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Gospí · Veure més »

Gra (Torrefeta i Florejacs)

Gra és una entitat de població de la Segarra que pertany al municipi de Torrefeta i Florejacs.

Nou!!: Segarra і Gra (Torrefeta i Florejacs) · Veure més »

Gramuntell

Gramuntell, antigament coneguda com a Agramuntell és una entitat de població del municipi de Ribera d'Ondara, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Gramuntell · Veure més »

Granollers (Torrefeta i Florejacs)

Granollers, també conegut com a Granollers de Segarra és un petit nucli de població de tan sols 4 habitants que forma part del municipi de Torrefeta i Florejacs (la Segarra).

Nou!!: Segarra і Granollers (Torrefeta i Florejacs) · Veure més »

Granyanella

Granyanella és un municipi de la comarca de la Segarra, amb capital a la Curullada.

Nou!!: Segarra і Granyanella · Veure més »

Granyena de Segarra

Granyena de Segarra és una vila i municipi de la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Granyena de Segarra · Veure més »

Grup Alimentari Guissona

Rètol al pàrquing de la botiga bonÀrea de la CAG, a l'entrada de Guissona El Grup Alimentari Guissona és un grup d'empreses català dedicat principalment a la producció i comercialització d'aliments, amb seu al municipi segarrenc de Guissona.

Nou!!: Segarra і Grup Alimentari Guissona · Veure més »

Grup de la barita

El grup de la barita és un grup de minerals de la classe dels sulfats, format per tres sulfats i un cromat que cristal·litzen en el sistema ortoròmbic, amb fórmula general A(XO₄).

Nou!!: Segarra і Grup de la barita · Veure més »

Guarda-si-venes

Guarda-si-venes és un poble agregat al municipi de Guissona, a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Guarda-si-venes · Veure més »

Gueralda de Guàrdia i de Cervera

Gueralda de Guàrdia i de Cervera, coneguda també com a Guerava o Gueraua, (Segarra, - Alguaire, 1285) fou una religiosa catalana, priora del monestir de Santa Maria d'Alguaire.

Nou!!: Segarra і Gueralda de Guàrdia i de Cervera · Veure més »

Guifré II de Cerdanya

Guifré I de Berga i II de Cerdanya (?, 970 — Sant Martí del Canigó, 31 de juliol de 1049) fou comte de Cerdanya i de Conflent (988 - 1035), i comte de Berga (1003 - 1035).

Nou!!: Segarra і Guifré II de Cerdanya · Veure més »

Guillons

Guillons és una masia del municipi de Torà (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Guillons · Veure més »

Guissona

Guissona és una vila, cap del municipi del seu nom, que pertany a la comarca de la Segarra, situat al nord de Cervera.

Nou!!: Segarra і Guissona · Veure més »

Guix

Guix selenític amb macla tipus punta de fletxa El guix (també conegut com algeps o ges) és un mineral format per sulfat de calci dihidratat (CaSO₄·2H₂O), que cristal·litza en el sistema monoclínic.

Nou!!: Segarra і Guix · Veure més »

Història de les vegueries

Les vuit vegueries i la Vall d'Aran no inclosa en cap vegueria Una vegueria és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer, autoritat delegada del comte o vescomte, i posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en territoris de l'Església o baronies.

Nou!!: Segarra і Història de les vegueries · Veure més »

Hospital de Sant Joan

L'Hospital de Sant Joan és un conjunt d'edificis format per elements de diferents èpoques i una successió de patis i jardins situat al carrer de Sant Joan, al municipi de Reus (Baix Camp) i que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Hospital de Sant Joan · Veure més »

Hostafrancs

Hostafrancs és un barri del districte de Sants-Montjuïc de la ciutat Barcelona delimitat per la Gran Via de les Corts Catalanes i el barri de Sants.

Nou!!: Segarra і Hostafrancs · Veure més »

Hostafrancs (els Plans de Sió)

Hostafrancs és un poble dins del municipi dels Plans de Sió a la comarca de la Segarra, a la dreta del riu Sió.

Nou!!: Segarra і Hostafrancs (els Plans de Sió) · Veure més »

Humbert Torres i Barberà

Humbert Torres i Barberà (Mont-roig de Segarra, Segarra, 28 d'agost de 1879 - Barcelona, 10 de febrer de 1955) fou un metge i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Segarra і Humbert Torres i Barberà · Veure més »

Iesso

L'antiga ciutat romana de Iesso (en ibèric) es troba sota de l'entramat urbà de Guissona, a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Iesso · Veure més »

Ignasiana BTT

La Ignasiana BTT és un itinerari per ser seguit en BTT, ja sia Gravel o Ebike, autoguiat amb GPS d'aproximadamentt 115 quilòmetres seguint les quatre darreres etapes del Camí Ignasià.

Nou!!: Segarra і Ignasiana BTT · Veure més »

Incendi forestal

Incendis de l'Alt Empordà de 2012. A la foto, el foc des de Terrades el matí del 23 de juliol Castelltallat, durant l'any 2011, que mostra els troncs cremats i la reducció de les branques de la capçada com a efecte de l'incendi de l'any 1998 any 2001. Helicòpter bombarder a Collserola, Barcelona Un incendi forestal és la propagació d'un foc sense control a través d'una superfície forestal arbrada o no.

Nou!!: Segarra і Incendi forestal · Veure més »

Incendis forestals de 1998 a la Catalunya Central

Els incendis forestals de 1998 a la Catalunya Central es van produir del 18 al 22 de juliol d'aquell any, cremant 27.000 hectàrees de bosc i conreus, que van afectar a les comarques del Bages, el Berguedà, el Solsonès i la Segarra.

Nou!!: Segarra і Incendis forestals de 1998 a la Catalunya Central · Veure més »

Incendis forestals de Catalunya de 1994

Els incendis forestals de Catalunya de 1994 es van produir durant l'estiu d'aquell any i són considerats els més greus de la història del país.

Nou!!: Segarra і Incendis forestals de Catalunya de 1994 · Veure més »

Independents de la Segarra

Independents de la Segarra és una plataforma política d'àmbit comarcal sorgida l'any 2003 fruit de la unió de diverses candidatures independents i militants provinents de l'Agrupació d'Independents Progressistes i Nacionalistes.

Nou!!: Segarra і Independents de la Segarra · Veure més »

Informe Roca

L'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, conegut informalment com l'Informe Roca, és la proposta de reorganització territorial de Catalunya feta per iniciativa del Parlament de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Informe Roca · Veure més »

Isabel Llorach i Dolsa

Isabel Llorach i Dolsa (Barcelona, 1874 — 5 de setembre de 1954), va ser una figura destacada de la burgesia de començaments del a Barcelona, on es va distingir per la intensa dinamització de la vida cultural i social que dugué a terme a la ciutat.

Nou!!: Segarra і Isabel Llorach i Dolsa · Veure més »

Isidre Elias

Isidre Elias (Cervera, Segarra) fou un compositor, organista, pianista i director del.

Nou!!: Segarra і Isidre Elias · Veure més »

Isidre Vilaró i Codina

Isidre Vilaró i Codina (Viver de Segarra, Segarra, 27 d'abril de 1872 - Calaf, Alta Segarra, 26 de novembre de 1930) fou escriptor, mestre i advocat.

Nou!!: Segarra і Isidre Vilaró i Codina · Veure més »

Ivorra

Ivorra és un municipi de la comarca de la Segarra situat a l'extrem de llevant de la meitat nord de la comarca.

Nou!!: Segarra і Ivorra · Veure més »

Jaume Alsina i Calvet

és un veterinari i empresari ramader, fundador del Grup Alimentari Guissona, empresa líder en el sector carni i referent destacat de la indústria agroalimentària i el desenvolupament rural a Catalunya.

Nou!!: Segarra і Jaume Alsina i Calvet · Veure més »

Jaume de Copons i de Tamarit

Jaume de Copons i de Tamarit, ardiaca d'Andorra, canonge de la Seu d'Urgell, bisbe de Vic (1664-1674) i de Lleida (1674-1680), va ésser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1662.

Nou!!: Segarra і Jaume de Copons i de Tamarit · Veure més »

Jaume Magre i Ubach

Jaume Magre i Ubach (Cervera, Segarra, 1890 - Lleida, 1966) fou un polític republicà català.

Nou!!: Segarra і Jaume Magre i Ubach · Veure més »

Jaume Moya Matas

Jaume Moya Matas (Barcelona, 17 de març de 1972) és un polític català establert a Florejacs, diputat al Congrés dels Diputats en les XI i XII legislatura.

Nou!!: Segarra і Jaume Moya Matas · Veure més »

Jaume Pujol i Balcells

Jaume Pujol i Balcells (Guissona, Segarra - 8 de febrer de 1944) és un prevere catòlic català, arquebisbe de Tarragona entre el 2004 i el 2019.

Nou!!: Segarra і Jaume Pujol i Balcells · Veure més »

Jaume Vila i Capdevila

Jaume Vila i Capdevila (Les Oluges, Segarra, 1860 - Barcelona, 21 de juliol de 1954) fou professor d'educació física, divulgador esportiu i dirigent, esdevenint un dels pioners de l'esport a Catalunya.

Nou!!: Segarra і Jaume Vila i Capdevila · Veure més »

Jeroni Lloret

Jeroni Lloret, també conegut com a Hieronymus Lauretus (Cervera, Segarra, ? — Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1571) va ser un monjo benedictí català.

Nou!!: Segarra і Jeroni Lloret · Veure més »

Joan Barter

fou un músic i compositor de l'època barroca.

Nou!!: Segarra і Joan Barter · Veure més »

Joan Grau (escultor)

Joan Grau (Constantí, 1608 - Manresa, 1685) fou un escultor i arquitecte del barroc català.

Nou!!: Segarra і Joan Grau (escultor) · Veure més »

Joan Margarit i Consarnau

fou un poeta, arquitecte i professor universitari català.

Nou!!: Segarra і Joan Margarit i Consarnau · Veure més »

Joan Pont i Cos

Joan Pont i Cos (Cervera, la Segarra, 21 de novembre de 1813 - Igualada, Anoia, 4 d'octubre de 1885) va ser organista i mestre de capella.

Nou!!: Segarra і Joan Pont i Cos · Veure més »

Joan Salat i Tarrats

Joan Salat i Tarrats (Cervera, 6 de maig del 1920 – Barcelona, 21 de febrer del 2008), paer en cap de Cervera per CiU durant més de dues dècades.

Nou!!: Segarra і Joan Salat i Tarrats · Veure més »

Joanet (mitologia)

Un joanet és un ésser propi de la mitologia catalana que es caracteritza per viatjar dins els remolins del vent.

Nou!!: Segarra і Joanet (mitologia) · Veure més »

Joaquín Ibarra

Joaquín Ibarra (Saragossa, 20 de juliol de 1725 - Madrid, 13 de novembre de 1785) va ser un tipògraf i impressor espanyol.

Nou!!: Segarra і Joaquín Ibarra · Veure més »

Jordi Pàmias i Grau

Jordi Pàmias i Grau (Guissona, Segarra, 12 de febrer de 1938) és un poeta català.

Nou!!: Segarra і Jordi Pàmias i Grau · Veure més »

Josep Albert Navarro-Mas i Marquet

fou un agrònom i jurisconsult català.

Nou!!: Segarra і Josep Albert Navarro-Mas i Marquet · Veure més »

Josep Arrufat i Mestres

Josep Arrufat i Mestres (Cervera, Segarra, 1869 - 1913) fou un periodista i escriptor català.

Nou!!: Segarra і Josep Arrufat i Mestres · Veure més »

Josep Benet i Morell

Josep Benet i Morell (Cervera, la Segarra, 14 d'abril de 1920 - Sant Cugat del Vallès, el Vallès Occidental, 24 de març de 2008) va ser un polític, historiador i editor català.

Nou!!: Segarra і Josep Benet i Morell · Veure més »

Josep Cosconera i Carabassa

Josep Cosconera i Carabassa (Ponts, Noguera, 27 de setembre del 1957) és un polític català, alcalde de Guissona (Segarra) i diputat al Parlament de Catalunya en la X legislatura.

Nou!!: Segarra і Josep Cosconera i Carabassa · Veure més »

Josep de Peguera i de Cortit

Josep de Peguera i de Cortit fou un militar austriacista i partidari de la guerra a ultrança durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Segarra і Josep de Peguera i de Cortit · Veure més »

Josep de Vega i de Sentmenat

Josep de Vega i de Sentmenat (Cervera, Segarra, 1754 — Cervera, 1831) fou un aristòcrata, erudit i polític català.

Nou!!: Segarra і Josep de Vega i de Sentmenat · Veure més »

Josep Iglésies i Guizard

Josep Iglésies (o Iglesias) i Guizard (Barcelona, 19 d'octubre de 1873- ibídem, 2 de febrer de 1932) fou un advocat, poeta i escriptor conegut com el poeta de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Josep Iglésies i Guizard · Veure més »

Josep Jordana i Morera

Josep Jordana i Morera (Cervera, Segarra, 27 de febrer de 1836 - San Lorenzo de l'Escorial, 11 d'agost de 1906) fou un enginyer forestal i lexicògraf català.

Nou!!: Segarra і Josep Jordana i Morera · Veure més »

Josep Maria Ferran i Baqué

Josep Maria Ferran i Baqué (Cervera, La Segarra, 20 de juny de 1928 - Manresa, El Bages, 29 de març de 2014), prevere i enginyer català.

Nou!!: Segarra і Josep Maria Ferran i Baqué · Veure més »

Josep Maria Llobet i Portella

Josep Maria Llobet i Portella (Cervera, Segarra, 1940) és un historiador de l'art i professor universitari català.

Nou!!: Segarra і Josep Maria Llobet i Portella · Veure més »

Josep Maria Razquin i Jené

Josep Maria Razquin i Jené (Cervera, la Segarra, 14 de juny del 1929 – autopista Lleida-Saragossa 24 de març del 1995) fou un polític i erudit català, fill de l'historiador Ferran Razquin i Fabregat.

Nou!!: Segarra і Josep Maria Razquin i Jené · Veure més »

Josep Pané i Mercè

Josep Pané i Mercè va ser un genetista i enginyer agrícola català, especialitzat en l'experimentació de noves variants de llavors de cereals per cultivar.

Nou!!: Segarra і Josep Pané i Mercè · Veure més »

Josep Ramoneda i Molins

Josep Ramoneda i Molins (Cervera, Segarra, 1949) és un periodista, filòsof i escriptor en català i castellà.

Nou!!: Segarra і Josep Ramoneda i Molins · Veure més »

Josep Termes i Ardèvol

Josep Termes Ardèvol (Barcelona, 27 de juliol de 1936 - 9 de setembre de 2011) fou un historiador català especialitzat en el moviment obrer català del i.

Nou!!: Segarra і Josep Termes i Ardèvol · Veure més »

Josep Xifré i Mussach

Josep Xifré i Mussach (Vic, Osona, 19 de febrer de 1817 - Cervera, Segarra, 4 de novembre de 1899) fou un religiós català del, cofundador i tercer superior general de la Congregació dels Missioners Fills de l'Immaculat cor de Maria.

Nou!!: Segarra і Josep Xifré i Mussach · Veure més »

Julio Sorigué Zamorano

Julio Sorigué Zamorano, nascut a Cervera (Segarra) és un empresari català.

Nou!!: Segarra і Julio Sorigué Zamorano · Veure més »

L'Ametlla de Segarra

L'Ametlla de Segarra és una població integrada al municipi de Montoliu de Segarra a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і L'Ametlla de Segarra · Veure més »

L'Aranyó

L'Aranyó és un poble del municipi dels Plans del Sió (Segarra) a la ribera del riu Sió, a 461 msnm, a 6 km de Cervera i gairebé deshabitat.

Nou!!: Segarra і L'Aranyó · Veure més »

L-303

La L-303, antiga C-352, o Carretera de Cervera a Agramunt, és una carretera antigament anomenada provincial, actualment gestionada per la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Segarra і L-303 · Veure més »

L-310

La L-310, o Carretera de Tàrrega a Concabella, és una carretera antigament anomenada provincial, actualment gestionada per la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Segarra і L-310 · Veure més »

L-311

La L-311, o Carretera de Guissona, és una carretera antigament anomenada provincial, actualment gestionada per la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Segarra і L-311 · Veure més »

L-311z

La L-311z, o Carretera vella de Cervera a Guissona, és una carretera antigament anomenada provincial, actualment gestionada per la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Segarra і L-311z · Veure més »

La Baronia de Rialb

La Baronia de Rialb és un extens municipi prepirinenc al nord-est de la comarca de la Noguera (Catalunya), vertebrat al voltant del riu Rialb en el seu curs mitjà (Rialb Sobirà) i baix (Rialb Jussà) i que s'inicia al sud a la riba esquerra del Segre fins a la Serra de Grau de Moles, a les altures del Cogulló de Sant Quiri (1.355 m d'altitud).

Nou!!: Segarra і La Baronia de Rialb · Veure més »

La Cardosa

La Cardosa és una entitat de població de Cervera, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і La Cardosa · Veure més »

La Casanova

* Toponímia.

Nou!!: Segarra і La Casanova · Veure més »

La Casanova de Puig-redon

La Casanova és una masia de Puig-redon, disseminat del municipi de Torà (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і La Casanova de Puig-redon · Veure més »

La Creu del Vent (Montmaneu)

La Creu del Vent és una muntanya de 800 metres que es troba entre els municipis de Montmaneu, a l'Anoia, i de Talavera, a la Segarra.

Nou!!: Segarra і La Creu del Vent (Montmaneu) · Veure més »

La Curullada

La Curullada és un poble de 47 habitants pertanyent al municipi de Granyanella (Segarra), del qual és el cap administratiu.

Nou!!: Segarra і La Curullada · Veure més »

La Diada del Sí

La Diada del Sí va ser una concentració que es va dur a terme entre el passeig de Gràcia i el carrer Aragó de Barcelona durant l'Onze de setembre de 2017 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.

Nou!!: Segarra і La Diada del Sí · Veure més »

La Forja

La Forja - Jovent Revolucionari és una organització política juvenil independentista i d'esquerres dels Països Catalans.

Nou!!: Segarra і La Forja · Veure més »

La Guixera

La Guixera és una muntanya de 480 metres que es troba entre els municipis de Biosca i Torà, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і La Guixera · Veure més »

La Manresana (Sant Ramon)

La Manresana és una entitat de població de la comarca de la Segarra que en el seu temps formà un municipi que va desaparèixer l'any 1940 després de la unió amb Portell, creant l'actual municipi de Sant Ramon.

Nou!!: Segarra і La Manresana (Sant Ramon) · Veure més »

La Masuca

* Geografia: Edificacions.

Nou!!: Segarra і La Masuca · Veure més »

La Móra (Granyanella)

La Móra és una entitat de població del municipi de Granyanella, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і La Móra (Granyanella) · Veure més »

La Morana

La Morana és una entitat de població del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і La Morana · Veure més »

La Petja

La Petja és una masia situada al municipi de Torà a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і La Petja · Veure més »

La Pinada

La Pinada és una muntanya de 617 metres que es troba entre els municipis d'Ivorra i de Torà, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і La Pinada · Veure més »

La Prenyanosa

La Prenyanosa és una entitat de població al terme de Cervera, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і La Prenyanosa · Veure més »

La Rabassa (Sant Guim de Freixenet)

La Rabassa és una entitat de població del municipi de Sant Guim de Freixenet, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і La Rabassa (Sant Guim de Freixenet) · Veure més »

La Simonera

La Simonera és una muntanya de 639 metres que es troba al municipi de Ribera d'Ondara, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і La Simonera · Veure més »

La Sisquella

La Sisquella és un poble de 6 habitants pertanyent al municipi de Ribera d'Ondara (Segarra).

Nou!!: Segarra і La Sisquella · Veure més »

La Soledat

La Soledat (sinònim de solitud) és una advocació mariana, és a dir, una al·lusió mística relativa a dons o atributs de la Verge Maria.

Nou!!: Segarra і La Soledat · Veure més »

La Tallada (poble de la Segarra)

La Tallada és una entitat de població al municipi de Sant Guim de Freixenet, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і La Tallada (poble de la Segarra) · Veure més »

La Vilella (Torà)

La Vilella o Vilella és una masia del municipi de Torà (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і La Vilella (Torà) · Veure més »

Lacetans

Els lacetans (Lacetani, Λακετανοί) eren la tribu ibèrica que habitava a l'est de la Tarraconense.

Nou!!: Segarra і Lacetans · Veure més »

Les Cases de la Serra

Les Cases de la Serra són una entitat de població disseminada i enclavament del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), separat de l'antic terme de Florejacs pel de Sanaüja.

Nou!!: Segarra і Les Cases de la Serra · Veure més »

Les Comasses

Les Comasses és una muntanya de 590 metres, que es troba al municipi de Biosca, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Les Comasses · Veure més »

Les Feixes de Puig-redon

Les Feixes és una masia de Puig-redon, disseminat del municipi de Torà (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Les Feixes de Puig-redon · Veure més »

Les Oluges

Les Oluges és un municipi de la comarca de la Segarra, situat a banda i banda de la vall alta de la ribera del Riu Sió.

Nou!!: Segarra і Les Oluges · Veure més »

Les Pallargues

Les Pallargues és una entitat de població i capital del municipi Els Plans de Sió a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Les Pallargues · Veure més »

Les Sitges (Torrefeta i Florejacs)

Les Sitges és un antic veïnat, actualment despoblat, pertanyent al municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra).

Nou!!: Segarra і Les Sitges (Torrefeta i Florejacs) · Veure més »

Les Viles (Torà)

Les Viles és una masia de Torà (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Les Viles (Torà) · Veure més »

Llanera (Torà)

Llanera o Llanera de Solsonès és una entitat de població de 15 habitants del municipi de Torà (Segarra).

Nou!!: Segarra і Llanera (Torà) · Veure més »

Lledoner de Castellnou d'Oluges

miniatura miniatura El Lledoner de Castellnou d'Oluges (Celtis australis) és un arbre que es troba a Castellnou d'Oluges (Cervera, la Segarra), el qual és, segurament, el més gran de la Segarra i l'únic arbre monumental declarat de la comarca.

Nou!!: Segarra і Lledoner de Castellnou d'Oluges · Veure més »

Llei de vegueries de Catalunya

La Llei de vegueries de Catalunya (STC 31/2010) és una llei que estableix les bases de l'organització en vegueries de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Llei de vegueries de Catalunya · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Segarra і Lleida · Veure més »

Llindars

Llindars és un llogaret de 9 habitants pertanyent al municipi de Ribera d'Ondara (Segarra).

Nou!!: Segarra і Llindars · Veure més »

Llista d'antics municipis de Catalunya

Aquesta és la llista dels municipis i comuns que, per absorció, incorporació o agrupació, han desaparegut a Catalunya (sensu lato, vegeu Principat de Catalunya).

Nou!!: Segarra і Llista d'antics municipis de Catalunya · Veure més »

Llista d'espècies de ratpenats de Catalunya

A Catalunya hi ha moltes espècies de ratpenats, totes elles insectívores.

Nou!!: Segarra і Llista d'espècies de ratpenats de Catalunya · Veure més »

Llista d'insectívors del Solsonès

Els mamífers insectívors del Solsonès pertanyen a dues famílies: els erinacèids i els tàlpids.

Nou!!: Segarra і Llista d'insectívors del Solsonès · Veure més »

Llista de Béns Culturals d'Interès Nacional de la Segarra

Llista de Béns Culturals d'Interès Nacional de la Segarra inscrits en el Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Llista de Béns Culturals d'Interès Nacional de la Segarra · Veure més »

Llista de capitals de comarca dels Països Catalans

Vet aquí una llista de les capitals de comarca dels Països Catalans, ordenades alfabèticament, amb la comarca a la qual corresponen indicada al costat de cadascuna.

Nou!!: Segarra і Llista de capitals de comarca dels Països Catalans · Veure més »

Llista de cardenals naturals dels Països Catalans

En aquesta llista de cardenals naturals dels Països Catalans s'indica de cadascú el nom, la data de proclamació, el lloc i la data de naixement i mort, els càrrecs eclesiàstics i la seu, el títol o la diaconia del seu cardenalat (sempre que les dades s'escaiguin o es coneguin).

Nou!!: Segarra і Llista de cardenals naturals dels Països Catalans · Veure més »

Llista de castells dels Països Catalans

La llista dels castells dels Països Catalans és una llista de les fortificacions intactes, significants, famoses o documentades als territoris destacats a sota.

Nou!!: Segarra і Llista de castells dels Països Catalans · Veure més »

Llista de colles castelleres

Aquesta és una llista de colles castelleres actives, universitàries, en formació, desaparegudes i de fora de l'àmbit cultural català.

Nou!!: Segarra і Llista de colles castelleres · Veure més »

Llista de fabricants de microcotxes dels Països Catalans

Aquesta és una llista amb els fabricants de microcotxes dels Països Catalans al llarg de la història.

Nou!!: Segarra і Llista de fabricants de microcotxes dels Països Catalans · Veure més »

Llista de gentilicis

En aquesta llista de gentilicis es donen les formes de gentilici en català de les comarques de Catalunya i dels estats i capitals del món.

Nou!!: Segarra і Llista de gentilicis · Veure més »

Llista de jaciments arqueològics de Catalunya

Aquesta és una llista incompleta dels jaciments arqueològics de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Llista de jaciments arqueològics de Catalunya · Veure més »

Llista de les comarques dels Països Catalans

Tot seguit hi ha una llista de comarques tradicionals i oficials dels Països Catalans, amb la capital respectiva i el gentilici (si existeix).

Nou!!: Segarra і Llista de les comarques dels Països Catalans · Veure més »

Llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sants, beats, etc. indica on es troben les tombes de persones venerades al cristianisme (sants, beats, venerables i servents de Déu, janeri cossos sants) que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.

Nou!!: Segarra і Llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades · Veure més »

Llista de minerals de Catalunya

A Catalunya s'han trobat més de 400 espècies de minerals aprovades per l'Associació Mineralògica Internacional.

Nou!!: Segarra і Llista de minerals de Catalunya · Veure més »

Llista de monuments de la Segarra

Llista de monuments de la Segarra inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya per la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Llista de monuments de la Segarra · Veure més »

Llista de municipis de la província de Lleida

En aquesta taula figuren tots els municipis de la província de Lleida i el nombre d'habitants que tenen.

Nou!!: Segarra і Llista de municipis de la província de Lleida · Veure més »

Llista de muntanyes de Catalunya

Aquesta és una llista de les muntanyes catalanes.

Nou!!: Segarra і Llista de muntanyes de Catalunya · Veure més »

Llista de noms llatins de poblacions catalanes

La següent llista recull els noms llatins de poblacions catalanes.

Nou!!: Segarra і Llista de noms llatins de poblacions catalanes · Veure més »

Llista de parròquies del bisbat de Solsona

Les parròquies del Bisbat de Solsona són.

Nou!!: Segarra і Llista de parròquies del bisbat de Solsona · Veure més »

Llista de pilots de motociclisme dels Països Catalans

Aquesta llista de pilots de motociclisme dels Països Catalans inclou els pilots de motociclisme de l'àmbit dels Països Catalans més destacats, agrupats per la modalitat en què van excel·lir.

Nou!!: Segarra і Llista de pilots de motociclisme dels Països Catalans · Veure més »

Llista de places de nou

XX, descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls a la diada de Santa Úrsula de 1981. Una plaça de nou (plaça castellera de nou o plaça de castells de nou) és una plaça, carrer o indret on s'han carregat o descarregat castells de nou pisos d'alçada.

Nou!!: Segarra і Llista de places de nou · Veure més »

Llista de plantes de Catalunya

Llista de totes les plantes vasculars autòctones o naturalitzades (no subespontànies, ni cultivades) presents en el territori administratiu de Catalunya segons el criteri taxonòmic de l'obra Flora dels Països Catalans (2a edició, 1993) ordenades alfabèticament segons el seu nom específic.

Nou!!: Segarra і Llista de plantes de Catalunya · Veure més »

Llista de poblacions monosíl·labes de Catalunya

Aquesta llista agrupa les entitats de població de Catalunya el nom de les quals és un monosíl·lab.

Nou!!: Segarra і Llista de poblacions monosíl·labes de Catalunya · Veure més »

Llista de ponts de Ponent

Llista de ponts de Ponent ordenats per comarca i municipi.

Nou!!: Segarra і Llista de ponts de Ponent · Veure més »

Llista de premsa en català

Aquesta llista de premsa en català presenta els diaris, revistes i periòdics, tant en paper com en versió electrònica, escrits totalment o parcialment en català.

Nou!!: Segarra і Llista de premsa en català · Veure més »

Llista de rellotges de sol de la Segarra

Llista de rellotges de sol instal·lats de forma permanent en espais públics de la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Llista de rellotges de sol de la Segarra · Veure més »

Llista de topònims catalans d'origen cèltic

Aquesta llista és un relació, amb explicació etimològica, dels principals topònims catalans considerats d'origen celta, seguint bàsicament les obres de Joan Coromines.

Nou!!: Segarra і Llista de topònims catalans d'origen cèltic · Veure més »

Llista de topònims d'Estaràs

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi d'Estaràs, a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Llista de topònims d'Estaràs · Veure més »

Llista de topònims d'Ivorra

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi d'Ivorra, a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Llista de topònims d'Ivorra · Veure més »

Llista de topònims de Cervera

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Cervera, a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Llista de topònims de Cervera · Veure més »

Llista de topònims de Granyanella

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Granyanella, a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Llista de topònims de Granyanella · Veure més »

Llista de topònims de Granyena de Segarra

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Granyena de Segarra, a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Llista de topònims de Granyena de Segarra · Veure més »

Llista de topònims de Guissona

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Guissona, a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Llista de topònims de Guissona · Veure més »

Llista de topònims de les Oluges

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de les Oluges, a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Llista de topònims de les Oluges · Veure més »

Llista de topònims de Massoteres

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Massoteres, a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Llista de topònims de Massoteres · Veure més »

Llista de topònims de Montoliu de Segarra

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Montoliu de Segarra, a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Llista de topònims de Montoliu de Segarra · Veure més »

Llista de topònims de Montornès de Segarra

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Montornès de Segarra, a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Llista de topònims de Montornès de Segarra · Veure més »

Llista de topònims de Ribera d'Ondara

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Ribera d'Ondara, a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Llista de topònims de Ribera d'Ondara · Veure més »

Llista de topònims de Sanaüja

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Sanaüja, a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Llista de topònims de Sanaüja · Veure més »

Llista de topònims de Sant Guim de Freixenet

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Sant Guim de Freixenet, a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Llista de topònims de Sant Guim de Freixenet · Veure més »

Llista de topònims de Sant Guim de la Plana

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Sant Guim de la Plana, a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Llista de topònims de Sant Guim de la Plana · Veure més »

Llista de topònims de Sant Ramon

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Sant Ramon, a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Llista de topònims de Sant Ramon · Veure més »

Llista de topònims de Talavera

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Talavera, a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Llista de topònims de Talavera · Veure més »

Llista de topònims de Tarroja de Segarra

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Tarroja de Segarra, a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Llista de topònims de Tarroja de Segarra · Veure més »

Llista de topònims de Torrefeta i Florejacs

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Llista de topònims de Torrefeta i Florejacs · Veure més »

Llista de topònims dels Plans de Sió

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi dels Plans de Sió, a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Llista de topònims dels Plans de Sió · Veure més »

Llista de topònims terminats en -ona

La llista de topònims terminats en -ona pretén recopilar noms d'entitats de població, edificis (masos, torres…), i d'altres elements orogràfics com rius o muntanyes, que acaben amb el sufix -ona.

Nou!!: Segarra і Llista de topònims terminats en -ona · Veure més »

Llista dels sostres comarcals de Catalunya

Les sis comarques que constitueixen l'Alt Pirineu i Aran, presenten sis cims comarcals diferents; d'aquests sis cims, tres superen els 3.000 m.s.n.m, i els tres restants superen els 2.700 m.s.n.m. Les comarques d'aquesta regió es caracteritzen pels relleus pirinencs que guanyen alçada conforme ens aproximem cap al nord.

Nou!!: Segarra і Llista dels sostres comarcals de Catalunya · Veure més »

Llobera

Llobera és un municipi de la comarca del Solsonès i, alhora, una de les 3 entitats de població o pobles que hi ha al municipi.

Nou!!: Segarra і Llobera · Veure més »

Lloberola

Lloberola és un nucli de població de 50 habitants pertanyent al municipi de Biosca (Segarra).

Nou!!: Segarra і Lloberola · Veure més »

Llobregós

El Llobregós (o Riubregós, Lo Bregós) és un riu de Catalunya, afluent del Segre per l'esquerra.

Nou!!: Segarra і Llobregós · Veure més »

Lluís Solà Padró

Lluís Solà Padró (Santa Coloma de Queralt, 1 de gener de 1891 - Tarragona, 20 d'octubre de 1939) va ser el primer alcalde republicà de Santa Coloma de Queralt.

Nou!!: Segarra і Lluís Solà Padró · Veure més »

Lluís Trepat i Padró

Lluís Trepat i Padró (Tàrrega, 23 de maig de 1925 - Fogars de la Selva, 8 d'agost de 2022) fou un pintor català autor de referència en les avantguardes del.

Nou!!: Segarra і Lluís Trepat i Padró · Veure més »

Lo nou diccionari lleidatà-català

Lo nou diccionari lleidatà-català és un llibre escrit per Robert Masip i Vallès, Ferran Montardit i Asènsio, i David Prenafeta i Agelet,, al 324.cat publicat per l'Editorial Alfazeta l'any 2010.

Nou!!: Segarra і Lo nou diccionari lleidatà-català · Veure més »

Los Plans

* Toponímia.

Nou!!: Segarra і Los Plans · Veure més »

Los Tossalets

* Geografia.

Nou!!: Segarra і Los Tossalets · Veure més »

Los Tossalets (Cervera)

Los Tossalets és una muntanya de 599 metres que es troba als municipis de Cervera i Sant Ramon, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Los Tossalets (Cervera) · Veure més »

Lucas Silvano Ferro Solé

és un polític català que va créixer a Biosca i està instal·lat de ben jove a Molins de Rei.

Nou!!: Segarra і Lucas Silvano Ferro Solé · Veure més »

Magí Cantacorps

Magí Cantacorps (Cervera, la Segarra, - Vic, Osona, 1769) va ser catedràtic del primer claustre de professors del Seminari de Vic erigit pel bisbe Manuel Muñoz i Guil (1749).

Nou!!: Segarra і Magí Cantacorps · Veure més »

Magí de Viles

Magí de Viles Coll (Selvanera, 1671 - Nàpols, 1725) va ser un comerciant i polític català.

Nou!!: Segarra і Magí de Viles · Veure més »

Malgrat (Cervera)

Malgrat, o Malgrat de Segarra, és una entitat de població de Cervera, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Malgrat (Cervera) · Veure més »

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.

Nou!!: Segarra і Manresa · Veure més »

Marcòlic

El marcòlic, consolta, marcòlic vermell o lliri morat (Lilium martagon) és una espècie de planta de la família de les liliàcies.

Nou!!: Segarra і Marcòlic · Veure més »

Mare de Déu de les Flors de Maig

La Mare de Déu de les Flors de Maig és una ermita neoromànica de Torrefeta, al municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Mare de Déu de les Flors de Maig · Veure més »

Marge

219x219px Un marge en reconstrucció. Un marge esbaldregat. gres (pedra sorrenca) en unes vinyes a Esslingen am Neckar, prop de Stuttgart (Alemanya). Un marge o una espona és una paret de pedra seca (sense gens de morter) que serveix per contenir la terra en el rost d'una muntanya, tot formant una marjada (en alguns indrets de parla catalana, aquestes marjades s'anomenen feixes i bancals).

Nou!!: Segarra і Marge · Veure més »

Margeners de Guissona

Els Margeners de Guissona són una colla castellera de Guissona (Segarra) creada l'any 2007.

Nou!!: Segarra і Margeners de Guissona · Veure més »

Maria Güell i Puig

Maria Güell i Puig (Valls, Alt Camp, 24 de juny de 1848 - Cervera, la Segarra, 14 de juny de 1921) va ésser una religiosa, fundadora de la congregació de l'Institut de la Caritat de l'Immaculat Cor de Maria (actualment, Missioneres Filles del Cor de Maria), dedicades a l'atenció a malalts i l'educació.

Nou!!: Segarra і Maria Güell i Puig · Veure més »

Maria Josepa Colom i Sambola

Maria Josepa Colom i Sambola (Cervera, Segarra, 3 d'agost de 1924 - Barcelona, 16 d'octubre de 2017) fou una pintora i gravadora catalana, especialitzada en l'aiguafort i la tècnica de la punta seca, tot i que també va practicar la xilografia.

Nou!!: Segarra і Maria Josepa Colom i Sambola · Veure més »

Marquesat del Poal

El marquesat del Poal és un títol nobiliari català atorgat el 1706 per l'arxiduc Carles, rei Carles III a favor d'Antoni Desvalls i de Vergós.

Nou!!: Segarra і Marquesat del Poal · Veure més »

Marxa dels Castells de la Segarra

La Marxa dels Castells de la Segarra és una caminada de resistència, no competitiva, que forma part del Circuit Català de Caminades de Resistència (CCCR) de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).

Nou!!: Segarra і Marxa dels Castells de la Segarra · Veure més »

Mas d'en Porta

Mas d'en Porta és una masia de Guissona (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Mas d'en Porta · Veure més »

Mas de Bondia

El lloc de Mas de Bondia és una vila closa d'origen medieval situat al municipi de Montornès de Segarra a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Mas de Bondia · Veure més »

Mas de l'Ardit

El Mas de l'Ardit és un mas situat al municipi de Granyena de Segarra a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Mas de l'Ardit · Veure més »

Mas de les Mates

El Mas de les Mates és un mas situat al municipi de Massoteres, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Mas de les Mates · Veure més »

Mas del Molí

El Mas del Molí o molí del Mas de Baix és un edifici al poble de Sant Pere dels Arquells, al municipi de Ribera d'Ondara (Segarra) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Mas del Molí · Veure més »

Masia de Quim

La Masia de Quim és una masia situada al municipi de Cervera, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Masia de Quim · Veure més »

Masia del Bon Pas

La Masia del Bon Pas és una masia situada al municipi de Biosca a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Masia del Bon Pas · Veure més »

Masia del Cendra

La Masia del Cendra és una masia situada al municipi de Montoliu de Segarra a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Masia del Cendra · Veure més »

Massoteres

Massoteres és un municipi de la comarca de la Segarra, situat al centre de la meitat nord de la comarca.

Nou!!: Segarra і Massoteres · Veure més »

Melió

Melió o les Masies de Melió és una entitat de població del municipi de Sant Guim de Freixenet, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Melió · Veure més »

Memòries (llibre de Josep Maria de Sagarra)

En les Memòries (1954), Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau evoca els orígens de les seves famílies paterna i materna (primera part), i després (en quatre parts més) relata la seva vida d'infantesa i joventut, fins als vint-i-cinc anys.

Nou!!: Segarra і Memòries (llibre de Josep Maria de Sagarra) · Veure més »

Mercè Canela i Garayoa

Mercè Canela i Garayoa (Sant Guim de Freixenet, la Segarra, 11 de juliol de 1956) és una escriptora catalana.

Nou!!: Segarra і Mercè Canela i Garayoa · Veure més »

Miracle de la Mare de Déu del Roser i el cavaller de Colònia

El Miracle de la Mare de Déu del Roser i el cavaller de Colònia és una pintura sobre fusta que es conserva al Museu de Lleida, des que va entrar a la col·lecció permanent del museu a finals de 2011 gràcies a una adquisició de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Miracle de la Mare de Déu del Roser i el cavaller de Colònia · Veure més »

Miralles (Torà)

Miralles és una masia del municipi de Torà (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, també anomenada Miralles de Sant Cerni, per distingir-la de Miralles de Su del terme de Pinós.

Nou!!: Segarra і Miralles (Torà) · Veure més »

Miscel·lània Cerverina

Miscel·lània Cerverina (MC), de nom complet amb títol i subtítol "Miscel·lània Cerverina: Història, economia i cultura de la Segarra", és una revista científica editada pel Centre Comarcal de Cultura de Cervera, creada el 1983 amb una periodicitat anual.

Nou!!: Segarra і Miscel·lània Cerverina · Veure més »

Modernisme català

'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.

Nou!!: Segarra і Modernisme català · Veure més »

Molí de la Font

El Molí de la Font és un edifici de Torà, a la comarca de la Segarra inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Molí de la Font · Veure més »

Molí de Llanera

El molí de Llanera és un molí fariner del municipi de Torà (Segarra), inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situat a la dreta de la riera de Llanera. S'hi accedeix des del castell de Llanera, primerament per una pista i després per un sender molt desdibuixat.

Nou!!: Segarra і Molí de Llanera · Veure més »

Molí de Sant Pere dels Arquells

El molí de Sant Pere dels Arquells és un edifici del poble de Sant Pere dels Arquells, al municipi de Ribera d'Ondara (Segarra) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Molí de Sant Pere dels Arquells · Veure més »

Molí de Santa Fe

El Molí de Santa Fe és un antic molí fariner del poble de Santa Fe, al municipi de les Oluges, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Molí de Santa Fe · Veure més »

Moneda Sikarra

La moneda Sikarra és un tetartemórion (una subdivisió de l'antiga dracma grega) que data del.

Nou!!: Segarra і Moneda Sikarra · Veure més »

Mont-roig (els Plans de Sió)

Mont-roig o Mont-roig de Segarra és una entitat de població del municipi dels Plans de Sió a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Mont-roig (els Plans de Sió) · Veure més »

Montcortès de Segarra

El petit nucli de Montcortès de Segarra (comarca de la Segarra) és format per petites cases de pagès dels segles XVII i XVIII al redòs del castell de Montcortès i l'església de Santa Anna del.

Nou!!: Segarra і Montcortès de Segarra · Veure més »

Montfalcó Murallat

Montfalcó Murallat és una entitat de població del municipi de les Oluges a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Montfalcó Murallat · Veure més »

Montfar

Montfar és un poble de 5 habitants pertanyent al municipi de Ribera d'Ondara (Segarra).

Nou!!: Segarra і Montfar · Veure més »

Montfred

* Geografia.

Nou!!: Segarra і Montfred · Veure més »

Montfred (Talavera)

El Montfred és una muntanya de 833 metres que es troba al municipi de Talavera, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Montfred (Talavera) · Veure més »

Montlleó (Ribera d'Ondara)

Montlleó és un poble del municipi de Ribera d'Ondara, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Montlleó (Ribera d'Ondara) · Veure més »

Montmaneu

Montmaneu és un municipi de la comarca de l'Anoia, situat a l'extrem occidental de la comarca, al límit de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Montmaneu · Veure més »

Montoliu de Segarra

Montoliu de Segarra és un municipi de la comarca de la Segarra, anomenat Montoliu de Cervera fins al 1984.

Nou!!: Segarra і Montoliu de Segarra · Veure més »

Montornès de Segarra

Montornès de Segarra és un municipi de la comarca de la Segarra des del 1989, i es troba al límit amb l'Urgell, al qual pertanyia des de la incorporació de la divisió territorial de 1936.

Nou!!: Segarra і Montornès de Segarra · Veure més »

Montpalau (Ribera d'Ondara)

Montpalau és un poble de 29 habitants pertanyent al municipi de Ribera d'Ondara (Segarra).

Nou!!: Segarra і Montpalau (Ribera d'Ondara) · Veure més »

Morrocurt de Claret

Morrocurt és una masia prop del nucli de Claret, al municipi de Torà (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Morrocurt de Claret · Veure més »

Muller d'Hostafrancs

Muller o Muller d'Hostafrancs com era conegut antigament, és una entitat de població del municipi dels Plans de Sió, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Muller d'Hostafrancs · Veure més »

Muralla de Verdú

La Muralla de Verdú és una obra de Verdú (Urgell) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Segarra і Muralla de Verdú · Veure més »

Museu Comarcal de l'Urgell

El Museu Comarcal de l'Urgell es troba a Tàrrega.

Nou!!: Segarra і Museu Comarcal de l'Urgell · Veure més »

Museu de Guissona

El Museu de Guissona Eduard Camps és un museu arqueològic que es troba a la vila de Guissona.

Nou!!: Segarra і Museu de Guissona · Veure més »

Museu del pa de Torà

L'Antic Forn de Pa és un edifici de la vila de Torà, a la comarca del Solsonès, protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català, i en ell es troba el museu del pa de Torà.

Nou!!: Segarra і Museu del pa de Torà · Veure més »

Nadal

L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.

Nou!!: Segarra і Nadal · Veure més »

Nevada a Catalunya del 2010

La nevada del 8 de març del 2010 a un parc infantil de Castellar del Vallès Barcelona el 9 de març de 2010 vista des de Badalona Fornells de la Selva (Girona) el dia 9 de març al matí La nevada a Catalunya del 7 i 8 de març del 2010 va afectar principalment les comarques de la província de Girona, l'interior de la província de Barcelona, la de Lleida i el nord de la de Tarragona.

Nou!!: Segarra і Nevada a Catalunya del 2010 · Veure més »

Nevada Grossa

La Nevada Grossa del 23 al 26 de febrer de 1944, la més important de tot el segle XX a les Terres de Ponent i Prelitoral tarragoní, així com els intensos aiguats a la meitat est de Catalunya, que van provocar importants desbordaments de molts rius i rieres amb danys molt greus.

Nou!!: Segarra і Nevada Grossa · Veure més »

Ni oblit ni perdó

Ni oblit ni perdó és una pel·lícula de drama històric, dirigida per Jordi Boquet i Claramunt i coguionitzada per Jordi Boquet i Tomàs Bayo i Encontra.

Nou!!: Segarra і Ni oblit ni perdó · Veure més »

Niu de metralladores de Concabella

El Niu de metralladores de Concabella és una obra del poble de Concabella, al municipi dels Plans de Sió (la Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Niu de metralladores de Concabella · Veure més »

Noguera

La Noguera, històricament anomenada Urgell Mitjà, és una comarca de les Terres de Ponent que ocupa la part central de la Ribera del Segre.

Nou!!: Segarra і Noguera · Veure més »

Obra completa de Manuel de Pedrolo

Aquest és un article sobre l'obra de l'escriptor català Manuel de Pedrolo. Aquest prolífic autor de la Segarra va conrear tots els gèneres literaris: poesia, poesia visual, teatre, novel·la, conte i assaig.

Nou!!: Segarra і Obra completa de Manuel de Pedrolo · Veure més »

Obra del Cançoner Popular de Catalunya

LObra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC) va ser una institució dirigida per Francesc Pujol, de l'Orfeó Català, i creada amb l'objectiu de promoure la cerca i recollida de literatura i música popular dels Països Catalans.

Nou!!: Segarra і Obra del Cançoner Popular de Catalunya · Veure més »

Ofensiva de Catalunya

Lofensiva de Catalunya, també anomenada campanya de Catalunya o batalla de Catalunya, va ser una campanya militar desenvolupada entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer del 1939 al territori català sota control republicà durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segarra і Ofensiva de Catalunya · Veure més »

Oleguer de Montserrat i Rufet

Oleguer Montserrat i Rufet (Valls, Alt Camp, 1626 – Guissona, Segarra, 1694) fou un eclesiàstic català, doctorat en dret civil i canònic que ocupà els càrrecs d'ardiaca major de l'arquebisbat de Tarragona, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.

Nou!!: Segarra і Oleguer de Montserrat i Rufet · Veure més »

Oliola

Oliola és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, al Segre Mitjà.

Nou!!: Segarra і Oliola · Veure més »

Orde de la Mercè

LOrde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè, és un orde religiós mendicant que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i sant Ramon de Penyafort, amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'islam.

Nou!!: Segarra і Orde de la Mercè · Veure més »

Palamós (Sant Guim de Freixenet)

Palamós és una entitat de població del municipi de Sant Guim de Freixenet, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Palamós (Sant Guim de Freixenet) · Veure més »

Pallerols (Talavera)

Pallerols és una entitat de població del municipi de Talavera, a la comarca de la Segarra al sector nord d'aquest terme municipal i a la riba dreta del riu Ondara, a escassos quilòmetres del poble de Sant Antolí i Vilanova del municipi veí de la Ribera d'Ondara.

Nou!!: Segarra і Pallerols (Talavera) · Veure més »

Palou (Torrefeta i Florejacs)

Palou o Palou de Sanaüja és una entitat de població de 55 habitants (2018) del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Palou (Torrefeta i Florejacs) · Veure més »

Palouet

Palouet és una localitat del municipi de Massoteres (la Segarra, Catalunya) de 28 habitants.

Nou!!: Segarra і Palouet · Veure més »

Parc eòlic

Parc eòlic de Tauern (Alemanya) Un parc eòlic és un indret, terrestre o marítim, on hi ha una agrupació d'aerogeneradors que produeixen energia elèctrica.

Nou!!: Segarra і Parc eòlic · Veure més »

Partit per Catalunya

El Partit per Catalunya (PxCat), és un partit polític català, que es defineix com de centre lliberal, dins la filosofia de l'humanisme cristià, si bé les seves propostes polítiques tenen punts en comú amb l'extrema dreta, sobretot pel que fa a la gestió de la immigració.

Nou!!: Segarra і Partit per Catalunya · Veure més »

Passos coberts de Torà

Els Passos coberts de Torà és un conjunt arquitectònic de Torà, a la comarca de la Segarra inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Passos coberts de Torà · Veure més »

Pau Llorach i Malet

Pau Llorach i Malet (Les Piles, 1839 – Barcelona, 6 de febrer de 1891) fou un metge català.

Nou!!: Segarra і Pau Llorach i Malet · Veure més »

Pavia (Talavera)

Pavia és un poble de 20 habitants pertanyent al municipi de Talavera (Segarra).

Nou!!: Segarra і Pavia (Talavera) · Veure més »

Pedrafita (Biosca)

El Pedrafita és una muntanya de 675 metres que es troba al municipi de Biosca, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Pedrafita (Biosca) · Veure més »

Pedreres del Talladell

Pedreres del Talladell és una pedrera situada al bell mig de la depressió central Catalana, que conforma la part oriental de la Conca de l'Ebre.

Nou!!: Segarra і Pedreres del Talladell · Veure més »

Peixera de la Prenyanosa al riu Sió

Peixera de la Prenyanosa al riu Sió és una obra de Cervera (Segarra) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Segarra і Peixera de la Prenyanosa al riu Sió · Veure més »

Pelagalls

Pelagalls és una entitat de població del municipi Els Plans de Sió a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Pelagalls · Veure més »

Període iber a Catalunya

El període iber a Catalunya s'encavalca per una banda amb la prehistòria i amb el període romà per l'altra.

Nou!!: Segarra і Període iber a Catalunya · Veure més »

Pere Fages i Beleta

Pere Fages i Beleta fou militar i governador català de l'Amèrica Hispànica.

Nou!!: Segarra і Pere Fages i Beleta · Veure més »

Pere Sorribes

Pere Sorribes (Ratera, inicis - Senan, Conca de Barberà, 1872), conegut com el Guerxo de Ratera fou un destacat capitost carlí, que comandà diverses partides de combatents al llarg de la Segona Guerra Carlina o Guerra dels Matiners a les comarques interiors del Principat.

Nou!!: Segarra і Pere Sorribes · Veure més »

Pilaret de Cal Tanyot

El Pilaret de Cal Tanyot és un monument protegit com a Patrimoni Arquitectònic Català del municipi de Torà (Segarra).

Nou!!: Segarra і Pilaret de Cal Tanyot · Veure més »

Pilaret de la Petja

El Pilaret de la Petja és un monument protegit com a Patrimoni Arquitectònic Català del municipi de Torà (Segarra).

Nou!!: Segarra і Pilaret de la Petja · Veure més »

Pinassa

La pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii), coneguda com a pi negral a les Terres de l'Ebre, és la subespècie de Pinus nigra present als Països Catalans.

Nou!!: Segarra і Pinassa · Veure més »

Pinós

Pinós és un municipi de la comarca del Solsonès que rep el nom d'un dels cinc pobles que l'integren.

Nou!!: Segarra і Pinós · Veure més »

Pinell de Solsonès

Pinell de Solsonès, tradicionalment i genuïnament Pinell, és un municipi de la comarca del Solsonès, amb capital a Sant Climenç i, alhora, una de les 5 entitats de població o pobles que hi ha al municipi.

Nou!!: Segarra і Pinell de Solsonès · Veure més »

Pinyols

Pinyols és una masia de Torà (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Pinyols · Veure més »

Pius Puigcorbé i Galceran

Pius Puigcorbé i Galceran (Tremp, Pallars Jussà, 1853 - Cervera, Segarra, 1909) va ésser un notari que és esmentat com a representant d'una agrupació catalanista de Cervera, la qual s'adherí al Missatge a la Reina Regent (1888), i figura com a delegat a les Assemblees de la Unió Catalanista celebrades a Manresa (1892), Reus (1893), Girona (1897), Terrassa (1901) i Barcelona (1904).

Nou!!: Segarra і Pius Puigcorbé i Galceran · Veure més »

Pla d'en Puigverd

El Pla d'en Puigverd és un pla que es troba als municipis de Montoliu de Segarra i Montornès de Segarra a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Pla d'en Puigverd · Veure més »

Pla d'Urgell

El Pla d'Urgell és una comarca de Catalunya amb capital a Mollerussa.

Nou!!: Segarra і Pla d'Urgell · Veure més »

Pla de la Saira (Montoliu de Segarra)

El Pla de la Saira és un pla que es troba als municipis de Montoliu de Segarra i Montornès de Segarra a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Pla de la Saira (Montoliu de Segarra) · Veure més »

Pla del Pi (Montornès de Segarra)

El Pla del Pi és un pla que es troba al municipi de Montornès de Segarra a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Pla del Pi (Montornès de Segarra) · Veure més »

Pla territorial general de Catalunya

Terres de l'Ebre El Pla territorial general de Catalunya (PTGC) és l'instrument bàsic d'ordenació del territori de Catalunya, la seva planificació i definició de polítiques específiques de desenvolupament i reequilibri territorial.

Nou!!: Segarra і Pla territorial general de Catalunya · Veure més »

Places i diades castelleres

la Mercè del 2009. Pilar de 5 dels Castellers de la Sagrada Família. Plaça del Mercadal de Reus. data.

Nou!!: Segarra і Places i diades castelleres · Veure més »

Plans de Muller

Els Plans de Muller és una plana dels municipis dels Plans de Sió a la Segarra i de Tàrrega a l'Urgell.

Nou!!: Segarra і Plans de Muller · Veure més »

Plans de Sió

Plans de Sió és un espai natural protegit situat a cavall entre les comarques de l'Urgell i la Segarra, tot i que una petita part pertany a la Noguera.

Nou!!: Segarra і Plans de Sió · Veure més »

Plans del Franquesa

Els Plans del Franquesa són uns plans dels municipis d'Estaràs i de les Oluges a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Plans del Franquesa · Veure més »

Poble castral

Un poble castral és aquell nucli habitat que s'organitzà en època medieval al costat o al voltant d'un castell.

Nou!!: Segarra і Poble castral · Veure més »

Poliorcètica

Muralla del castell de Salses La poliorcètica és la tècnica de protecció d'un indret contra atacs mitjançant elements constructius i altres disposicions relacionades amb l'espai.

Nou!!: Segarra і Poliorcètica · Veure més »

Pomar (Ribera d'Ondara)

Pomar és una població del municipi de Ribera d'Ondara (La Segarra).

Nou!!: Segarra і Pomar (Ribera d'Ondara) · Veure més »

Ponent (regió)

Àmbit de Ponent Comarques i municipis de la Vegueria de Ponent Vegueries proposades en l'Informe Roca, 2001 Les Terres de Ponent és una regió natural al voltant de la ciutat de Lleida, que comprèn les comarques de parla catalana de la depressió central, situades a les conques fluvials del Segre i el Cinca, és a dir, el Segrià, la Noguera, el Pla d'Urgell, l'Urgell, la Segarra i les Garrigues, totes elles a Catalunya, a més de les comarques aragoneses del Baix Cinca i la Llitera, a la Franja.

Nou!!: Segarra і Ponent (regió) · Veure més »

Pont (desambiguació)

* Enginyeria: estructura construïda per salvar un obstacle físic (un riu, una vall, una carretera, etc.) tot passant-hi per damunt.

Nou!!: Segarra і Pont (desambiguació) · Veure més »

Pont de les Merites

El pont de les Merites és una obra de Torà (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Pont de les Merites · Veure més »

Pont de Sant Pere dels Arquells

El pont de Sant Pere dels Arquells és un pont del poble de Sant Pere dels Arquells, al municipi de Ribera d'Ondara (Segarra) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Pont de Sant Pere dels Arquells · Veure més »

Pont del Diable (Torà)

El Pont del Diable és un aqüeducte del municipi de Torà, a la comarca de la Segarra inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Pont del Diable (Torà) · Veure més »

Pont ferroviari

El pont del Forth fou posat en servet el 1890. Amb més de 2,5 km de longitud, creua el mar del Fiord de Forth. Un pont ferroviari o pont del ferrocarril és un pont construït per suportar una línia de ferrocarril i permetre el pas dels trens.

Nou!!: Segarra і Pont ferroviari · Veure més »

Portal de l'Aguda

El Portal de l'Aguda és un portal del nucli de l'Aguda, al municipi de Torà (Segarra), inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Portal de l'Aguda · Veure més »

Portal de la Vila (Torà)

El Portal de la Vila és un portal de Torà (Segarra) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Portal de la Vila (Torà) · Veure més »

Portal Vell de l'Ofrera

El Portal Vell de l'Ofrera és un portal de Torà, a la comarca de la Segarra inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Portal Vell de l'Ofrera · Veure més »

Portell (Sant Ramon)

Portell és una entitat de població adscrita al municipi de Sant Ramon, a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Portell (Sant Ramon) · Veure més »

Porxada de la plaça de l'Església (Torà)

La Porxada de la plaça de l'Església és un porxo de Torà, a la comarca de la Segarra inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Porxada de la plaça de l'Església (Torà) · Veure més »

Pou de gel de Torà

El Pou de gel és un pou de glaç de Torà, a la comarca de la Segarra inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Pou de gel de Torà · Veure més »

Pou de Madern

El Pou de Madern és un pou artesià del segle XI que es troba a poc més d'un quilòmetre del petit poble de Vicfred, que pertany al municipi de Sant Guim de la Plana, al sector nord-est de la comarca lleidatana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Pou de Madern · Veure més »

Pou dels Horts de Sant Serni

El Pou dels Horts és un pou del nucli de Sant Serni, del municipi de Torà, a la comarca de la Segarra, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Pou dels Horts de Sant Serni · Veure més »

Prefectura

El terme prefectura ha estat emprat per denominar un òrgan de govern o àrea territorial des dels temps de l'emperador romà Constantí I, el qual va dividir l'imperi en quatre prefectures, cadascuna dividida en diòcesi.

Nou!!: Segarra і Prefectura · Veure més »

Prefectura de Policia

La Prefectura de Policia és un organisme del cos dels Mossos d'Esquadra encapçalat pel comissari en cap que dirigeix l'estratègia i el comandament operatiu del cos, llevat de les unitats policials que depenen directament de la Direcció General de la Policia, que són el Gabinet del Director, el Servei d'Assessorament Jurídic, la Comissaria General de Relacions Institucionals, Prevenció i Mediació, la Divisió d'Avaluació de Serveis i la Divisió d'Afers Interns.

Nou!!: Segarra і Prefectura de Policia · Veure més »

Premi 7lletres

El Premi 7lletres és un guardó literari anual a un recull de set contes inèdits escrits en català.

Nou!!: Segarra і Premi 7lletres · Veure més »

Província de Lleida

La província de Lleida (occità aranés: província de Lhèida) és una demarcació administrativa espanyola amb capital a Lleida que aglutina 229 municipis del nord-oest de Catalunya amb una població total de 446.793 habitants.

Nou!!: Segarra і Província de Lleida · Veure més »

Províncies de Catalunya

Els límits provincials de Catalunya marcats sobre el mapa de comarques. Les províncies de Catalunya són quatre: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

Nou!!: Segarra і Províncies de Catalunya · Veure més »

Prunel·la blanca

La prunel·la blanca (Prunella laciniata) és una espècie que pertany a la família de les lamiàcies.

Nou!!: Segarra і Prunel·la blanca · Veure més »

Puig-oriol (Castellfollit de Riubregós)

El Puig-oriol és una muntanya de 571 metres que es troba entre els municipis de Castellfollit de Riubregós, a la comarca de l'Anoia i de Torà, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Puig-oriol (Castellfollit de Riubregós) · Veure més »

Puigcardener

El Puigcardener és un petit turó a la vora del riu Cardener on començà la història de Manresa en ser el primer lloc que es va poblar de la ciutat, entre altres coses, per la seva alçada relativa a la resta del terme.

Nou!!: Segarra і Puigcardener · Veure més »

Puigcernau

Puigcernau és una masia del municipi de Torà (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Puigcernau · Veure més »

Pujalt

Pujalt és un municipi a la comarca de l'Anoia pertanyent a l'Alta Segarra.

Nou!!: Segarra і Pujalt · Veure més »

Purins

Bassa de purins El purí, purins o fems líquids són el producte constituït per una barreja de dejeccions sòlides i líquides i restes de palla, de productes d'alimentació animal i aigua; en quantitats variables generalment amb un contingut d'aigua superior al 85% del pes.

Nou!!: Segarra і Purins · Veure més »

Quer (orografia)

Castell de Querbús Un quer és un accident geogràfic de menor o major envergadura constituït per un promontori rocós.

Nou!!: Segarra і Quer (orografia) · Veure més »

Ramon Borrell I

Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).

Nou!!: Segarra і Ramon Borrell I · Veure més »

Ramon Condal i Escudé

Ramon Condal i Escudé (Torrefeta i Florejacs, la Segarra, 1938 – Barcelona, 26 de juliol de 2016) fou un empresari català, cofundador i director general de Condis, president del RCD Espanyol entre 2011 i 2012.

Nou!!: Segarra і Ramon Condal i Escudé · Veure més »

Ramon Jordana i Morera

Ramon Jordana i Morera (Cervera, Segarra, 18 d'octubre de 1839 – Madrid, 15 de març de 1900) va ser un enginyer forestal, botànic i entomòleg català.

Nou!!: Segarra і Ramon Jordana i Morera · Veure més »

Ramon Nonat

Ramon Nonat (Portell, 1204 - Cardona, 1240) fou un religiós mercedari, cardenal.

Nou!!: Segarra і Ramon Nonat · Veure més »

Ramon Piñas i Morlà

Ramon Piñas i Morlà, també es pot trobar amb el cognom catalanitzat de Pinyes (Valls, Alt Camp, 9 de febrer de 1877 - 1944) sacerdot i escriptor català.

Nou!!: Segarra і Ramon Piñas i Morlà · Veure més »

Ramon Térmens

és un director de cinema català.

Nou!!: Segarra і Ramon Térmens · Veure més »

Ramon Turull Bargués

Ramon Turull Bargués (Cervera, 19 de març de 1922 – 8 de novembre de 2003) va ser mestre, escriptor, llibreter i editor cerverí que s’identificava i es confonia amb la seva terra –en el sentit més immediat del terme– i que tenia Cervera com a referent personal, vital, cultural i literari.

Nou!!: Segarra і Ramon Turull Bargués · Veure més »

Ramon Vilaró i Galceran

Ramon Vilaró i Galceran (Guissona, Segarra, 1897 — Rubí, Vallès Occidental, 1967) fou un veterinari català.

Nou!!: Segarra і Ramon Vilaró i Galceran · Veure més »

Rasa d'Ollers

La Rasa d'Ollers és un torrent afluent per la dreta de la Riera de Llanera que transcorre íntegrament pel terme municipal de Torà (Segarra).

Nou!!: Segarra і Rasa d'Ollers · Veure més »

Rasa de l'Alzina (desambiguació)

* Hidrografia.

Nou!!: Segarra і Rasa de l'Alzina (desambiguació) · Veure més »

Rasa de l'Alzina (Torà)

La Rasa de l'Alzina és un torrent afluent per la dreta de la Riera de Llanera.

Nou!!: Segarra і Rasa de l'Alzina (Torà) · Veure més »

Rasa de la Font de Vilella

La Rasa de la Font de Vilella, el tram final de la qual també és conegut amb el nom de Torrent de Fontanet, és un torrent afluent per la dreta de la Riera de Llanera.

Nou!!: Segarra і Rasa de la Font de Vilella · Veure més »

Rasa de Montraveta (Torà)

La Rasa de Montraveta és un torrent afluent per la dreta de la Riera de Llanera.

Nou!!: Segarra і Rasa de Montraveta (Torà) · Veure més »

Rasa del Pujol (Segarra)

La Rasa del Pujol és un torrent afluent per l'esquerra del Barranc dels Quadros.

Nou!!: Segarra і Rasa del Pujol (Segarra) · Veure més »

Rasa dels Albins

La Rasa dels Albins és un torrent afluent per l'esquerra de la Riera de Llanera.

Nou!!: Segarra і Rasa dels Albins · Veure més »

Rasa dels Traus

La Rasa dels Traus és un torrent afluent per la dreta de la Riera de Llaneraque transcorre íntegrament pel terme municipal de Torà (Segarra).

Nou!!: Segarra і Rasa dels Traus · Veure més »

Ratafia

La ratafia és una beguda alcohòlica macerada dolça que es pren generalment com a digestiu.

Nou!!: Segarra і Ratafia · Veure més »

Ratera

Ratera és un poble situat al municipi dels Plans de Sió, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Ratera · Veure més »

Reagrupament

Reagrupament, també anomenat Reagrupament Independentista (RI), és una associació que treballa per la independència i el reconeixement internacional de la nació catalana i la regeneració democràtica.

Nou!!: Segarra і Reagrupament · Veure més »

Referèndum estatutari a Catalunya de 2006

El referèndum sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya va tenir lloc en aquest territori, amb caràcter vinculant, el 18 de juny de 2006, per a decidir al voltant de l'entrada o no en vigor de la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya aprovada per les Corts Generals d'Espanya, en sessió del Senat, el 10 de maig de 2006.

Nou!!: Segarra і Referèndum estatutari a Catalunya de 2006 · Veure més »

Regió Policial (Mossos d'Esquadra)

Rangs dels organismes de la policia catalana. Regió Policial és el terme amb què es coneixen els 9 organismes policials territorials dels Mossos d'Esquadra a Catalunya.

Nou!!: Segarra і Regió Policial (Mossos d'Esquadra) · Veure més »

Regió sanitària de Catalunya

Terres de l'Ebre Les regions sanitàries a Catalunya són demarcacions territorials basades en el principi de descentralització del sistema sanitari públic, delimitades a partir de factors geogràfics, socioeconòmics i demogràfics.

Nou!!: Segarra і Regió sanitària de Catalunya · Veure més »

Reis d'Orient

Els Reis de l'Orient, Reis d'Orient, Reis Mags o simplement els Reis o els Reixos (en bona part del català occidental) són, segons el Nou Testament, uns mags (o savis, depenent de la traducció) que van portar presents a Jesús, guiats per un estel.

Nou!!: Segarra і Reis d'Orient · Veure més »

Resultats de les consultes sobre la independència de Catalunya

Resultats de les consultes A continuació es detallen els resultats de les consultes sobre la independència de Catalunya que es van celebrar en diverses onades entre el 2009 i el 2011.

Nou!!: Segarra і Resultats de les consultes sobre la independència de Catalunya · Veure més »

Revolta dels Barretines

Cartell institucional advertint sobre la Revolta La Revolta dels Barretines o Revolta dels Gorretes (1687-1689) va ser una revolta pagesa contra els abusos de les tropes del rei Carles II, que va tenir una especial intensitat a Osona, el Lluçanès, el Bages i el Vallès; però que va arribar també al Baix Llobregat, el Penedès, la Segarra, l'Urgell i fins i tot a la Marina.

Nou!!: Segarra і Revolta dels Barretines · Veure més »

Ribelles (Vilanova de l'Aguda)

Ribelles és un poble del municipi de Vilanova de l'Aguda, a la Noguera, prop del límit amb el terme de Sanaüja, a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Ribelles (Vilanova de l'Aguda) · Veure més »

Riber (Torrefeta i Florejacs)

Riber és una entitat de població de la Segarra pertanyent al municipi de Torrefeta i Florejacs.

Nou!!: Segarra і Riber (Torrefeta i Florejacs) · Veure més »

Ribera d'Ondara

Escut del municipi de Ribera d'Ondara La Ribera d'Ondara és un municipi de la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Ribera d'Ondara · Veure més »

Ribera del Sió

Localització de Ribera de Sió La Vall del Sió des de La Prenyanosa, amb Malgrat de Segarra al fons La Ribera del Sió és una subcomarca catalana a l'entorn del riu Sió, entre la Segarra, l'Urgell i la Noguera.

Nou!!: Segarra і Ribera del Sió · Veure més »

Riera de Sanaüja

La Riera de Sanaüja, és un corrent fluvial afluent per la dreta del Llobregós que neix al vessant sud-oriental del Serrat de la Torregassa, a poc més de 60 metres al nord-oest de la masia de la Creu (al terme municipal d'Olius) i que al llarg del seu curs rep les següents denominacions.

Nou!!: Segarra і Riera de Sanaüja · Veure més »

Riera de Santa Maria (desambiguació)

* Hidrografia.

Nou!!: Segarra і Riera de Santa Maria (desambiguació) · Veure més »

Riera de Santa Maria (Segarra)

La Riera de Santa Maria és un torrent afluent per l'esquerra del Barranc dels Quadros.

Nou!!: Segarra і Riera de Santa Maria (Segarra) · Veure més »

Riu Ondara

El riu Ondara o d'Ondara és un riu de la conca de l'Ebre que passa per les comarques de la Segarra, l'Urgell, el Pla d'Urgell, i el Segrià D'acord amb les configuracions del terreny, l'aigua de la conca de l'Ondara s'ajunta al final del riu Corb, un després s'ajunta amb el Segre; però la construcció del Canal d'Urgell (1860), en va afectar el curs.

Nou!!: Segarra і Riu Ondara · Veure més »

Riu Sió

El Sió és un riu de la depressió central afluent per l'esquerre del Segre, amb un recorregut de 77 km, drena la Ribera de Sió.

Nou!!: Segarra і Riu Sió · Veure més »

Rocabandera

La Rocabandera és una muntanya de 541 metres que es troba al municipi de Sanaüja, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Rocabandera · Veure més »

Rodalia de Lleida

Rodalia de Lleida són els serveis de trens regionals de Rodalies de Catalunya i els serveis de la línia Lleida-La Pobla de Segur de FGC que transcorren per les diferents poblacions de la demarcació de Lleida i que són inclosos al Sistema Tarifari Integrat de l'ATM Àrea de Lleida.

Nou!!: Segarra і Rodalia de Lleida · Veure més »

Rosa Fabregat i Armengol

Rosa Fabregat i Armengol, que signa com a Rosa Fabregat, (Cervera, La Segarra, 3 de febrer de 1933) és una escriptora de poesia, novel·les, contes, assajos i articles.

Nou!!: Segarra і Rosa Fabregat i Armengol · Veure més »

Roure de Llindars

El Roure de Llindars (Quercus lusitanica) és un arbre que es troba a Llindars (la Ribera d'Ondara, la Segarra), el qual és un roure de dimensions remarcables i molt bell (sobretot, si tenim en compte que la Segarra està molt mancada de roures d'aquest estil).

Nou!!: Segarra і Roure de Llindars · Veure més »

Roureda

Roure blanc (''Quercus alba'') a Nova Jersey. La roureda o rovira és un bosc on dominen els roures de diferents espècies (Quercus spp.). Pel que fa al tancament de la coberta, els boscos d'alzines contenen el dosser més tancat, en comparació amb les sabanes de roures.

Nou!!: Segarra і Roureda · Veure més »

Rubinat

Rubinat, antigament conegut com a Rabinat, és una entitat de població del municipi de Ribera d'Ondara, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Rubinat · Veure més »

Salvador Bordes i Balcells

Salvador Bordes i Balcells (Montoliu de Segarra, 7 de desembre de 1949) és un polític català, paer en cap de Cervera i diputat al Parlament de Catalunya en la IX legislatura.

Nou!!: Segarra і Salvador Bordes i Balcells · Veure més »

Salvador Vidal (compositor)

Salvador Vidal i Dura (Cervera, la Segarra, 19 de febrer de 1818 - 12 de setembre de 1884) fou un eclesiàstic i compositor català.

Nou!!: Segarra і Salvador Vidal (compositor) · Veure més »

Sanaüja

Sanaüja és una vila i municipi de la vall del riu Llobregós, als extrems de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Sanaüja · Veure més »

Sant Antolí i Vilanova

Sant Antolí i Vilanova és un poble de 134 habitants pertanyent al municipi de Ribera d'Ondara (Segarra), del qual és el cap administratiu.

Nou!!: Segarra і Sant Antolí i Vilanova · Veure més »

Sant Cristòfol (Torrefeta i Florejacs)

Sant Cristòfol és una muntanya de 505 metres que es troba al municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Sant Cristòfol (Torrefeta i Florejacs) · Veure més »

Sant Domí

Sant Domí és una antiga parròquia i llogaret situat a poc més d'un quilòmetre de Sant Guim de Freixenet (la Segarra), en direcció a Estaràs.

Nou!!: Segarra і Sant Domí · Veure més »

Sant Esteve de Pelagalls

Sant Esteve de Pelagalls és una església romànica del municipi dels Plans de Sió (Segarra).

Nou!!: Segarra і Sant Esteve de Pelagalls · Veure més »

Sant Gil de Torà

Sant Gil de Torà és l'església parroquial de Torà, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Sant Gil de Torà · Veure més »

Sant Guim de Freixenet

Sant Guim de Freixenet és un municipi de la comarca administrativa de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Sant Guim de Freixenet · Veure més »

Sant Guim de la Plana

Sant Guim de la Plana és un municipi de la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Sant Guim de la Plana · Veure més »

Sant Guim de la Rabassa

Sant Guim de la Rabassa és un poble del municipi segarrenc de Sant Guim de Freixenet.

Nou!!: Segarra і Sant Guim de la Rabassa · Veure més »

Sant Jaume de Timor

Sant Jaume de Timor és una església del poble de Sant Pere dels Arquells, al municipi de Ribera d'Ondara (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Sant Jaume de Timor · Veure més »

Sant Jeroni de la Murtra

El monestir de Sant Jeroni de la Murtra o de Sant Jeroni de Nostra Senyora de la Vall de BetlemAquest és el nom que Joaquim Font i Cussó transcriu de l'obra Història de Badalona, del clergue badaloní Josep Barriga, escrita a finals del, el qual esmenta que aquest és el nom correcte per referir-se al monestir.

Nou!!: Segarra і Sant Jeroni de la Murtra · Veure més »

Sant Joan de Vilatorrada

Sant Joan de Vilatorrada és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Segarra і Sant Joan de Vilatorrada · Veure més »

Sant Julià d'Estaràs

Sant Julià d'Estaràs és l'església parroquial d'Estaràs (Segarra) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Sant Julià d'Estaràs · Veure més »

Sant Llorenç de Ratera

Sant Llorenç de Ratera és una capella del nucli de Ratera, al municipi dels Plans de Sió (Segarra), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Sant Llorenç de Ratera · Veure més »

Sant Macari de Guissona

Sant Macari de Guissona és una església romànica de Guissona, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Sant Macari de Guissona · Veure més »

Sant Martí de Cellers

Sant Martí de Cellers és l'església parroquial del nucli de Cellers, al municipi de Torà, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Sant Martí de Cellers · Veure més »

Sant Martí de la Morana

Sant Martí de la Morana o de la Plana és una entitat de població de 27 habitants (2018) del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Sant Martí de la Morana · Veure més »

Sant Miquel de Guarda-si-venes

Sant Miquel de Guarda-si-venes és una església romànica del poble de Guarda-si-venes, del municipi de Guissona, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Sant Miquel de Guarda-si-venes · Veure més »

Sant Pere de Castellnou d'Oluges

Sant Pere de Castellnou d'Oluges és l'església parroquial de Castellnou d'Oluges, al municipi de Cervera (Segarra), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Sant Pere de Castellnou d'Oluges · Veure més »

Sant Pere de Figuerola

Sant Pere de Figuerola és una església romànica del municipi de Torà, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Sant Pere de Figuerola · Veure més »

Sant Pere de la Cardosa

Sant Pere de la Cardosa o els Sants Apòstols de Cardosa és una esglesiola situada a l'oest del poble de la Cardosa, dins del terme municipal de Cervera, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Sant Pere de la Cardosa · Veure més »

Sant Pere de Murinyols

Sant Pere de Murinyols, és una capella del municipi de Torà (Segarra), coneguda també com a Sant Pere dels Empalous.

Nou!!: Segarra і Sant Pere de Murinyols · Veure més »

Sant Pere dels Arquells

Sant Pere dels Arquells és una entitat de població del municipi de Ribera d'Ondara, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Sant Pere dels Arquells · Veure més »

Sant Pere dels Pastors

Sant Pere dels Pastors és una ermita romànica al municipi de Guissona, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Sant Pere dels Pastors · Veure més »

Sant Pere el Gros

Sant Pere el Gros és una església romànica situada al municipi de Cervera, a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Sant Pere el Gros · Veure més »

Sant Pere Sasserra

Sant Pere Sasserra és una església romànica del municipi de Biosca, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Sant Pere Sasserra · Veure més »

Sant Ramon

Sant Ramon és un municipi de la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Sant Ramon · Veure més »

Sant Ramon de Portell

Sant Ramon de Portell és una capella al centre de la vila de Portell, al municipi de Sant Ramon, a la comarca de la Segarra, al peu de la carretera LV-3003 de Sant Ramon a Torà, al seu pas per l'interior de la població.

Nou!!: Segarra і Sant Ramon de Portell · Veure més »

Sant Salvador de Concabella

Sant Salvador de Concabella és una església romànica situada al nucli de la població de Concabella, al municipi dels Plans de Sió (Segarra).

Nou!!: Segarra і Sant Salvador de Concabella · Veure més »

Sant Salvador del Coll de Llanera

Sant Salvador del Coll de Llanera és una església del municipi de Torà (Segarra), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Sant Salvador del Coll de Llanera · Veure més »

Santa Fe (les Oluges)

Santa Fe, també conegut com a Santa Fe de Segarra, és un poble del municipi de les Oluges, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Santa Fe (les Oluges) · Veure més »

Santa Magdalena de Cervera

Santa Magdalena és una església gòtica del situada als afores de la ciutat de Cervera, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Santa Magdalena de Cervera · Veure més »

Santa Maria de Cervera

Santa Maria de Cervera és una església gòtica amb elements romànics, situada al municipi de Cervera, la Segarra.

Nou!!: Segarra і Santa Maria de Cervera · Veure més »

Santa Maria de Gàver (església nova)

Santa Maria de Gàver és l'església parroquial de Gàver, del municipi d'Estaràs, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Santa Maria de Gàver (església nova) · Veure més »

Santa Maria de Gramuntell

Santa Maria de Gramuntell és l'església parroquial de Gramuntell, al municipi de Ribera d'Ondara (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Santa Maria de Gramuntell · Veure més »

Santa Maria de Guissona

La Col·legiata de Santa Maria és una antiga canònica agustiniana radicada a l'església arxiprestal de Guissona, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Santa Maria de Guissona · Veure més »

Santa Maria de l'Aguda

Santa Maria de l'Aguda és una capella romànica del municipi de Torà, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Santa Maria de l'Aguda · Veure més »

Santa Maria de l'Estany

El claustre El monestir de Santa Maria de l'Estany està situat en el poble de l'Estany, dins del terme municipal del mateix nom, a la comarca del Moianès.

Nou!!: Segarra і Santa Maria de l'Estany · Veure més »

Santa Maria de Malgrat

Santa Maria de Malgrat és l'església de Malgrat, al municipi de Cervera (Segarra), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya Es troba a la riba dreta del Sió i a l'esquerra del barranc de Malgrat.

Nou!!: Segarra і Santa Maria de Malgrat · Veure més »

Santa Maria de Mont-roig

Santa Maria de Mont-roig és l'església parroquial del poble de Mont-roig de Segarra, al municipi dels Plans de Sió (la Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Santa Maria de Mont-roig · Veure més »

Santa Maria de Montlleó

Santa Maria de Montlleó és una església del poble de Montlleó, al municipi de Ribera d'Ondara (Segarra) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Segarra і Santa Maria de Montlleó · Veure més »

Santa Maria de Sant Serni

Santa Maria és l'església parroquial del nucli de Sant Serni, del municipi de Torà, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Santa Maria de Sant Serni · Veure més »

Santa Maria de Tauladells

Santa Maria de Tauladells és una església del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Santa Maria de Tauladells · Veure més »

Santa Maria de Vallferosa

Santa Maria de Vallferosa, coneguda també com a Santa Maria de Sasserra, és l'església parroquial del nucli disseminat de Vallferosa, al terme de Torà (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Santa Maria de Vallferosa · Veure més »

Santa Maria de Viver

Santa Maria de Viver és l'església parroquial del nucli de Viver de Segarra, al municipi de Sant Ramon, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Santa Maria de Viver · Veure més »

Santuari de Sant Ramon Nonat

El Santuari de Sant Ramon Nonat és un edifici religiós que comprèn un antic convent (Convent de Sant Ramon de Portell), una església i un claustre.

Nou!!: Segarra і Santuari de Sant Ramon Nonat · Veure més »

Sarcòfags medievals de Claret

Els Sarcòfags medievals de Claret són unes tombes al nucli de Claret, del municipi de Torà (Segarra), incloses a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Sarcòfags medievals de Claret · Veure més »

Símbols de Guissona

L'escut oficial de Guissona (Segarra) té el següent blasonament: Va ser aprovat l'1 de juny de 1983 i publicat al DOGC el 7 de juliol del mateix any amb el número 342.

Nou!!: Segarra і Símbols de Guissona · Veure més »

Símbols de Sanaüja

L'escut d'armes de Sanaüja (Segarra) té el següent blasonament oficial: Va ser aprovat el 23 d'octubre de 1997.

Nou!!: Segarra і Símbols de Sanaüja · Veure més »

Símbols de Sant Guim de Freixenet

L'escut oficial de Sant Guim de Freixenet (Segarra) té el següent blasonament: Va ser aprovat el 22 de setembre de 1989 i publicat en el DOGC l'11 d'octubre del mateix any amb el número 1205.

Nou!!: Segarra і Símbols de Sant Guim de Freixenet · Veure més »

Sedó

Sedó és una entitat de població del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Sedó · Veure més »

Segarra

La Segarra és una comarca de l'interior de Catalunya, la capital de la qual és Cervera i es troba a l'àmbit funcional territorial de Ponent.

Nou!!: Segarra і Segarra · Veure més »

Segarra (desambiguació)

* Segarra, comarca administrativa de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Segarra (desambiguació) · Veure més »

Segre Mitjà

Localització del Segre Mitjà històric Segre Mitjà més la proposta de divisió comarcal El Segre Mitjà (conegut també com a Mig Segre o Ribera del Segre i, històricament, com Urgell Mitjà) és una contrada prepirinenca de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Segre Mitjà · Veure més »

Segrià

El Segrià és una comarca de Catalunya, la seva capital és Lleida.

Nou!!: Segarra і Segrià · Veure més »

Selvanera

Selvanera és una entitat de població del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra, actualment (2018) té una població de 61 habitants.

Nou!!: Segarra і Selvanera · Veure més »

Seqüències

Seqüències és un llibre de poemes escrit per Joan Maragall i publicat l'any 1911.

Nou!!: Segarra і Seqüències · Veure més »

Serra de Cellers

La Serra de Cellers és una serra situada als municipis de Castellfollit de Riubregós a l'Anoia, de Torà a la Segarra i de la Molsosa i Pinós al Solsonès, amb una elevació màxima de 778,6 metres.

Nou!!: Segarra і Serra de Cellers · Veure més »

Serra de Claret

La Serra de Claret és una serra situada als municipis de Torà (Segarra) i de Pinós (Solsonès), amb una elevació màxima de 747,4 metres.

Nou!!: Segarra і Serra de Claret · Veure més »

Serra de l'Aguda

La Serra de l'Aguda és una serra situada als municipis de Biosca i Torà (Segarra), amb una elevació màxima de 613 metres.

Nou!!: Segarra і Serra de l'Aguda · Veure més »

Serra de l'Horta

La Serra de l'Horta és una serra situada als municipi de Sant Guim de la Plana a la comarca de la Segarra, amb una elevació màxima de 586 metres.

Nou!!: Segarra і Serra de l'Horta · Veure més »

Serra de Llorenç

El Serra de Llorenç és una serra als municipis de Vilanova de l'Aguda a la comarca de Noguera i de Torrefeta i Florejacs a la de la Segarra, amb una elevació màxima de 535 metres.

Nou!!: Segarra і Serra de Llorenç · Veure més »

Serra de Montclar

La Serra de Montclar és una serra repartida entre les comarques de la Noguera, Urgell i Segarra, amb una elevació màxima de 538 metres.

Nou!!: Segarra і Serra de Montclar · Veure més »

Serra de Sant Donat

La Serra de Sant Donat és una serra situada al municipi de Torà (Segarra), amb una elevació màxima de 644 metres.

Nou!!: Segarra і Serra de Sant Donat · Veure més »

Serra de Sant Salvador (Torà)

La Serra de Sant Salvador és una serra situada a l'extrem nord-est del municipi de Torà a la comarca de la Segarra, amb una elevació màxima de 845 metres.

Nou!!: Segarra і Serra de Sant Salvador (Torà) · Veure més »

Serra de Segària

Ombria de la serra de Segària Poblat iber de Segària Vista del castell de Segària o de Benimeli Indicador de rutes a la serra de Segària La serra de Segària (ocasionalment escrita Segàrria) és la darrera part de les serralades Bètiques abans de desaparéixer a la planúria de la Marina Alta, si bé ressorgix a la mateixa costa, com al massís del Montgó.

Nou!!: Segarra і Serra de Segària · Veure més »

Serra Llarga (Granyanella)

La Serra Llarga és una serra situada al municipi de Granyanella a la comarca de la Segarra, amb una elevació màxima de 546 metres.

Nou!!: Segarra і Serra Llarga (Granyanella) · Veure més »

Serrat d'Ollers

La Serrat d'Ollers és una serra situada al municipi de Torà a la comarca de la Segarra, amb una elevació màxima de 642 metres.

Nou!!: Segarra і Serrat d'Ollers · Veure més »

Serrat de Montpaó

El Serrat de Montpaó és una muntanya de 643 metres que es troba al municipi de Ribera d'Ondara, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Serrat de Montpaó · Veure més »

Serrat de Sant Miquel

* Geografia.

Nou!!: Segarra і Serrat de Sant Miquel · Veure més »

Serrat del Balaguer

El Serrat del Balaguer és una serra situada als municipis de Vilanova de l'Aguda a la comarca de Noguera i de Sanaüja a la de la Segarra, amb una elevació màxima de 543 metres.

Nou!!: Segarra і Serrat del Balaguer · Veure més »

Serrat dels Moros (Torà)

El Serrat dels Moros és una serra situada al municipi de Torà (Segarra), amb una elevació màxima de 762 metres.

Nou!!: Segarra і Serrat dels Moros (Torà) · Veure més »

Serrat Espès

El Serrat Espès és una serra situada als municipis de Torà (Segarra) i de Llobera (Solsonès), amb una elevació màxima de 870,9 metres.

Nou!!: Segarra і Serrat Espès · Veure més »

Serrat Rodó (Pinós)

El Serrat Rodó és una muntanya de 814 metres a cavall dels municipis de Pinós, a la comarca del Solsonès i de Torà, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Serrat Rodó (Pinós) · Veure més »

Sesteró

Un sesteró és una mesura antiga de volum utilitzada a la zona pirinenca catalana, sobretot a Andorra, que solia equivaler a una sisena part d'una quartera.

Nou!!: Segarra і Sesteró · Veure més »

Sexafòlia

Roseta sexafòlia. La sexafòlia o hexafòlia, també anomenada sexifòlia, hexapètala, flor de la vida, estrella de sis puntes, rosa de sis pètals o simplement roseta, és un símbol ancestral i una figura geomètrica que mostra una flor de sis pètals inscrita a dins d'un cercle.

Nou!!: Segarra і Sexafòlia · Veure més »

Sibil·la de Castellvell

Sibil·la de Castellvell (Segarra, - Alguaire, 21 de febrer de 1329) fou una priora del Monestir de Santa Maria d'Alguaire.

Nou!!: Segarra і Sibil·la de Castellvell · Veure més »

Sisteró

Sisteró és un poble del municipi dels Plans de Sió, ubicada a l'oest de la comarca de la Segarra i a l'est de la Província de Lleida.

Nou!!: Segarra і Sisteró · Veure més »

Socarrats (Torà)

Socarrats és una masia del municipi de Torà (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Socarrats (Torà) · Veure més »

Soldevila

* Soldevila (Castell de l'Areny), masia del Castell de l'Areny (Berguedà).

Nou!!: Segarra і Soldevila · Veure més »

Soldevila (Torà)

Soldevila és una masia del municipi de Torà (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Soldevila (Torà) · Veure més »

Solsona

Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.

Nou!!: Segarra і Solsona · Veure més »

Solsonès

El Solsonès és una comarca de Catalunya situada entre la Depressió Central i el Prepirineu i inclosa dins de la Catalunya Central.

Nou!!: Segarra і Solsonès · Veure més »

Stolpersteine

Palà de Torroella Els Stolpersteine (paraula plural alemanya que significa «pedres, llambordes o llambordins de topada o per ensopegar»; singular Stolperstein), en català, pedres de memòria, són petits monuments creats per l'artista alemany Gunter Demnig en memòria de víctimes del nazisme.

Nou!!: Segarra і Stolpersteine · Veure més »

Suró

Suró és un llogaret de 2 habitants pertanyent al municipi de Talavera (Segarra).

Nou!!: Segarra і Suró · Veure més »

Talteüll (Massoteres)

Talteüll és una entitat de població del municipi de Massoteres, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Talteüll (Massoteres) · Veure més »

Tarroja de Segarra

Tarroja de Segarra és un municipi de la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tarroja de Segarra · Veure més »

Tàrrega

Tàrrega (pronúncia local: o) és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Urgell.

Nou!!: Segarra і Tàrrega · Veure més »

Territori català lliure

consulta.

Nou!!: Segarra і Territori català lliure · Veure més »

Timor (Segarra)

Timor fou un antic poble de Sant Antolí i Vilanova, actualment al municipi de Ribera d'Ondara a la comarca de la Segarra, dins l'antic terme de Sant Pere dels Arquells.

Nou!!: Segarra і Timor (Segarra) · Veure més »

Toponímia

La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.

Nou!!: Segarra і Toponímia · Veure més »

Torà

Torà és una vila i municipi situat al centre sud de la comarca administrativa del Solsonès; limitant al nord amb Llobera, a l'est amb Pinós i La Molsosa, i a l'oest amb Biosca.

Nou!!: Segarra і Torà · Veure més »

Torà (desambiguació)

* Torà: municipi de la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Torà (desambiguació) · Veure més »

Tordera (Granyanella)

Tordera és un nucli de població de 6 habitants pertanyent al municipi de Granyanella (Segarra).

Nou!!: Segarra і Tordera (Granyanella) · Veure més »

Torre d'Ivorra

La Torre d'Ivorra és l'única resta visible de l'antic castell medieval d'Ivorra, a la Segarra, bastit cap a l'any 1000.

Nou!!: Segarra і Torre d'Ivorra · Veure més »

Torre de guaita de Portell

El castell de Portell o torre de guaita de Portell, és al capdamunt de la petita ondulació del terreny que ocupa Portell, entitat de població de Sant Ramon (La Segarra).

Nou!!: Segarra і Torre de guaita de Portell · Veure més »

Torre de la Panadella

La torre de la Panadella és un edifici de Montmaneu (Anoia) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Segarra і Torre de la Panadella · Veure més »

Torre de sentinella

Torre de guaita de fusta, reconstrucció, a Lorch, Alemanya La torre de sentinella, torre de guaita (del fràncic wahta) o torre de defensa, també anomenades torres de moros o talaies (de l'àrab tala'la), són elements arquitectònics de caràcter militar.

Nou!!: Segarra і Torre de sentinella · Veure més »

Torre Nova

* Torre Nova de cal Pons, edifici de la Colònia Pons, de Puig-reig (Berguedà).

Nou!!: Segarra і Torre Nova · Veure més »

Torrefeta

Torrefeta és un poble de la Segarra, cap del municipi de Torrefeta i Florejacs, a 4 km de Guissona i 11 de Cervera (72 de Lleida i 109 de Barcelona).

Nou!!: Segarra і Torrefeta · Veure més »

Torrefeta i Florejacs

Torrefeta i Florejacs és un municipi de la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Torrefeta i Florejacs · Veure més »

Torrent (hidrologia)

El torrent de Mortitx, a Mallorca Un torrent o rambla és un corrent d'aigua intermitent en zones muntanyoses que sovint es presenta encaixat, amb pendents més o menys verticals i amb unes dimensions que poden arribar als centenars de metres de fondària.

Nou!!: Segarra і Torrent (hidrologia) · Veure més »

Torrent de Fontanet

* Hidrografia.

Nou!!: Segarra і Torrent de Fontanet · Veure més »

Torrent de l'Oró

El torrent de l'Oró és un torrent que neix prop del llogaret d'El Far (Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra), més amunt de les granges del Tàcies, al clot dels arenals, prop del camí d'El Far a Vicfred, a 549 m. d'altitud; i desemboca al riu Sió a Concabella (Els Plans de Sió), a pocs metres a la dreta del Km.

Nou!!: Segarra і Torrent de l'Oró · Veure més »

Torrent Salat

* '''Torrent Salat (Segarra)''', corrent fluvial de la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Torrent Salat · Veure més »

Tossal d'Alta-riba

El Tossal d'Alta-riba és una muntanya de 662 metres on se situa el poble d'Alta-riba, pertanyent al municipi d'Estaràs, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal d'Alta-riba · Veure més »

Tossal de Barrers

El Tossal de Barrers és una muntanya de 488 metres que es troba entre els municipis de Granyanella i de Tàrrega, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal de Barrers · Veure més »

Tossal de Bellera

El Tossal de Bellera és una muntanya de 561 metres que es troba al municipi de Torà, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal de Bellera · Veure més »

Tossal de Comacalda

El Tossal de Comacalda és una muntanya de 665 metres que es troba al municipi de la Ribera d'Ondara, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal de Comacalda · Veure més »

Tossal de Garrigueta

El Tossal de Garrigueta és una muntanya de 648 metres que es troba al municipi d'Estaràs, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal de Garrigueta · Veure més »

Tossal de l'Escariot

El Tossal de l'Escariot és una muntanya de 671 metres que es troba al municipi de la Sant Guim de Freixenet, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal de l'Escariot · Veure més »

Tossal de l'Orpí

El Tossal de l'Orpí és una muntanya de 457 metres que es troba al municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal de l'Orpí · Veure més »

Tossal de la Bagassa

El Tossal de la Bagassa és una muntanya de 555 metres que es troba al municipi de Cervera, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal de la Bagassa · Veure més »

Tossal de la Bassa

El Tossal de la Bassa és una muntanya de 728 metres que es troba al municipi de Biosca, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal de la Bassa · Veure més »

Tossal de la Bassa Nova

El Tossal de la Bassa Nova és una muntanya de 457 metres que es troba al municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal de la Bassa Nova · Veure més »

Tossal de la Capella

El Tossal de la Capella és una muntanya de 635 metres que es troba a ponent del poble de Santa Fe, al municipi de les Oluges, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal de la Capella · Veure més »

Tossal de la Comalada

El Tossal de la Comacalda és una muntanya de 538 metres que es troba al municipi de la Cervera, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal de la Comalada · Veure més »

Tossal de la Creu (Segarra)

El Tossal de la Creu o Tossal de Puig-redon, és una muntanya de 658 metres que es troba entre els municipis de Biosca i de Torà, a la comarca de la Segarra, al nord de la Serra de l'Aguda.

Nou!!: Segarra і Tossal de la Creu (Segarra) · Veure més »

Tossal de la Mallola

El Tossal de la Mallola és una muntanya de 632 metres que es troba al municipi de la Ribera d'Ondara, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal de la Mallola · Veure més »

Tossal de la Molgosa

El Tossal de la Molgosa o Melgosa és una muntanya de 641 metres que es troba al municipi d'Estaràs, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal de la Molgosa · Veure més »

Tossal de la Morera

El Tossal de la Morera és una muntanya de 472 metres que es troba al municipi de Torà, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal de la Morera · Veure més »

Tossal de la Palanca

El Tossal de la Palanca és una muntanya de 641 metres que es troba al municipi d'Estaràs, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal de la Palanca · Veure més »

Tossal de la Planeta

El Tossal de la Planeta és una muntanya de 658 metres que es troba al municipi de la Ribera d'Ondara, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal de la Planeta · Veure més »

Tossal de la Vella

El Tossal de la Vella és una muntanya de 601 metres que es troba al municipi de Massoteres, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal de la Vella · Veure més »

Tossal de les Bruixes

El Tossal de les Bruixes és una muntanya de 492 metres que es troba entre els municipis de Granyanella i dels Plans de Sió, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal de les Bruixes · Veure més »

Tossal de les Deveses

El Tossal de les Deveses és una muntanya de 625 metres que es troba al municipi de la Ribera d'Ondara, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal de les Deveses · Veure més »

Tossal de les Forques (Cervera)

El Tossal de les Forques és una muntanya de 562 metres que es troba al municipi de Cervera, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal de les Forques (Cervera) · Veure més »

Tossal de les Forques (Sant Ramon)

El Tossal de les Forques és una muntanya de 669 metres que es troba al municipi de Sant Ramon, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal de les Forques (Sant Ramon) · Veure més »

Tossal de les Parades

El Tossal de les Parades és una muntanya de 650 metres que es troba al municipi de la Ribera d'Ondara, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal de les Parades · Veure més »

Tossal de les Roques

El Tossal de les Roques és una muntanya de 536 metres que es troba al municipi de Cervera, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal de les Roques · Veure més »

Tossal de les Sorts

El Tossal de les Sorts és una muntanya de 476 metres que es troba al municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal de les Sorts · Veure més »

Tossal de les Tenalles

El Tossal de les Tenalles és una muntanya de 448 metres que es troba al municipi de Granyanella, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal de les Tenalles · Veure més »

Tossal de Miralles

El Tossal de Miralles és una muntanya de 594 metres que es troba al municipi de Cervera, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal de Miralles · Veure més »

Tossal de Queralt

El Tossal de Queralt és una muntanya de 436 metres que es troba al municipi dels Plans de Sió, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal de Queralt · Veure més »

Tossal de Ras

El Tossal de Ras és una muntanya de 623 metres que es troba al municipi de la Ribera d'Ondara, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal de Ras · Veure més »

Tossal de Robert

El Tossal de Robert és una muntanya de 653 metres que es troba al municipi d'Estaràs, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal de Robert · Veure més »

Tossal de Sant Donat

El Tossal de Sant Donat és una muntanya de 645 metres que es troba al municipi de Torà, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal de Sant Donat · Veure més »

Tossal de Sant Ramon

El Tossal de Sant Ramon és una muntanya de 686 metres que es troba al municipi de Sant Ramon, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal de Sant Ramon · Veure més »

Tossal de Suró

El Tossal de Suró és una muntanya de 828 metres que es troba entre els municipis de Montoliu de Segarra i de Talavera, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal de Suró · Veure més »

Tossal del Baró

El Tossal del Baró és una muntanya de 541 metres que es troba al municipi de Cervera, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal del Baró · Veure més »

Tossal del Beli

El Tossal del Beli és una muntanya de 618 metres que es troba al municipi de Sant Guim de la Plana, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal del Beli · Veure més »

Tossal del Catarro

El Tossal del Catarro és una muntanya de 526 metres que es troba al municipi de Guissona, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal del Catarro · Veure més »

Tossal del Colom

El Tossal del Colom és una muntanya de 637 metres que es troba al municipi de la Ribera d'Ondara, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal del Colom · Veure més »

Tossal del Fuster

El Tossal del Fuster és una muntanya de 582 msnm dins del municipi de Sant Guim de la Plana, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal del Fuster · Veure més »

Tossal del Ginebre

El Tossal del Ginebre és una muntanya de 716 metres que es troba al municipi de Biosca, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal del Ginebre · Veure més »

Tossal del Gomà

El Tossal del Gomà és una muntanya de 599 metres que es troba al municipi de Sant Guim de la Plana, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal del Gomà · Veure més »

Tossal del Llangost

El Tossal del Llangost és una muntanya de 666 metres que es troba al municipi de la Ribera d'Ondara, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal del Llangost · Veure més »

Tossal del Mas de Nadal

El Tossal del Mas de Nadal és una muntanya de 526 metres que es troba al municipi de Massoteres, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal del Mas de Nadal · Veure més »

Tossal del Postillon

El Tossal del Postillon és una muntanya de 685 metres que es troba entre els municipis de Montmaneu a l'Anoia i de la Ribera d'Ondara i de Sant Guim de Freixenet a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal del Postillon · Veure més »

Tossal del Senyor (Ribera d'Ondara)

El Tossal del Senyor és una muntanya de 688 metres que es troba al municipi de la Ribera d'Ondara, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal del Senyor (Ribera d'Ondara) · Veure més »

Tossal dels Avellaners

El Tossal dels Avellaners és una muntanya de 606 metres que es troba al municipi de la Ribera d'Ondara, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal dels Avellaners · Veure més »

Tossal Gran (Sant Guim de la Plana)

El Tossal Gran és una muntanya de 617 metres que es troba al municipi de Sant Guim de la Plana, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal Gran (Sant Guim de la Plana) · Veure més »

Tossal Gros (Biosca)

El Tossal Gros és una muntanya de 560 metres que es troba entre els municipis de Biosca i de Sanaüja, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal Gros (Biosca) · Veure més »

Tossal Gros (Massoteres)

El Tossal Gros és una muntanya de 612 metres que es troba al municipi de Massoteres, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal Gros (Massoteres) · Veure més »

Tossal Julià

El Tossal Julià és una muntanya de 421 metres que es troba al municipi de Sanaüja, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal Julià · Veure més »

Tossal Llarg (Granyanella)

El Tossal Llarg és una muntanya de 482 metres que es troba entre els municipis de Granyanella i dels Plans de Sió, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal Llarg (Granyanella) · Veure més »

Tossal Llarg (Sant Guim de la Plana)

El Tossal Llarg és una muntanya de 626 metres que es troba al municipi de Sant Guim de la Plana, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal Llarg (Sant Guim de la Plana) · Veure més »

Tossal Redó (Torrefeta i Florejacs)

El Tossal Redó és una muntanya de 596 metres que es troba al municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal Redó (Torrefeta i Florejacs) · Veure més »

Tossal Rodó (Granyanella)

El Tossal Rodó és una muntanya de 562 metres que es troba al municipi de Granyanella, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal Rodó (Granyanella) · Veure més »

Tossal Roig (Torrefeta i Florejacs)

El Tossal Roig és una muntanya de 532 metres que es troba entre els municipis de Vilanova de l'Aguda a la Noguera i de Torrefeta i Florejacs a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossal Roig (Torrefeta i Florejacs) · Veure més »

Tossals d'Escomelles

Els Tossals d'Escomelles és una muntanya de 507 metres que es troba al municipi de Torà, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Tossals d'Escomelles · Veure més »

Turó de Mirambell

El Turó de Mirambell és una muntanya de 435 metres que es troba entre els municipis de Vilanova de l'Aguda a la Noguera i de Sanaüja a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Turó de Mirambell · Veure més »

Turó de Sant Ermengol

El Turó de Sant Ermengol és una muntanya de 396 metres que es troba al municipi dels Plans de Sió, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Turó de Sant Ermengol · Veure més »

Turó de Ventafarines

El Turó de Ventafarines és una muntanya de 657 metres que es troba al municipi de Talavera, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Turó de Ventafarines · Veure més »

Turó del Colomer

El Turó del Colomer és una muntanya de 629 metres que es troba al municipi de Talavera, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Turó del Colomer · Veure més »

Turó del Galutxo

El Turó del Galutxo o del Calixto és una muntanya de 854 metres que es troba entre els municipis de Llorac, a la comarca de la Conca de Barberà, i de Talavera, a la Segarra.

Nou!!: Segarra і Turó del Galutxo · Veure més »

Turó del Magre

El Turó del Magre és una muntanya de 781 metres que es troba al municipi de Sant Guim de Freixenet, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Turó del Magre · Veure més »

Turó del Terròs

El Turó del Terròs és una muntanya de 574 metres que es troba al municipi de Cervera, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Turó del Terròs · Veure més »

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Segarra і Universitat de Barcelona · Veure més »

Universitat de Cervera

La Universitat de Cervera, bastida entre el 1718 i el 1740, és un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera.

Nou!!: Segarra і Universitat de Cervera · Veure més »

Urgell

L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.

Nou!!: Segarra і Urgell · Veure més »

Vallferosa

Vallferosa és una entitat de població del terme municipal de Torà (Segarra), al qual s'integrà l'any 1968 amb l'antic municipi de Llanera.

Nou!!: Segarra і Vallferosa · Veure més »

Vallfogona de Riucorb

Vallfogona de Riucorb és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, situat prop del riu Corb i al límit amb la comarca d'Urgell.

Nou!!: Segarra і Vallfogona de Riucorb · Veure més »

Vegetació de Catalunya

Pineda de Collserola, Barcelona La vegetació de Catalunya en el seu estat actual depèn en gran manera del clima dels sòls però acusadament de factors econòmics, polítics i històrics.

Nou!!: Segarra і Vegetació de Catalunya · Veure més »

Vegetació dels Països Catalans

Roureda a la Font del Racó (Barcelona) La vegetació dels Països Catalans comprèn la cobertura vegetal, tant l'espontània com la conreada, d'aquest territori que ocupa una superfície d'uns 70.000 km².

Nou!!: Segarra і Vegetació dels Països Catalans · Veure més »

Vegueria

230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Vegueria · Veure més »

Vergós

Vergós, o Vergós de Cervera és una entitat de població de Cervera, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Vergós · Veure més »

Vergós Guerrejat

Vergós Guerrejat és una entitat de població del municipi d'Estaràs, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Vergós Guerrejat · Veure més »

Vicenç de Cotlliure

Vicenç de Cotlliure va ser un sant màrtir del, venerat al Rosselló, les relíquies del qual es troben a Cotlliure.

Nou!!: Segarra і Vicenç de Cotlliure · Veure més »

Vicfred

Vicfred és un poble de 40 habitants pertanyent al municipi de Sant Guim de la Plana (Segarra).

Nou!!: Segarra і Vicfred · Veure més »

Vila closa

La vila closa de Figuerola d'Orcau Una vila closa és una població protegida per muralles, originalment sense edificacions extramurs.

Nou!!: Segarra і Vila closa · Veure més »

Vila del llibre

Llibreria de Hay-on-Wye (Gal·les) Una vila del llibre sol ser una ciutat petita o poble rural on es concentren nombroses empreses relacionades amb el comerç del llibre, sia llibreries d'antiguitats o de segona mà o artesans que treballen en diferents oficis gràfics, com l'enquadernació o la cal·ligrafia.

Nou!!: Segarra і Vila del llibre · Veure més »

Vilagrasseta

Vilagrasseta és un poble de 27 habitants pertanyent al municipi de Montoliu de Segarra (Segarra).

Nou!!: Segarra і Vilagrasseta · Veure més »

Vilalta

* Toponímia.

Nou!!: Segarra і Vilalta · Veure més »

Visions & Cants

Visions & Cants és un llibre de poesia escrit per Joan Maragall i publicat l'any 1900.

Nou!!: Segarra і Visions & Cants · Veure més »

Viver de Segarra

Viver de Segarra, o Viver, és una entitat de població del municipi de Sant Ramon a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Segarra і Viver de Segarra · Veure més »

Xarxa ferroviària de Catalunya

Línies de rodalia, regional i alta velocitat a la Sagrera, Barcelona Línia de metro a Sant Antoni, Barcelona Línia de tramvia a Cornellà La xarxa ferroviària de Catalunya està formada per una xarxa de ferrocarrils d'ample ibèric, ample estàndard, ample mètric i altres tipus de ferrocarrils com el tramvia, funiculars i trens cremallera.

Nou!!: Segarra і Xarxa ferroviària de Catalunya · Veure més »

Xoriguer comú

Mides en centímetres de l'envergadura i el cos del xoriguer comú El xoriguer comú, xoriguer, xoriguer gros, xoric amb les variants xòric i xúric soliguer, soriguer, penja-sargantanes, o moixeta (Falco tinnunculus) és un rapinyaire que pertany al gènere Falco de la família dels falcònids (Falconidae).

Nou!!: Segarra і Xoriguer comú · Veure més »

Zona Escolar Rural

Una Zona Escolar Rural (ZER) fa referència a l'agrupació d'Escoles rurals públiques ubicades a diferents poblacions rurals de Catalunya.

Nou!!: Segarra і Zona Escolar Rural · Veure més »

1 d'abril

El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segarra і 1 d'abril · Veure més »

11 de juliol

L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segarra і 11 de juliol · Veure més »

11 de maig

L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segarra і 11 de maig · Veure més »

12 d'octubre

El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segarra і 12 d'octubre · Veure més »

12 de febrer

El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Segarra і 12 de febrer · Veure més »

12 de juny

El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segarra і 12 de juny · Veure més »

14 de juny

El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segarra і 14 de juny · Veure més »

17 de febrer

El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Segarra і 17 de febrer · Veure més »

1837

;Països Catalans.

Nou!!: Segarra і 1837 · Veure més »

1887

;Països Catalans.

Nou!!: Segarra і 1887 · Veure més »

19 de desembre

El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segarra і 19 de desembre · Veure més »

1918

1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Segarra і 1918 · Veure més »

1921

Països Catalans.

Nou!!: Segarra і 1921 · Veure més »

1924

;Països Catalans.

Nou!!: Segarra і 1924 · Veure més »

1933

El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.

Nou!!: Segarra і 1933 · Veure més »

1938

;Països Catalans.

Nou!!: Segarra і 1938 · Veure més »

1956

1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.

Nou!!: Segarra і 1956 · Veure més »

1990

1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.

Nou!!: Segarra і 1990 · Veure més »

1993

1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.

Nou!!: Segarra і 1993 · Veure més »

3 d'agost

El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segarra і 3 d'agost · Veure més »

3 de febrer

El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Segarra і 3 de febrer · Veure més »

31 d'agost

El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segarra і 31 d'agost · Veure més »

5 de juny

El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segarra і 5 de juny · Veure més »

5 de setembre

El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segarra і 5 de setembre · Veure més »

6 de maig

El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segarra і 6 de maig · Veure més »

8 de març

El 8 de març és el seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segarra і 8 de març · Veure més »

Redirigeix aquí:

Consell Comarcal de la Segarra, Escut de la Segarra, La Segarra.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant